{"id":16109,"date":"2023-09-27T10:50:44","date_gmt":"2023-09-27T08:50:44","guid":{"rendered":"https:\/\/slowtravelfamily.com\/?p=16109"},"modified":"2023-09-27T11:27:52","modified_gmt":"2023-09-27T09:27:52","slug":"dia-4-nove-mesto-i-altres-zona-museu-mucha-zona-placa-wenceslau-zona-teatre-nacional-zona-casa-dansant-altres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/slowtravelfamily.com\/?p=16109","title":{"rendered":"Dia 4: NOVE MESTO I ALTRES: Zona Museu Mucha + Zona Pla\u00e7a Wenceslau + Zona Teatre Nacional + Zona Casa Dansant + Altres"},"content":{"rendered":"\n
Pel quart dia de la nostra escapada a Praga, ens espera la visita als atractius i monuments de la ciutat Nova, anomenada Nov\u00e9 Mesto. Subdividirem el barri en zones i comen\u00e7arem visitant la zona del Museu Mucha, que \u00e9s la zona que est\u00e0 m\u00e9s a prop de la Ciutat Vella. Ens trobem amb el Museu Mucha i amb una altra de les obres contempor\u00e0nies de Kafka. Seguirem per la zona de la Pla\u00e7a de Wenceslau, on visitarem una altra est\u00e0tua de David Cern\u00fd juntament amb el Museu Nacional de Praga. Despr\u00e9s anirem a la zona del Teatre Nacional, on a part de veure l\u2019edifici per fora, passarem pel Museu del Comunisme i veurem altres edificis interessants com el Teatre Estatal de Praga. Finalitzarem el recorregut pel Nov\u00e9 Mesto per la zona d\u2019una de les \u00faltimes icones de Praga com \u00e9s la Casa Dansant. La nostra intenci\u00f3 ser\u00e0, si disposem de temps encara per la tarda, de visitar qualsevol dels tres atractius que us anunciem: El Letna Park; la Torre de Televisi\u00f3 Zizkov; o Vysherad. Els explicarem tots tres i cadasc\u00fa pot escollir el que m\u00e9s li convingui. Indicarem els mitjans de transport que utilitzarem per cadascun d\u2019ells.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n
\u00cdndex:<\/u><\/em>
1. Zona Museu Mucha<\/strong>
2. Zona Pla\u00e7a Wenceslau<\/strong>
3. Zona Teatre Nacional<\/strong>
4. Zona Casa Dansant<\/strong>
5. Altres<\/strong><\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

1. Zona Museu Mucha<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

La zona m\u00e9s moderna del casc hist\u00f2ric \u00e9s Nov\u00e9 Mesto<\/strong>, la ciutat nova de Praga. Per\u00f2 no ens hem de deixar enganyar, doncs la construcci\u00f3 d\u2019aquest barri ens trasllada fins a l\u2019Edat Mitja, al segle XIV, quan l\u2019emperador Carles IV va posar en marxa el que seria un dels projectes urban\u00edstics m\u00e9s importants en la Europa del moment.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nov\u00e9 Mesto<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El rei Carles pretendia fer de Praga, a la que va convertir en capital del seu imperi, una gran ciutat, per lo que es va impulsar aquest pl\u00e0 de desenvolupament urb\u00e0 amb l\u2019objectiu d\u2019atraure m\u00e9s poblaci\u00f3 i de convertir aquesta nova zona en motor econ\u00f2mic. Nombrosos comerciants i homes de negocis es varen traslladar a la Ciutat Nova, i actualment aquesta segueix sent la part de la ciutat on es concentren la majoria de les botigues i oficines. Aquesta Ciutat Nova es va estendre al voltant de les muralles de la Ciutat Vella, amb tres eixos centrals connectats entre s\u00ed: l\u2019antic mercat de cavalls, on avui en dia s\u2019ubica la Pla\u00e7a Wenceslau; el mercat ramader, actual Pla\u00e7a Carles i el mercat de fenc, avui Pla\u00e7a Senov\u00e1zn\u00e9. L\u2019actual Nov\u00e9 Mesto deu el seu aspecte a les obres de remodelaci\u00f3 que es portaren a terme durant el segle XIX, donant or\u00edgen a nombrosos edificis d\u2019estil art-nouveau. Per arribar al barri de Nove Mesto, nosaltres hi anirem caminant, per\u00f2 si veniu de lluny, el m\u00e9s c\u00f2mode \u00e9s arribar-hi utilitzant el metro, concretament la l\u00ednia A (estaci\u00f3 de Mustek) i les l\u00ednies A i C (estaci\u00f3 de Muzeum).<\/p>\n\n\n\n

El nostre recorregut l\u2019iniciarem per la zona del Museu Mucha<\/strong>. Aquest \u00e9s un museu dedicat al pintor d\u2019Art-Nouveau Alphonse Mucha. Es troba a la direcci\u00f3 del Kaunick\u00fd pal\u00e1c (Palau Kaunicky<\/strong>), Pansk\u00e1 7 (s\u2019hi pot arribar en metro per la l\u00ednia A a l\u2019estaci\u00f3 de Mustek).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Mucha Museum<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El Palau Kaunicky<\/strong>, que data del segle XVIII, acull un petit museu dedicat a l\u2019obra de Alphonse Mucha, el gran mestre de l\u2019art-nouveau. Es tracta del Museu Mucha de Praga<\/strong>, i segur que al llarg de la teva vida haur\u00e0s vist moltes vegades alguna obra d\u2019aquest artista txec, les creacions de la qual han il\u00b7lustrat r\u00e8tols publicitaris, litografies, edificis (com la Casa Municipal de Praga o una de les vidrieres de la Catedral de Sant Vito) i fins a segells.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
R\u00e8tols de Mucha que poden veure\u2019s en el museu<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Recordes aquells dibuixos de dones de llargues i espesses melenes, amb corones de flors i vestits vaporosos, envoltades de motius vegetals? Doncs aqu\u00ed tens al seu creador. L\u2019exposici\u00f3 est\u00e0 organitzada en cinc sales, que corresponen a cada una de les etapes de la vida art\u00edstica de Mucha. Al llarg del recorregut per el museu pots admirar els esbossos, dibuixos i fotografies realitzats per el propi Mucha, aix\u00ed com nombrosos objectes personals que contribueixen a fer-nos una idea molt completa de la vida i obra d\u2019aquest artista.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Reproducci\u00f3 de l\u2019escriptori de Mucha<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Hi ha una faceta menys coneguda de Mucha, que podrem apreciar visitant el museu: un marcat sentiment nacionalista, doncs el seu car\u00e0cter sempre va estar molt arrelat a la seva proced\u00e8ncia txeca, malgrat d\u2019haver passat exiliat varis anys de la seva vida. De fet, fou Mucha qui va dissenyar els segells i bitllets de la Rep\u00fablica Txeca instaurada en el 1918. Aix\u00ed mateix, el museu es projecta un documental sobre la vida d\u2019aquest artista precursos del Modernisme. Per\u00f2, val la pena visitar el Museu Mucha? Hi ha a qui li sembla que no val la pena acostar-se en aquest museu, doncs l\u2019exposici\u00f3 \u00e9s molt breu i est\u00e0 clar que hi ha molts llocs a veure a Praga, per\u00f2 en la nostra humil opini\u00f3 creiem que val la pena dedicar-li almenys una hora (no us portar\u00e0 m\u00e9s) a con\u00e8ixer l\u2019obra del que sens dubte \u00e9s el major representant de la Belle Epoque txeca.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Alguns dels cartells m\u00e9s famosos de l\u2019artista es troben en aquest museu<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No est\u00e0 perm\u00e8s realitzar fotos a dins del museu. Si despr\u00e9s de rec\u00f3rrer el museu et quedes amb ganes d\u2019emportar-te un trosset de l\u2019obra de Mucha cap a casa, en la botiga del Museu es venen tot tipus d\u2019objectes de la marca Mucha Limited, dedicada a la seva obra. All\u00ed hi trobar\u00e0s postals, calendaris, marcap\u00e0gines, cartells i l\u00e0mines\u2026 si t\u2019agrada l\u2019obra de Mucha, voldr\u00e0s emportar-t\u2019ho tot!<\/p>\n\n\n\n

L\u2019horari del museu \u00e9s de 10:00 a 18:00 hores. Els preus son de 240Kc pels adults i 160Kc pels nens i estudiants. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Sortirem del museu en direcci\u00f3 sud-oest i caminarem uns 10 minuts (750 metres) fins a trobar el carrer Charv\u00e1tova, on hi ha la propera atracci\u00f3 de la ruta. Es tracta del Cap de Kafka<\/strong>. Es troba en una pla\u00e7a en l\u2019encreuament entre els carrers Vladislavova i Charv\u00e1tova, enfront al Centre Comercial Quadrio. Si la vols veure en moviment tindr\u00e0s que anar-hi als primers quinze minuts de cada hora, quan es posa en marxa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Escultura del Cap de Kafka<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019obra Frank Kafka \u201cK\u201d<\/strong> fou un enc\u00e0rrec del centre comercial Quadrio en la tardor de 2014. Aqu\u00ed tamb\u00e9 anem a lo gran, quasi onze metres d\u2019al\u00e7ada i unes quaranta tonelades de cap fetes d\u2019acer inoxidable: el cap m\u00e9s gran de Praga. La particularitat \u00e9s que les seves quaranta dues plaques horitzontals es mouen. Quin \u00e9s el seu significat? Doncs sembla que representa la metamorfosis de Kafka en viu, per\u00f2 clar… nom\u00e9s ho sembla perqu\u00e8 mai s\u2019ha explicat. \u00c9s molt semblant a una altra obra de Cern\u00fd anomenada \u201cMetalmorphosis\u201d, que est\u00e0 a Charlotte, carolina del Nord, a EEUU, encara que en aquest cas el cap \u00e9s tamb\u00e9 una font.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El cap de Kafka aturat, des de sota<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

2. Zona Pla\u00e7a Wenceslau<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ens dirigim ara a la zona de la Pla\u00e7a Wenceslau<\/strong>. Hi ha uns 500 metres de dist\u00e0ncia (uns 7 minuts a peu). En txec l\u2019adre\u00e7a \u00e9s V\u00e1clavsk\u00e9 n\u00e1m\u011bst\u00ed. La Pla\u00e7a de Wenceslau a Praga \u00e9s el centre neur\u00e0lgic de la Ciutat Nova o Nove Mesto. Realment, no t\u00e9 la forma habitual d\u2019una pla\u00e7a, doncs \u00e9s allargada, simulant m\u00e9s aviat una ampla avinguda.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Vista de la Pla\u00e7a de Wenceslau, que sembla m\u00e9s b\u00e9 una avinguda<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al llarg de quasi un kil\u00f2metre d\u2019extensi\u00f3 es localitzen botigues, restaurants i hotels, doncs es tracta d\u2019una de les zones amb m\u00e9s ambient de Praga. En aquesta pla\u00e7a s\u2019hi ubicava, des del segle XIV, un gran mercat de cavalls. La pla\u00e7a pren el seu nom de Sant Wenceslau, patr\u00f3 de Boh\u00e8mia, l\u2019est\u00e0tua del qual \u00e9s eq\u00fcestre i la podeu veure enfront del Museu Nacional.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Est\u00e0tua de Wenceslau presidint la pla\u00e7a<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019est\u00e0tua de Sant Wenceslau est\u00e0 realitzada en bronze i \u00e9s obra de l\u2019escultor txec Josef Myslbek. Junt a ella, l\u2019historiador txec Alois Jir\u00e1sek va llegir la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia de Txecoslov\u00e0quia en el 1918. Durant finals de 1989 la pla\u00e7a fou l\u2019escenari de la manifestaci\u00f3 que va donar comen\u00e7ament a la Revoluci\u00f3 del Vellut, un moviment pac\u00edfic que acabaria enderrocant definitivament al r\u00e8gim comunista.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, qu\u00e8 pots veure en la Pla\u00e7a de Wenceslau?<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • El Museu Nacional de Praga<\/strong>, un dels m\u00e9s importants del pa\u00eds. Es troba en la part m\u00e9s alta de la pla\u00e7a i el reconeixer\u00e0s f\u00e0cilment pel seu imponent edifici de tall neorenaixentista (m\u00e9s endavant el visitarem).<\/li>\n\n\n\n
  • El Palau Lucerna<\/strong>, constru\u00eft a comen\u00e7aments del segle XX, que avui alberga un centre comercial amb uns cinemes d\u2019estil art-nouveau realment bonics (on, per cert, es va projectar la primera pel\u00b7l\u00edcula amb s\u00f2). Tamb\u00e9 \u00e9s interessant donar un cop d\u2019ull al Gran Sal\u00f3, on es celebren esdeveniments de tot tipus i que t\u00e9 la seva pr\u00f2pia sala de teatre d\u2019estil rococ\u00f3. Precisament la barreja d\u2019estils del Palau Lucerna, procedents de diferents llocs del m\u00f3n, ha provocat que sigui conegut entre els locals com \u201cel basar\u201d.<\/li>\n\n\n\n
  • El Grand Hotel Evropa<\/strong>, tamb\u00e9 d\u2019estil art-nouveau, doncs data de comen\u00e7aments del segle XX. La seva fa\u00e7ana color mostassa es conserva en perfecte estat i gr\u00e0cies a ella podem imaginar com eren els hotels aleshores, amb el seu tr\u00e0fec de viatgers descarregant grans maletes a les portes d\u2019aquest elegant edifici.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
    \"\"
    Gran Hotel Europa a Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Per a rec\u00f3rrer la pla\u00e7a, com que no \u00e9s peatonal, pots comen\u00e7ar en el Museu Nacional (metro Muzeum \u2013 l\u00ednia A), que \u00e9s la part m\u00e9s alta, baixant des d\u2019all\u00ed per una vorera i despr\u00e9s tornant per l\u2019altra. Tamb\u00e9 pots creuar al boulevard enjardinat que hi ha en el centre, doncs sol haver-hi posts de menjar i d\u2019artesania. Nosaltres ho tenim clar, comen\u00e7arem la visita a la pla\u00e7a per la seva part m\u00e9s baixa i en contacte amb la ciutat, visitant primer el Passatge Comercial Lucerna<\/strong>, on s\u2019hi troben dues atraccions que valen la pena. L\u2019adre\u00e7a en txec \u00e9s Pas\u00e1\u017e Lucerna, \u0160t\u011bp\u00e1nsk\u00e1 61, on s\u2019hi troba una de les escultures de David Cern\u00fd preferides per nosaltres. Es tracta de l\u2019escultura que s\u2019anomena \u201cKun\u201d (Cavall<\/strong>). \u00c9s la nostra escultura preferida. Es tracta d\u2019un par\u00f2dia de l\u2019est\u00e0tua de Sant Wenceslau a cavall de la Pla\u00e7a Wenceslau, un dels s\u00edmbols de Tx\u00e8quia. En la de Cern\u00fd, Sant Wenceslau est\u00e0 \u201ccavalgant\u201d un cavall mort boca avall, amb les potes lligades i la llengua fora.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Est\u00e0tua del cavall amb la llengua a fora<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    L\u2019obra estava pensada per a la oficina central de Correus, per\u00f2 el director la va refusar per \u00e9sser pol\u00edticament incorrecta. Tot i aix\u00f2, Cern\u00fd no va deixar de fer-la. Li va trobar lloc en el passatge comercial Lucerna, junt al cinema en actiu m\u00e9s antic d\u2019Europa. Podria ser interpretat com una rebel\u00b7li\u00f3 cap als antics s\u00edmbols que ja no tenen sentit. O m\u00e9s directament, un atac al llavors president (1999) anomenat tamb\u00e9 Vaclav, Wenceslau, que Cern\u00fd va qualificar com a \u201ccret\u00ed integral\u201d. Per cert, no ho sembla per la posici\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s enorme: quasi 5 metres d\u2019alt.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019altra atracci\u00f3 del passatge, com hem dit, \u00e9s el cinema en actiu m\u00e9s antic d\u2019Europa, el Cinema Lucerna<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Cinema Lucerna<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Continuem pujant per la pla\u00e7a Sant Wenceslau fins a l\u2019al\u00e7ada de l\u2019Hotel Jalta. All\u00ed s\u2019hi troba un altre museu molt singular: un b\u00fanquer nuclear<\/strong> de la Guerra Freda al soterrani de l\u2019Hotel Jalta. Aprendr\u00e0s sobre el regnat de 41 anys del r\u00e8gim comunista a Praga en un recorregut informatiu i divertit. Explorar\u00e0s alguns dels llocs de l\u2019era comunista i escoltar\u00e0s les t\u00e8cniques d\u2019espionatge de l\u2019era de la Guerra Freda. Explora la hist\u00f2ria del comunisme a Praga i coneix els plans secrets dels soviets per a una guerra nuclear. Rep informaci\u00f3 d\u2019un guia local amb coneixements. Apr\u00e8n sobre esdeveniments importants, hist\u00f2ries fascinants, propaganda sovi\u00e8tica i plans de guerra nuclear. Visita un veritable b\u00fanquer nuclear constru\u00eft en la d\u00e8cada de 1950.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    B\u00fanquer Nuclear<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Si us v\u00e9 de gust i disposeu de temps, us recomano que el visiteu. Nosaltres no ho varem fer. Varem continuar per la Pla\u00e7a Sant Wenceslau fins a trobar-nos amb l\u2019impressionant edifici del Museu Nacional de Praga<\/strong>, i aquest s\u00ed que el v\u00e0rem visitar. Totes les capitals tenen un gran museu i Praga no anava a ser menys. El Museu Nacional de Praga \u00e9s el major de tota la Rep\u00fablica Txeca i, sens dubte, el m\u00e9s important dels Museus de Praga. Fundat a comen\u00e7aments del segle XIX gr\u00e0cies a les donacions de varis arist\u00f2crates txecs, el seu art\u00edfex fou l\u2019arquitecte Josef Schulz, el mateix que va portar a terme les obres del Teatre Nacional. L\u2019edifici principal del museu est\u00e0 en l\u2019extrem m\u00e9s alt de la Pla\u00e7a de Wenceslau, i el reconeixer\u00e0s r\u00e0pidament per la seva fa\u00e7ana de tall neo-renaixentista. El vest\u00edbul del museu alberga un pante\u00f3 dedicat a alguns personatges c\u00e8lebres, coneguts com el Pante\u00f3 de la Fama.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Edifici principal del Museu Nacional de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Si et fixes b\u00e9 en la fa\u00e7ana del museu principal, apreciar\u00e0s les marques de trets que deixaren els tancs durant la Primavera de Praga, un moviment a favor de l\u2019oberturisme pol\u00edtic que va tenir lloc en 1968 i que fou aixafat per les tropes de la URSS despr\u00e9s de la firma del Pacte de Vars\u00f2via. El Museu Nacional de Praga conta amb una exposici\u00f3 permanent molt \u00e0mplia i variada, que abarca totes les etapes de la hist\u00f2ria txeca, aix\u00ed com v\u00e0ries disciplines d\u2019estudi: la palentologia, la mineralogia, zoologia, antropologia, arqueologia, numism\u00e0tica, etc\u2026 Aquest eclecticisme es deu a que realment el museu est\u00e0 format per v\u00e0ries institucions: el Museu Txec de M\u00fasica, el Museu de Ci\u00e8ncies Naturals, el Museu d\u2019Hist\u00f2ria, la Biblioteca del Museu Nacional i el Museu N\u00e1prstek.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Hall principal del Museu Nacional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    \u00c9s, per tant, un museu olt complet. Per\u00f2 com podr\u00e0s imaginar, rec\u00f3rre\u2019l sencer et pot portar moltes hores, tenint en compte que la col\u00b7lecci\u00f3 est\u00e0 dividida en varis edificis, aix\u00ed que si tens poc temps t\u2019aconsello ser selectiu i anar directament als museus associats que m\u00e9s t\u2019interessin. Per\u00f2, val la pena visitar el Museu Nacional de Praga? Dep\u00e8n dels gustos personals de cadasc\u00fa. A nosaltres ens agraden els museus, sobretot quan son tant variats com aquest, doncs sempre constitueixen una experi\u00e8ncia d\u2019aprenentage interessant. Tamb\u00e9 ens sembla un lloc magn\u00edfic per els que aniran a viatjar a Praga amb nens, doncs segur que gaudiran molt amb l\u2019exposici\u00f3 zool\u00f2gica o la de minerals.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Arquitectura en el sostre del Hall<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Tanmateix, si estar\u00e0s pocs dies a Praga, t\u2019aconsellem que millor els dediquis a rec\u00f3rrer altres llocs i aprofitis per visitar algun museu m\u00e9s petit per\u00f2 igualment representatiu, com per exemple, el Museu Mucha, que et prendr\u00e0 menys temps. No obstant, si tens temps de sobres en el teu viatge a Praga, pots acostar-te a visitar-lo, doncs ja solament l\u2019edifici \u00e9s impressionant, i tamb\u00e9 sobretot, per les seves vistes ja que est\u00e0 ubicat en una posici\u00f3 com de mirador natural sobre la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019horari de visita \u00e9s de 10:00 a 18:00 hores. El preu de l\u2019entrada varia en funci\u00f3 del museu associat al Museu Nacional que visitem (oscil\u00b7la entre 40Kc i 260Kc). Amb la tarja Prague CoolPass l\u2019entrada \u00e9s gratu\u00efta.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Al costat del Museu Nacional de Praga s\u2019hi troba l\u2019\u00d2pera Estatal de Praga<\/strong>, un espl\u00e8ndid auditori d\u2019estil rococ\u00f3, amb un exterior completament neocl\u00e0ssic. L\u2019edifici, per\u00f2, no es pot visitar, ens haurem de conformar amb els exteriors, o si volem assistir a una representaci\u00f3…. La direcci\u00f3 de la mateixa \u00e9s Wilsonova, 4.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    \u00d2pera Estatal de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    A finals del segle XIX va n\u00e9ixer l\u2019\u00d2pera Estatal de Praga, que fou constru\u00efda com a resposta al seu rival el Teatre Nacional. En ella es representen \u00f2peres de tot tipus, especialment italianes, i tamb\u00e9 espectacles de ballet. \u00c9s freq\u00fcent veure en la seva programaci\u00f3 obres tant reconegudes com Turandot, Nabucco, La Traviata o Carmen<\/em>. El seu auditori d\u2019estil rococ\u00f3 est\u00e0 reconegut com un dels m\u00e9s bonics d\u2019Europa i el fris neocl\u00e0ssic que decora la fa\u00e7ana frontal, on estan representats d\u00e9us cl\u00e0ssics com Dionisos i la musa Tal\u00eda, la converteix en un dels edificis m\u00e9s bells de Praga.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Auditori de l\u2019\u00d2pera<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    \u201cEl Nou Teatre Alemany<\/strong>\u201d fou el nom amb el que es va con\u00e8ixer en el seu or\u00edgen a l\u2019\u00d2pera Estatal, doncs fou la comunitat alemanya resident a Praga qui va finan\u00e7ar i encarregar el projecte a uns arquitectes vienesos, amb la idea d\u2019emular els grans i elegants teatres de la capital austr\u00edaca i sobretot de tenir un espai on es represent\u00e9ssin \u00f2peres en el seu idioma natal. L\u2019\u00d2pera Estatal s\u2019inauguraria sota el nom de Nou Teatre Alemany el 5 de gener de 1888 amb una obra de Wagner, com no podia \u00e9sser menys. A partir de 1945, amb el final de la Segona Guerra Mundial, els alemanys deixaren de fer-se c\u00e0rrec del teatre i aquest va quedar en mans del govern txecoslovac. L\u2019\u00f2pera recuperaria el seu protagonisme gr\u00e0cies a la iniciativa d\u2019un grup d\u2019artistes locals, que el van rebatejar com a Teatre 5 de Maig<\/strong> i el varen dedicar a representar obres d\u2019avantguarda que es consideraven \u201cmassa modernes\u201d per el conservador Teatre Nacional. Amb el temps, la \u00d2pera fou renombrada com Teatre Smetana<\/strong> i es va convertir en escenari per excel\u00b7l\u00e8ncia de les companyies de ballet que arribaven a Praga, degut a les dimensions del seu escenari. Per fi, amb la caiguda del r\u00e8gim comunista en 1989, el teatre fou renombrat com \u00d2pera Estatal de Praga<\/strong>, passant a con\u00e8ixer-se definitivament amb la seva denominaci\u00f3 actual. Per visitar-la s\u2019ha d\u2019adquirir l\u2019entrada a algun dels seus espectacles, ja que no es pot rec\u00f3rrer per lliure.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Detall del sostre<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Encara que la \u00d2pera Estatal fou remodelada a finals del segle XIX i durant els anys seixanta del XX, s\u2019han conservat fins avui alguns elements originals com els estucs daurats, les pintures de l\u2019auditori, el tel\u00f3 i els canelobres.<\/p>\n\n\n\n

    Hi ha representacions di\u00e0ries que comencen entre les 19:00 i les 20:00 hores. Els preus de les entrades oscil\u00b7len entre 300 i 1200Kc (depenent del seient).<\/em><\/p>\n\n\n\n

    3. Zona Teatre Nacional<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

    Vista per fora l\u2019\u00d2pera Estatal de Praga ens despla\u00e7arem a la zona del Teatre Nacional, el qual es troba a uns 20 minuts a peu. Pel cam\u00ed, veurem el Teatre Estatal de Praga<\/strong>, que es troba a 1 kil\u00f2metre de l\u2019\u00d2pera, desfent tota la longitud de la Pla\u00e7a de Wenceslau. Es tracta d\u2019un edifici de 1783 depenent del Teatre Nacional. Va ser on Mozart va estrenar l\u2019\u00d2pera Don Giovanni.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Teatre Estatal de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    El magn\u00edfic teatre de l\u2019any 1783 fou constru\u00eft en l\u2019estil classicista i s\u2019ha mantingut fins avui en el seu estat quasi original. La seva hist\u00f2ria est\u00e0 inseparablement unida al talent del m\u00fasic Wolfgang Amadeus Mozart (sobretot l\u2019estrena mundial de la seva \u00f2pera Don Giovanni que segueix inclosa en el seu repertori). El Teatre Estatal forma part institucional del Teatre Nacional, i en la seva escena actuen companyies de drama, \u00f2pera i ballet. Tampoc es pot visitar per lliure, haureu d\u2019assistir a una representaci\u00f3 per fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

    A prop de la zona en la que estem, a uns 600 metres de l\u2019anterior teatre, hi ha el Museu del Comunisme<\/strong>. Es troba en la direcci\u00f3 de V Celnici, i s\u2019hi pot arribar si v\u00e9ns de lluny, amb metro amb la l\u00ednia B (estaci\u00f3 N\u00e1m\u011bst\u00ed Republiky). Si t\u2019interessa aprofundir en la hist\u00f2ria recent de la capital txeca, un dels llocs m\u00e9s interessants \u00e9s sens dubte el Museu del Comunisme de Praga. En ell podr\u00e0s con\u00e8ixer com f\u00f3ren els anys del r\u00e8gim comunista en l\u2019antiga Txecoslov\u00e0quia i, concretament, en la ciutat de Praga, a trav\u00e9s de nombrosos objectes i documents relacionats amb la vida pol\u00edtica, quotidiana i social.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"
    Fa\u00e7ana del Museu del Comunisme de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Inaugurat en l\u2019any 2001, el museu consta de v\u00e0ries sales (per\u00f2 no \u00e9s excessivament gran) classsificades cadascuna d\u2019elles entorn a un tema central: \u201cOr\u00edgens\u201d, \u201cEl somni del Comunisme\u201d, \u201cLa Realitat\u201d, \u201cEl malson\u201d i la \u201cRevoluci\u00f3 del Vellut\u201d. En elles es recorren els anys compresos entre 1948, amb la instauraci\u00f3 del model pol\u00edtic de la URSS, fins al 1989, quan la Revoluci\u00f3 de Vellut va acabr amb el r\u00e8gim comunista. Les sales del museu inclouen panells explicatius en castell\u00e0 al llarg de tot l\u2019itinerari. A m\u00e9s, hi ha una sala de cinema on es projecten documentals i pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Museu del Comunisme de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Ens sembla molt interessant la part dedicada a la propaganda del r\u00e8gim, i tamb\u00e9 les explicacions sobre la policia secreta i els mitjans utilitzats per exercir la censura, incloent una representaci\u00f3 a escala real d\u2019una sala d\u2019interrogatoris. En el museu s\u2019exhibeixen dues est\u00e0tues de Lenin i de Marx que ocuparen, en el seu dia, un lloc en els carrers de Praga i que f\u00f3ren retirades amb la implantaci\u00f3 del r\u00e8gim democr\u00e0tic, Tamb\u00e9 hi ha una reproducci\u00f3 de l\u2019aula d\u2019una escola comunista, de gran ajuda per a con\u00e8ixer el dia a dia dels txecs sota aquest sistema pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Recreaci\u00f3 d\u2019una escola en el Museu del Comunisme<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Encara que \u00e9s l\u2019\u00fanic museu de Praga dedicat exclusivament a l\u2019an\u00e0lisis del sistema comunista i rec\u00f3rrer-lo sencer no et porta m\u00e9s d\u2019una hora, no el considerem imprescindible, ja que el seu preu \u00e9s elevat i hi ha plans m\u00e9s interessants. Si t\u2019agrada aquest per\u00edode, visitar el museu \u00e9s la millor manera de con\u00e8ixer uns anys convulsos i decisius per el futur de la Rep\u00fablica Txeca, el present de la qual ha quedat irremediablement marcat pels esdeveniments que varen tenir lloc durant aquests anys.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019horari del Museu \u00e9s de 9:00 a 21:00 hores tots els dies. Els preus son de 290Kc pels adults, 270Kc pels jubilats majors de 65 anys, 250Kc pels estudiants, i entrada gratu\u00efta pels nens menors de 10 anys.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Nosaltres continuem amb la passejada i ara ens acostem al Teatre Nacional de Praga<\/strong> pel carrer Narodn\u00ed. Per arribar al Teatre Nacional tamb\u00e9 es pot fer amb metro (l\u00ednia B a l\u2019estaci\u00f3 de Mustek) i amb tramvia (n\u00ba6, 7, 9, 10, 14, 16, 17 i 18 (parada de N\u00e1rodn\u00ed divadlo). En la capital txeca hi ha moltes, molt\u00edssimes coses per fer a part de passejar pels carrers de la ciutat i visitar els monuments m\u00e9s importants. Un bon pla pot ser per exemple, veure una obra de teatre en un edifici hist\u00f2ric, com el magn\u00edfic Teatre Nacional de Praga, on tamb\u00e9 hi tenen lloc espectacles d\u2019\u00f2pera i ballet.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Teatre Nacional de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Es tracta d\u2019un edifici que s\u2019ha convertit en tota una instituci\u00f3 cultural en la ciutat, doncs durant d\u00e8cades fou l\u2019impulsor del manteniment de les arts esc\u00e8niques txeques i avui en dia est\u00e0 considerat el principal centre d\u2019\u00f2pera de la Rep\u00fablica Txeca. A mitjans del segle XIX la classe pol\u00edtica de Praga va sol\u00b7licitar al parlament la creaci\u00f3 d\u2019una \u00f2pera nacional. Uns anys despr\u00e9s el projecte va comen\u00e7ar a prendre forma i es varen recaudar els fons necessaris per a portar-lo a terme gr\u00e0cies a la feina propagand\u00edstica de varis artistes txecs i l\u2019aportaci\u00f3 individual de tots els habitants de la ciutat. Per decorar l\u2019interior es va convocar un concurs i, finalment, el teatre va quedar inaugurat la nit del 11 de juny de 1881, amb pres\u00e8ncia reial inclosa.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Teatre Nacional de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Tanmateix, apenes un parell de mesos despr\u00e9s la trag\u00e8dia es va acarnissar amb el teatre, doncs un incendi va destru\u00efr l\u2019escenari i part de l\u2019edifici. La tristesa dels habitants de Praga per la p\u00e8rdua del seu recent inaugurat teatre fou tal que comen\u00e7aren una campanya de mobilitzaci\u00f3 per recaudar fons i reconstru\u00efr-lo. D\u2019aquesta forma, uns mesos despr\u00e9s, l\u2019arquitecte Josef Schulz va donar forma a un nou teatre, aprofitant per ampliar el que quedava de l\u2019original dissenyat per el jove professor d\u2019enginyeria Josef Z\u00edtek. Dos anys despr\u00e9s el teatre Nacional tornava a obrir les seves portes, amb la mateixa \u00f2pera amb que s\u2019havia estrenat en el 1881, \u201cLibuse\u201d(es veu que els txecs no son molt supersticiosos). L\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquesta \u00f2pera no fou casual. Composta especialment per a la inauguraci\u00f3 del teatre, est\u00e0 molt relacionada amb el sentiment nacionalista que caracteritzava a Praga en aquells anys del segle XIX, quan lluitava per lliurar-se de l\u2019influx dels Habsburg. Libuse \u00e9s una hero\u00efna llegend\u00e0ria txeca.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Teatre Nacional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Encara que el propi edifici del Teatre Nacional destaca en el paisatge urb\u00e0 de Praga, el millor est\u00e0 de portes endins: un grandi\u00f3s auditori<\/strong> coronat amb una c\u00fapula daurada on varies pintures representen figures femenines relacionades amb el m\u00f3n de l\u2019art.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Interior del Teatre Nacional de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Durant el 1989, el teatre va servir com a amagatall per els manifestants que lluitaven a favor de la caiguda del r\u00e8gim comunista; tamb\u00e9 va servir com escenari per assamblees i reunions pol\u00edtiques que culminarien amb el nomenament d\u2019un nou president txec (Vaclav Havel). Actualment el Teatre Nacional conta amb altres dos edificis hist\u00f2rics apart del del propi teatre: es tracta de l\u2019\u00d2pera Estatal i del Teatre Kolowrat.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019horari de la taquilla del teatre nacional \u00e9s tots els dies de 10:00 a 18:00h, i hi ha representacions de ballet, teatre i \u00f2peres di\u00e0ries entre les 14:00 i 19:00 hores. Els preus de les entrades per el Teatre Nacional oscil\u00b7len entre les 50 i 980Kc, depenent del seient escollit. No hi ha possibilitat de fer visites lliures per l\u2019interior del teatre.<\/em><\/p>\n\n\n\n

    Conformats de veure\u2019l per fora i un cop l\u2019hem envoltat, la nostra ruta continua ara fins a trobar-nos amb dos caf\u00e8s hist\u00f2rics ubicats al costat del pont Most Legi\u00ed (Pont de la Legi\u00f3). Es tracta dels Caf\u00e8s Savoy i el Caf\u00e8 Slavia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Caf\u00e8 Savoy de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"
    Caf\u00e8 Slavia de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    4. Zona Casa Dansant<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

    I finalment, baixem per la riba est del riu Moldava en direcci\u00f3 sud, i ens trobarem amb el millor exponent de l\u2019arquitectura moderna de Praga, la Casa Dansant<\/strong>. Es tracta de la imatge ic\u00f2nica de la Praga moderna. La direcci\u00f3 de la casa \u00e9s Jir\u00e1skovo n\u00e1m\u011bst\u00ed. Nosaltres hi arribarem a peu des del Teatre Nacional (son uns 10 minuts, uns 700 metres de trajecte), per\u00f2 si v\u00e9ns de lluny pots agafar el metro (l\u00ednia B estaci\u00f3 de Karlovo n\u00e1m\u011bst\u00ed) o el tramvia (n\u00ba22 parada de Karlovo n\u00e1m\u011bst\u00ed). La Casa Dansant de Praga es troba creuant el Pont Jir\u00e1skuv, a les ribes del riu Moldava. \u00c9s un dels seus edificis m\u00e9s joves, doncs fou constru\u00efda a finals dels anys noranta, i tanmateix s\u2019ha fet un forat entre les moltes esgl\u00e9sies i ponts medievals de la ciutat, convertint-se en un dels seus llocs m\u00e9s emblem\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Casa Dansant a Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    D\u2019estil deconstructivista, la Casa Dansant<\/strong> est\u00e0 composta per dos edificis entrella\u00e7ats: el primer \u00e9s una torre de vidre que s\u2019estreny cap a la meitat; el segon \u00e9s f\u00e0cilment reconeixible per les seves finestres no alineades i les seves formes corbes, que contrasten amb les cases adjacents. En el seu dia, els arquitectes art\u00edfexs de la Casa Dansant la rebatejaren com \u201cFred&Ginger\u201d per la semblan\u00e7a de la seva forma amb les figures d\u2019aquests famosos ballarins de Hollywood, que protagonitzaren tants musicals. El solar on avui s\u2019ubica aquest curi\u00f3s edifici va estar ocupat abans de la Segona Guerra Mundial per una casa senyorial que va quedar arrasada despr\u00e9s dels bombardejos sobre la ciutat. L\u2019espai va quedar buit fins que en els anys noranta el va comprar el grup ING, que va encarregar a l\u2019arquitecte estadounidenc Frank Gehry el disseny d\u2019un edifici que es convert\u00eds en s\u00edmbol de Praga.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Detall de les finestres de la Casa Dansant<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del txec Vlado Milunic, Gehry va portar a terme aquest pol\u00e8mic projecte, per el que ambd\u00f3s arquitectes varen gaudir de total llibertat art\u00edstica. Diem pol\u00e8mic perqu\u00e8, en el moment de la seva construcci\u00f3, els ve\u00efns de la zona protestaren davant la idea de tenir un edifici deconstructivista en un barri farcit de cases barroques i modernistes, alegant que trencaria totalment amb l\u2019est\u00e8tica predominant en el barri. Per a l\u2019\u00e8xit del projecte fou fonamental el recolzament del president txec aleshores, V\u00e1clav Havel, ve\u00ed del barri, que confiava en que la construcci\u00f3 de la Casa dansant dotaria d\u2019un nou espai cultural de la zona, contribu\u00efnt a revitalitzar-la. No s\u2019equivocava, doncs malgrat dels enormes costos del projecte degut a les complicacions t\u00e8cniques de constru\u00efr un edifici d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, la Casa Dansant acabaria convertint-se en un dels edificis moderns m\u00e9s estimats de Praga, guanyadora de varis premis d\u2019arquitectura. Actualment, la Casa Dansant alberga varies oficines, botigues i un restaurant des del que es gaudeix d\u2019una bona vista panor\u00e0mica de Praga. T\u2019aconsellem que no et perdis aquest edifici que sembla contonejar-se entre les fa\u00e7anes del segle XIX que l\u2019envolten.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Casa Dansant de Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    A l\u2019edifici hi ha un mirador i el seu acc\u00e9s val uns 70Kc, per\u00f2 si vas al bar de la terrassa de l\u2019\u00e0tic nom\u00e9s haur\u00e0s de pagar una consumici\u00f3 i tindr\u00e0s les vistes per a tu sol.<\/p>\n\n\n\n

    La nostra ruta continua 250 metres m\u00e9s a l\u2019est per l\u2019avinguda Resslova, on ens trobarem a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Ciril\u00b7li i Sant Metodi<\/strong>. \u00c9s una esgl\u00e9sia ortodoxa amb una gran hist\u00f2ria de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de la Principal esgl\u00e9sia ortodoxa de l\u2019antiga Txecoslov\u00e0quia.<\/p>\n\n\n\n

    \"\"
    Esgl\u00e9sia de Sant Ciril\u00b7li i Sant Metodi, a Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    L\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Ciril\u00b7li i Sant Metodi, protagonista d\u2019un dels episodis m\u00e9s sonats de la Segona Guerra Mundial, quan varis soldats contraris al nazisme es varen atrinxerar en ella despr\u00e9s d\u2019assassinar el governador nazi de la Rep\u00fablica Txeca, Reinhard Heydrich. F\u00f3ren descoberts pels alemanys i despr\u00e9s d\u2019una ferragosa resist\u00e8ncia varen acabar per su\u00efcidar-se, per\u00f2 encara es poden veure les restes de metralla en els murs de l\u2019esgl\u00e9sia. Avui, l\u2019esgl\u00e9sia alberga un petit Museu de la Resist\u00e8ncia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

    5. Altres<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n

    En funci\u00f3 de com portem la ruta del dia d\u2019avui, ara farem una cosa o una altra. La intenci\u00f3 \u00e9s acabar el dia amb qualsevol de les tres opcions que ara us presentarem. Passem a exposar-vos-les i que cadasc\u00fa esculli la que cregui m\u00e9s convenient, com si se\u2019n volen fer dues si es t\u00e9 temps. Aquestes son les tres opcions per acabar el dia<\/strong> d\u2019avui:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    • Letna Park<\/strong>: Parc amb imatges ic\u00f2niques de vistes panor\u00e0miques de la ciutat<\/li>\n\n\n\n
    • Torre de televisi\u00f3 de Zizkov<\/strong>: Torre de 70 metres, constru\u00efda al 1990 i decorada per David Cern\u00fd. Es pot pujar a la plataforma d\u2019observaci\u00f3<\/li>\n\n\n\n
    • Vysehrad<\/strong>: Tur\u00f3 on va n\u00e9ixer Praga, al sud de la Ciutat Nova. Castell fortificat amb museu, passatges ocults, terrenys extensos i restes d\u2019una bas\u00edlica medieval.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

      Letna Park<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

      Si escollim acabar el dia al Letna Park<\/strong>, haurem d\u2019agafar el tramvia n\u00ba17 a la parada de J\u00edraskovo N\u00e1mest\u00ed, al costat del pont amb el mateix nom, i fer un trajecte de 8 minuts creuant el pont Cechuv Most. Despr\u00e9s de creuar-lo, ja haurem arribat a la parada de Cechuv Most i podrem entrar al parc. \u00c9s una ruta d\u2019acc\u00e9s molt senzilla des de les immediacions de la Casa Dansant.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Letn\u00e1 Park<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      El parc de Letn\u00e1 forma part de la immensa zona verda que s\u2019ext\u00e9n per la riba esquerra del Moldava, des del jard\u00ed Kinsk\u00fd, en el barri de Sm\u00edchov, fins a Hole\u0161ovice, passant per Petr\u00edn, els jardins del castell de Praga i Chotkovy sady. Amb la seva situaci\u00f3 ideal dominant el centre hist\u00f2ric, el parc de Letn\u00e1 \u00e9s imprescindible per els turistes i per els habitants de la ciutat, que v\u00e9nen a qualsevol hora del dia o de la nit en busca de vistes incomparables cap a la ciutat bulliciosa i l\u2019apacible Moldava, amb els seus nombrosos ponts. El parc de Letn\u00e1 sempre t\u00e9 visitants, sobretot quan fa bon temps. Gr\u00e0cies a la seva superficie plana i a la seva densa xarxa de camins asfaltats, el parc Letn\u00e1 i l\u2019enorme explanada contigua son llocs als que acudeixen molts runners i patinadors. Al capvespre, predominen aquells que v\u00e9nen a assaborir una cervesa en els molts quioscos i terrasses del parc.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Letn\u00e1 Park<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      El parc est\u00e0 dominat per un metr\u00f2nom de volor vermell, erigit en el lloc on es va al\u00e7ar entre 1955 i 1962 el conjunt escultural m\u00e9s gran d\u2019Europa: el monument a la hist\u00f2ria de Stalin, conegut popularment com \u201cla cua de la carnisseria\u201d. Tanmateix, aquesta est\u00e0tua de pedra no va durar molt en aquest empla\u00e7ament privilegiat, ja que despr\u00e9s de la cr\u00edtica de Kruschev al culte de la personalitat de Stalin, els camarades txecoslovacs varen decidir dinamitar el monument. Des de 1991, el pedestal fins llavors desert, fou ocupat per un metr\u00f2nom gegant anomenat la \u201cm\u00e0quina de viatjar en el temps\u201d. Aquesta instal\u00b7laci\u00f3, pensada com a provisional amb motiu de l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Praga, aqu\u00ed s\u2019ha quedat fins avui. L\u2019esplanada situada darrera del metr\u00f2nom ha estat confiscada pels aficionats al skateboard i als patins.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Metr\u00f2nom al Parc de Letn\u00e1<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Un altre punt interessant del parc de Letn\u00e1 \u00e9s el carrussel m\u00e9s antic d\u2019Europa. Data de finals del segle XIX i est\u00e0 equipat amb 4 cochets i 19 cavalls revestits amb aut\u00e8ntica pell de cavall. Per desgr\u00e0cia, no est\u00e0 obert al p\u00fablic ja que est\u00e0 sent restaurat. \u00c9s d\u2019esperar que aviat torni a estar obert. Al fons del parc de Letn\u00e1 es troba una construcci\u00f3 en forma de torre un xic especial: es tracta del pavell\u00f3 Hanavsk\u00fd, instal\u00b7lat en aquest lloc despr\u00e9s de l\u2019exposici\u00f3 aniversari de 1891. Havia estat la representaci\u00f3 de la f\u00e0brica sider\u00fargica Komarensk\u00e9 \u017eelezarn\u00fd del pr\u00edncep Hanavsk\u00fd, de qui va agafar el nom.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Letn\u00e1 Park<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      El parc ens ofereix imatges ic\u00f2niques de la ciutat de Praga\u2026<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Des del Letn\u00e1 Park<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Per tornar cap al centre de la Ciutat Vella, el millor que podem fer \u00e9s fer una passejada de 20 minuts que ens far\u00e0 creuar el Cechuv Most i entrarem en el Stare Mesto de la ciutat. Valdr\u00e0 molt la pena aquesta ruta a peu.<\/p>\n\n\n\n

      Torre de televisi\u00f3 de Zizkov<\/em><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

      Aquesta torre presumeix de ser l\u2019edifici m\u00e9s alt de tota Praga, amb 215 metres. Est\u00e0 un xic allunyada del centre, per lo que les vistes no son tant \u201cmonumentals\u201d com des d\u2019altres miradors de Praga, per\u00f2 si tens temps suficient en el teu viatge et pots apropar i pujar al mirador situat a la meitat d\u2019aquesta curiosa torre per la que trepen varies escultures de beb\u00e8s de David Cern\u00fd.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Torre Televisi\u00f3 Zizkov<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Els \u201cMiminka<\/strong>\u201d, els beb\u00e8s que trepen per la Torre Zizkov, son una de les obres m\u00e9s conegudes de David Cern\u00fd. Tretze est\u00e0tues de beb\u00e8s gegants, sense cara i gatejant per les columnes de la torre, alguns en plena escalada i altres ja en descens. Varen apar\u00e8ixer com a part d\u2019una intervenci\u00f3 temporal al 2000 i, un any despr\u00e9s, tornaren a la torre per quedar-se.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Els beb\u00e8s en la torre de televisi\u00f3 de Zizkov<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Aquesta \u00e9s una de les obres de David Cern\u00fd a Praga. Els beb\u00e8s medeixen 3,5 metres de llarg i 2,60 metres d\u2019alt i, des del 2019, pesen 350Kg!. Els varen canviar aquest any, els originals del 2000 pesaven \u201cnom\u00e9s\u201d 190kg. Es tracta d\u2019un dels miradors de Praga que ja s\u2019han convertit en un cl\u00e0ssic. \u00c9s el que t\u00e9 l\u2019horari m\u00e9s ampli, ja que hi pots pujar tots els dies de les 9:00 a les 24:00h. Aix\u00f2 s\u00ed, l\u2019entrada \u00e9s un xic cara, ja que val 300Kc pels adults, 250Kc per l\u2019entrada redu\u00efda (nens i estudiants) i 640Kc per a les fam\u00edlies. La dist\u00e0ncia a la ciutat fa que hi hagi molta Praga nova en la vista, almenys aix\u00ed es veu a les fotos.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Detall d\u2019una de les escultures<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Per arribar a la torre en el barri de Zizkov, des de la zona de la Casa Dansant, el millor que pots fer \u00e9s anar a buscar la parada del tramvia de \u201cJir\u00e1skovo n\u00e1m\u011bst\u00ed\u201d, i agafar el tramvia n\u00ba5 que passa cada 10 minuts aproximadament. Farem un trajecte amb tramv\u00eda d\u2019unes 9 parades i uns 15 minuts fins a baixar-nos ja en el Barri de Zizkov en la parada de \u201cOlsansk\u00e9 n\u00e1mest\u00ed\u201d. Des d\u2019aqu\u00ed encara faltar\u00e0 caminar uns 10 minuts cap a l\u2019oest, amb la torre ben visible davant nostre. Per tornar cap al Centre de la Ciutat Vella, podem variar de mitj\u00e0 de transport i podem agafar el metro i concretament la l\u00ednia A, anant a buscar la parada de \u201cFlora\u201d a uns 15 minuts de la torre, i baixarem a la parada \u201cMustek\u201d, a 6 minuts de la Pla\u00e7a de la Ciutat Vella (el trajecte que haurem fet amb el metro ser\u00e0 d\u2019uns 6 minuts).<\/p>\n\n\n\n

      Vysehrad<\/em><\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n

      La nostra intenci\u00f3 \u00e9s passejar per Vysehrad, el tur\u00f3 on va n\u00e9ixer la ciutat de Praga. Una fortalesa, un parc, una esgl\u00e9sia, un cementiri… Recorrerem el tur\u00f3 de Vysehrad, un dels recintes emmurallats m\u00e9s importants de Praga. Vysehrad \u00e9s una de les ciutats origin\u00e0ries de Praga. Durant la segona meitat del segle XI i en la primera meitat del segle XII el castell de la ciutat fou ocupat per els pr\u00ednceps premislites. El seu nom en catal\u00e0 significa \u201cCastell en les al\u00e7ades\u201d.<\/p>\n\n\n\n

      \"\"
      Vysehrad, Praga<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

      Segons l\u2019antiga llegenda, Vy\u0161ehrad <\/strong>fou la primera seu dels pr\u00ednceps txecs i de la llegend\u00e0ria princesa Libusa. Les investigacions demostren que la fortificaci\u00f3 fou constru\u00efda a principis del segle X, despr\u00e9s que el Castell de Praga. Des del punt de vista tur\u00edstic \u00e9s la zona de Praga menys coneguda, ja que la majoria de les guies ni tant sols la mencionen en les seves p\u00e0gines. Els punts d\u2019inter\u00e8s m\u00e9s importants que veure a Vy\u0161ehrad son:<\/p>\n\n\n\n

        \n
      • La Fortalesa<\/strong> de <\/strong>Vy\u0161ehrad<\/strong><\/li>\n\n\n\n
      • L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Pere i Sant Pau:<\/strong> degut a un incendi, fou reconstru\u00efda a finals del segle XIX en estil neog\u00f2tic<\/li>\n\n\n\n
      • El Parc Vy\u0161ehrad: <\/strong>Tot l\u2019interior de la fortalesa \u00e9s una de les zones verdes m\u00e9s famoses de Praga, hi ha parcs, gronxadors, bars i restaurants<\/li>\n\n\n\n
      • Cementiri de Vy\u0161ehrad: <\/strong>Constru\u00eft al 1869, \u00e9s el lloc de descans d\u2019un gran nombre de personatges famosos.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
        \"\"
        Esgl\u00e9sia de Sant Pere i Sant Pau<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        \u00c9s recomanable visitar Vy\u0161ehrad? <\/strong>Encara que no es pot catalogar d\u2019imprescindible, si teniu varis dies a Praga pot ser una bona forma de relaxar-se. El passeig pels seus jardins \u00e9s molt agradable.<\/p>\n\n\n\n

        \"\"
        Fortalesa de Vysehrad<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

        Per arribar a Vysehrad des de la zona de la Casa Dansant \u00e9s molt f\u00e0cil, nom\u00e9s hem d\u2019agafar el tramvia n\u00ba7 que passa per J\u00edraskovo n\u00e1mest\u00ed i va cap al sud seguint el Moldava (la parada del pont de Jir\u00e1skuv most) i baixar-nos a V\u00fdton. Des d\u2019all\u00ed haurem de caminar uns 20 minuts fins a dalt del tur\u00f3. Per tornar de Vysehrad fins al centre de l\u2019Stare Mesto, el millor \u00e9s agafar el tramvia 18 des de la parada d\u2019Albertov fins a la parada de N\u00e1rodn\u00ed tr\u00edda que es troba situada a uns 8 minuts de la Pla\u00e7a de la Ciutat Vella de Praga.<\/p>\n\n\n\n

        Adjuntem amb un mapa de google maps<\/strong> l\u2019itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d\u2019avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els despla\u00e7aments amb tramvia google els marca peatonalment \/ he col\u00b7locat les tres opcions del final del dia seguides):<\/p>\n\n\n\n