Categoria: ILLES FÈROE

I arriba el dia de marxar. Com podeu suposar, en funció de l’hora que sigui el viatge, tindrem més o menys temps per aprofitar el dia, però en principi no contem fer gran cosa, únicament carregar el cotxe de maletes i desplaçar-nos a l’aeroport de Vágar.

El nostre vol surt a les 12:00h del migdia de l’Aeroport Internacional de Vágar. Contant que hi volem ser un parell d’hores abans (retornar el vehicle, etc…), preveiem marxar a les 9:00h i ens pararem pel camí en alguna gasolinera a omplir el dipòsit i a comprar dinar.

El viatge s’ha acabat, i aquí us adjuntem el retorn que haurem de fer amb el cotxe de lloguer, de la capital Tórshavn fins a l’aeroport de Vágar (uns 46,80km, que son uns 47 minuts amb cotxe). Allà, retornarem el cotxe de lloguer i agafarem el vol que ens durà a l’aeroport de Barcelona.

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per les Illes Fèroe. Només resta dir que espero que hagueu disfrutat del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Avui és el nostre últim dia sencer que passem a les Illes Fèroe. El dia d’avui el passarem en la seva totalitat a l’illa de Streymoy. Pel matí ben d’hora, la nostra intenció és veure un dels imprescindibles de les illes, la visita als penya-segats de Vestmanna, al nord-oest de la illa de Streymoy, en els quals s’hi arriba amb barca des del mateix poble de Vestmanna. Seguidament després ens aturarem a dos miradors a peu de carretera, el primer a Kvívik i el segon a la platja de sorra negra de Leynar. La ruta continuarà fins a Tórshavn. A partir de l’hora que hi arribem ens dedicarem a visitar tots els atractius de la capital de les Illes Fèroe. Hem previst una ruta de 4 trams per veure-ho tot, si més no lo més imprescindible. Amb els seus poc més de 20.000 habitants (incloent els pobles que la rodegen), Tórshavn és una de les capitals més petites del món. Aquest poble-capital d’orígen víking té l’encant d’unir aquests dos aspectes tant contradictoris. Una ànima de poble, alimentada per la proximitat dels feroesos, i la modernitat que esperes d’una capital nòrdica.

Índex: 1. Penya-segats de Vestmanna 2. Tórshavn: Del Museu Nacional Tjóðsavnið al Centre Comercial SMS 3. Tórshavn: De Vesteravág a la Península de Reyni 4. Tórshavn: De Skansin a Kongaminnið 5. Tórshavn: De Niels Finsens Gøta a la Vesturkirkjan

1. Penya-segats de Vestmanna

Pel dia d’avui tenim reservat de fa uns dies un bitllet per una excursió amb vaixell en el poble de Vestmanna, a la mateixa Illa de Streymoy. El vaixell surt a les 10:30h i hi hauríem de ser un quart d’hora abans, per anar bé. Del nostre allotjament de Tórshavn a Vestmanna hi ha 38,30 kilòmetres (que es fan en uns 36 minuts). Per tant, decidim sortir de Tórshavn a les 9:30h aproximadament. L’excursió és una ruta als penya-segats més propers de Vestmanna, que sembla que son superespectaculars. Ens comenten que la ruta val molt la pena i també creiem que és un imprescindible a fer de les Illes Fèroe.

Anirem fins al “Vestmanna Tourist Centre”, el qual és el punt de trobada de la ruta als penya-segats de Vestmanna. Per reservar la ruta als penya-segats varem haver-ho de fer on-line a la web: www.puffin.fo/en

L’excursió en vaixell als penya-segats d’aus i grutes prop de Vestmanna és una de les atraccions turístiques més antigues de les Illes Fèroe. En aquest recorregut de dues hores, ens aproparem a aus exòtiques, veurem ovelles pasturant en el què semblen ser camps verticals a varis 100 metres sobre el nostre cap, i navegarem cap a grutes profundes i al voltant de piles marines independents de gran altura, tallades i motllurades per la naturalesa a través de milions d’anys.

El guia a bord ens explicarà com aquests penya-segats per a ocells solien servir com a font d’aliment en els vells temps, i com els feroesos encara avui reuneixen a les seves ovelles en les inaccessibles i empinades vessants de les muntanyes.

Es tracta d’un recorregut en la naturalesa real, i per tant, el patró, que és responsable de la seguretat i la comoditat, pot canviar l’itinerari de tant en tant degut a les condicions climàtiques i del mar, etc…

També s’ha de tenir en compte que el clima a les Illes Fèroe pot ésser molt diferent d’un lloc a un altre. Això també significa que no es pot estimar el temps a Vestmanna mirant el temps, per exemple, a Tórshavn.

Nosaltres hem escollit el “The Classic Tour”, el qual com s’ha dit, dura unes dues hores, i té un preu de 398DKK pels adults (uns 55€ aprox) i per nens de 2 a 13 anys uns 165DKK (uns 22€ aprox). És una atracció força cara, però creiem que un cop vista, val molt la pena. És un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe. Les sortides en els dies de temporada alta, poden arribar a ser unes 4 per cada dia. A nosaltres ens interessa la sortida de les 10:30h.

Un cop tornem al Vestmanna Tourist Centre, hem de tenir en compte que dins d’aquest edifici també hi ha un museu, un museu de cera realista. Pots comprar l’accés al museu a preu reduït al comprar les entrades per els passejos en vaixell. La nostra intenció, però, no està en visitar aquest museu. Adjunto, de totes maneres, la pàgina web del Centre, on veureu l’empresa de les sortides amb vaixell i el museu de cera (anomenat “Saga Museum”).

Continuem la nostra ruta per la carretera 21 en direcció a Tórshavn, però a només 10 kilòmetres de Vestmanna, ens aturem a un dels millors miradors de la zona. Es tracta del mirador al poble de Kvívik.

En el poble de Kvívik val la pena aturar-s’hi per contemplar les restes dels antics assentaments vikings, concretament el què val la pena és veure les restes de 2 edificis del període viking, els quals es troben en un bon estat de conservació, i indiquen la forma de vida dels primers habitants de les Illes Fèroe. Nosaltres no ens hi vam aturar ja que teniem la prioritat d’arribar a Tórshavn per a poguer visitar la capital feroesa.

Continuem amb la carretera 21, uns 2,7 kilòmetres més i ens parem en un altre mirador. Es tracta del poble veí de Leynar. L’atractiu és la seva platja de sorra negra. La platja Leynasandur és molt apta per anar-hi a peu i observar la seva bellesa. És una platja de sorra negra molt bonica.

Vista la platja la nostra ruta continua cap a la carretera d’accés a Torshavn nº10. Aquest cop entrarem per l’accés principal (i no per les muntanyes), perquè ens va bé amb la ruta que tenim planificada per visitar Tórshavn i els seus entorns.

2. Tórshavn: Del Museu Nacional Tjóðsavnið al Centre Comercial SMS

Encara que hagis vingut a Illes Fèroe per la naturalesa que desprèn, Tórshavn també mereix una visita. El centre històric té molt d’encant. És el lloc amb més vida i més varietat d’oferta gastronòmica i cultural de les Illes Fèroe. I, sobre tot, per la seva posició estratègica en el centre del país, és el lloc ideal com a “base d’operacions” i també és on més oferta hotelera hi ha.

Avui quasi no serà necessari agafar el cotxe, ja que tot el què s’ha de veure a Tórshavn està a poca distància. El centre del poble es desenvolupa al voltant de la petita península de Reyni, que divideix el port en dues parts: la oriental (el Eystaravág), i la occidental (el Vesteravág).

El nom Tórshavn té orígen víking: significa “port de Thor”, el déu víking del tro.

Entrarem a la ciutat per la carretera nº10 i farem tota una tirada d’atractius pensats des d’aquest accés, conduïnt el cotxe i dirigint-nos al centre de la ciutat. El seguit d’atractius que voldríem visitar son:

• Tjóðsavnið (Faroe Islands National Museum): L’edifici principal està al poble de Hoyvík, tocant a Tórshavn
• Hoyvíksgarður: Forma part del Museu Nacional. Es tracta d’una granja-museu a l’aire lliure per visitar
• Svartafoss Waterfall: Cascada als afores de Tórshavn tocant a Hoyvík
• The Nordic House: Centre cultural que ha guanyat algun premi d’arquitectura, ubicat a les rondes de Tórshavn
• Listasavn Føroya: Galeria Nacional de les Illes Fèroe
• Viðarlundin í Havn: Parc singular i representatiu prop del centre de Tórshavn
• SMS: Centre Comercial de Tórshavn, a 10 minuts a peu de l’Oficina de Turisme de la ciutat.

Nosaltres vam entrar únicament al Museu Nacional, ja que preferiem tenir temps per arribar al Centre i visitar-lo. Amb el cotxe vam anar recorrent tots els atractius, però cal dir que també hagués sigut possible fer-ho amb transport públic (autobusos). A més, la xarxa de busos urbans de Tórshavn és gratuïta.

Tjóðsavnið (Faroe Islands National Museum)

Entrant per l’àrea “metropolitana” de Tórshavn, accedim al poble de Hoyvík (enganxat a Tórshavn) per visitar, al nostre criteri, el museu més important de Tórshavn. Es tracta d’un museu que alberga tres àmbits: per una banda, un edifici principal amb una exposició permanent, per una altra, un museu a l’aire lliure a prop de l’anterior (l’explicarem al següent punt), i finalment una Estació Ballenera que està oberta els caps de setmana durant l’estiu. L’objectiu és que obtinguis una experiència memorable de la naturalesa, la cultura i la història de les Illes Fèroe. Recomanem visitar els tres ambients. Adjunto la seva pàgina web on trobareu els tres àmbits.

L’exposició permanent del Museu Nacional ofereix una experiència de la geologia, la botànica, la zoologia, l’arqueologia, la vida popular i la història de les Illes Fèroe, la col·lecció completa dels llegendaris bancs de Kirkjubøur del segle XV, una varietat de vestits nacionals i troballes interessants de la era vikinga. També es pot experimentar un viatge a través de la història natural i geològica de les Illes Fèroe amb la seva vida de mamífers i aus i l’orígen geològic volcànic de les illes.

De l’1 de Maig al 30 de setembre, l’exposició permanent està oberta cada dia de les 10h a les 17h. Es troba al poble de Hoyvík (als afores de Tórshavn), a la direcció Brekkutún nº6. L’entrada general per els tres espais (Museu en nau industrial + Granja a l’aire lliure + Estació Ballenera) son uns 80DKK pels adults (un xic més de 10€) i gratuïta als nens fins als 18 anys. L’entrada és vàlida per una setmana i es pot utilitzar una vegada per museu, lo què li brinda temps i flexibilitat per explorar i gaudir els llocs al nostre ritme.

Hoyvíksgarður

Per visitar l’Open Air Museum, hi ha una passejada molt bonica per fer entre l’edifici de l’exposició permanent i les granges, com s’observa en la fotografia (uns 16 minuts a peu – un total de 1,3km). L’edifici de les granges està ubicat en una bonica vall verda i val molt la pena arribar-hi caminant. Nosaltres però, que portavem el “mono” de visitar Tórshavn, vam escurçar aquest camí i vam aparcar el cotxe a l’inici del “Walking Track”, per fer el mínim camí possible a peu. Val la pena, però arribar-hi a peu, ja que et vas fent a l’idea de com és la granja a visitar.

L’Open Air Museum consta d’una granja, la granja de Hoyvíksgarður, la qual està ubicada en una bonica vall verda als afores de Tórshavn, a poca distància a peu de la sala d’exposicions del Museu Nacional. Aquí pots experimentar una antiga granja feroesa amb les seves cases, estables i voltants. La llegenda diu que la granja estava situada originalment a Kúrdalur, però fou traslladada a la seva ubicació actual per el granger que es feu càrrec de la granja en el 1772.

L’horari d’obertura és el mateix que per l’exposició permanent. Com hem dit abans, també es podria utilitzar l’autobús públic de Tórshavn per arribar fins aquí, a més és gratuït.

Autobús públic de Tórshavn El museu es troba a 3,5km del centre de Tórshavn, i per agafar l’autobús hauriem d’anar fins a la parada “Steinatún (Suður)” a buscar un autobús de les línies 1 i 3, el trajecte de les quals fins a la parada “Vegurin Langi/Brekkutún” (la més propera al museu) és de 13 minuts. Passen busos cada 10 minuts.

Svartafoss Waterfall

Per arribar a l’aparcament de la cascada des de la granja anterior, hem de fer 2,4km i entrar a Tórshavn a la seva ronda de circumval·lació i tornar-ne a sortir ràpidament. En el mapa de google maps del final del dia veureu com s’hi arriba.

La Cascada Svartafoss, que significa “Cascada Negra”, és una impressionant cascada situada a 2km al nord del Centre Històric de Tórshavn, a Hoydalsá. Flueix a través de Hoydalar i antigament marcava la frontera entre Tórshavn i Hoyvík. La cascada és especialment magnífica durant la temporada de pluges, però a l’estiu, després d’una llarga sequera, el riu i la cascada només tenen una petita quantitat d’aigua. En aquest moment, el mur de pedra que hi ha darrera es veu negre, d’aquí el seu nom. S’han construït camins que faciliten l’exploració i el gaudi d’aquest lloc tant pintoresc.

The Nordic House

És un altre dels edificis contemporanis que criden molt l’atenció i mereixen una visita. The Nordic House és la seu d’un centre cultural d’intercanvi entre les Illes Fèroe i altres països nòrdics. Uneix la modernitat del cristall amb lo tradicional dels sostres de gespa i l’edifici està inspirat…amb un turó d’elfs!

L’entrada a l’edifici és gratuïta, i els horaris d’obertura son durant els mesos d’estiu de 9:00h a 17:00h (excepte dissabtes que obren de 10h a 17h i diumenges que obren de 12h a 17h). Adjunto la seva pàgina web. Per arribar-hi hi ha 1,8km de distància a peu (uns 25 minuts) des del centre de la ciutat. Creiem que el millor mitjà de transport per fer-ho son els busos de la ciutat.

Autobús públic de Tórshavn Com sempre, des de la parada més propera a l’oficina de turisme, “Steinatún (Suður)” podem agafar els busos de la línia 1 i 4 que ens portaran en 3 minuts a la parada de “Tórsbreyt” i d’aquí encara hi ha uns 5 minuts caminant fins l’emplaçament. Els busos passen cada 9 minuts.

Listasavn Føroya (Galeria Nacional de les Illes Fèroe)

Un dels dos museus més importants de les Illes Fèroe. S’exposen diferents obres d’artistes locals. Prop de la Galeria Nacional està el parc Platasjan, on es troba l’estàtua de Tarira, una criatura llegendària creada per l’escriptor local William Heinesen. És una de les moltes escultures que pots trobar a la ciutat. A l’oficina de turisme hi ha fins i tot un tour que et descobreix unes quantes.

Els horaris d’obertura del museu durant els mesos d’estiu son tots els dies de 11:00h a 17:00h, i els preus son de 90DKK pels adults (un xic més de 12€ aprox) i entrada gratuïta pels nens i joves fins a 20 anys. Adjunto la seva pàgina web.

El museu es troba a 1,1km al nord de l’Oficina de Turisme de la ciutat. S’hi pot arribar amb una passejada o amb el bus urbà si es vol. Es pot demanar a la mateixa oficina de turisme quina línia i a on s’ha d’agafar.

Autobús públic de Tórshavn En aquest cas, la parada més propera a l’Oficina de Turisme és “Steinatún (Suður)” i hi passen 3 línies de bus (la nº1, la nº2 i la nº4) que ens portarien a la parada més propera del Museu, a “R.C.Effersøes gøta/Tjaldursvegur”, en 8 minuts. Cada 20 minuts passa un bus.

Viðarlundin í Havn

La Galeria Nacional està dins del recinte d’aquest parc públic de la ciutat. És com el Central Park de Nova York per Tórshavn (salvant les distàncies). Es tracta d’un pintoresc parc que funciona com un oasis dins de la ciutat. És un dels parcs preferits pels locals com pels turistes, oferint un entorn ideal per a un passeig tranquil o per un pícnic. El parc es caracteritza pels seus camins ben cuidats, la seva vibrant flora i les seves impressionants vistes dels paisatges circumdants. És un lloc perfecte per a la relaxació i la reflexió. Els visitants poden trobar encantadores escultures i instal·lacions artístiques repartides per tot el parc, que afegeixen un toc artístic a la serenitat de l’entorn.

SMS

I a 10 minuts a peu de l’anterior, en direcció al centre de la ciutat, ens trobem amb el Centre Comercial de les Illes Fèroe. Es tracta del Centre Comercial més gran del país. Inclou botigues de roba, una llibreria, una joguineria, una joieria, una farmàcia, un gran supermercat (Miklagarður), una botiga d’electrònica i molt més. També conta amb un pati de menjars amb tres restaurants (té un Burger King). SMS també organitza diversos esdeveniments en el pavelló ubicat en el centre del centre comercial. L’horari del Centre és de 9:00 a 18:00 hores, amb el diumenge tancat. Adjunto la seva pàgina web.

3. Tórshavn: De Vesteravág a la Península de Reyni

Després d’aturar-nos a l’aparcament del Centre Comercial SMS ja és el moment de visitar el Centre de la ciutat. Per això tindrem d’aparcar el cotxe. Hem escollit un gran aparcament a la zona del Vesteravág (port occidental). L’aparcament es troba a 300 metres de la península de Reyni, i permet que els cotxes hi puguin estar un total de 8 hores com a molt. Adjuntem l’ubicació de l’aparcament en un plànol de google maps.

Un cop aparcats, visitarem els següents atractius del centre de la ciutat:

• El passeig marítim de Vágsbotnur (Vesteravág): Part oest del Port i passeig marítim singular, amb cases de colors
• Catedral de Tórshavn (Dómkirkjan)
• Reyn: Casc antic i històric de Tórshavn, ubicat sobre la península
• Tinganes: Zona de la península amb els edificis vermells i històrics del parlament de les Illes Fèroe

Tota aquesta àrea central de la ciutat la vam recórrer tranquil·lament a peu. Preveu unes 2 hores com a mínim per a passejar i explorar aquests espais que realment t’encantaran.

El passeig marítim de Vágsbotnur (Vesteravág)

Un cop aparcats, vam passejar per el port de la banda oest de Tórshavn. Aquesta part se n’anomena Vesteravág. Vam recórrer el Passeig Marítim de Vágsbotnur fins a topar-nos amb les famoses façanes de les cases de colors.

És un dels llocs més animats de la ciutat, amb les seves botigues, cafeteries, restaurants i pubs, ubicats en molts casos, en edificis d’antics magatzems o oficines del port. Si disposes de temps, aturar-se a una terrassa a veure la posta de sol des d’aquí és una molt bona opció. Nosaltres, només arribar hi vam dinar de pícnic. Al llarg de la Vesteravág per el matí es poden comprar peixos i aus recent capturats. Segons la temporada, també es venen patates, remolatxa o ruibarbre de petits productors. Aquí és també on s’ubica la fira en les festes de San Olav.

En el mateix passeig marítim s’hi ubica el famós mercat de peix (Sølutorgið), en unes estructures metàl·liques preparades (tipus marquesines).

Hem arribat al considerat centre de Tórshavn, l’espai en xamfrà que està format per escales i bancs de pedra amb el mateix material que el paviment. Se n’anomena “Trappan” i es tracta d’un parc urbà. Per asseure’s-hi una estona i gaudir dels edificis i els colors de la capital Tórshavn. La pròpia arquitectura de la plaça conforma els recorreguts i els bancs.

Catedral de Tórshavn (Dómkirkjan)

Entrem de seguida a la Catedral de Tórshavn, al trobar-se ben bé al costat. En feroès s’anomena “Havnar Kirkja” o “Dómkirkjan”. No podràs evitar topar-te amb la “gran” església de fusta pintada de blanc i amb sostres de pissarra. Malgrat ésser del segle XVIII, és la segona més antiga de les Illes Fèroe. Es porta més de 6 segles amb la més antiga, la qual la vàrem veure en un dia anterior, a Kirkjubøur (església de Sant Olav del segle XII).

Una cosa és certa: no és fàcil de trobar-te la catedral oberta. Pregunta en la propera oficina de turisme per els horaris (es troba a 350m al nord de la catedral). Per internet diuen que els horaris son tots els dies de 10:00 a 16:00h (excepte els diumenges que no obre fins a les 13:00h). Adjunto la seva pàgina web. Ah, nosaltres ens la vam trobar oberta i ho vàrem aprofitar.

Visitat l’interior, li vam donar la volta per veure-la des de tots els seus angles.

Reyn (Casc antic i històric)

Vorejada la Catedral ja podem dir que som al Reyn, o península de Reyni, com vulgueu. Estem a la part residencial de la petita península. Lo més característic de Tórshavn son les casetes de fusta de la península de Reyni que és l’àrea del casc històric, o Reyn.

Entrem a l’àrea residencial del casc històric pel carrer Reyngøta, que creua pel mig la petita península. Nosaltres, però, ens vam dedicar a explorar tots els racons i raconets de l’àrea residencial. De seguida vam trencar per Skipara Hansens Gøta i vam començar a descobrir espais increïbles…

Potser sí que els espais que forma el carrer Skipara Hansens Gøta son de lo més bonic de Tórshavn. Però també n’hi ha d’altres més: Bakkahella, Reyngøta, Gongin, etc…

Aquestes casetes negres (cobertes de quitrà), amb les seves finestres blanques i les seves cobertes amb gespa, son una de les senyes d’identitat de les Illes Fèroe. Els locals encara hi viuen: els veuràs tornant de la compra o et toparàs amb els tricicles dels seus nens.

Malgrat dels incendis que ha sofert, moltes de les cases de fusta de Tórshavn, un parell de dotzenes en el centre històric, son originals. Les més antigues es remunten a l’Edat Mitjana i moltes son dels segles XVI i XVII.

Avancem pel carrer principal de Reyn, Reyngøta, el qual té uns 150 metres de longitud, mal comptats, i desemboca a la zona de Tinganes que veurem més endavant. Aquí a Reyngøta l’espectacle dels racons i raconets bonics continua…

I sense adonar-nos-en, enllacem el carrer principal de Reyngøta cap al barri de Tinganes, amb cases de fusta de color vermell…

Tinganes

Dins del casc històric (Reyn) es troben els edificis vermells de Tinganes, els quals son l’antiga llar del parlament de Illes Fèroe, el Løgtingið. En aquesta àrea, sobre les grans roques planes de la punta de la península, fou on els víkings, en el segle IX, varen establir el seu parlament original. Aquí es reunien a cada estiu per aprovar lleis, resoldre disputes i conflictes o emetre judicis.

Tinganes, on fins el 1870 es reunia el parlament feroès, és un dels llocs de reunió parlamentària més antics del món. Des de 1870 el Løgtingið es va traslladar a un edifici més modern en el nord de la ciutat i els de Tinganes, protegits, hostatgen altres oficines públiques, com la del Primer Ministre de les Illes Fèroe (fotos anteriors).

Finalment, arribem a la punta del tot de la península de Reyni, on s’hi troba un altre edifici governamental i vistes de tota l’àrea del port i de la ciutat. És un lloc que val la pena arribar-hi…

En les roques al final de la península hi ha un gravat que es coneix com el “rellotge de sol” i que es diu que és de l’època dels víkings. En realitat, sembla que no és un rellotge de sol sinó una brúixola.

Vam tornar pel mateix carrer central de Tinganes i per la seva continuació a Reyn, el carrer Reyngøta. Ens vam desviar per algun carreró amagat fins a sortir a l’Eystaravág, la banda est del port.

4. Tórshavn: De Skansin a Kongaminnið

Un cop hem sortit ja de la Península de Reyni, i travessem el Eystaravág (zona est del port), ens dirigim al fort de Skansin. Abans d’arribar-hi creuem molts aparcaments i la zona del port on surten els ferrys que van a les illes com Suðuroy o Nolsoy.

La nostra intenció és iniciar una fase més de la ruta per Tórshavn. Heu de preveure que des del fort Skansin fins a l’obelisc, per a fer tota la ruta contant parades i tot, hi podeu dedicar com a mínim 45 minuts o 1 hora:

• Skansin: Fortalesa construïda per protegir la ciutat
• Undir Ryggi: Carrer amb cases de fusta tradicionals fora de la península de Reyni
• Kongaminnið: Obelisc commemoratiu de 1874, amb grans vistes de la ciutat

Skansin

Darrera l’Eystaravág, la part oriental del port, es troba Skansin, el fort construït per a protegir la ciutat. Es troba a uns 400 metres de la Península de Reyni. El reconeixeràs per el far. No queda molt del fort original, però hi ha boniques vistes cap a la veïna illa de Nólsoy. A més d’ésser un lloc de pícnic en els dies de bon temps.

L’heroi feroès Magnus Heinason va manar construir el fort a finals del segle XVI. Després de moltes incursions de pirates, estava clar que feia falta protegir el ric port i el centre comercial de la ciutat. Això sí, la fortificació original no va arribar a durar ni un segle: en el 1677 fou destruïda per pirates francesos.

Durant la ocupació britànica en la Segona Guerra Mundial, el fort fou seu de la Royal Navy. Els dos canons que segueixen enfrontant-se al mar avui en dia es varen utilitzar a bord del buc de guerra HMS Furious per a defensar la illa d’un atac alemany. A Skansin també hi ha quatre canons de bronze danesos del segle XVIII.

Undir Ryggi

De Skansin ens dirigim a l’inici d’un carreró molt especial amb cases tradicionals de fusta, fora de la Península de Reyni. Hi ha uns 400 metres a peu, tornant enrere a creuar els aparcaments dels ferrys.

Realment sembla que et trobis al casc històric de Reyn, a la península, però no, estàs en un altre barri. També sembla que estiguis permanentment en un poblet amb tants carrers singulars. L’Undir Ryggi fa pujada cap al barri de l’obelisc (Kongaminnið). Té una longitud de poc més de 100 metres.

Kongaminnið

Sortim de l’Undir Ryggi per Hoyvíksvegur i continuem per aquesta mateixa via fins arribar al trencall on s’entra peatonalment al recinte de l’obelisc. Després s’ha de caminar per una passera d’uns 40 metres. L’obelisc de Tórshavn (o Kongaminnið) es troba un xic alçat respecte l’orografia general de la ciutat, i per això hi ha bastants visitants que el vénen a veure, sobretot per les vistes que des d’ell es tenen de Tórshavn.

El monument Kongaminnið és un obelisc de basalt erigit al 1874 per commemorar la visita del rei danès Cristian IX a les Illes Fèroe, la primera visita que feia un monarca danès. Des d’aquest mirador, es gaudeix d’una esplèndida vista de la ciutat. La visita del rei a Tórshavn va tenir els seus moments dramàtics. Tràgicament, l’alcalde de Tórshavn es va desmaiar durant el discurs de benvinguda i va morir en l’acte enfront al rei i la multitud. Es diu que el rei Cristian IX va quedar molt afectat per aquest succés i va recolzar econòmicament a la viuda de l’alcalde durant la resta de la seva vida.

5. Tórshavn: De Niels Finsens Gøta a la Vesturkirkjan

Ja estem en l’última part de la nostra ruta per Tórshavn. Des de l’obelisc Kongaminnið vam caminar fins a la Plaça de l’Oficina de Turisme, i d’allí vam iniciar aquesta última fase passejant pel carrer peatonal Niels Finsens Gøta. El temps que hi podeu dedicar en aquesta última fase és d’un mínim de 30-45 minuts, ja que finalitzem anant a buscar el cotxe a l’aparcament i desplaçant-nos fins a l’església Vesturkirkjan:

• Niels Finsens Gøta: Carrer peatonal amb comerços i botigues que actua com a eix vertebrador de la vida del centre de la població. En primer terme, trobem l’Oficina de Turisme, després l’edifici del Parlament (Løgtingið), i finalment l’edifici de l’Ajuntament de Tórshavn (Tórshavnar Býráð).
• Paname Café: Cèntric i popular cafè amb botiga de souvenirs i llibreria
• Vesturkirkjan: Església contemporània que destaca en el skyline de la ciutat.

Niels Finsens Gøta

De l’Obelisc (Kongaminnið) fins a l’Oficina de Turisme del Centre de Tórshavn hi ha uns 500 metres (8 minuts a peu). Per l’Oficina de Turisme hi passa el carrer Niels Finsens Gøta. El seguirem fins al seu final amb el centre de Tórshavn.

L’Oficina de Turisme de Tórshavn està situada en la confluència dels carrers Niels Finsens Gøta amb Steinagøta (forma una plaça anomenada Steinatún, on hi passen tots els autobusos públics de la ciutat). El seu horari d’obertura és de dilluns a divendres de 10:00 a 16:00h, dissabtes de 10:00 a 14:00 hores i el diumenge està tancat (com a tot arreu!). Caminarem els últims 180 metres del carrer Niels Finsens Gøta acabant a l’espai de plaça que forma l’avinguda Vaglið (on es troba el Paname Café). Cal dir, que el carrer Niels Finsens Gøta és força més llarg. Per la part nord continua endinsant-se en els barris i finalitzant prop del centre comercial SMS. En total és un carrer que té una longitud de 600 metres!!! Com hem dit, és el carrer comercial més important de la ciutat.

És un carrer que està ple de botigues de tot tipus (moda, artesania, etc…), i també conté varis edificis públics importants que li dónen personalitat. Primer de tot ens hem trobat l’Oficina de Turisme de Tórshavn, però si continuem cap al centre, a mà esquerre ens trobarem l’edifici actual del Parlament feroès (Løgtingið).

L’edifici blanc de fusta del parlament feroès està ubicat en un espai força bonic. El carrer Niels Finsens Gøta hi forma com una plaça on apareixen altres elements com un canal d’aigua, un parc i la ubicació d’un quiosc molt singular.

També hi ha altres elements com petites escultures, fa poc hi havia un banc gegant de fusta de color blanc…

A l’altra banda del carrer Niels Finsens Gøta, hi ha en la seva part final l’Ajuntament de la ciutat de Tórshavn. És un edifici de pedra fosca i no sembla el què creiem que hauria de ser, un edifici més notori. En feroès l’edifici de l’Ajuntament es diu Tórshavnar Býráð.

Darrera l’Ajuntament, en un pati de gespa, paral·lel al carrer Mylnugøta, apareixen escultures, una d’elles es diu Traðarmaðurin.

Traðarmaðurin És una imponent i icònica estàtua de bronze que significa un comerciant. És un símbol del patrimoni marítim feroès i un testimoni de l’arraigada connexió dels illencs amb el mar. Creada per l’artista feroès Hans Pauli Olsen, s’ha convertit en una part integral del paisatge de Tórshavn. L’estàtua representa a un comerciant fort i decidit, agafant amb orgull un peix sobre el seu cap, simbolitzant la importància de la pesca en la cultura i l’economia feroeses. La postura del pescador irradia determinació i resiliència, rendint homenatge a la històrica dependència dels illencs de la pesca com a forma de vida.

Paname Café

I finalment arribem a l’últim lloc que voliem arribar en aquesta ruta a peu pel centre de la ciutat. Es tracta que ni més ni menys d’un Cafè. Però no és un cafè qualsevol, és el Paname Café. Ubicat en un edifici històric amb sostre de gespa de la plaça Vaglið, a prop del Parlament, es troba el Paname Café, d’inspiració parisenca, que combina a la perfecció la decoració francesa amb l’hospitalitat feroesa informal i un autèntic toc històric. Aquest cafè familiar ofereix reposteria i pa casolà, cafè i tè orgànics, a més d’excel·lents vins francesos per acompanyar una taula d’embotits. És el lloc perfecte per començar el dia amb un pa casolà amb formatge i melmelada de ruibarbre o per rematar un llarg dia amb una bona cervesa local.

Nosaltres vam estar-hi una molt bona estona per rematar el dia de visita de Tórshavn. L’edifici, a part de ser un cafè, també és una llibreria, i una botiga de souvenirs. Aquí vam comprar els imans de nevera que vam portar als nostres familiars…

I només ens faltava acomiadar-nos del centre de Tórshavn, així que vam recórrer els quasi 300 metres que ens separaven de l’aparcament on havíem aparcat el cotxe, per tal de desplaçar-nos fins a l’últim punt de la nostra ruta per Tórshavn.

Vesturkirkjan

El contrast entre casetes de fusta amb segles d’història i edificis contemporanis al més pur estil nòrdic és lo més atractiu de Tórshavn. Ens vam haver d’allunyar uns 800 metres del centre de Tórshavn per trobar un edifici contemporani força interessant. És la “Vesturkirkjan”, una església on la seva coberta en forma de punxa destaca sobre tota la ciutat. La seva gran façana de panells de vidre deixa filtrar la llum en l’interior, on es pot pujar a una galeria per admirar-la des de dalt. Això sí, en aquest cas també els horaris son limitats. Informa-te’n a l’oficina de turisme. Adjunto la seva pàgina web.

Per variar, ens el vam trobar tancat, i només vam poder gaudir dels exteriors. Això sí, l’edifici està com integrat en un petit parc urbà amb ànecs i tot, on hi ha una estàtua d’algun guerrer viking que no vam conèixer.

Autobús públic de Tórshavn Per arribar a la Vesturkirkjan hi ha uns 800 metres des de l’Oficina de Turisme (uns 11 minuts a peu). Si voleu agafar el bus, heu d’anar a la parada “Steinatún (Norður)”, agafar el bus de la línia 1 o 5 i en 2 minuts et portarà cap a la parada “Vesturkirkja”. Passen busos cada 12 minuts. És la forma més ràpida d’arribar-hi. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn. L’entrada a l’església és gratuïta (però s’accepten donacions).

Visitats els exteriors de la Vesturkirkjan, només ens quedava tornar a l’allotjament. Per això, ja estàvem encarats per sortir fàcilment gràcies a la seva ubicació de l’església i al sentit de tota la ruta.

Finalment, tot això és lo què ha donat de si la visita a Tórshavn i entorns, i encara ens cal dir una última cosa: A l’Oficina de Turisme de Tórshavn disposen de la “Tórshavn Welcome Card”, la qual és una tarja-abonament amb accés als museus, aquari i algun altre atractiu. També té descomptes en varis establiments de la ciutat. Nosaltres no l’hem adquirit ja que realitzem la visita a Tórshavn en un mateix dia i segur que no ens surt a compte. En canvi si t’estàs 2 dies o més i vols visitar varis museus, segur que et surt a compte. Pregunta-ho a l’Oficina de Turisme. La nostra intenció ha estat solament entrar al Museu Nacional.

Tórshavn és el centre cultural de les Illes Fèroe, aquí és on es reuneix quasi tot el país en les grans ocasions. Com en la festa gran: l’Ólavsøka. Les festes son al final de Juliol, i val la pena visitar la capital per aquestes dates.

A l’estiu hi ha molts concerts en la capital feroesa, tant de música local com internacional. Pots informar-te en l’oficina de turisme.

Els preus dels restaurants en Illes Fèroe son molt alts. És complicat gastar-se menys de 70 euros per persona, sense vi.

La mini-capital feroesa també mereix una visita abans de llançar-te a descobrir els paisatges de les illes.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (82,50km i 1h 35min):

Adjuntem en un mapa de google maps, el recorregut peatonal realitzat pel Centre de Tórshavn amb les seves atraccions visitades:

Teníem ganes de que arribés el nostre primer dia que passéssim a les Illes del Nord. La idea del dia d’avui era principalment recórrer la que per nosaltres és la illa del nord més bonica, la Illa de Kalsoy. També és la més occidental. En el dia anterior la varem veure molt bé amb els diferents trekkings o caminades que varem fer. Per arribar a l’illa de Kalsoy s’hi arriba en ferry, i un cop a l’illa anirem fins al seu extrem nord per fer una altra caminada panoràmica, la Ruta al Far de Kallur, que surt del poble de Trøllanes. Posteriorment visitarem tant el poble de Trøllanes com Mikladalur, on en aquest últim s’hi troba una estàtua amb una gran llegenda al darrere. Tornarem amb ferry a Klaksvík on visitarem breument la ciutat, ja que per nosaltres no té el nivell de Tórshavn. Ens conformarem en visitar l’església principal i després fer una caminada fins a un mirador panoràmic anomenat Klakkur, amb unes grans vistes sobre Klaksvík i les illes del Nord. Si queda temps, que en quedarà, encara farem una mini-ruta amb cotxe fins al poble de Viðareiði (capital de l’illa de Viðoy), que és el punt més al nord que haurem anat de les Illes Fèroe. A Viðareiði comença un trekking majestuós fins als penyasegats de Villingadalsfjall, prop del cap Ennisberg, un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe, tot i que per avui no serà, que ja portarem 2 trekkings. El deixem per una altra ocasió. La tornada a Tórshavn serà relaxada, de contemplació dels paisatges potser encara més íntims i singulars de les Illes del Nord.

Índex: 1. Ferry a Kalsoy 2. Caminada a Kallur Lighthouse 3. Mikladalur 4. Mirador de Klaksvík 5. Carretera fins a Viðareiði

1. Ferry a Kalsoy

La intenció del dia d’avui és passar la major part del dia a l’Illa de Kalsoy, i hem de tenir en compte els horaris del ferry que hi porta, ja que el bitllet ja l’haurem reservat amb la màxima antelació possible. Si no és el cas, haurem de mirar de ser-hi bastant més d’hora de la sortida per trobar lloc, ja que el ferry on anirem és bastant petit.

El nostre ferry cap a Kalsoy surt a les 10:00h des del port de Klaksvík. Vam reservar un cotxe amb conductor i 3 persones restants (total de la família de 4). Per portar el bitllet reservat ens han dit que hem de ser-hi com a molt tard, a un quart d’hora menys a la sortida (a 3/4 de 10:00h). Per tant, si del nostre allotjament de Tórshavn al moll de Klaksvík (ens hem de presentar a la Terminal de Ferry de Klaksvík, ubicada al vial Strangavegur) hi ha 45 minuts, només cal que com a molt tard sortim a les 9:00h del matí. Adjunto el punt exacte que ens vam tenir de presentar al port de Klaksvík:

I així ho vam fer. Adjunto la pàgina web del Ferry de Kalsoy perquè pugueu fer les reserves o qualsevol consulta dels horaris.

El preu per embarcar 4 persones i 1 cotxe de gasolina al ferry de Kalsoy és de 549DKK (anada i tornada, uns 75€ aprox). El seu desglòs és de 269DKK pel cotxe i el conductor, dos adults a 210DKK i un adolescent a 70DKK. En la pàgina web anterior també podreu fer les simulacions.

Per arribar a Klaksvík cal travessar 2 túnels submergits de pagament (bé l’Eysturoyartunnilin ens el podríem estalviar però s’hauria de fer molta volta…): l’Eysturoyartunnilin (entre l’illa de Streymoy i la d’Eysturoy) i el Norðoyartunnilin (entre les illes de Eysturoy i la de Borðoy, on Klaksvík és la capital).

Obres a l’embarcador de Syðradalur Durant els últims dies hem vist a les notícies de la web del ferry que s’han produït obres en l’embarcador de baixada a Kalsoy (Syðradalur). En principi les obres s’acabaven el dia abans de comprar els bitllets, per tant tot ho teníem pensat per fer el trajecte amb el cotxe de lloguer per Kalsoy (això ens feia guanyar llibertat i comoditat). Doncs el que no havia de passar va passar. Un cop arribats al moll de Klaksvík a 3/4 de 10h, un operari del ferry ens avisa que els cotxes no es poden embarcar i que hem de viatjar sense cotxe i agafant la línia de bus públic per l’illa de Kalsoy. Per sort, aquest pla B també el teníem estudiat…

Vam embarcar tots quatre al ferry de Kalsoy, i un cop vam arribar a Syðradalur (el trajecte és d’uns 20 minuts tant l’anada com la tornada), vam pujar a l’autobús públic de la línia 506 que fa Syðradalur – Trøllanes. Tant els ferrys com els busos van súper coordinats, i vam notar que l’autobús va esperar als passatgers del ferry per si els havia de portar. Adjuntem la pàgina web de la línia 506 d’autobús públic perquè vegeu els horaris:

Com podeu observar a les 10:20h surt un bus de Syðradalur que va a Trøllanes (arriba a les 10:50h). Això és el què vam tenir de fer. Per altra banda, el conductor d’autobús ens va recomanar que compréssim un ticket de tot el dia per l’autobús, ja que també l’hauríem d’agafar després i en 2 llocs diferents, com veureu. El cost d’un ticket d’1 dia d’autobús públic per la línia 506 de Kalsoy és de 100DKK per persona (uns 13,4€, un pèl caret, com tot!!). Per sort, es pot pagar amb tarja.

El paisatge que discorre entre klaksvík i Syðradalur és realment preciós, sobretot si el dia és clar i es pot gaudir de la perspectiva de les diferents muntanyes de les illes circumdants.

Un cop el ferry ha arribat a Syðradalur, pugem a l’autobús de la línia 506 que ens portarà a Trøllanes, recorrent la única carretera que té l’illa en direcció nord. Farem uns 16,60km (uns 30 minuts en autobús i uns 20 minuts en cotxe) per arribar a Trøllanes que és el poble on comença la nostra caminada. La conducció per la carretera és anant amb molt de compte, ja que la mateixa no té línia divisòria producte de la seva estretor.

Carreteres a Kalsoy Per una banda estavem una mica mosquejats pel tema de no poguer portar el cotxe. Això ens feia perdre llibertat. Però per altra banda, i veient les carreteres de Kalsoy, ens donava molta tranquil·litat que hagués de ser el conductor de l’autobús qui hagués de vetllar perquè tot sortís bé. Ells ja estaven acostumats a fer aquestes carreteres i tots els trajectes van anar molt bé. Més tranquils tots.

2. Caminada a Kallur Lighthouse

Un cop l’autobús ens deixa a Trøllanes ens prepararem per iniciar la caminada. Ens dirigim a la part nord-oest del minúscul poble, ben bé al costat d’on ens ha deixat l’autobús, i ja veiem una tanca al mig del pas, amb una persona cobrant als turistes. Ja som al peatge de la caminada! Hem de dir que aquesta caminada és un dels imprescindibles a fer a les Illes Fèroe, per tant, és normal que ens hi trobem a tanta gent. Tant el ferry com l’autobús anàvem ben plens. La Taxa a abonar és de 200DKK pels adults (26,80€) i 100DKK pels nens de 13 a 17 anys, i gratis pels menors de 13 anys. Trobaràs la caminada i les tarifes a la pàgina web de “hiking.fo“.

El diminut i privilegiat poble de Trøllanes és l’inici del sender que ens conduirà fins al far. No resulta difícil de trobar-hi el camí, ja que molts senderistes el realitzen, i el propietari dels terrenys ha iniciat les obres per mantenir el camí en bones condicions. També ens trobem que està molt ben senyalitzat amb pals clavats de fusta de color blau. El dia que hi anem ens trobem a una mini-excavadora fent feines de consolidació del terreny i moviment de terres.

És important seguir el camí marcat i deixar-se portar per les impressionants vistes que emmarquen el camí. En moltes ocasions la caiguda en vertical fins a l’oceà és de varis centenars de metres. Aquest factor, junt amb el fet de saber que estàs en un lloc remot, fa que la sensació d’estar en un lloc únic es multipliqui. El camí és en lleugera pujada tota l’estona fins al Far.

La ruta d’anada dura 1 hora aproximadament, i és en pujada salvant un desnivell d’uns 200 metres. A l’arribar a les proximitats del Kallur Lighthouse, el verd dels penya-segats es fon amb la boira espessa que s’acumula en la cima de la muntanya que es troba en un dels extrems de l’illa. El sender vertiginós en el que es troba ubicat el far de Kallur acaba en l’enorme i gegantina paret vertical d’aquesta muntanya, tallada quasi a la perfecció per la naturalesa i que bloqueja els núvols que arriben del nord. Aquests núvols, que moltes vegades es confonen amb boira, voletegen per sobre el far, otorgant-li una àurea de misteri i soledat fascinants.

Boira Com ja sabíem i havíem vist en altres llocs, a les Illes Fèroe és normal que faci un temps de núvols i boira. Nosaltres portàvem tres dies amb un sol radiant i força bon temps, i en aquest quart dia ens va tocar els núvols i la boira, també una mica de vent. Ens vam haver d’aguantar ja que pràcticament no vam poder veure res d’aquest paisatge meravellós que es veu des del Far de Kallur.

De tant en tant el temps s’esclarissava, però durava poc, de seguida es tornava a tapar. Nosaltres vam aprofitar per anar a veure la Tomba de l’Agent 007, James Bond. La tomba s’ubica seguint la carena del far cap al penyasegat de major alçada, a uns 200 metres del Far.

En aquest paratge inhòspit, el petit far de Kallur s’alça com un autèntic gegant en la fi del món. Lo més impressionant és creuar un estret congost que condueix a un petit monticle en el que les vistes del far son impressionants. Des del braç del congost, al que s’accedeix fent exercicis d’equilibrisme lluitant contra el vent i l’abisme que s’obre a cada costat, es pot gaudir d’una panoràmica incomparable. Avui, però, no es pot contemplar aquestes vistes i l’immens paisatge.

Nosaltres creuem igualment l’estret congost que s’allunya del far per veure si tenim millors vistes i el temps ens depara una treva, però no, tot seguia força tapat.

Els camins panoràmics del voltant del far juguen amb l’abisme molt fàcilment. Has de mantenir l’equilibri constantment per tal de gaudir de l’immens panorama.

Us adjuntem algunes vistes tretes d’internet on observareu l’autèntic paisatge dels entorns del far, i tot el què ens vam perdre nosaltres per culpa de la boira i els núvols.

La vista del far de Kallur deixa sense esma. Al sud està el penya-segat de la muntanya Borgarin de 537m d’alçada- A l’oest es veu l’illa d’Eysturoy i a l’est es veu el cantó nord de les illes de Kunoy i Viðoy. És una llàstima que no tinguéssim millor temps, però tot no es pot tenir a les Illes Fèroe. Pot ser un motiu per tornar en un altre viatge.

El camí de retorn a Trøllanes és el mateix que el d’anada.

I arribem al petit poble de Trøllanes que ara visitarem perquè disposem d’un xic més d’1 hora per estar-hi, abans d’agafar l’autobús corresponent. El petit poble de Trøllanes és famós en totes les Illes Fèroe per les llegendes de trolls que allí habiten. Segons expliquen les històries populars, la petita vall on s’ubica Trøllanes era la llar de nombrosos trolls, que varen evitar aquestes terres fins que una dona, Giðja els va foragitar en nom de la religió cristiana.

Més enllà de curiositats i llegendes, Trøllanes és famós per la seva antiga forja (la qual segueix en actiu i es poden comprar artilugis de metall fets a mà per els locals). En realitat, es tracta d’un petit museu anomenat “The Blacksmith on Trollanes: Economusée“. Adjunto la seva pàgina web.

També és famós per trobar-s’hi el kiosk de la fi del món. Aquest petit local és un simple contenidor reaprofitat com a botiga en la que es poden comprar records de la illa de Kalsoy. També és el lloc ideal per a reprendre forces després de l’excursió i meravellar-se per última vegada d’aquest lloc remot i increïble.

El far de Kallur és un dels llocs més singulars de tot l’Atlàntic Nord. La seva ubicació privilegiada, rodejat de penya-segats de cents de metres d’alçada, el converteixen en un lloc icònic en les Illes Fèroe. Però com tot lloc privilegiat, es troba amagat darrera diversos obstacles que s’han de superar amb determinació. La recompensa final val la pena: trobar-se a la vora de l’abisme i amb unes vistes úniques de la muntanya de Borgarin, de la illa d’Eysturoy, i de les illes Kunoy i Viðoy.

Finalitzat el trekking i l’exploració del poble de Trøllanes, agafarem l’autobús de la línia 506 en direcció Syðradalur, però farem una parada intermitja en el poble de Mikladalur, a uns 6km de Trøllanes. A Trøllanes agafem el bus a les 14:35h. A les 14:45h (10 minuts més tard) ens deixarà a Mikladalur.

3. Mikladalur

En el poble de Mikladalur, en la mateixa illa de Kalsoy, hi ha una estàtua dedicada a la Kópakonan. Es tracta d’una “selkie”, criatures mitològiques del nord d’Europa que son foques en el mar, però al sortir es “treuen” la seva pell per transformar-se en dones. Tenen la seva versió feroesa: la Kópakonan, que literalment significa dona foca.

Llegenda de la Kópakonan de Mikladalur L’estàtua està ubicada aquí perquè és on es troba una llegenda que la té com a protagonista. Aquí, resumint molt, fou on un granger, enamorat, li va robar a una Kópakonan la seva pell. Els dos es varen casar i tenir fills, però el granger tenia que mantenir tancada amb clau la pell de foca de la seva esposa. Un dia, es va oblidar de la clau i la selkie va retornar al mar com a foca i es va casar amb un elefant marí, amb el que va tenir més fills. Quan el granger i els seus companys varen matar a l’elefant marí i a les seves cries, en una de les seves caceres habituals, va caure sobre ells i tota la illa de Kalsoy la maldició de la selkie. Encara avui hi ha homes que moren en el mar i en les muntanyes de l’illa a causa de la maldició, segons la llegenda.

Llegendes a part, la “selkie” es troba en un lloc preciós, amb les illes del nord de fons (concretament la illa de Kunoy). I per lo vist, en els dies de forta tempesta, quan està rodejada d’onades, la seva imatge és realment esglaiadora.

Una visita al petit poblet de Mikladalur valdrà molt la pena. Així aprofitarem el temps esperant que arribi el pròxim autobús per anar a Syðradalur. Contes fascinants, naturalesa encantadora, l’estàtua de la dona foca, el molí-casa i la ferreria a Norðnástova. Aquestes son algunes de les coses que pots experimentar a Mikladalur.

La gent ha viscut a Mikladalur des del començament de l’Edat Mitjana. En el 1949 es va iniciar la construcció d’un moll de desembarcament, i la connexió per carretera es va establir en el 1981. Aquesta connexió fou un canvi significatiu per la gent de Mikladalur. Abans d’això, tenien que baixar a terra en el desembarcador i caminar per l’esquerda empinada i estreta. La vall, amb el seu impressionant tamany, sempre ha atret a viatgers i en els últims anys l’estàtua de la Dona Foca només s’ha afegit a l’atracció.

Cafè Eðge Al final del carrer de baixada per anar a veure l’estàtua s’hi troba l’únic cafè de Mikladalur, anomenat Café Eðge. Obre de dimarts a dissabte, i nosaltres el vam trobar tancat perquè hi vam anar en dilluns.

Un cop visitat Mikladalur, anem a la parada de bus a buscar l’autobús que ens durà al moll de Syðradalur, i d’aquí al ferry cap a Klaksvík. El bus passa per Mikladalur a les 16:05h (farem servir el ticket de bus públic que hem comprat per tot el dia). El bus arriba a Syðradalur a les 16:30h, que és l’hora que surt el ferry cap a Klaksvík. Arribem a Klaksvík amb el ferry de les 16:30h (hora de sortida de Syðradalur). Per tant, arribem a Klaksvík, 40 minuts després, a les 17:10h.

4. Mirador de Klaksvík

Un cop arribats al moll de Klaksvík, ja recuperats de la caminada al Far i havent dinat de pícnic, pensem en anar a visitar el poble de Klaksvík, el qual té uns 5.000 habitants. Klaksvík és coneguda com la capital pesquera de les Illes Fèroe, però aquesta indústria és només una part de lo que Klaksvík té per oferir.

Klaksvík és la segona ciutat més gran de les Illes Fèroe i la història de la ciutat es remonta a l’era vikinga (800-1050). I fins a mitjans del segle XIX, la ciutat estava formada únicament per llogarets dispersos. Al 1856 es va crear una base per el desenvolupament comercial a Klaksvík, que es va convertir en el centre comercial i cultural de les Illes del Nord en els següents segles. L’indústria pesquera segueix activa a Klaksvík, i la ciutat alberga algunes de les majors empreses pesqueres del país. Klaksvík també ha fomentat artistes famosos, així com músics i bandes. Pots reconèixer als seus habitants per una característica pronunciació arrossegada de la lletra A, que difereix d’altres dialectes de les Illes Fèroe, i alguns inclús veuen a Klaksvík com el centre d’una Cultura de les Illes del Nord.

Començarem la visita a Klaksvík per un dels seus monuments estrella, l’església moderna consagrada el 1963 Christianskirkjan, la qual es troba al centre de la ciutat a 200m del seu port.

L’església Christianskirkjan, del 1963, és una fita arquitectònica a Klaksvík. L’església fou dissenyada amb la inspiració de la catedral de Kirkjubøur i la tradició de construcció de cases flotants feroeses. Dins de l’església pots admirar el retaule “El Gran Sopar”(1901) de Joakim Skovgaard, i en el soterrani de l’església es pot gaudir de l’obra d’art de “Jesus de Natzaret” de Edward Fuglo i Sjúrður Sólstein. Vam intentar entrar, però estava tancat. Ens vam haver de conformar amb les vistes des de fora.

A dos-cents metres de l’església, en direcció al port, es pot visitar una de les cerveseries més famoses de les illes Fèroe, per no dir la més famosa, anomenada Føroya Bjór. L’horari d’obertura de la mateixa és de 10:00h a 17:00h. En la seva web expliquen el procés d’elaboració de les seves cerveses (Forsíða – Föroya Bjór (bjor.fo)). Nosaltres, per l’hora que era, no la vam poder visitar. Ho deixem per un altre viatge.

Empresa fundada en el 1888, Føroya Bjór és una cerveseria familiar de Klaksvík. El carner és el símbol de l’empresa que ha desenvolupat la tradició feroesa de refrescs i cervesa durant els últims 129 anys. En la nova botiga, pots aconseguir molta informació sobre la història de la cerveseria i el treball actual, així com destil·lar whisky. Durant l’estiu, regularment s’organitzen visites a la cerveseria. T’has de posar en contacte amb la botiga o amb l’oficina de turisme per obtenir més informació.

Un cop visitada la cerveseria (en el cas hipotètic que ho haguéssim pogut fer), ens voliem acostar a l’únic museu que hi ha a Klaksvík, el Norðoya Fornminnissavn, el qual està a 800m de l’església en direcció al port. Es tracta del “Museu de les illes del Nord” com així diu el seu nom, i està ubicat en l’antiga botiga del Monopoli Comercial Reial Danès des de 1838. En el museu hi trobaràs eines de treball, una vella farmàcia, històries i interessants objectes del passat. El Monopoli Comercial Reial Danès fou abolit en el 1856, però la casa roman quasi sense alterar. Les parets traspuen història, tanta que es diu que la vella botiga està encantada.

Una altra opció que tampoc vam fer pel temps que feia, era donar una volta pel seu important port pesquer de la ciutat, i acostar-nos posteriorment a l’anomenat “Klaksvik Park”, el qual és un parc públic on s’hi troba un dels pocs boscos de les illes Fèroe. Es troba a uns 1300m de l’església i s’hi pot anar amb bus urbà, o a peu, fent una agradable passejada i coneixent més la ciutat.

El nom del parc és “Viðarlundin Uti i Grøv”, i és un fèrtil oasis amb vistes a la badia de Borðoyavík. Els arbres foren plantats en la dècada de 1980 i proporcionen resguardar-se del vent i dotar al lloc d’una atmosfera que és molt diferent de l’accidentat paisatge feroès. Addicionalment, hi ha restes interessants encara no excavades que es consideren de la època vikinga.

Aquí segurament t’entraran ganes de quedar-t’hi una bona estona. També dependrà del temps que disposis.

Després de visitar l’església, el què realment vam fer va ser intentar fer una altra caminada panoràmica, aquesta més curta que la del matí, al turó anomenat “Klakkur“. Agafem el cotxe des del centre de Klaksvík i pugem fins a mitja muntanya a l’emplaçament de Hálsur. El camí deixa d’estar asfaltat i es converteix en un camí de terra ben arreglat. Deixem el cotxe en un espai habilitat on s’hi arriba i es pot aparcar. Aquest punt es troba a 3,7km del centre del poble. Realment hem adaptat una ruta del Catàleg de les Illes Fèroe per fer-la més panoràmica i curta (a la ruta del catàleg comences caminant des del centre de Klaksvík).

Adjunto el punt on hem aparcat el cotxe i que és un bon mirador de la ciutat de Klaksvík:

La nostra intenció és finalitzar la ruta fins a l’emplaçament de Klakkur, dalt de la muntanya. Considerem que hi ha una mitja hora caminant fins al cim i mitja hora baixant. El problema és que just a partir de l’inici de la caminada en el punt on ens trobem, hi ha núvols i no es veu res més. Després de deliberar una estona, decidim que no podem pujar i ens quedarem durant un xic de temps en el lloc on tenim per contemplar el paisatge en una banda i l’altra.

Com veieu, per una banda, contemplem el paisatge per Klaksvík. Des d’aquí dalt és impressionant. Es veu les dues parts de la ciutat, per una banda si mirem al nord veiem el petit fiord de Klaksvík, i si veiem el sud, el fiord de Borðoyarvík. Ara caminarem uns 200 metres cap a l’altra banda de la muntanya. Des d’allí veiem tot el Leirvíksfjørður, amb les illes de Eysturoy i Kalsoy.

Caminada a Klakkur Com hem comentat, decidim no fer la part final de la caminada de Klakkur producte del mal temps. La caminada que havíem pensat comença un cop aparcats a Hálsur. La caminada ens ocuparia uns 30-45 minuts com a molt (anada). En el “Google Maps” ja ens marca “Klakkur Trailhead”. La caminada té una longitud d’uns 4-5km (anar i tornar) i pujarem un desnivell fins arribar a la cota de Klakkur, els 413m sobre el nivell del mar (calculem que faríem una mica més de 100 metres de desnivell en l’anada). La caminada passa en la seva major part per camins de gespa, i en tot moment es tenen de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns. La pujada final és una mica empinada. La vista des de dalt és excel·lent. A l’oest, Leirvík, Gøtunes i Mjóvanes. Mirant més al sud es veu Nólsoy si la visibilitat és bona. La illa de Kalsoy jau al nord com una llarga serp en el mar. També, al nord, observem la illa de Kunoy, la qual és la més alta del país (existeixen sis muntanyes de més de 800 metres). Cap a l’est es veu Haraldsund i Klaksvik, els quals s’extenen a sota. Quan baixes de Klakkur, veus  Halgafelli enfront a tu i llavors Háfjall. A l’altre cantó de Klaksvík, veus Myrkjanoyrafjall i Kjølin (se l’anomena la “quilla”), anomenada així perquè s’assembla a la “quilla” de un vaixell volcat. La ruta finalitzaria en el mateix aparcament d’on ha començat.

5. Carretera fins a Viðareiði

D’acord, no fem la part final de la caminada “Klakkur” però en comptes d’això, agafarem el cotxe i farem una mini-ruta fins a l’illa de Viðoy, i en concret fins a un lloc molt panoràmic com el seu poblet capital, el poble de Viðareiði, el punt més al nord que haurem arribat de les Illes Fèroe.

Comencem, doncs, dirigint-nos cap al nord, cap a Viðareiði. Es troba a 18,70km de Klaksvik (uns 22 minuts amb cotxe). Abans d’arribar-hi, però, ens aturarem a un dels millors miradors de les Illes Fèroe, el Viðareiði Viewpoint. Lamentablement, no es veu res des d’ell, ja que des de que hem sortit de Klaksvík el temps ha empitjorat i està tot tapat per núvols i boira. Ens perdrem els paisatges de l’illa de Viðoy, però ja ho sabem, son més motius per tornar en un altre viatge… Adjunto el punt d’aquest mirador:

Amb el cotxe, com que no es veu res de res, decidim directament anar fins al poble de Viðareiði, concretament fins a la seva església.

Els penya-segats d’aus al nord i l’exhuberant praderia verda en la vall, varen jugar el seu paper en la creació de Viðareiði com la capital històrica del Nord de les Illes. El poble fou mencionat per primer cop als voltants de 1350-1400. Però està clar que hi ha hagut assentaments aquí per molt més temps enrere. Fins al 1934, totes les illes del Nord eren una parròquia i la seva seu estava a Viðareiði. La tercera muntanya més alta de les Illes Fèroe, Villingardalsfjall (844m), domina el poble fins al nord, i al sud Malinsfjall (751m) s’eleva cap al cel. En el 2017, es va plantar una arbreda commemorativa per homenatjar als que caigueren pels penya-segats, els que es perderen en el mar, i altres que varen perdre la vida en la dura naturalesa feroesa.

Un dels llocs a destacar a Viðareiði és la seva església. L’església actual fou consagrada en el 1892, però hi ha hagut esglésies anteriors en la mateixa ubicació. L’església està feta de pedres. Cada home carregava 24 pedres a l’any durant dos anys. En el mur nord de l’església hi penja un plat d’altar, un dels tresors més antics de l’església en les Illes Fèroe. La Royal Navy britànica va donar una església de plata a la gent del poble en reconeixement a la ajuda dels seus habitants en el rescat de la tripulació del bergantí naufragat Marwood, en el 1847. Si voleu entrar a veure-la per dins, us heu de posar en contacte amb “Visit Nordoy”. Lògicament, quan hi vam arribar l’església estava tancada.

Caminada a Villingardalsfjall Si disposeu de temps a l’illa de Viðoy, és quasi imprescindible que intenteu fer la caminada a Villingardalsfjall. La caminada comença a Uppi í Garð (punt nº12 del plànol del poble). Té una durada total de unes 3 a 4 hores, i la distància és d’uns 6km. S’arriba fins a la cota 841m sobre el nivell del mar. La caminada no és apta per a nens petits menors de set o vuit anys. També hem de dir que és una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, en aquest cas hem de pagar 200DKK per persona (26,80€ per persona).

Illa de Kunoy Igualment que per a la caminada anterior, si disposeu de més temps per a les Illes del Nord, creiem que també és imprescindible arribar-nos fins a conèixer la Illa de Kunoy. El seu nom significa “illa de les dones” i es contraposa al nom de l’illa veïna de Kalsoy, la qual significa “illa dels homes”. Aneu fins al poble del mateix nom, Kunoy. Hi ha uns 25,5km (uns 27 minuts) de carretera des de Klaksvík per gaudir dels paisatges de les illes del Nord.

I ha arribat el moment de tornar a Tórshavn. O sigui que sortirem de Viðoy acabant el loop circular que hem començat, sortint per la carretera nº70 cap a Hvannasund. Creuarem Borðoy i Eysturoy per entrar un altre cop en el túnel de la rotonda submergida i arribar a Tórshavn.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (136km i 2h 47min):

Adjuntem igualment la ruta realitzada amb l’autobús públic de la línia 506 de Kalsoy (34,50km):

En el dia d’avui visitarem una nova illa, també de les illes centrals. La illa d’Eysturoy. Serà una jornada una mica completa ja que tenim molts atractius per explorar. L’objectiu principal és recórrer amb el cotxe la zona dels poblets d’Eiði, Gjógv, Funningur, Elduvik i Oyndarfjørður, meravellant-nos amb les grans vistes i panoràmiques que ens oferiran des de la mateixa carretera, i aprofitar algun dels miradors naturals que el paisatge ens donarà, per gaudir-lo encara més. Tornarem cap a Tórshavn a través del túnel Eysturoyartunnilin, on veurem la famosa rotonda submergida.

Índex: 1. Carretera de Eiði a Gjógv 2. Caminada Hvíthamar 3. Gjógv i Caminada pels seus penyasegats 4. Funningur i Funningsfjørður 5. Elduvík 6. Oyndarsfjørður

1. Carretera de Eiði a Gjógv

Començarem dirigint-nos cap al poble d’Eiði, el qual està situat a 51,90 kilòmetres del nostre allotjament de Tórshavn. Hem d’anar al nord de la illa central d’Eysturoy. Tardarem uns 50 minuts a fer-ho. També cal dir que utilitzarem el túnel submergit Eysturoyartunnilin (unió entre les illes de Streymoy i Eysturoy) només en la tornada. En l’anada ens surt el mateix que anar-hi convencionalment, així ens estalviem un viatge pel túnel submergit, que és força car. El poble d’Eiði està ubicat a la punta nord-oest de l’illa d’Eysturoy. Accedirem a Eysturoy per un pont creuant l’estret de Sundini. Tot el trajecte és per mitjà d’una carretera de un sentit per direcció.

Es tracta d’un poble pintoresc i amb un gran atractiu com és un camp de futbol encaixonat a la vora del mar. Per veure’l hem pensat entrar al casc urbà d’Eiði i anar a un dels carrers més alts de la població. Fet això, ens adonem que potser no és la millor opció. La millor opció seria parar-nos a la mateixa carretera panoràmica que realitzarem després per anar cap al poble de Gjógv.

També veiem que actualment, no es tracta d’un camp de futbol, sinó del càmping d’autocaravanes del poble. A part d’aquesta aturada, al poble no en farem cap més perquè considerem que no té cap atractiu.

Ruta als penya-segats d’Eiði A Eiði hi hauria una ruta prou interessant per fer, en el cas de que disposéssim de més temps. Es tracta de la ruta fins als seus penyasegats (Ruta als penya-segats d’Eiði). Si el temps atmosfèric ens deixés, es tracta d’una ruta de 2,15km anada, els quals es fan amb 1h de temps, i uns 273m de desnivell. Per fer la ruta, recomanen que hi vagis un dia que faci molt poc vent, ja que sinó és molt incòmode suportar segons quines rauxes de vent.

Continuarem la nostra ruta anant a buscar la carretera panoràmica que ens ha de dur fins al poble de Gjógv. Es tracta d’una de les carreteres panoràmiques de més bellesa de les Illes Fèroe. Amb el cotxe, son 13 kilòmetres només de carretera que hi ha entre Eiði i Gjógv, però això sí, parant-nos contínuament allà on la naturalesa i les vistes ho requereixin.

El primer mirador que trobarem és a 3km d’haver iniciat la carretera, és a dir, a 3km del poble d’Eiði. Es tracta del mirador dels illots de Risin i Kellingin. Aquest és un dels millors llocs per contemplar-los. L’altre és des del poble de Tjørnuvík, a l’illa d’Streymoy (on ja hi vam anar el nostre segon dia del viatge).

Com ja és ben sabut, aquestes dues piles marines estan associades a una llegenda.

Llegenda de Risin og Kellingin Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

Continuarem per la mateixa carretera fins arribar a una esplanada que serveix com a aparcament, 7km després d’haver-la iniciat. Es tracta ni més ni menys de l’aparcament on s’atura la gent que vol pujar fins la muntanya més alta de les illes Fèroe, el Slættaratindur (amb una cota de 880m). Com podeu suposar, nosaltres no farem aquesta ascensió (per falta de temps i també no cal dir-ho per no desgastar-nos molt en el dia d’avui), però sí que podem aturar el cotxe i contemplar la muntanya i fer un tros de camí si ens vé de gust.

El nom d’Slættaratindur significa en feroès “la cima plana”. L’ascensió en si mateixa no representa cap dificultat, segons el catàleg de caminades de les Illes. L’ascensió es pot fer en qüestió de dues hores o dues hores i mitja, des del mateix aparcament en la carretera que estem ubicats.

Continuem la nostra ruta passant el trencall del poble de Funningur (el qual visitarem a la tornada), i a pocs metres d’allí, un cop haguem fet dues corbes tancades, es troba l’indret per deixar el cotxe i anar-nos-en a veure un mirador natural anomenat Hvíthamar.

2. Caminada Hvíthamar

Hvíthamar: el seu nom significa “cresta de la muntanya”, i és un dels millors miradors de totes les illes Fèroe. Ara, arribar-hi requereix un petit esforç físic, ja que per assolir realment la cresta de la muntanya hem de pujar pel dret durant uns 15 o 20 minuts. Es tracta també d’una caminada que últimament s’ha fet una mica popular gràcies a les xarxes socials. Cal dir que de moment, però, la caminada és gratuïta. Hem de deixar el cotxe en el punt on “Google Maps” diu “Gongutúrur: Hvithamar Trailhead“:

Des de l’aparcament seguirem la mateixa cota de la muntanya, fins a la ubicació d’una barana d’acer inoxidable que es troba a sobre del poble de Funningur. La caminada fins aquí son uns 20 minuts aproximadament i és plana, ja que segueix la mateixa cota. També presenta senyalització, com la majoria de les caminades per a les illes Fèroe, uns pals semienterrats de fusta de color groc us guiaran i verificaran el vostre camí fins al mirador.

Hvíthamar és un mirador sobre el poble de Funningur. La popular atracció es troba a un curt passeig planer (hem dit uns 20 minuts), on s’hi ubica una barana d’acer inoxidable perquè sàpigues que hi has arribat.

Des del mirador de Hvíthamar tindràs una gran vista del fiord Funningsfjørður i les muntanyes circumdants. També hi ha una vista impressionant cap al nord, cap a l’illa de Kalsoy (que en pròxims dies visitarem).

Per completar la caminada cap al mirador de Hvíthamar (en concret per completar la caminada fins a la barana d’acer inoxidable), hauríem de resseguir la cresta de la muntanya, costa amunt des del pas de muntanya Gjáarskarð. També és un mirador, de fet, tota la cresta ho és. Des de la cresta (mirador) tens unes vistes encara més espectaculars.

Arribem a l’alçada de la cresta desitjada: un segon monticle de pedres on en dies de cel clar com avui, també es tenen vistes de la cima de la muntanya més alta Slættaratindur. Aquí pot ésser un bon lloc per fer un pícnic (tot i que nosaltres el volem fer al poble de Gjógv, a més encara és força d’hora). Avui ens està fent un dia radiant i ho hem d’aprofitar.

El paisatge és grandiós i immens i abarquem unes vistes de 360º. Val la pena haver fet aquest tros de pujada per arribar fins aquí. A vegades costa de trobar, ja que hi ha poques indicacions (nosaltres hem seguit la cresta resseguint uns petits pals de fusta clavats sobre el terreny).

Abans de marxar d’aquest lloc, ens “empaparem” de les seves vistes. Ara sí, ha arribat el moment de baixar, però no ho farem pel mateix camí, sinó perpendiculars al camí, seguint les tanques de fusta del bestiar. Anirem a parar directament on hi ha aparcats els cotxes.

3. Gjógv i Caminada pels seus penyasegats

Al baixar de Hvíthamar continuarem la nostra ruta amb cotxe fins a un altre dels imprescindibles del viatge, el poble de Gjógv. Només hi ha 3,5km d’esplèndida carretera, i arribem a una altra de les meravelles de les Illes Fèroe. Es tracta d’un poble de cinquanta habitants, amb les seves casetes de fusta i teulades de gespa i peix penjat per assecar, però el més espectacular de tot és el seu emplaçament. Es troba al voltant d’una gorja de doscents metres de llarg que s’obre a l’oceà. Això és Gjógv, i creiem que no falten més explicacions…s’ha de veure.

Anem fins a l’aparcament públic, que realment ens costa de trobar, ja que està al costat de lo què sembla un càmping d’autocaravanes, un cop creuat pel mig tot el poble… Allí mateix hi ha l’església de fusta, molt bonica (tot i que està tancada), i un petit parc.

El parc es diu: “Minnisvarðin í Gjógv”. És un humil i senzill monument com a homenatge a persones desaparegudes en el mar. Està just al costat de l’església de Gjógv i es pot accedir fàcilment creuant una porta metàl·lica ubicada en la tanca. Si fas un passeig pel poble, no costa gaire apropar-s’hi.

El poble de Gjógv està partit en dos pel pas d’un torrent o riu que desemboca al mar. Les finques i casetes que estan a prop del riu tenen molta vida, o com a mínim així se’ns demostra el dia que hi vam anar, perquè feia molt bon temps.

Hem explorat el poble. De fet, en uns 20 minuts ja ho haureu fet, veureu que és molt bonic. A part d’aquesta exploració, també s’ha de dir que us trobareu l’engorjat de Gjógv, que funciona com a port. Aquesta zona també val la pena explorar-la a fons, ja que hi ha uns camins que son molt espectaculars i passen per sobre l’engorjat i el voregen. Les vistes son una passada.

Com que estem amb ganes i volem, hi ha l’opció de fer una minicaminadeta també panoràmica, des del camí superior de l’engorjat. En el “Google Maps” s’indica el seu inici com “Gjógv Loop Trailhead“:

Es tracta d’una caminada superespectacular que pots fer pels penyasegats de Gjógv, sortint des del seu port natural o engorjat.

El camí superior de l’engorjat surt des del port, concretament surt des de davant del cafè del poble, anomenat “Gjáarkaffi”. Segueix l’engorjat i des d’ell s’obtenen unes vistes del mateix i del poble força espectaculars. El camí et porta fins a una tanca de fusta on començarà la caminada pels penya-segats de Gjógv.

Veiem que hi ha una tanca pel ramat, una porta i una bústia amb el nº50, indicant doncs que per creuar la tanca cal pagar 50 corones daneses o feroeses (son un total de 6,5€), per persona. Aquí no es pot pagar amb tarja, s’ha de fer en efectiu… Si ens interessa, pagarem aquest import i farem la caminada, la qual com a màxim son uns 40 minuts en pujada fins a dalt d’un penya-segat. Les vistes que es tenen de Gjógv i dels entorns son espectaculars. Val molt la pena.

El primer tram del camí panoràmic pel penyasegat està construït amb escales de fusta, per facilitar el seu accés i ajudar a les persones amb menys mobilitat, ja que les vistes que hi ha des del final de les escales de fusta son brutals. A més, al final de la primera pujada pels graons de fusta, s’hi disposa un banc perquè puguis relaxar-te contemplant la panoràmica.

Es tracta d’una fantàstica excursió per el penya-segat de Gjógv, tallat en vertical sobre el mar. El camí discorre per un verd, inclinat i relliscós turó, des del que podem veure, tant el poble de Gjógv com el mar. Com veieu, avui és el dia de les mini-rutes panoràmiques!!!

A mesura que anem pujant, se’ns van obrint noves visuals i les vistes son cada cop més espectaculars. Cal dir també, que el camí està protegit per una tanca amb pals de fusta tota l’estona, per evitar que ningú prengui mal.

Com veieu, hem d’anar vorejant la tanca del ramat, i evitar acostar-nos massa al precipici!

I quan portem una mitja hora pujant, decidim que fins aquí hem arribat. No és que no puguem més, sinó que ens estem reservant forces ja que en el dia d’avui hi ha bastantes caminadetes per fer. A més, des de dalt d’on som creiem que ja hi ha unes bones vistes per gaudir, no cal anar més amunt.

Vam estar força estona contemplant les vistes i les panoràmiques que se’ns presentaven davant, i quan vam creure que ja n’hi havia prou, vam decidir xino-xano anar baixant i tornar cap al poble.

I arribem a baix al poble. Decidim que és l’hora de dinar, i ens assentem en una de les taules exteriors de l’únic cafè que hi ha al poble. És com si haguéssim estat al cel. Estem una mica cansats, però ha valgut molt la pena.

Des del mateix cafè on dinem es tenen unes vistes del port natural increïbles. Serà un dia que recordarem. I com que no en tenim mai prou, agafem el cotxe i ens acostem, per la mateixa carretera que hem vingut, fins al trencall de Funningur.

4. Funningur i Funningsfjørður

Des d’aquest trencall encara resten 3,5km per arribar al poble. Aquests 3,5km son com una d’aquestes carreteres tant impossibles com els paisatges feroesos. Però, corba rere corba, s’arriba al poble de Funningur. I no acaba aquí, sinó que la carretera panoràmica segueix vorejant el fiord, concretament el Funningsfjørdur.

Abans d’arribar a Funningur, però, ens aturarem a peu de carretera ja que hi ha un mirador natural (concretament a 1,6km abans d’arribar al poble de Funningur). Les vistes del poble, de la carretera i del fiord son espectaculars i val la pena fer l’aturada.

Ens aturem un moment a Funningur, per contemplar l’església que hi ha, amb teulada de gespa, un petit monument recordatori, i les vistes des del seu port de tot el fiord de Funningsfjørður.

A Gjógv sí que hi havia una mica de vida, però a Funningur, aquí sí que no hi ha ningú…

Grímur Kamban Explica la llegenda que els monjos irlandesos fóren els primers en xafar les Illes Fèroe, però fóren expulsats pels vikings noruecs. Es diu que Grímur Kamban va arribar aquí al voltant de l’any 825 i es diu que fou la primera persona en assentar-se en les Illes Fèroe. Funningur (que significa “trobada” o “terra trobada”) sempre s’ha assenyalat com el lloc on va desembarcar. El seu nom comporta algunes perspectives històriques interessants, ja que Grímur és un antic nom nòrdic i Kamban és celta, i significa “el que coixeja”. Això verifica lo que les proves genètiques han demostrat posteriorment: que els orígens dels feroesos i islandesos son tant celtes com nòrdics. Adjuntem la seva pàgina web: Grímur Kamban

Continua la nostra ruta, el poble de Funningur és bonic, però l’espectacle està en la carretera panoràmica, la qual segueix pel costat del fiord, passat Funningur. La seguirem i farem els 6,6km que resten per acabar el fiord de Funningsfjørður, tenint en tot moment, unes vistes al·lucinants. Un cop feta la carretera de 6,6km per la riba oest del fiord, continuarem per la riba est, pujant cap al poble de Elduvík.

5. Elduvík

Però abans d’arribar a Elduvík, a 12,5 kilòmetres de Funningur, en el final de la riba est del fiord de Funningsfjørður, ens aturem a un dels millors miradors del dia: l’Elduvík Scenic Viewpoint.

El Mirador d’Elduvík, és un gran mirador perquè es troba al mig del fiord Funningsfjørður, i des d’ell es veuen molts atractius. Continuem amb el cotxe fins a Elduvík, que està a 2 kilòmetres.

Arribem a Elduvík, i aparquem com no, en l’espai habilitat com a aparcament públic (el mateix inclou uns lavabos públics, com a tot arreu). Davant mateix ens queda l’església. Abans de passejar pels seus 2 o 3 carrerons, volem anar a veure un altre petit monument, a prop de la platja de roques del poble. Es tracta d’una escultura, anomenada en feroès “Marmennilin” (adjunto aquí la seva pàgina web).

Llegenda de Marmennilin Per William Heinesen, el poeta i novel·lista més famós de les Illes Fèroe, “Marmennil (tritó)” és una criatura que, segons es diu, viu en el fons del mar. Sembla ser un humà, però és més petit i té dits llargs. Li agrada provocar als pescadors mossegant l’esquer dels seus hams i lligant-los al fons del mar perquè el sedal es trenqui. Arnfinn era un granger de Elduvík. Explica la història que una vegada Marmennilin va volguer provocar al granger Arnfinn mentres pescava. Marmennilin va volguer clavar l’ham del granger en el fons del mar, però li va sortir malament. L’ham se li va enganxar en la mà i Marmennilin fou pujat a la barca. Els homes de la barca varen fer la senyal de la creu i van portar a la bestia a casa. Després d’això, els homes portaven a la bestia a pescar i cada vegada que pujaven a bord, feien la senyal de la creu. Quan hi havia peixos sota la barca, Marmennilin reia i jugava. Els homes llençaven els seus hams i sempre pescaven. Arnfinn va tenir a Marmennilin durant molts anys, però un dia, quan els homes van posar la barca a l’aigua, les onades trencants eren tant fortes que no es van enrecordar de fer el senyal de la creu. En quant la barca va estar en la mar, Marmennilin va escapar i va saltar al mar, per no ésser vist mai més.

Passegem pels carrers d’Elduvík, per anar a buscar el camí que ens porta a un altre dels atractius del poble: unes gorges que fan la funció de port natural. Com a Gjógv, però aquí no son tant espectaculars.

Als afores del poble, surt un camí que ens portarà a la gorja. Es tracta d’una passejada més que una caminada, ja que el camí és ben pla i té solament uns 400 metres de longitud. De seguida albirem les gorges d’Elduvík.

Les dimensions de la gorja son molt més reduïdes que a Gjógv, però des d’ella es tenen grans vistes del fiord i del poble de Funningur. Val la pena estar-s’hi una bona estona, que és el què vam fer nosaltres.

Un cop hem passejat de tornada a Elduvík, fem alguna volta més pel poble per acabar d’observar elements constructius de l’arquitectura popular de les Illes Fèroe.

I ara si, agafem el cotxe i desfem la ruta pel fiord de Funningsfjørður en direcció al fiord del costat, anomenat Oyndarfjørður. Hem de fer uns 23 kilòmetres de carretera (el seu tram final panoràmica), que es fan en una mitja hora conduïnt.

6. Oyndarsfjørður

Passat el poble de Funningsfjørður, al final del fiord del mateix nom, farem 5,4 kilòmetres de la carretera nº10, cap al trencall amb la carretera que ens durà al fiord Oyndarsfjørður. Es tracta d’una carretera panoràmica anomenada “Oyndarfjarðarvegur”, la qual és la carretera nº643. El trencall on s’inicia la carretera està a prop del final del fiord Skálafjørður.

Es tracta d’una carretera panoràmica de 10km de longitud que finalitza en el poble d’Oyndarfjørður (el qual es troba en el petit fjord del mateix nom).

La carretera passa per una vall molt bonica, i es va obrint pas fins a trobar el petit fjord de Oyndarfjørður. A l’esquerra hi ha el poble amb el mateix nom, que és on ens pararem i farem l’última aturada del dia, perquè ja va éssent hora de finalitzar la jornada.

Abans d’arribar a Oyndarfjørður, arribarem al trencall per anar al poble de Hellur. Si tinguéssim més temps ens hi podríem acostar per a la seva visita, però ja serà en una altra ocasió en què hi anirem.

Un cop arribem al poble d’Oyndarfjørður, aparquem el cotxe en un aparcament habilitat, i passegem una mica pel mateix poble. De seguida fem, ja que no és molt gran, tot i que té un alberg, un museu i un supermercat. Ens crida l’atenció l’església del poble, la “Oyndarfjarðar Kirkja”. El poble no té tant d’encant com els anteriors vistos el mateix dia, però val la pena una visita. No és un poble gaire compacte, sinó que és força disseminat.

Proposta de caminada: De Oyndarfjørður a Elduvík Deixem aquesta caminada per una altra ocasió. Es troba al catàleg de les caminades senyalitzades de les Illes Fèroe, la qual surt del mateix poble i ens conduïrà fins a Elduvík (poble visitat anteriorment), en el fiord veí. La caminada té una durada de 2 hores (una hora per anar i una altra per tornar). Té una longitud de 7-8km (anar i tornar) i s’assoleix una alçada màxima de 145m. Està considerada de dificultat fàcil i apta totalment per fer amb nens de qualsevol edat.

Ha arribat el moment de tornar cap a l’allotjament de Tórshavn. Ens trobem a 38,10 kilòmetres de la capital de les Illes Fèroe (uns 40 minuts de conducció per carreteres ben asfaltades i amb dos carrils, un per cada sentit de direcció. A més, avui ens espera una sorpresa: quan estiguem arribant a l’inici de l’Skálafjørður (a la població de Strendur) entrarem en el túnel Eysturoyartunnilin, el famós túnel de la rotonda il·luminada submergida.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (158km i 3h 5min):

Avui, durant tot el dia, visitarem atractius de l’illa de Vágar, una de les illes més boniques de les Fèroe. La intenció d’avui també és començar fort, fent una caminada pels voltants del llac Sørvágsvatn fins als voltants de Bøsdalafossur i Trælanipa i tornant pel mateix camí. Veurem una de les vistes més impactants i “impossibles” de les Fèroe. Finalitzada la caminada anirem a visitar el poble de Sandavágur, el qual té una església de postal. Sortint de Sandavágur en direcció al mar, veurem l’última de les millors atraccions del dia, els “dits de la dona troll” (Trollkonufingur). Per acabar el dia, visitarem l’antiga capital de les illes Fèroe, a tocar Tórshavn, anomenada Kirkjubøur.

Índex: 1. Caminada del Llac Sørvágsvatn a Trælanipa 2. Església de Sandavágur 3. Caminada al Mirador del Trollkonufingur 4. Kirkjubøur

1. Caminada del Llac Sørvágsvatn a Trælanipa

Ens dirigirem cap al poble de Miðvagur, el qual està a 39,8km de Tórshavn (uns 38 minuts amb cotxe), contemplant el paisatge meravellós d’aquestes carreteres, i creuant el túnel submarí que porta cap a l’illa de Vágar. Anirem a aparcar el cotxe a prop del punt on el google maps posa que s’inicia l’itinerari, als afores del poble, en la seva part sud (a 1 kilòmetre i 100 metres de l’església del poble). Adjunto la ubicació del punt:

Pocs paisatges et semblaran més desconcertants que el que rodeja el llac Sørvágsvatn, un lloc que no et pots perdre si vas a viatjar a les Illes Fèroe. Imagina un llac per sobre del nivell del mar que treu el cap en aquest últim per uns penya-segats i que, a l’altra banda, acaba amb una cascada sobre aquest mateix mar, l’Oceà Atlàntic. Dit així sembla impossible, el fruit d’una imaginació desbordant. Quan el vegis en persona, segueixes creient que és impossible i penses que estàs davant d’un dels dibuixos fantasmagòrics de Escher (aquests dibuixos en els que a dalt i a baix i a dreta i esquerra es confonen, com per art de màgia, gràcies a il·lusions òptiques).

El joc de colors –verds, blaus, turqueses, grisos, blancs…- es complementa amb el de formes –muntanyes, penya-segats, cases de fusta…-. Tot encaixa, res desentona en la imatge…excepte la pròpia imatge. Arribarà un moment en què et tinguis que pessigar per confirmar que és real, que existeix i que, lo millor, de veritat estàs allí davant. Sens dubte, un dels paisatges que veure a les Illes Fèroe. El llac, però, presenta un petit problema, ja que pot rebre fins a tres noms diferents. Dos son els seus noms principals: Sørvágsvatn i Leitisvatn, però gran part dels habitants de les illes Fèroe li diu simplement Vatnið, que significa literalment llac en feroès.

Un cop a la zona del llac, la idea és dirigir-se cap a la zona més espectacular i màgica. Per això hem arribat a Miðvágur (a menys de 10 minuts en cotxe de l’aeroport). Les indicacions per la ruta de senderisme que apareixen en la guia de senders de les Illes Fèroe (aquesta caminada n’hi forma part) es dónen des del sentit contrari de la carretera, des de Sandavágur. S’ha de girar a l’esquerra en el primer carrer després de l’església del poble (just en el creuament hi ha un aparcament on deixar el cotxe) i aturar-nos en la caseta de fusta, que és com la recepció de la caminada. És on pagues la taxa i també és un bar-restaurant, per si t’interessa un cop que tornis el fet de quedar-te a dinar.

Per cert, no deixis de mirar a l’esquerra abans d’anar-te’n pel camí, un cop passada la caseta de recepció, ja que allí estarà el Trøllkonufingur, el dit de la dona troll (que veurem més tard a la tarda).

La ruta, segons el catàleg de les caminades de les Illes, té una durada d’unes dues hores i fas un total de cinc kilòmetres (anar i tornar). En realitat, si vols pujar a Trælanipa i travessar la cascada de Bøsdalafossur, segur que mínim perdràs 1 hora més.

La ruta de senderisme per el llac Sørvágsvatn és una ruta d’anada i tornada. Abans, fa uns anys, era circular, bé circular entre cometes, perquè tornaves per la riba del llac i hi havia uns 2,2km de distància per la carretera entre el punt d’orígen i el del final, anéssis en el sentit que hi anéssis.

La quantitat de turistes que recorren una de les rutes més famoses de les Illes Fèroe, va portar a les autoritats a “posar-li preu” (taxa). La taxa d’accés per fer la caminada son 200DKK per persona (26,80€ per persona; els nens de 0 a 14 anys no paguen, els hi surt la caminada gratuïta), això si ho vols fer per lliure. Cada dia, segons la temporada, s’organitzen tres tours guiats (i val 450DKK per persona, incloent un guia turístic i un fullet informatiu), a les 9h, 12h i 15h. Es pot demanar un dinar per 100DKK addicionals. Nosaltres, no cal dir.ho, que ens va tocar pagar la caminada.

El començament de la caminada s’inicia com hem dit en una caseta de fusta que funciona com a recepció. És com un petit cobert on els visitants poden comprar begudes calentes, dolces i menjar tradicional feroès. També hi ha banys per si els necessites. Es pot pagar amb targeta de crèdit, si es vol.

Per obtenir més informació i reservar la caminada, has de visitar la web: www.trælanipan.fo

Un cop deixes enrere la caseta de fusta que funciona com a recepció i bar-restaurant amb lavabos, desapareix la “civilització”. Només una petita casa de fusta es veu a l’altra banda del llac. L’asfalt deixa pas a la terra, el soroll de cotxes i humans deixa pas al dels ocells i ovelles i la realitat deixa pas a la ficció.

El camí superior, amb les seves vistes sobre el llac i la petita població de Miðvágur, et deixaran extasiat. Les aus, amb els seus cants, sembla que volen explicar-nos el què estem a punt de descobrir mentre salten i s’amaguen al nostre pas. Les Illes Fèroe no estan massificades i les aus encara no tenen problemes amb els quatre “bojos” que treuen el cap en el camí.

El camí porta fins a Trælanípa, un mur de roca que s’eleva 142 metres sobre el nivell del mar. El nom Trælanipa significa literalment “muntanya d’esclaus”. El seu nom data de la època dels vikings, quan aquests tiraven els esclaus des d’allí, o això es creu.

Abans de començar la pujada, ens trobarem per primera vegada amb els penya-segats. Creurem estar preparats per qualsevol cosa que arribi. La vista dels penya-segats ens donarà energia per a pujar la paret amb la idea de que la que hi hauria des de dalt seria encara més èpica. Sens dubte, ho és. Com es pot imaginar un llac per sobre del mar, separat d’aquest per uns penya-segats rocosos? És massa bonic per arribar a pensar-ho sense haver-ho vist i massa surrealista com per ésser capaç d’imaginar-ho.

Seguim pujant, amb la respiració entretallada per la vista i per l’esforç d’aquesta costa amunt sobre la gespa. Cada pas ens durà a descobrir una imatge més impactant.

Els petits turons serveixen de límit al llac contrastant el verd de la seva gespa amb el blau de l’aigua i del cel (si tens un dia clar). A l’esquerra es veu el final del llac, i de nou, l’oceà. A la dreta les cases de fusta de Miðvágur. Ens preguntarem si podria haver-hi alguna cosa més bonica. I les vistes s’amplien, ja que a les espatlles del llac s’obre el paisatge i es divisen les illes de Koltur, Hestur i Streymoy.

En dies clars també es poden veure les illes del sud: Sandoy, Skúvoy i Suðuroy.

Encara que sigui una cosa secundària, en lo alt de Trælanipa ens trobarem també amb restes d’uns edificis construïts per l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial (també varen construir l’aeroport en el qual arribes). Quan ets a dalt de tot, farem desenes o centenars de fotografies, i llavors ens vindrà de gust assentar-nos i admirar un paisatge que sabem que serà difícil de superar… o això creurem.

I la màgia no finalitza amb aquestes vistes… El final del llac que divisem a l’esquerra des de lo alt de Trælanipa sí que es troba amb el mar, malgrat la diferència d’alçades. El salt ho salva amb la cascada Bøsdalafossur. Et sabia a poc la imatge del llac traient el cap sobre el mar rodejat de penya-segats? No t’havia convençut? Doncs la cascada lluitant contra les onades sobre els penya-segats de l’altra banda del llac acabaran per convèncer-te. Inclús és possible creuar el llac per un camí de roques i veure la cascada des de l’altre angle.

Tot i que no ho vam poguer aconseguir degut a la dificultat de caminar i sortejar les roques, la nostra intenció era sortejar les roques i buscar el lloc més senzill per on travessar la cascada. Una vegada en el cantó contrari, cuidadosament és possible trepar entre els penyals fins assolir un altre penya-segat. Darrera d’ell, s’amaga una bonica escarpadura en forma de daga erosionada per el vent i la força del mar.

Vam continuar meravellant-nos amb les vistes del llac, dels penyasegats i del xoc del mar contra les roques.

La tornada a Miðvágur només es pot fer per el mateix camí (abans, quan no estava sectoritzat ho podies fer també per la riba del llac). Per si sents curiositat, la profunditat mitja del llac és de 2,5 metres encara que la màxima supera els 59 metres.

Tornem doncs, pel mateix camí un cop recuperat aquest baixant per les roques al final de Trælanipa. Ens tornem a creuar les vistes dels penya-segats del primer mirador…

Vaixell turístic de Vatnsoyrar Des del “port lacustre” de Vatnsoyrar (el poble que hi ha al final del llac, en la seva cara nord), hi salpa un petit vaixell turístic que fa el recorregut per el llac fins arribar al seu extrem sud, junt a la cascada Bøsdalafossur. Un cop a terra, a més de treure el cap al penya-segat, es pot pujar fins a Trælanipa per a gaudir de la vista.

Si esculls la opció d’anar en vaixell, lo millor serà preguntar en l’oficina de turisme per tenir la informació actualitzada de preus i horaris (també s’ha de tenir en compte que les condicions meteorològiques poden impedir que salpi el vaixell). La durada de l’excursió amb vaixell és d’unes 3 hores (contant amb el temps que pots baixar i anar fins a Trælanipa). Per reservar i veure la resta de la informació, hi ha una pàgina web: www.lakeside.fo.

En un lloc tant especial no hi podien deixar de sorgir llegendes. Pensa, a més, que el clima hivernal fa que les onades del mar trepin pels penya-segats, que la boira cobreixi les muntanyes i que la llum quasi desaparegui (a l’hivern hi ha entre quatre i cinc hores de llum a l’arxipèl·lag).

Llegenda del Nix o Nykur La llegenda que ens interessa a nosaltres està protagonitzada per una terrible criatura que viu en el llac, el Nix (o Nykur), que així s’anomena, sovint agafa la forma de un bonic cavall. S’apropa a la gent, i quan aconsegueix que el montin, corre cap al llac ofegant al seu genet. Si veus que s’apropa un cavall mentres recorres el camí, no oblidis que si l’anomenes per el seu nom, perd tot el seu poder i desapareix. Un cop estiguem en el cotxe, ens acostarem a la riba nord del llac, prop del poble de Vatnsoyrar, on hi ha una gran escultura anomenada “The Nix” en honor a aquesta llegenda. La veritat és que l’emplaçament triat fan que l’escultura sigui espectacular. Val la pena acostar-s’hi. A més, hi han instal·lat uns projectors i quan es fa fosc s’il·lumina…

Després de tanta llegenda i trucs de màgia per part del paisatge, des d’aquí assegurem que el llac Sørvágsvatn és real, que aquest paisatge existeix, i que t’espera en les illes Fèroe.

2. Església de Sandavágur

Després de visitar al Nix, ens acostarem al poble de Sandavágur, el qual es troba a 3,4km del poble de Miðvágur, o sigui, molt a prop. Aparcarem en el centre on hi ha l’església, per a poder-la contemplar. Es tracta d’una església de fusta de postal. L’església és del 1917.

L’església ja ens havia captivat des de lluny, des de la mateixa carretera, però ara tenim la oportunitat d’acostar-nos-hi. Tot i que potser hem triat malament el dia, ja que creiem que avui hi ha una celebració o un casament que monopolitza els espais interiors de l’església. Ens haurem de conformar amb els exteriors, que no són pocs.

Just davant mateix de l’església ens crida l’atenció una escultura de pedra i figures de bronze que ocupa un petit monticle.

El monument s’anomena “The Shepherd of Sondum”, el qual és un home llegendari.

Llegenda del pastor de Sondum Un dia, mentres cavalcava per cuidar les seves ovelles, un pastor es va topar amb un vestit en una gran roca junt al llac Fjallavatn. Les seves perles brillaven al sol. Va prendre el vestit i va emprendre el camí de retorn a casa. No sabia que el vestit pertanyia a un gegant. Quan el gegant va sortir a buscar-lo, es va donar compte que havia desaparegut. Va veure el pastor a l’horitzó i va avisar a sa germana que l’ajudés. La seva germana va córrer darrera el pastor, que es va donar compte que el perseguien. Al passar Miðvágur, el gegant s’havia apropat tant que va atrapar la cua del cavall i la va arrencar. El pastor va girar el seu cavall cap a l’església, doncs sabia que el gegant no podia xafar terra sagrat. A l’arribar a l’església, es va abalançar, però el gegant va aconseguir subjectar el vestit. Va tirar i tirar fins que el vestit es va estripar i el pastor només es va quedar amb una màniga. Tanmateix, la màniga era tant gran que podria haver-se convertit en la capa d’un clergue. El ministre encara l’utilitza a l’església de Sandavágur.

3. Caminada al Mirador del Trollkonufingur

Un cop a Sandavágur, hem de saber que del poble surt el camí que ens portaria a una altra de les atraccions estrella de les illes Fèroe, els dits de la dona troll (anomenada Trøllkonufingur). El camí que surt del poble és asfaltat inicialment, és una carretera single track, i durant l’any creiem que es pot fer amb cotxe, però al cap de 2,4km mesurats des de l’església, el camí d’asfalt s’acaba. Allí on s’acaba és com un mirador i és on comença el camí de terra per realitzar-lo a peu. A l’estiu, però, degut al ser temporada alta de turistes prohibeixen, el seu pas des del seu inici de Sandavágur, totalment la circulació de qualsevol vehicle motoritzat. O sigui que haurem de deixar el cotxe a l’aparcament habilitat de Sandavágur i realitzar el camí a peu fins al mirador. Aparcarem allà on al “Google Maps” hi posa “Witges Finger Trail”. Es troba a 1,1km de l’església del poble. Adjuntem el punt de l’aparcament.

El camí des de l’aparcament del poble fins a trobar-nos el primer mirador, són uns 1,3km que es fan en uns 30 o 40 minuts aproximadament. Ah!, s’ha de dir que és una caminada gratuïta.

Com hem dit, el lloc on arribem és com un primer mirador. Està sectoritzat per un tancat de fusta, i es considera que aquest és el punt on més a prop pots arribar del Trollkonufingur.

Hi ha gent que considera que les vistes a Trøllkonufingur no son del tot completes i volen continuar caminant per descobrir-ne de millors. Aquí cadascú s’haurà de fer responsable de lo seu. “In situ” en el lloc, no veiem que hi hagi una continuació probable ni fàcil i creiem sincerament que no val la pena jugar-te la vida per això. Si voleu, es tracta d’anar seguint la carena dels penyasegats.

I vist el dit de la dona troll, serà el moment per donar la caminada per finalitzada i emprendre el camí de retorn a Sandavágur (uns altres 30 o 40 minuts), amb la imatge gravada a la retina, de la costa plena de penya-segats, una altra de les imatges màgiques de les Illes Fèroe.

Un cop a l’aparcament, continuarem amb la nostra ruta del dia que és arribar fins a Kirkjubøur, l’antiga capital de les Illes Fèroe, ubicada passat Tórshavn a l’illa de Streymoy.

4. Kirkjubøur

De Sandavágur agafarem la carretera principal nº11 i creuarem el túnel submergit Vágartunnilin. Arribarem a Tórshavn per la nostra carretera preferida de les muntanyes (nº50), i finalment arribarem a Kirkjubøur. En total hi ha uns 46km, que es fan en cotxe en uns 45 minuts aproximadament.

Kirkjubøur està ubicat a la costa occidental de la illa de Streymoy, i és la població de més al sud de la mateixa. En el 2012 contava amb 74 habitants. Durant l’Edat Mitjana fou seu episcopal de les illes Fèroe i actualment és el lloc històric més important de l’arxipèl·lag. S’hi troben tres del monuments més coneguts de les illes Fèroe:

• Catedral de Sant Magnus
• Edifici de fusta de Kirkjubøargarður
• Església de Sant Olav

Un cop aparcats al seu aparcament públic, començarem la visita pel monument que està més lluny, i potser el més imponent, la Catedral de Sant Magnus. La catedral de Sant Magnus fou concebuda cap al 1300 per ésser el major temple de l’arxipèl·lag. És una construcció gòtica inacabada, per lo que no té finestres, sostre ni torre. Adjunto la pàgina web del monument.

Just al costat de la catedral, es troba l’edifici conegut com Kirkjubøargarður, un vell edifici de fusta del segle XI que fou residència episcopal, escola, domini reial i actualment residència de l’influent família Patursson, encara que també funciona com a museu. Com podeu imaginar, es tracta de la casa de fusta més antiga del món, anomenada també Roykstovan, i habitada per la mateixa família durant 17 generacions.

La part més antiga de l’edifici està oberta al públic. L’horari d’obertura és cada dia de 9:00h a 17:00h excepte els caps de setmana que obren de 14:00h a 17:00h. El preu per entrar és testimonial, tot i que no hem sabut veure quan val. Adjunto la seva pàgina web. Nosaltres no hi varem entrar perquè vam arribar bastant més tard de l’hora de tancar.

El tercer monument del poble és la petita església de Sant Olaf, que data del segle XII i és la més antiga de les Illes Fèroe que encara està en ús. La seva “silleria” medieval de pedra tallada es troba avui en el Museu Nacional de les Illes Fèroe a Tórshavn i constitueix un dels majors tresors artístics medievals de les illes.

Kirkjubøur és candidata per ingressar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Amb aquestes visites donem la jornada per finalitzada i retornarem a la capital Tórshavn, per acabar el dia.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (100km i 1h 46min):

La nostra intenció en el dia d’avui, és fer l’imprescindible de l’imprescindible primer de tot (recordem que realment avui és com si fos el nostre primer dia sencer a les Fèroe, ja que en el dia anterior ens condicionava de bon matí la visita al supermercat). I què és l’imprescindible de l’imprescindible? Nosaltres ho teníem clar: la visita a la Illa de Mykines i fer-hi un trekking. Per fer-ho més espectacular vam reservar l’anada a l’illa mitjançant un vol amb els helicòpters d’Atlantic Airways. La visita a l’illa és també contractada, ja que obliguen a tothom a anar-hi amb un guia i el recorregut és el què et diuen que has de fer. La tornada serà amb ferry fins a Sørvagur. A la tarda, anirem a veure un altre dels imprescindibles de l’illa de Vágar i de les Illes Fèroe, la cascada Múlafossur i el poble de Gásadalur, els quals comparteixen emplaçament. No hi haurà millor estampa per finalitzar la jornada.

Índex: 1. Helicòpter a Mykines 2. Ruta a peu per Mykines 3. Ferry Mykines a Sørvágur 4. Carretera de Bøur a Gásadalur 5. Cascada de Múlafossur

1. Helicòpter a Mykines

Un dels punts ben marcats en el nostre viatge a Illes Fèroe és Mykines. Segurament, de les divuit illes que formen l’arxipèl·lag, Mykines sigui la més famosa, encara que a poca gent li soni el seu nom. És aquí on habita la colònia més gran de “frarets” (“puffins”) de les Illes Fèroe i on s’alça el far més fotografiat del país (almenys fins fa uns pocs anys així ho era). Actualment el camí del far està tallat i no et deixen arribar-hi, ja que l’accés a Mykineshólmur està prohibit. Alguns dels nostres paisatges favorits de Illes Fèroe varen sortir d’aquesta petita illa. Verds turons surcats per estrets camins esquitxats d’ovelles, contra un dels cels més blaus que trobem en tot l’arxipèl·lag: t’agradin o no els “frarets”, hi ha molt més a veure a Mykines.

Mykines és l’illa més occidental de l’arxipèl·lag i pertany a la regió de Vágar. Els seus poc més de 10 kilòmetres quadrats de superfície donen recer a una desena de persones en un únic llogaret, travessat per l’únic riu de l’illa. A l’estiu, però, s’omple de famílies que ocupen les cases dels seus avant-passats buscant la tranquil·litat.

Visitem la illa el tercer dia del nostre viatge, així que ja comencem a estar una mica acostumats als turons, als penya-segats i a les praderies. A lo què no estem acostumats és a què no hi hagin cotxes: a Mykines només hi ha quads per els treballs agrícoles. Més pau dins d’un país en el que l’estrès no sembla haver-hi arribat…

Per anar a Mykines hi ha dues formes d’arribar-hi: en helicòpter, des de l’aeroport de Vágar, i en ferry, des del port de Sørvágur, també en l’illa de Vágar. No volíem deixar passar la ocasió de volar en helicòpter i així vam fer el viatge d’anada a Mykines. Ens vam presentar a l’aeroport de Vágar per a l’ocasió. El vol amb helicòpter sortia a les 10:30h (hi havíem de ser mitja hora abans). Malgrat que les Illes Fèroe, en general, siguin un país bastant car, aquest servei d’helicòpter està subvencionat pel govern, bàsicament als residents de les illes. Pels turistes no hi ha descompte ni subvenció i el preu del bitllet en adult és de 435DKK (uns 60€ per persona). Adjunto aquí l’enllaç de la seva pàgina web per a poder fer la reserva. La durada del vol és de poc més de deu minuts, però van ser els deu minuts més sorprenents, gaudint dels paisatges que havíem vist en fotografies o vídeos des d’una perspectiva totalment diferent.

L’helicòpter és petit (disposa de 12 places), així que seria molt convenient reservar amb temps per no quedar-se a terra (però això no pot ser com veureu). Pots veure els horaris en la pàgina oficial d’Atlantic Airways, la companyia aèrea de bandera del país que també s’ocupa del servei d’helicòpter. Adjuntem la pàgina web horaris helicòpter aquí.

En l’horari es veu que en els mesos d’estiu, només hi ha vols en dimecres, divendres i dissabte. També s’observa que només es pot reservar amb 1 setmana d’antelació !!!

2. Ruta a peu per Mykines

Verdes praderies estenent-se per les vessants dels turons, ovelles que semblen formar part del paisatge, el petit llogaret de Mykines travessat per l’únic rierol de l’illa amb les seves cases de teulades cobertes de gespa, cents de mils d’aus, un preciós far de color blanc… no està malament per només deu kilòmetres quadrats.

Només arribar a l’illa, ens dirigeixen a tots els turistes cap a un lloc en concret del poble de Mykines: la seva antiga escola. Allí ens assignen un guia, en aquest cas una guia (no recordo el seu nom). Ella serà l’encarregada d’explicar-nos els secrets de l’illa i ens farà una ruta panoràmica per la mateixa. Com heu pogut comprovar la ruta surt en direcció contrària a l’illot de Mykineshólmur (ja que han prohibit el seu accés) que es connecta a Mykines a través d’un pont.

El passeig, que durarà entre 2 o 3 hores (fins que marxi el nostre ferry), s’ha de realitzar amb un guia local. De fet, des de fa poc temps que és obligatori fer-lo amb un guia local. Actualment no és possible fer-lo per lliure. En l’import que pagarem al guia hi està inclòs també l’import d’una taxa per a fer la caminada. L’obligatorietat d’entrar amb un guia és per ajudar a preservar l’espai natural (Mykines és una zona de protecció especial).

Això ho fan (ruta amb un guia local) perquè el camí del trekking travessa una zona de nidificació dels “frarets”, entre altres aus, i que quan camines te’n trobes amb milers d’ells en època de cria (de juny a principis de setembre).

Per tant, heu de saber que el preu de l’excursió de senderisme és de 400DKK (uns 55€ !!!) per cada viatger major de 15 anys. Si reserves i pagues el tour en la pàgina www.hiking.fo a més tardar al dia anterior, el preu és de 400DKK. Hi ha un reembolsament complet si es cancela degut al mal temps. Si ho pagues a l’arribada a Mykines, el preu és de 500DKK !!!. Els nens menors de 15 anys entren gratis. Per protegir la naturalesa, les aus i la vida silvestre, aquest recorregut només està obert pels turistes entre les 10:00h i les 17:00h i el nombre de turistes també és limitat. Tota aquesta informació la trobareu i la podreu gestionar des de la pàgina web Hiking.fo.

Referent al trekking, és una ruta circular d’uns 4 o 5 kilòmetres, i l’alçada màxima a assolir és d’uns 125m sobre el nivell del mar. La seva durada és l’espai que hi ha entre l’arribada amb ferry o helicòpter i l’hora de la marxa del mateix ferry cap a Sørvagur. Cal dir que el ritme que porta el guia és molt pausat i espaiat per tal de que a tothom li vagi bé.

Com hem dit anteriorment, agafem des del poble de Mykines, un camí en direcció contrària al far. Anem guanyant alçada fins que ens dirigim als primers penyasegats. En aquest punt, canviem la direcció i seguirem carenejant els penyasegats en direcció al far. Al far, però, no hi arribarem, ens quedarem a mig camí, abans d’accedir a l’illot de Mykineshólmur.

L’illot de Mykineshólmur està deshabitat, excepte per els cents de mils d’aus que hi arriben cada temporada per a criar. Abans, també hi havia el farer (una de les postals més típiques d’Illes Fèroe era el far de Mykineshólmur), però fa anys que està automatitzat.

I carenejant en direcció a l’illot de Mykineshólmur ens topem amb el Memorial Monument. Hem anat observant i hem vist que ens anàvem trobant amb restes del passat bèl·lic de l’illa. Durant la Segona Guerra Mundial, l’arxipèl·lag fou ocupat per les tropes britàniques on varen construïr-hi un radar i un petit refugi per el farer. També ens acabem de trobar amb el monument als pescadors que varen morir a finals del segle XVI: tots els homes treballadors de Mykines moriren en el mar al “trobar-se” amb una sobtada tempesta.

A partir d’aquest punt, se’ns diu que entrem directament en la zona que podem trobar-nos amb les aus. Nosaltres estem esperant aquest moment amb candeletes. A partir d’aquí és més probable que ens trobem amb “puffins”. És difícil no quedar enamorats dels “frarets”. Amb les seves plomes blanques i negres i la seva forma maldestre de caminar, recorden als pingüins. Amb els seus pics acolorits que semblen enganxats als seus petits caps, tenen un aire als tucans. Amb el seu vol agitat, s’assemblen a gegantins col·librís. Una barreja explosiva però fascinant.

Arribem al punt més llunyà de la ruta, el punt en el que estàs més a prop de l’illot de Mykineshólmur i dels “puffins”. En aquest punt s’hi troba una barana i uns binocles i fa les funcions de mirador de l’illot, mirador d’aus i mirador dels corresponents penyasegats.

Estem en un petit paradís dins d’un altre paradís. Això és Mykines, la illa dels “frarets” en les Illes Fèroe. Nosaltres hem tingut sort i n’hem vist algun.

Realment, en un dia com aquest, si el temps acompanya, és quan més gaudeixes de la natura i de l’aire lliure, i et poden passar volant les hores que tinguis fins a agafar el ferry de tornada.

La guia ens diu que avui realment no hem pogut veure gaires aus ni “puffins”. Ens explica que en el dia d’avui fa molta calor, tota l’estona hi ha sol sense cap núvol al cel i això fa que els “puffins” i la resta d’ocells es mantinguin en les parts més fredes dels penya-segats, o sigui, a baix. Nosaltres estem en un punt alt, en la part alta de la vessant de les carenes de penya-segats.

I ha arribat el moment de tancar el recorregut circular que hem fet en la nostra ruta. Des del camí del Memorial i del Mirador (que és el mateix), baixarem per la vessant de la muntanya, aprofitant els camins de gespa existents i veient les colossals praderies que formen l’illa. Aquesta baixada cap al poble de Mykines també és molt espectacular.

3. Ferry Mykines a Sørvágur

El viatge de tornada, per a provar totes les opcions, el farem en ferry. Des del petit port de Mykines fins al port de Sørvágur. Tampoc és recomanable reservar gaire just. Podeu veure els horaris del ferry en la pàgina oficial del servei de transports d’Illes Fèroe. Adjuntem l’enllaç aquí. Vam sortir de Mykines a les 14:15h hora local, per tal d’arribar a Sørvagur a les 15:00h.

El trajecte amb ferry té una durada d’uns 45 minuts, i a més d’oferir un altre angle per gaudir dels penya-segats, ens acosta als penyasegats de Mykines si fa bona mar (que avui n’és el cas) i a vegades també s’acosta a l’illot de Tindhólmur.

El preu del viatge és de 123DKK per persona (només la tornada, uns 16,50€). S’ha de reservar a la web específica de Mykines, Mykines.fo.

Finalment arribarà l’hora de tornar amb el ferry (hi ha únicament tres viatges de tornada des del petit port de Mykines cap a Sørvagur, un a les 10:00h, l’altre a les 14:00h i l’últim a les 18:00h aproximadament). Al fer-ho tindrem la sensació que s’haurà acabat com una “aventura celestial”.

El retorn amb ferry cap a Sørvagur és una passada, ja que en funció de l’estat de la mar, el capità fa que sigui més o menys turístic el viatge. Com que avui el dia és clar i la mar està tranquil·la ens hem apropat als penyasegats de Mykines, i també passem a prop dels illots Tindhólmur i Drangarnir.

I arribem, al cap de 45 minuts de salpar de Mykines, al petit port de Sørvagur. Un cop desembarcats, ens haurem d’esperar una estona per agafar la línia d’autobús que ens ha de portar de nou a l’Aeroport, que és on tenim el cotxe aparcat. Per cert, l’hem aparcat en una zona gratuïta del mateix aeroport.

Al costat mateix de l’embarcador s’hi atura l’autobús que ens tornarà a l’Aeroport. Es tracta de la línia de bus 300, que uneix Sørvágur, passa i para a l’Aeroport i finalitza a la capital Tórshavn. Adjunto aquí la seva taula horària en aquest enllaç.

L’autobús que surt més aviat és a les 16:25h des de Sørvagur. Son poc més de les 15:00h, aprofitarem per dinar i descansar una mica tot esperant l’autobús. El trajecte fins a l’Aeroport dura solament 10 minuts. Una alternativa, també seria no esperar l’autobús i dirigir-nos a peu fins a l’Aeroport, creuant tota la població de Sørvágur. Calculo que hi arribaríem en uns 45 minuts (per fer 3km). També una altra alternativa seria fer autostop (com es feia fa uns anys…).

4. Carretera de Bøur a Gásadalur

Un cop arribats a l’Aeroport i recollit el nostre cotxe, continuarem amb la nostra ruta prevista en el dia d’avui, i la pròxima visita és un altre dels imprescindibles que fer a Illes Fèroe: anar a veure la cascada Múlafossur en el poble de Gásadalur. Agafarem el cotxe i ens dirigirem fins al poble de Bøur, a la mateixa illa de Vágar. Hi ha uns 4,8km (uns 8 minuts en cotxe, pel tipus de carretera). De Bøur comença una carretera panoràmica que ens durà a Gásadalur, té un total de 5,5km i travessa un túnel de 1,4km.

A Bøur mateix, o millor dit un xic abans del rètol del poble, hi ha un accés cap a unes casetes-apartament d’AirBnb que es diuen “The View”. És un lloc bastant famós, ja que vam veure que s’hi paraven. Això és lo què tenen les xarxes socials, i en concret l’instagram. “The View” son unes cases construïdes de nou amb trets i materials tradicionals.

Varem aparcar a l’accés de les casetes i vam caminar uns 100 metres enrere per la carretera 45, fins anar a trobar el darrere de les cases i poguer fer la foto de rigor.

Des d’aquest punt observem les vistes meravelloses del fiord de Sorvágsfjørður, dels illots de Tindhólmur i Gashólmur, així com de l’arc de Drangarnir. Cal dir que si hi passeu més tard, amb les últimes llums del dia son encara més sensacionals les vistes.

Fetes les fotos a “The View”, no podem de deixar de parar varis cops en la mateixa carretera de Bøur a Gásadalur. En un d’ells entrem al mateix poble de Bøur, i ens parem a l’aparcament públic autoritzat. Des d’aquest aparcament es tenen unes vistes impressionants de les illes i illots abans esmentats.

I arriba un dels moments més esperats. L’entrada al túnel de Gásadalur. El túnel que travessa la muntanya per arribar a Gásadalur es va acabar de construir el 2004!!, o sigui que abans, aquest poble era un dels més aïllats de les Illes Fèroe.

Ruta dels Carters Per arribar al poble es feia servir el camí o la ruta dels carters (ruta entre Bøur i Gásadalur a peu), que pujava i baixava tota la muntanya. Avui és una sensacional ruta de trekking, i està seleccionada com una de les rutes del catàleg de les Illes Fèroe. Té una dificultat de “moderada” perquè ha de superar uns 370 metres de desnivell. Es pot escurçar i fer-se des de la cascada de Skarðsáfossur. Des d’aquesta cascada la ruta té uns 4,2km d’anada, i una durada de 1h30min d’anada. Les vistes son increïbles sobre el fiord i la baixada sobre el poblet de Gásadalur i la cascada de Múlafossur. Hem desestimat la realització de la caminada per temes logístics, ja que n’haurem fet una altra el mateix dia. Si per temes varis no poguéssim fer la de Mykines, podríem fer aquesta, però això ja és una altra cosa. Adjuntem alguna fotografia de la ruta dels carters per veure la seva espectacularitat.

Adjuntem algunes fotos de la Ruta dels Carters, de Bøur a Gásadalur:

5. Cascada de Múlafossur

Les Illes Fèroe son les illes dels paisatges més improvables. Fins i tot hi ha una cascada, la de Múlafossur, a Gásadalur, en la que a vegades, el vent aconsegueix doblegar el gran raig d’aigua i aquest es plega o inclús arriba a anar cap amunt. Però no fa falta que això passi per sentir que aquest lloc està encantat. Una gran cascada, una muntanya, un llogaret aïllat fins fa uns pocs anys, uns “frarets”, les mils de tonalitats de verd de les Illes Fèroe i… es fa la màgia!!!

Un cop hem travessat el túnel amb el cotxe, entrem en un paisatge completament màgic:

Aparcarem el cotxe al poblet de Gásadalur, i després d’una mica de visita al mateix, anirem a fer un recorregut circular de mitja hora que ens portarà per totes les atraccions del lloc. El poble és un poble típic ubicat als peus d’una muntanya.

Sortirem del poble a peu en direcció a la cascada i sobretot al seu punt de vista, el qual està ubicat a uns 750m del poble, molt a prop d’on baixa l’antic camí dels carters (que el veiem ben marcat a la muntanya que tenim a darrera). Hi ha uns 10 minuts caminant.

És un dels punts icònics de les Illes Fèroe, i ens estarem una bona estona realitzant tot tipus de fotografies, amb la cascada, la cascada i el poble, o tot el paisatge el màxim d’obert possible.

Quan ja haguem fet tot un reportatge, serà l’hora de continuar amb la ruta a peu fins al poble. Passarem no pel camí oficial del mirador, sino per un camí interior de terra que ens porta a passejar per sobre algun penyasegat i entrar al poble per la seva banda sud-oest.

El poble en sí de Gásadalur no té res d’especial (té una pensió, uns apartaments i una petita botiga de regals), és com un dels poblets típics de les Fèroe. El què el fa més especial és el lloc on es troba i al trobar-se en un marc incomparable amb la cascada Múlafossur.

Finalment anem a buscar el cotxe als aparcaments públics del poble, i encarem el viatge de tornada a Tórshavn. Durant el mateix i un cop havent creuat el túnel de Gásadalur, no podem evitar tornar-nos a parar en la carretera panoràmica per contemplar-hi les seves vistes.

Ens despedirem del lloc màgic, guardant aquestes imatges a la retina, un cop marxem d’aquest “racó de cel” anomenat Illes Fèroe.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (116,00km i 2h 7min):

Adjuntem també la ruta realitzada avui a peu per l’Illa de Mykines, sota la direcció d’un guia, en un mapa de google maps, amb la indicació del recorregut que hem fet a peu:

L’inici del nostre primer dia de ruta vindrà determinat per la logística del viatge, ja que tant bon punt ens llevem haurem d’anar a comprar menjar ja que tenim la nevera buida. Després d’acostar-nos al supermercat “Bonus” més proper, prepararem els àpats del dia i ens disposarem a iniciar la ruta del dia. Hem pensat una cosa bastant suportable, com serà no moure’ns de la mateixa illa que estem, Streymoy, i visitar 2 enclavaments en la part nord de l’illa. Primer de tot, visitarem un dels pobles més bonics i impactants de les illes, Tjørnuvík, el qual està en un grandiós emplaçament envoltat per un amfiteatre de muntanyes, cascades i torrents. Després ens acostarem a la cascada més alta de les Illes Fèroe, d’uns 140 metres d’alt, anomenada Fossá. Continuarem fins a Saksun, on veurem la icònica imatge del poble ideal de les Illes, amb les seves casetes amb cobertes de gespa, la seva església, el seu fjord, la seva muntanya i una llacuna,… tot com una imatge somniada. Aquí també hi farem un petit trekking o caminada fins a trobar-nos amb la seva platja de sorra negre. Diguem que fins ara hem vist 3 llocs imprescindibles de visitar en tot viatge a les Fèroe. Finalment, tornarem a Tórshavn per la carretera de les muntanyes, que és la carretera nº50, l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la “Oyggjarvegur”, la qual és considerada una de les millors carreteres panoràmiques del país. Com que vam disposar de temps, ens vam entretindre a parar en tots els miradors i racons previstos, un total de 4 llocs força espectaculars.

Índex: 1. Tjørnuvík 2. Fossá waterfall 3. Saksun 4. Caminada a Saksun’s Black Sand Beach 5. Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)

1. Tjørnuvík

I comença el nostre primer dia del viatge de la manera més lògica en un país on tot és força més car que lo què coneixem, anant a comprar menjar al supermercat. A poc més de 2km per la ronda de circumval·lació de Tórshavn, ens trobem amb un dels 2 supermercats “Bonus” que disposa la capital Tórshavn, en la direcció de Janusargøta, 10. Els horaris d’obertura son de les 9:00h a les 22:00h (recordar que els Bonus tenen aquest horari a tots els establiments que es troben a les Illes Fèroe).

Un cop comprat el menjar decidim anar directament a l’allotjament, i deixar l’oficina de turisme de Tórshavn pel dia que decidim visitar la capital. L’oficina de turisme de Tórshavn es troba al centre de la ciutat, a 350m al nord de la Catedral, a la direcció Niels Finsens Gøta, nº17.

Seguidament podem començar la ruta turística d’aquest primer dia, que ens portarà a la part nord de l’illa de Streymoy. Deixarem per a la tornada la visita a punts d’interès de l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la “Oyggjarvegur”. Del nostre allotjament de Tórshavn fins al poble de Tjørnuvík hi ha 55,70 kilòmetres (aproximadament 1 hora de cotxe), vorejant el perímetre est de l’illa d’Streymoy, en la primera part vorejant 2 fiords i en la part final vorejant l’estret de Sundini.

En l’última part del trajecte, hi ha un semàfor per regular l’accés a Tjørnuvík, degut a l’estretor de la carretera en aquest tram final. Cal dir que fins a Hvalvík (els primers 40 kilòmetres, un cop superats els dos fjords) hem anat en una carretera prou ampla de 2 carrils (1 sentit per cada direcció).

Taula de Marees de Saksun El motiu d’haver començat la ruta pel nord de Streymoy pel poble de Tjørnuvík en comptes de Saksun és per la caminada que volem fer a Saksun, ja que per arribar a la platja negra de Saksun és necessari anar-hi quan la marea està baixa. És a dir, avui mateix hem mirat els horaris de la taula de les marees en la zona de Saksun i hem vist que com més a prop del vespre fóssim, millor perspectives de fer la caminada tindríem, per tant ens hem decidit de començar pel poble de Tjørnuvík. Adjunto el link de la taula de marees.

Arribem a Tjørnuvík, un poble encaixonat entre les aigües d’un fiord i les parets quasi verticals (i plenes de salts d’aigua) del turó “Hægstafjall”, éssent un dels llocs més bonics de les illes.

Tjørnuvík es troba en la punta nord de l’illa de Streymoy, i està envoltat de desenes i possiblement centenars de cascades. Tjørnuvík es troba ubicat al fons d’una bonica badia i encaixonat al peu d’un escarpat amfiteatre verd fluorescent. Sens dubte, el context on es troba el converteixen en un dels pobles més bells que trobarem en el nostre viatge.

Aquest petit poblet de 70 habitants, on en l’any 1956 varen trobar-hi restes d’un cementiri viking, conta també amb una preciosa platja de sorra negra. Des d’ella, en dies clars les vistes arriben fins als llegendaris pilars de roca Risin i Kellingin (El Gegant i la Bruixa), ubicats en l’extrem nord de l’illa veïna de Eysturoy. Si estem de sort i no hi ha temporal, allí els trobarem, imponents i pacients enfront a nosaltres, semblant haver-se quedat petrificats amb el pas del temps.

Llegenda de Risin og Kellingin Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

Com veieu, el primer que fem un cop arribats a Tjørnuvík, és conèixer la seva platja, des de tots els angles, des del petit passeig marítim, fins a les ribes del fiord. El poble resta ben encaixonat en una imatge bucòlica impressionant.

Ens endinsem també, en els seus minúsculs carrers plens de les casetes de fusta típiques dels pobles de les Fèroe.

Pels amants del senderisme, un conegut camí de set kilòmetres puja sobre les muntanyes més elevades on es troba encaixonat el poblet. La ruta, creua a l’altre cantó del turó fins arribar a Saksun. La totalitat de la ruta és gratuïta. Val la pena iniciar el camí i explorar els seus entorns, des d’on es precipiten centenars i centenars de petites i no tant petites cascades. El relaxant so de les cascades el converteix en un fantàstic lloc per a reflexionar. Des del camí a Saksun (que any rere any forma part del catàleg de senders senyalitzats de les Illes Fèroe) tindrem unes grans vistes des de les altures.

2. Fossá waterfall

Quan ens sembli bé, serà l’hora de marxar d’aquest lloc tant idíl·lic. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera 594, vorejant l’estret de Sundini i tenint al costat la illa de Eysturoy. Un cop fets 10 minuts de cotxe i havent passat la població de Haldarsvík, ens trobem amb un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe: la cascada de Fossá.

La cascada de Fossá és un doble salt d’aigua que es troba entre els majors atractius naturals de l’arxipèl·lag. Quan condueixes per les carreteres de les Illes Fèroe hi ha dues constants, dos tipus de companyes que et guien per el camí: les ovelles i les cascades. Surten darrere de cada corba… Si en destaquem una (de cascada), que sigui la més alta, la cascada més alta de les Illes Fèroe, Fossá!

Està encaixonada junt a una corba tancada en la carretera que voreja l’estret de Sundini. A vegades pots estar de sort i veure-la amb un excés de cabal…

Sortejant entre penyals, és possible trepar sobre la torba humida i relliscosa per arribar a la base de la cascada. Possiblement es tracta de la més superba d’entre tantes cascades que trobem a l’arxipèl·lag. El seu doble salt d’aigua és senzillament espectacular.

Visitada la cascada segurament hem acabat xops pel vapor d’aigua que desprèn el seu entorn. Agafem el cotxe i continuem la nostra ruta vorejant l’estret de Sundini i dirigint-nos al poble de Streymnes (al costat de Hvalvík), a uns 10 minuts de Fossá. D’allí continuarem cap a l’interior, per la carretera 53 que en uns 15 minuts (uns 9,80 kilòmetres) ens porta a l’entrada de Saksun.

3. Saksun

Abans mateix d’arribar a Saksun, hem d’anar amb compte amb la carretera, perquè hi ha un trencall abans d’arribar al poble que es dirigeix a l’aparcament de la platja de Saksun. Després de veure el poble ja decidirem si hi anem, en principi contem que sí ja que a més ens hem assessorat amb la taula de marees. Es tracta de l’inici de la caminada que duu a la platja de Saksun, superant la llacuna i el fjord. És una ruta que només es pot fer en marea baixa i dura uns 45 minuts l’anada.

Un kilòmetre abans d’arribar al poble de Saksun ens trobem amb una bifurcació: la carretera de l’esquerra porta a l’aparcament de la caminada a la platja de Saksun, i la carretera de la dreta porta cap al poble de Saksun. Nosaltres primer anirem al poble, o sigui, agafarem la carretera de la dreta.

Un cop aparcats a l’aparcament públic, ens topem amb la imatge de l’Església de Saksun, formant unes vistes de postal amb la muntanya, la cascada i la llacuna.

Si t’agraden els llocs amb aura salvatge aquest lloc t’encantarà. Estem a l’antic poble de Saksun, amb tot just 14 habitants, 5 casetes de sostres de gespa, una església de fusta, muntanyes, un fiord i una llacuna… ah, i una interessant granja i assecador de carn de xai (que es pot visitar i visitarem) entre dos llacs: el Saksunarvatn i el Pollurin. Aquest últim és especial per dues raons; la primera és que serveix de desaigüe a una de les cascades més altes del país (Gellingará) i l’altra és que culmina en una preciosa platja de sorra negra enclaustrada entre muntanyes verdes. És una de les estampes més boniques de tot l’arxipèl·lag.

A Saksun hi ha un museu ubicat en una antiga granja. S’anomena “Dúvugarðar”, i és un museu dedicat a la vida rural des de l’Edat Mitjana fins el segle passat, ubicat en una granja original de 300 anys. El Museu obre de l’1 de Maig al 30 de Setembre. Els horaris d’obertura del museu son de 10:00h a 16:00h tots els dies, i el preu per entrar son 150DKK per persona. Adjunto el seu enllaç.

Dúvugarðar Aquí hi ha una qüestió important a informar. Resulta que la imatge bucòlica i icònica del poble de Saksun amb les seves casetes de coberta de gespa, és en realitat la imatge bucòlica de la granja de Dúvugarðar. Els seus propietaris han creat un recinte de pagament i si vols entrar als seus terrenys has de pagar l’entrada al Museu de Dúvugarðar. Per tant, si vols veure i fotografiar-te amb les casetes de coberta de gespa, hauràs de pagar els 150DKK (un xic més de 20€ per persona, déu n’hi dó). Amb el mateix preu, podràs accedir també a dins de la granja i gaudiràs també amb una petita botiga de souvenirs i un petit bar on podràs prendre algo.

Els elevats turons que flanquegen el llogaret i la boira que amb freqüència cobreix el fiord, emboliquen Saksun en un raig de misteri molt especial. En l’antiguitat, la platja formada en la petita badia servia com a port natural, però després d’una forta tempesta en l’any 1600, la sorra va bloquejar el fiord impedint el pas de les embarcacions. A més de tot això, que resulta no ésser poc, apareixen desenes d’ovelles pastant sobre esmunyedisses vessants aclaparades per centenars de rierols d’aigües cristallines. Per tant pintorescs motius amuntegats en tant diminut espai, considerem que Saksun pot ser un dels poblets més bells en tot el continent i un dels llocs del que millor record podràs guardar. Està clar que nosaltres et recomanem que paguis l’entrada a la granja i contemplis l’emplaçament des d’un dels llocs més bonics de les Illes Fèroe.

Finalment, abans d’anar-nos-en a enfilar la caminada a la Platja de Saksun, vam entrar a la granja de Dúvugarðar, ja que lo què havíem pagat també ho incloïa. Els interiors son força interessants. Està tal i com era quan funcionava, i si t’interessa, pots sol·licitar una visita guiada per coneixer la granja i els seus exteriors. Adjunto l’enllaç.

Visitat el poble des de tots els angles, posicions i alçades, podem anar a fer un petit trekking fins a la platja negra de Saksun. Ens desplacem un xic més d’1 kilòmetre des de la bifurcació de la qual hem parlat, i aparquem el cotxe en un aparcament habilitat, a l’altra banda del riu. Ara, ens acabem d’assegurar que hi ha marea baixa perquè si no no podrem passar.

4. Caminada a Saksun’s Black Sand Beach

Anar des de l’aparcament a la platja son uns 45 minuts i tornar uns altres 45 minuts més. Veuràs que amb un entorn així, el temps passa ràpid.

També hem de comentar que es tracta d’una caminada on fins l’any passat encara s’havia de pagar una taxa per fer-la (s’havia de pagar 75DKK per persona). Això sí, et deixaven pagar-ho amb targeta de crèdit, ubicada a una porta metàl·lica de la vall. Creiem que producte de la creació del recinte de pagament de Dúvugarðar a Saksun, han tret el fet de pagar també la caminada. Actualment la caminada és gratuïta.

A mesura que avança la caminada, anem deixant enrere per una banda el petit corriol que ens feia de camí, ja que amb l’aparició del llac Pollurin el camí és la seva riba (recordeu lo de la marea baixa…).

Un dels moments que vam gaudir més de la caminada és quan ja deixes enrere la llacuna Pollurin i t’endinses en un petit congost que es forma entre la Platja Negra i la llacuna esmentada. Aquest petit congost està quasi sec quan hi ha la marea baixa.

Finalment arribes a la Platja Negra de Saksun. És un moment molt espectacular, perquè al sortir del congost tens la sensació que el paisatge és immens i la platja negra és una meravella.

Ens hi quedem una bona estona. El lloc és fantàstic per a fer fotos i agafar-te les coses d’una altra manera, tot molt més relaxadament. Lo millor que podeu fer quan arribeu aquí és parar-vos i contemplar-ho tot.

I no sabiem l’hora que era quan vam decidir tornar. Vam desfer el camí realitzat i també vam veure que els núvols i la boira estaven mica en mica deixant lloc a unes vistes encara més espectaculars de les muntanyes.

La caminada a la Platja Negra de Saksun s’havia acabat. En total heu de contar una hora i mitja caminant (45 minuts per sentit) i una mitja hora més com a mínim, per aturar-vos i tirar fotos. És el què vam tardar nosaltres. Encara no era prou tard perquè el sol marxés, però una bona idea és que la visita a la Platja Negra de Saksun coincideixi amb el capvespre, i així poder contemplar una posta de sol des de la mateixa platja. Ha de ser molt espectacular…

5. Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)

Però el dia encara no havia acabat, ens quedava el camí de tornada amb cotxe des de Saksun. Havíem de desfer el camí de la vall de Saksun (per una minúscula carretera nº53) que ens duria al poble de Hvalvík i allà ja agafaríem una carretera una mica més ample de dos sentits marcats de circulació. D’aquí i vorejant Streymoy agafaríem la carretera nº10 que en principi porta a Tórshavn, però la nostra intenció era fer l’antiga carretera nº50 per arribar a Tórshavn, la “Oyggjarvegur“, que ja l’havíem fet dos cops, un el dia anterior, en la nostra arribada, i l’altre cop d’anada el mateix matí.

La carretera té en total uns 20km de longitud (també compta que la pots fer en 20 minuts) i passa per sobre de les muntanyes de Tórshavn. El seu inici està a una gasolinera a 4,4km de Leynar (gasolinera Effo Gas Station), on hi ha el trencall on s’inicia la Oyggjarvegur.

Ja als inicis de la carretera, quan portem 5km de la mateixa, ens aturarem a un dels seus millors miradors, el mirador del fiord Kollafjørður. Les vistes son meravelloses.

Continuarem la nostra ruta i seguidament, a 1,1km de l’anterior mirador, a mà dreta, hi ha un trencall on s’inicia un nou tram panoràmic cap a la vall de Mjørkadalur. Es tracta d’una carretera panoràmica de 3,7km de longitud, amb grans vistes sobre la vall, la qual està ubicada a la carena est de la muntanya Sornfelli (749m), i també es poden fer grans caminades i excursions. Avui no serà el cas. La carretera és súper estreta pels 2 sentits que té, i amb prou feines hi passa un cotxe. Heu d’anar molt en compte perquè hi ha trams força perillosos perquè hi passin dos cotxes. Però, creieu-me, que val la pena arribar fins al final.

La carretera, en tot moment, però, disposa dels seus pals els quals indiquen el seu camí.

Després dels 3,70km arribem a Sornfelli. Des de l’última pujada que hi ha apareix un trencall a la dreta que ens portarà a un espai pensat per aparcar-hi els cotxes i gaudir de les vistes panoràmiques que se’ns obren a davant nostre.

Aquest lloc ens va deixar bocabadats. No ens esperàvem, en un dia clar com el que teníem, que poguéssim gaudir d’unes vistes com aquestes. Des d’aquest lloc es veu tota l’illa de Vágar, on es pot veure a la seva esquerra el “Trollkonufingur” que ja veurem més de prop en dies posteriors.

S’observa l’entrada de tot el Vágafjørður, el fjord que separa l’illa de Vágar amb la de Streymoy. Ja a Streymoy apareix una muntanya (sencera!) davant de la nostra panoràmica, referenciant aquestes altes cotes amb les del nivell de l’aigua i les illes. Creiem realment que el mirador de Sornfelli pot ésser un “highlight” de les vacances. Totalment imprescindible no perdre-se’l.

Tornem cap al trencall de la carretera 50 Oyggjarvegur, i ens aturarem de seguida perquè en uns 2 kilòmetres (un xic menys de 3 minuts) ens apareix el proper mirador que forma part de la nostra ruta. Es tracta del Mirador del fiord de Kalbarsfjørður. És un lloc singular ja que ens trobem al costat de la famosa i única presó que hi ha a les Illes Fèroe.

El mirador es troba sobre el punt kilomètric 6,8km de la Oyggjarvegur. Aquest potser és el mirador que té les millors vistes (si exceptuem el de Sornfelli que hem vist en el punt anterior).

La carretera és preciosa, enllaça miradors amb miradors, i la recorrerem tranquil·lament, sabent-la gaudir com es mereix. Per finalitzar amb les atraccions panoràmiques més importants, arribarem a un altre trencall a mà dreta en el punt kilomètric (mesurat des del nord, com tots els altres) 10,2km. Es tracta d’una nova carretera molt singular, de 3,5km de longitud, amb grans vistes sobre la vall de Norðradalur amb la illa Koltur de fons. La seguirem fins a trobar el petit poble disseminat de Nordradalur. Us aconsellem que pareu quan vulgueu, però nosaltres vam parar ràpid, a 750 metres del trencall amb la Oyggjarvegur. Aquí vam deixar el cotxe i vam caminar una mica en direcció a les corbes de la carretera. La vista des d’aquí és molt impactant.

Les vistes de la carretera de Norðradalur i de la illa Koltur al fons és com si estiguéssis en un quadre. També creiem que és una de les vistes imprescindibles de trobar-nos a les Illes Fèroe, i un dels punts d’interès a la illa de Streymoy.

Les corbes de la carretera s’adapten al seu subsòl. És un dels exemples de bellesa més impactants.

Finalment, arribarem al poblet de Nordradalur i girarem cua un altre cop fins a la carretera Oyggjarvegur, la qual ens durà definitivament fins a les rondes de circumval·lació de Tórshavn. D’aquí, anirem a buscar la carretera de Kirkjubøur que ens durà al nostre allotjament. Del trencall de Norðradalur fins al nostre allotjament hi ha 11,30km (que es fan en poc més de 10 minuts).

Realment ens vam convèncer de prioritzar l’antiga carretera d’accés a Tórshavn en comptes del normal accés des de la carretera nº10, per baix els fiords. Amb aquestes vistes donem la jornada per finalitzada.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (148km i 2h 58min):

Com hem dit anteriorment, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a l’octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canària son solament a l’hivern, de desembre a març). Nosaltres vam contractar els vols directes amb Atlantic Airways, i durant el més d’Agost opera des de Barcelona amb dimecres. Per tant, vam marxar un dimecres cap a les Illes Fèroe i vam tornar en dimecres cap a Catalunya. El vol d’anada és a les 17:15h a l’Aeroport del Prat (BCN) i arribada a les 19:55h (hora de les Illes) a l’Aeroport de Vágar (FAE). Com veieu, la durada del vol és un xic menys de 4 hores.

Un cop arribem a l’Aeroport Internacional de Vágar (ubicat al centre de la illa del mateix nom), anem a buscar les maletes i el cotxe de lloguer, el qual ja hem reservat prèviament. En l’Aeroport de Vágar hi ha vàries empreses de lloguer de cotxes presents. La central de lloguer de cotxes es troba en un edifici annex a l’aeroport, aproximadament a 100m a l’esquerra de l’edifici principal, al sortir de l’edifici de la terminal. Tal com hem dit anteriorment en l’article corresponent, lloguem el cotxe a través del link “Rentalcars” a la companyia “Budget-Avis” que disposa d’un mostrador a l’edifici de la Central del lloguer de cotxes. Hem de dir que els cotxes que hem llogat a través de “Rentalcars” ens han funcionat sempre de meravella, i aquest de les Illes Fèroe no en va ser l’excepció.

Hem llogat un cotxe “SUV” per a 4 persones, de la casa “Kia” model “Sportage”, de benzina E10. A les Illes Fèroe hi ha 2 tipus de benzina, per una part la benzina Super 95 (com la que tenim aquí al país), i per altra part la benzina E10 (major contingut de biocarburants que la benzina anterior). També hi ha dos tipus de gasolineres, per una banda, les Magn (on trobaràs benzina E10 i dièsel) i per l’altra banda les Effo Gas Station (on trobes la Super 95 i també dièsel). El lloguer del cotxe per 1 setmana ens ha costat 745€ (de dimecres a dimecres). El preu inclou kilometratge gratis, exenció de danys per col·lisió, protecció contra robatoris, el 25% de l’IVA i la tarifa d’aeroport.

Doncs ha arribat l’hora de pujar al vehicle i fer la corresponent ruta fins al nostre allotjament de la capital Tórshavn. Abans, però, no està de més que passem per l’oficina d’informació i turisme de l’aeroport, per tal d’informar-nos de la viabilitat del nostre viatge i de si hi ha alguna qüestió que ens pugui afectar, com talls en les carreteres, previsió del temps, disponibilitat d’un bon mapa de carreteres, etc…

La ruta que farem per arribar a l’allotjament de Tórshavn és força espectacular, éssent un total de 47,20km (estem uns 45 minuts a arribar-hi). Passem per el llac més gran de les illes, creuem un túnel submergit a l’oceà (el Vágartunnilin), i creuem la illa de Vágar per entrar a la de Streymoy que és on hi ha també la capital. El primer que fem quan arribem a Tórshavn és anar a buscar el nostre allotjament, ubicat a la direcció del nº100 de la via “Kirkjubøarvegur” (la carretera que uneix Tórshavn amb el poble de “Kirkjubøur”). Entre haver recollit les maletes, visitat l’oficina de turisme de l’aeroport i recollit el cotxe de lloguer, marxem de l’Aeroport de Vágar sobre les 8:30 o 8:45h. Arribem a Tórshavn 45 minuts després, i com podeu suposar, ja tot pràcticament està tancat i tampoc volem arribar més tard per no provocar maldecaps perquè ens puguin donar les claus de l’allotjament en condicions horàries. Demà al matí quan ens llevem, ja anirem a comprar menjar en un supermercat “Bonus” proper, el qual disposa d’horaris d’obertura de 9:00h a les 22:00h (vam pensar no anar-hi el dia d’arribada per poder disposar de les claus el màxim de d’hora per tenir l’allotjament).

La jornada d’avui consistirà en assentar-nos al nostre allotjament i preparar-ho tot per començar amb ganes el nostre viatge d’1 setmana el dia de demà. Adjuntem la ruta amb cotxe realitzada avui, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix, en un plànol de “Google Maps” (47,20km i 46 minuts):

Les Illes Fèroe son un lloc fascinant. L’arxipèl·lag està format per divuit illes volcàniques muntanyoses separades per estrets i fiords. Escarpats penya-segats que cauen al mar i on es refugien milers d’aus, praderies d’una verdor intensíssima i torberes riques en molsa on pasten les ovelles, amb cascades que et sorprenen a cada cantonada.

És un paisatge que condiciona de manera brutal la cultura del lloc i en el que hi regnen les ovelles com a element omnipresent i els éssers fantàstics de la mitologia vikinga. Està clar que la naturalesa és la reina aquí, així que admirar-la és la raó principal per la que viatjar a les Illes Fèroe.

Poden semblar les Illes Fèroe un país o un territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de les Illes Fèroe i veure-les a fons. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per les Illes Fèroe de 8 dies de durada, visitant o intentant visitar la pràctica totalitat de les illes habitades. Una ruta en cotxe de lloguer i per lliure, durant els mesos estivals. A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

Dia 1: Viatge: Vol Barcelona – Illes Fèroe

Dia 2: Streymoy: Tjørnuvík + Fossá + Saksun + Caminada a Saksun’s Black Sand Beach + Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)

Dia 3: Mykines i Vagar: Helicòpter a Mykines + Ruta a peu per Mykines + Ferry Mykines a Sørvágur + Carretera de Bøur a Gásadalur + Cascada Múlafossur

Dia 4: Vagar: Caminada del Llac Sørvagsvátn a Trælanipa + Església de Sandavágur + Caminada a mirador del Trøllkonufingur + Kirkjubøur

Dia 5: Eysturoy: Carretera de Eiði a Gjógv + Caminada Hvíthamar + Gjógv + Caminada penya-segats de Gjógv + Funningur + Funningsfjørdur + Elduvik + Oyndarsfjorður

Dia 6: Illes del Nord: Ferry a Kalsoy + Caminada a Kallur Lighthouse + Mikladalur + Mirador de Klaksvik + Carretera fins a Viðareiði

Dia 7: Streymoy: Penya-segats de Vestmanna + Tórshavn (Del Museu Nacional Tjóðsavnið al Centre Comercial SMS + De Vesteravág a la Península de Reyni + De Skansin a Kongaminnið + De Niels Finsens Gøta a la Vesturkirkjan)

Dia 8: Viatge: Vol Illes Fèroe – Barcelona

Es tracta d’una ruta amb cotxe de lloguer durant 8 dies (bé realment son 6 dies perquè el primer i l’últim els destinem únicament pel viatge), on mantenim el mateix allotjament cada dia, als afores de la capital Tórshavn. Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en el conjunt del Viatge a les Illes Fèroe en 8 dies:

Una setmana per les Illes Fèroe és el temps ideal per conèixer la regió sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps. Et proposem de fer un viatge per les Illes Fèroe, on en aquest article et vull ajudar a organitzar-lo. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduïr cada dia, els trekkings que et proposem fer, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius. A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per les Illes Fèroe. Corresponen a 4 grans grups:

1. Vols econòmics
2. Moure’s per les illes amb cotxe de lloguer
3. Allotjament
4. Altra informació pràctica

1. Vols econòmics

La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per als mesos estivals (juliol i/o agost), per tant temporada alta, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant els mesos centrals de l’estiu:

Skyscanner

Malgrat dependre de Dinamarca, l’arxipèl·lag de les Illes Fèroe no és membre de la Unió Europea i no es troba a l’espai Schengen. Els ciutadans de la Unió Europea (inclosos els espanyols) i altres països que formen part de l’espai Schengen, necessiten passaport per visitar les illes (no n’hi ha prou amb el DNI), amb la condició que siguin ciutadans d’aquests països (no solament residents). La millor manera d’arribar a les Illes Fèroe és amb avió. L’Aeroport Internacional de les Illes Fèroe és l’Aeroport de Vágar (codi IATA: FAE), i en feroès, Vága Floghavn.

L’aerolínia Atlantic Airways uneix l’arxipèl·lag amb Reikiavik; Bergen; Edinburgh i Londres; Aalborg, Billund i Copenhague; París; Barcelona, Palma de Mallorca i Gran Canària. Des d’aquí surten, també, helicòpters que connecten l’interior del país (Atlantic Helicòpters ofereix connexions entre les seves illes). Per tant, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canària son solament a l’hivern, de desembre a març).

Els vols directes amb la companyia Atlantic Airways son en dimecres. Nosaltres vam volar l’anada i la tornada una setmana després amb la companyia de les Illes Fèroe (és l’única companyia que disposa de vols directes). El vol d’anada surt de tarda des de Barcelona, a les 17:15h, i el de tornada surt al migdia, de a les 12:00h des de Vagar. El vol té una durada d’unes 3h i mitja aproximadament. El preu del bitllet (d’anada i tornada) per persona en els mesos estivals, en plena temporada alta, és aproximadament de 650€.

L’altra manera d’arribar a les Illes des del continent, és amb vaixell. La naviera Smyril Lines connecta el port de Tórshavn i el de Hrthals (nord de Dinamarca). La travessa dura unes 30 hores i et permet viatjar amb el teu cotxe (al voltant dels 350€ per trajecte dos persones i un vehicle).

2. Moure’s per les illes amb cotxe de lloguer

L’arxipèl·lag de les Illes Fèroe inclou unes 18 illes, uns 1.400km² de superfície i 1.110km de línia costanera. No hi ha cap punt en les illes Fèroe que estigui a més de 5km del mar. Les illes estan connectades a través d’una infraestructura excel·lent per una xarxa de carreteres, ponts, Ferrys i helicòpters. Actualment, la xarxa pública de carreteres ja conta amb uns quants túnels submergits per sota de l’oceà, i hi ha una planificació per anar-ne construïnt més.

Hi ha tres grups d’illes. Les illes majors i les més centrals, on probablement passis la major part del temps:

• Vágar: On hi ha l’Aeroport i on també s’inclou l’illa de Mykines.
• Streymoy: On es troba la capital, Tórshavn, i que està envoltada per altres tres illes menors.
• Eysturoy: Unida per carretera a Streymoy per un nou túnel submergit.

Les sis illes del nord (la regió es diu Norðoyar), entre elles Borðoy, on es troba Klaksvik. I les illes del sud: Sandoy, Suðuroy i altres tres menors.

A les illes del sud (excepte Sandoy que el passat 2023 es va inaugurar el corresponent túnel subaqüàtic) s’hi ha d’anar amb ferry. Però a les tres illes majors i a les principals illes del nord estan connectades per ponts i túnels. Tingues en compte que les distàncies son petites: de l’aeroport de Vágar al punt més septentrional de Viðoy (la illa de més al nord) son uns 100km i una hora i mitja en cotxe aproximadament. Viatjar en cotxe per les illes, doncs, és la millor manera de viatjar i de treure-li el màxim rendiment al temps. Així ho tenim previst en la planificació del viatge. La majoria de carreteres estan asfaltades i en bones condicions. Tot i així, hem de tenir en compte una sèrie de requisits si volem moure’ns amb cotxe per les illes:

• En l’oficina de turisme de l’Aeroport de Vágar tenen un mapa de carreteres gratuït molt bo, on també s’indiquen les carreteres panoràmiques. No cal dir que es condueix per la dreta.
• Límits de velocitat: 80km/h fora de les zones urbanes i 50km/h en els pobles i ciutats.
• Túnels de pagament: Els 4 túnels submarins que funcionen a dia d’avui (Agost del 2025) son precisament les úniques carreteres de peatge de les Illes Fèroe. El cobrament és automàtic i es fa per la lectura de la matrícula a través de càmares. Algunes empreses de lloguer de cotxe t’inclouen el cost d’aquests peatges en el preu i altres te’l cobren al final (que és el nostre cas), així que ull amb això i informa’t bé de tot plegat. La veritat és que son obres faraòniques que impressionen molt i han facilitat la vida dels feroesos d’una manera impressionant. Estan excavats sota la llera marina i arriben a tenir una profunditat de 187m sota del nivell del mar. Inclús n’hi ha un que té una rotonda en el seu interior.

Túnels	Preu	Observacions
Vágatunnilin	100 corones anada i tornada	Entre les illes de Vágar i Streymoy. És la única manera de creuar entre ambdues illes
Norðoyartunnilin	100 corones anada i tornada	Entre Eysturoy i Borðoy. Tampoc es pot evitar
Eysturoyartunnilin	275 corones per cada sentit	Entre Streymoy i Eysturoy. És el més car, te’l cobren cada vegada que el creuïs i el pots evitar gràcies a un petit pont gratuït que uneix ambdues illes en el nord
Sandoyartunnilin	350 corones anada i tornada	Entre Streymoy i Sandoy. És el més recent de tots. Inaugurat en el desembre de 2.023, conta amb 10 kilòmetres d’extensió. És un xic car però la comoditat d’arribar en cotxe a una illa que des de fa pocs mesos semblava un somni llunyà, és una passada.
Això canvia per moments. Actualment hi ha uns quants túnels submarins en construcció i tants d’altres projectats. És indubtable que les infraestructures feroeses milloren cada any i permeten una major mobilitat entre illes sense necessitat de dependre dels vaixells i, en conseqüència, de l’estat de la mar. Adjunto la Pàgina web de la nostra companyia (Avis-Budget) on s’observen les tarifes que apliquen les companyies de lloguer de cotxes.

• Llums de posició: S’han de tenir sempre enceses
• Carreteres estretes: moltes carreteres i inclús alguns túnels son de dos sentits però solament tenen espai per a un vehicle. Tenen escapatòries als costats: si tens l’escapatòria a la dreta, ets tú qui té de parar.
• S’ha d’anar amb compte amb les ovelles. N’hi ha moltíssimes i estan lliures, així que poden creuar la carretera.
• Pujar als Ferrys amb cotxe: algun, per exemple el de Kalsoy, és molt petit, així que s’ha d’anar amb compte a l’aparcar, els cotxes queden a centímetres de distància (hi ha una persona que s’encarrega de guiar als conductors).
• Carnet Internacional: no és necessari per a residents de països de la UE (inclosa Espanya) o de països nòrdics. Per la resta de turistes, sí.

• Lloguer de cotxe: No existeixen els lloguers amb assegurança a tot risc en les illes, probablement per el perill de les ovelles, així que s’ha d’anar molt en compte. S’ha de tenir 23 anys per llogar un cotxe. A l’estiu és recomanable reservar-los abans d’anar-hi.
• Aparcaments: A les ciutats i els pobles grans (Klaksvik, Tórshavn, Runavík i l’Aeroport de Vagar) hi ha restriccions horàries per l’aparcament. Els cotxes tenen una espècie de rellotge en el parabrises en el que s’ha d’indicar l’hora en la qual aparques.

Per contractar i veure els preus dels cotxes de lloguer, ho pots fer a través de la plataforma Rentalcars.

Nosaltres vam contractar per aquesta plataforma un cotxe per a 4 persones amb espai per a les maletes. Vam contractar un Kia Sportage. Nosaltres ens vam moure amb cotxe prioritàriament. Sempre hi hauran excepcions, com anar a l’illa de Mykines, en la qual tenim previst d’anar-hi amb helicòpter i tornar amb ferry, o com la visita a l’illa de Kalsoy, la qual ens portarà a transportar el cotxe en el ferry.

També cal dir, que el transport públic de les illes és molt eficient. Alguns Ferrys son molt econòmics perquè tenen subvencions de l’estat. I també hi ha una Travel Card que inclou tots els transports en autobús i vaixell (menys el de Mykines). La de 4 dies, per exemple, costa 500DKK (uns 70€). També pots comprar el ticket per 1 dia de l’autobús públic per les illes. Nosaltres el vam tenir que comprar el dia que vam visitar Kalsoy, perquè encara que teníem previst anar-hi en cotxe, unes obres al moll de Syðradalur no ens ho varen permetre, i un cop a Kalsoy vam comprar aquest ticket que ens va permetre agafar l’autobús fins a 3 cops al mateix dia. El seu preu era de 100DKK per persona (13,40€).

Et deixo la informació i horaris de la pàgina web de “Stranfaraskip”, l’empresa de transport públic de les illes Fèroe.

L’helicòpter és una possibilitat que fa uns pocs anys era força econòmic (per exemple, per anar a Mykines des de Vágar costava uns 145DKK, uns 20€ per persona). Actualment, a partir de l’1 de Setembre de 2.022, els preus dels vols regulars amb helicòpter han canviat. El preu ara es diferencia segons on tinguis registrada la teva residència. El govern de les Illes Fèroe subvenciona els vols regulars amb helicòpters d’Atlantic Airways. L’objectiu és oferir als residents de les illes més petites una connexió regular amb el continent. Per tant, els preus subvencionats i més econòmics depenen de si tens residència registrada en les Illes Fèroe o no. A nosaltres (no residents), per anar de l’Aeroport de Vágar a Mykines el vol ens va costar 435DKK (uns 60 euros) per persona. Ja no és econòmic com abans. Aquí et deixem les tarifes de la Companyia Atlantic Airways.

Dins de la capital Tórshavn, i fins a Kirjubøur, els autobusos son gratuïts. Una altra opció és moure’s en bicicleta: si no portes la teva en pots llogar una a Tórshavn. Si viatges amb bicicleta, en la web de “Visit Faroe Islands” hi ha unes quantes suggerències. Les trobaràs aquí: Bicycling in the Faroe Islands – Visit Faroe Islands.

3. Allotjament

Malgrat ésser un país petit, hi ha allotjament de tot tipus a les Illes Fèroe. Hotels de fins a quatre estrelles, “hostels” (albergs), 21 càmpings i moltes cases i habitacions en lloguer de vacances. Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:

• Booking: Allotjament amb cancel·lació gratuïta
• AirBnb: Allotjaments especialistes en apartaments, també amb l’opció de cancel·lació gratuïta

Nosaltres vam trobar amb molta antelació una bona oferta d’allotjament a la ciutat de Tórshavn. Una caseta de fusta per a 4 persones als afores de la capital. Ho vam contractar amb la plataforma “AirBnb”. Serviria com a allotjament base per a fer les visites en 1 setmana. En el cas que la teva escapada o viatge sigui d’almenys 1 setmana, no cal que consideris desplaçar l’allotjament, ja que des de Tórshavn en 1 setmana ho tindràs tot a tocar. En el cas que vulguis viatjar més d’1 setmana, podem parlar si és necessari contractar 2 allotjaments. En el nostre cas, que hem previst un VIATGE PLANIFICAT a les Illes Fèroe de 15 dies, fem aquesta proposta de passar 1 setmana a un allotjament a Klaksvík i l’altra setmana a l’allotjament de Tórshavn. La idea seria tenir les zones més acotades i perquè des de qualsevol punt fins al nostre allotjament no hi hagi més de 1 hora en transport.

Vam contractar una caseta amb tot inclòs (aparcament, cuina, bany, rentadora i sobretot, condicions de cancel·lació gratuïtes). El cost total per les 7 nits va ser de 1.040€ (uns 150€ per nit). Aquest podria ser un llindar de lo més econòmic que us podeu trobar a les Illes Fèroe per a una familia de 4 persones.

Per altra banda, acampar està permès únicament a les zones reservades per fer-ho. No hi ha acampada lliure.

4. Altra informació pràctica

En aquest apartat anuncio alguna informació pràctica de més a tenir en compte per planificar un viatge a les Illes Fèroe:

• El Clima a les Illes: Clima marítim subàrtic. Si véns en busca de calor, està clar que les Illes Fèroe no estan fetes per a tu. Tenen una mitjana de 13ºC a l’estiu. Els hiverns son més suaus de lo què caldria esperar: la temperatura mitja a l’hivern és d’uns 3ºC, una de les més altes dels països nòrdics, gràcies a la corrent de l’Atlàntic Nord. I el més fotut és que pot ploure en qualsevol moment, ja que hi ha una previsió anual de 210 dies de pluja. Porta impermeable i calçat impermeable també. Nosaltres preferim viatjar a l’estiu a les Illes Fèroe (sobretot en els mesos de Juny, Juliol i Agost), pel tema de les hores de llum (els dies son molt més llargs). També s’ha de tenir en compte que encara que viatgis en temporada alta, no et trobaràs amb aglomeracions, ja que és un país que no està massificat turísticament, encara. Hi ha una pàgina web del temps en les Illes Fèroe en la que també es pot veure les webcams de diferents punts de l’illa i la condició de les carreteres, i fins i tot baixar-te una app, aquí t’adjunto el seu link: Landsverk. D’aquesta forma pots decidir també on aniràs cada dia. Altres bones raons per a viatjar a les Illes Fèroe a l’estiu son la presència d’aus (inclosos els “puffins” o “frarets”), i els esdeveniments i festivitats de les illes que hi ha en aquesta temporada. Si viatges a l’hivern els preus son molt més baixos i pots trobar-te amb l’aurora boreal o amb paisatges de somni com la cascada de Gásadalur envoltada de neu (encara que és algo una mica estrany perquè no sol nevar a les illes), o el mar en tempesta, per exemple al voltant de l’estàtua de la “selkie” de l’illa de Kalsoy, o en la cascada de Bøsdalafossur.
• Menjar a les Illes: La nostra intenció és fer-nos els àpats en la cuina del nostre allotjament, ja que menjar a fora és difícil, per una banda hi ha molt pocs llocs i per l’altra son bastant cars. Veureu que els preus a les Illes Fèroe son una mica desorbitats en relació al nostre país. Realitzant una previsió, compta que un àpat en un restaurant normal de gamma mitja per a dues persones i tres plats, s’enfili per sobre dels 100€. L’aigua de l’aixeta és una de les millors del món. En els restaurants te la serviran i en l’hotel i en qualsevol bany pots beure-la sense problemes. L’alcohol és molt car i tot és importat. Això sí, tenen també la seva cervesa, la Føroya Bjór. La nostra intenció, tal com dèiem, és anar de supermercats. Per nosaltres el millor supermercat de les Illes Fèroe és la cadena “Bonus”. Considerem que és molt bona opció per comprar menjar a un preu relativament assequible i amb una qualitat mínima. A més, disposa d’una bona estructura disposada per a totes les illes més importants. Una altra cadena de supermercats, aquesta bastant menor en nombre son els supermercats “FK”. En la capital Tórshavn i concretament en el seu únic Centre Comercial (SMS, ubicat a 10 minuts a peu del centre), s’hi troba un altre dels supermercats que us podríem recomanar. Es tracta del “Miklagarður”, ubicat al soterrani de l’edifici del Centre Comercial SMS de Tórshavn. És un altre supermercat que també hi trobareu una mica de tot. Vigileu, però amb els horaris del Centre Comercial, ja que a l’estiu tanca a les 18h (no així els Bonus que tanquen a les 22h).

• Moneda i canvi: La moneda oficial és la corona feroesa, encara que no és una moneda independent. És una versió local, amb el mateix valor de la corona danesa, també acceptada. Encara que els bitllets son diferents, les monedes son les mateixes que a Dinamarca. En un país en el que pots pagar pràcticament tot en targeta, lo ideal és que portis amb tu almenys dues que et permetin pagar en divisa estrangera sense comissions i amb el millor canvi possible. En aquest sentit, t’aconsello utilitzar la targeta N26 i/o la targeta Revolut, perquè son les que millor funcionen. També t’aconsello canviar o treure algo de diners en metàl·lic per cobrir petits pagaments que no podràs fer de manera electrònica. Son pocs, però per exemple hi ha algunes rutes de senderisme que has d’abonar en metàl·lic a través d’una bústia (com la ruta dels penyasegats de Gjógv, que costa 50DKK per persona).
• Internet: Les Illes Fèroe queden fora dels països europeus inclosos en la itinerància de dades de les companyies espanyoles i, per aquest viatge, lo millor és comprar una targeta SIM en la destinació. Solen tenir un cost menor que si la compres amb antelació a Espanya, i a vegades, t’inclou un paquet de dades major. El millor seria comprar-la en el propi aeroport. En realitat, nosaltres vam estar buscant una botiga a l’aeroport i inclús a informació, i va ser impossible. Ens van comentar que podríem trobar aquesta targeta a la botiga que l’empresa principal de telecomunicacions té a la ciutat de Tórshavn, concretament al Centre Comercial SMS (l’empresa és “Føroya Telecom”). Ara, també hi ha la solució de comprar la targeta des d’Espanya. O millor dit, comprar una targeta eSIM. Adjunto la de l’empresa “Holafly” que presenta més garanties. Una altra possibilitat és comprar un “Pocket Wifi” amb la companyia de lloguer de cotxes, si és que t’ofereixen la possibilitat de contractar-ho com un extra tant en la modalitat de poder tenir dades il·limitades com per a disposar d’internet per el navegador. El nostre cas, però, no va passar tot aixó: per començar no disposem de mòbils compatibles amb la targeta “eSIM d’Holafly” i per altra banda la companyia de lloguer ens va dir que no disposava de més cotxes amb navegador GPS, o sigui que ho vam tenir que fer a la nostra manera: cada vespre, ens descarregàvem el mapa amb la ruta de l’endemà des de Google Maps per utilitzar sense cobertura durant tot el dia. No ens va fallar mai aquesta opció i ens va anar molt bé per passar aquesta setmana de viatge.
• Horaris: Els bancs obren de dilluns a divendres de 9:30 a 16:00h; les botigues normalment de 10h a 17:30h de dilluns a divendres i de 10h a 16h el dissabte; els grans supermercats poden obrir de 7:15h a 22h de dilluns a dissabte. Tot queda tancat el diumenge. Per altra banda, l’horari de les Fèroe és el mateix que a Londres, o sigui GMT a l’hivern i GMT+1 a l’estiu (una hora menys que a Espanya).
• Electricitat i endolls: L’estàndard feroès és de 220-230 volts AC (50 Hz). Els endolls son els de Dinamarca (tipus K), amb tres forats. Però els endolls de dues clavilles espanyols hi caben, així que no fa falta adaptador.

I arriba el dia de marxar. Com podeu suposar, en funció de l’hora que sigui el viatge, tindrem més o menys temps per aprofitar el dia, però en principi no contem fer gran cosa, únicament carregar el cotxe de maletes i desplaçar-nos a l’aeroport de Vágar.

El viatge s’ha acabat, i aquí us adjuntem el retorn que haurem de fer amb el cotxe de lloguer, de la capital Tórshavn fins a l’aeroport de Vágar (uns 46,20km, que son uns 42 minuts amb cotxe). Allà, retornarem el cotxe de lloguer i agafarem el vol que ens durà a l’aeroport de Barcelona.

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per les Illes Fèroe. Només resta dir que espero que hagueu disfrutat del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…