Viatges en família "slow travel"L’aventura dels quatre a Bretanya estava arribant al seu final. Ens vam acomiadar del cotxe i del país.
I ara sí, només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
Salut, i ens veiem de ruta…
I finalment ha arribat el dia que no volíem que arribés. El nostre últim dia a Bretanya. Això si, visitarem sense parar fins que es faci l’hora de tornar a l’aeroport de Rennes. El nostre vol marxa a la tarda, per tant, el matí i al migdia aprofitarem al màxim per veure més coses, tot acostant-nos a l’àrea de Rennes. A part d’això, el dia ha començat amb pluja intensa, o sigui que la pluja ens acompanyarà.
La nostra intenció és primer visitar la ciutat santuari de Sainte-Anne-d’Auray, que l’hem tingut aquests últims dies molt a prop i encara no hi hem anat.
La ciutat santuari Sainte-Anne-d’Auray fou el primer centre de peregrinació catòlic de Bretanya. Si bé la basílica neogòtica és la brotxa d’or de la visita, recorre també el claustre, para’t davant de la font miraculosa, el monument commemoratiu, prop de la gran estàtua o en l’espai de Juan Pau II. S’ofereixen visites comentades que t’ajudaran a conèixer millor aquest patrimoni destacable. Si visites aquesta ciutat en família, anima’t a participar en el gran joc “En busca de les claus del temps”, la guia del qual està disponible en la Oficina de Turisme.
Per nosaltres, aquests son els principals imprescindibles de la visita a Sainte Anne d’Auray:
La totalitat dels monuments son accessibles durant l’horari d’obertura del santuari, de 8h a 19h.
Amb la pluja que feia, vam voler marxar de Sainte Anne, però a prop d’allí vam veure un Cementiri Militar de la Segona Guerra Mundial, de soldats francesos abatuts, i a mi em feia gràcia poder-hi entrar. Hi vam entrar tots quatre, la veritat és que entre el silenci, la pluja i el lloc es respirava una certa emoció i tensió.
El cementiri estava a uns 750 metres de la basílica de Sainte-Anne-d’Auray. Vam agafar el cotxe i vam seguir la nostra ruta, ja en direcció a Rennes, però amb aturada al poble de Josselin. Per arribar a Josselin vam agafar dues carreteres locals com la D17, i la D16 que ens va portar fins a la nacional N24 i d’aquí al centre històric de Josselin. El temps de ruta va ésser d’uns 51 minuts i vam recórrer uns 52,60km. Vam aparcar molt bé, ja que plovia i les places d’aparcament no estaven plenes.
Josselin posseeix un gran casc històric medieval, i sobretot, un castell imponent. Les imponents torres del castell es reflecteixen en les aigües del riu Oust. El castell, propietat de la família Rohan, una de les estirps més antigues de Bretanya, és el símbol d’aquesta bonica ciutat. Vam estar alguna hora (i plovent) passejant sense rumb fixe per els carrerons plens d’encant d’aquest Petit Poble amb Caràcter, i vam visitar la Basílica.
Josselin, etapa important de la ruta dels Ducs, treu el cap al riu Oust. La història de la ciutat està molt vinculada amb la del castell, que domina la ciutadella. El castell és d’estil gòtic flamíger i un interessant exemple de l’arquitectura feudal i renaixentista. Fou fundat a principis del segle XII i en l’actualitat segueix estant habitat per els descendents dels fundadors: la família Rohan. Es pot gaudir dels seus bonics jardins. Ens vàrem haver de conformar en veure’l per fora.
El barri de Sainte-Croix, tant antic com el castell, construït al voltant de l’encantadora capella homònima, presenta bonics exemples de cases medievals d’entramat de fusta. Encara que la més antiga data de 1538, tot el barri fou restaurat en 2006.
El circuït de la vall de l’Oust (marques grogues) comença en la casa del “rescloser” i avança al llarg de 12km entre vegetació, esglésies gòtiques i cases. És un passeig d’unes tres hores a peu i molt més ràpid en bicicleta. Per suposat, no estàvem per gaires passejos amb la que estava caient.
Les visites imprescindibles a Josselin son:
Ens quedàrem a dinar a Josselin, ja que la visita al poble i a la Basílica s’ho mereixien. Després de dinar, vàrem continuar amb la ruta, i només ens volíem parar a Paimpont, a la Forêt de Brocéliande, però el temps va estar implacable tot el dia. Tot lo què no havia plogut en els dies anteriors, ho va treure en aquest dia. Vàrem tenir molta sort amb el temps la resta de dies, ja que pràcticament no va ploure cap dia. Al cap de 34 minuts de marxar de Josselin (uns 38,30km de cotxe), arribàvem a la Forêt de Brocéliande. Vàrem aparcar i entrar al Centre d’Interpretació Porte des Secrets. Vam estar observant informació i documentació del lloc i vam voler anar afer una volta al llac, però plovia molt. Vam decidir de donar el viatge per finalitzat i encaminar-nos a anar a l’aeroport de Rennes, o sinó faríem tard.
| Tots hem escoltat la llegenda del rei Artur. En aquest bosc de Brocéliande va néixer la seva llegenda. Amb només anomenar aquest lloc de boscos magnífics, entre landes i estanys, a on visqueren la fada Viviana, el mag Merlí o el cavaller de Lancelot, ja vam viatjar a un lloc màgic, i que pot descobrir-se amb magnífiques excursions. El castell de Comper, ocupat en el segle IX per el rei Salomó, és una aturada en el camí obligada durant els passejos per el bosc de Brocéliande. Segons la llegenda aquest lloc que, actualment alberga el Centre d’Interpretació del rei Artur, on s’organitzen exposicions, espectacles i excursions temàtiques, fou la residència de la fada Viviana. Per qui vulgui refrescar la memòria o saber més sobre el bosc i aquestes llegendes meravelloses, el millor és dirigir-se a “La Porte des Secrets”. Petits i grans quedaran encantats! Posem rumb al Vall de mai tornar: el Val-sans-retour! Es tracta d’un vall estret i un lloc llegendari, on la fada Viviana mantenia presoners als marits infidels que s’aventuraven per aquests paratges. Lancelot, un cavaller valent criat per la fada, va acabar amb el malefici a l’enfrontar-se als dragons i alliberar els presoners. Avui en dia el magnífic passeig de les Landes de Gurwant de 11 kilòmetres condueix fins a impressionants llocs llegendaris com el castell de Trécesson, la casa de Viviane o la tomba dels gegants. La font de Barenton és un dels llocs més llegendaris d’aquest bosc. Fou precisament aquí on el mag Merlí va conèixer a la fada Viviana. L’aigua d’aquesta font clapoteja bombolles considerades màgiques. Sembla ser que curava la tinya, calmava als bojos i ajudava a les joves a trobar marit. Si tens somnis de joventut, la font de la Joventut es troba a pocs passos. |
Descobrir la màgia del bosc de Brocéliande ens quedava per un altre viatge, així com també descobrir la fantàstica illa de Belle-île-en-Mer, al Morbihan.
Del bosc fins a l’aeroport de Rennes hi havia uns 37,90km (uns 35 minuts amb cotxe). Els vam fer d’una tirada i vam anar a retornar el cotxe de lloguer i cap a embarcar, que estàvem a punt de fer tard.
Adjuntem la documentació gràfica de la visita a Josselin:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (130,00km amb 1h 59min) . |
Avui tornava a ésser un dia en el qual visitaríem un poble i una ciutat, ambdós imprescindibles per veure a Bretanya. Al matí, el passaríem a Rochefort-en-Terre, i a la tarda i vespre els passaríem a Vannes, la capital del departament de Morbihan i ciutat meravellosa típicament bretona.
Vam sortir de l’allotjament i vam anar a trobar la carretera nacional N165 que ens portaria cap a l’est, passant per les immediacions de Vannes. Aquí agafaríem una altra nacional, la N166, i els últims 25 kilòmetres els faríem per la carretera comarcal D775, on agafant el trencall per la D777 arribaríem a Roche fort-en-Terre, després d’haver fet 55 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe).
Sens dubte, és un dels més bells “Petits Pobles amb Caràcter” de Bretanya. Rochefort-en-Terre convida a emprendre un viatge per el temps amb les seves muralles, el castell i les seves cases antigues. El poble s’engalana de flors i durant tot l’any està animat amb les seves boniques botigues, galeries i tallers d’artistes.
Enmig de les landes i dels boscos, Rochefort-en-Terre s’alça sobre un penyal rocós i s’engalana amb flors de tots els colors. Aquesta combinació li ha permès entrar en el club dels pobles més bonics de França. Com a mínim, per nosaltres, estaria al mateix nivell que Locronan, i Locronan és nivell top, o sigui que… Aquí es cuiden tots els detalls: carrerons empedrats, rètols harmonitzats,… La ciutat sembla una joia enfilada en el cor de Morbihan. No t’oblidis d’aixecar la vista per admirar les cases medievals de l’encantadora plaça del Puits i del carrer Saint-Michel. A l’estiu, la ciutat és totalment per a vianants. La felicitat total!
La construcció del castell de Rochefort-en-Terre data del segle XII, però fou reconstruït en el segle XVII. Encara que en el segle XX, el pintor nord-americà Alfred Klots el va reformar, el transformà en palauet i no va tardar en convertir el poble en lloc de trobada d’artistes.
Per apreciar realment aquest lloc el millor és venir ben d’hora al matí. Per escapar de la multitud, per la tarda les ribes de l’estany del Moulin Neuf son el punt de partida ideal per una bonica excursió que rodeja Rochefort-en-Terre. Calcula unes dues hores per els 6 kilòmetres del recorregut blau.
Finalment, les nostres visites imprescindibles son:
Adjuntem la documentació gràfica que ens va servir de guia durant la visita a Rochefort-en-Terre:
Ens sabia molt de greu marxar d’aquest poble, era com un pessebre, era encantador. Vam haver d’esforçar-nos molt per entendre el perquè havíem de marxar, però és que ens esperava un altre igual o millor que aquest, per tant, vam anar a buscar el cotxe i vam anar tirant a Vannes.
De Rochefort-en-Terre a Vannes hi ha aproximadament 39,60km que es recorren en 41 minuts de cotxe. Vannes no es pot comparar amb Rochefort-en-Terre ja que aquesta ciutat és la capital del departament, i és una ciutat de 53.200 habitants. La nostra intenció era aparcar a prop del recinte emmurallat, però abans d’això, teníem una cita ineludible amb el minigolf.
Com és de costum a les nostres vacances, allà on anem, mirem de fer una partida de minigolf els quatre, i a Bretanya, en vam trobar un a Vannes. Estava ubicat al sud de la ciutat, a uns 2 kilòmetres del centre, a prop de la desembocadura del riu La Marle, en un complex comercial de la ciutat, així que, vam fer la nostra partida i després sí que vam anar a aparcar a prop del centre històric, concretament vam aparcar a l’aparcament soterrat del port esportiu, anomenat “Parking Q-Park Port Vannes”. Sortíem i hi havia l’oficina de turisme allà mateix. Ens vam proveir de plànols i informació, i vam començar la visita al casc històric de Vannes per la Porta de Saint-Vincent, la qual és l’inici de tots els recorreguts indicats en l’oficina de turisme. Vam combinar els recorreguts 1 i 2:
En total, doncs, vam fer un recorregut d’unes 3 hores, però segur que en vam tardar més, ja que ens vam parar a molts llocs a tirar fotos, etc…
Us enumerarem els imprescindibles dels recorreguts 1 i 2. Començarem per l’1: El casc medieval. A través de l’intramurs, aquest passeig et permetrà imaginar-te l’atmosfera d’una ciutat en diferents èpoques. Els edificis més destacables son:
El circuït nº2 tracta de les fortificacions: l’evolució del recinte medieval vist des dels seus murs. Vannes ha conservat aproximadament tres quartes parts de les seves muralles, no totes son visibles, però aquest circuït ens permetrà descobrir els elements més destacables. Aquests son els imprescindibles:
I després de passejar el recorregut, vam sopar i se’ns va fer l’hora de marxar cap a l’allotjament. Vam veure que els circuïts que vam seguir, ens han permès descobrir i entendre la història de la ciutat medieval i el patrimoni que fa la seva riquesa i el seu encant.
Adjuntem la documentació gràfica del casc històric de la ciutat de Vannes, amb els seus recorreguts proposats:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (115,00km amb 1h 53min) . |
Avui tornaríem a tenir un dia força complet, ja que la nostra intenció era anar a veure els Alineaments de Carnac i a la tarda la Península de Quiberon. Així doncs, després d’esmorzar vam agafar el cotxe posant rumb als alineaments de Carnac. En uns 23 minuts (19,10Km) ja estàvem aparcats a l’aparcament habilitat a la Maison des Megalithes, que és com el centre d’interpretació general de tots els alineaments. A més, des de la Maison hi surten els busos que fan el tour turístic per veure tots els alineaments, ja que n’hi ha molts i estan força escampats per el territori.
Així que el primer que vàrem fer va ésser contractar una sortida en bus pels alineaments de Carnac i que també ens portaria a veure els entorns (Trinité-sur-mer i el poble de Carnac), fent una ruta circular que ens tornaria per la platja dels pobles de l’entorn.
Vam reservar a l’empresa “Carnac Visio Tour” que ens feia una ruta de 40 minuts amb autobús descapotable i audioguia en castellà. Passaríem per els tres alineaments més importants: els de Ménec, Kermario i Kerlescan. El preu de la ruta és de 6,50€ pels adults i 4,00€ pels nens de 3 a 12 anys, i les sortides son esglaonades en els mesos d’estiu, a partir de les 10h del matí cada aproximadament 50 minuts. Vam decidir fer-la perquè vam veure que no era tant car.
Quan vam acabar la ruta en autobús, ja vam saber situar la totalitat dels alineaments i tot el què voldríem veure. Llavors, els vam anar a veure pel nostre compte.
Es tracta del conjunt megalític d’aquest tipus més gran del món. És un dels primers llocs protegits per l’Estat. L’enfoc científic de Prosper Mérimée, inspector general de monuments històrics, porta a l’Estat a realitzar, a partir de 1830, una política d’adquisició i de conservació dels megàlits. En el segle XXI els emplaçaments son objecte d’activitats de restauració i condicionament.
Estudis recents han permès associar la història d’aquests jaciments amb les diferents evolucions del Neolític, en un període que marca l’inici de la vida sedentària. Les fileres de menhirs condueixen a un espai considerat sagrat: els recintes. Els dòlmens compleixen una funció funerària.
Des de la Maison des Megalithes, el primer recinte que es troba son els alineaments du Ménec. És el conjunt més important, el qual està format per 1099 menhirs disposats en 11 fileres de 100 metres d’ample per 1,2 kilòmetres de llarg. L’alineament està flanquejat en els seus extrems (est i oest) per cromlecs (cercles de pedres). El cromlec occidental està composat de 70 menhirs i mesura 100m. El cromlec oriental està molt deteriorat, però encara sobreviu. Les pedres situades a l’oest son les més grans, arribant en alguns casos als 4m. La seva grandària va reduint-se al llarg de l’alineament fins assolir només 90cm en l’extrem oriental. Les fileres no son rectes, sinó que descriuen una suau corba cap al nord-est.
Els següents alineaments son els de Kermario, a l’est de Le Ménec. Son els més coneguts i els més freqüentats. Posseeix 982 menhirs en 10 files que s’estenen a través de 1,2km. A Kermario es troben les pedres més grans de Carnac: la major té més de 7m d’alçada. Els menhirs de Kermario (com els de Le Ménec), van disminuint de grandària a mesura que s’aproximen al límit oriental, on hi ha tres grans roques que formen una línia perpendicular amb els alineaments. No lluny de Kermario està el quadrilàter de Manio, un recinte o túmul funerari delimitat per una sèrie de pedres de 1m d’altura que formen un quadrat. També hi és pròxim, el Gegant de Manio, un menhir en solitari amb una alçada de 6m.
Els alineaments de Kerlescan, a l’est de Kermario, consten de 540 pedres, organitzades en 13 fileres de 139m d’ample i 880m de llarg. En el seu extrem occidental hi ha un cromlec de 39 menhirs. És l’alineament millor conservat.
Encara més a l’est, es troba l’alineament de Le Petit Ménec, recentment restaurat, amb 100 pedres. Es sospita que Le Petit Ménec és en realitat una prolongació de Kerlescan.
Pedres i més pedres, després d’abraçar el Gegant de Manio, ens va donar forces i ganes de continuar amb la nostra ruta fins a la península de Quiberon, que no es troba molt lluny, a uns 11km al sud (uns 16 minuts amb cotxe).
La península de Quiberon és una península molt singular: A l’oest es desplega una espectacular costa salvatge, mentre que a l’est es succeeixen boniques platges de sorra fina. Així és la península de Quiberon al llarg dels seus 14 kilòmetres i amb una varietat de paisatges que convencen només arribar. És un dels destins turístics de platja més coneguts en Bretanya i també el punt de partida capa a Belle-île, Houat i Hoëdic.
Amb la mirada cap a l’oest, aquesta magnífica costa salvatge s’estén al llarg de 8km des del castell Turpault fins a la punta del Percho. Penya-segats mossegats per el mar, arcs tallats per les onades… Inclús amb temps tranquil, l’espectacle de les onades aixafades sobre les roques és esglaiador. Ens vam parar a la punta de Beg-er-Goalennec on vam gaudir d’unes vistes increïbles a l’horitzó i a la Belle-île.
La península de Quiberon posseeix uns 30 kilòmetres de costa i és famosa per les seves platges. Vam recórrer la seva costa salvatge, però també vam anar a veure alguna de les seves platges, com la Plage de Port Blanc, amb el seu característic arc.
De totes formes, posseeix altres facetes que requereixen una mica més de temps per a ésser descobertes: al llarg de la ruta de la costa salvatge es succeeixen els jaciments megalítics i l’interior de la illa guarda en secret l’existència de poblets preciosos.
A Quiberon, son nombroses les activitats relacionades amb el mar: passejos, pesca en vaixell, vela, carro de vela, kayak, kite-surf,… La península és un dels millors centres de surf de Bretanya. El sender de la Grande Randonnée dóna la volta a la península i existeixen circuïts de bicicleta amb els que devorar tota la península.
Recorrent la península, vam arribar a la punta de més al sud de la mateixa, en la qual hi ha un far. Es tracta de la Pointe du Conguel, amb unes grans vistes i panoràmiques de les illes i de tota la badia.
Submergeix-te de nou en l’encant dels pobles bretons d’abans. Els llogarets es troben un xic retirats de la costa, però ofereixen vistes dignes d’una postal: amb els seus carrerons estrets, vorejades de casetes blanques, porticons blaus i hortènsies en flor… El temps sembla aturar-se. Tot al contrari succeeix amb les boniques botigues de Quiberon i les seves temptacions actuals.
Els amants del bon menjar no tindran problema amb els nombrosos restaurants de marisc, peix i creperies. Però no t’oblidis de les nostres especialitats: la niniches (un caramel), el salidou (una crema de caramel a la mantega salada), les galetes de Quiberon, el peix fumat i les famoses conserves de sardines.
El lloc que més ens va impactar fou la zona de la Pointe du Perche i la Pointe Beg-An-Aud, que estan separades ambdues puntes per uns 1000 metres, i formen un cap rocós. Vam aparcar el cotxe a l’aparcament de la Pointe Beg-An-Aud i vam caminar per un circuït panoràmic circular que ens portaria a les dues puntes i un altre cop a l’aparcament, després d’haver recorregut uns 2500 metres (uns 30 minuts a peu aproximadament).
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m40!1m12!1m3!1d5121.549704894014!2d-3.159688571047523!3d47.52739385117889!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m25!3e2!4m4!1s0x481071a73daa65b1%3A0x886fee611d90e108!3m2!1d47.525265!2d-3.1541107999999998!4m4!1s0x481071a81c1a4fbd%3A0x8790eb34312b033c!3m2!1d47.523695599999996!2d-3.1591915999999998!4m4!1s0x48107187f9ed11e3%3A0x2079c455c5f5a348!3m2!1d47.529753!2d-3.1621259!4m4!1s0x481071a657617867%3A0xfe971653c8f3ddec!3m2!1d47.5265881!2d-3.1560208999999997!4m3!3m2!1d47.5252589!2d-3.1541262!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636640619223!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Finalitzat aquest recorregut circular, el sol començava a pondre’s, i les vistes des de qualsevol dels dos punts eren magnífiques. Estàvem cansats, perquè durant tot el dia havíem descobert nous paisatges i nous llocs. Era el moment de tornar a l’allotjament.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (86,80km amb 2h 12min) . |
Era el nostre primer dia sencer al Morbihan, i vam haver de posar una mica el peu al fre, ja que la Júlia no s’acabava de trobar bé del tot, per tant, vam decidir d’anar a passar tot el dia al Parc de Branféré, sense cap tipus de pressió de res. Quan ens canséssim ens n’aniríem a l’allotjament.
El Parc de Branféré es troba a 53,80km de l’allotjament, que els vam recórrer en 41 minuts. Es troba cap al sud-est passada la ciutat de Vannes, i recorrent el gruix de kilòmetres per la nacional N165. Es troba al municipi de Le Guerno.
Es tracta d’un parc zoològic i jardí botànic de 35 hectàrees situat a Le Guerno. Els visitants poden veure els animals itinerant lliurement en un jardí botànic centenari.
Una visita al Parc de Branféré és una oportunitat per a descobrir més de 150 espècies d’animals dels 5 continents, en llibertat. A l’oferir una notable col·lecció d’aus, Branféré es considera un parc ornitològic amb prop de 500 aus de tot el mon. Et sorprendran les acrobàcies dels primats. Experimentaràs un moment màgic observant els lèmurs de Madagascar en perill d’extinció.
Visitar el Parc de Branferé també és una gran oportunitat per observar espècies entranyables com el panda vermell o el ualabí o inclús acostar-se a certs animals domèstics en la granja educativa.
En el Parc hi ha prop de 1.200 animals que viuen en condicions properes als seus hàbitats naturals. Aquests animals evolucionen en un entorn paisatgístic i botànic excepcional. El Parc de Branferé ofereix un viatge al cor del món animal.
El més destacat de la visita a Branféré, per un nen, son les animacions i espectacles. Durant tot l’any, el Parc de Branféré ofereix un programa a la vegada espectacular i festiu, sempre impulsat per una ambició educativa i cultural. Fidel a les seves missions de sensibilització, l’Escola Nicolas Hulot dissenya esdeveniments a la naturalesa per el major nombre possible de persones al llarg de cada temporada. El context animal es presta a nombroses activitats divertides que energitzen i enriqueixen la visita.
L’espectacle d’aus: Per a sorprendre’t millor i renovar una actuació aèria que ha sigut el centre d’atracció des de maig de 2002, Branféré ha enriquit la seva col·lecció d’aus al llarg dels anys. Les cigonyes, pelicans, voltors, flamencs, lloros,…: la tropa està formada per un centenar d’ocells. Durant uns trenta minuts, es deixen anar al seu comportament natural i el seu bonic vincle amb els falconers en el terra. La fugida d’uns, unint-se a les paraules dels altres, es valora cada espècie (estil de vida, hàbitat, dieta, etc…). Davant del castell, el ballet aixeca un remolí d’ales a gran escala, que freguen el virtuosisme als espectadors abans d’improvisar un final vertiginós.
Presentacions d’animals: Què menja un panda vermell, una llúdria asiàtica, un rinoceront indi, un pelicà,…? Mentre serveixen menjar, els entrenadors presenten al públic el comportament dels animals i les amenaces a les espècies i el medi ambient.
Events de la naturalesa: Al llarg de la visita i sempre de forma amistosa, els animadors forgen un fort vincle amb el seu públic abordant temes que ens concerneixen a tots: entre els més actuals, els serveis ecològics (prestats pels pol·linitzadors, en particular), el canvi climàtic i altres amenaces que pesen sobre determinades espècies i en conseqüència sobre tota la biodiversitat, mesures de conservació, classificació del món viu, etc…
Parcabout, un concepte innovador de rutes aèries
El Parc de Branféré ha optat per enriquir la seva gamma d’atraccions i activitats d’oci a Morbihan. La creació d’un parc evolutiu en els arbres aporta una dimensió lúdica, innovadora i coherent als visitants del parc animal i botànic.
El principi d’un Parcabout és tensar les xarxes en una àrea boscosa, per a permetre que els practicants es moguin lliurement amb total seguretat en un espai alt, sense les restriccions d’aprofitament pròpies de l’escalada als arbres o dels parcs d’aventures. El parc d’atraccions Parcabout ofereix un moment de relaxació, emoció i sensació en total llibertat per a tota la família en absolut respecte per la naturalesa i els arbres…
En resum, a dins del Parc de Branféré hi ha 7 zones definides: Espectacle d’ocells; espais marins; vall indi; illes de primats; granja pedagògica; plana africana; i el parcabout.
Els horaris del parc durant els mesos d’estiu son de 9:30h a 19:30h. Els preus son de 23,50€ pels adults, i de 22,00€ els nens de 13 a 17 anys, i de 17,00€ els nens de 4 a 12 anys. Barat no és, per tant el vam aprofitar molt bé durant tot el dia.
Adjuntem la documentació gràfica (plànol del parc) perquè ens serveixi de guia:
| Per altra banda, dir-vos que si avui hagués estat un dia normal, segurament haguéssim fet una altra planificació, i ens n’haguéssim anat a passar el dia a Belle-île-en-Mer, la qual és una illa que està a 1 hora en vaixell de la península de Quiberon. No podria dir-se amb un altre nom que la descrivís millor: illa bonica, Belle-île. És un destí de vacances que bé mereix alguns dies i tot: platges tranquil·les, penya-segats espectaculars, ports acolorits i camps verds… La illa és un bell mosaic de paisatges. A 14km de la punta de Quiberon es troba la major de les illes bretones. Començarà a impactar-te en quant desembarquis en l’encantador port de Palais on podràs llogar una bicicleta o un cotxe i recórrer Belle-île de punta a punta. La visita comença amb un passeig pels molls amb les seves boniques cases acolorides. La segueix la visita al port i els carrers del casc antic de Palais, abans d’anar a conèixer la ciutadella Vauban a la que s’accedeix per la porta de la torre mestra. Aquesta construcció, que té unes magnífiques vistes al port, és impressionant, sobre tot contemplada des del camí de ronda. Ens dirigim cap al Nord-oest en direcció a Sauzon, un port pintoresc i una parada imprescindible de la illa, sobre tot per la nit. El moll està ple de cafès i restaurants amb terrassa. Des d’aquí, la punta de los Poulains es troba només a tres quilòmetres. Aquest cap salvatge es va fer famós gràcies a l’actriu Sarah Bernhardt, que va venir a viure aquí a finals del segle XIX. La seva propietat està oberta al públic des de 2007. Penya-segats escarpats i un mar desenfrenat… és un paisatge de la costa salvatge que conquereix per la seva feresa i les seves esplèndides vistes panoràmiques al gran far, a les roques de la gruta del Apothicaire, a Port-Coton i a Port-Boulphar… Aquests paisatges contrasten amb la calma de les fantàstiques platges de Bordadoué i Grands-Sables, ideal per a famílies, especialment quan la temporada d’estiu acaba. |
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (108,00km amb 1h 22min) . |
| L’allotjament que teníem aquí a Auray, era un Bed&Breakfast, com la resta d’allotjaments que hem tingut a Bretanya. Però, aquí se’n diu Cases d’Hôtes. El d’aquí a Auray tenia el seu encant perquè estava en una casa típica bretona, amb les cobertes de “palla” o lo què s’hi assembli. La persona que ho portava estava molt atenta a tot i ens va fer passar uns dies molt bons. Ens informava de les coses i ens donava molts consells turístics. L’esmorzar, s’ha de dir, estava boníssim. El recomanem totalment. Son alguns allotjaments iguals construïts un al costat de l’altre, i ho portava la mateixa persona. Està a 4,7km d’Auray (a uns 10 minuts en cotxe), més a prop de Sainte-Anne d’Auray que d’Auray. L’allotjament té el nom de Ar Gwenniled, al barri de Pluneret. |
I finalment havia arribat el dia de trasllat cap a un altre departament. Marxàvem de Finistère per arribar a Morbihan. Marxàvem de Locronan per arribar al bonic poble d’Auray. I durant el viatge de trasllat faríem una aturada a un dels llocs més turístics de Bretanya, la “village de Poul-Fetan”, un museu a l’aire lliure de la forma de vida ancestral d’un poble bretó.
Sortíem de Locronan i anàvem a buscar la carretera nacional N165 a prop de Quimper. Llavors era qüestió de tirar avall, cap al sud-est, entraríem al departament de Morbihan i a l’alçada de Lorient trencaríem cap a l’interior per anar a buscar el poble de Poul-Fetan. Trenquem per la N24, i a Languidic tornem a trencar cap a l’interior per mitjà de la carretera local D102, la D23, i la D327 que ens portarà a l’últim trencall a mà esquerre cap a la vil.la. En total hem fet uns 114 kilòmetres i hem estat 1h 20min en fer-los. A Poul-Fetan, els terrissers, taverners i forners encara estan en actiu. Poul-Fetan, ubicat a la regió de Morbihan, és un poble bretó com els d’abans. Viu entre la naturalesa i la tradició, junt a la vall ombrívola del riu Blavet.
Vine a descobrir els diferents “barris” d’aquest llogaret de cases amb teulada de “bàlag”, els diferents edificis de la granja, els cultius (blat, cànem, mill, fajol,…) o els animals de races protegides (la vaca de peülla negra, el xai de les landes de Bretanya,…). Durant les 4 o 5 hores que dura la visita reviuràs les feines diàries del mon rural en el segle passat: filat de la llana, descobriment de l’alimentació, rentadores, munyit de les vaques, treballs agrícoles amb el cavall,…
Totes les tardes, s’ofereix un programa d’activitats. I si tens gana entra en la taverna Tavarn Poul-Fetan i assaboreix la cuina de la terra en un càlid ambient. A més, de març a desembre es converteix en un cafè-llibreria, en sala d’exposicions o de concerts. Prova el pa d’abans cuit en forn de llenya i descobreix el taller del terrissaire. En 2011 es va inaugurar un nou espai de jocs, l’exposició temporal de vestits “pageses de festa, de noces i de comunió a Bretanya” i la possibilitat de visitar el poble amb audioguia. És com el vam visitar nosaltres, amb l’audioguia, excepte quan hi havia activitats del programa, que miràvem d’entendre com fos les explicacions en francès de les actrius o actors corresponents.
La visita a la vil·la de Poul-Fetan va valdre molt la pena, no només per veure com vivien abans els bretons sinó per veure un poble antic autèntic, ja que Poul-fetan és la recreació d’un poble que ja existia. Després de dinar al poble, vam anar marxant cap a Auray, que només es trobava a 46,60km (uns 43 minuts de cotxe). Vam agafar varies carreteres locals fins a trobar la nacional N165 que ens portaria a les immediacions d’Auray. Aniríem primer a l’allotjament i un cop assentats i allotjats, aniríem a descobrir el poble d’Auray, a fer-hi una de les nostres passejades per el seu casc històric medieval. Al passar per el pont de la via ràpida entre Vannes i Lorient, un petit i pintoresc port crida l’atenció. El Port de Saint-Goustan es troba amagat en el fons d’una ria i, després de molts segles, encara avui, conserva els seus carrers empedrats, el seu pont de pedra, les seves cases d’entramat de fusta i els seus actius molls. Auray és un poble històric que compta amb un centre de peregrinació en Bretanya.
Més val que oblidis els tacons si vols recórrer Saint-Goustan. Per baixar al port, dirigeix-te a les rampes d’accés al riu Loch construïdes sobre les ruïnes d’una fortalesa. Des de les terrasses assolellades, podràs entretenir-te mirant els molls. Llavors, després de creuar el pont de quatre arcs de pedra del segle XIII, arribaràs a la riba més pintoresca. La Plaça Saint-Sauveur amb els seus empedrats bombats es troba rodejada de cases senyorials amb entramat de fusta i voladissos. Els carrerons empinats i amb graons s’obren pas al barri, flanquejats de cases amb façanes d’entramat. Les construccions dels segles XV i XVI llueixen un aspecte respectable. Però aquest s’esvaeix al caure la nit, quan les terrasses dels cafès s’animen.
Auray-Saint-Goustan, Ciutat d’Art i Història, se sent orgullosa dels seus dos barris antics. La part alta de la ciutat es congrega entorn a l’església Saint-Gildas, i la ciutat baixa voreja el riu Loch.
El port, gràcies a la seva posició estratègica, es va enriquir durant l’Edat Mitjana cobrant-los-hi als vaixells en dret a pas. En els segles XVI i XVII, el tràfic de vi i de cereals el va convertir en el tercer port bretó. En les seves lloses de granit, va quedar gravat un esdeveniment memorable: en 1776, Benjamin Franklin es va acostar en aquest port per a tenir una audiència amb Lluís XVI.
Les visites imprescindibles d’Auray son:
El Port de Saint-Goustan i el seu barri ens van semblar encantadors, i allí ens hi vam quedar per sopar. Altres dies hi aniríem a donar un volt o també a menjar alguna cosa.
Adjuntem la documentació gràfica que disposàvem per fer aquesta visita a Auray:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (166,00km amb 2h 15min) . |
I arribava l’últim dia sencer que ens passàvem a l’allotjament de Locronan. Avui aniríem a visitar dos pobles (o millor dit, una ciutat i un poble) i el cim d’una muntanya. Bé, doncs, començarem per la visita a Concarneau, una ciutat amb el casc històric emmurallat. Està a 41,30km de Locronan (uns 37 minuts amb cotxe), en direcció a Quimper i sobrepassant el mateix per la carretera nacional N165. Aparcarem en una de les grans superfícies d’aparcament que hi ha en els molls de la ciutat, i ens acostarem a la vila closa emmurallada.
És difícil resistir-se a la bellesa d’un poble emmurallat. En el centre de la part moderna de Concarneau i rodejat d’una de les badies més boniques de Bretanya, es troba aquest petit enclavament fortificat amb camins de ronda i carrerons, junt al port pesquer i les platges. Benvinguts a la Vil·la-Closa de Concarneau. Concarneau és un Poble d’Art i Història amb diverses versions de l’espectacle marítim. El seu passat costaner i de plaça forta es reflexa en les seves gruixudes muralles del segle XIV, completades per Vauban en el segle XVII. La intensa vida portuària està gravada en els més de 200 vaixells de pesca que animen els molls i la subhasta pública. Les platges de sorra fina i el port esportiu son llocs ideals per realitzar activitats nàutiques i d’esbarjo.
El poble emmurallat (la vila-closa) és un dels llocs més visitats de Bretanya. Per això, a l’estiu és preferible visitar-la pel matí. Es tracta d’un illot de 350m de longitud per 100m d’amplada, que destaca per la seva talaia i el quadrant solar de l’entrada. Dos ponts petits obren les portes de les muralles. L’artèria principal és el carrer Vauban que està rodejat de cases encantadores amb rètols a to amb l’època de la ciutadella. Per els costats neixen carrers empedrats que s’escapen fins a les obertures que donen al port pesquer. I no t’oblidis d’admirar la bonica font de la plaça de Saint-Guénolé.
Enfront a les muralles, descansen amarrades les traïnyes en una pausa ben merescuda, tant per les que es dediquen a la pesca d’altura com a les de baixura. Al passejar pels molls, igual tens la sort d’assistir a la descàrrega de la pesca cap a les 22h, a no ser que no siguis dels que es lleven d’hora i vulguis assistir a la subhasta, que comença a les 6h30min. Aquest port és un lloc excepcional per ésser el primer port tonyinaire d’Europa i el tercer de França de pesca fresca. Per a prolongar el treball dels pescadors, varies conserveres perpetuen una saborosa tradició.
Des del Marinarium, un museu ecològic dedicat a la biodiversitat marina, la cornisa atlàntica es converteix en un bonic passeig cap a la platja de Sables Blancs. I si vols alguna cosa més exòtica, des de Concarneau surten vaixells cap a les mítiques Illes de Glénan.
Concarneau ens meravella, com a vila-closa fortificada medieval, i pel fet de que puguis visitar el poble enfilat a les seves muralles, també.
Deixem Concarneau i ens anem a trobar un altre poble, ben diferent a aquest, anomenat Pont-Aven, i situat a 16,30 kilòmetres a l’est de Concarneau, cap a l’interior.
Pont-Aven és un poble ben diferent dels que hem vist fins ara. No té muralles, ni castells, ni presenta reminiscències medievals, únicament veiem que està envoltat de natura, és com si estigués al mig d’un bosc gegantí. Aquest petit poble, arraulit en l’estuari del riu Aven, deu la seva notorietat a l’escola de pintors que va tenir a Gauguin per mestre. Passejant junt a la ria, creuant els ponts i passarel·les, resulta fàcil imaginar com la poesia dels paisatges i la lluminositat d’aquest petit port fascinaven als artistes.
El riu Aven travessa el poble i passa de riu capritxós a estuari tranquil afectat per les marees i habitat per alguns vaixells. L’aigua salta entre els blocs de pedra arrodonits i fa girar una o dues rodes de molí, representant dels 14 molins que es conserven en actiu. En el segle XIX, la colònia artística que va fer escola en aquest lloc bucòlic, va imprimir nous colors al poble. En l’actualitat, les galeries d’art continuen dotant al poble d’aquest esperit bohemi d’abans. En busca de recursos i de temes “exòtics”, els pintors arribaren a Pont-Aven a partir de 1860. Gauguin fou més aventurer que altres pintors de la seva època i va fundar l’Escola de Pont-Aven en 1886. Des de la pensió Gloanec on vivien, els pintors arrossegaven el seu cavallet fins al Bosc d’Amor. Actualment, un deliciós camí permet conèixer els seus llocs d’inspiració. En el centre del poble, ple de galeries, un museu retrata aquesta època creativa.
Pont-Aven és un lloc ideal per passar dels paisatges emmarcats als paisatges al natural. El passeig Xavier-Grall condueix d’una riba a una altra per petits ponts amagats, junt als safareigs, canals i comportes que reguen els vestigis dels molins. Les ribes florides acoloreixen els murets i els ponts de pedra.
Per sobre del Bosc d’Amor, la capella de Trémalo s’amaga darrera les cortines de faigs i roures. El seu curiós sostre asimètric s’inclina quasi fins al terra per el cantó Nord. Gauguin feu famós el crucifix policromat de la nau en el seu quadre “El Crist groc”. Seguint riu avall, apareix un bonic molí del segle XV activat per la marea, junt al castell de Hénant. A l’arribar al mar, l’encantadora platja de Port-Manech està esquitxada de casetes de bany blanques.
Pont-Aven també ens va agradar, d’una altra manera, però agradar, en definitiva, pels seus llocs bucòlics, naturals, com si fossin trets d’una paleta de pintor. Crec que vam captar l’essència de Pont-Aven.
I amb aquesta sensació vam marxar cap a l’últim punt de la ruta del dia, la muntanya de Menez-Hom, a prop de la península de Crozon visitada en el dia anterior. Ho hauríem d’haver visitat al dia anterior, però va ésser un dia amb moltes coses i ho vam deixar per l’endemà, que no estava tant ple. Menez-Hom es troba a 74,4km (1 hora en cotxe) de Pont-Aven, a l’inici de la península de Crozon. La pujada a la muntanya final es fa per un carril mal asfaltat i que en prou feines hi passa un cotxe, però no vam tenir cap problema per arribar a dalt. Amb els seus 330 metres d’alçada, el mont Menez-Hom és un dels punts més elevats de Bretanya. En realitat és un volcà extingit que bé mereix una aturada, doncs és de fàcil pujada i la vista de tota la regió és magnífica. En l’actualitat, aquesta antiga muntanya sagrada és un lloc molt apreciat per els amants del parapent.
El Menez-Hom és un enclavament natural protegit des de la cima de la qual hi ha una vista supèrbia de l’ensenada de Brest, la badia de Douarnenez, la Punta de Pen-Hir i els Monts d’Arrée. És un contrafort de la cadena de les Muntanyes Negres i fou una de les muntanyes sagrades d’Armòrica, potser per ésser també un punt estratègic de la península de Crozon, que permetia vigilar a tota la regió dels entorns. Aquí es practicaven alguns ritus religiosos com demostren els megàlits i els cúmuls de pedra trobats.
Aquesta muntanya està plena de llegendes. El llegendari rei de Cornualles, Marc’h (que significa “cavall” en bretó) fou víctima d’una maledicció i li varen créixer unes orelles de cavall. Un cop acabat l’encanteri va decidir de prendre esposa i va enviar al seu nebot Tristán a conquerir en el seu nom a la bella Isolda. Aquí va néixer la història d’amor impossible que tots coneixem avui.
Nombrosos camins senyalitzats permeten avançar entre les extensions naturals i salvatges d’aquesta muntanya. Anima’t a seguir el camí que condueix a la capella de Sainte-Marie du Ménez-Hom. El seu conjunt parroquial és molt bonic i en l’interior els retaules del segle XVIII i les estàtues del segle XVI bé que mereixen una aturada en el camí.
Ens hi vam passar molta estona, a part de les vistes, contemplant les sortides i volades dels “parapentistes”, que omplien el cel de color. Al cap d’una estona quan ens en vam cansar, tornarem al nostre allotjament de Locronan.
Adjuntem la documentació gràfica en format de plànol dels dos pobles visitats, Concarneau i Pont-Aven:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (148,00km amb 2h 20min) . |
Avui és un dels dies més intensos que ens queden. Anirem a visitar la península de Crozon, la qual forma una gegantina creu en el mar d’Iroise, i presenta un resum de Bretanya. En els seus paisatges s’alternen penya-segats espectaculars, les landes de brucs, les aigües turqueses i les platges agradables. Punts de partida per el descobriment: els encantadors ports de Camaret o de Morgat. Nosaltres, però, començarem per la Pointe de Pen-Hir.
De Locronan fins a la Pointe de Pen-Hir hi ha 46,60km (es realitzen amb un total de 52 minuts), els quals molts d’ells es fan per la carretera D887 que travessa la península de Crozon d’est a oest. Els últims 14 kilòmetres es fan per la carretera local D8 des del poble de Crozon fins a l’aparcament de la Pointe de Pen-Hir. Quan hi vam arribar, l’aparcament estava força ple (jo em pensava que no hi hauria gaire gent, però aquí a Bretagne sempre ens sorprenen). Des del cotxe vam tardar uns cinc minuts a arribar fins al final del cap, o al menys fins on desapareix el camí i avançar comença a ésser perillós, i un cop allí es tenen unes espectaculars vistes dels penya-segats de pedra sorrenca de més de 70 metres d’alçada que s’eleven sobre les aigües del mar de Iroise. El toc pintoresc el donen varis illots, coneguts com “les Tas de Pois”, que esquitxen el paisatge allà on acaba la terra ferma.
Molt a prop d’allí, es va construir entre 1949 i 1951 una creu commemorativa, coneguda com a Croix de Pen-Hir i que fa les vegades de memorial dels caiguts de Bretanya i de monument als bretons exiliats en Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. En un dels seus laterals es pot veure la inscripció en bretó “Kentoc’h mervel eget em zaotra” –la mort abans que el deshonor-, lema de Bretanya.
Les vistes des de la base de la creu també son espectaculars, i permeten veure altres racons de la costa de la península.
Després d’aquell agradable passeig per la Pointe de Pen-Hir vam posar rumb a la propera parada, la Pointe de Dinan, un altre cap amb unes vistes espectaculars. Hi ha uns 20 minuts en cotxe per una carretera que en molts punts és panoràmica (uns 15,70km). De l’aparcament al cap hi ha uns 750 metres, i hi ha un recorregut circular que a part del cap, passa per un lloc anomenat le Château de Dinan. No busquis el pont llevadís ni les torrasses. Aquest castell no ho necessita… Així s’anomena aquesta roca enorme unida al punt per un arc tallat per el mar, que es pot veure molt bé des de la platja de Kerloc’h a l’altre cantó de la Punta de Dinan.
En un dia clar com el d’avui, hi ha un panorama extraordinari de la Pointe de Dinan: la Pointe de Pen-Hir i la seva Tas de Pois, tota la costa oest de la península fins al semàfor del Cap de la Chèvre, i inclús tant lluny com Brest. També pots veure les teulades dels pobles propers: Kergonan i Dinan.
Ens hi estaríem hores i hores. Mai et canses d’unes vistes així, però és el moment d’anar a veure el tercer punt panoràmic del dia, el Cap de la Chèvre (el cap de la cabra), que està a 15 minuts en cotxe cap al sud de la península de Crozon (uns 10,20Km). El Cap de la Chèvre és el punt més al sud de la península de Crozon. Més cap al sud, es troba la cara nord del cap de Sizun i es tanca així a la badia de Douarnenez.
El Cap de la Chèvre és un mirador diferent dels altres dos. Aquest no és tant impressionant perquè no es veuen penya-segats ni roques trencades pel mar i el vent. Aquí, és un punt elevat sobre la costa i ja està. Però la gràcia d’aquest punt, son les vistes que assoleixes. En un dia clar com el d’avui, es veu el Cap Sizun i la pràctica totalitat de la badia de Douarnenez. Això és lo més espectacular d’aquest punt.
Un cop hem passejat per l’entorn del cap de la cabra, tornem a agafar el cotxe i mirarem d’arribar a un lloc que sembla ser que és molt espectacular: La Plage de la Palue.
Amb el cotxe i l’orientació necessària, mirem d’arribar al petit llogarret de La Palue, on en la seva part oest, hi ha un parell d’aparcaments habilitats per baixar després a la platja. Deixem el cotxe en un d’aquests aparcaments i en qüestió de 5-10 minuts ja hem aconseguit baixar a la Plage de la Palue.
La Plage de la Palue és una platja salvatge i verge, amb unes vistes espectaculars de l’oest de la península de Crozon, amb la seva Pointe de Pen-Hir a la vista. És una platja sense serveis i una mica perillosa per el bany, ja que a part del vent que és molt fort, la platja està totalment exposada a l’Oceà Atlàntic. Veiem uns quants surfistes que l’aprofiten, però nosaltres ens arrecerem en alguna roca perquè no toqui tant directe el vent, i contemplem les vistes espectaculars d’aquest lloc que se’ns quedarà gravat a la memòria. Val la pena anar-hi, encara que només sigui per quedar-s’ho mirant.
El nostre pròxim punt de la ruta és el poble de Morgat, a 5km de la platja, a uns 12 minuts en cotxe. La intenció és anar al port de Morgat i agafar un vaixell que ens durà a fer una visita a varies grutes marines. Morgat és un petit poblet de pescadors, amb les cases de primera línia de mar, de colors. Del seu port hi surten vaixells per turistes que van a veure les grutes marines i altres atraccions: des del port de Morgat fins la península de Roscanvel passant per el Cap de la Chèvre, Camaret i Pointe de Pen-Hir, pots emprendre un dels cinc viatges per l’aigua i admirar els tresors marítims de la península de Crozon.
Coves marines de colors lluents, cales paradisíaques, penya-segats vertiginosos, fortificacions, fauna, flora, llegendes i històries del passat, cada circuït et convida a meravellar-te i gaudir d’un moment únic a l’oceà. L’empresa que se n’encarrega es diu “Vedettes Sirènes”, i el tipus de sortida que vam fer es diu “Visita a les grutes marines de Morgat”, on la ruta en vaixell dura uns 50 minuts. Es tracta d’embarcar-te amb els seus guies mariners per a viure una experiència única, un viatge en el temps. Una visita a les coves marines de Morgat, en la península de Crozon, veritables museus a l’aire lliure, amb colors i llegendes increïbles.
Els preus de la sortida son de 14,00€ pels adults, i 9,00€ pels nens de 4 a 12 anys. L’horari de les taquilles per comprar les entrades son durant els mesos d’estiu, en el port de Morgat, de 9h a 18h. Les sortides son entre les 10h i les 18h en la majoria de dies. Nosaltres vam sortir a la tarda, sobre les 17h.
L’excursió amb vaixell per anar a veure les grutes marines de Morgat, val molt la pena, per el tipus de ruta i de gruta. Ara, si haguéssim entès el guia, segurament encara valdria més la pena. La visita va ésser en francès i quasi no vam poder caçar res, però tant se val perquè les grutes son molt espectaculars.
Un cop visitat Morgat, vam agafar el cotxe per tornar a Locronan.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (122,00km amb 2h 38min) . |
Aquest també és un dels dies més intensos, ja que per la tarda, després de la jornada per l’oest de Cornouailles, visitarem el poble de Locronan a fons. La intenció del dia d’avui és visitar l’”autèntica Bretanya” que n’hi diuen a vegades en aquesta zona. Quimper és com la veritable capital de Bretanya, i el Finistère i l’Oest de Cornouaille és el seu territori. Vam marxar cap a Quimper que està només a 22 minuts de distància en cotxe (uns 18,20km). Vam agafar dues carreteres comarcals per arribar-hi, la D63 i la D39. A Quimper no hi ha problemes amb l’aparcament, ja que estratègicament col·locats, hi ha places d’aparcament als volts del casc històric, o a poca distància del mateix. Nosaltres vam aparcar a l’aparcament de la Place de la Tour d’Auvergne, una plaça situada a l’oest del casc històric, a 270m de l’església de Saint-Mathieu, ja en el casc històric. El casc històric de Quimper està pràcticament tot per a vianants, i per això és una ciutat molt fàcil i agradable de visitar. Quimper és la ciutat més important de la regió de Cornualles i una de les localitats més belles de Bretanya, malgrat la dura competència que hi ha. Encara que no és molt coneguda, us sorprendrà la quantitat de coses a veure a Quimper. A més de conservar part del sistema emmurallat, podreu contemplar tradicionals cases d’entramat de fusta, agradables jardins, ponts romàntics decorats amb flors junt al riu i altres atractius. Anirem a recórrer els seus empedrats carrers medievals i ens deixarem conquerir per l’irresistible encant de Quimper.
Aquesta petita ciutat medieval conserva l’essència de Bretanya i fou una de les que més ens varen agradar en el nostre viatge. És cert que es poden visitar els llocs imprescindibles de Quimper en una jornada, però us suggerim passar almenys una nit per a poder gaudir de l’ambient dels seus carrers per la tarda i sopar en algun dels seus animats restaurants. Aquests son els seus imprescindibles que ens van agradar tant:
La Rue de Boucheries i la Rue de Kéréon son dos dels carrers on podreu veure més nombre de cases d’entramat de fusta. Altres llocs amb encant son la place au Beurre i el carrer Elie-Freron.
En el seu interior destaca per les policromades vidrieres donades per les famílies adinerades de la ciutat. Durant el segle XX i el XXI s’han portat a terme feines de restauració per a retornar tot l’esplendor a aquesta bella església.
El més important que vam fer a Quimper va ésser passejar per tot el seu casc històric, i trobar-nos amb racons insospitats i visuals espectaculars de la seva arquitectura i detalls.
Vam marxar de Quimper molt satisfets per tot el què havíem vist, i vam anar a buscar el poble de Saint Jean de Trolimon, a uns 23,5 kilòmetres (a 29 minuts en cotxe, cap al sud-oest), en el qual hi trobaríem dos atractius que volíem veure:
I ja que estàvem a prop de la platja, ens vam acostar a la Pointe de la Torche, a 6 minuts en cotxe (3,7km) hi ha l’aparcament de la platja. Llavors s’ha de caminar fins a la punta, uns 650 metres (uns 8 minuts a peu). Des de la punta es veu l’onatge de la platja de la Torche, que és ideal per a la pràctica del surf. La Pointe de la Torche és un promontori situat a l’extrem sud-est de la Baie d’Audierne, a la regió de Cornualles, al Finistère. La Punta de la Torche és una península natural impressionant. Els seus forts i continus vents l’han convertit en un lloc ideal per la pràctica del surf. A més, conté jaciments megalítics que atrauen a multitud de turistes. En la primavera, la punta es cobreix amb tulipes de tots els colors. És un lloc allunyat del món, abrupte i superb. El millor que es pot fer, és caminar pel camí de la punta, ja que aquest camí ofereix vistes impressionants de tota la badia i passa per davant de diferents jaciments megalítics, com el túmul coronat amb un dolmen en passadís i una avinguda coberta.
I per finalitzar el recorregut per la zona oest de Cornualles, res millor que anar a visitar un far, al capvespre, mentre el sol es pon, concretament, el Phare d’Eckmühl, el qual es troba situat a 6,50 kilòmetres de la punta de la Torche (uns 11 minuts amb cotxe), per dins de barriades i urbanitzacions, fins arribar a la Punta de Penmarc’h.
El far d’Eckmühl, també conegut com a llum de Point Penmarc’h o llum de Saint Pierre, és un far actiu a Penmarc’h, a una alçada de 213 peus, és un dels fars més alts del món, i també és un dels més mítics. I té l’estrany privilegi d’obrir al públic al capvespre. Als peus d’aquest vigia de pedra ens hem congregat unes quantes persones, preparats per a un viatge a la verticalitat. Amb les llums del capvespre, el far adquireix un aspecte diferent, ple de pau. Ens acompanyen fins a la porta de fusta. La famosa escala de cargol es troba entre nosaltres. Com si fos una closca enorme, l’escala s’estén majestuosament cap a les altures. I nosaltres també. Comença l’escalada. Ens esperen 290 graons! Alexandra, la guia, és una autèntica experta en aquesta joia del patrimoni marítim, i es para de tant en tant. Tota una atenció per els que no estem acostumats a les escales, doncs ens permet recuperar l’alè i sentir algun dels secrets que ens va confiant. Les rajoles de les parets en realitat son “opalines”, col·locades seguint les formes corbes de la paret, el que permet que desprenguin delicats reflexes blavosos dins d’aquesta fortalesa del mar. Tota l’escala està coberta per una làmina de bronze polit, lo que ens confirma el refinament d’aquest lloc. Al final de les escales de pedra, el terra de marbre reflexa els centellejos de l’estrella dels mars.
Arribem a la cambra del far i a la terrassa. A fora, el vent ens escalfa. La panoràmica de 360º ens deixa sense parla. A l’oest, els rajos vermellosos de la posta de sol tenyeixen l’horitzó. La badia d’Audierne s’estén com un mantell blanc. Els primers vaixells de pesca nocturns salpen del port de Saint-Guénolé entre llums verdes i vermelles. Els demés fars del cap ens semblen petitíssims. Per sobre dels nostres caps, la llanterna comença el seu ballet i entrega un centelleig cada 5 minuts, que és visible fins a 50 kilòmetres. Aquesta llum blanca és una de les més potents de França. L’espectacle dels fars es produeix sota les nostres mirades. Alexandra ens assenyala els seus diferents ritmes, que en realitat son senyals per els navegants experts.
Dins de l’elegant habitació de la llanterna, Alexandra ens va traduint els colors i les formes de senyalització marítima que ens rodegen. L’ambient d’aquesta habitació ens retorna als temps en els que els fars estaven habitats. Des del seu allotjament de treball, els faroners pujaven per a passar la nit i comprovar el bon funcionament de les dues òptiques i de les llums. La seva missió s’humanitzava gràcies als revestiments de fusta del sostre i de les parets. Ja ens toca tornar a baixar. A l’arribar a terra, els fotògrafs aprofiten la tranquil·litat d’aquest lloc per a col·locar-se en el centre del forat de l’escala de cargol per aconseguir perspectives vertiginoses. Totes aquestes boniques imatges seran guardianes del nostre somni, i més tard, dels nostres records.
Els horaris per la visita del far durant els mesos estivals son de 10:30h a 19:30h. Els preus de l’entrada son de 3,00€ pels adults i 1,50€ pels nens de 7 a 18 anys. Tots els dimarts de juliol i agost de 21:30h a 23:45h, els guies t’obren les portes per a una visita guiada de 45 minuts. S’organitzen 3 visites per nit, a les 21:30h, a les 22:15h i a les 23:00h. Places limitades a 20 persones. Es requereix el pagament en el moment de la reserva.
Després de la visita vam anar a buscar el cotxe i vam tornar al nostre allotjament de Locronan. El dia havia estat genial i hi havia hagut un final especial.
Adjuntem la documentació gràfica de Quimper, que és el plànol de la ciutat amb els seus imprescindibles:
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (102,00km amb 1h 58min) . |
