Benvingut a la Old Town. Aquest barri no podria explicar-se sense la Royal Mile, la seva art\u00e8ria principal. La Royal Mile s\u2019ext\u00e9n al llarg de 1,8 kil\u00f2metres, i t\u00e9 4 trams (d\u2019oest a est: Castlehill, Lawnmarket, High Street, i Canongate). Connecta el castell d\u2019Edinburgh, al\u00e7at sobre una roca volc\u00e0nica en l\u2019extrem oest, amb les ru\u00efnes de l\u2019abadia de Holyrood i el Palau de Holyroodhouse, en l\u2019extrem est.<\/p>\n\n\n\n La Royal Mile atravessa la Old Town<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n En els segles XVI i XVII, Edinburgh s\u2019articulava al voltant de la Royal Mile i sofria un greu problema de superpoblaci\u00f3. Els habitants s\u2019amuntegaven en precaris edificis de varies plantes i vivien en condicions insalubres i poc segures.<\/p>\n\n\n\n Aquest problema urban\u00edstic va propiciar la creaci\u00f3 de la New Town, un nou barri al nord del nucli antic que va permetre l\u2019expansi\u00f3 de la ciutat. Encara que, despr\u00e9s de la ampliaci\u00f3 d\u2019Edinburgh, la densitat de poblaci\u00f3 de la Old Town va baixar, l\u2019esquelet d\u2019aquella ciutat abarrotada ha perdurat fins als nostres temps.<\/p>\n\n\n\n Passeja per la Royal Mile avui en dia, poblada de visitants i botigues de souvenirs, i encara distingir\u00e0s construccions compactes, carrerons estrets i foscos (coneguts com a \u201ccloses\u201d), teulades pintades de petits detalls, voltes i passadissos subterranis\u2026<\/p>\n\n\n\n Hist\u00f2rica, bella i enigm\u00e0tica, explorar la Old Town \u00e9s acostar-te a l\u2019ess\u00e8ncia d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n Mat\u00ed del primer dia a Edinburgh: La Royal Mile y Grassmarket<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019esmorzar contundentment, comen\u00e7a el dia en el Castell d\u2019Edinburgh<\/span>. Des del punt de vista hist\u00f2ric, es tracta d\u2019una visita imprescindible, i les vistes de la ciutat des dels diferents nivells son magn\u00edfiques. Per\u00f2 tingues en compte que una visita completa a les estances i racons de la fortalesa poden agafar-nos de 2 a 3 hores. Nosaltres disposem del temps suficient i anirem a visitar el castell. Si no disposes del temps suficient, acosta\u2019t a l\u2019esplanada, des d\u2019on gaudir\u00e0s d\u2019unes boniques vistes del nord i el sud d\u2019Edinburgh (excepte a l\u2019estiu, quan en aquest lloc s\u2019instal\u00b7len les grades del Festival Military Tattoo), i acte seguit comen\u00e7a a baixar per la Royal Mile.<\/p>\n\n\n\n Nosaltres, per\u00f2, anem a visitar el castell en 10 curiositats<\/span>.<\/p>\n\n\n\n 10 curiositats del castell d\u2019Edinburgh<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Realitzem una visita exposant les 10 curiositats m\u00e9s interessants que amaga el castell d\u2019Edinburgh:<\/p>\n\n\n\n Encara que no tant sofisticades com les hist\u00f2ries d\u2019espionatge que esquitxen les not\u00edcies avui en dia, en el segle XV, els monarques ja contaven amb t\u00e8cniques efectives per agusar l\u2019o\u00efda i recaptar informaci\u00f3. En el castell d\u2019Edinburgh, al rei Jacob IV no se li escapava res gracies a les Laird\u2019s Lugs (Lord\u2019s ears, \u00e9s a dir, \u201cles orelles del rei\u201d), una petita obertura en la paret de pedra que comunicava amb el Gran Sal\u00f3 del Castell i permetia escoltar, sense ser vist, les conversacions que all\u00ed hi tenien lloc durant les reunions importants. Expliquen que segles despr\u00e9s, quan l\u2019expresident sovi\u00e8tic Mikhail Gorbachev preparava la seva visita al castell en el 1984, el KGB va demanar que els Laird\u2019s Lugs es tapiessin per raons de seguretat.<\/p>\n\n\n\n 2) Tots els dies a les 13:00h es dispara el One o\u2019clock Gun<\/em><\/p>\n\n\n\n Si est\u00e0s passejant per Edinburgh i de cop et sorpr\u00e8n un baluern so, el m\u00e9s probable \u00e9s que sigui el One o\u2019clock Gun, un can\u00f3 que es dispara a la una en punt des del Castell.<\/p>\n\n\n\n El so ressona per tota la ciutat tots els dies, excepte els diumenges, el dia de Nadal i Divendres Sant. L\u2019origen es remunta a 1852, quan a Calton Hill, en el monument a Nelson, es va instal\u00b7lar una bola del temps que queia a diari a les 13:00h perqu\u00e8, al veure-la des de les aig\u00fces del fiord de Forth, els mariners ajustessin els cron\u00f2metres. Per\u00f2, en Edinburgh \u00e9s molt t\u00edpica la boira procedent del mar (el haar), que impedia la visibilitat molts dies. Aix\u00ed que, en el 1861, per acompanyar la senyal visual de Calton Hill, es va comen\u00e7ar a disparar-se el One o\u2019clock Gun, tot un cl\u00e0ssic edinburgu\u00e8s que pots presenciar en directe en el Castell.<\/p>\n\n\n\n 3) Les mascotes dels soldats tenen el seu propi cementiri<\/em><\/p>\n\n\n\n Un dels racons m\u00e9s curiosos de l\u2019Edinburgh Castle \u00e9s el cementiri de mascotes, una petita terrassa replena de tombes que pots contemplar des de dalt. Es va crear en el 1840 perqu\u00e8 els soldats poguessin enterrar a les seves mascotes, en especial gossos, en les \u00e8poques en les que el castell estava a\u00efllat de l\u2019exterior. En Esc\u00f2cia nom\u00e9s existeix un altre cementiri de mascotes de militars, que es troba a Fort George, prop de la ciutat d\u2019Inverness.<\/p>\n\n\n\n 4) En el castell hi visqu\u00e9 un elefant<\/em><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, com ho llegeixes. Encara que avui en dia seria impensable, en el 1838, el regiment n\u00ba78 de Highlanders va tornar de Sri Lanka amb un animal singular en latituds escoceses: un elefant. En aquella \u00e8poca, per desgr\u00e0cia, era habitual que s\u2019aprofit\u00e9s la fortalesa d\u2019aquests animals amb prop\u00f2sits militars. Els Highlanders el varen adoptar i varen decidir que visqu\u00e9s en el castell d\u2019Edinburgh amb ells, per\u00f2 la hist\u00f2ria no acaba aqu\u00ed. Si preguntes als guies del Castell, t\u2019explicaran que l\u2019elefant i el seu cuidador acudien a la cantina, i l\u2019home engolia litres i litres de cervesa i llavors es tombaven a dormir en els estables. D\u2019aquesta hist\u00f2ria han sobreviscut tant sols un croquis que va dibuixar un ve\u00ed d\u2019Edinburgh, amb l\u2019elefant i el regiment seguits per un grup de nens, i uns quants dits del pobre animal, ambd\u00f3s exposats en el National War Museum, dins del Castell.<\/p>\n\n\n\n 5) La capella de Santa Margaret \u00e9s l\u2019edifici m\u00e9s antic d\u2019Edinburgh<\/em><\/p>\n\n\n\n La capella de Santa Margarida es va construir al voltant de 1130, i no tant sols \u00e9s l\u2019edifici m\u00e9s antic del Castell, sin\u00f3 tamb\u00e9 una de les estructures m\u00e9s ancianes de la ciutat. Quan no acull batejos o casaments, pots entrar en la petita nau i gaudir d\u2019uns instants de pau.<\/p>\n\n\n\n Santa Margarida es va convertir en reina d\u2019Esc\u00f2cia en 1070, despr\u00e9s del seu casament amb el rei Malcom III. Era una dona molt devota i, anys despr\u00e9s de la seva mort, el seu fill, el rei David I, va decidir al\u00e7ar la Capella de Santa Margarida en el castell d\u2019Edinburgh en honor a la reina. Amb els anys va caure en l’oblit, la estructura va sofrir danys i es va oblidar, encara que en el segle XIX es va restaurar. A les parts originals d\u2019estil rom\u00e0nic, com l\u2019arc, se li han sumat altres detalls moderns, com les vidrieres.<\/p>\n\n\n\n 6) El fantasma del castell \u00e9s un gaiter<\/em><\/p>\n\n\n\n Com a tota fortalesa amb segles d\u2019hist\u00f2ria a les seves espatlles, al castell d\u2019Edinburgh no li falta una bona col\u00b7lecci\u00f3 de llegendes escruixidores. Per\u00f2 la m\u00e9s repetida, sens dubte, \u00e9s la del Lone Piper, el gaiter solitari. La llegenda explica que segles enrere, al descobrir que a sota el castell hi existien t\u00fanels subterranis per connectar-lo secretament amb altres parts d\u2019Edinburgh, manaren a un jove gaiter a explorar-los. I no a un jove qualsevol, sin\u00f3 a un gaiter, perqu\u00e8 toqu\u00e9s mentre caminava i, aix\u00ed, poguessin saber a on es trobava des de la superf\u00edcie. Aix\u00ed fou…fins que la m\u00fasica va acabar abruptament. Ning\u00fa mai va tornar a veure el gaiter. Des de llavors, hi ha qui assegura sentir el so de les gaites, com un lament, aflorant des de lo m\u00e9s profund de la fortalesa, on el gaiter solitari va quedar atrapat per sempre…<\/p>\n\n\n\n 7) Prohibit el pas a estudiants supersticiosos<\/em><\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de fantasmes, en l\u2019Edinburgh Castle hi ha lloc tamb\u00e9 per a supersticions. Una de les m\u00e9s conegudes adverteix als estudiants de la ciutat de que tinguin molt de compte al visitar el castell d\u2019Edinburgh: si creuen les portes de la fortalesa abans de graduar-se, tindran mala sort en els ex\u00e0mens. Si est\u00e0s estudiant a Edinburgh i no visites el castell, segur que no \u00e9s per superstici\u00f3, sin\u00f3 per el preu de l\u2019entrada. Per\u00f2, per si a cas, tamb\u00e9 diuen que fregar el dit del peu de l\u2019est\u00e0tua de Hume, en la Royal Mile, d\u00f3na bona sort en els estudis. Aix\u00ed que, si vols equilibrar la balan\u00e7a, en quant surtis del Castell fes-li una visita a Hume. Segur que la combinaci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ria i saviesa no falla!<\/p>\n\n\n\n 8) La pedra del dest\u00ed ha protagonitzat coronacions, xantatges i furts<\/em><\/p>\n\n\n\n Unes de les peces clau que alberga el castell d\u2019Edinburgh son els Honors d\u2019Esc\u00f2cia (la corona, el ceptre i l\u2019espasa de l\u2019estat), les joies que s\u2019utilitzaven per a coronar als reis escocesos. Junt a elles s\u2019exposa, en el Royal Palace, la Pedra del dest\u00ed, o Pedra de Scone, considerada una rel\u00edquia de gran simbolisme. Durant segles, la pedra va presenciar la coronaci\u00f3 dels monarques d\u2019Esc\u00f2cia, fins que, en el 1296, el rei angl\u00e8s Edward I la va incorporar en el seu tron, iniciant aix\u00ed un afront pol\u00edtic entre anglesos i escocesos per el seu control.<\/p>\n\n\n\n Algunes hist\u00f2ries asseguren que, en aquella \u00e8poca, la Pedra del dest\u00ed es va ocultar i es va intercanviar per una altra, sent possible si tens en compte que en realitat \u00e9s, malgrat del seu valor simb\u00f2lic, tant sols un bloc de pedra sorrenca. Ver\u00eddic o no, el cert \u00e9s que va seguir protagonitzant perip\u00e8cies. El dia de Nadal de 1950, quatre estudiants escocesos varen irrompre a l\u2019abadia londinenca de Westminster i varen robar la cobejada pedra per a retornar-la a Esc\u00f2cia, amb la mala sort de que, mentre la traslladaven, va caure i es va partir en dues. Despr\u00e9s de moltes aventures per el Regne Unit, finalment la dipositaren en la abadia d\u2019Arbroath sota la custodia de l\u2019esgl\u00e9sia escocesa, qui la va retornar a Westminster. A aquest ins\u00f2lit episodi es va dedicar incl\u00fas una pel\u00b7l\u00edcula, Stone of Destiny.<\/p>\n\n\n\n Els escocesos van tenir d\u2019esperar fins al 1996 perqu\u00e8 el govern angl\u00e8s retorn\u00e9s la Pedra de Scone a la seva terra. Avui en dia pots veure-la en el Castell: nom\u00e9s l\u2019abandonar\u00e0 el dia en el que es coroni un monarca en l\u2019abadia de Westminster.<\/p>\n\n\n\n 9) Cents de bruixes moriren cremades en l\u2019esplanada<\/em><\/p>\n\n\n\n Des de 1563 fins al 1722, s\u2019estima que en el lloc que avui ocupa l\u2019esplanada del castell varen cremar a m\u00e9s de 200 persones per bruixeria, en especial a dones. Edinburgh fou la ciutat amb m\u00e9s execucions per bruixeria d\u2019Esc\u00f2cia: la majoria de suposades bruixes morien estrangulades abans de que les cremessin en la foguera a Castlehill. En record a les v\u00edctimes, en un rac\u00f3 de l\u2019esplanada es va instal\u00b7lar el Witche\u2019s Well (el pou de les bruixes), una petita font amb figures gravades que simbolitzen la dualitat entre el b\u00e9 i el mal.<\/p>\n\n\n\n 10) Aqu\u00ed va n\u00e9ixer el primer rei d\u2019escocesos i anglesos<\/em><\/p>\n\n\n\n El 19 de juny de 1566, la c\u00e8lebre reina escocesa Mary Queen of Scots (Maria Estuardo) va donar a llum al seu \u00fanic fill, Jacob IV, en una de les habitacions del Castell. Un any m\u00e9s tard, Mary fou engarjolada i obligada a abdicar en favor del petit, que amb un any fou proclamat rei de Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n En el 1603, es don\u00e0 la circumst\u00e0ncia de que la \u00faltima Tudor, Isabel I, va morir sense descend\u00e8ncia. Donat que Jacob descendia del rei Enric VII d\u2019Anglaterra a trav\u00e9s de Margarida Tudor, es va proclamar llavors rei d\u2019Anglaterra i Irlanda.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed fou com, durant 22 anys, Jacob VI i I va regir Esc\u00f2cia, Anglaterra i Irlanda. A partir de llavors, els monarques varen comen\u00e7ar a regnar de forma conjunta en tots els territoris. Malgrat de que per el Castell han passat varis monarques, la majoria ha viscut en el palau de Holyrood, en l\u2019altre extrem de la Royal Mile, on encara avui s\u2019allotja la fam\u00edlia reial quan visita Edinburgh. La resid\u00e8ncia \u00e9s menys elevada, menys freda i no est\u00e0 tant assotada per el vent com la roca del Castell.<\/p>\n\n\n\n Des de lo m\u00e9s alt del Castell, pots veure tot Edinburgh<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Aquesta \u00faltima no \u00e9s una curiositat com tal. Per\u00f2 no li farem just\u00edcia al castell d\u2019Edinburgh si no acab\u00e9ssim l\u2019article amb aquestes precioses vistes de la ciutat (sens dubte, \u00e9s un dels millors miradors d\u2019Edinburgh).<\/p>\n\n\n\n Un cop visitat el castell d\u2019Edinburgh, comen\u00e7arem a baixar per la Royal Mile: En aquest primer tram hi trobarem diferents museus, com el Scotch Whisky Experience<\/span>, un am\u00e8 recorregut per el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 del whisky, \u00e9s com el museu del whisky escoc\u00e8s, amb tast i degustaci\u00f3, i varis tours (el m\u00e9s econ\u00f2mic \u00e9s el The Silver Tour, que val \u00a319 per persona), o la Camera Obscura and the World of Illusions<\/span>, ideal si viatges amb nens: es tracta d\u2019una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019il\u00b7lusions \u00f2ptiques que conta, en lo alt de la torre, amb uns miralls refractors que permeten veure Edinburgh des de diferents angles (els preus son de \u00a318,95 pels adults i \u00a314,95 els nens de 5 a 15 anys).<\/p>\n\n\n\n Molt a prop, veur\u00e0s The Hub<\/span>, una antiga esgl\u00e9sia g\u00f2tica que avui en dia serveix de seu per l\u2019Edinburgh International Festival.<\/p>\n\n\n\n Arribats en aquest punt, veur\u00e0s que en ambd\u00f3s cantons de la Royal Mile comencen a apar\u00e8ixer carrerons (coneguts com closes o wynds) de tot tipus. Alguns son privats i allotgen restaurants, altres son tant foscos que no permeten veure qu\u00e8 hi ha m\u00e9s enll\u00e0. El nostre consell \u00e9s que siguis curi\u00f3s i els exploris: alguns recompensen amb vistes del centre, altres et portaran a tranquil\u00b7les placetes amagades entre els edificis\u2026 En les closes radica gran part de l\u2019encant de la Old Town. Un dels m\u00e9s especials d\u2019aquest tram \u00e9s \u201cLady Stair\u2019s Close<\/span>\u201d, que et condueix al Museu dels Escriptors<\/span>, i les casetes de Ramsay Gardens tamb\u00e9 son molt pintoresques.<\/p>\n\n\n\n Ara et mostrarem una recopilaci\u00f3 dels 10 carrerons amb m\u00e9s encant<\/span> de la Royal Mile:<\/p>\n\n\n\n Davant de l\u2019Scottish Storytelling Centre s\u2019amaga un dels nostres carrerons preferits, Tweeddale Court. Avui en dia, la casa que s\u2019al\u00e7a en el fons, la Tweeddale House, \u00e9s la seu de la revista The List. Per\u00f2, des de que es va construir, en el segle XVI, molts inquilins han passat per el carrer\u00f3 i deixat la seva empremta arquitect\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n I tamb\u00e9 alguna que altra hist\u00f2ria macabra: en aquest carrer\u00f3 hi va tenir lloc un dels assassinats sense resoldre d\u2019Edinburgh. En el 1806, all\u00ed es va trobar el cad\u00e0ver cosit a ganivetades d\u2019un missatger del banc que transportava m\u00e9s de \u00a34000 en efectiu. El curi\u00f3s? Un temps despr\u00e9s, els diners es varen descobrir amagats en una paret… Fixa\u2019t en la porta i descobrir\u00e0s el rastre d\u2019un altre inquil\u00ed menys misteri\u00f3s: veus el nom de la impremta de Oliver & Boyd en la llinda? A m\u00e9s, en el balc\u00f3 de l\u2019esquerra sobreviu un muntac\u00e0rregues, un altre record de la mateixa \u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n Una altra curiositat de Tweeddale Court \u00e9s que es creu que el mur de la dreta forma part de la King\u2019s Wall, una de les antigues muralles de Edinburgh. Aquest carrer\u00f3 tamb\u00e9 va \u00e9sser escenari d\u2019Outlander a Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n 2) Dunbar\u2019s Close<\/span>:<\/p>\n\n\n\n Coneixes els jardins secrets de la Royal Mile? Descobrir que darrere d\u2019un dels carrers m\u00e9s bulliciosos de la ciutat oculten petits oasis fou, una sorpresa incre\u00efble. D\u2019entre tots ells, el jard\u00ed de Dunbar\u2019s Close \u00e9s un dels m\u00e9s bonics.<\/p>\n\n\n\n Malgrat de que solament t\u00e9 unes d\u00e8cades, el varen dissenyar seguint el model de jardins del segle XVII (per aquell aleshores, els ciutadans m\u00e9s adinerats d\u2019Edinburgh s\u2019havien establert en l\u2019\u00e0rea de Canongate en busca d\u2019espai i calma, i en la zona existien molts d\u2019aquests espais verds). \u00c9s una del\u00edcia endinsar-te en el pl\u00e0cid Dunbar\u2019s Close i assaborir la tranquil\u00b7litat a solament uns metres del cor d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n 3) Advocate\u2019s close<\/span>:<\/p>\n\n\n\n Si recorrent la Royal Mile t\u2019atures a l\u2019al\u00e7ada de la catedral de Sant Giles i mires cap al nord, davant teu apareixer\u00e0 una imatge de postal: un carrer\u00f3 estret emmarcant, al fons, el monument a Scott.<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019Advocate\u2019s Close, un carrer\u00f3 que es remunta al segle XVI. Per\u00f2 no et conformis amb la foto m\u00e9s t\u00edpica i recorre tots els seus trams fins a desembocar a Cockburn Street. Gr\u00e0cies a una renovaci\u00f3 recent, els edificis hist\u00f2rics d\u2019Advocate\u2019s Close avui alberguen oficines i negocis, i els detalls arquitect\u00f2nics moderns contrasten amb petits testimonis del passat, com les inscripcions en les llindes de les portes.<\/p>\n\n\n\n 4) Lady\u2019s Stairs Close<\/span>:<\/p>\n\n\n\n Al contrari que en altres dels seus companys menys coneguts, en el pintoresc Lady Stair\u2019s Close \u00e9s habitual trobar molts de visitants. En part, \u00e9s degut a la seva proximitat al Castell, per\u00f2, sobretot, al fet de que all\u00ed es troba el \u201cWriter\u2019s Museum<\/span>\u201d, un petit per\u00f2 fant\u00e0stic museu gratu\u00eft dedicat a tres grans escriptors escocesos: Sir Walter Scott, R.L.Stevenson i Robert Burns.<\/p>\n\n\n\n Lady Stair\u2019s House, la preciosa casa que alberga el museu i que d\u00f3na nom al carrer\u00f3, data de 1622, encara que la caracter\u00edstica torre es va afegir en una reforma uns segles m\u00e9s tard. Enfront d\u2019ella, en el terra, fixa\u2019t en Makar\u2019s Court<\/span>, un sender literari format per cites d\u2019escriptors inscrites en la pedra.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de visitar Lady Stair\u2019s Close i el Museu dels escriptors, et proposem que t\u2019endinsis per darrera del museu cap a James Court, el seg\u00fcent carrer\u00f3 de la Royal Mile que explorarem.<\/p>\n\n\n\n 5) James Court<\/span>:<\/p>\n\n\n\n James Court no \u00e9s tant pintoresc com el seu ve\u00ed, per\u00f2 ho recompensa amb una onada de tranquil\u00b7litat i amb un passat curi\u00f3s. Aquesta placeta s\u2019edific\u00e0 amb llars de luxe fins al 1725, el que va suposar enrunar varis closes. Res estrany en aquella \u00e8poca: amb un Edinburgh abarrotat i sense la New Town, tenir espai, calma i una certa neteja era el major dels privilegis.<\/p>\n\n\n\n I els habitants c\u00e8lebres no tardaren en arribar, entre ells, el fil\u00f2sof David Hume.<\/p>\n\n\n\n Per desgr\u00e0cia, un incendi va arrasar James Court en el 1857, i gran part de la pla\u00e7a es va haver de reconstruir. Per\u00f2 encara guarda detalls curiosos: fixa\u2019t en l\u2019edifici que hi trobar\u00e0s en el cant\u00f3 oposat del Museu dels Escriptors. En la paret, es distingeix part dels graons de pedra de la casa. Veus que en un d\u2019ells \u00e9s molt m\u00e9s alt que els dem\u00e9s?<\/p>\n\n\n\n En algun tour expliquen que son burglar steps, una esp\u00e8cie de graons antirobatori. Un lladre es cola de nit en la llar i puja en compte les escales, per\u00f2, al trobar un gra\u00f3 amb una al\u00e7ada molt m\u00e9s alta de lo esperada, ensopega, i d\u2019aquesta manera alerta als amos de la casa.<\/p>\n\n\n\n Durant molt de temps la gent es pensava de que era una an\u00e8cdota sense base hist\u00f2rica, per\u00f2 fa poc, durant una visita d\u2019aquest mateix edifici per la part de la Royal Mile (s\u2019anomena Gladstone\u2019s Land i \u00e9s un museu del National Trust for Scotland) ens varen confirmar que aix\u00ed \u00e9s. Una de les moltes curiositats d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n 6) Trunk\u2019s Close<\/span><\/p>\n\n\n\n Trunk\u2019s Close \u00e9s un d\u2019aquests carrerons de la Royal Mile que passen desapercebuts a ulls de la majoria dels vianants. Per\u00f2 com que ens agrada colar-nos a tots i a cadascun… Anem a descobrir qu\u00e8 s\u2019amaga en aquest.<\/p>\n\n\n\n Les primeres refer\u00e8ncies hist\u00f2riques es remunten en el segle XV. Avui en dia \u00e9s la llar de la Scottish Book Trust, que promou la literatura, i de la Cockburn Association, que t\u00e9 com a objectiu mantenir la bellesa d\u2019Edinburgh i convertir-la en una ciutat agradable per a tot el m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Aquesta \u00faltima organitza tots els anys una iniciativa fant\u00e0stica, els dies de portes obertes a Edinburgh. El carrer\u00f3 \u00e9s privat, per\u00f2 solen obrir-lo a tot el m\u00f3n unes hores al dia. Si tens sort i el trobes obert, t\u2019animem a entrar-hi i a descobrir un jard\u00ed circular banyat en silenci, amb alguna sorpresa com una petita escultura d\u2019un gall amb ulleres.<\/p>\n\n\n\n 7) White Horse Close<\/span>:<\/p>\n\n\n\n Situat quasi al final de la Royal Mile, molt a prop del Holyrood Palace, White Horse Close \u00e9s un dels carrerons m\u00e9s bonics d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n Encara que el fotog\u00e8nic pati de casetes que hi trobar\u00e0s avui en dia es remunta a una restauraci\u00f3 dels anys 60, les pedres de White Horse Close podrien explicar-nos una llarga hist\u00f2ria: des de les cavallerisses del palau de Holyrood fins al punt de partida dels transports que connectaven Edinburgh amb Newcastle i Londres. Sense oblidar, clar, la posada que es creu que don\u00e0 nom al carrer, que prove\u00efa de whisky i menjar als viatgers famolencs.<\/p>\n\n\n\n Avui en dia, la calma regna entre les casetes.<\/p>\n\n\n\n 8) Bakehouse Close<\/span>:<\/p>\n\n\n\n Rec\u00f3rrer la Royal Mile d\u2019un extrem a l\u2019altre implica varis viatges en el temps. Per\u00f2 si vols transportar-te a un boc\u00ed de l\u2019Edinburgh de fa uns segles sense a penes altres visitants al voltant, et recomanem visitar Bakehouse Close.<\/p>\n\n\n\n Aquest carrer\u00f3 \u00e9s un dels millors conservats de la ciutat. Des de l\u2019arc d\u2019entrada fins als edificis que el delimiten, en aquest rac\u00f3 et sentir\u00e0s lluny de la resta d\u2019Edinburgh…<\/p>\n\n\n\n No \u00e9s dif\u00edcil entendre perqu\u00e8 el varen escollit com un dels escenaris d\u2019Outlander, veritat? Per completar aquest viatge al passat, visita el museu ve\u00ed, el Museu d\u2019Edinburgh (gratis), per con\u00e8ixer com els habitants de la capital escocesa vivien i treballaven.<\/p>\n\n\n\n 9) Riddle\u2019s Close<\/span>:<\/p>\n\n\n\n A la mateixa al\u00e7ada que Lady Stair\u2019s Close, per\u00f2 en el cant\u00f3 oposat de la Royal Mile, s\u2019amaga Riddle\u2019s Close.<\/p>\n\n\n\n La seva proximitat al castell d\u2019Edinburgh no impedeix que la tranquil\u00b7litat immergeixi cada una de les pedres del carrer\u00f3, que condueix a Riddle\u2019s Court, una llar que es remunta al segle XVI-XVII i que ha allotjat a personalitats com el rei Jacob VI d\u2019Esc\u00f2cia o el fil\u00f2sof David Hume. Avui en dia, la restaurada Riddle\u2019s Court compleix varis prop\u00f2sits (casaments, confer\u00e8ncies,…), per\u00f2 a vegades obre al p\u00fablic. Hi trobar\u00e0s la informaci\u00f3 detallada en la seva web.<\/p>\n\n\n\n 10) Ramsay Garden i Patrick Geddes<\/span>:<\/p>\n\n\n\n Per tancar aquesta recopilaci\u00f3 de carrerons de la Royal Mile, volem parlar-te de Ramsay Garden, un rac\u00f3 encantador a solament uns passos del castell d\u2019Edinburgh. Aquesta col\u00b7lecci\u00f3 de llars tamb\u00e9 \u00e9s visible des de Princes Street: les seves inconfusibles fa\u00e7anes blanques amb detalls vermelloses destaquen entre els dem\u00e9s edificis de la Old Town.<\/p>\n\n\n\n Malgrat de que es tracta d\u2019un bloc residencial, no de un close, t\u00e9 molt a veure amb alguns dels carrerons dels que et parlem en l\u2019article i en la resta de guies d\u2019Edinburgh. La ra\u00f3? El responsable de Ramsay Garden actual fou el bot\u00e0nic i urbanista Patrick Geddes. L\u2019escoc\u00e8s es va dedicar a la renovaci\u00f3 de la Old Town despr\u00e9s de que es degrad\u00e9s durant l\u2019\u00e8poca victoriana: zones empobrides, edificis en p\u00e8ssimes condicions, carrerons estrets i inh\u00f2spits… Geddes va renovar edificis, va obrir carrerons per crear patis i retornar jardins a la ciutat i va redissenyar llocs com Riddle\u2019s Court o White Horse Close. En part gr\u00e0cies a ell, avui podem gaudir d\u2019espais que d\u2019una altra manera, tal vegada ja no existirien, aix\u00ed que mereix un espai en el nostre article.<\/p>\n\n\n\n I fins aqu\u00ed aquesta llista a la que, si no pos\u00e9ssim fre, podria ser quasi infinita…<\/p>\n\n\n\n Segueix per la Royal Mile fins a trobar la Catedral de St. Giles<\/span>, on el predicador John Knox va establir l\u2019esgl\u00e9sia presbiteriana escocesa. L\u2019entrada \u00e9s gratu\u00efta, i l\u2019interior mereix un passeig. Ets capa\u00e7 de trobar els \u00e0ngels tocant la gaita en l\u2019interior de la Thistle Chapel? Tamb\u00e9 s\u2019ha de dir que es pot pujar a la torre des de la qual tindr\u00e0s grans vistes. El preu per pujar a la torre \u00e9s de \u00a36 per persona.<\/p>\n\n\n\n A la sortida, potser observes a alg\u00fa fregant el dit gros del peu a l\u2019est\u00e0tua al fil\u00f2sof David Hume<\/span>: es diu que d\u00f3na sort en els estudis.<\/p>\n\n\n\n En aquests moments et trobes sobre una encisadora part de la ciutat: The Real Mary King\u2019s Close<\/span>, la ciutat subterr\u00e0nia, formada per un complex de carrerons que quedaren sepultats per les noves construccions. Durant molts anys varen romandre tapiades. Avui en dia, aquest lloc subterrani \u00e9s una atracci\u00f3 tur\u00edstica plena de llegendes i hist\u00f2ries. Si vols visitar-la, ofereix tours en espanyol i obre fins tard, aix\u00ed que pot ser un bon pla per a m\u00e9s endavant. L\u2019atracci\u00f3, durant els mesos d\u2019estiu est\u00e0 oberta de 9:30 a 21:45h, i els preus son de \u00a318,95 els adults i \u00a312,45 els nens de 5 a 15 anys. L\u2019entrada familiar val \u00a354.<\/em><\/p>\n\n\n\n Des d\u2019aquest punt, retrocedeix alguns metres en direcci\u00f3 al castell, i quan arribis al xamfr\u00e0 amb el pont George IV Bridge, tomba a la dreta i comen\u00e7a a baixar per Victoria Street<\/span>. Amb les seves fa\u00e7anes de colors i les seves botigues independents, \u00e9s un dels carrers m\u00e9s pintorescs d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n Al final de Victoria St hi trobar\u00e0s la zona de Grassmarket<\/span>, dominada per un passeig i una pla\u00e7a per als vianants plena de bars i restaurants. Avui \u00e9s un rac\u00f3 molt agradable, per\u00f2, amaga una hist\u00f2ria macabra, doncs abans, era un escenari d\u2019execuci\u00f3 p\u00fablica, i fins al 1784, molts presos moriren penjats aqu\u00ed per delictes o acusacions de bruixeria.<\/p>\n\n\n\n Grassmarket \u00e9s un lloc perfecte per a menjar a Edinburgh: els restaurants, encara que tur\u00edstics, solen ser m\u00e9s econ\u00f2mics que en la Royal Mile. I si fa bon dia, hi ha molts pubs tradicionals a on seure o prendre una pinta, com \u201cThe Last Drop\u201d o \u201cThe Black Bull\u201d.<\/p>\n\n\n\n Si arribes fins al final del passeig, puja les escales de The Vennel<\/span> per a veure les restes de la muralla d\u2019Edinburgh i prendre una foto molt especial del castell. Per nosaltres, aquest \u00e9s un dels millors llocs on prendre fotos d\u2019Edinburgh.<\/p>\n\n\n\n Tarda del primer dia a Edinburgh: La Old Town i Canongate<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u2019aquest passeig per Grassmarket, la ruta per la Old Town d\u2019Edinburgh segueix cap a Candlemaker Row<\/span>, un carrer que es troba en el lloc oposat de Victoria Street i condueix de nou cap a la Old Town.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e0 dreta, puja les escales que entren al pl\u00e0cid cementiri de Greyfriars<\/span>, potser el m\u00e9s conegut d\u2019Edinburgh per les llegendes d\u2019algun que altre habitant de l’inframon i per la hist\u00f2ria del gosset Bobby<\/span> que, segons diuen, durant anys va velar fidelment la tomba del seu amo en aquest mateix lloc. Si ets fan de Harry Potter, no marxis del cementiri sense trobar la tomba de Voldemort.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de passejar per els terrenys, pren la sortida principal i hi trobar\u00e0s l\u2019est\u00e0tua de Bobby<\/span> junt al pub del mateix nom. Veur\u00e0s que alguna gent li frega el nas, per\u00f2 no \u00e9s cap tradici\u00f3: \u00e9s alguna cosa que va comen\u00e7ar fa pocs anys i els habitants de la ciutat demanen que no es faci, ja que cada poc temps tenen que repintar-la.<\/p>\n\n\n\n Si encara no has menjat, \u00e9s el moment de fer-ho. Et trobes en ple ambient universitari, a un pas dels edificis hist\u00f2rics de la Universitat d\u2019Edinburgh en Potterow, i els carrers col\u00b7lindants (George IV Bridge, Forrest Road, Chambers St, South Bridge) alberguen una oferta gastron\u00f2mica molt variada i per a totes les butxaques: kebabs, cafeteries on provar la sopa del dia, buffets asi\u00e0tics, restaurants\u2026<\/p>\n\n\n\n Una de les cafeteries m\u00e9s famoses de la zona, per la seva connexi\u00f3 amb Harry Potter i J.K.Rowling, \u00e9s \u201cThe Elephant House<\/span>\u201d, en George IV Bridge. Una altra opci\u00f3, si el dia \u00e9s bo, \u00e9s comprar menjar per a emportar i acostar-te a l\u2019enorme parc dels Meadows<\/span>, a uns 5 minuts a peu.<\/p>\n\n\n\n Si ja has recarregat bateries, toca visitar un museu gratu\u00eft que fascinar\u00e0 a petits i a grans: el National Museum of Scotland<\/span>, a Chambers St. Les extenses col\u00b7leccions d\u2019hist\u00f2ria, naturalesa i ci\u00e8ncia permeten deambular per les diferents plantes durant hores, per\u00f2 si disposes de poc temps, d\u00f3na una passejada per la primera planta<\/span> i agafa l\u2019ascensor per pujar a la Rooftop Terrace<\/span>, on gaudir\u00e0s d\u2019una fant\u00e0stica terrassa panor\u00e0mica.<\/p>\n\n\n\n Fixa\u2019t en l\u2019entramat de teulades d\u2019Edinburgh i intenta tra\u00e7ar, des de dalt, el cam\u00ed que has caminat fins ara en aquesta ruta per la Old Town: segur que ja reconeixes molts dels punts del centre.<\/p>\n\n\n\n A la sortida del museu, segueix per Chambers Street fins arribar a South Bridge<\/span>, un dels carrers principals que connecta el centre amb el sud de la ciutat. Segueix aquesta animada art\u00e8ria cap al nord, i para’t en les m\u00faltiples botigues i charities (botigues de segona m\u00e0) que aqu\u00ed et trobar\u00e0s, i aviat arribar\u00e0s a la intersecci\u00f3 amb la Royal Mile.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s moment d\u2019explorar Canongate<\/span>, l\u2019extrem est d\u2019aquesta hist\u00f2rica avinguda. Les closes segueixen obrint-se entre els antics edificis de pedra, amb l\u2019encant afegit de que, en aquest tram, algunes amaguen sorprenents jardins. Atura\u2019t a Tweeddale Court o en algun d\u2019aquests carrerons de la Royal Mile.<\/p>\n\n\n\n Si encara estan oberts, tamb\u00e9 pots aprofitar per fer una breu visita a algun dels museus de la zona, com el de la Inf\u00e0ncia o el d\u2019Edinburgh<\/span>: l\u2019entrada \u00e9s gratu\u00efta i et permetran con\u00e8ixer una mica m\u00e9s sobre la ciutat.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed tamb\u00e9 hi trobar\u00e0s l\u2019esgl\u00e9sia de Canongate<\/span>, en el cementiri del qual est\u00e0 enterrat el economista i fil\u00f2sof Adam Smith.<\/p>\n\n\n\n Quasi al final de la Royal Mile, t\u2019esperen dos dels carrerons m\u00e9s captivadors: White Horse Close i Dunbar\u2019s Close<\/span>. El primer s\u2019obre a un pintoresc pati de ve\u00efns; el segon desemboca en uns id\u00edl\u00b7lics jardins a l\u2019estil del segle XVII.<\/p>\n\n\n\n Al final de la Royal Mile s\u2019aixequen dos edificis emblem\u00e0tics: el Parlament escoc\u00e8s<\/span>, dissenyat per l\u2019arquitecte catal\u00e0 Enric Miralles, una construcci\u00f3 controvertida que vol fondre\u2019s amb la naturalesa escocesa, i el palau de Holyroodhouse<\/span>, que data de 1128 i al llarg dels segles ha servit com a resid\u00e8ncia als reis i reines d\u2019Esc\u00f2cia.<\/p>\n\n\n\n Avui en dia \u00e9s la resid\u00e8ncia oficial de la fam\u00edlia reial a Esc\u00f2cia. Si encara no ha tancat i et ve de gust, pots comprar una entrada per explorar el palau i les ru\u00efnes de l\u2019abadia agustina<\/span>. Tingues en compte que la visita (que \u00e9s per lliure i amb audio-guia) et portar\u00e0 un poc m\u00e9s de 1 hora. Els horaris durant els mesos d\u2019estiu son de 9:30h a 18:00h, i els preus son de \u00a316,50 pels adults, \u00a39,50 pels nens i \u00a342,50 el pack familiar.<\/em><\/p>\n\n\n\n Si no, pots dedicar una estona a passejar per l\u2019extens parc de Holyrood i arribar fins al llac proper de St Margaret\u2019s.<\/p>\n\n\n\n Si encara queden hores de llum, des del parc pots pujar cap als penyals dels Salisbury Crags<\/span> i el tur\u00f3 de Arthur\u2019s Seat<\/span>, el punt m\u00e9s elevat de la ciutat. Ambdues ofereixen unes de les millors vistes d\u2019Edinburgh, precioses en especial al capvespre. Pujar i tornar a baixar d\u2019Arthur\u2019s Seat et portar\u00e0 aproximadament unes dues hores.<\/p>\n\n\n\n Arthur\u2019s Seat s\u2019al\u00e7a en el parc de Holyrood, al sud-est d\u2019Edinburgh, i com delaten les seves roques fosques i escarpades, \u00e9s d\u2019origen volc\u00e0nic. Per\u00f2 el mantell de vegetaci\u00f3 que cobreix Holyrood Park tamb\u00e9 s\u2019est\u00e9n fins a aquest tur\u00f3. Depenent de en quin moment de l\u2019any la visitis, la trobar\u00e0s tenyida de groc, de verd intens o d\u2019ocre. Malgrat el desnivell, pujar a Arthur\u2019s Seat \u00e9s una excursi\u00f3 apta per quasi tot el m\u00f3n. Encara aix\u00ed, tingues en compte aquests consells:<\/p>\n\n\n\n Pujar a Arthur\u2019s Seat des del Parlament<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Com coment\u00e0vem en l\u2019apartat anterior, hi ha diferents camins que es ramifiquen per el parc de Holyrood i desemboquen a la cima de Arthur\u2019s Seat. Et pots anar desviant, encara que alguns estan en millor estat que altres.<\/p>\n\n\n\n Una opci\u00f3 \u00e9s pujar per el cant\u00f3 sud-est, pels camins amables a prop de Dunsapie Loch. Per\u00f2 el m\u00e9s com\u00fa entre els viatgers, i lo que detallarem en aquest article, \u00e9s pujar des de la carretera Queen\u2019s Drive, passats el Parlament d\u2019Edinburgh i el palau de Holyrood.<\/p>\n\n\n\n El cam\u00ed comen\u00e7a al costat dels Salisbury Crags, uns penya-segats de basalt que s\u2019assemblen a una muntanya partida per la meitat, com una gran muralla natural modelada per l\u2019efecte d\u2019un antic glaciar. Aquest cam\u00ed \u00e9s molt visible, i sempre hi ha gent, aix\u00ed que et ser\u00e0 f\u00e0cil localitzar-lo. Des del principi, el cam\u00ed es bifurca i pots escollir entre dues rutes<\/span>, com mostra aquest mapa de Geowalks:<\/p>\n\n\n\n Les vistes des de la cima de Arthur\u2019s Seat<\/u><\/em><\/p>\n\n\n\n Escullis el cam\u00ed que escullis, despr\u00e9s d\u2019una hora d\u2019ascens arribar\u00e0s a la cima rugosa de Arthur\u2019s Seat. Est\u00e0s en el sostre d\u2019Edinburgh, en un lloc avantatj\u00f3s per impregnar-te de tota la ciutat. En seguida distingir\u00e0s el castell<\/span>, vigilant en la falda d\u2019un altre tur\u00f3 volc\u00e0nic, i el tur\u00f3 de Calton Hill<\/span>, amb els seus monuments dispars.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-360.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-361.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-362.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-363.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-364.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-365.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-366.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-367.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-368.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-369.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-370.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-371.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-372.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-373.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-374.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-375.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-376.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-377.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-378.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-379.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-380.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-381.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-382.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-383.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-384.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-385.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-386.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-387.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-388.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-389.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-390.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-391.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-392.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-393.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-394.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-395.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-396.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-397.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-398.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-399.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-400.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-401.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-402.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-403.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-404.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-405.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-406.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-407.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-408.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-409.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-410.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-411.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-412.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-413.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-414.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-415.png?w=580\")
![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-416.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-417.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-418.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-419.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-420.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-421.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-422.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/viatgeslowtravel.files.wordpress.com\/2021\/12\/image-423.png?w=580\")
<\/figure>\n\n\n\n