{"id":16049,"date":"2023-09-26T19:21:35","date_gmt":"2023-09-26T17:21:35","guid":{"rendered":"https:\/\/slowtravelfamily.com\/?p=16049"},"modified":"2023-09-27T11:27:39","modified_gmt":"2023-09-27T09:27:39","slug":"dia-3-josefov-mala-strana-i-mont-petrin-barri-jueu-mala-strana-prop-del-riu-mala-strana-interior-mont-petrin","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/slowtravelfamily.com\/?p=16049","title":{"rendered":"Dia 3: JOSEFOV, MAL\u00c1 STRANA I MONT PETRIN: Barri Jueu + Mal\u00e1 Strana prop del riu + Mal\u00e1 Strana interior + Mont Petrin"},"content":{"rendered":"\n
Ja al tercer dia de la nostra escapada, avui ser\u00e0 un dia for\u00e7a compactat, ja que ens mourem per dos barris diferents. Comen\u00e7arem ben d\u2019hora pel Barri Jueu, Josefov, ja que hem comprat una entrada combinada per veure el Museu Jueu, el cementiri jueu i 5 de les 6 sinagogues que hi ha al barri. Tamb\u00e9 tenim pensat entrar a aquesta sisena sinagoga, que \u00e9s la sinagoga m\u00e9s vella d\u2019Europa (s\u2019anomena Sinagoga Vella-Nova). Despr\u00e9s de visitar el barri jueu ens despla\u00e7arem al barri de Mal\u00e1 Strana, on visitarem i passejarem pels llocs m\u00e9s ic\u00f2nics i interessants. Visitarem l\u2019illa de Kampa, els Palaus i jardins Wallenstein, el mur de John Lennon, l\u2019Esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de la Vict\u00f2ria, per veure la famosa imatge del Nen Jes\u00fas, i l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau que \u00e9s el millor exponent de l\u2019arquitectura barroca a Praga. Acabarem el dia visitant el Mont Petr\u00edn, on hi pujarem amb funicular i gaudirem de les vistes de Praga des d\u2019un mirador molt singular. Ja ho veureu.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n
\u00cdndex:<\/u><\/em>
1. Barri Jueu Josefov<\/strong>
2. Mal\u00e1 Strana prop del riu<\/strong>
3. Mal\u00e1 Strana interior<\/strong>
4. Mont Petr\u00edn<\/strong><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

1. Barri Jueu Josefov<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ens llevarem ben d\u2019hora per anar-nos-en a peu a visitar i passejar pel barri jueu de la ciutat de Praga, ubicat a tocar de l\u2019Stare Mesto. El barri jueu se\u2019n diu Josefov<\/strong>. El Josefov \u00e9s l\u2019antic barri jueu de Praga, i \u00e9s un dels barris m\u00e9s apassionants de la ciutat. S\u2019hi arriba f\u00e0cilment a peu des de la Pla\u00e7a de la Ciutat Vella. Si veniu de m\u00e9s lluny hi ha la possibilitat d\u2019arribar-hi amb metro per la l\u00ednia A (estaci\u00f3 de Starom\u011bstsk\u00e1). Realment, ja no existeix un barri jueu com a tal a Praga, doncs durant els segles XIX i XX aquesta zona es va veure afectada per les obres de sanejament que es realitzaren per tota la ciutat, lo qual es va endur per endavant les velles cases jueves.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Estrella de David en el Josefov<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Avui en dia de tot plegat queda el Cementiri Jueu<\/strong>, un dels m\u00e9s impressionants d\u2019Europa, i les sis sinagogues<\/strong> que es varen mantenir en peu. La comunitat jueva de Praga fou una de les majors d\u2019Europa, arribant a assolir els 180.000 components. La seva pres\u00e8ncia en la ciutat es remunta al segle X, quan es va establir en els voltants de la Ciutat Vella, i des del segle XVIII va gaudir de l\u2019est\u00e0tus d\u2019autonomia amb la seva pr\u00f2pia jurisdicci\u00f3. Aquesta petita ciutat jueva va sofrir amb major incid\u00e8ncia que altres zones de Praga, doncs al llarg dels segles es va veure sotmesa a persecucions i incl\u00fas expulsions i massacres.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El Cementiri Jueu de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per\u00f2 no tot fou negatiu, ja que durant el regnat de Josep II el barri jueu va experimentar un creixement comercial tal que fou rebatejat amb el nom del monarca que havia fet possible la integraci\u00f3 dels jueus en la ciutat. Des de llavors, el barri jueu seria conegut com a Josefov. Malgrat tot, bona part del barri fou derru\u00efda durant el segle passat, per lo qu\u00e8 no esperis veure el t\u00edpic call jueu com en altres ciutats d\u2019Europa, sin\u00f3 m\u00e9s b\u00e9 un barri ple d\u2019edificis moderns en el qu\u00e8 encara podem entreveure alguns vestigis del passat jueu que el va caracteritzar durant molt de temps.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La Sinagoga m\u00e9s antiga de la ciutat<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquests son els llocs d\u2019inter\u00e8s que no et pots perdre en el Josefov de Praga. Per una banda hi ha les 6 sinagogues<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • La Sinagoga Alta<\/strong>, que data del segle XVI<\/li>\n\n\n\n
  • La Sinagoga Vella-Nova<\/strong>, g\u00f2tica, que data del segle XIII, lo que la converteix en una de les m\u00e9s antigues d\u2019Europa.<\/li>\n\n\n\n
  • La Sinagoga Klausen<\/strong>, d\u2019estil barroc<\/li>\n\n\n\n
  • La Sinagoga Maisel<\/strong>, que actualment alberga un museu<\/li>\n\n\n\n
  • La Sinagoga Espanyola<\/strong>, d\u2019estil morisc, en la que es varen refugiar els jueus expulsats pels Reis Cat\u00f2lics a finals del segle XV.<\/li>\n\n\n\n
  • La Sinagoga Pinkas<\/strong>, transformada en un monument homenatge a les v\u00edctimes del nazisme, els noms de les quals estan gravats en les parets.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
    \"\"
    Ajuntament Jueu<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Per altra banda, hi ha el Cementiri Jueu de Praga<\/strong>, format per centenars de sepultures que s\u2019amunteguen ca\u00f2ticament configurant un dels cementiros m\u00e9s peculiars i captivadors d\u2019Europa. A m\u00e9s, en el teu passeig per el barri jueu de Praga no et pots perdre:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    • La Pla\u00e7a de Franz Kafka<\/strong>, on es troba la casa en la que va n\u00e9ixer l\u2019escriptor<\/li>\n\n\n\n
    • L\u2019Ajuntament<\/strong>, s\u00edmbol del gueto jueu de Praga.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
      La visita a les sis sinagogues i al cementiri et portar\u00e0 aproximadament i com a m\u00ednim un parell d\u2019hores; existeix una entrada conjunta<\/strong> per visitar tots aquests monuments (excloent la Sinagoga Vella-Nova, que es paga a part). Ara, si no disposeu d\u2019aquest temps, jo escolliria la visita de la Sinagoga Vella-Nova i la visita a la Sinagoga Espanyola, amb estil morisc. Es tractaria de les dues sinagogues m\u00e9s populars.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

      Comen\u00e7arem amb la visita a les sis sinagogues. Les Sis Sinagogues de Praga<\/strong> encara es mantenen en peu en el cor del barri jueu de Praga, algo que podria semblar-nos sorprenent tenint en compte que la ciutat fou ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. El motiu de que aquestes sinagogues es conserv\u00e9ssin \u00e9s bastant sinistre, doncs els nazis pretenien convertir la zona en un museu sobre aquella \u201cra\u00e7a extinta\u201d que, estaven conven\u00e7uts, acabarien sent els jueus.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagogues de Praga: una visita imprescindible en la ciutat<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Afortunadament, les sinagogues s\u2019han preservat en bon estat i avui podem visitar-les comprant una entrada conjunta que serveix per a totes menys per a la Sinagoga Vella-Nova (que s\u2019ha de pagar a part), incloent tamb\u00e9 l\u2019entrada al cementiri jueu de Praga. Amb l\u2019entrada v\u00e9 un mapa perqu\u00e8 facis el recorregut sense perdre\u2019t. Passem a explicar-les cadascuna d\u2019elles:<\/p>\n\n\n\n

      Sinagoga Espanyola<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Sinagoga Espanyola<\/strong> enlluerna. \u00c9s la m\u00e9s impressionant de les sis pel seu interior, decorada amb motius moriscos que recorden a l\u2019Alhambra de Granada (d\u2019aqu\u00ed la seva denominaci\u00f3 com \u201cespanyola\u201d). Prop d\u2019aqu\u00ed pots fer-te una fotografia amb l\u2019habitant m\u00e9s c\u00e8lebre de Praga, doncs junt a la sinagoga hi ha una est\u00e0tua de Kafka<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagoga Espanyola<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      En la part superior hi ha un petit museu<\/strong> bastant interessant, amb documents, fotografies i objectes relacionats amb la hist\u00f2ria dels jueus de Praga.<\/p>\n\n\n\n

      Sinagoga Pinkas<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Sinagoga Pinkas<\/strong> \u00e9s un monument en homenatge a totes les v\u00edctimes txeques de l\u2019Holocaust, els noms de les quals (quasi 80.000) cobreixen les parets convertint el lloc en l\u2019epitafi m\u00e9s llarg del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagoga Pinkas<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Sinagoga Maisel<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Sinagoga Maisel<\/strong> \u00e9s senzilla en el seu exterior per\u00f2 plena de tresors hist\u00f2rics en el seu interior, doncs com a part del Museu Jueu guarda antics llibres, objectes decoratius, joies i altres tipus d\u2019objectes relacionats amb la vida quotidiana dels jueus del barri. Fou constru\u00efda a finals del segle XVI com a sinagoga privada per l\u2019alcalde de la ciutat jueva, aut\u00f2noma aleshores, Mordecai Maisel.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagoga Maisel<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Sinagoga Alta<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Sinagoga Alta<\/strong> data del segle XVI i conta amb dos pisos d\u2019estil renaixentista, on s\u2019hi alberga part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu Jueu. En el seu or\u00edgen formava part de l\u2019Ajuntament, al que estava adossada.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagoga Alta<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Sinagoga Vella-Nova<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Sinagoga Vella-Nova<\/strong> data del segle XIII. En ella es custodia una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019objectes religiosos jueus. Durant molt de temps fou la sinagoga m\u00e9s important de Praga, i a dia d\u2019avui \u00e9s la m\u00e9s antiga d\u2019Europa encara en funcionament. Explica la llegenda popular que en l\u2019\u00e0tic de la Sinagoga Vella-Nova s\u2019amaga el cos inert del Golem<\/strong>, esperant a \u00e9sser despertat.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagoga Vella-Nova<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Sinagoga Klausen<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La Sinagoga Klausen<\/strong> conta amb una impressionant col\u00b7lecci\u00f3 de textes en hebreu i amb una exposici\u00f3 permanent sobre les tradicions i costums jueves.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Sinagoga Klausen<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
      Quan acabis de visitar les sis sinagogues t\u2019aconsellem fer un passeig pels voltants. Encara que es tracta d\u2019un barri ple de boutiques i botigues de luxe, hi ha edificis i fa\u00e7anes molt curioses, a les que val la pena dedicar-hi una estona.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

      Els horaris per visitar les Sinagogues son tots els dies menys el dissabte (tancat), de 9:00 a 18:00h. S\u2019ha de comprar una entrada Combinada pel Museu Jueu de Praga, que inclou les sinagogues (excepte la Sinagoga Vella-Nova) i el cementiri jueu de Praga, i val uns 330Kc pels adults, 220Kc pels nens i estudiants i entrada gratu\u00efta pels menors de 6 anys. Per entrar a la Sinagoga Vella-Nova val 200Kc pels adults, 140Kc pels nens i estudiants, i entrada gratu\u00efta pels menors de 6 anys. Amb la tarja Prague CoolPass tens l\u2019entrada gratu\u00efta a tot arreu.<\/em><\/p>\n\n\n\n

      Vistes les Sinagogues, ens n\u2019anem a visitar el Cementiri Jueu amb la mateixa entrada combinada. Es troba a U Star\u00e9 \u0161koly 1 (al costat mateix de les sinagogues). El cementiri jueu<\/strong> de Praga \u00e9s una visita obligada a la ciutat. No es tracta d\u2019un cementiri monumental ni envoltat d\u2019exhuberants jardins, com altres cementiris europeus. Tampoc cont\u00e9 tombes ostentoses ni, \u00f2bviament, corones de flors sobre les sepultures, sin\u00f3 petites pedres, seguint la costum jueva.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Cementiri Jueu de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Aqu\u00ed, les l\u00e1pides de pedra s\u2019amunteguen unes a sobre de les altres de forma desordenada, a causa d\u2019aquesta vella norma jueva que impedeix eliminar les antigues tombes. Aix\u00ed, entre els segles XV i XVIII s\u2019an\u00e0ren realitzant uns enterraments sobre altres fins a arribar incl\u00fas a dotze nivells en alguns punts. Durant varis segles, aquest fou l\u2019\u00fanic lloc on es podien enterrar-se els jueus de Praga, i tenint en compte que estem parlant d\u2019una comunitat de quasi 200.000 persones, s\u2019ent\u00e9n la costum de tapar amb terra nou les tombes i constru\u00efr altres a sobre. La tomba m\u00e9s antiga \u00e9s la del rab\u00ed Avigdor Kara, tal com testifica la seva l\u00e0pida, que data de l\u2019any 1439. La m\u00e9s recent \u00e9s la tomba de Moses Beck, de l\u2019any 1787. En total, el cementiri jueu alberga unes 12.000 l\u00e0pides i es calcula que all\u00ed estan enterrades aproximadament unes 100.000 persones.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      L\u00e0pida en el cementiri jueu de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Si t\u2019interessa la hist\u00f2ria dels jueus a Praga i vols con\u00e8ixer un altre cementiri jueu, pots visitar el Nou Cementiri Jueu de Praga, on est\u00e0 sepultat Franz Kafka. El vell cementiri jueu conta amb alguns enterraments de persones c\u00e8lebres:<\/p>\n\n\n\n

        \n
      • David Oppenheim, fam\u00f3s rab\u00ed de Praga durant el segle XVIII<\/li>\n\n\n\n
      • David Gans, historiador i astr\u00f2nom jueu. En la seva tomba es va utilitzar per primera vegada l\u2019Estrella de David com emblema de la comunitat jueva.<\/li>\n\n\n\n
      • El rab\u00ed Judah Loew, fil\u00f2sof jueu conegut com \u201cel Maharal de Praga\u201d al que se li atribueix la invenci\u00f3 de la llegenda del Golem. La llegenda del Golem \u00e9s, probablement, la m\u00e9s famosa del folclore popular de Praga. S\u2019explica que el Golem era una esp\u00e8cie de gegant de fang que actuava de forma aut\u00f2mata, ajudant als jueus de Praga a defensar-se de les persecucions.<\/li>\n\n\n\n
      • Mordecai Maisel, un l\u00edder de la ciutat durant el segle XVI, responsable de la construcci\u00f3 de la sinagoga que porta el seu nom.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
        \"\"
        Cementiri Jueu de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        Et recomanem que no et perdis la visita al Cementiri Jueu de Praga<\/strong>, un lloc una mica sinistre, on les males herbes creixen salvatges en els pocs forats lliures que queden entre les l\u00e0pides plenes de c\u00f2dols, contribu\u00efnt a aquesta atmosfera tant particular que envolta tot el lloc. La visita apenes et portar\u00e0 mitja hora, i encara que l\u2019entrada \u00e9s un xic cara (per\u00f2 inclou tamb\u00e9 la visita a les sinagogues jueves) i s\u2019ha de pagar un perm\u00eds a part si vols fer fotos, estem segurs de que les sensacions que et provocar\u00e0 aquest lloc faran que no te\u2019n penedeixis de visitar-lo. S\u2019accedeix al cementiri jueu des de la Sinagoga Pinkas, que acull un memorial en record de les v\u00edctimes de l\u2019Holocaust.<\/p>\n\n\n\n

        L\u2019horari de visita del cementiri \u00e9s com el de les sinagogues, de dilluns a diumenge (dissabtes tancat) de 9:00 a 18:00 hores, i el preu s\u2019inclou a l\u2019entrada combinada que hem explicat per a les sinagogues.<\/em><\/p>\n\n\n\n

        2. Mal\u00e1 Strana prop del riu<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

        Visitat el Barri Jueu, ens despla\u00e7arem tot passejant fins al Barri de Mal\u00e1 Strana, i…creuarem el Pont de Carles per tercera vegada!<\/p>\n\n\n\n

        \"\"
        Barri de Mal\u00e1 Strana des del Mont Petr\u00edn<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        El barri de Mal\u00e1 Strana<\/strong> a Praga (que tradu\u00eft significa algo aix\u00ed com \u201cciutat petita\u201d) \u00e9s el barri amb m\u00e9s encant de la ciutat. Situat als peus del castell, tamb\u00e9 \u00e9s un dels m\u00e9s antics, doncs els seus edificis han resistit bastant b\u00e9 el pas del temps i \u00e9s un plaer passejar pels seus carrers fixant-nos en les fa\u00e7anes de colors vius que encara conserven aquest tint antic. El centre de Mal\u00e1 Strana \u00e9s la Pla\u00e7a Malostransk\u00e9 n\u00e1m\u011bst\u00ed, al voltant de la qual es distribueixen la resta de llocs d\u2019inter\u00e8s del barri. Els or\u00edgens d\u2019aquest barri es remonten ni m\u00e9s ni menys que al segle VIII, quan havia un mercat establert en aquest lloc. Amb el temps, molts artesans (sobretot d\u2019or\u00edgen alemany) s\u2019anaren establint aqu\u00ed, fins que la zona va rebre els privilegis d\u2019una ciutat independent en el segle XIII.<\/p>\n\n\n\n

        \"\"
        Mal\u00e1 Strana, amb el Pont de Carles i el Castell de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        El barri va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer despr\u00e9s del fam\u00f3s incendi de 1541, quan un bon nombre de nobles es va instal\u00b7lar a Mal\u00e1 Strana degut a la seva proximitat al castell. Molts d\u2019aquests palaus de talla renaixentista podem admirar-los encara avui dia, tot i que l\u2019estil que predomina a Mal\u00e1 Strana \u00e9s clarament barroc, d\u2019aqu\u00ed el sobrenom que ha rebut el barri de \u201cPerla del Barroc<\/strong>\u201d. Avui en dia, molts d\u2019aquests edificis senyorials estan ocupats per embaixades i altres organismes governamentals, per lo que Mal\u00e1 Strana t\u00e9 pocs residents i de nit l\u2019ambient del barri decau. Per\u00f2 durant el dia \u00e9s un dels m\u00e9s transitats de Praga (i segurament el m\u00e9s tur\u00edstic). Mal\u00e1 Strana concentra un gran nombre de llocs d\u2019inter\u00e8s. Durant la visita els anirem descobrint a tots.<\/p>\n\n\n\n

        \"\"
        Mal\u00e1 Strana des de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        Els principals carrers i places<\/strong> de Mal\u00e1 Strana s\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

          \n
        • El carrer Mosteck\u00e1<\/strong>, en el que desembocar\u00e0s si arribes a Mal\u00e1 Strana a peu per el Pont de Carles. \u00c9s un carrer molt animat i un bon punt per comen\u00e7ar la ruta per Mal\u00e1 Strana.<\/li>\n\n\n\n
        • La Malostransk\u00e9 n\u00e1m\u011bst\u00ed, <\/strong>la petita pla\u00e7a central, cor del barri i plena d\u2019hotels, restaurants i cafeteries on asseure\u2019s a prendre alguna cosa mentre et relaxes veient l\u2019ambient.<\/strong><\/li>\n\n\n\n
        • El carrer Nedurova, <\/strong>anomenat aix\u00ed en honor al novel\u00b7lista txec Jan Neruda, i que baixa des del castell fins al centre de Mal\u00e1 Strana. En aquest mateix carrer s\u2019ubiquen dos edificis molt bonics, el Palau Morzin (en el n\u00ba2) i el Palau Thun (en el n\u00ba20), embaixades actualment. El m\u00e9s curi\u00f3s d\u2019aquest carrer \u00e9s que les cases encara conserven els emblemes que s\u2019utilitzaven antigament per identificar cada vivenda en lloc dels n\u00fameros actuals.<\/li>\n\n\n\n
        • El carrer Karmelitska, <\/strong>ple de comer\u00e7os i que contrasta amb la resta dels carrers de Mal\u00e1 Strana per seu un xic m\u00e9s modern.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
          \"\"
          Mal\u00e1 Strana des del campanar de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau de Mal\u00e1 Strana<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

          Encara que es tracti d\u2019un barri molt tur\u00edstic, els restaurants i bars de la zona tenen uns preus raonables i es pot menjar per aqu\u00ed per una suma bastant econ\u00f2mica. A m\u00e9s, la majoria d\u2019aquests establiments conserva aquest aire antic i elegant que els confereix encara m\u00e9s encant. Lo millor per con\u00e8ixer Mal\u00e1 Strana \u00e9s deixar-se portar per els seus carrerons, vagabundejar sense rumb i deixar-nos sorprendre pels seus bell\u00edssims racons. Nosaltres hi arribarem a peu, per\u00f2 si v\u00e9ns de lluny, pots arribar a Mal\u00e1 Strana en metro (l\u00ednia A estaci\u00f3 Malostransk\u00e1) i amb el tramvia (n\u00ba12, 20 i 22 (parada de Malostransk\u00e9 n\u00e1m\u011bst\u00ed).<\/p>\n\n\n\n

          El primer que farem quan arribem a Mal\u00e1 Strana ser\u00e0 visitar l\u2019Illa de Kampa<\/strong>. Un cop creuat el Pont de Carles, ens creuarem les escales que porten al carrer Na Kamp\u00e9. En el districte de Mal\u00e1 Strana s\u2019hi troba un dels racons amb m\u00e9s encant de Praga, la Illa de Kampa. Val la pena perdre\u2019s per aqu\u00ed durant un parell d\u2019hores, deixant-nos portar per l\u2019ambient relaxat d\u2019aquest petit oasis situat a pocs metres del Pont de Carles.<\/p>\n\n\n\n

          \"\"
          Illa de Kampa<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

          Aquesta esp\u00e8cie d\u2019illa artificial est\u00e0 considerada una de les millors illes urbanes d\u2019Europa, i sens dubte \u00e9s una de les m\u00e9s rom\u00e0ntiques. Est\u00e0 emmarcada per un canal vorejat d\u2019antics molins de vent, entre els que hi destaca el Mol\u00ed del Gran Prior, el pont del qual condueix a la Pla\u00e7a del Gran Priorat, on es troba la seu dels Cavallers de l\u2019Ordre de Malta. I \u00e9s que, en els seus or\u00edgens, aquesta era zona de horts i molins; amb el pas dels anys, la illa fou habitada per paletes i artesans que treballaven en la construcci\u00f3 del Pont de Carles, i per \u00faltim, fou utilitzada pels arist\u00f2crates que vivien en les proximitats del castell per passejar entre els seus jardins de tall angl\u00e8s, doncs es tracta d\u2019un lloc molt tranquil on es respira pau en cada rac\u00f3. Hi ha poca gent i pocs restaurants, lo qual fins i tot s\u2019agraeix.<\/p>\n\n\n\n

          \"\"
          Escales que connecten el Pont de Carles amb l\u2019Illa Kampa<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

          Respecte al canal que discorre junt a ella, \u00e9s conegut com \u010certovka o Canal del Diable<\/strong>, anomenat aix\u00ed en honor a una de les antigues habitants de l\u2019illa, que sembla que tenia una llengua molt afilada i molestava als ve\u00efns amb les seves hist\u00f2ries. S\u2019explica que alg\u00fa va pintar sis diables en la porta de la casa d\u2019aquesta dona tant maliciosa, afegint que aquella era \u201cla casa dels set diables\u201d. Es sobreentenia qui era el set\u00e8 diable. Despr\u00e9s de varies inundacions, la illa va tenir que acondicionar-se per fer-la accessible al p\u00fablic, i fou en l\u2019any 2002 quan es va obrir de nou als visitants.<\/p>\n\n\n\n

          \"\"
          Illa Kampa en la nit<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

          No us podeu perdre les seg\u00fcents atraccions de l\u2019illa:<\/p>\n\n\n\n

            \n
          • A m\u00e9s del Mol\u00ed del Gran Prior<\/strong> i la seva roda de 8 metres de di\u00e0metre, que ja us hem comentat, us recomanem que us apropeu al Mur de John Lennon<\/strong>, on els joves de Praga varen comen\u00e7ar a homenatjar al fam\u00f3s Beatle el dia del seu assassinat, i que va acabar convertint-se en s\u00edmbol de la llibertat i escenari de protestes pac\u00edfiques contra el r\u00e8gim comunista (ho expliquem m\u00e9s endavant)<\/li>\n\n\n\n
          • El Pont dels Candaus<\/strong> o Pont de l\u2019Amor, un petit pont sobre el canal en el que milers de parelles han penjat un candau com a s\u00edmbol de fidelitat, a l\u2019igual que es fa en moltes altres ciutats europees, com Par\u00eds.<\/li>\n\n\n\n
          • La Vinarna Certovka<\/strong>, que diuen que \u00e9s el carrer m\u00e9s estret del m\u00f3n, on el pas d\u2019un costat a l\u2019altre, que es fa a trav\u00e9s d\u2019una escalinata, est\u00e0 regulat per un sem\u00e0for, ja que no hi cap m\u00e9s d\u2019un peat\u00f3. El carrer m\u00e9s estret de Praga t\u00e9 apenes 50cm d\u2019ample. Tal qual. Per fer-lo m\u00e9s divertit, hi trobar\u00e0s un sem\u00e0for en cada extrem, que intenta impedir que els peatons es trobin al mig poguent bloquejar el pas. Pots trobar-lo a \u201cU Lu\u017eick\u00e9ho\u201d.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
            \"\"
            El carrer m\u00e9s estret de Praga, a Mal\u00e1 Strana<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
            \"\"
            Illa de Kampa, a Mal\u00e1 Strana<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
              \n
            • El Museu Kampa<\/strong>, instal\u00b7lat en l\u2019antic mol\u00ed Sova, en el que s\u2019exposen obres d\u2019artistes contemporanis txecs de reconegut prestigi. El museu cont\u00e9 tota la col\u00b7lecci\u00f3 privada dels Mladek, un matrimoni de txecs que la donaren a la ciutat al retornar del seu exili a Estats Units despr\u00e9s de la caiguda del comunisme.<\/li>\n\n\n\n
            • El Museu de Franz Kafka<\/strong>, on s\u2019exhibeixen primeres edicions dels seus llibres, documents personals de l\u2019autor com cartes i diaris i altres objectes relacionats amb la seva vida (ho expliquem m\u00e9s endavant).<\/li>\n\n\n\n
            • Una altra opci\u00f3, sobretot si viatges amb nens, \u00e9s pujar al globus aerost\u00e0tic<\/strong> al que s\u2019hi accedeix des del Museu de Franz Kafka. Aquesta atracci\u00f3 s\u2019eleva ni m\u00e9s ni menys que 60 metres i durant 15 minuts et permetr\u00e0 gaudir de Praga des de les altures.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

              Des de l\u2019Illa de Kampa observes diferents perspectives del Pont de Carles. Una altra atracci\u00f3 de l\u2019Illa son les obres d\u2019art contemporani que hi trobareu sense buscar-les, com els beb\u00e8s de David Cern\u00fd<\/strong> o uns 34 ping\u00fc\u00edns de color groc lluminosos<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              Est\u00e0tues dels beb\u00e8s de David Cern\u00fd ubicats a l\u2019Illa de Kampa<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              Els mateixos beb\u00e8s que trepen per la Torre de la Televisi\u00f3 de Zizkov (que veurem en un altre dia), estan a l\u2019illa de Kampa. Son els Mimi Kampa<\/strong>, tres beb\u00e8s tamb\u00e9 gatejant que estan aqu\u00ed des del 2008. Pots acostar-te a ells i veure els rectangles enfonsats i ratllats que tenen en la cara que els fan semblar m\u00e0quines. Es troben al costat del Museu Kampa.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              Yellow Penguins a l\u2019illa de Kampa<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              Com hem dit anteriorment, a l\u2019illa de Kampa hi trobem tamb\u00e9 el Mur de John Lennon<\/strong> (la ubicaci\u00f3 \u00e9s Velkop\u0159evorsk\u00e9 n\u00e1m\u011bst\u00ed). \u00c9s un lloc de peregrinaci\u00f3 per tots els amants dels Beatles i per qualsevol que vulgui con\u00e8ixer un dels racons m\u00e9s pintorescos de Praga.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              El Mur de John Lennon<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              El mat\u00ed del 8 de desembre de 1980. John Lennon fou assessinat quan retornava al seu apartament a Nova York. Encara que les seves cendres f\u00f3ren escampades a Central Park i malgrat de que el Beatle mai va estar a Praga, la ciutat es va sumar als homenatges que es varen succe\u00efr per tot el m\u00f3n. Poques hores despr\u00e9s de la mort de Lennon, aquest carrer\u00f3 de Praga va apar\u00e8ixer pintat amb la seva imatge, en lo que semblava un toc d\u2019atenci\u00f3 enfront al r\u00e8gim comunista contra el que la joventut txeca comen\u00e7ava a mobilitzar-se.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              Mur de John Lennon<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              Entorn a la imatge del cantant comen\u00e7\u00e0ren a proliferar, a la mateixa vegada, textos reivindicatius, les lletres de les seves can\u00e7ons i consignes pol\u00edtiques que es valien del paper de Lennon com a defensor dels drets civils per a protestar contra el govern. Les autoritats reaccionaren pintant el mur de blanc en varies ocasions, per\u00f2 poc despr\u00e9s aquest tornava a cobrir-se d\u2019estrofes dels Beatles i missatges pacifistes. Despr\u00e9s de borrar els graffitis del mur en varies ocasions i incl\u00fas instal\u00b7lar c\u00e0mares de seguretat, les autoritats varen acabar per rendir-se davant de la insist\u00e8ncia dels joves de Praga per convertir el lloc en un s\u00edmbol de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 dins d\u2019un r\u00e8gim on la pr\u00f2pia m\u00fasica dels Beatles, considerada subversiva, estava prohibida.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              Les can\u00e7ons dels Beatles decoren aquest mur<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              Despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de restauraci\u00f3 en el 1998, avui en dia podem contemplar el mur amb un aspecte molt similar a qui va haver de presentar aquell dia de 1980, i si tens sort, algun artista de carrer t\u2019amenitzar\u00e0 el passeig amb can\u00e7ons dels Beatles. Qualsevol viatger pot deixar un missatge en aquesta famosa paret de Praga, on \u00e9s habitual veure a la gent graffitejant el mur. Arribar fins al mur de John Lennon no t\u00e9 p\u00e8rdua: est\u00e0 just enfront del Palau Buquoy, actual embaixada francesa. Pots trobar-lo baixant per l\u2019escala que connecta el Pont de Carles amb la Illa Kampa, creuant l\u2019anomenat Pont de l\u2019Amor, que reconeixer\u00e0s per la quantitat de candaus que les parelles pengen en ell.<\/p>\n\n\n\n

              Vist el mur de John Lennon, ens encaminem cap al Museu de Franz Kafka<\/strong>, per\u00f2 no el visitarem. El Museu Franz Kafka de Praga est\u00e0 dedicat a la vida i obra d\u2019aquest autor, un dels personatges m\u00e9s c\u00e8lebres de la ciutat de Praga i un dels escriptors m\u00e9s influents de la literatura moderna.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              Entrada al Museu de Franz Kafka, a la illa de Kampa<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              En aquest museu dedicat a l\u2019autor hi trobarem manuscrits, borradors, diaris, fotografies i incl\u00fas dibuixos del propi Kafka, doncs encara que \u00e9s una faceta molt menys coneguda que la de l\u2019escriptor, tamb\u00e9 pintava. Just a l\u2019entrada del museu veureu una font que segur que no us deixar\u00e0 indiferents, obra de l\u2019artista de Praga David Cern\u00fd.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              La pol\u00e8mica font a l\u2019entrada del Museu Kafka<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              Es tracta de dos homes orinant sobre la silueta de la Rep\u00fablica Txeca i escrivint frases a l\u2019aigua. Els visitants poden formar part d\u2019aquest estrany experiment enviant un sms al n\u00famero indicat junt a les est\u00e0tues, que escriuran la frase que els hi indiquem. El museu tal com el contemplem avui data de l\u2019any 2005, quan es va establir de forma permanent en la seva ubicaci\u00f3 actual, l\u2019antiga casa de Kafka, doncs fins llavors l\u2019escriptor nom\u00e9s contava amb una petita mostra prop de la Ciutat Vella.<\/p>\n\n\n\n

              \"\"
              Manuscrit de \u201cEl Proc\u00e9s\u201d, obra de Kafka<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

              Des de llavors, podem con\u00e8ixer en detall la vida i obra de Franz Kafka i la seva especial relaci\u00f3 amb la ciutat de Praga, on va n\u00e9ixer i cr\u00e9ixer i en la que va ambientar molts dels seus relats. De fet, encara que la major part de la seva obra la va escriure amb alemany i va morir a \u00c0ustria, les seves restes f\u00f3ren traslladades fins al cementiri jueu de Praga, on est\u00e0 enterrat. El museu es divideix en dos espais ben diferenciats:<\/p>\n\n\n\n

                \n
              • La sala Espai Existencial<\/strong>, on s\u2019explica l\u2019influx que Praga va exercir en l\u2019escriptor i com va influ\u00efr en el seu desenvolupament personal i tamb\u00e9 en la seva obra, a la que va dotar d\u2019aquest ambient m\u00e0gic i un xic fosc tant propi de la ciutat i tant propi de Kafka. Rec\u00f3rrer aquesta sala \u00e9s la millor manera de con\u00e8ixer Praga de la m\u00e0 de Kafka.<\/li>\n\n\n\n
              • En la segona Sala, Topografia Imagin\u00e0ria<\/strong>, s\u2019estudien tots aquells llocs mencionats en l\u2019obra de Kafka que semblen referir-se a Praga, per\u00f2 que l\u2019autor mai identificava clarament amb llocs reals, per lo que aqu\u00ed la interpretaci\u00f3 \u00e9s lliure. La Praga de Kafka \u00e9s una Praga deformada, subjectiva, fruit de les seves percepcions, de la seva imaginaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                \"\"
                Museu Franz Kafka<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                Lo millor del museu, a m\u00e9s dels treballs, fotografies i documents audiovisuals que exhibeix, \u00e9s l\u2019ambient tant kafki\u00e0 que es respira en ell; una atmosfera ombr\u00edvola i plena de sons que provoquen sensacions esgarrifoses, transportant-nos quasi fins a l\u2019escenari de \u201cLa Metamorfosi\u201d. La veritat \u00e9s que \u00e9s un museu molt peculiar, una mica estrany i amb una exposici\u00f3 dif\u00edcil de seguir si no coneixes molt a fons l\u2019obra de Kafka. No obstant, servint-se de les \u00faltimes tecnologies, el Museu Franz Kafka tracta de crear una exposici\u00f3 audiovisual que ens ajudar\u00e0 a con\u00e8ixer algo millor la vida i l\u2019obra d\u2019un dels millors autors del segle XX. Aquest no \u00e9s un dels nostres museus imprescindibles<\/strong> a Praga, doncs l\u2019exposici\u00f3 \u00e9s algo confosa i la majoria d\u2019explicacions estan solament en txec o, com a molt, en alemany. Al sortir del museu et trobar\u00e0s amb una botiga de souvenirs on es venen les obres de Kafka i algunes biografies de l\u2019autor.<\/p>\n\n\n\n

                \"\"
                Museu Franz Kafka<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                Els horaris del museu son tots els dies de 10:00 a 18:00 hores. El preu de l\u2019entrada \u00e9s de 200Kc pels adults, 120Kc pels estudiants i persones amb mobilitat redu\u00efda. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte.<\/em><\/p>\n\n\n\n

                Com hem dit anteriorment, no visitarem el museu, ja que al nostre entendre \u00e9s for\u00e7a desconcertant, amb una exposici\u00f3 abstracta i dif\u00edcil de seguir. Continuarem la nostra passejada ara cap al Palau i els Jardins de Wallenstein<\/strong>, a uns 350 metres al nord del Museu Kafka, ja sortint de l\u2019Illa Kampa. El Palau i Jardins Wallenstein es troben a Vald\u0161tejnsk\u00e9. El palau Wallenstein de Praga fou el primer palau barroc que es va constru\u00efr en la ciutat, per enc\u00e0rrec del noble Albert von Wallenstein, un militar que havia participat en la Guerra dels Trenta Anys i que tenia una estreta relaci\u00f3 amb el rei.<\/p>\n\n\n\n

                \"\"
                Palau i Jardins Wallenstein<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                Els seus jardins geom\u00e8trics son uns dels m\u00e9s bonics de Praga i acullen a vegades exposicions temporals de la Galeria Nacional. En el 1624, despr\u00e9s de fer-se amb els terrenys de varies cases i jardins invertint una enorme suma de diners, Wallenstein va ordenar comen\u00e7ar la construcci\u00f3 del seu palau i jardins, sense escatimar en la decoraci\u00f3. Visitar l\u2019edifici del Palau Wallenstein val la pena, doncs conta amb un impressionant sal\u00f3, la Sala dels Cavallers, el sostre de la qual est\u00e0 decorada amb frescos on apareix el propi Wallenstein representat com a Mart, el d\u00e9u de la guerra.<\/p>\n\n\n\n

                \"\"
                Palau de Wallenstein<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                La seva ambici\u00f3 li va sortir cara, doncs Wallenstein acabaria sent assassinat per ordre del rei, sota la sospita de que conspirava per fer-se amb el poder, quan apenes portava residint un any en el seu palau. Malgrat aix\u00f2, el palau va seguir en mans de la fam\u00edlia Wallenstein fins varis segles despr\u00e9s, quan els hi va ser expropiat durant el govern comunista. Actualment, el Palau Wallenstein \u00e9s la seu del Senat, per lo que solament pot veure\u2019s durant els caps de setmana.<\/p>\n\n\n\n

                Els Jardins del Palau Wallenstein es varen constru\u00efr a la mateixa vegada que el Palau, i s\u2019han mantingut bastant similars al seu disseny original fins a dia d\u2019avui. Des de l\u2019any 2002 estan oberts al p\u00fablic i conten amb varis elements importants:<\/p>\n\n\n\n

                  \n
                • La Sala Terrena<\/strong>, un pavell\u00f3 on sol\u00eda sopar Albert von Wallenstein, amb vistes a l\u2019estany i varies arcades adornades amb frescos. El seu sal\u00f3, decorat amb arabescs i motius florals, t\u00e9 representades escenes mitol\u00f2giques.<\/li>\n\n\n\n
                • La Gruta Artificial<\/strong>, que imita les formes de les estalactites. Aquest lloc t\u00e9 un aspecte bastant grotesc, amb cares fent ganyotes i animals de tot tipus representats en la fa\u00e7ana com a s\u00edmbol del pas del temps, un element molt caracter\u00edstic de l\u2019est\u00e8tica manierista que caracteritza aquests jardins.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                  \"\"
                  Gruta artificial<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
                    \n
                  • L\u2019antiga escola eq\u00fcestre<\/strong>, que avui alberga exposicions de la Galeria Nacional.<\/li>\n\n\n\n
                  • Les est\u00e0tues de bronze<\/strong>, la majoria r\u00e8pliques de les originals de Adrien de Vries (un dels millors escultors bohemis de l\u2019\u00e8poca), que f\u00f3ren saquejades durant la Guerra dels Trenta Anys.<\/li>\n\n\n\n
                  • Les nombroses fonts<\/strong>, entre les que hi destaca un estany presidit per una est\u00e0tua d\u2019H\u00e8rcules.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                    Els Jardins Wallenstein son un espai magn\u00edfic per a passejar al sol a l\u2019estiu i relaxar-se veient algun dels concerts (que solen \u00e9sser gratu\u00efts) que all\u00ed hi tenen lloc.<\/p>\n\n\n\n

                    L\u2019horari de les visites pel Palau \u00e9s els dissabtes i diumenges de 10:00 a 18:00 hores, i pels Jardins de dilluns a divendres de 7:30 a 19:00 hores i dissabtes i diumenges de 10:00 a 19:00 hores. Els Jardins estan tancats de novembre fins a mar\u00e7. L\u2019entrada al Palau i als Jardins \u00e9s gratu\u00efta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

                    3. Mal\u00e1 Strana interior<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                    Ens endinsem al Barri de Mal\u00e1 Strana, ara travessant la Pla\u00e7a de Malostransk\u00e9 N\u00e1mest\u00ed, i seguint pel carrer Karmelitsk\u00e1 fins al seu n\u00famero 25, que ens hi trobarem uns altres jardins, tamb\u00e9 per visitar. I aquests tamb\u00e9 valen molt la pena. Dels Jardins Wallenstein als Jardins Vrtba<\/strong> hi ha uns 600 metres a peu (uns 8 minuts). Una de les millors mostres del Barroc a Praga son els Jardins Vrtba, petits per\u00f2 sumament bonics. Es troben molt a prop de la Pla\u00e7a de Mal\u00e1 Strana, per lo qu\u00e8 es pot arribar a ells f\u00e0cilment a peu, com hem dit, entrant pel carrer Karmelitsk\u00e1.<\/p>\n\n\n\n

                    \"\"
                    Jardins Vrtba<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                    No \u00e9s estrany que la Unesco els afeg\u00eds a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat<\/strong>, doncs es tracta d\u2019una joia verda predilecta dels habitants de Praga per reunir-se amb amics o fotografiar-se (especialment en els casaments). Els jardins f\u00f3ren dissenyats en plena hegemonia del Barroc a comen\u00e7aments del segle XVIII, per Franti\u0161ek Ka\u0148ka, com un afegit al palau on habitava el Compte de Vrtba.<\/p>\n\n\n\n

                    \"\"
                    Jardins Vrtba<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                    La seva idea era crear un espai esglaonat, per integrar els jardins amb la vessant del tur\u00f3 sobre el que s\u2019asseuen. D\u2019aquesta forma, les diferents terrasses del jard\u00ed estan connectades per escales, conformant un conjunt de l\u2019estil dels jardins italians, en els que clarament est\u00e0 inspirat aquest. Aquests son els elements de que es composen els jardins:<\/p>\n\n\n\n

                      \n
                    • A l\u2019entrada del Jard\u00ed<\/strong>, sobre un arc, ens rep H\u00e8rcules, donant-nos una pista de la quantitat d\u2019elements mitol\u00f2gics que trobarem al creuar les portes.<\/li>\n\n\n\n
                    • En la part baixa dels jardins hi trobarem la Sala Terrena<\/strong>, que connecta amb el palau, decorada amb uns frescos de V\u00e1clav Reiner on es representa a Baco i que contribueixen a donar a l\u2019espai aquest aire decadent tant particular. A continuaci\u00f3 hi ha l\u2019aviari<\/strong>, i entre ambd\u00f3s hi ha una font on es representa un \u00e0ngel a lloms d\u2019un \u00e9sser mitol\u00f2gic mar\u00ed.<\/li>\n\n\n\n
                    • En la seg\u00fcent terrassa veurem un conjunt d\u2019escultures<\/strong> de d\u00e9us cl\u00e0ssics, com Apolo, Juno, Mart o Minerva.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                      \"\"
                      Escultures en els Jardins Vrtba<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
                        \n
                      • Per \u00faltim, en la part superior del jard\u00ed estan representats varis \u00e9ssers mitol\u00f2gics marins<\/strong>, conferint al lloc una atmosfera \u00fanica, i des d\u2019aqu\u00ed s\u2019obt\u00e9 una de les millors vistes del barri de Mal\u00e1 Strana i l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                        El jard\u00ed de Vrtba fou reconstru\u00eft durant els anys noranta fins que es pogu\u00e9ren obrir de nou al p\u00fablic en el 1998, i des de llavors, a m\u00e9s de les vistes de turistes i locals, s\u2019ha utilitzat com a escenari d\u2019esdeveniments culturals<\/strong> varis.<\/p>\n\n\n\n

                        Els horaris d\u2019obertura dels jardins son de les 10:00 a 18:00 hores tots els dies. Els preus son de 65Kc pels adults i 55Kc pels nens i estudiants.<\/em><\/p>\n\n\n\n

                        Vistos els Jardins Vrtba, ens acostarem a l\u2019Esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de la Vict\u00f2ria<\/strong>, ubicada al mateix carrer dels jardins per\u00f2 al n\u00famero 9.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de la Vict\u00f2ria<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        En el barri de Mal\u00e1 Strana ens trobem el santuari barroc m\u00e9s antic de Praga, l\u2019Esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de la Vict\u00f2ria<\/strong>, on es custodia la famosa imatge del Nen Jes\u00fas de Praga, que l\u2019ha convertit en lloc de peregrinaci\u00f3 per els cat\u00f2lics. L\u2019or\u00edgen de l\u2019esgl\u00e9sia es remunta al segle XVI i, curiosament, fou un temple luter\u00e0. Per\u00f2 amb les guerres de religi\u00f3 que es varen succe\u00efr al llarg dels anys seg\u00fcents, i despr\u00e9s de la vict\u00f2ria cat\u00f2lica en la Batalla de la Muntanya Blanca, l\u2019esgl\u00e9sia fou entregada a les carmelites descalces per a la seva gesti\u00f3, convertint-se en un santuari cat\u00f2lic. El seu nom prov\u00e9 de la imatge de la Verge que s\u2019explica portaven els cat\u00f2lics durant la batalla, i que els hauria ajudat a aconseguir la vict\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Altar a l\u2019interior de l\u2019Esgl\u00e9sia<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        Encara que per fora us semblar\u00e0 bastant austera, est\u00e0 considerada el millor exemple d\u2019arquitectura protobarroca de Praga. El Nen Jes\u00fas de Praga<\/strong>, aquesta petita est\u00e0tua de cera que cada any atrau a milers de religiosos de tots els continents el primer que us sorprendr\u00e0 \u00e9s el tamany: apenes medeix mig metre. Amb la seva m\u00e0 dreta beneeix als visitants i en l\u2019esquerra porta un orbe reial. Hi ha qui creu que aquesta escultura, que representa al Nen Jes\u00fas, va pert\u00e0nyer a la mateixa Santa Teresa de Jes\u00fas. La seva import\u00e0ncia per els cat\u00f2lics radica en que es considera que obra miracles i ajuda als fidels, especialment a les embarassades o a les dones que busquen estar-ho.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Peregrins cat\u00f2lics davant l\u2019altar del Nen Jes\u00fas de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        S\u2019explica que el veritable or\u00edgen d\u2019aquesta figura estaria a Espanya, doncs va pert\u00e0nyer a la Duquesa Manrique de Lara i Mendoza, que se l\u2019hauria regalat a la seva filla quan aquesta va contreure matrimoni amb un noble txec. Aix\u00ed, el Nen Jes\u00fas fou passant de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 fins que fou donat a les carmelites en el 1628. Igualment com succeeix amb el Manneken Pis de Brussel\u00b7les, el Nen Jes\u00fas de Praga tamb\u00e9 canvia de vestit segons la ocasi\u00f3 i fins i tot conta amb el seu propi museu dins de l\u2019esgl\u00e9sia. Els vestits solen ser obsequis dels peregrins o de personalitats del m\u00f3n pol\u00edtic i religi\u00f3s que visiten el santuari, i alguns incl\u00fas porten brodats de pedres precioses o or.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        El Nen Jes\u00fas de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        L\u2019horari d\u2019acc\u00e9s a l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s de dilluns a dissabte de 8:30 a 19:00 hores i els diumenges de 8:30 a 20:00 hores. Pel museu, de dilluns a dissabte de 9:30 a 17:00 hores, i els diumenges de 13:00 a 18:00 hores. El preu de l\u2019entrada en ambd\u00f3s espais \u00e9s gratu\u00efta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

                        Visitada l\u2019esgl\u00e9sia amb la seva famosa est\u00e0tua del Nen Jes\u00fas, continuarem amb la nostra ruta per Mal\u00e1 Strana, i la intenci\u00f3 que tenim ara \u00e9s visitar un gran monument, molt a prop d\u2019aquest \u00faltim, a la Pla\u00e7a de Malostransk\u00e9 N\u00e1mest\u00ed. Es tracta de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau<\/strong>, del segle XVIII, que representa el millor exponent de l\u2019arquitectura barroca de Praga.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau de Mal\u00e1 Strana<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        Si la Catedral de Sant Vito \u00e9s l\u2019obra mestra del g\u00f2tic, l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau<\/strong> ho \u00e9s del barroc. La construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia va comen\u00e7ar en el 1673 per ordre dels jesu\u00eftes, \u00e9ssent els primers edificis acabats l\u2019edifici parroquial i l\u2019escola. Encara que les obres varen finalitzar en el 1752, es varen comen\u00e7ar a oficiar misses en el 1711. En la pla\u00e7a d\u2019acc\u00e9s a l\u2019esgl\u00e9sia s\u2019hi troba la Columna de la Pesta amb l\u2019est\u00e0tua de la Sant\u00edssima Trinitat. Fou constru\u00efda en el 1715 per Alliprandi.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Vista de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Nicolau des de Petr\u00edn<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        L\u2019interior de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau<\/strong> est\u00e0 ple d\u2019art, des de les pintures en els seus sostres i voltes fins les escultures que adornen les parets. L\u2019arquitecte creador del conjunt fou K.I. Dientzenhofer, \u00e9ssent aquesta esgl\u00e9sia la seva obra mestra.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Espectacular interior de l\u2019esgl\u00e9sia<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        La Torre de l\u2019Esgl\u00e9sia<\/strong> de Sant Nicolau \u00e9s una de les nostres preferides de Praga, la pujada \u00e9s emocionant i t\u00e9 varies sales a mig cam\u00ed que poden ser visitades. En aquestes sales aprendreu molt sobre la hist\u00f2ria de les campanes i les seves diverses funciona. Des dels 65 metres d\u2019al\u00e7ada que t\u00e9 la torre es pot veure tot el barri de Mal\u00e1 Strana. Durant l\u2019\u00e8poca comunista fou utilitzada per les forces secretes per a vigilar les embaixades estrangeres.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Interior de la c\u00fapula<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
                        \"\"
                        Vistes de Praga des del campanar de Sant Nicolau de Mal\u00e1 Strana<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        L\u2019horari d\u2019obertura de l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s de 9:00 a 17:00 hores. Els preus son de 100Kc pels adults, 60Kc pels estudiants i nens i entrada gratu\u00efta pels menors de 10 anys. Amb la Prague CoolPass tens l\u2019entrada gratu\u00efta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

                        I fins aqu\u00ed arriba la visita dels imprescindibles de Mal\u00e1 Strana. Abans de pujar al Mont Petr\u00edn, anunciarem dues atraccions m\u00e9s del barri, que no v\u00e0rem visitar, per\u00f2 potser a alg\u00fa li interessen. A 4 minuts a l\u2019oest de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau (290 metres) s\u2019hi troba el Museu del KGB<\/strong> de Praga. Es tracta d\u2019un museu amb una gran varietat de records relacionats amb el KGB, i amb moltes fotografies de Praga de l\u2019\u00e8poca de 1968 aproximadament.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Museu del KGB<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        El museu del KGB ha estat creat per un col\u00b7leccionista rus de records del KGB i va obrir per primera vegada les seves portes en el 2011. En l\u2019expocici\u00f3 podrem veure objectes que varen pert\u00e0nyer a alts funcionaris de l\u2019estat sovi\u00e8tic i als caps del KGB. Entre les peces hi trobarem c\u00e0mares espia, uniformes sovi\u00e8tics, armes, equips d\u2019interrogaci\u00f3 el\u00e8ctrica, etc… Per\u00f2 l\u2019exposici\u00f3 no queda aqu\u00ed i ens ofereix peces bastant m\u00e9s inusuals com la m\u00e0scara de la mort de Vladimir Lenin, l\u2019arma homicida de Trostky i les perten\u00e8ncies personals de Lavrentiy Beria, el cap de la NKVD (Comisariat del Poble per Assumptes Interns), la policia secreta. Aquesta col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019objectes far\u00e0 que viatgem en el temps a les oficines i entorns de treballs quotidians dels oficials, envoltant-nos, per aix\u00f2, de m\u00e0quines d\u2019escriure, tel\u00e8fons, ins\u00edgnies, etc… Una de les parts m\u00e9s impressionants del museu \u00e9s l\u2019exposici\u00f3 fotogr\u00e0fica titulada \u201cPraga 1968 als ulls de l\u2019oficial de la KGB\u201d.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Museu del KGB<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        L\u2019horari d\u2019obertura del museu \u00e9s de 10:00 a 17:00 de dimarts a diumenge. Els preus per entrar-hi son de 350Kc l\u2019entrada general (D\u00e9u n\u2019hi d\u00f3!).<\/em><\/p>\n\n\n\n

                        I a prop del Museu del KGB, a la part posterior de l\u2019ambaixada d\u2019Alemanya, hi ha la obra \u201cQuo Vadis<\/strong>\u201d de l\u2019artista d\u2019art contemporani txec David Cern\u00fd. Segur que has vist algun v\u00eddeo de robots quadr\u00fapeds, una esp\u00e8cie de gossos sense cap i plens de cables… Doncs David Cern\u00fd ja els havia imaginat abans, encara que en forma de cotxe amb cames en la seva obra \u201cQuo Vadis\u201d. I no en un cotxe qualsevol, sin\u00f3 un Trabant, el cotxe econ\u00f2mic i arxipopular en l\u2019Europa de la controlada per la URSS. L\u2019obra, de 1990, \u00e9s un record de tots els alemanys de l\u2019est que varen buscar sortir cap a l\u2019oest amb la caiguda del mur de Berl\u00edn. De fet, l\u2019escultura es troba, des de 2001, en el jard\u00ed posterior de l\u2019antiga ambaixada de la Rep\u00fablica Federal Alemanya a Praga.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Quo Vadis, el Trabant amb cames de David Cern\u00fd<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        Com hem dit, es troba en els jardins del Palau Lobkowicz (Vla\u0161sk\u00e1, 19). Es pot veure des dels jardins de Petr\u00edn.<\/p>\n\n\n\n

                        4. Mont Petr\u00edn<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                        Des de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau que es troba a la Pla\u00e7a de Malostransk\u00e9 N\u00e1mest\u00ed, ens dirigirem a l\u2019estaci\u00f3 inferior del funicular<\/strong> que porta al Mont Petr\u00edn. La nostra intenci\u00f3 \u00e9s pujar al Mont Petr\u00edn per obtenir grans vistes panor\u00e0miques de la ciutat de Praga des d\u2019un dels seus millors miradors. La direcci\u00f3 \u00e9s Pet\u0159\u00ednsk\u00e9 sady, i nosaltres hi pujarem amb el funicular de Petr\u00edn, des del carrer \u00dajezd. Per arribar al funicular hi anirem a peu (son uns 10 minuts ja que hi ha uns 750 metres de dist\u00e0ncia), ja que ens trobem en el mateix barri de Mal\u00e1 Strana. Tamb\u00e9 es podria utilitzar el tramvia n\u00ba22 fent parada a \u00dajezd.<\/p>\n\n\n\n

                        El Mont Pet\u0159\u00edn <\/strong>\u00e9s el mirador m\u00e9s fam\u00f3s de Praga i un dels llocs preferits dels seus habitants per passejar, tombar-se i escapar del bullici de gent del casc hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Vistes de Praga des del Mont Petr\u00edn<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        Es tracta d\u2019un tur\u00f3 de quasi 140 metres d\u2019al\u00e7ada, situat molt a prop del Castell de Praga, i aixecat sobre un terreny d\u2019antigues vinyes que avui han estat substitu\u00efdes per arbres fruiters. S\u2019hi arriba f\u00e0cilment donant un passeig des del Monastir de Strahov si est\u00e0s per la zona del castell, i si no, des de Mal\u00e1 Strana, agafant el funicular, com hem dit.<\/p>\n\n\n\n

                        La Torre de Petr\u00edn<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                        L\u2019atracci\u00f3 m\u00e9s visitada del Mont Petr\u00edn \u00e9s la seva torre, que recorda bastant a la Torre Eiffel (fou constru\u00efda uns anys despr\u00e9s). Tamb\u00e9 \u00e9s de ferro, encara que aquesta \u00e9s bastant m\u00e9s baixa, doncs t\u00e9 63 metres d\u2019al\u00e7ada, per\u00f2 a l\u2019estar sobre el tur\u00f3 en el que s\u2019hi asseu el parc ens eleva a m\u00e9s de 200 metres sobre Praga, brindant-nos una de les millors panor\u00e0miques de la ciutat, doncs es pot contemplar el Castell, la Ciutat Vella, el riu i el barri de Mal\u00e1 Strana. De nit les vistes son encara m\u00e9s impactants.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Panor\u00e0mica des de la Torre de Petr\u00edn. Espectacular<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
                        \"\"
                        La Torre de Petr\u00edn, Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        Per accedir a la torre s\u2019ha de pagar entrada i pujar a peu unes quantes escales, per\u00f2 veur\u00e0s com l\u2019esfor\u00e7 val molt la pena. Si ets dels que no els hi agrada fer cames, no pateixis: tamb\u00e9 hi ha un ascensor.<\/p>\n\n\n\n

                        El Laberint dels Miralls<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                        El Mont Petr\u00edn alberga un altre espai divertit si viatges amb nens (si no, pots prescindir d\u2019ell perfectament). Es tracta del Laberint dels Miralls<\/strong>, que a l\u2019igual que la Torre Petr\u00edn va formar part de l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Praga de 1891 i es va quedar definitivament en el parc.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        El laberint dels miralls al mont Petr\u00edn<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        Prop del Laberint dels Miralls s\u2019hi troba l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Lloren\u00e7, junt a l\u2019anomenat Mur de la Gana (doncs es diu que fou constru\u00eft durant l\u2019Edat Mitjana per a donar treball als desganats). Aquesta esgl\u00e9sia t\u00e9 una llegenda negra, doncs es creu que antigament era escenari de ritus pagans. El laberint, que t\u00e9 l\u2019aspecte d\u2019un petit castell, no \u00e9s m\u00e9s que una s\u00e8rie de miralls convexos que deformen la nostra imatge, similar a lo que podem trobar en molts parcs d\u2019atraccions. Per accedir al laberint sol haver-hi cua i s\u2019ha de pagar una entrada a part (encara que si tens la Prague CoolPass est\u00e0 tot incl\u00f2s).<\/p>\n\n\n\n

                        El Monument a les V\u00edctimes del Comunisme<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                        Prop de la part baixa del funicular que puja fins al Mont Petr\u00edn et trobar\u00e0s un espai que val la pena veure\u2019l. Es tracta del Monument a les V\u00edctimes del Comunisme<\/strong>, un conjunt escult\u00f2ric dissenyat en 2002 i no exent de pol\u00e8mica: en ell podem contemplar varies figures humanes baixant per les escales. A mesura que avancen, els hi van faltant parts del cos, simbolitzant les p\u00e8rdues que comporta per a cada ser hum\u00e0 el viure sota un r\u00e8gim totalitari.<\/p>\n\n\n\n

                        \"\"
                        Monument a les V\u00edctimes del Comunisme<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                        \u00c9s freq\u00fcent veure a algunes persones deixant flors o encenent espelmes junt a ells.<\/p>\n\n\n\n

                        Per accedir al Mont Petr\u00edn<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

                        Hi ha dues formes d\u2019arribar fins al parc de Petr\u00edn:<\/p>\n\n\n\n

                          \n
                        • A peu<\/strong> creuant els jardins del Mont Petr\u00edn, als que pots accedir des del barri del castell. La pujada \u00e9s un xic cansada per\u00f2 es pot anar fent a poc a poc i parant en els nombrosos bancs o posts de menjar que hi ha per el cam\u00ed. A peu des del Monastir de Strahov, per la part posterior del complexe. \u00c9s un passeig especialment agradable en la tardor.<\/li>\n\n\n\n
                        • En el funicular de Petr\u00edn<\/strong>, que surt des del carrer \u00dajezd, a la que s\u2019hi arriba per el carrer Karmelitsk\u00e1. Una bona opci\u00f3 \u00e9s pujar en el funicular i baixar caminant, aix\u00ed estalviar\u00e0s algo de temps a l\u2019anada i a m\u00e9s estar\u00e0s utilitzant un dels transports p\u00fablics amb m\u00e9s encant de Praga.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                          \"\"
                          Funicular al Mont Petr\u00edn<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

                          En total, la visita al Mont Petr\u00edn et portar\u00e0 unes 2 hores<\/strong>, depenent del ritme al que vagis, i el millor moment per a pujar \u00e9s per la tarda, doncs la llum que cau sobre el parc ho fa perfecte per a la fotografia.<\/p>\n\n\n\n

                          Els horaris d\u2019obertura del parc i de les seves atraccions son de les 10:00 a les 22:00 hores. L\u2019entrada als jardins del Mont Petr\u00edn \u00e9s gratu\u00efta. En canvi, pel funicular has de pagar com si fos una tarifa normal de transport de la ciutat (uns 32Kc, per viatge). Pel Mirador de la torre de Petr\u00edn \u00e9s de 150Kc pels adults i 80Kc per l\u2019entrada redu\u00efda. Pel Laberint dels Miralls \u00e9s de 90Kc pels adults i 70Kc per l\u2019entrada redu\u00efda. Amb la Prague CoolPass l\u2019acc\u00e9s al mirador, al laberint dels Miralls i al funicular \u00e9s gratis.<\/em><\/p>\n\n\n\n

                          Finalment, quan ens haguem empapat de les vistes des del Mont Petr\u00edn i ja no en vulguem m\u00e9s, ser\u00e0 l\u2019hora d\u2019entornar-nos-en al Centre de la Ciutat o al nostre allotjament.<\/p>\n\n\n\n

                          Adjuntem amb un mapa de google maps<\/strong> l\u2019itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d\u2019avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els despla\u00e7aments amb tramvia google els marca peatonalment):<\/p>\n\n\n\n