| Avui és el primer dia sencer que passem a la Val d’Aran, i serà un dels primers plats forts, ja que la intenció que tenim és fer dues rutes pel Miei Aran. Pel matí farem una bonica ruta a la Vall de Varradòs i el Saut deth Pish. Es tracta del salt d’aigua més important i emblemàtic de la Val d’Aran. És una caminada curta que surt des del Plan des Artiguetes. Quan finalitzem la mateixa, a 1km de l’aparcament del Plan des Artiguetes hi ha l’àrea de pícnic de Cuveishic, on hi dinarem de pícnic. A la tarda farem la ruta de l’Artiga de Lin i veurem els Uelhs deth Joèu. La Vall de l’Artiga de Lin és un dels paratges més bells de la Val d’Aran al qual es pot accedir fàcilment. A l’entrar a la vall s’observa una rica vegetació i un sens fi de barrancs que vessen generosament les seves aigües al riu Joeu. L’”Hont deth Gresilhon” convida a aturar-se i refrescar-se. També visitarem el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. |
Avui començarem anant a explorar el Saut deth Pish a la vall de Varradòs. Es tracta del salt d’aigua més important i emblemàtic de la Val d’Aran. A 5 kilòmetres de Vielha baixant per la carretera N-230 cap a França hi trobem el Pont d’Arròs. En aquest punt (a mà dreta), neix la pista forestal asfaltada que en aproximadament 12 kilòmetres arriba fins al Plan des Artiguetes, on trobem una zona habilitada per aparcar-hi el cotxe.
La caminada és realment una passejada, té dificultat baixa, una distància total de 1,2km, un desnivell acumulat de 90m, i un temps total efectiu de 45 minuts, amb el mateix punt d’arribada com de sortida, el Plan des Artiguetes.
És una curta caminada a la vall de Varradòs per contemplar l’impressionant salt d’aigua del Saut deth Pish. El punt d’inici de la ruta es troba al Plan des Artiguetes des d’on, en pocs minuts, s’arriba als salts d’aigua. Una passejada pels voltants de la bonica cascada i del refugi ens permet descobrir l’increïble paisatge de la zona on destaquen el magnífic bosc de Siesso i el petit llac de muntanya de Varradòs.
El Saut deth Pish està format per dues cascades, la principal i la més espectacular d’uns 15-20 metres d’altura, i l’inferior d’uns aproximadament 5 metres. Les aigües de les cascades provenen subterràniament en gran part de l’estany Long de Liat situat a uns kilòmetres més al nord. Les aigües arriben a través d’un curs carstificat que acaba sortint a la superfície a la font d’Era Pila, al barranc de Siesso.
La pujada per la bonica i estreta vall de Varradòs ens introdueix en uns paratges plens de frondosos boscos de faigs i avets: l’aigua corre pel fons de la vall i pels innumerables barrancs que hi ha. Durant la tardor, aquesta vall es tenyeix d’uns colors espectaculars, just abans que els arbres caducifolis perdin les fulles per encarar l’hivern. Si durant la pujada mirem al sud, podrem gaudir d’unes vistes excepcionals del massís de la Maladeta i del pic més alt dels Pirineus, l’Aneto.
Comencem l’itinerari a peu a l’aparcament del Plan des Artiguetes (0:00h – 1.556m)(1). La pista continua uns quilòmetres més, encara que ara ja només és apta per vehicles tot terreny, fins arribar al coll de Varradòs a uns 2.000m d’altitud des d’on es pot accedir amb la vall del riu Unhòla i arribar fins a Bagergue.
Creuem el pont de Varradòs i just després prenem a l’esquerra el camí senyalitzat que ens portarà fins a la base de la cascada del Saut deth Pish.
Un petit pont de fusta ens permet superar el riu Varradòs per entre el bosc. Al cap d’un parell de minuts ja podem gaudir de les increïbles vistes dels dos salts d’aigua i dels prats i boscos que hi ha al seu voltant.
A mesura que ens hi apropem ens anem impregnant cada vegada més de l’espectacularitat d’aquest racó.
El camí, que està cuidat i ben condicionat, avança paral·lelament a l’aigua que baixa provinent de la cascada.
Aviat arribem al mirador de la cascada principal del Saut deth Pish (0:15h – 1.585m)(2), un espai habilitat per observar la majestuositat de la cascada de ben a prop i sense cap tipus de perill. Aquest vistós i esplèndid salt d’aigua sorprèn sempre tant per la quantitat d’aigua que porta com per la seva considerable altura.
Des del mirador continuem amunt passant pel costat del cuidat refugi del Saut deth Pish, actualment un centre d’educació ambiental.
Pels més atrevits, just al costat del refugi comença un curt camí que, en fort pendent, ens porta fins a dalt d’aquesta segona cascada. El camí sinuós i una mica irregular comença pujant en clara direcció Nord per remuntar el turó que s’eleva al costat de l’inici de la cascada.
Un cop s’ha guanyat el fort desnivell, el camí gira a l’esquerra (en direcció Oest) i tot fent una lleugera baixada arriba fins a l’inici de la cascada del Saut deth Pish (0:25h – 1.600m)(3). Ens trobem ara al punt a on s’origina la cascada, des d’on gaudim també d’unes boniques vistes de l’entorn, ara des d’una altra perspectiva.
Desfem un tros el camí que hem fet, però no baixem (dreta) pel camí empinat que hem pres just al costat del refugi. Continuem recte uns metres més per entrar de ple al bonic bosc d’avets i faigs, conegut com a bosc de Siesso. Val la pena deixar-nos perdre per aquest bosc per gaudir del paisatge excepcional que ens ofereix i d’una vegetació exuberant que segons l’època de l’any en que ens trobem canvia clarament de colors.
Prenem qualsevol dels diversos camins (de vegades una mica desdibuixats segons l’època de l’any) que baixen a la nostra dreta pel vessant de la muntanya i pel mig del bosc i ens deixen altra vegada ben a prop del refugi. Després, un curt descens pels prats del voltant del refugi fins a l’estany de Varradòs (0:38h – 1.567m)(4). Es tracta d’un tranquil llac de muntanya on podrem descansar i aprofitar per menjar. Aquest és un entorn idíl·lic només pertorbat per la gran quantitat de visitants que rep.
Des de l’estany només haurem de tornar pel mateix camí pel qual hem pujat, per arribar novament al Plan des Artiguetes (0:45h – 1.556m)(1), lloc on hem començat aquesta curta passejada que ens ha descobert un bonic racó amagat al bell mig de la Vall d’Aran.
Adjuntem els punts importants de pas:
Finalitzada la caminada, ens donem compte d’un nou camí que porta per nom “Palanca de Mont”. És una ruta d’1,5km remuntant el riu Varradòs des del seu estany.
Un cop realitzada la caminada i explorats els entorns del Saut deth Pish, ens n’anirem fins a l’àrea de pícnic de Cuveishic, la qual està a 1km de l’aparcament del Plan des Artiguetes. Aneu en compte que l’accés a l’àrea de pícnic està força amagat i es tracta d’un camí de carro força empedrat com per fer-lo amb un vehicle utilitari. Potser és millor que hi anem a peu des de l’aparcament des Artiguetes.
Es tracta d’una àrea de pícnic condicionada amb 4 taules, 1 barbacoa i varis bancs. Aquest espai ens pot servir també per a descansar i menjar tranquil·lament mentres contemplem el bonic paisatge de la vall de Varradòs. El riu de Varradòs, també el tenim molt accessible.
Quan vulguem, un cop dinats i descansats, tornarem a agafar el cotxe i desfarem la ruta feta per la vall de Varradòs per anar a sortir al Pont d’Arròs. D’allí trencarem en direcció a Es Bordes on hi ha el trencall cap a l’Artiga de Lin.
A la tarda farem la ruta de l’Artiga de Lin i els Uelhs deth Joèu. És una excursió al meravellós paratge dera Artiga i al naixement del riu Joèu. La caminada té una dificultat baixa, una distància total de 3km, un desnivell acumulat de 90m i un temps total efectiu de 1h i 10min.
Es tracta d’una excursió circular que dura poc més d’1 hora i ens descobreix un dels paisatges més impressionants i sorprenents de la Val d’Aran. El petit circuït que us proposem ens porta a peu fins a les esplèndides fonts del riu Joèu (Uelhs deth Joèu): Tot seguit, remuntant per un camí ben definit fins al Plan dera Artiga, passem pel costat del refugi de l’Artiga de Lin. Allà, ens desviem una mica per anar a veure la bonica cascada de Pomèro. La baixada la fem per la pista forestal asfaltada fins que trobem altre cop l’aparcament dels Uelhs deth Joèu.
El paratge de l’Artiga de Lin és considerat per molts el racó natural més bonic de la Val d’Aran. La Vall de l’Artiga de Lin, formada per frondosos boscos i plena d’aigua que sorgeix d’innumerables racons, és d’una gran bellesa. A la capçalera de la Vall, al Plan dera Artiga el paisatge s’adorna d’escarpades muntanyes que atorguen a l’indret un gran ambient d’alta muntanya. Entre elles, hi trobem la Forcanada o Malh des Pois, el Malh dera Artiga i la Tuca Blanca de Pomèro, totes elles delícies pels més muntanyencs.
L’itinerari, que està senyalitzat, transcorre per un lloc ideal per acostar-s’hi amb família i amb nens petits. Les zones humides i una mica assolellades de la vall son riques en maduixes. La ruta es pot realitzar indistintament en els dos sentits de la marxa. Fins i tot, tenim l’opció de començar-la al Plan dera Artiga, on podem arribar en cotxe si continuem recte aproximadament 1km més després de deixar enrere l’aparcament dels Uelhs deth Joèu. Durant algunes èpoques de l’any, l’indret és molt freqüentat i la pista molt transitada; per aquest motiu recomanem, sobretot si veniu amb nens petits, que pugeu fins a l’Aparcament de l’Artiga de Lin en cotxe i feu el recorregut només en el seu primer tram fins als Uelhs deth Joèu i, de tornada, desfeu el mateix camí d’anada.
| Atenció: des de mitjans del mes de juliol fins a mitjans del mes de setembre hi ha restriccions al trànsit motoritzat per la pista d’accés al paratge de l’Artiga de Lin en els seus últims 3 kilòmetres. Durant aquest període funciona el servei del tren turístic de l’Artiga de Lin per la qual cosa cal estacionar els vehicles a l’aparcament que trobem just abans de l’ermita de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin i al costat del Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. L’horari de funcionament del trenet és de 10h a 17h aproximadament. Els bitllets es poden adquirir al Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Els preus son de 2€ pels adults i 1€ pels nens de 3 a 11 anys. La segona opció és fer aquests 3 kilòmetres a peu, tenint una durada extra de 45 minuts aproximadament. |
El tren turístic ens deixarà a l’aparcament dels Uelhs deth Joèu. Des de l’aparcament dels Uelhs deth Joèu (0:00h – 1.393m)(1) baixem caminant en direcció al riu per un petit tram de camí que en un parell de minuts ens deixarà just davant de les fonts del riu Joèu.
A mesura que avancem entremig del bosc cada cop sentim més a prop el brogit de les aigües de la cascada.
Arribem a davant dels Uelhs deth Joèu (0:02h – 1.370m)(2), una sorollosa surgència d’aigua que s’obre pas per entre les roques recobertes de molsa d’una gran tartera que es troba situada enmig d’un entorn ric en vegetació. L’aigua surt d’entre les roques de la muntanya cap a l’exterior amb força i energia.
| D’on vénen les aigües del Riu Joèu? L’origen de les aigües del riu Joèu va ser discutit durant molt de temps. Ja al segle XVIII alguns científics aventuraven que podien venir dels gels de la Maladeta que, aleshores, a través del Forat d’Aigualluts, alimentaven el riu Joèu i el riu Garona. Després de moltes prediccions i hipòtesis, va ser finalment Norbert Casteret, l’any 1931, qui va poder demostrar que era la Maladeta qui servia les aigües al Joèu. Va muntar una expedició amb la seva mare, la seva muller i unes amigues i van vessar al Forat d’Aigualluts un colorant anomenat fluoresceïna. Van partir l’expedició en dos, uns van anar veure el riu Éssera i ell i la seva mare van baixar fins als Uelhs deth Joèu. Allí varen poder comprovar que les aigües brollaven d’un preciós color verd, demostrant així que eren, doncs, els gels de l’Aneto i la Maladeta els qui aportaven cabal al riu Joèu. |
Un mirador a escassa distància de la cascada ens permet contemplar còmodament aquest meravellós espectacle de la naturalesa. En aquest indret és on neix el riu Joèu que, generosament més endavant, desembocarà les seves aigües al riu Garona, un dels rius més importants de França que fa d’eix vertebrador de la Val d’Aran fins a la frontera.
Per continuar la nostra ruta passem per un pont metàl·lic que ens permet creuar els primers metres del riu Joèu.
El petit sender voreja la cascada i comença a pujar per entre el bosc d’avets i de faigs entre ufanoses falgueres i altres tipus de vegetació. El camí està ben cuidat, però a vegades es presenta relliscós per la humitat ambiental, per tant, us recomanem donar la mà als nens. Al llarg del recorregut anem trobant bancs, panells informatius, escales i baranes de fusta. Aquesta és una zona molt concorreguda sobretot durant els mesos d’estiu. Molts turistes vinguts d’arreu s’acosten fins a la vall de l’Artiga de Lin per admirar-ne la seva singularitat.
Després de pujar durant una estona per entremig del bosc, el camí esdevé més ample i definit. Trobem una senyalització que ens indica que hem de prendre el camí de la dreta i, per tant, deixar enrere la pista que surt cap a la nostra esquerra. A partir d’aquí, el camí és més pla i es fa més relaxadament.
Passem per entre un arc de pedra. Trobem un banc de fusta que ens pot servir per descansar i observar relaxadament l’entorn del meravellós bosc de l’Artiga de Lin, que té el seu major apogeu a la tardor i a la primavera.
Al cap de pocs minuts arribem al portal de pedra (0:20h – 1.470m)(3) que ens permet accedir al pla de l’esquerra de l’Artiga de Lin. Des d’aquest punt tenim unes vistes impressionants de tot el circ de l’Artiga de Lin amb la gran extensió de prats, el Barranc des Pois i el coll dels Aranesos (Còth des Aranesi). Val la pena que parem un moment i contemplem aquest bonic paratge.
Entre les escarpades muntanyes que podem observar, ens sorprenen per la seva majestuositat el Malh dera Artiga (2.710m) i el Tuc de Neres (2.582m). Més al fons, el Malh des Pois (2.881m), també conegut com la Forcanada, s’alça majestuosament per sobre del coll dels Aranesos. Seguim pel camí que avança suaument en direcció Sud.
Travessant el pont de les Garonetes (0:25h – 1.468m)(4) creuem la vall i el riu del Barranc des Pois.
Seguim la pista i aviat arribem a la cabana d’Artiga de Lin (0:30h – 1.480m)(5), situada a la banda esquerra de la pista.
Continuem avançant per la pista una mica més fins que arribem al pla de la dreta de l’Artiga de Lin i al refugi de l’Artiga de Lin (0:35h – 1.470m)(6). El refugi, que disposa de 28 places, va ser construït sota criteris d’eficiència energètica i és propietat del Conselh Generau d’Aran (més informació: http://artigadelin.com). Unes taules al costat del refugi i uns panells explicatius ens conviden a fer una parada aquí. Una mica per sota de la pista també trobem una àrea de pícnic amb bancs i taules per poder menjar i descansar.
Des d’aquest punt tenim unes boniques vistes del circ de muntanyes de l’Artiga de Lin, una zona contigua a la vall de Benasc. I és que a l’Artiga hi conflueixen tres valls amb els seus corresponents rius i barrancs que donen accés a tres populars colls que la separen de la vall de Benasc: el barranc de Pomèro amb el port de la Picada, el Barranc dera Ribèra amb el Còth deth Hòro i el Barranc des Pois amb el Còth des Aranesi.
L’extensió d’esplèndids prats de l’Artiga de Lin encara continua servint de pastura pel bestiar. De fet, les artigues són boscos que s’han talat per obtenir pastures pels ramats. Són moltes les flors que donen color als prats de l’Artiga de Lin. Entre elles cal anar en compte amb la família dels acònits, unes plantes molt boniques de color blau violeta que són molt verinoses.
Al costat del refugi un pal indicador ens marca la direcció (Nord-Oest) que hem de prendre per arribar fins a la cascada de Pomèro. Des d’aquest mateix punt, surten els camins que van cap a la cabana de Pomèro (45min) i fins al port de la Picada (2:30h-3h). Nosaltres prenem el camí poc fresat que en uns 10min ens ha de deixar a la cascada de Pomèro.
Val la pena fer aquesta petita passejada per veure aquest salt d’aigua. Depenent de l’època de l’any en que ens hi acostem el salt anirà més o menys carregat d’aigua.
Al cap de pocs minuts ja podem veure de ben a prop la cascada de Pomèro (0:45h – 1.490m)(7) amb les seves aigües precipitant-se barranc avall.
Desfem el camí que hem fet i tornem al refugi de l’Artiga de Lin.
Just al costat del refugi trobem el pàrquing de l’Artiga de Lin. En cas de no fer l’itinerari circular podem pujar fins aquest punt en cotxe.
Agafem la pista asfaltada de baixada i caminant uns 15min tornem a estar altre cop a l’aparcament del Uelhs deth Joèu (1:10h – 1.393m)(1), on tenim el cotxe aparcat.
Finalitzada la caminada, adjuntem els punts importants de pas:
Un cop tornats amb el tren turístic a l’aparcament de l’Ermita de la Mare de Déu de l’Artiga, visitarem el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Es tracta d’una visita gratuïta interactiva que utilitza l’audiovisual i les noves tecnologies. L’objectiu és oferir als visitants un coneixement profund del valor natural d’aquesta zona única de la Val d’Aran. Mitjançant un recorregut interactiu el visitant passa per diferents espais que descriuen, des de les glaciacions que van modelar la Ribera de l’Artiga fa 50.000 anys, fins la fauna i la flora autòctones.
El naixement i els Uelhs deth Joèu, la història de l’Ermita de l’Artiga de Lin i de l’antic Hospital, la ruta de Es Bordes, històries de pastors, traficants, excursionistes i refugiats, son alguns dels principals atractius d’aquest màgic indret, una de les rutes utilitzades pels que aconseguien escapar dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. També es descriuen curiositats dels insectes autòctons i les diverses rutes de senderisme que es poden realitzar pels voltants.
Vist el Centre, tornarem a Vielha per acabar de visitar el centre històric o si ho preferim, entornar-nos-en a l’hotel i descansar.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (52,20 kilòmetres, en uns 1 hora i 30 minuts):