I arriba el dia de marxar. Com podeu suposar, en funció de l’hora que sigui el viatge, tindrem més o menys temps per aprofitar el dia, però en principi no contem fer gran cosa, únicament carregar el cotxe de maletes i desplaçar-nos a l’aeroport de Vágar.
El viatge s’ha acabat, i aquí us adjuntem el retorn que haurem de fer amb el cotxe de lloguer, de la capital Tórshavn fins a l’aeroport de Vágar (uns 46,20km, que son uns 42 minuts amb cotxe). Allà, retornarem el cotxe de lloguer i agafarem el vol que ens durà a l’aeroport de Barcelona.
I fins aquí ha arribat el nostre viatge per les Illes Fèroe. Només resta dir que espero que hagueu disfrutat del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
I arriba l’últim dia sencer que passarem a les Illes Fèroe. El dia d’avui agafarem un ferry a Tórshavn per anar a passar el dia a l’illa de Suðuroy, l’illa més al sud de l’arxipèl·lag de les Fèroe. Farem el recorregut amb ferry de Tórshavn a Tvøroyri. Un cop a Tvøroyri, ens plantejarem si fem l’excursió pujant a l’emplaçament de Hvannhagi. Son dues hores que potser les trobarem a faltar. Anirem al punt més al sud de l’illa a veure el far Akraberg, i seguidament després anirem a veure autèntics penya-segats de l’illa, els de Beinisvørð. També anirem a un punt panoràmic per veure més vistes espectaculars, anomenat Eggjarnar, i acabarem visitant el poble de Sandvík, per tornar a agafar el ferry a Tvøroyri que ens retornarà a Tórshavn. És un dia molt complet ja que l’illa de Suðuroy està plena d’atraccions. Lo ideal seria que hi poguéssim passar la nit i estar-nos-hi un parell de dies, però, bé, comencem.
Anirem al port de Tórshavn per embarcar amb el cotxe. El ferry surt des de un extrem del port (de la seva part més oriental, Eystaravág).
Els horaris i preus del ferry els trobarem dins la pàgina www.ssl.fo . Hi ha poca freqüència de ferrys a la illa de Suðuroy, i ens haurem de conformar, si som entre setmana, agafant el ferry de les 11:30h el dia que passi (dilluns, dimecres i dijous), per no haver de matinar i agafar-ne un de molt més d’hora. Si som en cap de setmana podem agafar el ferry de les 11:00h si som en diumenge. Com veieu no hi ha una disponibilitat tant àmplia com en els ferrys a l’illa de Sandoy.
El trajecte dura unes 2h i 5 minuts (el ferry és el nº7), i els preus son de 225DKK pel vehicle i el conductor, 80DKK per els adults, i 40DKK pels nens entre 7 i 15 anys. És a dir, que en total ens costarà 425DKK (uns 55,25€). És una mica més car que el de Sandoy i el de Kalsoy, ja que té molt més trajecte a fer.
El viatge, com podeu suposar, és una passada. Son dues hores de passar pel costat de les illes del sud. Es veu Nolsoy, Sandoy, Skúvoy d’esquitllentes, Stóra Dímun, Lítla Dímun (la illa deshabitada) i finalment Suðuroy.
Hem arribat a Tvøroyri, i anirem a aparcar el cotxe al poble, perquè la nostra intenció, segons com hagi anat el viatge i els últims dies amb la climatologia, serà fer la caminada a l’emplaçament de Hvannhagi. En el cas que haguem decidit fer-la, aparcarem el cotxe a prop de l’hospital de Tvøroyri, que és d’on surt la ruta.
La caminada és d’anada i tornada, però hi ha un tram que es pot fer circular, té una durada de unes dues hores, una longitud de uns sis kilòmetres, i la màxima alçada a assolir és de 230m sobre el nivell del mar.
És una de les caminades més belles i experiències naturals úniques a les Illes Fèroe. Sortint de l’hospital de Tvøroyri, puja a Ovari Vegur i continua a l’esquerra en direcció a Trongisvágur. Un cop que hagis caminat aproximadament un kilòmetre i mig, s’arriba a la porta d’accés al camp exterior. Aquí hi ha un rètol que diu “Hvannhagi”. El camí comença. Segueix-lo, primer en línia recta i llavors gira lentament a la dreta costa amunt. Quan arribes a la cima i mires cap al nord-est, tens una vista magnífica de Lítla Dímun, Stóra Dímun i Sandoy.
Tvøroyri
Després de caminar uns 20 minuts, arribes a Grindin, que és a on baixes a Hvannhagi. Aquí comences a veure parts de la bonica Hvannhagi. Tens també vistes a altres illes més llunyanes, per exemple, Koltur i Vágar.
Els naturalistes, especialment els geòlegs, sempre estan encantats quan es menciona Hvannhagi. A la zona li’n diuen l’”Eldorado geològic”. El lloc està replet d’interessants fenòmens geològics. Entre les coses que s’han de veure hi ha unes pedres d’allaus gegants o roques que van rugir cap a Hvannhagi fa varis milers d’anys. La zona rocosa es diu Dysjarnar, La gent està treballant per obtenir Hvannhagi i tot de Suðuroy registrat com a geoparc.
També hi han altres que troben interessant Hvannagi per a les ovelles. Parts de Hvannhagi han estat durant anys utilitzades com a grans pastures per a les ovelles. Segueix el camí, que gira lentament a l’esquerra de la vall. I de repent es troba allí! El bonic llac circular, rodejat de l’herba més verda i empinades vessants de les muntanyes. No és d’extranyar que Hvannavatn i Hvannhagi hagin estat destins populars per a famílies i viatgers que vénen a Suðuroy des de fa generacions.
Quan estigueu llestos per tornar de la caminada, podem optar per tornar pel mateix camí que hem vingut, o podem passar per Frost gjógv, que és un congost ubicat més amunt que la part sud de la vall. S’ha d’anar amb compte amb les roques soltes en el congost, especialment si viatges amb grup. Llavors arribes a un “redil” al final del congost. Aquí, no hi ha un camí visible. Però una vegada que te n’hagis anat a pocs metres del “redil”, divisaràs el camí des de Tvøroyri d’on vares caminar cap a Grindin. Dirigeix-te cap al camí i torna a Tvøroyri.
La caminada ha estat molt espectacular, amb les vistes del llac, de les muntanyes encerclant el mateix, i de les illes que teníem davant nostre. Realment ha valgut la pena fer-la.
Un cop a Tvøroyri, anirem a buscar el cotxe i conduïrem fins a l’extrem sud de l’illa, en busca del far d’Akraberg. Hem de recórrer uns 32,5km (uns 33 minuts amb cotxe). Així tindrem la possibilitat de veure els paisatges de l’illa, fins que arribem al poble de Sumba, i la carretera es tranforma en un camí single track (son un kilòmetre i mig aproximadament de pujada) que puja cap dalt del turó del far. El camí continua fins a les inmediacions del far, però ens és extrany que a ple estiu deixin passar els cotxes fins ben bé a dalt del far. Suposem que aquest darrer tram està tallat i la gent s’hi ha d’acostar a peu. Així ho hem de preveure, i si no és així i els cotxes poden passar, doncs millor, menys ens desgastarem per altres caminades. Si s’ha de caminar estem parlant de 1km o 1,5km, només. El far està allà mateix.
Far Akraberg
El paisatge fins al far i un cop arribats al far, és simplement espectacular. El far es troba en un promontori a 94m sobre el nivell del mar, i encara es veu presència en el lloc com si hagués estat habitat fins fa molt poc. Lògicament, el far està controlat automàticament. Els penya-segats des d’aquí son impactants, com la major part de la illa de Suðuroy que hem vist.
Marxarem del far Akraberg per anar a un lloc encara més espectacular de l’illa, el qual és un dels imprescindibles a visitar si es va a l’illa de Suðuroy. Es tracta dels penya-segats de Beinisvørð. Estan molt a prop d’Akraberg. Hem d’agafar el cotxe i baixar al poble de Sumba i agafar l’antiga carretera que va al poble de Lopra (evitant el túnel que és per on hem arribat). Quan siguem a Sumba hem d’anar cap al nord per la Grýtingsvegur, que en uns 5km ens durà a la part més alta de les muntanyes que voregen la costa. Es tracta d’una carretera panoràmica espectacular. Ens aturarem allà on ens ho demani el cos, però si no, és imprescindible que ens aturem al punt kilomètric que fa 5km des del poble de Sumba. Allí hi ha una corba tancada i alguns espais que és on deixarem el cotxe uns minuts per anar a veure l’espectacle dels penya-segats.
Es tracta dels penya-segats més alts de l’illa de Suðuroy, i el punt més alt té 469m sobre el nivell del mar.
Les vistes des de dalt de tot dels penya-segats son espectaculars, inigualables. És un dels llocs imprescindibles per veure a les Illes Fèroe, ja ho hem dit abans. Les càmeres treuen fum ja que hi ha molt per fotografiar. Ens hi quedaríem hores i hores en un lloc així, però hem de continuar la ruta que ens portarà cap a una altra fita igual d’espectacular.
Acabarem de recórrer la carretera panoràmica fins a Lopra, la qual ha tingut una llongitud des de Sumba de 11km. No cal dir que és una de les carreteres panoràmiques més grandioses de les Illes. Un cop a Lopra, anirem en direcció al poble de Vágur, el qual està a 8km de distància. La carretera que uneix Lopra i Vágur es diu Liðarvegur, i a punt d’arribar al centre de Vágur, agafarem un trencall a mà esquerra que ens durà fins a Eggjarnar. La carretera es diu Eggjarvégur i té uns 2,6km fins a l’alçada dels penya-segats, que és on deixarem el cotxe i ens hi acabarem d’acostar a peu.
Les vistes son descomunals en les dues direccions dels penya-segats. És un lloc panoràmic magnífig, a l’alçada de l’anterior de Beinisvørð.
Si mirem en direcció a Vágur s’observa perfectament el seu llac elevat sobre l’oceà, el Vatnið, amb unes vistes que ens recorden el llac Sørvágsvatn des de Trælanipa (ho recordeu?). Bé, però no exagerem, només ens hi recorden una mica. Cada paisatge té la seva espectacularitat.
Estem donant-nos compte que la illa de Suðuroy té uns paisatges a l’alçada dels grans paisatges de les illes Fèroe, i no té res a envejar a cap de les altres illes de més al nord. Ha estat una sorpresa trobar-nos amb aquesta naturalesa a l’illa.
Quan ja estiguem “empapats” d’aquesta naturalesa salvatge, anirem a continuar la ruta, conduïnt fins al poble de més al nord de l’illa, Sandvík. Està a 34,4km d’Eggjarnar (uns 39 minuts amb cotxe). El poble està al costat d’un fiord poc profund.
El poble és diminut i està dins un paisatge grandiós. S’hi accedeix a través d’un llarg túnel, el “Sandvíkartunnilin”, de 1500m.
El poble era conegut anteriorment com a Kvalvík (badia de les balenes). Va canviar el seu nom per Sandvík (badia de sorra) el 1913, ja que hi havia massa confusions amb la tramesa de correu perquè hi havia un altre poble anomenat Kvalvík a Streymoy. Sandvík era el nom que ja havia tingut durant l’època vikinga. Lo més destacat del poble son la seva església, de 1840, i el memorial en record als joves morts al mar en l’any 1915.
Sandvíkfjorður
No ens quedarà gaire temps per exprémer ja que haurem d’anar a Tvøroyri a buscar el nostre ferry, que segons els horaris adjunts abans, estarà al sortir. De Sandvík a Tvøroyri hi ha 15,8km (uns 18 minuts amb cotxe), i el ferry surt dilluns i dimecres a les 18:45h, dijous i diumenge a les 17:30h, i dissabte a les 18:30h. La resta de dies els desestimem, ja que els horaris en ells son una mica “desordenats” i sense gaire criteri aparent.
Un cop embarcats en el ferry, donem la jornada per finalitzada, la qual ha estat molt intensa i agradablement sorprenent.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (231km i 6h), incloent el temps que passem al ferry (unes 4h i 10 minuts):
Realment creiem que serà insuperable el dia d’ahir i l’anterior també, però el viatge continua i dia rere dia ens anem superant i anem trobant motius i imatges espectaculars que engrandeixen l’àurea màgica que tenen les Illes Fèroe. El dia d’avui també pot ésser especial, perquè anirem a visitar dues illes que encara no hem vist. En una, Hestur, contractarem una empresa d’esports d’aventura que ens farà un tour d’exploració de coves i penya-segats a la mateixa illa. Seguidament a la seva finalització, agafarem el ferry al port de Gamlaræt (a 10km de Tórshavn, a la mateixa illa de Streymoy), i ens n’anirem amb el cotxe fins a la illa de Sandoy. Farem una ruta al nostre aire per la illa de Sandoy coneguent els seus poblets màgics, i finalment, quan sigui l’hora, retornarem al ferry cap a la illa de Streymoy i Tórshavn.
Ens han citat en el port de Gamlaræt sobre les 9h del matí, ja que vàrem contractar amb antel·lació un tour amb l’empresa RIB62, en el qual explorarem l’illa de Hestur. El tour té una durada de 1h i 30 minuts i té un cost de 520DKK per persona, tot i que reservant-ho per la web, al ser 4, ens devíen fer algun descompte perquè ens va costar un total de 1.782DKK (uns 445,50DKK per persona). Els tours es fan de dilluns a divendres només durant els mesos d’estiu, i es fan amb grups d’un màxim de 24 persones. La dificultat del mateix es considera “fàcil” i apte per a tothom.
Ens desplaçarem amb una llanxa motora i ens vestiran amb un vestit especial impermeable perquè no ens mullem.
De Tórshavn a Gamlaræt hi ha 10,1km (uns 12 minuts amb cotxe). Deixarem el cotxe a l’aparcament, o si podem, el deixarem ja en el lloc de fer cua als ferrys de Sandoy.
Aquest viatge d’anada i tornada des de Gamlaræt en Streymoy a la illa de Hestur, inclou visites turístiques per l’illa. Lentament ens aproparem el més possible a les aus sota el penya-segat, Loftið, la paret vertical del qual medeix uns 1.200 peus.
Hestur alberga “araos”, “frarets”, “araos negres”, cormorans, “fulmars” i “eiders”. També hi ha un parell de coves de foques.
Si fa bon temps, també navegarem cap a les coves, Álvagjógv i Klæmintsgjógv. Les direccions de les corrents i del vent decidiran en quina direcció naveguem al voltant de l’illa.
A part de les 9:00h del matí, es fan tours en altres hores, en funció de la demanda. Es preveuen fer-ne a les 11:20h, a les 13:30h, 16:00h i 18:00h. Nosaltres vàrem contractar a les 9:00h perquè ens donés temps per agafar el ferry i visitar una altra illa, Sandoy.
El ferry de Sandoy surt del mateix port de Gamlaræt, i la seva freqüència és força elevada (consultar la web www.ssl.fo). Ens aniria bé agafar el de les 11:15h.
El trajecte fins a Skopun (illa de Sandoy) dura uns 30 minuts i el preu del viatge anar i tornar serà de 160DKK pel cotxe i conductor, 40DKK pels adults, i 20DKK pels nens entre 7 i 15 anys (en total ens costarà uns 260DKK).
Finalment, estem ja en el mar, en direcció a Skopun, a la illa de Sandoy. Sandoy, en feroès, significa illa de la sorra, fent referència a les platges que hi ha per tota la costa. Sandoy és l’illa menys muntanyosa de tot l’arxipèl·lag i l’única on hi ha la presència de dunes a les platges. Hi va haver consens polític per construïr un nou túnel submarí, el “Sandoyartunnilin”, que acabarà connectant l’illa de Sandoy amb les illes centrals de Fèroe. Les boques del túnel seran Gamlaræt (Streymoy), a l’oest de Tórshavn, i a Traðardalur (al centre de l’illa de Sandoy, entre les poblacions de Skopun i Sandur). El túnel tindrà una longitud de 10,7km. Les obres de construcció van començar el 2018 i està previst que finalitzin per al 2023, quan se’n té prevista la inauguració.
Un cop arribem a Skopun, començarà un viatge que ens portarà, sense rumb definit, per les carreteres de l’illa visitant valls i poblets, així com totes les atraccions que ens puguin sorgir. La nostra intenció és visitar a 3 dels poblets de l’illa, començant per Sandur, el poble més gran de l’illa amb un xic més de 500 habitants. Arribarem a Sandur un cop recorreguts els 9,3km que el separen de Skopun (uns 10 minuts en cotxe). Aparcarem com més al centre millor. Anirem a veure l’església (Sandskirkja), la qual és de fusta i construïda al 1839.
Sandskirkja de Sandur
Visitat Sandur, tenim una proposta per fer des de Sandur mateix, que és un trekking fins a Søltuvík i tornar. Es tracta d’una de les caminades senyalitzades que hi ha en el catàleg turístic de les Illes Fèroe (caminada nº19).
La proposta tindria una durada de 2 hores i mitja o 3 hores, una longitud de 9-10km, i una alçada màxima a assolir de 121m sobre el nivell del mar. Es tracta d’una caminada de dificultat senzilla, amb un terreny pla la major part del camí, però puja lleugerament des de Gróthúsvatn a Gívrinarhol.
La caminada vol ésser una aventura en un paisatge especial ple d’història dramàtica on es pot inclús sentir l’alè de la bruixa en el teu coll.
La ruta comença en l’antiga escola de Sandur. Hem de seguir la carretera Undir Reynum, i continuar per el camí que diu Søltuvíkarvegur. En el cantó dret de la carretera, després d’uns 700 metres, tindràs el teu primer encontre amb la bruixa. Aquí, el Gívrinarspor (Petjada de la Bruixa) és visible en la pedra. Segons la llegenda, en un forat vivia una bruixa a l’oest de Gróthúsvatn. Un dia, un home va passar pel forat i va veure a la bruixa molint or en un molinet. En el terra, un nen jugava amb un pal daurat. L’home va agafar el pal d’or del nen i va fugir del lloc a cavall. La bruixa va parlar amb una bruixa veïna que va córrer darrere l’home. Ella va saltar a través de Gróthúsvatn, i encara pots veure la petjada del seu peu en la pedra.
A Gróthúsvatn, hi ha una pedra de quatre metres d’alçada que les dones de Sandur han decorat amb un teixit que es basa en la llegenda de la bruixa. La pedra té una circumferència de 18 metres, el què significa moltes hores de teixir.
Gaudeix de la vista de la bonica i tranquil·la Gróthúsvatn. La naturalesa serena del llac està en ple contrast amb les onades d’hivern. El mar no descansa durant l’estiu. Escolta el tro implacable de les onades contra les roques i sent el fresc aroma de la sal de l’aigua.
Sandur és un dels pobles més antics de les Illes Fèroe. Les últimes excavacions arqueològiques mostren que la gent ha viscut en el poble des dels anys 300-400. Des de Gróthúsvatn, el camí serpenteja costa amunt i després d’aproximadament 1 kilòmetre arribaràs a Gívrinarhol, un forat on vivia la bruixa. Des de Gívrinarhol pots mirar cap al sud-est i veure l’antic poble de Skarvanes, que fou un dels millors llocs en les Illes Fèroe per a cultivar cereals. També es pot veure Skúvoy. Aquesta fou la casa de Sigmundur Brestisson, el caciq de les Illes Fèroe que va portar el cristianisme a les Illes. Skúvoy és també on està la seva tomba situada. Des d’aquí, es té una bona vista de Stóra Dímun, Lítla Dímun i Suðuroy.
Des de Gívrinarhol i uns 300 metres més endavant, has de tenir cura ja que el terreny en el cantó esquerre de la carretera és empinat. Després d’un temps s’iguala de nou, i el terreny és pla.
Després d’uns tres kilòmetres, el so del mar es barreja amb cants d’ocells des dels prats i jardins. Primer com un lleuger xiuxiueig. Lentament, la bonica badia de Søltuvík es revela, rodejada d’una col·lecció de roques. Tant bonic com és, pot ésser igualment dur i despietat. En el novembre de 1895, es va produïr un naufragi en la zona. Un vapor britànic, el Principia, va quedar atrapat en una tempesta i es va desviar cap a la zona rocosa. El vaixell es va enfonsar i 28 persones s’ofegaren. Només 1 persona va sobreviure a la tragèdia. Se les va arreglar per aixecar-se en una escotilla de càrrega i va estar a la deriva en el mar durant 14 hores fins que fou rescatada a Kirkjubøur. Aquesta mateixa escotilla és avui utilitzada com a tauler de taula a Roykstovan en l’antiga granja a Kirkjubøur.
Memorial del Principia
Quan segueixes el camí fins a la platja, pots veure dues àncores del Principia, que els bussos recuperaren del fons de l’oceà en el 2001. En el lloc, també hi ha una pedra commemorativa en memòria dels morts.
Perquè caminar fins a Søltuvík quan pots conduïr? Saps la resposta quan hagis fet el viatge. Si vas conduïnt, trobaríes a faltar el soroll de les onades rugint, l’olor a aigua salada, herba i bruc, cants d’ocells, i per últim, l’alè de la bruixa al teu coll.
El camí de tornada es fa desfent el camí d’anada.
Un cop arribats a Sandur, anirem a buscar el cotxe i continuarem explorant la illa de Sandoy fins l’hora de marxar del nostre ferry. La intenció que tenim ara és visitar dos poblets de la costa est de Sandoy, Dalur i Húsavík. Primer farem 13,20km (uns 18 minuts amb cotxe) i visitarem Dalur, el qual es troba en un gran emplaçament.
Dalur
Dalur està situat al fons d’una àmplia vall modelada pel riu Storá. Dalur, de fet, significa “vall” en feroès. L’envolten muntanyes de 300 metres d’alçada, deixant-lo aïllat de la resta de l’illa. La petita carretera nº35 és l’única via que hi comunica. Des de Dalur es pot caminar cap al sud fins als penya-segats de Skorin, de 200 metres d’alçada, un gran lloc per visualitzar aus. L’església de Dalur és de fusta i es va construïr al 1957. Les làmpades de l’església son originàries del Parlament feroès. Al poble també hi ha un antic molí, propietat del Museu Nacional de les Illes Fèroe.
Visitat Dalur i el seu espectacular emplaçament, ens queda per veure el poble de Húsavík, a 5km de Dalur (8 minuts amb cotxe, per una carretera panoràmica espectacular, vorejant la costa).
Húsavík
El poble de Húsavík es troba en una petita vall surcada per un riu, junt a la costa sud-oriental de Sandoy, rodejat de muntanyes per el nord, oest i sud. El port de Húsavík, molt petit, es troba en el cantó sud de la petita badia. Té una àmplia platja de sorra, molt útil per la caça de calderons, activitat que se segueix realitzant de forma tradicional. Hem vist els pobles de Dalur i Húsavík, junt amb els seus espectaculars emplaçaments, i ja serà hora d’anar tirant a buscar el ferry, al poble de Skopun, a 20 minuts de cotxe de Húsavík (17,7km).
Com veiem en els horaris anteriorment adjuntats, es podria agafar perfectament el ferry de les 18:35h, que ens duria de tornada a Gamlaræt en una mitja hora. Per arribar a Tórshavn, 10 minutets més de cotxe s’han de contar.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (81,70km i 2h 48min), incloent el temps que passem al ferry:
I després del dia anterior a Vágar, n’hi ha un altre a la mateixa illa per acabar de conèixer-la més a fons. El dia d’avui serà també molt especial, perquè anirem a fer un trekking per veure de prop una de les formacions rocoses icòniques de les illes Fèroe, les dues roques Drangarnir. El trekking el farem amb un guia contractat i ens ocuparà la major part de les hores del dia. Quan finalitzi el trekking, anirem a veure un altre dels imprescindibles de l’illa de Vágar i de les Illes Fèroe, la cascada Múlafossur i el poble de Gásadalur, els quals comparteixen emplaçament. No hi haurà millor estampa per finalitzar la jornada.
Hem contractat un guia local mitjançant la pàgina web www.hiking.fo. Era un requisit previ per realitzar la caminada fins a les roques Drangarnir. La caminada començarà a les 11:00h en el port de Sørvágur (Bakkavegur), on hi ha la gasolinera Effo. La caminada acabarà en el mateix lloc. Adjuntem l’enllaç: Effo Petrol Station: Google Maps.
Des de Tórshavn hi ha 48,70km (uns 46 minuts amb cotxe). L’excursió durarà unes 5-6 hores, segons la web de l’empresa del guia. La guia que ens acompanyarà es diu Gutti Guttesen i el seu telèfon és el +298 22 30 72.
També s’ha de dir que es tracta d’una visita guiada en grup, i se solen fer, durant els mesos estivals, els dimecres, dissabtes i diumenges a les 11h.
Una de les vistes més singulars de les Illes Fèroe és “Drangarnir”. Drangarnir son dues piles de mar entre l’illa de Vágar i l’illot Tindhólmur. Els diferents noms de Drangarnir son Stóri Drangur i Lítli Drangur, que es poden traduïr com a pila marina gran i petita.
Ara és possible veure’ls amb els nostres propis ulls, en aquest recorregut amb un guia local. El recorregut comença a Sørvágur, i el guia et portarà per la seva terra fins al mirador de Drangarnir. Aquesta és una caminada de dificultat “moderada”.
D’acord amb la legislació de les Illes Fèroe, caminar en els camps interiors i exteriors requereix el permís dels propietaris. Només es permet caminar en aquesta àrea amb un guia. Caminar aquí sense guia pot ésser motiu de multa.
La cura de la naturalesa i de la fauna ovina i salvatge que viu en la zona no cultivada és fonamental. Aquestes àrees son, davant de tot, els camps d’alimentació i cría de les ovelles, altres animals i la vida silvestre en general. Per tant, és molt important que els viatges en aquesta àrea es realitzin per camins i s’organitzin per minimitzar al màxim la perturbació de les ovelles, la vida silvestre i la naturalesa.
Convé que no sigui un dia plujós perquè la veritat és que tota la primera part del recorregut és per un terreny bastant relliscós ja sense pluja. Si estigués moll d’haver plogut hi hauria el perill de caure.
Un cop s’arriba a la lloma des d’on es poden veure Drangarnir i Tindhólmur (a més de Mykines a la llunyania) ja podem tenir unes vistes espectaculars i aprofitar per prendre’ns un refresc o un tros del pícnic mentres observem el paisatge.
Des d’allí tenim una baixada també relativament “perillosa” fins a arribar a la mateixa base de Drangarnir. S’ha d’anar molt amb compte, per això hi va un guia.
Diuen que la ruta és un xic perillosa, per les condicions del camí, que pot ser bastant relliscós. Es tracta d’extremar les mesures i anar fent cas al guia…
Una vegada acabem el trekking, retornarem a la gasolinera de Sørvágur. La ruta que hem fet també està al wikiloc:
Com veiem es tracta d’una ruta d’uns 10km en total. El preu que ens demanarà pagar el guia seran 550DKK per cada persona. Entenem que ja s’inclou la taxa per realitzar la caminada en terreny privat.
Finalitzada la caminada, continuarem amb la nostra ruta prevista en el dia d’avui, i la pròxima visita és un altre dels imprescindibles que fer a Illes Fèroe: anar a veure la cascada Múlafossur en el poble de Gásadalur. Agafarem el cotxe i ens dirigirem fins al poble de Bøur, a la mateixa illa de Vágar. Hi ha uns 4,8km (uns 8 minuts en cotxe, pel tipus de carretera). De Bøur comença una carretera panoràmica que ens durà a Gásadalur, té un total de 5,5km i travessa un túnel de 1,4km. Abans d’arribar al túnel observem les vistes meravelloses del fiord de Sørvágsfjørður, i dels illots de Tindhólmur i Gashólmur (així com el realitzat a peu, Drangarnir). Cal dir que amb les últimes llums del dia son encara més sensacionals les vistes.
Vistes des de la carretera panoràmica de Bøur a Gásadalur
A Bøur mateix hi ha un mirador espectacular a peu de carretera on s’observen les illes i illots del davant darrera d’unes casetes típiques amb les teulades de gespa. Val la pena tirar la foto:
Vistes des de Bøur
El túnel que travessa la muntanya per arribar a Gásadalur es va acabar de construir el 2004!!, o sigui que abans, aquest poble era un dels més aïllats de les Illes Fèroe.
Per arribar al poble es feia servir el camí o la ruta dels carters (ruta entre Bøur i Gásadalur a peu), que pujava i baixava tota la muntanya. Avui és una sensacional ruta de trekking, i està seleccionada com una de les rutes del catàleg de les Illes Fèroe (ruta nº14). Té una dificultat de “moderada” perquè ha de superar uns 370 metres de desnivell. Es pot escurçar i fer-se des de la cascada de Skarðsáfossur. Des d’aquesta cascada la ruta té uns 4,2km d’anada, i una durada de 1h30min d’anada. Les vistes son increïbles sobre el fiord i la baixada sobre el poblet de Gásadalur i la cascada de Múlafossur. Hem desestimat la realització de la caminada per temes logístics, ja que n’haurem fet una altra d’igual dificultat el mateix dia. Si per temes varis no poguéssim fer la de Drangarnir, podríem fer aquesta, però això ja és una altra cosa. Adjuntem alguna fotografia de la ruta dels carters per veure la seva espectacularitat.
Antiga ruta dels carters, de Bøur a GásadalurAntiga ruta dels carters, de Bøur a Gásadalur, baixant a Gásadalur
Les Illes Fèroe son les illes dels paisatges més improvables. Fins i tot hi ha una cascada, la de Múlafossur, a Gásadalur, en la que a vegades, el vent aconsegueix doblegar el gran raig d’aigua i aquest es plega o inclús arriba a anar cap amunt. Però no fa falta que això passi per sentir que aquest lloc està encantat. Una gran cascada, una muntanya, un llogaret aïllat fins fa uns pocs anys, uns “frarets”, les mils de tonalitats de verd de les Illes Fèroe i… es fa la màgia!!!
Un cop hem travessat el túnel amb el cotxe, entrem en un paisatge completament màgic:
Aparcarem el cotxe al poblet de Gásadalur, i després d’una mica de visita al mateix, anirem a fer un recorregut circular de mitja hora que ens portarà per totes les atraccions del lloc. El poble és un poble típic ubicat als peus d’una muntanya.
Sortirem del poble a peu en direcció a la cascada i sobretot al seu punt de vista, el qual està ubicat a uns 750m del poble, molt a prop d’on baixa l’antic camí dels carters (que el veiem ben marcat a la muntanya que tenim a darrera).
És un dels punts icònics de les Illes Fèroe, i ens estarem una bona estona realitzant tot tipus de fotografies, amb la cascada, la cascada i el poble, o tot el paisatge el màxim d’obert possible.
Quan ja haguem fet tot un reportatge, serà l’hora de continuar amb la ruta a peu fins al poble i anar a buscar el cotxe per encarar el viatge de tornada a Tórshavn.
Vistes des del poble en direcció a la cascada i la muntanya, on s’observa la carretera que va cap al túnel
Ens despedirem del lloc màgic, guardant aquestes imatges a la retina, un cop marxem d’aquest “racó de cel” anomenat Illes Fèroe.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (117,00km i 1h 59min):
És el primer dia que visitarem atraccions de la illa de Vágar, una de les illes més maques de les Fèroe. La intenció d’avui és començar fort, fent una caminada pels voltants del llac Sørvágsvatn fins als voltants de Bøsdalafossur i Trælanipa i tornant per una de les ribes del llac. Veurem una de les vistes més impactants i “impossibles” de les Faroe. Finalitzada la caminada veurem seguidament l’estàtua “The Nix”, i anirem a visitar el poble de Sandavágur, el qual té una església de postal. Sortint de Sandavágur en direcció al mar, veurem l’última de les atraccions del dia, els “dits de la dona troll” (Trøllkonufingur).
Ens dirigirem cap al poble de Miðvagur, el qual està a 39,8km de Tórshavn (uns 38 minuts amb cotxe), contemplant el paisatge meravellós d’aquestes carreteres, i creuant el túnel submarí que porta cap a l’illa de Vágar. Anirem a aparcar el cotxe a prop del punt on el google maps posa que s’inicia l’itinerari, als afores del poble, en la seva part sud (a 1 kilòmetre i mig de l’església del poble).
Pocs paisatges et semblaran més desconcertants que el que rodeja el llac Sørvágsvatn, un lloc que no et pots perdre si vas a viatjar a les Illes Fèroe. Imagina un llac per sobre del nivell del mar que treu el cap en aquest últim per uns penya-segats i que, a l’altra banda, acaba amb una cascada sobre aquest mateix mar, l’Oceà Atlàntic. Dit així sembla impossible, el fruit d’una imaginació desbordant. Quan el vegis en persona, segueixes creient que és impossible i penses que estàs davant d’un dels dibuixos fantasmagòrics de Escher (aquests dibuixos en els que a dalt i a baix i a dreta i esquerra es confonen, com per art de màgia, gràcies a il·lusions òptiques).
El joc de colors –verds, blaus, turqueses, grisos, blancs…- es complementa amb el de formes –muntanyes, penya-segats, cases de fusta…-. Tot encaixa, res desentona en la imatge…excepte la pròpia imatge. Arribarà un moment en què et tinguis que pessigar per confirmar que és real, que existeix i que, lo millor, de veritat estàs allí davant. Sens dubte, un dels paisatges que veure a les Illes Fèroe. El llac, però, presenta un petit problema, ja que pot rebre fins a tres noms diferents. Dos son els seus noms principals: Sørvágsvatn i Leitisvatn, però gran part dels habitants de les illes Fèroe li diu simplement Vatnið, que significa literalment llac en feroès.
Un cop a la zona del llac, la idea és dirigir-se cap a la zona més espectacular i màgica. Per això hem arribat a Miðvágur (a menys de 10 minuts en cotxe de l’aeroport). Les indicacions per la ruta de senderisme que apareixen en la guia de senders de les Illes Fèroe (aquesta caminada hi forma part amb el nº15) es dónen des del sentit contrari de la carretera, des de Sandavágur. S’ha de girar a l’esquerra en el primer carrer després de l’església del poble (just en el creuament hi ha un aparcament on deixar el cotxe) i continuar dret uns 250 metres. Des d’aquell punt ja et trobaràs amb les senyalitzacions: s’ha de girar a la dreta i passar la porta que dóna inici al camí.
Per cert, no deixis de mirar a l’esquerra abans de passar la porta, ja que allí estarà el Trøllkonufingur, el dit de la dona troll (que veurem més tard a la tarda).
La ruta, segons el catàleg de les caminades de les Illes, té una durada d’unes dues hores i fas un total de cinc kilòmetres (anar i tornar). En realitat, si vols pujar a Trælanipa i travessar la cascada de Bøsdalafossur, segur que mínim perdràs 1 hora més.
La ruta de senderisme per el llac Sørvágsvatn és una ruta circular. Circular entre cometes, perquè hi ha uns 2,2km de distància per la carretera entre el punt d’origen i el del final, vagis en el sentit que vagis. Per suposat, pots anar i tornar per el mateix camí, però perds una part de les vistes.
La quantitat de turistes que recorren una de les rutes més famoses de les Illes Fèroe, ha portat a les autoritats a “posar-li preu” (taxa). La taxa d’accés per fer la caminada son 200DKK per persona (els nens de 7 a 14 anys paguen menys, uns 50DKK), això si ho vols fer per lliure. Cada dia, segons la temporada, s’organitzen tres tours guiats (i val 450DKK per persona, incloent un guia turístic i un fullet informatiu), a les 9h, 12h i 15h. Es pot demanar un dinar per 100DKK addicionals.
El començament de la caminada inclou un petit cobert on els visitants poden comprar begudes calentes, dolces i menjar tradicional feroès. També hi ha banys per si els necessites. Es pot pagar amb targeta de crèdit, si es vol.
Per obtenir més informació i reservar una caminada, has de visitar la web: www.tralanipan.fo.
Després de travessar la porta, desapareix la “civilització”. Només una petita casa de fusta es veu a l’altra banda del llac. L’asfalt deixa pas a la terra, el soroll de cotxes i humans deixa pas al dels ocells i ovelles i la realitat deixa pas a la ficció.
El camí superior, amb les seves vistes sobre el llac i la petita població de Miðvágur, et deixaran extasiat. Les aus, amb els seus cants, sembla que volen explicar-nos el què estem a punt de descobrir mentre salten i s’amaguen al nostre pas. Les Illes Fèroe no estan massificades i les aus encara no tenen problemes amb els quatre “bojos” que treuen el cap en el camí.
El camí porta fins a Trælanípa, un mur de roca que s’eleva 142 metres sobre el nivell del mar. El nom Trælanipa significa literalment “muntanya d’esclaus”. El seu nom data de la època dels vikings, quan aquests tiraven els esclaus des d’allí, o això es creu.
Abans de començar la pujada, ens trobarem per primera vegada amb els penya-segats. Creurem estar preparats per qualsevol cosa que arribi. La vista dels penya-segats ens donarà energia per a pujar la paret amb la idea de que la que hi hauria des de dalt seria encara més èpica. Sens dubte, ho és. Com es pot imaginar un llac per sobre del mar, separat d’aquest per uns penya-segats rocosos? És massa bonic per arribar a pensar-ho sense haver-ho vist i massa surrealista com per ésser capaç d’imaginar-ho.
Seguim pujant, amb la respiració entretallada per la vista i per l’esforç d’aquesta costa amunt sobre la gespa. Cada pas ens durà a descobrir una imatge més impactant.
Els petits turons serveixen de límit al llac contrastant el verd de la seva gespa amb el blau de l’aigua i del cel (si tens un dia clar). A l’esquerra es veu el final del llac, i de nou, l’oceà. A la dreta les cases de fusta de Miðvágur. Ens preguntarem si podria haver-hi alguna cosa més bonica. I les vistes s’amplien, ja que a les espatlles del llac s’obre el paisatge i es divisen les illes de Koltur, Hestur i Streymoy.
En dies clars també es poden veure les illes del sud: Sandoy, Skúvoy i Suðuroy.
Encara que sigui una cosa secundària, en lo alt de Trælanipa ens trobarem també amb restes d’uns edificis construïts per l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial (també varen construir l’aeroport en el qual arribes). Quan ets a dalt de tot, farem desenes o centenars de fotografies, i llavors ens vindrà de gust assentar-nos i admirar un paisatge que sabem que serà difícil de superar… o això creurem.
I la màgia no finalitza amb aquestes vistes… El final del llac que divisem a l’esquerra des de lo alt de Trælanipa sí que es troba amb el mar, malgrat la diferència d’alçades. El salt ho salva amb la cascada Bøsdalafossur. Et sabia a poc la imatge del llac traient el cap sobre el mar rodejat de penya-segats? No t’havia convençut? Doncs la cascada lluitant contra les onades sobre els penya-segats de l’altra banda del llac acabaran per convèncer-te. Inclús és possible creuar el llac per un camí de roques i veure la cascada des de l’altre angle.
Val la pena sortejar les roques i buscar el lloc més senzill per on travessar la cascada. Una vegada en el cantó contrari, cuidadosament és possible trepar entre els penyals fins assolir un altre penya-segat. Darrera d’ell, s’amaga una bonica escarpadura en forma de daga erosionada per el vent i la força del mar.
La tornada a Miðvágur es pot fer per el mateix camí o per la riba del llac. Si hem vingut pel camí, ens en tornarem per la riba del llac. A més, és des de la riba des d’on s’aprecia més el seu tamany. Per si sents curiositat, la seva profunditat mitja és de 2,5 metres encara que la màxima supera els 59 metres.
Per la riba del llac arribarem a un aparcament a la carretera nº11 que segueix fins al poble de Miðvágur, i d’aquí al lloc on hem aparcat el cotxe encara hi ha uns 2,2km…
Des del “port lacustre” de Vatnsoyrar (el poble que hi ha al final del llac, en la seva cara nord), hi salpa un petit vaixell turístic que fa el recorregut per el llac fins arribar al seu extrem sud, junt a la cascada Bøsdalafossur. Un cop a terra, a més de treure el cap al penya-segat, es pot pujar fins a Trælanipa per a gaudir de la vista.
Si esculls la opció d’anar en vaixell, lo millor serà preguntar en l’oficina de turisme per tenir la informació actualitzada de preus i horaris (també s’ha de tenir en compte que les condicions meteorològiques poden impedir que salpi el vaixell).
La durada de l’excursió amb vaixell és d’unes 3 hores (contant amb el temps que pots baixar i anar fins a Trælanipa). Per reservar i veure la resta de la informació, hi ha una pàgina web: www.lakeside.fo.
En un lloc tant especial no hi podien deixar de sorgir llegendes. Pensa, a més, que el clima hivernal fa que les onades del mar trepin pels penya-segats, que la boira cobreixi les muntanyes i que la llum quasi desaparegui (a l’hivern hi ha entre quatre i cinc hores de llum a l’arxipèl·lag).
La llegenda que ens interessa a nosaltres està protagonitzada per una terrible criatura que viu en el llac, el Nix (o Nykur), que així s’anomena, sovint agafa la forma de un bonic cavall. S’apropa a la gent, i quan aconsegueix que el montin, corre cap al llac ofegant al seu genet. Si veus que s’apropa un cavall mentres recorres el camí, no oblidis que si l’anomenes per el seu nom, perd tot el seu poder i desapareix. Un cop estiguem en el cotxe, ens acostarem a la riba nord del llac, prop del poble de Vatnsoyrar, on hi ha una gran escultura anomenada “The Nix” en honor a aquesta llegenda. La veritat és que l’emplaçament triat fan que l’escultura sigui espectacular. Val la pena acostar-s’hi. A més, hi han instal·lat uns projectors i quan es fa fosc s’il·lumina…
Després de tanta llegenda i trucs de màgia per part del paisatge, des d’aquí assegurem que el llac Sørvágsvatn és real, que aquest paisatge existeix, i que t’espera en les illes Fèroe.
Després de visitar al Nix, ens acostarem al poble de Sandavágur, el qual es troba a 3,4km del poble de Miðvágur, o sigui, molt a prop. Aparcarem en el centre on hi ha l’església, per a poder-la contemplar. Es tracta d’una església de fusta de postal. L’església és del 1917.
Un cop a Sandavágur, hem de saber que del poble surt el camí que ens portaria a una altra de les atraccions estrella de les illes Fèroe, els dits de la dona troll (anomenada Trøllkonufingur). El camí que surt del poble és asfaltat inicialment, és una carretera single track, i el podem fer amb cotxe, però al cap de 2,4km mesurats des de l’església, el camí d’asfalt s’acaba. Allí on s’acaba és com un mirador i és on comença el camí de terra per realitzar-lo a peu. Serà un bon moment per tenir-ho en compte i haver buscat aparcament.
Punt on el camí asfaltat s’acaba i hem d’aparcar el cotxe i continuar a peu
Com hem dit, el lloc és com un mirador, però les vistes a Trøllkonufingur no son del tot completes i hem de continuar caminant. Caminarem fins on creguem convenient de fer-ho, ja que no coneixem el camí, i es pot anar complicant. Tenim la seguretat que arribarem a algun lloc on es tindran molt bones vistes del Trøllkonufingur. Només es tracta de seguir la carena del penya-segat. La ruta està al wikiloc. Son 1,2km (600 anar i 600 tornar), amb 136m de desnivell. No cal que el fem tot, podem fer un tros, en funció de com estiguem de forces.
Com hem dit, seguirem la carena dels penya-segats fins on puguem arribar. Si fa molt vent, anirem més per “dins” de la muntanya, no tant exposats.
I vist el dit de la dona troll, serà el moment per donar la jornada per finalitzada i tornar a Tórshavn, amb la imatge gravada a la retina, de la costa plena de penya-segats, una altra de les imatges màgiques de les Illes Fèroe.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (96,80km i 1h 43min):
Finalment ha arribat el dia que visitarem la capital de les Illes Fèroe, Tórshavn. Amb els seus poc més de 20.000 habitants (incloent els pobles que la rodegen), Tórshavn és una de les capitals més petites del món. Aquest poble-capital d’orígen víking té l’encant d’unir aquests dos aspectes tant contradictoris. Una ànima de poble, alimentada per la proximitat dels feroesos, i la modernitat que esperes d’una capital nòrdica.
Encara que hagis vingut a Illes Fèroe per la naturalesa que desprèn, Tórshavn també mereix una visita. El centre històric té molt d’encant. És el lloc amb més vida i més varietat d’oferta gastronòmica i cultural de les Illes Fèroe. I, sobre tot, per la seva posició estratègica en el centre del país, és el lloc ideal com a “base d’operacions” i també és on més oferta hotelera hi ha.
Avui no serà necessari agafar el cotxe, ja que tot el què s’ha de veure a Tórshavn està a poca distància. El centre del poble es desenvolupa al voltant de la petita península de Reyni, que divideix el port en dues parts: la oriental (el Eystaravág), i la occidental (el Vesteravág).
Península de Reyni, on s’hi ubica el casc històric
El nom Tórshavn té orígen víking: significa “port de Thor”, el déu víking del tro.
Undir Riggi
Lo més característic de Tórshavn son les casetes de fusta de la península de Reyni que és l’àrea del casc històric, o Undir Riggi.
Aquestes casetes negres (cobertes de quitrà), amb les seves finestres blanques i les seves cobertes amb gespa, son una de les senyes d’identitat de les Illes Fèroe. Els locals encara hi viuen: els veuràs tornant de la compra o et toparàs amb els tricicles dels seus nens.
Malgrat dels incendis que ha sofert, moltes de les cases de fusta de Tórshavn, un parell de dotzenes en el centre històric, son originals. Les més antigues es remunten a l’Edat Mitjana i moltes son dels segles XVI i XVII.
Tinganes
Dins del casc històric (undir riggi) es troben els edificis vermells de Tinganes, els quals son l’antiga llar del parlament de Illes Fèroe, el Løgtingið. En aquesta àrea, sobre les grans roques planes de la punta de la península, fou on els víkings, en el segle IX, varen establir el seu parlament original. Aquí es reunien a cada estiu per aprovar lleis, resoldre disputes i conflictes o emetre judicis.
Tinganes, on fins el 1870 es reunia el parlament feroès, és un dels llocs de reunió parlamentària més antics del món. Des de 1870 el Løgtingið es va traslladar a un edifici més modern en el nord de la ciutat i els de Tinganes, protegits, hostatgen altres oficines públiques.
En les roques al final de la península hi ha un gravat que es coneix com el “rellotge de sol” i que es diu que és de l’època dels víkings. En realitat, sembla que no és un rellotge de sol sinó una brúixola.
La Catedral de Tórshavn
En la península de Reyni, camí de Tinganes, pots aturar-te en la catedral de Tórshavn (en feroès “Havnar Kirkja” o “Dómkirkjan”). No podràs evitar topar-te amb la “gran” església de fusta pintada de blanc i amb sostres de pissarra. Malgrat ésser del segle XVIII, és la segona més antiga de les Illes Fèroe. Es porta més de 6 segles amb la més antiga, la qual la vàrem veure ahir, a Kirkjubøur (església de San Olav del segle XII).
Una cosa és certa: no és fàcil de trobar-te la catedral oberta. Pregunta en la propera oficina de turisme per els horaris (es troba a 350m al nord de la catedral).
Skansin
Darrera l’Eystaravág, la part oriental del port, es troba Skansin, el fort construït per a protegir la ciutat. El reconeixeràs per el far. No queda molt del fort original, però hi ha boniques vistes cap a la veïna illa de Nólsoy. A més d’ésser un lloc de pícnic en els dies de bon temps.
L’heroi feroès Magnus Heinason va manar construir el fort a finals del segle XVI. Després de moltes incursions de pirates, estava clar que feia falta protegir el ric port i el centre comercial de la ciutat. Això sí, la fortificació original no va arribar a durar ni un segle: en el 1677 fou destruïda per pirates francesos.
Durant la ocupació britànica en la Segona Guerra Mundial, el fort fou seu de la Royal Navy. Els dos canons que segueixen enfrontant-se al mar avui en dia es varen utilitzar a bord del buc de guerra HMS Furious per a defensar la illa d’un atac alemany. A Skansin també hi ha quatre canons de bronze danesos del segle XVIII.
El passeig marítim de Vágsbotnur
A l’altre cantó de la península, encarat al Vesteravág, està el passeig marítim de Vesteravág. Un dels llocs més animats de la ciutat, amb les seves botigues, cafeteries, restaurants i pubs, ubicats en molts casos, en edificis d’antics magatzems o oficines del port. Si disposes de temps, aturar-se a una terrassa a veure la posta de sol des d’aquí és una molt bona opció. Al llarg de la Vesteravág per el matí es poden comprar peixos i aus recent capturats. Segons la temporada, també es venen patates, remolatxa o ruibarbre de petits productors. Aquí és també on s’ubica la fira en les festes de San Olav.
En el mateix passeig marítim s’hi ubica el famós mercat de peix (Sølutorgið), en unes estructures metàl·liques preparades (tipus marquesines).
Galeria Nacional de les Illes Fèroe (Listasavn Føroya)
Un dels dos museus més importants de les Illes Fèroe. S’exposen diferents obres d’artistes locals. Prop de la Galeria Nacional està el parc Platasjan, on es troba l’estàtua de Tarira, una criatura llegendària creada per l’escriptor local William Heinesen. És una de les moltes escultures que pots trobar a la ciutat. A l’oficina de turisme hi ha fins i tot un tour que et descobreix unes quantes.
Listasavn Føroya
Els horaris d’obertura del museu durant els mesos d’estiu son tots els dies de 11:00h a 17:00h, i els preus son de 90DKK pels adults i entrada gratuïta pels nens i joves fins a 20 anys.
El museu es troba a 1,1km al nord de l’Oficina de Turisme de la ciutat. S’hi pot arribar amb una passejada o amb el bus urbà si es vol. Es pot demanar a la mateixa oficina de turisme quina línia i a on s’ha d’agafar.
En aquest cas, la parada més propera a l’Oficina de Turisme és “Steinatún (Suður)” i hi passen 3 línies de bus (la nº1, la nº2 i la nº4) que ens portarien a la parada més propera del Museu, a “R.C.Effersøes gøta/Tjaldursvegur”, en 8 minuts. Cada 20 minuts passa un bus. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn.
La Vesturkirkjan
El contrast entre casetes de fusta amb segles d’història i edificis contemporanis al més pur estil nòrdic és lo més atractiu de Tórshavn.
Si t’allunyes una mica del centre, aniràs a topar amb dos edificis contemporanis molt interessants. Un d’ells és la “Vesturkirkjan”, una església on la seva coberta en forma de punxa destaca sobre tota la ciutat. La seva gran façana de panells de vidre deixa filtrar la llum en l’interior, on es pot pujar a una galeria per admirar-la des de dalt. Això sí, en aquest cas també els horaris son limitats. Informa-te’n a l’oficina de turisme.
Per arribar a la Vesturkirkjan hi ha uns 800 metres des de l’Oficina de Turisme (uns 11 minuts a peu). Si voleu agafar el bus, heu d’anar a la parada “Steinatún (Norður)”, agafar el bus de la línia 1 o 5 i en 2 minuts et portarà cap a la parada “Vesturkirkja”. Passen busos cada 12 minuts. És la forma més ràpida d’arribar-hi. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn. L’entrada a l’església és gratuïta (però s’accepten donacions).
The Nordic House
És l’altre dels edificis contemporanis que criden molt l’atenció i mereixen una visita. The Nordic House és la seu d’un centre cultural d’intercanvi entre les Illes Fèroe i altres països nòrdics. Uneix la modernitat del cristall amb lo tradicional dels sostres de gespa i l’edifici està inspirat…amb un turó d’elfs!
The Nordic House
L’entrada a l’edifici és gratuïta, i els horaris d’obertura son durant els mesos d’estiu de 9:00h a 17:00h (excepte dissabtes que obren de 10h a 17h i diumenges que obren de 12h a 17h). Per arribar-hi hi ha 1,8km de distància a peu (uns 25 minuts). Creiem que el millor mitjà de transport per fer-ho son els busos de la ciutat. Com sempre, des de la parada més propera a l’oficina de turisme, “Steinatún (Suður)” podem agafar els busos de la línia 1 i 4 que ens portaran en 3 minuts a la parada de “Tórsbreyt” i d’aquí encara hi ha uns 5 minuts caminant fins l’emplaçament. Els busos passen cada 9 minuts. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn.
Museu Nacional (Tjóðsavnið)
Finalment arriba, segons el nostre criteri, el museu més important a visitar a Tórshavn. Es tracta d’un museu que alberga dos àmbits: per una banda, un edifici principal amb una exposició permanent, i per l’altra, un museu a l’aire lliure a prop de l’anterior. L’objectiu és que obtinguis una experiència memorable de la naturalesa, la cultura i la història de les Illes Fèroe. Recomanem visitar els dos ambients.
L’exposició permanent del Museu Nacional ofereix una experiència de la geologia, la botànica, la zoologia, l’arqueologia, la vida popular i la història de les Illes Fèroe, la col·lecció completa dels llegendaris bancs de Kirkjubøur del segle XV, una varietat de vestits nacionals i troballes interessants de la era vikinga. També es pot experimentar un viatge a través de la història natural i geològica de les Illes Fèroe amb la seva vida de mamífers i aus i l’orígen geològic volcànic de les illes.
De l’1 de Maig al 30 de setembre, l’exposició permanent està oberta cada dia de les 10h a les 17h. Es troba al poble de Hoyvík (als afores de Tórshavn), a la direcció Brekkutún nº6.
Per visitar l’Open Air Museum, hi ha una passejada molt bonica per fer entre l’edifici de l’exposició permanent i les granges, com s’observa en la fotografia (uns 16 minuts a peu – un total de 1,3km). L’edifici de les granges està ubicat en una bonica vall verda i val molt la pena arribar-hi caminant.
L’Open air Museum consta d’una granja, la granja de Hoyvíksgarður, la qual està ubicada en una bonica vall verda als afores de Tórshavn, a poca distància a peu de la sala d’exposicions del Museu Nacional. Aquí pots experimentar una antiga granja feroesa amb les seves cases, estables i voltants. La llegenda diu que la granja estava situada originalment a Kúrdalur, però fou traslladada a la seva ubicació actual per el granger que es feu càrrec de la granja en el 1772.
L’horari d’obertura és el mateix que per l’exposició permanent. L’entrada general per ambdos espais son uns 60DKK pels adults i gratuïta als nens fins als 16 anys (això sí, s’han de visitar el mateix dia).
Per arribar fins al complex del museu, farem servir la xarxa pública de busos de la ciutat de Tórshavn, la qual és completament gratuïta. El museu es troba a 3,5km del centre de Tórshavn, i per agafar l’autobús anirem fins a la parada “Steinatún (Suður)” a buscar un autobús de les línies 1 i 3, el trajecte de les quals fins a la parada “Vegurin Langi/Brekkutún” (la més propera al museu) és de 13 minuts. Passen busos cada 10 minuts.
Finalment, tot això és lo què ha donat de si la visita a Tórshavn i entorns, i encara ens cal dir una última cosa: A l’oficina de turisme de Tórshavn disposen de la “Tórshavn Welcome Card”, la qual és una tarja-abonament de 2 dies amb accés als museus, aquari i la pileta pública. També té descomptes en varis establiments de la ciutat. Nosaltres no l’hem adquirit ja que realitzem la visita a Tórshavn en un mateix dia. El seu preu és de 95DKK per persona i surt a compte si vols veure varis museus. La nostra intenció és solament entrar al Museu Nacional.
Tórshavn és el centre cultural de les Illes Fèroe, aquí és on es reuneix quasi tot el país en les grans ocasions. Com en la festa gran: l’Ólavsøka. Les festes son al final de Juliol, i val la pena visitar la capital per aquestes dates.
A l’estiu hi ha molts concerts en la capital feroesa, tant de música local com internacional. Pots informar-te en l’oficina de turisme.
Els preus dels restaurants en Illes Fèroe son molt alts. És complicat gastar-se menys de 70 euros per persona, sense vi.
La mini-capital feroesa també mereix una visita abans de llançar-te a descobrir els paisatges de les illes.
Adjuntem en un mapa de google maps, les atraccions visitades en el dia d’avui:
Avui és el nostre segon dia a l’allotjament de Tórshavn, i el dia d’avui promet ésser súper complet, ja que a la illa de Streymoy hi ha moltíssimes coses per visitar. La nostra intenció del dia d’avui és veure un dels imprescindibles de les illes, la visita als penya-segats de Vestmanna, al nord-oest de la illa de Streymoy, en el quals s’hi arriba amb barca des del mateix poble de Vestmanna. Seguidament després ens aturarem a dos poblets, Kvívik i Leynar, per observar uns assentaments víkings (Kvívik) i una platja de sorra negra (Leynar). La ruta continuarà fins a l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la Oyggjarvegur, la qual és considerada una de les millors carreteres panoràmiques del país. Ens hi entretindrem a parar en tots els miradors i racons, per finalitzar a l’antiga capital de les illes Kirkjubøur. La visita a la capital Tórshavn la deixarem per el dia de demà. Doncs, comencem.
Ens dirigim al poble de Vestmanna per anar a buscar el nostre vaixell de l’excursió que hem reservat fa uns dies. Des de Tórshavn hi ha uns 37,5km (uns 34 minuts amb cotxe). Anirem fins al “Vestmanna Tourist Centre”, el qual és el punt de trobada de la ruta als penya-segats. Per reservar la ruta als penya-segats varem haver-ho de fer on-line a la web: www.puffin.fo/en
Ubicació del Vestmanna Tourist Centre
L’excursió en vaixell als penya-segats d’aus i grutes prop de Vestmanna és una de les atraccions turístiques més antigues de les Illes Fèroe. En aquest recorregut de dues hores, ens aproparem a aus exòtiques, veurem ovelles pasturant en el què semblen ser camps verticals a varis 100 metres sobre el nostre cap, i navegarem cap a grutes profundes i al voltant de piles marines independents de gran altura, tallades i motllurades per la naturalesa a través de milions d’anys.
El guia a bord ens explicarà com aquests penya-segats per a ocells solien servir com a font d’aliment en els vells temps, i com els feroesos encara avui reuneixen a les seves ovelles en les inaccessibles i empinades vessants de les muntanyes.
Es tracta d’un recorregut en la naturalesa real, i per tant, el patró, que és responsable de la seguretat i la comoditat, pot canviar l’itinerari de tant en tant degut a les condicions climàtiques i del mar, etc…
També s’ha de tenir en compte que el clima a les Illes Fèroe pot ésser molt diferent d’un lloc a un altre.
Això també significa que no es pot estimar el temps a Vestmanna mirant el temps, per exemple, a Tórshavn.
Nosaltres hem escollit el “The Classic Tour”, el qual com s’ha dit, dura unes dues hores, i té un preu de 350DKK pels adults i per nens menors de 13 anys uns 200DKK. Les sortides son cada dia a les 10:15h.
Un cop tornem al Vestmanna Tourist Centre, hem de tenir en compte que dins d’aquest edifici també hi ha un museu, un museu de cera realista. Pots comprar l’accés al museu a preu reduït al comprar les entrades per els passejos en vaixell. La nostra intenció, però, no està en visitar aquest museu.
Continuarem la ruta fins al poble de Kvívík, el qual es troba a 12km (12 minuts en cotxe) de Vestmanna, en la mateixa costa. Aquí, només ens aturarem per contemplar les restes dels antics assentaments víkings, concretament el què veurem son restes de 2 edificis del període víking, els quals es troben en un bon estat de conservació, i indiquen la forma de vida dels primers habitants de les illes Fèroe.
Assentaments víkings a Kvívík
La nostra ruta continuarà cap al poble veí de Leynar. Ens aturarem a prop de la platja Leynasandur per anar-hi a peu i observar la seva bellesa. És una platja de sorra negra molt bonica.
Vista la platja i trepitjada la seva sorra, la nostra ruta continuarà cap a l’inici de la carretera panoràmica de l’antiga carretera d’accés a Tórshavn (carretera nº10). En total té uns 20km de longitud i passa per sobre de les muntanyes de Tórshavn. El seu inici està a una gasolinera a 4,4km de Leynar (gasolinera Effo Gas Station), on hi ha el trencall on s’inicia la Oyggjarvegur.
Ja als inicis de la carretera, quan portem 5km de la mateixa, ens aturarem a un dels seus millors miradors, el mirador del fiord Kollafjørður. Les vistes son meravelloses.
Vistes del Kollafjørður des de la carretera panoràmica nº10 (Oyggjarvegur)
Continuarem la nostra ruta i seguidament, a 1,1km de l’anterior mirador, a mà dreta, hi ha un trencall on s’inicia un nou tram panoràmic cap a la vall de Mjørkadalur. Es tracta d’una carretera panoràmica de 3,7km de longitud, amb grans vistes sobre la vall, la qual està ubicada a la carena est de la muntanya Sornfelli (749m), i també es poden fer grans caminades i excursions. Avui no serà el cas. En aquesta vall és famosa la única presó que hi ha a les illes Fèroe.
Un cop retornats de Mjørkadalur a la carretera Oyggjarvegur, anirem a trobar a un altre mirador, aquest sobre el punt kilomètric 6,8km. Es tracta del mirador del fiord de Kalbarsfjørður. Aquest potser és el mirador que té les millors vistes.
KalbarsfjørðurKalbarsfjørður
La carretera és preciosa, enllaça miradors amb miradors, i la recorrerem tranquil·lament, sabent-la gaudir com es mereix. Per finalitzar amb les atraccions panoràmiques més importants, arribarem a un altre trencall a mà dreta en el punt kilomètric (mesurat des del nord, com tots els altres) 10,2km. Es tracta d’una nova carretera molt singular, de 3,5km de longitud, amb grans vistes sobre la vall de Nordradalur amb la illa Koltur de fons. La seguirem fins a trobar el petit poble disseminat de Nordradalur.
Les corbes de la carretera s’adapten al seu subsòl. És un dels exemples de bellesa més impactants. Finalment, arribarem al poblet de Nordradalur i girarem cua un altre cop fins a la carretera Oyggjarvegur, la qual ens durà definitivament fins a les rondes de circumval·lació de Tórshavn. D’aquí, agafarem una carretera cap a l’antiga capital de les Illes Fèroe anomenada Kirkjubøur. Del trencall de Nordradalur fins a Kirkjubøur hi ha 20,4km (uns 20 minuts de cotxe).
Kirkjubøur està ubicat a la costa occidental de la illa de Streymoy, i és la població de més al sud de la mateixa. En el 2012 contava amb 74 habitants. Durant l’Edat Mitjana fou seu episcopal de les illes Fèroe i actualment és el lloc històric més important de l’arxipèl·lag.
S’hi troba la catedral de San Magnus, la qual fou concebuda cap al 1300 per ésser el major temple de l’arxipèl·lag. És una construcció gòtica inacabada, per lo que no té finestres, sostre ni torre.
Just al costat de la catedral, es troba l’edifici conegut com Kirkjubøargarður, un vell edifici de fusta del segle XI que fou residència episcopal, escola, domini reial i actualment residència de l’influent família Patursson, encara que també funciona com a museu. Com podeu imaginar, es tracta de la casa de fusta més antiga del món, anomenada també Roykstovan, i habitada per la mateixa família durant 17 generacions.
La part més antiga de l’edifici està oberta al públic. L’horari d’obertura és cada dia de 9:00h a 17:00h excepte els caps de setmana que obren de 14:00h a 17:00h. El preu per entrar és testimonial, tot i que no hem sabut veure quan val.
El tercer monument del poble és la petita església de San Olaf, que data del segle XII i és la més antiga de les Illes Fèroe que encara està en ús. La seva “silleria” medieval de pedra tallada es troba avui en el Museu Nacional de les Illes Fèroe a Tórshavn i constitueix un dels majors tresors artístics medievals de les illes.
Kirkjubøur és candidata per ingressar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Amb aquestes visites donem la jornada per finalitzada i retornarem a la capital Tórshavn, per acabar el dia.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (114km i 2h 9min):
Avui és el nostre primer dia sencer a l’allotjament de Tórshavn, i la nostra intenció és fer l’imprescindible de l’imprescindible primer de tot, perquè així ja estarà fet, és a dir, la nostra intenció d’avui és anar a visitar la Illa de Mykines i fer-hi un trekking.
Un dels punts ben marcats en el nostre viatge a Illes Fèroe és Mykines. Segurament, de les divuit illes que formen l’arxipèl·lag, Mykines sigui la més famosa, encara que a poca gent li soni el seu nom. És aquí on habita la colònia més gran de “frarets” (“puffins”) de les Illes Fèroe i on s’alça el far més fotografiat del país. Alguns dels nostres paisatges favorits de Illes Fèroe varen sortir d’aquesta petita illa. Verds turons surcats per estrets camins esquitxats d’ovelles, contra un dels cels més blaus que trobem en tot l’arxipèl·lag: t’agradin o no els “frarets”, hi ha molt més a veure a Mykines.
Mykines és l’illa més occidental de l’arxipèl·lag i pertany a la regió de Vágar. Els seus poc més de 10 kilòmetres quadrats de superfície donen recer a una desena de persones en un únic llogaret, travessat per l’únic riu de l’illa. A l’estiu, però, s’omple de famílies que ocupen les cases dels seus avant-passats buscant la tranquil·litat.
Visitem la illa el vuitè dia del nostre viatge, així que ja estem acostumats als turons, als penya-segats i a les praderies. A lo què no estem acostumats és a què no hi hagin cotxes: a Mykines només hi ha quads per els treballs agrícoles. Més pau dins d’un país en el que l’estrès no sembla haver-hi arribat…
Per anar a Mykines hi ha dues formes d’arribar-hi: en helicòpter, des de l’aeroport de Vágar, i en ferry, des del port de Sørvágur, també en l’illa de Vágar. No volíem deixar passar la ocasió de volar en helicòpter i així farem el viatge d’anada a Mykines. Ens presentarem a l’aeroport de Vágar per a l’ocasió. Malgrat que les Illes Fèroe, en general, siguin un país bastant car, aquest servei d’helicòpter està subvencionat pel govern i el preu del bitllet en adult és de 145DKK (uns 18,85€!!!). La durada del vol és de poc més de deu minuts, però segurament, seran els deu minuts més sorprenents, gaudint dels paisatges que havíem vist en fotografies o vídeos des d’una perspectiva totalment diferent.
L’helicòpter és petit (disposa de 12 places), així que serà convenient reservar amb temps per no quedar-se a terra. Pots veure els horaris en la pàgina oficial d’Atlantic Airways, la companyia aèrea de bandera del país que també s’ocupa del servei d’helicòpter. Adjuntem l’enllaç aquí: Timetable – Atlantic Airways
En l’horari es veu que en els mesos d’estiu, només hi ha vols en dimecres, divendres i dissabte. També s’observa que només es pot reservar amb 1 setmana d’antelació !!!
El viatge de tornada, per a provar totes les opcions, la farem en ferry. Des del petit port de Mykines fins al port de Sørvágur. Tampoc és recomanable reservar gaire just. Podeu veure els horaris del ferry en la pàgina oficial del servei de transports d’Illes Fèroe. Adjuntem aquí l’enllaç: 36 Sørvágur – Mykines/Faroese Public Transport Company (ssl.fo)
Horaris del ferry en els mesos d’estiu
El trajecte amb ferry té una durada d’uns 45 minuts, i a més d’oferir un altre angle per gaudir dels penya-segats, ens acosta a l’illot de Tindhólmur.
El preu del viatge és de 120DKK per anar i tornar, per persona. S’ha de reservar a la web específica de Mykines, Mykines.fo.
I una última cosa. Entre l’1 de Maig i el 31 d’Agost, els que viatgin amb ferry, hauran de pagar una taxa extra de 100DKK per persona (a partir del 2021).
Verdes praderies estenent-se per les vessants dels turons, ovelles que semblen formar part del paisatge, el petit llogaret de Mykines travessat per l’únic rierol de l’illa amb les seves cases de teulades cobertes de gespa, cents de mils d’aus, un preciós far de color blanc… no està malament per només deu kilòmetres quadrats.
Un cop a la illa, ens trobarem, a més a més de lo què hem dit, amb restes del passat “bèl·lic” de l’illa. Durant la Segona Guerra Mundial, l’arxipèl·lag fou ocupat per les tropes britàniques on varen construir-hi un radar i un petit refugi per el farer. També ens trobarem amb el monument als pescadors que varen morir a finals del segle XVI: tots els homes treballadors de Mykines moriren en el mar al “trobar-se” amb una sobtada tempesta.
Només arribar a l’illa, començarem el nostre passeig cap a l’illot de Mykineshólmur (literalment “Illa de Mykines”), connectat a Mykines a través d’un pont. El passeig es pot realitzar amb un guia local, de fet, l’oficina de turisme recomana fer-lo amb guia local, però no és obligatori. De moment és possible fer-ho per lliure (això sí: s’ha de pagar una entrada en el centre d’informació i pots orientar-te gràcies a un mapa a l’entrada del llogaret). L’import de l’entrada (o taxa) a pagar és de 250DKK pels adults (i 125DKK pels nens). Aviat, però, serà obligatori entrar amb un guia per ajudar a preservar l’espai natural (Mykines és una zona de protecció especial).
Això ho fan perquè el camí del trekking travessa una zona de nidificació dels “frarets”, entre altres aus, i que quan camines te’n trobes amb milers d’ells en època de cria (de juny a principis de setembre).
Si volguéssim entrar amb un guia local, hauríem de pagar 67€ per persona (una barbaritat). Això ho trobaràs a la pàgina web que aquí t’adjuntem: Home (hiking.fo)
Referent al trekking, pot tenir una longitud entre 7-8km d’anada i tornada, l’alçada màxima a assolir és de 125m sobre el nivell del mar, i es pot fer durar fins a 5 hores si volem, però amb dues hores i mitja ho podríem fer bé. Es tracta de la ruta nº13 del catàleg de rutes senyalitzades de les Illes Fèroe.
El trekking continua fins a l’estret pont penjant, l’Atlantic Bridge, que uneix Mykines amb Mykineshólmur. Aquest illot està deshabitat, excepte per els cents de mils d’aus que hi arriben cada temporada per a criar. Abans, també hi vivia el farer (una de les postals més típiques d’Illes Fèroe és el far de Mykineshólmur), però fa anys que està automatitzat.
És difícil no quedar enamorats dels “frarets”. Amb les seves plomes blanques i negres i la seva forma maldestre de caminar, recorden als pingüins. Amb els seus pics acolorits que semblen enganxats als seus petits caps, tenen un aire als tucans. Amb el seu vol agitat, s’assemblen a gegantins col·librís. Una barreja explosiva però fascinant.
Un petit paradís dins d’un altre paradís. Això és Mykines, la illa dels “frarets” en Illes Fèroe.
Realment, en un dia com aquest, si el temps acompanya, és quan més gaudeixes de la natura i de l’aire lliure, i et poden passar volant les hores que tinguis fins a agafar el ferry de tornada.
Finalment arribarà l’hora de tornar amb el ferry (l’única hora de tornar de la tarda és a les 17:05h, cada dia), i tindrem la sensació que s’haurà acabat com una “aventura celestial”.
Un cop arribats al port de Sørvágur, agafarem el cotxe i ens en tornarem a la capital, Tórshavn, finalitzant la nostra jornada en el dia d’avui.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (98,30km i 1h 35min):
En el dia d’avui farem el trasllat en el nou allotjament on hi passarem la resta de la segona setmana que estem de viatge.
Tal com vàrem dir en anteriors punts de l’article, per a la segona setmana aconsellem allotjar-nos a l’illa de Vágar o a la mateixa capital Tórshavn. Hem triat Tórshavn, perquè disposa de més oferta turística d’apartaments i cases de vacances. La contractació la farem per plataformes com “booking” o “airbnb”, que és on tenen el gruix de l’oferta.
Avui visitarem una nova illa, la illa de Streymoy, la illa de la capital Tórshavn i la illa més gran de les Illes Fèroe, però anirem a veure atraccions a la part nord de l’illa. En veurem 3 d’imprescindibles. Primer de tot, veurem la icònica imatge del poble ideal de les Illes, Saksun, amb les seves casetes amb cobertes de gespa, la seva església, el seu fjord, la seva muntanya i una llacuna,…com una imatge somniada. Després visitarem la cascada més alta de les Fèroe, d’uns 140 metres d’alt, i intentarem apropar-nos-hi al màxim des de la carretera. I finalment, visitarem un dels pobles més bonics i impactants de les illes, Tjørnuvík, el qual està en un grandiós emplaçament envoltat per un amfiteatre de muntanyes, cascades i torrents. Comencem doncs.
Farem la última sortida de Klaksvík, amb el cotxe carregat amb les maletes i accessoris del viatge, i ens endinsarem en la més gran de les illes, Streymoy, fins al poble de Saksun. Son un total de 49km a recórrer (uns 48 minuts de cotxe), creuant pel mig la totalitat de l’illa d’Eysturoy.
Abans mateix d’arribar a Saksun, hem d’anar amb compte amb la carretera, perquè hi ha un trencall abans d’arribar al poble que es dirigeix a l’aparcament de la platja de Saksun. Després de veure el poble ja decidirem si hi anem. Es tracta de l’inici de la caminada que duu a la platja de Saksun, superant la llacuna i el fjord. És una ruta que només es pot fer en marea baixa i dura uns 45 minuts l’anada.
Un kilòmetre abans d’arribar al poble de Saksun ens trobem amb una bifurcació: la carretera de l’esquerra porta a l’aparcament de la caminada a la platja de Saksun, i la carretera de la dreta porta cap al poble de Saksun. Nosaltres primer anirem al poble, o sigui, agafarem la carretera de la dreta.
Si t’agraden els llocs amb aura salvatge aquest lloc t’encantarà. Estem a l’antic poble de Saksun, amb tot just 14 habitants, 5 casetes de sostres de gespa, una església de fusta, muntanyes, un fiord i una llacuna… ah, i una interessant granja i assecador de carn de xai (que es pot visitar i visitarem) entre dos llacs: el Saksunarvatn i el Pollurin. Aquest últim és especial per dues raons; la primera és que serveix de desaigüe a una de les cascades més altes del país (Gellingará) i l’altra és que culmina en una preciosa platja de sorra negra enclaustrada entre muntanyes verdes. És una de les estampes més boniques de tot l’arxipèl·lag.
Els elevats turons que flanquegen el llogaret i la boira que amb freqüència cobreix el fiord, emboliquen Saksun en un raig de misteri molt especial. En l’antiguitat, la platja formada en la petita badia servia com a port natural, però després d’una forta tempesta en l’any 1600, la sorra va bloquejar el fiord impedint el pas de les embarcacions. A més de tot això, que resulta no ésser poc, apareixen desenes d’ovelles pastant sobre esmunyedisses vessants aclaparades per centenars de rierols d’aigües cristallines. Per tant pintorescs motius amuntegats en tant diminut espai, considerem que Saksun pot ser un dels poblets més bells en tot el continent i un dels llocs del que millor record podràs guardar.
Com hem dit abans, a Saksun hi ha un museu ubicat en una antiga granja. S’anomena “Dúvugarðar”, i és un museu dedicat a la vida rural des de l’Edat Mitjana fins el segle passat, ubicat en una granja original de 300 anys. Els horaris d’obertura del museu son de 10:00h a 16:00h, i el preu per entrar son 30DKK pels adults (els nens entren gratis).
Visitat el poble des de tots els angles, posicions i alçades, podem anar a fer un petit trekking fins a la platja negra de Saksun. Ara, ens hem d’assegurar que hi hagi marea baixa perquè si no no podrem passar.
Anar des de l’aparcament a la platja son uns 45 minuts i tornar uns altres 45 minuts. Veuràs que amb un entorn així, el temps passa ràpid. També hem de comentar que es tracta d’una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, concretament s’ha de pagar 75DKK per persona, això si, et deixen pagar-ho amb targeta de crèdit a la porta de la vall.
Ens despedim de Saksun i agafem el cotxe per anar a veure la Cascada de Fossá. Haurem de tornar enrere per la mateixa ruta fins a l’encreuament de la carretera nº10 (a Hvalvik) i agafar la via principal en direcció a Haldarsvík o Tjørnuvík. Des de Saksun tot just hi ha 20 kilòmetres (uns 24 minuts de cotxe). Com veus, les distàncies son molt curtes i amb un cotxe de lloguer pots fer varies rutes en un sol dia.
La cascada de Fossá és un doble salt d’aigua que es troba entre els majors atractius naturals de l’arxipèl·lag. Quan condueixes per les carreteres de les Illes Fèroe hi ha dues constants, dos tipus de companyes que et guien per el camí: les ovelles i les cascades. Surten darrere de cada corba… Si en destaquem una (de cascada), que sigui la més alta, la cascada més alta de les Illes Fèroe, Fossá!
Està encaixonada junt a una corba tancada en la carretera que voreja l’estret de Sundini. A vegades pots estar de sort i veure-la amb un excés de cabal…
Sortejant entre penyals, és possible trepar sobre la torba humida i relliscosa per arribar a la base de la cascada. Possiblement es tracta de la més superba d’entre tantes cascades que trobem a l’arxipèl·lag. El seu doble salt d’aigua és senzillament espectacular.
Visitada la cascada segurament hem acabat xops pel vapor d’aigua que desprèn el seu entorn. Agafem el cotxe i acabem de fer els 7,6km que falten fins a Tjørnuvík, vorejant l’estret de Sundini. Arribem a l’entorn de Tjørnuvik, un poble encaixonat entre les aigües d’un fiord i les parets quasi verticals (i plenes de salts d’aigua) del turó “Hægstafjall”, éssent un dels llocs més bonics de les illes.
Tjørnuvík es troba en la punta nord de la illa de Streymoy, i està envoltat de desenes i possiblement centenars de cascades. Tjørnuvík es troba ubicat al fons d’una bonica badia i encaixonat al peu d’un escarpat amfiteatre verd fluorescent. Sens dubte, el context on es troba el converteixen en un dels pobles més bells que trobarem en el nostre viatge.
Aquest petit poblet de 70 habitants, on en l’any 1956 varen trobar restes d’un cementiri víking, conta també amb una preciosa platja de sorra negra. Des d’ella, en dies clars les vistes arriben fins als llegendaris pilars de roca Risin i Kellingin (El Gegant i la Bruixa), ubicats en l’extrem nord de la illa de Eysturoy. Si estem de sort i no hi ha temporal, allí els trobarem, imponents i pacients enfront a nosaltres, semblant haver-se quedat petrificats amb el pas del temps.
Pels amants del senderisme, un conegut camí de set kilòmetres puja sobre les muntanyes més elevades on es troba encaixonat el poblet. La ruta, creua a l’altra cantó del turó fins arribar a Saksun. Val la pena iniciar el camí i explorar els seus entorns, des d’on es precipiten centenars i centenars de petites i no tant petites cascades. El relaxant so de les cascades el converteix en un fantàstic lloc per a reflexionar. Des del camí a Saksun (nº9 del catàleg de senders senyalitzats de les Illes Fèroe) tindrem unes grans vistes des de les altures.
Icònica vista de Tjørnuvík i dels illots Risin i Kellingin al fons
Quan ens sembli bé, serà l’hora de marxar d’aquest lloc tant idíl·lic. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera 594, vorejant l’estret de Sundini i tenint al costat la illa de Eysturoy. La nostra intenció serà arribar fins al pont que uneix les dues illes per tenir unes vistes espectaculars des de sobre del mateix pont. La idea també seria que fóssim a prop del capvespre, i així podríem contemplar una posta de sol des de sobre el pont mateix.
El pont es troba a 13,7km del poble de Tjørnuvík (uns 15 minuts amb cotxe), i quan hi arribem el creuarem, un cop per veure les vistes, i dos cops perquè hem d’agafar la carretera nº10 per continuar amb la nostra ruta per la illa de Streymoy, ja que avui anem a l’allotjament de la capital Tórshavn.
Ens queden 38,6km per arribar a la capital (uns 34 minuts amb cotxe), on després de la carretera nº10 enllaçarem amb la nº50, creuant dos fjords, el de Kollafjørður i el de Kaldbakfjørður.
El primer que farem un cop arribem a Tórshavn, serà anar a buscar el nostre allotjament, que en aquest cas serà un apartament (amb disponibilitat de cuina), com el de Klaksvík. Un cop instal·lats, anirem a comprar menjar en un dels supermercats indicats amb anterioritat en aquest article (Bonus o Pe).
Veiem que els supermercats Bonus estan ubicats a les rondes de circumval·lació de la capital, i al centre no n’hi ha cap. Si ens va bé ens acostarem a un dels tres supermercats Bonus que hi ha a la perifèria, concretament ens anirà millor (per la carretera que arribarem des del nord) el supermercat ubicat a Hoyvíksvegur nº67:
També hi ha la possibilitat de canviar de supermercat i anar-nos-en al centre de Tórshavn amb un de la cadena Pe, el qual està bastant a prop del centre, concretament a 650m de la catedral de Tórshavn, en la direcció Sigmundargøta nº1:
Els horaris d’obertura son de les 8:00h a les 23:00h (el Bonus anterior era de les 9:00h a les 22:00h). Aquest obre dues hores més al dia.
Un cop comprat el menjar, anirem a l’oficina de turisme de Tórshavn, la qual està ubicada al centre de la ciutat, a 350m al nord de la Catedral, a la direcció Niels Finsens gøta nº17.
Ens aprovisionarem del plànol de la ciutat i de possibles rutes si fes falta, tot i que tenim molt clar el què volem fer.
La jornada d’avui, la deixarem aquí.
Adjuntem la ruta amb cotxe realitzada avui, amb la inclusió del supermercat i oficina de turisme visitats, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix, en un plànol de google maps (133km i 2h 23min):
El dia que encetem té la intenció d’ésser la continuació del dia anterior, un passeig entre carreteres panoràmiques i grans vistes del paisatge espectacular de les illes Fèroe. La intenció d’avui és tornar a la illa d’Eysturoy, i molt a prop de les carreteres del dia anterior, agafar una altra carretera panoràmica fins al poble impronunciable de Oyndarfjørður, i un cop allí, fer una caminada senyalitzada del catàleg de les illes Fèroe fins al poble d’Elduvík (caminada d’anar i tornar). Després de la visita al poble, farem la caminada de tornada a Oyndarfjørður i d’allí anirem a veure un museu a l’aire lliure a la mateixa illa d’Eysturoy. Vaja, creiem que el dia d’avui també promet.
Agafem el cotxe fins l’illa d’Eysturoy, i ens acostarem a la carretera panoràmica anomenada “Oyndarfjarðarvegur”, la qual és la nº643. Fins a l’inici de la carretera hi ha uns 25km (23 minuts amb cotxe des de Klaksvík). El trencall on s’inicia la carretera està a prop del final del fjord Skálafjørður.
Es tracta d’una carretera panoràmica de 10km de longitud que finalitza en el poble d’Oyndarfjørður (el qual es troba en el petit fjord del mateix nom).
La carretera passa per una vall molt bonica, i es va obrint pas fins a trobar el petit fjord de Oyndarfjørður.
Abans d’arribar a Oyndarfjørður, arribarem al trencall per anar al poble de Hellur. Si anem bé de temps (horari i metereològic) ens hi podem acostar per la seva visita. Un cop arribem al poble d’Oyndarfjørður, aparcarem el cotxe en algun aparcament habilitat, i explorarem el mateix poble. De seguida farem, ja que no és molt gran, tot i que té un alberg, un museu i un supermercat.
Anirem a preparar la caminada nº6 del catàleg de les caminades senyalitzades de les Illes, la qual surt del mateix poble i ens conduirà fins a Elduvík, en el fjord veí i conegut en el dia d’ahir (Funningsfjørður).
La caminada té una durada de 2 hores (una hora per anar i una altra per tornar). Té una longitud de 7-8km (anar i tornar) i s’assoleix una alçada màxima de 145m. Està considerada de dificultat fàcil i apta totalment per fer amb nens de qualsevol edat.
Oyndarfjørður
Avui farem senderisme per l’antic camí que uneix els dos pobles ubicats a dos fjords diferents. La ruta comença a l’antiga botiga de Oyndarfjørður. S’ha de caminar uns 50 metres cap a l’edifici de l’escola, girar a l’esquerra i caminar uns 500 metres fins arribar a una cleda en lo més alt del poble.
Allí, on el camí torna a girar a la dreta, s’ha d’entrar en el prat de gespa. Caminarem uns 100 metres costa amunt fins al mur de pedra a la nostra dreta i llavors girarem a l’esquerra seguint el camí.
Després d’uns minuts arribaràs a les fites. Un cop que hagis caminat al voltant d’1km, arribaràs a Elduvíkslíð, la vessant coberta d’herba entre els dos pobles. A l’esquerra veuràs les muntanyes Middagsfjall i Tyril, i a la dreta tindràs una bonica vista cap al nord de l’illa de Kalsoy.
El terreny en Elduvíkslíð és bastant empinat, però el camí és el bo. Més endavant, es té una vista del petit poble de Funningur que es troba encaixat entre les altes muntanyes a l’altra banda del fjord.
Una de les muntanyes és Slættaratindur que amb els seus 880m és la muntanya més alta de les illes Fèroe.
Després d’uns 3 km, l’encantador poble d’Elduvík apareix davant. Elduvík és un antic assentament. No se sap exactament quants anys té, però segons documents històrics data de 1350-1400, però els entesos diuen que pot ésser anterior i tot. Elduvík ha conservat gran part de les seves antigues i encantadores característiques.
En els vells temps no hi havia església en el poble, i per tant, totes les cerimònies religioses importants, inclosos els funerals, havien de tenir lloc a Oyndarfjørður.
Quan arribes al poble, veus una roca plana en el costat dret de la carretera. S’anomena Líksteinur (pedra cadáver). Aquí és on la gent d’Elduvík es despedia dels seus éssers estimats, i el seus taüts es portaven a Oyndarfjørður. La primera església a Elduvík es va establir a 1951.
En l’extrem occidental del poble, hi ha un magnífic congost anomenat Elduvíksgjógv, que val la pena una visita.
Un cop hem explorat i finalitzat l’estada a Elduvík, será hora de reprendre la ruta i fer tot el tram de tornada. Passarem per on hem passat a l’anada, i en qüestió d’1 hora arribarem a Oyndarfjørður.
Agafarem el cotxe i desfarem tota la carretera panorámica i posarem rumb al poble de Norðragøta, el qual dista uns 22km d’Oyndarfjørdður (uns 22 minuts amb cotxe).
Un cop arribem al poble de Norðragøta anirem a buscar el museu que es troba localitzat al costat del port i de l’església del poble. No té pèrdua, ja hi hem arribat.
El museu s’anomena History Museum (en feroés Blásastova), i es tracta d’un museu de cases a l’aire lliure, on s’exposa la cultura i la forma de vida dels avant-passats de les illes. Cal tenir en compte que el museu tanca en dimecres i dijous.
El preu de l’entrada és de 75DKK pels adults i pels nens menors de 14 anys val uns 10DKK. En la página web sembla que hi ha un error en els horaris, ja que diu que l’horari d’obertura és de 14h a 16h. Ens informarem a les corresponents oficines d’informació i turisme. Si fos així, seria difícil poder-hi entrar ja que aquest horari et parteix la jornada.
També cal dir, que si no podem veure aquest museu, en tenim un d’igual o millor als entorns de la capital Tórshavn per poder veure.
Retrocedeix en l’història quan visitis aquesta autèntica casa de camp feroesa del segle XIX i les altres parts del poble històric de Norðragøta, inclosa l’església de 1833.
Blásastova et brinda l’oportunitat única de veure una antiga comunitat de llogaret feroés complet amb antigues cabanes de grangers, antigues cabanes de pescadors i una antiga església. El museu ofereix una visió única de la cultura i la forma de vida en les Illes Fèroe en els segles passats. Els grups (mínim de 20 persones), poden reservar el dinar tradicional de les Illes Fèroe.
Un cop visitat el museu donarem la jornada per finalitzada i ens en tornarem a Klaksvík, per pasar-hi les últimes hores d’aquesta primera semana de viatge.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (71,40km i 1h 10min):
