Crail \u00e9s la viva definici\u00f3 d\u2019un poble amb encant. Des del carrer principal, els acollidors carrerons de pedra competeixen per veure qui arriba abans al port, protegit de les corrents del Firth of Forth per una escullera. Junt a un munt d\u2019embarcacions, un post ven marisc i captures fresques.<\/p>\n\n\n\n Les escales enfront a les casetes estan adornades amb flors, i les botigues, encara que escasses, son tant coquetes que \u00e9s dif\u00edcil resistir-se a entrar. De tornada al carrer principal, enfront a l\u2019esgl\u00e9sia de St Mary\u2019s pots veure la Devil\u2019s Stone, o la Blue Stone of Crail.<\/p>\n\n\n\n Passaria per una pedra qualsevol si no fos perqu\u00e8 la llegenda explica que el dimoni va llan\u00e7ar una gran roca i, al partir-se aquesta amb dos, una de les parts va aterrar a Crail. Alguns asseguren que la marca del dit polze del diable encara pot veure\u2019s a la roca… No tot anava sobre casetes de conte, no?<\/p>\n\n\n\n El poble d\u2019Anstruther i la illa de May<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Seg\u00fcent aturada en la ruta per la costa de Fife: els pobles ve\u00efns de Anstruther i Cellardyke. Anstruther \u00e9s major que Crail i est\u00e0 ubicat a 4,2 milles a l\u2019oest d\u2019aquest. El seu port \u00e9s molt bullici\u00f3s gr\u00e0cies als creuers a la Illa de May, una petita illa enfront de la costa on, d\u2019abril a octubre, pots albirar \u201cpuffins\u201d, foques i altres animals.<\/p>\n\n\n\n El centre d\u2019Anstruther \u00e9s el seu port, format per un petit far, sorra enganyosament daurada que la marea deixa a la vista i un carrer principal de parterres florits i alegres cases que abracen la badia. Aqu\u00ed, temps enrere, la pesca servia de motor del poble. La ind\u00fastria pesquera d\u2019Esc\u00f2cia i les seves comunitats al llarg dels segles son el tema principal del museu \u201cScottish Fisheries Museum\u201d, que pots visitar en el port.<\/p>\n\n\n\n El millor fish & chips d\u2019Esc\u00f2cia<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Tant si vas a visitar la illa de May com si decideixes quedar-te en terra ferma, abans pots omplir l\u2019est\u00f3mac en l\u2019Anstruther Fish Bar<\/span>, un aclamat restaurant familiar del port. En els \u00faltims anys, ha acumulat varis premis per preparar el millor fish & chips d\u2019Esc\u00f2cia i del Regne Unit. Encara que l\u2019aspecte del restaurant no \u00e9s molt diferent al de qualsevol \u201cchippie\u201d(temples de tot lo fregit), les llargues cues a l\u2019interior confirmen la seva fama.<\/p>\n\n\n\n Tens dues opcions: servei de taula o menjar per emportar. Encara que la carta \u00e9s extensa (inclou algun plat vegetari\u00e0 i sense gluten), l\u2019estrella \u00e9s el cl\u00e0ssic fish & chips, que s\u2019elabora amb la pesca del dia.<\/p>\n\n\n\n Aquesta \u00e9s una de les cartes del restaurant: el producte es pesca a Anstruther i canvia a diari. Tamb\u00e9, a 10 minuts a peu cap a l\u2019oest est\u00e0 la Dreel tavern, una taverna amb un ambient aut\u00e8ntic i bon menjar, per si vols anar a un altre lloc.<\/p>\n\n\n\n Dels carrerons a un b\u00fanker secret<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Com succeeix amb la resta de poblets pesquers de la costa de Fife, Anstruther no t\u00e9 grans atraccions m\u00e9s enll\u00e0 de lo qu\u00e8 hem mencionat. L\u2019encant d\u2019aquests llocs est\u00e0 en perdre\u2019t per els carrerons de pedra i passejar junt a l\u2019aigua. Si segueixes cap a l\u2019est, en 15 minuts arribar\u00e0s a la vila de Cellardyke, plena tamb\u00e9 de casetes de conte. I, una vegada en el cotxe, si no et vols reincorporat d\u2019inmediat a la ruta dels pobles, en 10 minuts pots plantar-te en el Scotland\u2019s Secret Bunker<\/span>, un antic b\u00fanquer de la guerra freda que avui ofereix visites tur\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n B\u00e9, un cop visitats crail i Anstruther, hem de saber que hi ha m\u00e9s poblets en la ruta pels pobles de Fife, que son igual d\u2019encantadors com els dos que hem vist. Quedarien els pobles de Pittenweem, St Monans, Elie i Lower Largo<\/span>, per si en volem visitar algun m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n El proper punt de la ruta \u00e9s triar una visita: o el castell d\u2019Aberdour, el qual es diu que \u00e9s el castell m\u00e9s antic d\u2019Esc\u00f2cia, o la Dunfermline Abbey, l\u2019abadia espectacular on es visita la tomba del rei Robert the Bruce.<\/p>\n\n\n\n Comen\u00e7arem parlant del castell d\u2019Aberdour (Aberdour Castle<\/span>). Est\u00e0 ubicat a 1 hora d\u2019Anstruther cap a l\u2019oest i l\u2019interior del Firth of Forth. Es tracta d\u2019un castell-fortalesa, el m\u00e9s antic del pa\u00eds. L\u2019entrada tamb\u00e9 inclou la visita als seus jardins. Tamb\u00e9 \u00e9s interessant incloure a la visita, l\u2019esgl\u00e9sia normanda del segle XII que hi ha a tocar, la qual est\u00e0 dedicada a St. Fillan\u2019s.<\/p>\n\n\n\n Els horaris de visita del castell son durant els mesos d\u2019estiu de 9:30h a 17:30h, i els preus son de \u00a36 pels adults, \u00a33,60 pels nens i el passi familiar a \u00a317,00. Amb la tarja explorer pass \u00e9s gratu\u00eft.<\/em><\/p>\n\n\n\n Acosta\u2019t al que possiblement sigui el castell en peu m\u00e9s antic d\u2019Esc\u00f2cia. El castell d\u2019Aberdour es va construir en la d\u00e8cada de 1100 i va servir a generacions de tres fam\u00edlies nobles, incl\u00f2s un regent d\u2019Esc\u00f2cia. La fam\u00edlia Douglas va deixar la seva empremta, elevant l\u2019al\u00e7ada de la casa del vest\u00edbul per convertir a Aberdour en un castell de casa torre m\u00e9s t\u00edpic i agregant m\u00e9s gammes d\u2019edificis. Explora l\u2019impressionant complex i el seu encantador jard\u00ed emmurallat i les terrasses. Qu\u00e8 pots veure i fer al castell:<\/p>\n\n\n\n L\u2019abadia de Dunfermline (Dunfermline Abbey<\/span>) est\u00e0 molt a prop del castell d\u2019Aberdour, a 8,3 milles. L\u2019abadia est\u00e0 ubicada a la ciutat de Dunfermline, i forma part del seu cor hist\u00f2ric. Es remunta a 1128. Fou llavors quan el monarca David I va elevar a la categoria d\u2019abadia el petit monestir benedict\u00ed que la seva mare, Santa Margarida d\u2019Esc\u00f2cia, havia fundat en el 1070 en l\u2019enclavament on ella i el rei Malcolm III es varen casar.<\/p>\n\n\n\n Un petit assentament, els fonaments de la ciutat que coneixem avui en dia, havia anat creixent al voltant del monestir. Sota el regnat de Malcolm III i Santa Margarida, Dunfermline es va convertir en la capital del regne d\u2019Esc\u00f2cia, un estatus que va mantenir fins al 1437.<\/p>\n\n\n\n David I va encarregar la construcci\u00f3 d\u2019una majestuosa esgl\u00e9sia per a la nova abadia de Dunfermline, la Old Church. Encara que nom\u00e9s han arribat alguns vestigis, com la nau, es tracta d\u2019una construcci\u00f3 preciosa d\u2019estil rom\u00e0nic. Passeja entre les seves delicades columnes i contagia\u2019t de la pau del lloc.<\/p>\n\n\n\n Aviat notar\u00e0s que, encara des de l\u2019exterior tot sembla un mateix edifici, l\u2019interior est\u00e0 format per dues esgl\u00e9sies diferents:<\/p>\n\n\n\n Al voltant d\u2019ambdues esgl\u00e9sies, a m\u00e9s d\u2019un cementiri, distingir\u00e0s petites parts d\u2019una muralla que esquitxen el recinte de la Dunfermline Abbey. Aquest mur complia amb una doble funci\u00f3: assegurava que els monjos estiguessin reclosos per complet i a la vegada, servia per a defensar l\u2019abadia de qualsevol atac.<\/p>\n\n\n\n El palau de Dunfermline<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Per a seguir explorant el recinte de l\u2019abadia, et proposem donar un salt en el temps i traslladar-nos a finals del segle XVI, despr\u00e9s de la reforma protestant. Junt a l\u2019antic claustre, el rei Jacob VI va decidir construir un palau en el que viure amb la seva esposa, la reina Ana de Dinamarca.<\/p>\n\n\n\n En el 1600, el seu fill, el rei Carles I, va n\u00e9ixer en el palau de Dunfermline. Era impossible preveure-ho, per\u00f2 Carles I seria l\u2019\u00faltim rei nascut a Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n Tres anys m\u00e9s tard, en el 1603, Jacob VI fou proclamat rei d\u2019Anglaterra en lo que es coneix com \u201cThe Union of Crowns\u201d(la uni\u00f3 de les corones), i la fam\u00edlia reial va abandonar l\u2019Abadia de Dunfermline, condemnant-la a un progressiu deteriorament.<\/p>\n\n\n\n Pocs vestigis d\u2019aquell esplendor han perdurat fins als nostres dies, en part degut a un terrible incendi que va arrasar la ciutat en el 1624, per\u00f2 encara pots caminar entre les ru\u00efnes del palau i imaginar com degu\u00e9 \u00e9sser en altres segles.<\/p>\n\n\n\n La tomba de Robert the Bruce<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Un dels reclams de l\u2019Abadia de Dunfermline \u00e9s que \u00e9s llar d\u2019un mausoleu on descansen alguns dels grans reis d\u2019Esc\u00f2cia, com Santa Margarita i el seu fill, David I. I, el que sens dubte resulta el nom m\u00e9s emblem\u00e0tic, el rei Robert the Bruce, un dels herois del pa\u00eds, la tomba del qual pots visitar dins de la New Church.<\/p>\n\n\n\n Qui fou Robert the Bruce?<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Robert the Bruce, o Robert I d\u2019Esc\u00f2cia (1274-1329), \u00e9s un dels personatges m\u00e9s rellevants i estimats de la hist\u00f2ria d\u2019Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n El seu paper en defensa de la llibertat del poble escoc\u00e8s es remunta a la primera Guerra de Independ\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia, que va comen\u00e7ar en el 1296 amb la invasi\u00f3 anglesa per part de les tropes del rei Eduard I d\u2019Anglaterra.<\/p>\n\n\n\n Tres anys de batalles, revoltes i negociacions de mans de personatges hist\u00f2rics com William Wallace i Andrew de Moray, els quals lluitaren per la independ\u00e8ncia, semblava que Esc\u00f2cia havia caigut, finalment, en mans angleses.<\/p>\n\n\n\n La situaci\u00f3 va empitjorar despr\u00e9s de la captura i execuci\u00f3 de William Wallace en el 1305, per\u00f2 Robert the Bruce, que durant un temps s\u2019havia mantingut aparentment favorable i disposat a negociar amb el rei Eduard I d\u2019Anglaterra, es va aixecar finalment en la seva contra i va comen\u00e7ar una nova campanya, coronant-se rei dels escocesos en la Abadia de Scone a l\u2019any seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019una derrota, una breu fugida i uns anys de relativa pau, en especial despr\u00e9s de que el rei Eduard I mor\u00eds en 1307, Bruce va emprendre de nou batalles i va aconseguir vict\u00f2ries essencials, com la Batalla de Bannockburn en 1314.<\/p>\n\n\n\n Malgrat de que els escocesos havien repr\u00e8s en gran part el control del seu territori, el successor del rei angl\u00e8s, Eduard II, es resistia a recon\u00e8ixer la independ\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed que, en el 1320, els comptes i nobles escocesos decidiren escriure una carta al Papa Joan XXII proclamant Esc\u00f2cia estat independent i sobir\u00e0. Es coneix com la Declaraci\u00f3 de Arbroath i es diu que va servir d\u2019influ\u00e8ncia, d\u00e8cades m\u00e9s tard, per a redactar la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia dels Estats Units.<\/p>\n\n\n\n En el Museu Nacional d\u2019Esc\u00f2cia pots llegir la traducci\u00f3 d\u2019un dels seus par\u00e0grafs m\u00e9s famosos.<\/p>\n\n\n\n L\u2019atenci\u00f3 del Papa i la mort d\u2019Eduard II varen propiciar que, en el 1328, el rei Eduard III acced\u00eds a firmar un tractat mitjan\u00e7ant el qual reconeixia la independ\u00e8ncia d\u2019Esc\u00f2cia, i a Robert the Bruce com al seu rei. Aquest \u00e9s un resum brev\u00edssim i s\u2019han om\u00e8s infinitat de fites hist\u00f2riques, per\u00f2 si t\u2019agrada el tema, a internet pots devorar molta informaci\u00f3 sobre ambdues Guerres d\u2019Independ\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n La tomba de Robert the Bruce\u2026per\u00f2 no del seu cor<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Com a monarca, el rei Robert the Bruce es va ocupar, quan la abadia de Dunfermline fou parcialment destru\u00efda per les tropes angleses, de la reconstrucci\u00f3. Despr\u00e9s de la seva mort, en el 1329, el rei fou enterrat en l\u2019altar de l\u2019esgl\u00e9sia de l\u2019abadia\u2026encara que no per complet. Explica la hist\u00f2ria que, per expr\u00e9s desig, embalsamaren el seu cor i se l\u2019emportaren cap a Terra Santa. Existeixen moltes llegendes en torn al viatge i a les perip\u00e8cies a les que s\u2019enfrontaren els portadors del cor, que segons alguns acabaren a Espanya. Per\u00f2 totes coincideixen en alguna cosa: el cor de Robert the Bruce es va enviar de tornada a Esc\u00f2cia i avui en dia, reposa en la abadia de Melrose, en els Borders. Curiosa hist\u00f2ria, veritat?<\/p>\n\n\n\n Si despr\u00e9s de visitar l\u2019abadia de Dunfermline et ve de gust un passeig entre naturalesa, molt a prop s\u2019est\u00e9n el preci\u00f3s parc de Pittencrieff.<\/p>\n\n\n\n Si visites el parc a finals d\u2019Agost, no et perdis \u201cThe Bruce Festival\u201d, un festival que all\u00ed es celebra en honor al rei Robert the Bruce amb una fira medieval, batalles i actuacions art\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n I des de Dunfermline o des de Aberdour, ens dirigirem a Culross<\/span>, un dels poblets m\u00e9s pintorescos d\u2019Esc\u00f2cia. Est\u00e0 quasi al fons del Firth of Forth, a 9,8 milles cap a l\u2019oest de Dunfermline.<\/p>\n\n\n\n Ja a Culross, oblida el mapa i deambula sense rumb per els carrerons, que et rebran amb llars centen\u00e0ries i postals d\u2019altres temps. Ens disposem a descobrir un altre dels racons encantadors, una vil.la ancorada en el temps que potser reconeguis per ser escenari de Outlander.<\/p>\n\n\n\n La primera impressi\u00f3 que tindr\u00e0s al posar els peus en el poble \u00e9s que aqu\u00ed el rellotge es va aturar fa molt de temps: Culross \u00e9s una de les viles millor conservades de l\u2019Esc\u00f2cia del segle XVI i XVII, amb multitud d\u2019edificis i carrerons que daten d\u2019aquesta \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n La llegenda de la princesa Teneu<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Encara que la llegenda de la fundaci\u00f3 del poble es remunta a molt abans, al segle VI. Narra la hist\u00f2ria que la princesa Teneu, filla del rei de Lothian, es va quedar embarassada sense estar casada a causa de \u00e9sser v\u00edctima d\u2019una violaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La seva cruel fam\u00edlia volgu\u00e9 desfer-se de la jove tirant-la per un precipici. Per\u00f2 la princesa va sobreviure a la caiguda, i va trobar una barca a la deriva i va navegar fins la riba oposada del Firth of Forth, on va desembarcar a l\u2019actual Culross. All\u00ed la va acollir el sant St Serf, i Teneu (coneguda tamb\u00e9 com St Enoch) va donar a llum a qui es convertiria en San Mungo, el sant patr\u00f3 i fundador de Glasgow.<\/p>\n\n\n\n Una hist\u00f2ria lligada al carb\u00f3<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Llegendes al marge, el qu\u00e8 si \u00e9s cert \u00e9s que Culross es va convertir en un dels destins de peregrinaci\u00f3 del regne de Fife junt amb St Andrews, aleshores llar de les rel\u00edquies de Sant Andreu, patr\u00f3 d\u2019Esc\u00f2cia, i Dunfermline.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el poble va viure el seu esplendor en els segles XVI i XVII gr\u00e0cies a l\u2019extracci\u00f3 i el comer\u00e7 del carb\u00f3 i de la sal. Fou essencial la figura del mercader George Bruce of Carnock, la llar del qual, el Culross Palace, \u00e9s avui en dia l\u2019atracci\u00f3 m\u00e9s visitada de Culross. En el 1595, aquest visionari va idear una mina submarina per excavar el carb\u00f3 sota les aig\u00fces del fiord. Durant uns anys, el comer\u00e7 va anar molt b\u00e9, per\u00f2, en el 1625, una tempesta va destruir la mina. Amb un comer\u00e7 portuari cada vegada menor, Culross va caure poc a poc en un declivi que duraria fins ben entrat el segle XX.<\/p>\n\n\n\n Les mines abandonades en els voltants de Culross delaten el seu passat industrial, per\u00f2, en quan t\u2019endinses en el poble avui en dia, sembla que res hagi canviat en segles, que s\u2019hagi mantingut\u00a0 immutable al pas del temps. I, encara que \u00e9s cert que bona part del m\u00e8rit recau en el seu esquelet, si avui Culross \u00e9s un dels pobles m\u00e9s bonics d\u2019Esc\u00f2cia \u00e9s gr\u00e0cies a les feines de manteniment i restauraci\u00f3 que el National Trust for Scotland va portar a terme durant molts anys. I ara, coneguda la seva hist\u00f2ria, anem a visitar Culross.<\/p>\n\n\n\n El Culross Palace<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Convertit en un ric mercader, George Bruce of Carnock (l\u2019inventor de la mina de carb\u00f3 submarina) es va construir a finals del segle XVI una elegant llar en el cor del poble, el Culross Palace. Encara que no \u00e9s un palau ni va servir de resid\u00e8ncia reial, aquesta petita mansi\u00f3, que reconeixer\u00e0s per la seva pintura ataronjada, \u00e9s un dels edificis m\u00e9s emblem\u00e0tics de Culross.<\/p>\n\n\n\n Compra la entrada i endinsa\u2019t en el Palau, on es conserva bona part de la decoraci\u00f3 original del segle XVII. Un altre dels al\u00b7licients de la visita son els jardins plantats a l\u2019estil de l\u2019\u00e8poca, on venen plantes i herbes arom\u00e0tiques de cultiu propi.<\/p>\n\n\n\n Els escenaris de Outlander<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Molt a prop del Culross Palace hi trobar\u00e0s la Town House, constru\u00efda en el 1626, i amb la torre del rellotge que la identifica afegida al 1783.<\/p>\n\n\n\n Aquest edifici va servir com a jutjat i com a pres\u00f3, i expliquen que m\u00e9s d\u2019una suposada bruixa va estar-hi captiva en el seu \u00e0tic…<\/p>\n\n\n\n Et recorda a la s\u00e8rie Outlander? Culross fou el poblet de Cranesmuir en la primera temporada, i fou en la Mercat Cross, de la que et parlo una mica m\u00e9s avall, on va tenir lloc una escena horripilant relacionada amb la bruixeria.<\/p>\n\n\n\n La vila apareix de nou en la segona temporada de la s\u00e8rie, i am\u00e9s, tamb\u00e9 ha fet “cameos” en pelis com \u201cCaptain America: The First Avenger\u201d.<\/p>\n\n\n\n Els carrers de Culross i la Mercat Cross<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de visitar el Palau i deixar enrere la Town House, \u00e9s moment de perdre\u2019t per els carrerons empedrats de Culross, l\u2019ess\u00e8ncia del seu encant. Continua fins a Tanhouse Brae, la vessant que antigament ocupaven els adobers. L\u2019olor que es desprenia en el proc\u00e9s era tant f\u00e8tid, que un dels carrers empedrats d\u2019aquesta zona va rebre el nom de Stinking Wynd (\u201cel carrer\u00f3 apest\u00f3s\u201d). Malgrat el seu passat, avui en dia aquest rac\u00f3 \u00e9s un dels m\u00e9s pintorescos de Culross. Les llambordes, les fa\u00e7anes emblanquinades i les teulades vermelles (les teules provenien del comer\u00e7 amb els Pa\u00efsos Baixos), son marca de la casa, aix\u00ed com les escales on creixen mantells de flors.<\/p>\n\n\n\n Fixa\u2019t en la Mercat Cross, l\u2019est\u00e0tua que presideix la placeta i que en temps passats marcava el lloc on es celebrava el mercat. Com altres moltes mercat crosses del pa\u00eds, est\u00e0 coronada per un unicorn, l\u2019animal nacional d\u2019Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n L\u2019abadia de Culross<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Segueix pujant per la costa, ja que al final t\u2019espera un altre al\u00b7licient: la Culross Abbey. Aquesta abadia es va construir en el 1217 i avui est\u00e0 parcialment enrunada, amb una torre que segueix en peu i opera com a esgl\u00e9sia. Val la pena arribar fins aqu\u00ed per passejar entre les ru\u00efnes i el bonic jard\u00ed, amb vistes al Firth of Forth. L\u2019entrada a l\u2019abadia de Culross \u00e9s gratu\u00efta, encara que pots deixar un donatiu.<\/p>\n\n\n\n La West Kirk<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Des de lo m\u00e9s alt del poble, en uns 15 minuts a peu pots arribar a un rac\u00f3 de les afores molt popular entre els seguidors d\u2019Outlander: la West Kirk.<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019una esgl\u00e9sia en ru\u00efnes en la meitat del camp, envoltada en enfiladisses i rodejada d\u2019un petit cementiri.<\/p>\n\n\n\n Les c\u00e0meres de la s\u00e8rie la utilitzaren per a representar la Black Kirk, unes ru\u00efnes suposadament embruixades que apareixen en la primera temporada.<\/p>\n\n\n\n Per nosaltres, Culross mereix ocupar un lloc molt alt entre els pobles m\u00e9s bonics d\u2019Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n I finalment, per concloure aquesta jornada, posarem rumb al sud dels afores d\u2019Edinburgh, on es troba una petita meravella m\u00e9s per finalitzar aquest dia: la Rosslyn Chapel<\/span>. Hi ha uns 45 minuts amb cotxe des de Culross.<\/p>\n\n\n\n Potser coneixes aquesta capella perqu\u00e8 est\u00e0 sumida en algunes de les llegendes m\u00e9s intrigants d\u2019Esc\u00f2cia. O potser et sona per \u201cEl c\u00f3digo da Vinci\u201d, on va resultar \u00e9sser una de les claus en la cerca del Sant Grial. Sigui com sigui, \u00e9s un lloc fascinant a tant sols 15km de la capital escocesa, i els boscos ve\u00efns del Roslin Glen, l\u2019excusa perfecta per passar un mat\u00ed entre misteris i naturalesa. T\u2019expliquem com visitar la capella de Rosslyn i el Roslin Glen des d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n Descobrint la capella de Rosslyn i les seves llegendes<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n La hist\u00f2ria de la Rosslyn Chapel es remunta a 1446, quan els treballs de construcci\u00f3 varen comen\u00e7ar.<\/p>\n\n\n\n La resta de la hist\u00f2ria t\u2019espera en l\u2019interior, aix\u00ed que, anem a visitar la capella de Rosslyn!<\/p>\n\n\n\n La visita a la capella<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n La primera part de la visita transcorre en el centre de visitants, on descobrir\u00e0s una mica m\u00e9s sobre la hist\u00f2ria de la capella i del clan St Clair. Despr\u00e9s de les exposicions, podr\u00e0s sortir a l\u2019exterior. All\u00ed t\u2019espera un edifici que sorpr\u00e8n des del primer moment: molt m\u00e9s petit de lo qu\u00e8 cabria esperar, de formes singulars i, sobre tot, ple de petites figures tallades en la pedra i de g\u00e0rgoles que t\u2019espien, bocabadades i desconfiades, des de cada rac\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Els s\u00edmbols i relleus de la capella de Rosslyn<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n \u00c9s solament un preludi de lo qu\u00e8 t\u2019espera en l\u2019interior, on cada rac\u00f3 de la pedra est\u00e0 ocupat per s\u00edmbols i relleus. Alguns salten a la vista, altres a penes es distingeixen, degradats per el pas del temps o ocults per les mans expertes que els tallaren.<\/p>\n\n\n\n Les escenes b\u00edbliques, com la crucifixi\u00f3 o l\u2019expulsi\u00f3 del Jard\u00ed de l\u2019Ed\u00e8n, contrasten amb les escultures paganes. En especial, el Green Man, un estrany rostre rodejat de vegetaci\u00f3 que simbolitza el cicle de la vida i que, en la capella de Rosslyn, est\u00e0 present en m\u00e9s de cent ocasions.<\/p>\n\n\n\n Si no vols perdre\u2019t detall, agafa una de les l\u00e0mines repartides per la capella que et proposen el repte de localitzar els relleus i il\u00b7lustracions m\u00e9s curiosos.<\/p>\n\n\n\n Dins de la capella pots buscar tamb\u00e9 un camell, una dansa d\u2019esquelets, un \u00e0ngel tocant la gaita o el rostre de Robert the Bruce, a m\u00e9s del que, segons asseguren alguns, son panotxes de blat de moro tallades abans de la conquesta del Nou M\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Els templers i la capella de Rosslyn<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Sobre l\u2019origen dels s\u00edmbols ha sobreviscut poca informaci\u00f3, i el desconeixement ha propiciat que sorgeixin cents d\u2019especulacions i interpretacions. Hi ha qui assegura que els cavallers templers, que deixaren d\u2019existir molt abans de la fundaci\u00f3 de la Rosslyn Chapel, varen sobreviure i fugiren a Esc\u00f2cia, on varen construir la capella per amagar el seu tresor en una cripta segellada que mai m\u00e9s ha tornat a obrir-se. En la complexa ornamentaci\u00f3 de l\u2019edifici estarien les claus per accedir al tresor. El Sant Grial? El cap embalsamat de Jes\u00fas? Altres incl\u00fas relacionen els relleus amb un portal a una altra dimensi\u00f3, i a la capella no li falten, tampoc, hist\u00f2ries de fantasmes de monjos que resen a la foscor. Extraterrestres, templers, esperits,…<\/p>\n\n\n\n La capella de Rosslyn \u00e9s un embull de teories, i cadasc\u00fa les creu amb m\u00e9s o menys fervor, augmentant a cada pas les llegendes que rodegen a aquesta capella rural.<\/p>\n\n\n\n La llegenda del Pilar de l\u2019aprenent<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de localitzar els relleus m\u00e9s especials, la joia de la Rosslyn Chapel \u00e9s el Pilar de l\u2019aprenent, un dels tres pilars que separen el cor de l\u2019ala central de la capella. Explica la llegenda que l\u2019obrer encarregat de la construcci\u00f3 del pilar va marxar a Roma en busca d\u2019inspiraci\u00f3 per tallar-lo. Mentrestant, el seu aprenent va tenir un somni on se li va revelar el pilar acabat, aix\u00ed que es va posar mans a l\u2019obra i el va tallar. I ho va fer amb tal perfecci\u00f3 que, quan el mestre va tornar i el va contemplar, enva\u00eft per l\u2019enveja, va assassinar a l\u2019aprenent a cops de mall.<\/p>\n\n\n\n La hist\u00f2ria va m\u00e9s enll\u00e0 i, diuen que, un temps m\u00e9s tard els rostres del mestre i de l\u2019aprenent es varen tallar en una cantonada de la capella, de tal forma que el mestre est\u00e0 obligat a veure el Pilar de l\u2019aprenent, nit i dia, per a l\u2019eternitat. No sabel quanta veritat hi ha en la llegenda, per\u00f2 els dragons n\u00f2rdics devorant la base del pilar de l\u2019aprenent son ra\u00f3 suficient per no apartar la vista d\u2019aquesta obra!<\/p>\n\n\n\n Escenari de El C\u00f3digo da Vinci<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n A trav\u00e9s d\u2019unes escales junt al Pilar de l\u2019aprenent podr\u00e0s accedir a una petita cripta que, segons les teories, amaga la cambra oculta dels templers. Per\u00f2 en les escales apreciar\u00e0s un petit cercle blanc que res t\u00e9 de llegendari: \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia del rodatge de la pel\u00b7l\u00edcula \u201cEl C\u00f3digo da Vinci\u201d(Ron Howard, 2006). Els protagonistes, Tom Hanks i Audrey Tatou, varen visitar la capella de Rosslyn per a gravar algunes escenes. Encara que el llibre ja havia despullat a aquest lloc de l\u2019anonimat, quan es va estrenar la peli, una marea de viatgers va comen\u00e7ar a arribar al poblet de Roslin per visitar la capella de Rosslyn. M\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada despr\u00e9s, per a molts, segueix sent una de les visites imprescindibles en qualsevol viatge a Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n Acabats de visitar la Rosslyn Chapel, posem rumb a Edinburgh, el centre del qual est\u00e0 a unes 8 milles de la capella. A Edinburgh, hi passar\u00e0s els \u00faltims dies d\u2019aquesta ruta per Esc\u00f2cia. Abans, per\u00f2 d\u2019anar a l\u2019allotjament, anirem a tornar el cotxe de lloguer en el centre de la ciutat, ja que pr\u00e8viament a l\u2019hora de llogar-lo ja vam avisar que far\u00edem aquesta opci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d\u2019avui mitjan\u00e7ant un mapa de google maps<\/span>, amb els accessos, dist\u00e0ncies i llocs marcats. Estan tamb\u00e9 les principals fites del dia on s\u2019observen els atractius visitats i el total de kil\u00f2metres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (117 milles amb 3h i 23min):<\/p>\n\n\n\n[googlemaps https:\/\/www.google.com\/maps\/embed?pb=!1m57!1m12!1m3!1d2366.7047027337667!2d-3.1923049082089165!3d55.95159378411173!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m42!3e0!4m5!1s0x488650981912f9fb%3A0x5526f99ec05ca9f0!2sSaint%20Andrews!3m2!1d56.3397753!2d-2.7967214!4m3!3m2!1d56.2230212!2d-2.6999570999999998!4m5!1s0x4886f93259ce4b11%3A0xa4fcf46fb998648e!2sCrail!3m2!1d56.260551!2d-2.6275909!4m4!1s0x4887c9fff405d093%3A0xf7522da9a2bf7a8f!3m2!1d56.0552621!2d-3.2982194!4m4!1s0x4887d221224fc4ab%3A0x933ea569059ac30b!3m2!1d56.070123699999996!2d-3.4634942!4m4!1s0x4887d60c9b47b949%3A0x3ce08b8855cc0e18!3m2!1d56.0548405!2d-3.6331986!4m4!1s0x4887bf7dd7a7ce81%3A0xd363a221743718d6!3m2!1d55.8553785!2d-3.1601938!4m4!1s0x4887c78fbc266833%3A0x9947329ba2a64fe4!3m2!1d55.951997999999996!2d-3.1899862!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639132820871!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja falta poc per arribar a la capital. Durant el dia d\u2019avui ja arribarem a Edinburgh, per\u00f2 abans ens espera un dia intens\u00edssim on visitarem pobles del Comptat de Fife i v\u00e0ries construccions meravelloses. Marxem de l\u2019allotjament i sabem que anem a visitar el poble de Crail, i n\u2019hem triat un altre, a prop de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"nf_dc_page":"","om_disable_all_campaigns":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_hide_featured_image":false,"_jetpack_featured_image_duplicate_dismissed":0,"_jetpack_feature_clip_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[238],"tags":[],"class_list":["post-5767","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-escocia"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-318.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-319.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-320.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-321.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-322.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-323.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-324.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-325.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-326.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-327.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-328.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-329.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-330.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-331.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-332.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-333.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-334.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-335.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-336.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-337.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-338.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-339.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-340.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-341.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-342.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-343.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-344.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-345.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-346.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-347.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-348.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-349.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-350.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-351.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-352.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-353.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-354.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-355.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-356.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-357.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-358.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-359.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\nEl cotxe de lloguer es torna al centre de la ciutat, a prop de l\u2019estaci\u00f3 de trens de Waverley, per tant, l\u2019allotjament a Edinburgh tamb\u00e9 ser\u00e0 a prop d\u2019aquest centre de la ciutat.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n