Mes: octubre de 2022

I ha arribat l’últim dia de les nostres vacances a la zona Oest de Canadà. Avui només hi haurà temps d’anar-nos-en a l’aeroport Internacional de Vancouver i agafar el nostre vol.

Tal com vàrem explicar en anteriors apartats de l’article, el vol d’anada i tornada ens sortia més econòmic durant l’Agost amb la Companyia Air Transat. El vol de tornada, a l’igual que el d’anada, amb la seva corresponent escala (en la tornada faríem escala a Montréal).

Els vols de Air Transat amb escala a Montréal solen sortir pels matins des de Vancouver (sobre les 11:25h i les 13:40h), per tant, no ens quedarà temps per a res més, bé, potser per una última passejada pel Downtown de la ciutat. I això és el que farem. Com que tenim l’allotjament a Granville Street, sortim a passejar pel mateix Granville St en direcció al Financial District. La zona està plena de gratacels acristallats.

Després d’haver-la conegut, sembla una ciutat molt neta i bastant tranquil·la. Ens ha recordat a una barreja entre San Francisco, Nova York i Boston. No ens estranya que sigui la tercera ciutat del món amb millor qualitat de vida després de Viena i Zurich, segons la consultora Mercer (encara que per nosaltres està per davant de les altres dues).

I ara sí, ha arribat l’hora d’anar a buscar el Skytrain, que ens portarà cap a l’Aeroport Internacional de Vancouver.

L’aeroport de Vancouver està ubicat a 12km al sudoest del centre. És el segon més important de Canadà després del de Toronto i ha rebut premis al millor aeroport de Canadà i de Nordamèrica. L’edifici està ple de columnes de pedra, escultures de fusta, cascades, jardins,… Tot amb un aspecte molt rústic i acollidor.

L’Skytrain és l’opció més ràpida i còmode per desplaçar-se del centre de la ciutat a l’aeroport i viceversa. La Canada Line (blau clar) et porta en menys de 30 minuts del centre de la ciutat a l’aeroport. L’agafarem en la parada més propera al nostre hotel, aquesta és “Yaletown-Roundhouse” i el trajecte té una durada d’uns 30 minuts fins a la parada “YVR Airport”, situada en el nivell 3 entre la terminal domèstica i la internacional. Circula des de les 5h fins a la 1h, amb una freqüència de 7-15 minuts.

El preu del bitllet (per a dues zones) és de 4,45$ si es paga en efectiu, o 3,65$ amb Compass Card, més un suplement de 5$.

La Compass Card és una targeta recarregable disponible per un preu de 6$ reembolsables. És compatible amb els bitllets senzills, passis diaris i mensuals i el servei de bicicletes de lloguer (Bike Parkade). Es pot comprar la Compass Card en la seva web (Compass – Home (compasscard.ca)) o adquirir-la en les màquines de venda de les estacions.

L’autobús és l’opció més barata però la més lenta, ja que triga aproximadament 40 minuts. Des de la terminal domèstica s’ha d’agafar el bus 424 que porta a l’estació d’autobusos de l’aeroport. Des d’aquí es pren l’autobús ràpid de la línia 98-B cap al centre. El bitllet costa uns 3$. S’ha de portar l’import exacte per abonar-lo al conductor.

Els taxis s’agafen en el nivell 2 de la terminal domèstica i internacional. Donen servei les 24 hores, amb tarifes fixes (entre 32 i 36$ segons la zona) i una durada aproximada de 30 minuts. Les empreses de transport compartit Lyft i Uber recullen passatgers en el nivell 2 de l’àrea d’arribades de la terminal domèstica i internacional i fora de la terminal sud. El trajecte sol costar entre 25-30$ i té una durada de 35 minuts.

El trasllat privat és la forma més còmoda d’arribar a l’allotjament a Vancouver, però la més cara. Hi ha varies empreses per a contractar aquest servei, com Civitatis o GetTransfer. Sobre tot son útils si l’hotel està lluny de les parades de transport públic o si el vol arriba a hores intempestives.

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per la zona Oest de Canadà. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Avui visitarem els barris dels voltants del centre de Vancouver. Començarem per visitar el mercat més famós de la ciutat, ubicat a Granville Island. Anirem més enllà del West End i visitarem les platges més famoses de la ciutat (Kitsilano, Sunset, English,…). Entrarem a explorar el Chinatown per la famosa porta Millennium Gate i visitarem el barri de Davie Village, on pel seu carrer principal (Davie Street) es respira ambient LGTBI. Ens arribarem fins al barri dels teatres, on veurem les estrelles dels artistes canadencs a la vorera, i més tard acabarem el dia a Yaletown on l’antiga àrea industrial està reconvertida en arquitectura industrial amb bars, restaurants, botigues modernes,…

Durant el matí

I a primera hora sortirem per anar a buscar el ferry per anar a Granville Island, en la qual hi ha un mercat que és una joia: parades plenes de fruita i verdura, panaderies, altres productes locals, restaurants més o menys assequibles i molt d’ambient! Es troba en la Illa de Grandville, que antigament era una zona industrial i s’ha reconvertit en una àrea d’oci per els habitants de Vancouver. Per arribar-hi des del centre de Vancouver hi tens 3 opcions: a peu (creuant el Granville Bridge, amb vistes de vertigen), en bus o en ferry (que passa cada 5 minuts). Nosaltres hem utilitzat aquesta última opció, que no son altra cosa que uns vaixells molt petits que creuen de un costat a l’altre el False Creek. El bitllet costa 3,5$ pels adults i 2,25$ pels nens.

Mercats n’hi ha molts, però sens dubte un dels més peculiars de Vancouver és el mercat nocturn de Richmond. Lo dolent? Obre només en els mesos càlids (de maig a octubre). L’entrada costa 4,75$ i un cop allí pots perdre les hores (i la línia) entre menjar i foodtrucks. Per a més informació: Richmond Night Market 2022 | The Amazing Summer.

I parlant de calor i d’estiu, un pla molt bo per fer a Vancouver quan ja no es necessita la jaqueta és passar unes horetes a Kitsilano Beach, per molts la millor platja de Vancouver. Fou dels llocs que més ens varen agradar de Vancouver. Per arribar-hi s’ha de creuar el Burrard Street Bridge. Prop d’allí també hi té fama la Wreck Beach.

A 10 minuts escassos de la parada del ferry de Granville Island, hi ha la platja Sunset Beach. Us podeu imaginar perquè és famosa. Diuen que presenta els millors capvespres de la ciutat, si no el millor.

La platja està perfectament orientada a l’oest i es veu pondre’s el sol en l’horitzó, entre les dues masses de terra que tanquen la badia. Ens assentem en un dels troncs que hi ha disposats per la sorra per acomodar-se la gent i ens relaxem imaginant una posta de sol…

Encara que probablement la platja més popular de Vancouver és la de English Bay, que també ens va semblar una passada. És un dels llocs preferits pels locals per sortir a fer esport i estirar una mica les cames. A més, aquí es troben dos monuments interessants: el Inukshuk, símbol dels inuit canadencs, i una sèrie d’escultures denominades A-maze-ing Laughter, que representen a uns gegants xinesos descollonant-se de riure. Tal qual.

La comunitat asiàtica de Vancouver és una de les més extenses de Nordamèrica, així que no te’n vagis sense haver conegut Chinatown i els seus famosos dumplings. Aquí has de creuar la porta d’entrada al barri (la Millennium Gate) i visitar el seu famós jardí Xinès (Classical Chinese Garden). Sortiràs d’ell més zen que mai (i un xic més pobre també: l’entrada val 16$ pels adults i 12$ pels joves). L’horari d’obertura dels jardins son de dimecres a dilluns de 9:30h a 16h.

La porta d’entrada a Chinatown està a Pender Street, i també veiem el curiós Sam Kee Building, l’edifici comercial més estret del món.

Si ens interessen els parcs i jardins, tenim el Queen Elisabeth Park, el qual és tot un recés de pau de la ciutat. Si busques desconnectar de la jungla d’acer…és el teu lloc. Un altre gran lloc per desconnectar és el Jardí Botànic de Vancouver (Vandusen Botanical Garden). El preu per entrar és de 11,90$ en temporada alta.

Per desgràcia, no podràs emportar-te unes llaunes de cervesa al parc (està prohibit beure en llocs públics), però això no significa que no puguis gaudir de bones cerveses artesanals, en petites cerveseries locals. Com diu el lema del Craft Beer Market, “Vancouver estima la cervesa, i nosaltres estimem Vancouver”, en aquest mercat ubicat en un històric edifici podràs degustar la major selecció de cerveses de barril en tot Canadà. Hi ha ofertes de menjar i beure cada dia, així que dona-li una ullada a la seva web. L’adjuntem: Fresh Local Food & Craft Beer – CRAFT Beer Market.

Si el dia està plujós o ets dels que sempre busquen els millors museus per augmentar la teva cultura, Vancouver conta amb alguns museus força interessants. En destacaríem 4: el Museu de la Ciència (Science World) amb la seva curiosa i cridanera cúpula (interactiu i perfecte per grans i petits), el Museu de Antropologia potser és el més recomanable, especialment si t’interessa aprofundir sobre l’història de les diferents ètnies de Canadà, el HR Mac Millan Space Centre ideal per els amants de l’espai, i el Vancouver Art Gallery.

Encara que un dels museus més estranys i curiosos que pots visitar a Vancouver és el Vancouver Police Museum. Ubicat en l’antic edifici on es practicaven les autòpsies dels assassinats, tindràs la possibilitat de veure sales amb armes de foc confiscades, moneda falsificada, exposicions amb els crims més atroços en la història de Vancouver, i inclús l’antiga morgue de la sala d’autòpsies!

Durant la tarda

És el moment de canviar de barri i d’anar-nos-en al barri de Davie Village, la zona LGTBI de Vancouver. L’icona aquí per excel·lència és el pas de peatons amb els colors de l’arc iris (Rainbow Crosswalks), el primer permanent dels molts que es reparteixen per tot Canadà. I és que Vancouver i en general l’Estat de British Columbia son coneguts per la seva mentalitat oberta i liberal.

El famós pas de peatons es troba a la Jim Deva Plaza, en la qual hi ha un espai exterior amb l’escultura gegant d’un megàfon.

Davie Street és el carrer principal de la zona d’ambient gay de la ciutat. Tots els locals i botigues estan plens de banderes arc-iris i hi ha varis locals nocturns d’ambient. Recorrerem el tram que hi ha fins a Burrard Street.

Recorrem el carrer Davie Street en direcció est, fins a trobar-nos amb el carrer Grandville Street, en ple barri dels teatres. Hi ha estrelles dels artistes canadencs en la vorera, com en el passeig de la fama de Los Ángeles. Passegem per Grandville Street i ens passem el nostre temps xafardejant els noms dels artistes de les estrelles en les voreres…

Fins que veiem el famós Teatre Orpheum, seu de l’Orquestra Filarmònica de Vancouver.

I amb una passejada ens plantem a Commox Street, en direcció cap al West End. Entre el 1126 i el 1136 un veí ens recomana que entrem per l’accés a un passatge entre les dues cases, ple de vegetació molt ben cuidat. El sender continua creuant Jepson-Young Lane, on hi ha una caseta d’intercanvi de llibres gratuïts entre els veïns, i arriba fins a Pendrell Street. És molt curiós veure-ho.

Mole Hill és una comunitat de veïns de cases anteriors a la I Guerra Mundial. Està composta per varis blocs i està basada en una comunitat ecològica. La constitueixen 170 apartaments socials, horts urbans, tres centres de dia i varis jardins.

S’acosta l’hora de sopar, però abans ens venia de gust anar a prendre una cervesa en el barri de Yaletown, una zona d’antics magatzems reconvertits en restaurants i cerveseries. Ens varen recordar molt als edificis “cast iron” del SoHo de Nova York. A aquestes hores estaven a tope, amb tots els locals plens fins dalt.

La història del barri de Yaletown és semblant a la del Meatpacking de Nova York: va començar éssent una àrea industrial, plena de magatzems i fàbriques, però poc a poc es va anar modernitzant i adaptant a un estil més aviat hipster. Bars, restaurants, botiguetes, lofts en edificis de maó… Si ets dels que gaudeixen de la arquitectura industrial, també t’agradarà!

I de camí a Yaletown vam passar per el 374 Engine Pavilion, on s’exhibeix la primera locomotora de passatgers que va arribar a Vancouver en el 1887. L’entrada és gratuïta, i podràs pujar a la sala de màquines a fer una mica el tonto.

I acabant en el barri de Yaletown finalitzarem la jornada del dia d’avui. Ha estat un dia força intens de múltiples visites per conèixer la ciutat de Vancouver més a fons.

Per trobar els punts i atraccions imprescindibles de les quals hem parlat aquí, heu de buscar en el mapa de google maps que hi ha a la pàgina principal de l’article.

I avui coneixerem de primera mà la ciutat de Vancouver. Explorarem el centre i els barris propers al centre sense cap mitjà de transport que les nostres cames. Visitarem el barri de Gastown (zona antiga de Vancouver) i coneixerem l’Steam Clock. Ens arribarem fins al Canada Place, que és un edifici que té la funció de ser la Terminal de Vaixells, i passejarem pel Seawall Water Walk (riba del port junt als molls). Ens endinsarem al Stanley Park, que és el parc urbà més gran de Canadà i visitarem tots els seus racons. Acabarem el dia pujant a un dels miradors més famosos de Vancouver, el Vancouver Lookout.

Durant el matí

Ancorada en la Costa Oest, a milers de kilòmetres del bullici de Toronto, i de l’aire francès de Quebec, es troba Vancouver. És una ciutat que sempre apareix en els llistats de les millors ciutats on viure. Perquè Vancouver ofereix una infinitat de possibilitats, perfectes per cada tipus de viatger. Té muntanya. Té mar. Té museus. Bona gastronomia. I lo millor? És una ciutat cosmopolita, oberta i tol·lerant. Nosaltres teníem ben clar que hi ha un fotimer de coses per fer en aquesta part de Canadà.

Per començar el dia, lo millor és donar-te una volta pel barri de Gastown, la zona antiga de Vancouver i un dels barris més icònics de la ciutat, amb els carrers empedrats i flors a les façanes, amb faroles i locals molt bonics. Un cop allí, apropa’t a conèixer el Steam Clock, un curiós rellotge que cada 15 minuts tira un petit núvol de vapor (res de màgia, el truc és que està situat sobre una reixeta per on surt el vapor).

Sempre pots unir-te a un tour gratis per començar a explorar la ciutat de la mà d’un guia expert. Reserva’l aquí: Free tour por Vancouver – Reserva online en Civitatis.com.

Després de visitar Gastown, ens dirigirem a l’edifici del Canada Place, construït per la Expo del 86 i que en l’actualitat acull la terminal de grans vaixells des d’on surten els creuers a Alaska, és un dels edificis més peculiars i cridaners de Vancouver. Té un sostre amb pics de tela de color blanc que s’assemblen a les veles d’una embarcació, i que a molts els hi recorda a la Opera House de Sídney (a nosaltres no, no s’assembla de res!). Curiositat: sobre la teulada de l’Hotel Pan Pacífic (també en aquest recinte) estan els “The Heritage Horns”, 10 enormes banyes que al migdia toquen les primeres 4 notes de l’Himne de Canadà, anunciant que ha arribat l’hora del dinar.

I continuant la passejada per la zona dels molls del port, arribem fins al passeig “Seawall Water Walk”. És un lloc molt agradable per passejar-hi, junt als molls i una mica més endavant els molls esportius. Passem al costat d’una escultura de Liz Magor que representa un cobert de pescadors sobreelevat que ens ha recordat molt a un hórreo gallec. Aquí ens podem asseure en un banc a contemplar l’entorn i les vistes.

I caminant, caminant, arribem al Stanley Park. Es tracta del parc urbà més gran de Canadà, el qual conta amb llacs, senders, llocs perfectes per fer-hi un pícnic i fins i tot una zona on es poden admirar uns curiosos tòtems. El millor pla és llogar una bicicleta en algun dels nombrosos negocis en els voltants del parc, i recórre’l per el Seawall Path (recorda fer-ho en contra del sentit de les agulles del rellotge).

Consell: compra algo per menjar i improvisa un pícnic, encara que recorda que no pots beure alcohol en espais públics (marihuana en canvi, pots fumar la que vulguis!). Consell: en el carrer Robson amb Denman St hi ha el “EzeeRiders”, on lloguen les bicicletes per 5$ la hora (quan més t’hi apropes, més cares son).

Durant la tarda

Finalment, doncs, lloguem una bicicleta per tots quatre (quatre bicicletes) a molt bon preu, i un cop a Stanley Park, ens desviem cap al sender que voreja el Lost Lagoon. És peatonal i discorre a la vora del llac entre molta vegetació i grans secuoies. Es veu el reflexe de la ciutat en el llac.

Al passar el llac s’arriba al club de rem de Vancouver i a un kilòmetre d’allí, vorejant el club de vela, s’arriba al lloc on hi ha els tòtems indis, unes escultures fetes amb troncs tallats amb figures d’animals i pintats de colors cridaners.

Els tòtems son monuments amb variats dissenys que inclouen figures animals o éssers sobrenaturals (óssos, granotes, ocells, persones, peixos, etc…). Cada un explica la història d’un clan o una família o commemora alguna ocasió o festivitat especial. Es llegeixen de dalt a baix. Son molt típics dels pobles indígenes de la costa del Pacífic de Nordamèrica. Hi ha una botiga de regals al costat on es poden comprar coses relacionades amb els tòtems i amb els indis.

Continuem la ruta vorejant Stanley Park cap a la riba que mira al nord. Teníem anotat en aquesta zona un far molt bonic per fer-hi fotos i finalment l’hem trobat, a Brockton Point. Des d’allí també hi ha unes bones vistes del skyline de Vancouver.

Seguim endavant amb la ruta en bici, vorejant el far de Brockton Point i passant per sota el Lions Gate Bridge. El recorregut es fa per un sender només per a bicicletes i peatons (Stanley Park Seawall Path), quasi a nivell del mar, amb penya-segats, molta vegetació i unes vistes molt boniques de la ciutat i les muntanyes que la rodegen.

Continuem la ruta i ens trobem amb un dels punts més fotogènics, Siwash Rock, un illot solitari junt als penya-segats amb un arbre a sobre. Ens ha servit per descansar una estona mentres feiem unes quantes fotografies.

Just després, arribem a la Third Beach, una platja orientada al capvespre i plena de troncs per asseure’s, encara que era molt aviat per a la posta de sol.

Continuem per la Stanley Park Seawall Path fins al Prospect Point. Aprofitem per veure el Lions Gate Bridge des de Prospect Point. És un bon lloc per fer-hi fotos del pont.

I decidim finalitzar amb el recorregut al lloc que segons nosaltres es té la millor panoràmica del skyline de la ciutat, dins de Stanley Park: el canó Nine O’Clock Gun.

Des d’aquí, les vistes de l’Skyline de Vancouver son superespectaculars.

Acabarem la circumval·lació de l’Stanley Park i anirem a retornar les bicis, per continuar la nostra ruta fins al Vancouver Lookout. Es tracta d’un mirador panoràmic situat al capdamunt d’un edifici de 168 metres d’alçada. L’edifici s’anomena Harbour Center. L’ascensor és acristallat i permet veure tota la ciutat mentres pugem.

Des de dalt, hem llegit que es poden veure fins i tot les muntanyes de Seattle en EEUU, això en un dia clar. Tot i així, ens encanten les vistes panoràmiques des de lo més alt. Des del mirador es veu tota la ciutat, el port, Stanley Park, North Vancouver i les muntanyes que el rodegen. A l’entrar al Vancouver Lookout et planten un segell en el canell, com en les discoteques, perquè l’entrada serveix per a tot el dia i es pot tornar a pujar si un vol.

Els horaris d’obertura del Vancouver Lookout son de 11 a 18h, i els preus son de 18,25$ pels adults, 13,25$ pels nens (6-17a). Els infants de 0 a 5 anys entren gratis. Pots reservar la teva entrada aquí: Vancouver Lookout – OPEN DAILY 11 am-6 pm.

Et proposem una alternativa gratuïta al Vancouver Lookout: anar a la Public Library i pujar a la última planta, on hi ha una terrassa amb un jardí molt bonic. L’edifici, però, és una autèntica passada arquitectònicament parlant.

Una altra alternativa, si el pressupost i la por no és problema, és fer un vol panoràmic en avioneta i al·lucinar amb les vistes de Vancouver. No només gaudiràs de les vistes des de lo alt de la ciutat, sinó sobretot dels seus voltants: mar i muntanya s’uneixen en un marc incomparable.

I per finalitzar amb la programació del dia, et proposem, si estàs a Vancouver en plena temporada, que no et pots perdre’t un partit de hockey sobre gel de l’equip local: els Canucks! Juguen en el Rogers Arena, i la temporada va d’Octubre a finals d’Abril. Aquí pots veure el seu calendari: Vancouver Canucks Schedule | Vancouver Canucks (nhl.com)

Si t’han entrat ganes de patinar sobre gel, i visites Vancouver de desembre a febrer, has de saber que en la plaça Robson Square es munta una pista de patinatge que podràs utilitzar gratuïtament.

I fins aquí la ruta en el primer dia al Centre de Vancouver. Demà acabarem de visitar la resta de la ciutat.

Per trobar els punts i atraccions imprescindibles de les quals hem parlat aquí, heu de buscar en el mapa de google maps que hi ha a la pàgina principal de l’article.

En el primer dia que passarem a Vancouver la intenció que tenim és agafar el cotxe de lloguer i anar-nos-en a visitar les atraccions que hi ha pels afores de la ciutat, sobretot pel sector nord i oest. El primer que tenim pensat és anar-nos-en a visitar el Lynn Canyon Suspension Bridge Park, una espècie de parc d’atraccions enclavat al mig de la naturalesa, amb ponts penjants, recorreguts de senderisme, cascades, etc… Continuarem per visitar la Grouse Mountain, on en el cim de la muntanya s’hi puja amb un telefèric, i hi ha activitats i boniques vistes, així com un trekking a realitzar. Seguirem per una carretera panoràmica, la Cypress Bowl Road, on accedeix al Cypress Provincial Park. Acabarem per visitar la punta i el far de Point Atkinson. Lo ideal seria veure-hi la posta de sol…

Durant el matí

Lynn Canyon Park

El primer que volem fer pel matí a primera hora, és fer una escapada al Lynn Canyon Park, ubicat al nord-est de Vancouver, a 17,10km del nostre hotel. Es tracta d’un parc enclavat en un emplaçament amb una naturalesa espectacular.

Lynn Canyon Park es va obrir oficialment al públic en el 1912 i des de llavors ha estat un destí popular entre els turistes i els residents locals de Lynn Valley. L’atracció principal, el pont penjant de Lynn Canyon, s’eleva 50 metres sobre el canó i és part del sender Baden Powell. A més del pont, el parc conta amb varies rutes de senderisme per gaudir i algunes comoditats, com el Lynn Canyon Cafe and Ecology Centre.

Lynn Canyon Park és el lloc perfecte per a fer un pícnic familiar. Hi ha varis llocs tranquils per relaxar-se durant el dia i també, com hem dit, hi ha una cafeteria en l’entrada del parc. A part de camins també hi ha moltes cascades impressionants i pous de natació populars que son perfectes per un refrescant bany durant els mesos d’estiu.

Els horaris d’obertura del parc son de 7 a 18h, i l’entrada és gratuïta. El que no és gratuït, però, és el pàrking pel cotxe. L’estacionament és de pagament.

Explorar Lynn Canyon Park, i creuar el pont penjant gratuït de Lynn Canyon, és una de les millors activitats gratuïtes per fer a Vancouver, BC. Ubicat a solament 15 minuts en cotxe al nord del centre de Vancouver, Lynn Canyon Park és un bonic parc estimat per visitants i vilatans per igual, amb moltes activitats gratuïtes per a totes les edats, inclòs el pont penjant, cascades, mini-caminades i un pou de natació per l’estiu.

La característica més famosa de Lynn Canyon Park és el pont penjant Lynn Canyon, l’alternativa gratuïta al famós (i costós) pont penjant Capilano de Vancouver. Sens dubte, el pont penjant de Capilano és , amb molt, el més espectacular dels dos, i l’entrada al parc del pont penjant de Capilano inclou varies altres atraccions d’aventura. Però el pont penjant de Lynn Canyon té un meravellós encant propi i, estès més de 150 peus sobre les aigües agitades, les cascades i les piscines de Lynn Canyon, és igual de bonic. A més, hi ha menys visitants a Lynn Canyon, el que el converteix en una experiència més tranquil·la i íntima. A l’igual que el pont penjant de Capilano, admet mascotes, així que pots portar al teu amic de quatre potes si vols fer una caminada amb el teu gos.

És la pau i la intimitat de Lynn Canyon Park el que el converteix en un èxit entre els vilatans. Des del centre de visitants del parc, l’àrea més propera als estacionaments, d’on es troben el pont penjant de Lynn Canyon, el centre de ecologia i el cafè de Lynn Canyon, els visitants poden utilitzar els mapes proporcionats en el centre de ecologia per explorar les nombroses rutes de senderisme del parc, que et portaran a través del bosc a vistes panoràmiques, incloses les populars Twin Falls (on un pont de fusta s’estén sobre el riu, a la vista de dues boniques cascades) i el forat de nedar de 30 Foot Pool, un lloc ideal per a refrescar-se en el calorós estiu.

Si és possible, dirigeix-te aquí en un dia laborable per una experiència encara més tranquil·la dels impressionants paisatges i senders. Els caps de setmana d’estiu solen estar una mica ocupats, encara que segueix sent més una joia amagada que les atraccions turístiques més grans de la zona.

El Centre de Visitants de Lynn Canyon Park està ubicat en el 3663 Park Road en North Vancouver. Pots venir amb cotxe i aparcar a una curta distància a peu del centre de visitants, o pots agafar fàcilment el transport públic. Consulta la pàgina web de Lynn Canyon Park per obtenir informació de qualsevol tipus: Lynn Canyon Park | Lynn Canyon Suspension Bridge.

Capilano Suspension Bridge Park Es tracta de l’alternativa al Lynn Canyon Park, però és de pagament. És com una espècie de parc d’atraccions, enclavat enmig de la naturalesa, amb un enorme pont penjant (l’estrella del lloc) de 70 metres d’alçada sobre el riu Capilano, que porta aquí ni més ni menys que des de 1889. Òbviament s’ha millorat i la seguretat és total. També té un recorregut per passarel·les connectades entre arbres i un camí penjat en la vessant del precipici no apte per a cardíacs. La visita pot oscil·lar entre 2 i 3 hores. L’horari d’obertura del parc durant l’estiu és de 8:30h a les 20h, i els preus son de 62,95$ pels adults i 34,95$ pels joves. Pots comprar les entrades “on-line” i et sortiran 3$ més barates que a taquilla. Es pot arribar també fàcilment en cotxe, però des del parc ofereixen un shuttle gratuït des de Vancouver fins aquí.  Per a més informació, adjuntem la web del parc: Capilano Suspension Bridge Park | North Vancouver, BC (capbridge.com)

Descobreix un món d’impressionant bellesa natural, fascinant història i activitats per a tota la família. Hi ha una raó per la que Capilano Suspension Bridge Park és una de les atraccions turístiques més populars de Vancouver. Hi ha molt que veure i fer!

Grouse Mountain

Un cop haguem visitat un dels dos parcs (en principi, el què teníem previst era visitar el Lynn Canyon Suspension Bridge Park, pel fet de ser gratuït), continuarem amb la nostra ruta pels afores de Vancouver. El pròxim lloc que anirem és a la cima de la Grouse Mountain. Per arribar-hi amb cotxe, ens hem de dirigir a 4,3km al nord del Capilano Suspension Bridge Park. És una estació d’esquí a l’hivern. A l’estiu hi fan activitats al cim de la muntanya. S’hi puja amb el telefèric Skyride. A dalt també s’hi troba una àrea de conservació per óssos grizzlie. Amb el ticket del telefèric t’entren les activitats a dalt de la muntanya.

El bitllet d’accés a la muntanya inclou els viatges d’anada i tornada a través del telefèric Skyride, i l’accés a les atraccions obertes en la cima de la muntanya.

Els preus del bitllet son de 69$ pels adults (18-64a), 49$ pels joves (13-17a), i 36$ pels nens (5-12a). Hi ha un bitllet familiar a 179$ (2 adults i dos nens).

En lo alt dels imponents avets de Douglas, les impressionants vistes de la ciutat de Vancouver, el brillant Oceà Pacífic, les Illes del Golf i els pics nevats es despleguen a mesura que puges per la vessant de la muntanya. El sistema de tramvies aeris més gran d’Amèrica del Nord és la teva porta d’entrada a la majestuosa naturalesa de “The Peak of Vancouver” i una experiència en si mateixa. Ja sigui que estiguis buscant la fotografia escènica perfecta o un sopar a “Altitudes Bistro”, la teva aventura comença en el telefèric Skyride. L’horari del Skyride és de 9h a 21h tots els dies (mesos d’estiu). Surt una cabina cada 15 minuts.

Les activitats que t’entren amb el ticket (a part del telefèric Skyride) son:

• Lumberjack Show: Presenta a un equip de campions que mostren les seves habilitats en la cima de Grouse Mountain. Un impressionant set a l’aire lliure presenta dos campaments de fusters de principis de 1900, on Johnny Nelson del campament de fusters de Green River es prepara per lluitar contra Willie Mc Gee de Blue Mountain per determinar el millor llenyataire. L’espectacle ofereix entreteniment de ritme ràpid i presenta troncs rodants, una escalada d’arbres de 60 peus, llançament de destrals i un emocionant salt de trampolí.
• Grizzly Bear Habitat: Els nostres óssos Grizzly residents, Grinder i Coola, han sortit de la seva hivernació! Visíta’ls en el Refugi de Vida Silvestre o mira’ls ara en les càmares web de Grouse Mountain. Imagina un santuari natural on els animals en perill d’extinció poden explorar i jugar, sabent que estan segurs i protegits. Et trobaràs tot això i més en el nostre centre de investigació, educació i conservació en la muntanya. The Refuge també ofereix programes interpretatius d’avantguarda que fan que aprendre sobre la naturalesa sigui divertit i fascinant.

• Ranger Talks: Com saps quan estan jugant Grizzly Bears o quan van realment en serio? Perquè els corbs voletegen més en el cel a certes hores del dia? Els nostres guardaboscos ho saben. Les xerrades dels nostres experts en vida silvestre estan incloses amb el bitllet d’entrada a la muntanya, o consulta el nostre Blog de guardaboscos per mantenir-nos actualitzats sobre els nostres residents peluts preferits.
• Owl Talks: Inclòs en el bitllet d’entrada a la muntanya, Owl Talks és organitzat per un dels nostres especialistes en vida silvestre enfront a Grizzly Bear Habitat tots els dies durant la temporada d’estiu.
• Kids Tree Canopy Adventure: Inclòs en la nostra entrada a la muntanya, Kids Tree Canopy Adventure està obert a totes les edats, però és ideal per edats de 3 a 8 anys. Puja d’una casa de l’arbre a una altra a través de xarxes de càrrega, jocs d’equilibri i ponts ondulats! Torna a posar els peus en el terra a través del tobogan o la xemeneia d’obstacles! Aquesta aventura està completament continguda i no requereix equip de seguretat especial. Kids Tree Canopy Adventure no està supervisat pel personal i es requereix la supervisió d’un adult per els nens. Hi ha una àrea de supervisió de pares adjacent.

• Disc Golf: Prova sort en una de les divertides activitats d’acondicionament físic de l’estiu. El camp de 18 forats en Grouse Mountain està ubicat en la cima de The Cut, aprofitant el terreny muntanyós. Els discs estan disponibles per la venta en Outfitters. No saps molt sobre golf de disc? Coneix més sobre aquest fantàstic esport.
• Awe-Inspiring Lookouts: Gaudeix de la bellesa en The Peak of Vancouver. Des de cadenes muntanyoses espectaculars fins les llums brillants de la ciutat a sota, Grouse Mountain ofereix vistes incomparables de la costa sud de la Colúmbia Britànica. Relaxa’t en les nostres cadires Adirondack i gaudeix de vistes perfectes des de qualsevol dels nostres 5 ubicacions de mirador designades: 1) Mirador del Pic de Vancouver: Gaudeix de les espectaculars vistes de 360º de Metro Vancouver. 2) Mirador de l’estret de Georgia: Admira la bellesa natural del mar interior de la Colúmbia Britànica. 3) Mirador del desert: Estigues atent a la vida silvestre que deambula per el vast paisatge forestal. 4) Mirador de les muntanyes Cascade: Meravella’t davant la impressionant vista de la Serralada de les Cascades. 5) Mirador dels óssos marrons: Saluda a Grinder & Coola des de la posició perfecta prop de l’hàbitat de l’ós Grizzly.

• Theatre in the Sky: Aprèn sobre Grouse Mountain i la cultura muntanyesa en el nostre cinema d’alta definició en la cima de la muntanya. Consulta l’horari d’avui abans de la teva visita a The Theatre in the Sky.
• Peak Chairlift: Elevant-se a una altitud de 4.100 peus sobre el nivell del mar, el nostre pintoresc telecadira Peak et transportarà a la cúspide de Grouse Mountain en un viatge de 14 minuts. En la cima, et sorprendràs amb un panorama espectacular que revela la bellesa i l’escala de Vancouver, i la grandesa de l’Oceà Pacífic a mesura que adorna la costa fins on arriba la vista. Durant la temporada d’estiu, l’accés a Peak Chair està inclòs amb el bitllet d’entrada a la muntanya.

• Birds in Motion: Durant milers d’anys l’home ha estat captivat per el vol sense esforç de les aus rapinyaires. Des de la majestuositat aèrea d’una àguila real volant en les corrents tèrmiques fins la impressionant carrera d’un falcó peregrí que es llança des del cel, aquestes aus han captivat els nostres cors i imaginacions. Ara Grouse Mountain, en cooperació amb Pacífic Northwest Raptors, et convida a presenciar com alguns dels millors atletes de la naturalesa demostren lo que millor saben fer: el “vol lliure”.

I a part de les activitats que t’entren amb el bitllet d’accés a la muntanya, n’hi ha d’altres que no t’entren però que també pots fer:

• Mountain Ropes Adventure: Mantingueu-vos en equilibri, salta, escala, balanceja’t i obre’t camí a través dels arbres en la nostra aventura de cordes de muntanya, una sèrie de recorreguts de cordes aèries amb diversos graus de dificultat. Els guies et proporcionaran arnesos, t’ensenyaran consells i trucs des del terra i garantiran un entorn segur i divertit a mesura que avances per els diferents elements dels recorreguts. El preu és de 45$ per persona.
• Mountain Zipline: Experimenta un emocionant recorregut de cinc línies a través de les copes dels arbres de Grouse i Dam Mountain! El nostre circuït de doble línia farà que la teva adrenalina es dispari mentres passes dues hores increïbles recorrent amb els nostres guies experimentats. Explora la cima de la muntanya mentres arribes a velocitats de fins a 70km/h i gaudeix de les impressionants vistes de Vancouver i les cadenes muntanyoses més properes. Tots els tours valen 109$ per persona.

• Skyride Surf Adventure: Skyride Surf Adventure ara està obert amb disponibilitat limitada. Per favor, reserva en persona en Guest Services. Sent el vent en la teva cara mentres recorres 1610m en la terrassa del Grouse Mountain Super Skyride. Formaràs part d’un petit grup que accedeix a aquesta plataforma de visualització especial. El teu guia et brindarà una descripció general breu i informativa de la estructura mecànica del Skyride i t’indicarà punts de referència i fets clau mentres observes les muntanyes de la costa o el continent inferior. Els preus son de 35$ per persona.

• Helicopter Tours: Des de punts destacats locals fins a recorreguts panoràmics per la costa, uneix-te a Blackcomb Helicopters en un viatge que et deixarà sense respiració. Celebra la bellesa del pati de darrere de la Columbia Britànica amb estil amb la companyia de turisme número u de Sea to Sky. El mateix dia, Heli-Tours sense cita prèvia estaran disponibles durant tot l’estiu en The Peak of Vancouver. Els recorreguts en helicòpter no estan operatius durant els mesos d’hivern. Els preus dels tours van des de 119$ per persona en amunt.

A part d’això, hi ha un trekking anomenat “Grouse Grind”, el qual és un sender de 2,5 kilòmetres que puja per la vessant de Grouse Mountain, comunment coneguda com la “Mare de les escales de la naturalesa”. Si estàs escalant Grouse Grind, compra un bitllet de descàrrega per el teu viatge Skyride per la muntanya. No es permet el descens. El trekking arranca de la Nancy Greene Way, i té uns 800m de desnivell!!!

També, i no cal dir-ho, de que Grouse Mountain a l’hivern es transforma en una estació d’esquí.

Durant la tarda

Cypress Bowl Road

Es tracta d’una carretera sinuosa que accedeix al Cypress Provincial Park. La carretera s’inicia a la finalització de la Trans-Canada Highway (Ctra 1), on hi ha el desviament que puja a la muntanya. Des de la base de Grouse Mountain fins a l’inici de la carretera panoràmica hi ha uns 11,5 kilòmetres.

La carretera té una longitud d’uns 16 kilòmetres i finalitza a l’estació d’esquí de la Cypress Mountain. Allí aparcarem quan arribem a dalt. Pel camí et vas trobant miradors.

En una de les corbes més altes hi ha un mirador anomenat “Barrett’s View” des de el que es tenen unes vistes impressionants de tot Vancouver i la badia, i a aquestes hores de la tarda, amb el sol de baixada, molt millor. Amb un dia molt clar, es veuen fins i tot els entorns de Seattle!

Point Atkinson

La idea és arribar al capvespre en aquest lloc. Abans de que el sol es pongui del tot, ens n’anirem fins al far de Point Atkinson. Creuarem els barris residencials de Cypress Park i Caulfeild en West Vancouver, passant a les ribes del mar, amb cases molt boniques rodejades de molta vegetació. Ens desviem per Beacon Lane fins arribar a l’aparcament de Lighthouse Park enmig del parc natural.

Des d’allí surten dos camins fins al far i nosaltres hem d’agafar el més directe, que té 800 metres i es tarda en recórrer uns 15 minuts a peu. Veureu que quasi no hi ha gaire gent. El primer punt des d’on es pot veure el far, aquest es veia una mica encaixonat, però amb les llums del capvespre i el mar de fons, la postal era espectacular.

Intentem baixar cap a les roques, en el mar. Des d’allí el far no es veia complet, encara que l’estampa també era bonica. Busquem un tercer lloc, pujats damunt d’una roca. Les vistes eren pitjors, encara que de fons es veia la badia i el skyline de Vancouver. Menys mal que teníem bones fotos des del primer punt.

Decidim apropar-nos al far a veure si s’hi podia accedir, abans d’anar al cotxe, però el màxim que vàrem poder apropar-nos fou a uns 100 metres i només es veia la part superior.

Al tornar al cotxe estem completament sols.

I fins aquí la jornada en el dia d’avui. Depèn de l’hora que sigui i de les ganes que en tinguem, podem anar a tornar el cotxe de lloguer en aquesta tarda, o millor l’endemà al matí. Dependrà també de l’horari que facin a l’oficina del centre de la ciutat. Ja ho decidirem.

Una alternativa en alguna o algunes de les excursions del dia d’avui, és fer una excursió a Vancouver Island. S’hi pot anar amb ferry de manera senzilla. Un cop allí pots fer un tour d’albirament de balenes. Aquest pot ésser una bona opció: Excursión a Victoria desde Vancouver con avistamiento de ballenas (civitatis.com)

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (99,90km i 2h i 27min):

I arriba el nostre últim dia de la roadtrip, el dia que arribem a Vancouver. El viatge, per això, continuarà uns pocs dies més. En el dia d’avui també farem un munt de kilòmetres i continuarem la ruta seguint amb la Highway 3 fins a les immediacions de Hope, i d’allí continuarem amb la Highway 1 (Trans-Canada Highway) fins a Vancouver.

Carretera desde Penticton a Hope

La última etapa d’aquest meravellós roadtrip per les Rocoses la iniciarem a Penticton, una eclèctica ciutat que a les 8 de la tarda, i encara havent-hi un sol esplèndid, es converteix en un lloc semi-fantasma. Per arribar a Vancouver se’ns presentaven dues opcions: unir-nos per el nord a la Highway 5, o seguir per la Highway 3, una ruta panoràmica una mica més llarga. L’elecció no va ser difícil. Així que prendrem aquesta bonica ruta que creua primer els camps de fruiters i vinyes que ja havíem conegut el dia anterior, per canviar rotundament de paisatge i tornar-se més agrest i salvatge. Les finques fructícoles es converteixen en ranxos de cavalls, els prats en roca agresta i els llacs en una vall erosionada per la força del riu Similkameen.

El paisatge segueix éssent bonic, d’una altra forma. A nosaltres ens va encantar. Encara que les aturades no fossin destacables, vàrem poder gaudir de l’entorn de forma més distreta i relaxada que la resta de la ruta, on teníem apuntats mil i un llocs.

El primer lloc on pararem serà el Yellow Lake, a 29km de Penticton, amb vistes al llac Yellow.

Durant la ruta vam veure una església super estranya sobre un turó, a la que hi vàrem voler arribar però un rètol amb un punt de mira dibuixat i un “Propietat Privada” ens varen treure totes les ganes.

Passem per un poble, Hedley, d’aquells que semblen sortits d’una pel·lícula de l’oest, amb un edifici de Trading Post meravellós que et convidava a comprar els seus “souvenirs estranys”.

I arribem al mirador conegut com “Victims of the Hope Slide”, on vam conèixer la trista història d’aquesta catàstrofe: en l’any 1965 un terrible corriment de terres va acabar amb la vida de 4 persones. Des d’allí dalt encara es poden veure les roques mal assentades en la vessant de la muntanya. El mirador es troba a 18km del poble de Hope. A google hi posa “Hope Slide, BC”.

Els Túnels d’Othello

La sorpresa feliç del dia la vàrem tindre en aquesta aturada; els Túnels d’Othello. Es tracta de 4 túnels excavats en la roca per el pas del ferrocarril Pacific Railway. Dit així no sembla res de l’altre món, però si et diem que aquests túnels es troben salvant les dificultats del Coquihalla Canyon (ara es diu Coquihalla Canyon Provincial Park), i que entre ells hi ha zones obertes des d’on pots treure el cap per comprovar-ho… la cosa canvia una mica, no? Doncs espera que hi ha més… jo personalment em vaig autoconvèncer per visitar-los després de conèixer que aquí es va rodar una mítica escena de la pel·lícula Rambo Acorralado! Els 4 trams de túnels tenen una longitud diferent, el primer és el més llarg, i de veritat que l’experiència és sensorial. En la meitat del túnel, on la llum d’ambdues sortides tot just s’endevina a la distància, només sents els teus propis passos sobre la grava i l’esclafit de les goteres al tocar amb el terra.

Aquest lloc es troba a uns 10 kilòmetres del poble de Hope.

Carretera de Hope a Vancouver

Si passes per aquest punt i encara et sobra temps per fer alguna visita més, o vens del nord per la Highway 1, al nord de Hope (a uns 55km al nord) es creua el Fraser Canyon que ha de ser bastant impressionant. Allí hi ha el Hell’s Gate Airtram, un telefèric que creua el riu Fraser d’un costat a l’altre. El preu del telefèric inclou la visita a un museu i el pas per un pont penjant (30,99$ pels adults, i 28,99$ pels joves). Els horaris d’obertura del telefèric son de les 10h a les 16h.

Des de Hope a Vancouver és una tiradeta d’uns altres 150 kilòmetres. A 36 kilòmetres després de passar Hope, arribem a un aparcament a prop de la Highway 1, on deixarem el cotxe i caminarem cap a unes cascades: les cascades de Bridal Veil Falls, a prop del poble de Bridal Falls. La caminada fins a les cascades son uns 500 metres, on trobarem una plataforma d’observació. Val la pena fer el camí i aturar-nos a veure-les.

A prop del poble, i a la mateixa Highway 1, hi ha una desviació que amb 16 kilòmetres et porta fins a Harrison Hot Springs, a la vora del llac de Harrison Lake. Hi ha una zona de bany, una llacuna interior, una zona d’esports aqüàtics, jocs, etc… I també hi ha un balneari, anomenat Harrison Hot Spring Resort. Per si no n’hem tingut prou.

La carretera s’eixampla a mesura que ens anem acostant a Vancouver, i el tràfic augmenta. Ja tenim ganes de tornar el cotxe sa i estalvi, però això no serà fins demà, ja que el primer dia que estarem a Vancouver l’aprofitarem per visitar amb el cotxe algunes atraccions a les afores.

Aquest de les Muntanyes Rocalloses ha estat un gran roadtrip, un d’aquests èpics que recordarem per sempre i que no ens importaria repetir. Qui sap, sempre hi ha una raó per tornar als llocs…

I finalment arribem al centre de Vancouver i anirem a buscar el nostre allotjament, on passarem les properes 4 nits abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona.

Et proposem un Hotel de 3 estrelles, el “GEC Granville Suites Downtown”, ubicat a 900 metres del centre de Vancouver. El preu que surt és per les 4 nits…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (440km i 5h i 41min):

I ja tornem a ser-hi, som a la road-trip per l’oest de Canadà, tornant dels Parcs Nacionals de les Muntanyes Rocoses fins a Vancouver. Avui serà un dia força llarg, ja que farem una volta pel sud de British Columbia i passarem bastants punts d’interès fins a fer nit a Penticton.

Durant el matí

Des de Revelstoke fins a Vancouver hi havien dues opcions: seguir amb la insubstancial Trans-Canadà Hwy, o donar una bona volta i recórrer parts de les regions de Kootenay i Okanagan, que per lo que ens han explicat, és una zona molt poc turística però amb molt d’encant. Dit així, no es tenen dubtes sobre la planificació de l’etapa, així que carreguem fins dalt el dipòsit de combustible, mirem de llevar-nos d’hora i sortim a gaudir de la carretera i dels paisatges que aquesta regió de Canadà tenia per oferir-nos. Passarem pel sud de British Columbia, a través de les regions de Kootenay i Okanagan, i les aturades imprescindibles d’aquesta etapa del roadtrip son:

Shelter Bay Ferry Terminal

Després de passar per el Visitor Center de Revelstoke (ahir ja estava tancat quan vàrem arribar) on ens farem amb un parell de mapes, recorrerem uns 50 kilòmetres cap al sud, arribant al primer encreuament: el de la nostra carretera amb un enorme llac. En efecte, per a poder continuar s’ha d’agafar un ferry gratuït que surt a cada hora en punt cap a l’altra banda del Arrow Lake. El trajecte dura una mitja hora. Hem de ser llestos i arribar a l’embarcador a l’hora correcta, així evitem esperes innecessàries.

Els ferris comencen a circular a les 5h del matí i acaben a les 24h de la nit, sortint a les hores en punt. Com hem dit, és gratuït.

Hot Springs

En aquesta zona hi ha 2 balnearis que valen la pena, si voleu i en teniu ganes. Nosaltres potser ho desestimarem perquè volem concentrar-nos en la ruta i mirar de complir uns horaris.

Les dues opcions son les següents:

• Halcyon Hot Springs: Es troba a la riba est de l’Arrow Lake, a uns 13,9km de la terminal de ferry de Galena Bay. Forma part d’un complex amb un resort de 4 estrelles, etc… Obre entre les 11h i les 17h. Els preus son de 30$ pels adults (majors de 18 anys), i 20$ pels nens (de 5 a 12 anys). Hi ha un passi familiar de 70$. Si ets hoste de l’allotjament, et fan uns preus, horaris i condicions especials.

• Nakusp Hot Springs: Es troba a l’interior de la zona est de l’Arrow Lake, a 59,1km de la terminal de ferry de Galena Bay. Està 14 kilòmetres bosc endins, o sigui, que ens hauríem de desviar de la nostra ruta una part. Està obert de les 9:30h a les 20h. Els preus son de 16,5$ pels adults (tarifa de tot el dia), 15$ pels joves (6-17a), i els nens gratis (fins a 5 anys). També hi ha passis familiars. Si ets hoste també tens uns preus, horaris i condicions especials.

Ione Falls

No son les Takakkaw falls, però aquestes petites cascades just al costat de la carretera son una bona aturada de 5 minuts. Es troben a la riba est de l’Arrow Lake, a 27 kilòmetres de la terminal de ferry de galena Bay (entremig dels dos balnearis), en la carretera 23.

Summit Lake Provincial Park

És una altra d’aquestes aturades ràpides que et pots permetre en una roadtrip de més de 600km. Aquesta vegada davant d’un bonic llac, el qual forma part d’un Parc Provincial. Es troba a 36,40 kilòmetres del pàrking de l’anterior cascada, en la carretera 6.

New Denver

Es tracta d’un poblet encantador. És el lloc que probablement més ens agradarà de tot el dia. És un d’aquests poblets amb cases unifamiliars de fusta front a jardins cuidats, d’aquests dels que, per la raó que sigui, t’enamores a l’instant. A més, el parc a les ribes del llac Slocan és un bon lloc per descansar, molt tranquil i bonic. El poble es troba a 30,5km de l’anterior aturada en el llac.

Durant la tarda

Castlegar i Highway 3

En Castlegar podem parar i omplir el dipòsit de benzina. Des d’aquest poble es continuarà la ruta per la Highway 3, que circula paral·lela a la frontera amb EEUU, i en ocasions quasi la frega. Comença una segona etapa del recorregut, amb paisatges més secs i rocosos. Castlegar es troba a 99,4km de New Denver.

Christina Lake

Abans d’arribar en aquest poble, hi ha un mirador en el llac (“Christina Lake Viewpoint”), en la mateixa carretera a 8km del mateix poble. Els entorns son bastant bonics. Un cop al poble, ens arribarem fins el parc que hi ha enfront del llac (“Christina Lake Provincial Park”), que ha de ser un destí bastant famós sobretot a l’estiu, quan l’utilitzen com a platja per donar-se els seus banys.

El poble es troba a 76,6km de Castlegar, anant per la Hwy 3.

Greenwood

Poble tret del Far-West, on els motels es converteixen en Saloons i l’atracció principal és un Fort. Si has tingut la ocasió de recórrer la Ruta 66, en aquest punt del viatge ja t’hauràs donat compte de que té certes similituds amb la mítica carretera. Greenwood es troba a 62,8km de Christina Lake, en la mateixa Hwy 3.

Osoyoos

Aquest poble apareix sota la teva mirada, junt als peus de la carretera que serpenteja per la vessant de la muntanya que et toca baixar. En ella hi trobaràs un punt panoràmic excel·lent, amb vistes infinites sobre els camps de fruiters i vinyes. Perquè Osoyoos és on comença l’anomenada Wine Route, on es concentren fins a més de 100 petites bodegues de vi. En aquest punt tindràs EEUU a solament 3,5km, així que entenem que Osoyoos és una destinació popular entre els veïns de país. Osoyoos es troba a 83,3km de Greenwood.

A 10,5km del centre del poble, mentres descendim la Highway 3, hi trobem el mirador del què hem parlat. S’anomena “Welcome to Osoyoos Lookout”.

Wine Route

Agafem el rumb cap al nord per seguir passant per bodegues i mercats de fruita orgànica. Aprofita si algun d’aquests es troba obert per comprar algo de veritable menjar (ja està bé de poutines i hamburgueses!). Des d’allí fins a Penticton son els últims kilòmetres que recorrerem en el llarg i dur dia de carretera d’avui… Encara que abans ens queda una última sorpresa: un temple Sij! En efecte, és el Bhavsagar Sikh Temple, en el poble d’Oliver. Pel que sembla, aquesta és una zona on viu una comunitat bastant gran d’indis Sij… És lo que tenen les roadtrips, que fins a l’últim moment et pots esperar qualsevol cosa. Del poble d’Oliver a Penticton només hi ha 42,20km. Ja arribem.

I finalment arribem a Penticton i anirem a buscar el nostre allotjament.

Et proposem un petit Hotel de 3 estrelles, el “Ramada by Wyndham Penticton Hotel & Suites”, ubicat a 1500 metres del centre del poble, i a 750 metres de la platja de l’Okanagan Lake. El preu que surt és per 1 nit…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (535km i 7h i 2min):

I en el nostre segon dia al Yoho National Park, descobrirem un altre tresor, l’Emerald Lake, i farem una activitat en ell, que serà llogar una canoa i navegar. Després farem una caminada per anar a veure les Wapta Falls, passarem pel Glacier National Park, farem un petit trekking a prop de Revelstoke, i descobrirem els Meadows in the Sky Parkway, una carretera panoràmica a Revelstoke. Comencem.

Yoho National Park

Emerald Lake

Producte d’haver trobat allotjament en el Emerald Lake, en el dia d’avui ja coneixerem el llac, però tant se val. L’Emerald Lake és probablement el llac més famós del Yoho National Park, i en certa forma podem entendre el perquè: es tracta d’aquests bonics llacs glaciars d’aigües i emmarcats entre altes muntanyes que es reflexen en les seves aigües turqueses. El pàrking està just al costat del llac, però et recomanem que caminis una mica per el seu marge esquerre i el gaudeixis des d’altres panoràmiques. A més, el passeig és molt agradable. El recorregut circular complet és d’uns 5 kilòmetres. També tens la opció de llogar una canoa, que és el què farem d’aquí una estona.

Ah! I també cal dir que just a la riba es troba el Resort Emerald Lake Lodge (de què em sona?), amb més de 100 anys d’història, on també pots gaudir de la seva cuina. Un capritx insuperable…

El primer que vàrem poder observar és el seu famós color maragda produït per la refracció de la llum i els minerals de les seves aigües. Ahir quan vàrem arribar a l’allotjament, ja quasi s’estava ponent el sol, i vàrem acabar la tarda passejant tranquil·lament entre les cabanes de l’Emerald Lake Lodge, el seu allotjament estrella (i el nostre).

Durant el matí es va omplint el pàrking i comença a haver-hi molt moviment de gent. El primer que varem decidir va ser fer un trekking que voreja el llac, que no comporta més de dues hores de durada, i deixa unes vistes impressionants. La ruta s’anomena “Emerald Lake Circuit”, i és bastant senzilla, no té cap desnivell destacable i voreja tot el llac, podent gaudir de les diferents muntanyes dels entorns i les seves boniques vistes. És un lloc molt fotogènic.

La ruta del llac Emerald és combinable amb altres rutes més exigents com la “Conca Esmeralda”, el “Llac Hamilton” o el “Yoho Pass”, rutes 15, 17 i 18 respectivament del mapa per a senderistes del Parc Nacional de Yoho.

Les característiques del trekking que estem fent son les següents: distància de 5,49km, desnivell de 22 metres, temps efectiu de 1h i 38min, i dificultat molt fàcil.

Un cop finalitzat el trekking vora el llac, era el moment de fer cua i anar a llogar una canoa. Les tarifes per llogar una canoa son bastant més assequibles que les que ens haviem trobat en Lake Louise o Moraine Lake en dies anteriors, per lo que Emerald Lake fou la nostra millor opció per provar aquesta experiència en un marc incomparable. És una experiència que recomanem totalment. L’horari és de les 10h a les 16:45h, però totes les canoes han d’estar de tornada en el port a les 17:45h. Hi poden anar 3 adults com a màxim, o 2 adults i 2 nens. Teniu més informació sobre això a la web: Emerald Canoes (google.com)

El preu de llogar una canoa està a 90$ per unitat per hora, una barbaritat! Tot i que sabem, que es pot regatejar i te la poden acabar deixant per 50$ la unitat per hora! No admeten reserves. Tingueu-ho en compte.

Per aquells que no hagueu provat aquest tipus d’activitat abans, és fàcil de fer. Nosaltres ens vàrem fer una mica un embolic al remar en la mateixa direcció, ens va costar una mica però fou molt divertit. En la hora que vam contractar ens va donar temps de fer fotos i vídeos, d’apreciar el meravellós paisatge i color de les seves aigües, arribar al final del llac i la seva platja de pedres, i inclús encallar tenint que sortir a empenyar amb els rems i tornar a l’hora. El llac estava bastant tranquil i les vistes des de la meitat del llac et deixen amb la boca oberta.

Wapta Falls

Amb els seus 30 metres de caiguda, no pot competir en alçada amb la Takakkaw Falls, però si amb poder de sorpresa. I és que les Wapta Falls és de les majors de British Columbia en quan a volum d’aigua. Sorprèn la seva amplada de 150 metres, que ocupa tota l’extensió del riu Kicking Horse. Com passa amb la seva veïna, només es pot visitar entre juny i octubre. Per arribar-hi, hi ha un desviament de 2km en l’autopista Trans-Canadà fins al pàrking, i des d’allí s’ha de fer un trekking d’uns 2,5 kilòmetres que et condueix al mirador sobre la part superior de les cascades. Si es continués, s’arriba a la part inferior de les cascades.

Després del passeig per Emerald Lake, ens convenia fer aquest trekking per anar a veure aquesta cascada. El trekking té una durada de 1 a 2 hores, un recorregut de 4,8km (anar i tornar), i un desnivell de 83 metres. Per arribar a Wapta Falls només has de seguir les senyals de la carretera. Com hem dit, l’accés a Wapta Falls conta amb un aparcament en l’entrada i banys públics. El trencall es troba a 22,8 kilòmetres del trencall a l’Emerald Lake i el Natural Bridge.

El trajecte fins a Wapta Falls és bastant senzill i ràpid de fer, ja que és pràcticament pla, traient algun punt del final. Quan hi arribes tens la cascada a la teva esquerra, una cascada amb una força increïble, que et deixa un arc iris en ple esplendor.

Existeix un camí que et porta fins la base de la cascada, un camí que es troba a la dreta. Veureu gent baixar per un altre camí proper i acostar-se a plena cascada, però la veritat és que ens sembla bastant perillós i imprudent. Un consell: porteu repel·lent de mosquits, perquè aquí en aquesta cascada n’hi solen haver moltíssims.

De camí a Revelstoke

I visitada la cascada i se’ns acaba el Yoho National Park. La road-trip continua amb l’objectiu d’arribar al poble de Revelstoke i passar-hi una nit. Ens queden un parell d’hores de carretera (per la Highway 1) ben bones per arribar-hi. Tenim-ho en compte.

Eagle’s Eye Restaurant

El proper punt que tenim anotat en la ruta és aquest. Es tracta del restaurant més alt de Canadà, a més de 2.400 metres sobre el nivell del mar. Obviament aquest luxe té un preu, o més bé dos: el menú no és que sigui del tot motxiller, però és que per arribar-hi s’ha d’agafar una góndola en el Kicking Horse Mountain Resort que costa uns 49,95$ pels adults (42,95$ pels joves i 24,95$ pels nens). Així que vam saber això, el vàrem descartar…

Per arribar a l’estació inferior de la góndola, has d’agafar un trencall a la població de Golden i fer una carretera panoràmica d’uns 13,70km i ja hi ets.

Glacier National Park i Rogers Pass

Encara que hem deixat enrere el Yoho National Park, seguim circulant per una carretera d’alçada, envoltats per un fotimer de glaceres en el Glacier National Park (en total 131). En realitat, des de la carretera només les podem intuïr, i el millor lloc per fer-ho és el Rogers Pass, un històric pas de muntanya a 1.300 metres que fou probablement un dels últims i grans desafiaments per connectar Canadà amb el ferrocarril transcontinental. El problema era la impossibilitat de creuar la barrera de la muntanya Selkirk, però Albert Bowman Rogers, treballador de la Canadian Pacific Railway Company, va descobrir aquesta escletxa en el 1881 i per allí van aprofitar per seguir amb els treballs. Es va aprofitar també per a declarar aquests dos parcs nacionals en el 1885: Glacier i Yoho, que fet i fet serien el segon i tercer més antics de Canadà (després del de Banff).

Aquest és un bon lloc per fer una aturada de descans, per a llegir els panells informatius de la seva història, i inclús per iniciar alguna caminada per el Parc Nacional. També, uns kilòmetres més al sud (uns 3,3km des del Memorial Park de Rogers Pass), en el Illecillewaet Campground, surten altres caminades, la més important la que arriba fins el Illecillewaet Glacier, més conegut com a Great Glacier.

La caminada que va fins al Illecillewaet Glacier té una longitud de 8km, durada de 3h i desnivell aprox. 411m.

Revelstoke i Mount Revelstoke National Park

Giant Cedars Boardwalk

I arribem a la zona de Revelstoke, on hi ha un parell de curts senders sobre passarel·les de fusta que poden semblar interessants per fer-los en un dia de ruta com avui. Aquests senders son una oportunitat ideal per a gaudir de l’entorn natural sense tenir que cansar-te gaire. Estan al costat de la carretera i no et portarà més de mitja hora cadascun. El primer, el Giant Cedars Boardwalk, s’introdueix en un bosc de cedres gegants, alguns amb més de 500 anys, i té una longitud de 0,5km. Aquest sender es troba només a 27,7km de Revelstoke.

El sender i la zona formen part del Mount Revelstoke National Park. Així com l’altre sender.

Skunk Cabbage Boardwalk

Aquest sender que també forma part del Mount Revelstoke National Park es troba a 3km de l’anterior, en el peu de la mateixa carretera Highway 1. El sender, creua una zona pantanosa, coberta de vegetació aqüàtica d’on, quan l’estiu està per arribar, les protagonistes son les flors grogues d’aquesta planta el nom del qual no promet gaire: “col fètida”, o també coneguda com la col dels pantans.

Meadows in the Sky Parkway

I arribem a la ciutat de Revelstoke, on hi ha una aturada (o més aviat una pujada) quasi obligatòria. La Meadows in the Sky Parkway és una serpentejant carretera que puja per el Mount Revelstoke National Park fins als núvols. Hi ha varis punts panoràmics en els seus 22km de recorregut, però tingues en compte que l’accés al parc es tanca a les 17h. Segurament ens donarà temps per aturar-nos a un o un parell de miradors i prou, en els primers 10km. Per passar s’ha de pagar l’entrada, que nosaltres la tenim inclosa en el passi anual dels Parcs Nacionals.

Al mateix Revelstoke, hi ha una atracció més. Es tracta de la Revelstoke Visitor Center, un punt d’informació sobre la ciutat i el parc nacional. Es troba al poble, al 301 de Victoria Road. Obre a les 8:30h i tanca a les 16:30h. Podem entrar-hi si volem demà al matí.

En definitiva, tots aquests son els imprescindibles de coses que veure i fer en els Parcs Nacionals de Yoho National Park i Glacier National Park, en les Muntanyes Rocalloses de Canadà. Com veus, no tot està concentrat a Banff o Jasper, i es pot gaudir de llocs igual d’increïbles en aquesta zona més allunyada. I ara sí, un cop visitats els entorns de Revelstoke, anirem a buscar el nostre allotjament al poble.

Et proposem un petit Hotel, el “Grizz Hotel”, ubicat a 700m del centre del poble. El preu que surt és per 1 nit…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (521km i 6h i 42min). Hi ha un error en el Google Maps, perquè no ens deixa marcar la carretera que hem fet a l’alçada de Golden i fa una volta per arribar-hi. Calculem que avui hem fet un total de 267km aproximadament:

I marxem de Banff i del seu Parc Nacional posant rumb a un altre parc nacional. Aquest cop és el Yoho National Park, on avui començarem la seva visita per un trekking que farem fins al Sheerbrooke Lake. Seguidament veurem les segones cascades més altes de Canadà, les Takakkaw Falls. Seguirem amb la visita al Natural Bridge, on apareixen curioses formacions a la roca produïdes pel riu Kicking Horse River. I acabarem el dia a Field, que és com si fos el camp base per visitar el Parc Nacional de Yoho. Allí tindrem el nostre allotjament.

Yoho National Park, durant el matí

Després d’haver deixat enrere el Banff National Park amb els seus llacs més singulars (Moraine Lake, Lake Louise, etc…), decidim deixar el que ha estat el nostre allotjament durant 4 dies a Banff i dirigir els nostres passos cap al Yoho National Park. Un parc més petit que els seus germans Banff i Jasper, però que té molt que mostrar.

Encara que perdi protagonisme al comparar-se amb els parcs nacionals de Banff o Jasper, el Yoho National Park no té gaire que envejar-los. És cert que es tracta del més petit dels quatre parcs que formen les Muntanyes Rocalloses Canadenques, i que està una mica allunyat de tot el tumult turístic, però això no significa que no tingui un atractiu indiscutible i uns quants llocs d’una bellesa natural quasi insuperable. El Yoho National Park pot presumir de llacs, cascades i entorns igual d’increïbles que els dels seus veïns, i aquí anirem a explicar-te el millor que veure i fer en el Yoho National Park.

El planning que tenim és estar-nos dos dies i creuar el Yoho National Park i a continuació el Glacier National Park per la Trans-Canadà Highway (Hwy 1), retornant cap a Vancouver després de passar uns dies en les Muntanyes Rocalloses. Aquesta carretera és, ni més ni menys, que la més llarga del món, amb un total de 7.821km, i connecta una punta del país amb l’altra. És un dels viatges èpics que tenim en ment, però de moment ens conformem amb tot lo vist i viscut.

Al ser zones protegides, les poblacions son molt poques i petites, per lo que les opcions per visitar aquesta zona son escasses. Escollim allotjar-nos a Field: és un punt intermig, hi ha el Centre d’Informació Turística, i us parlarem d’aquesta localitat més endavant en aquesta entrada. Com a inconvenient veiem que és un xic car, ja que és un poblet ple de “Bed & Breakfast” i no té molta opció d’oci en la mateixa localitat, per no dir gens.

Com us dèiem, a primera hora abandonem Banff per arribar a visitar els primers punts en Yoho National Park. Fem uns 70 kilòmetres, passem Lake Louise, i accedim a la Highway 1, i estem dins els paisatges del Yoho National Park…

Sherbrooke Lake

El nostre llac sorpresa. Us recomanem totalment aturar-vos a realitzar aquest trekking. Arribar en aquest llac és bastant senzill, ja que l’aparcament es troba just al costat de la carretera principal. Veureu que malgrat de ser tant accessible, no hi hauran pràcticament cotxes aparcats.

Estem a punt de fer un trekking amb una distància de 10,25km (anar i tornar), uns 554 metres de desnivell, una durada de 3 a 4 hores, i la dificultat ens diu que és fàcil. Aquestes dades inclouen la pujada que farem fins al mirador de Paget Peak.

Després d’aparcar a l’ombra el nostre cotxe en el parking (que té banys), en primer lloc hem decidit que pujarem a Paget Peak, una muntanya a la dreta de Sherbrooke Lake, en una pujada entre boscos.

És una caminada ben senyalitzada amb una pujada constant i pronunciada per un sender primer per bosc frondós fresquet i llavors de terra amb pedres en el que, encara que és aviat, el sol “casca” i la pujada es fa una mica dura. Son 9,6 kilòmetres al seu punt més alt (5-6h), té unes vistes meravelloses de les muntanyes i valls de l’entorn. Pots quedar-te al mirador (lookout), en la cabana com ho vàrem fer nosaltres, d’aquesta forma seran uns 4 kilòmetres fins a aquest punt. Fou una preciositat veure la neu encara en lo alt de les muntanyes, esquitxades de llacs, boscos verds i espessos en el seu esplendor. Des de dalt es pot veure el Wapta Lake i el Sherbrooke Lake, i durant la pujada en varies ocasions.

El lloc era tant tranquil i amb aquestes vistes a la immensitat de les valls que vàrem decidir fer un petit dinar contemplant el paisatge i gaudint de la naturalesa de la zona. El sol ara era d’agrair. Dins de la cabana teniu un rètol informatiu. Lo trist és que la cabana per dins està una mica pintada per la gent que a vegades no respecta les coses.

Després de prendre una mica de dinar en la cabana que hi ha en el mirador de Paget Peak, iniciem el descens per anar a Sherbrooke Lake, pràcticament a baix del tot t’hi trobes un desviament a la dreta que et portarà fins a aquest llac.

El tros de llac que ens vàrem trobar ens va impactar molt.

És una ruta senzilla i tot just, sense desnivell, té varis passos amb taulons per a creuar petits rierols i alguna zona amb algo de fang, però tot molt senzill. A l’apropar-nos al llac comença a obrir-se un clar que ens deixa meravellats amb les seves vistes… encara que com sempre, les fotos no li fan justícia, jutgeu-ho per vosaltres mateixos. El sol lluïa i el reflexe de les muntanyes en el llac és espectacular.

Per lo vist, hi ha una cascada si voreges el llac. En principi nosaltres no ho tenim previst fer, amb la caminada que hem fet a Paget Peak ja n’hem tingut prou…

Ens quedem en la primera entrada amb vistes al llac. Arribem a saber lo de la cascada i continuem vorejant el llac. Ara ja ho sabeu, heu de continuar endavant…

Ni per pujar a Paget Peak ni per veure Sherbrooke Lake no ens hi hem trobat gaire gent. Això dona que pensar, i és de valorar, ja que en un lloc tant turístic com les rocalloses i tant proper a altres punts molt visitables… sembla una perla oculta.

Yoho National Park, durant la tarda

La nostra següent aturada serien els 2 miradors (Upper i Lower) de Spiral Tunnel Scenic Viewpoint. Es tracta d’un dels miradors més estranys que ens trobarem en tot el viatge. Des d’aquí no tindràs unes vistes privilegiades de cap llac, ni de glaceres o muntanyes amb cimes altíssimes. Aquí veuràs, amb una mica de sort, com a enfront teu un d’aquests llarguíssims trens de mercaderies canadenques apareix i desapareix al mateix temps en un túnel amb forma d’espiral. Aquesta fita de la enginyeria fou la resposta per salvar la baixada en pendent per la vessant de la Cathedral Mountain.

En definitiva, es tracta d’un lloc on veure el tren passar per un túnel en plena muntanya. La veritat, que no entenem tanta expectació i publicitat perquè a simple vista no sembla res de l’altre món…

S’ha de tenir en compte que per el temps en què es va construir per primera vegada és tota una perícia, amb els mitjans que es contaven, però per a nosaltres no mereix una aturada, la veritat.

I després de mirar-nos-ho i remirar-nos-ho en els miradors anteriors, seguirem amb la ruta per anar a veure les segones cascades més altes de Canadà, les Takakkaw Falls.

En llengua “Cree”, una de les Primeres Nacions que ocuparen aquest territori des de temps immemorials, “Takakkaw” significa “magnífica”. Però és que a més, com ja hem dit, son les segones cascades més altes de Canadà, amb 373 metres.

Ja només amb aquesta presentació, et pots imaginar que era un lloc que no podia faltar en el nostre itinerari. Tanmateix, si arribem a venir una mica més d’hora en època de l’any, ens trobem amb la carretera d’accés tallada (normalment està oberta entre mitjans de juny i mitjans d’octubre). La visita es realitza després de recórrer els 13 kilòmetres de la carretera panoràmica Yoho Valley Road, un recorregut sinuós que creua un bosc frondós i amb algunes aturades interessants, fins a l’aparcament que és gratuït. L’accés a la carretera panoràmica es fa des de la Highway 1 a uns 4 kilòmetres de Field, aproximadament.

Des de l’aparcament, has de caminar uns 10 minuts fins a arribar al mirador. A més, aquest és un bon lloc per fer algunes de les millors rutes de senderisme en el Yoho National Park, com la que va fins al Yoho Lake, o a les Twin Falls, i el famós Iceline Trail (d’uns 20km de longitud si fas el loop complet).

I havent retornats de la carretera panoràmica de Yoho Valley Road, continuarem amb la nostra ruta anant a visitar a tant sols 6 kilòmetres de Field (un cop hem deixat enrere la població per la Ctra 1), el Natural Bridge. Primer et trobes un desviament cap a l’Emerald Lake i el Natural Bridge (mateixa carretera inicial que hi porta), aturades imprescindibles en el Yoho National Park.

Natural Bridge és una formació de la naturalesa. El riu Kicking Horse amb tota la força ha creat aquest pont, i és per tant, producte de l’erosió i amb el pas del temps arribarà a convertir-se amb un canó.

L’accés està molt senyalitzat i amb un bon aparcament, i és freqüent veure autobusos parar en aquesta zona. Conta amb un pont armat des d’on poder veure aquesta formació natural, al temps que veus gent passejar-se per sobre de la mateixa… malgrat d’estar prohibit el pas per no espatllar-lo.

Des d’aquest punt, sortirem demà, cap a buscar l’Emerald Lake, però això serà en el dia de demà. El millor del punt on estem ara, és el Natural Bridge, una petita cascada en el riu Kicking Horse River, amb curioses formacions en la roca, entre elles un pont natural. És un lloc perfecte per emportar-t’hi un cafè o improvitzar un pícnic en la seva riba.

I vist això, ja és moment d’anar a buscar el nostre nou allotjament a Field, i visitar el poble una miqueta. Aquest curiós poble està en la mateixa Highway 1, just abans del desviament per a l’Emerald Lake, i és la llar dels pocs residents del Yoho National Park. Donarem una volta amb el cotxe per els 4 carrers que té, però a priori, sembla un poble bastant encantador. Hi ha alguns bed and breakfast en casetes de fusta que semblen ancorades en el passat i varis restaurants, un d’ells, “The Truffle Pigs Bistro”, tot pintat de blau i pel que sembla amb unes propostes molt interessants.

En el mateix encreuament es troba el Yoho National Park Visitor Center, un dels més complets de tot el viatge, i en un entorn molt bonic, al costat d’un petit llac i amb una zona de berenadors. També disposa d’una botiga de souvenirs. Els horaris d’obertura del centre son, de juliol i agost, de 10h a 19h. Per cert, Field ja està en la província de British Columbia, així que et tocarà endarrerir una hora.

Field es va establir en la dècada de 1880 com un assentament de tendes de campanya i barraques per allotjar als treballadors de la construcció del Canadian Pacific Railway. Field aviat es va convertir en un focus d’activitat en les Muntanyes Rocalloses, arribant a ésser un punt ple d’hotels per a turistes que anaven en busca d’aventures.

Field està actualment habitada per menys de 200 persones, que viuen de la artesania i dels allotjaments turístics. A Field, a part del Centre de Visitants, no hi ha molt més que això. Els seus habitants tenen que anar a Golden o Banff per qualsevol compra.

Lake O’Hara Ara que som a Field, us ho explicarem. Ens han recomanat visitar aquest llac, que sembla ser un dels més bonics de Canadà. Però fer-ho no és tant senzill, ja que volen protegir-lo del turisme en massa, així que per poder gaudir d’ell s’han de reservar una de les places limitades que es posen a disposició en la web dels parcs de Canadà (Lake O’Hara – Yoho National Park (pc.gc.ca)). Es pot arribar en autobús (amb la reserva), o caminant per un sender de grava de 11 kilòmetres, i allí tens la possibilitat d’acampar i passar varis dies descobrint els seus voltants, doncs és una zona amb moltes caminades que han de ser súper boniques. Nosaltres no tenim previst anar-hi, així que no podem opinar, però estem segurs que valdrà molt la pena.

I ara sí, un cop visitat Field, anirem a buscar el nostre allotjament. O al revés, primer l’allotjament i després donar una volta pel poble. Com vulgueu.

Et proposem un Resort de 4 estrelles, el “Emerald Lake Lodge”, ubicat a 6 kilòmetres del centre del poble, important. El preu que surt és per 1 nit… És l’únic allotjament que hem trobat amb la plataforma “booking” (Amb “AirBnb” no en surt cap…). Com hem dit abans, a Field no hi ha gaires allotjaments…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (103km i 1h i 25min). Les Takkakaw Falls no les hi ha deixat posar en el recorregut:

I abans de marxar de Banff i del seu Parc Nacional, anirem a passar el dia al Kootenay National Park, fent base al mateix poble de Banff (per la seva proximitat). Al matí anirem a fer un trekking al Sinclair Canyon, visitarem unes cascades, un fenòmen geològic curiós i finalment, un altre canó, el Marble Canyon. Així ens haurem fet a l’idea de com és el Kootenay National Park.

Visita del Kootenay National Park

En la nostra ruta per les Rocalloses Canadenques vàrem decidir dedicar un dia sencer de l’itinerari a visitar el Kootenay National Park. L’any 2.020 era el 100 aniversari d’aquest parc.

Kootenay National Park potser no és tant famós com el Parc Nacional de Banff, encara que aquí no veurem grans llacs o grans muntanyes sí que ens agradarà. Kootenay per nosaltres és molt interessant, ja que no és un parc tant massificat com d’altres. Conta amb unes immenses praderies les quals segur que les gaudirem al circular per les carreteres en direcció a Radium Hot Spring. No va malament canviar de vistes de tant en tant.

El dia començarà sortint de Banff (lloc base de pernoctació), en direcció (carreteres 1 i 93) a Radium Hot Spring, i és que tant sols es troba a una hora i mitja de trajecte. En aquesta localitat també es podria fer nit, però nosaltres hem decidit prendre com a base a la mateixa Banff per la seva proximitat.

Ruta Juniper-Sinclair Canyon

Aquest camí es troba poc abans d’arribar a les aigües termals de Radium Hot Springs. Hi ha un petit aparcament just davant on poder deixar el cotxe sense problema, ja que es tracta d’una ruta circular. No és un trajecte complicat. Comença per un descens ben senyalitzat el qual desemboca en el riu Sinclair i el seu canó, es pot veure una petita cascada i uns panells informatius.

Després de passar el riu per el pont, es puja per la muntanya en lo que sembla que és tot el seu desnivell. Les vistes en alguns punts son boniques però la major part del trajecte no s’arriba a veure molt per estar en ple bosc. Ens trobarem molt poca gent en aquest trajecte, amb lo que si vols sentir la naturalesa estant envoltat de coníferes i no escoltar ni un sol soroll, és una bona opció. Si busques llacs i muntanyes com altres rutes, no és l’elecció més idònia.

Aquesta ruta es pot finalitzar en el Balneari de Radium Hot Springs, que podria ésser una idea, però ahir ja vàrem tenir la sessió de relax en el balneari a Banff. Així que decidim pujar a les cadires vermelles aquí localitzades i continuar la ruta senyalitzada per la muntanya d’enfront fins arribar de nou a l’aparcament en el que havíem aparcat.

La ruta ha tingut una distància de 6,5km (circular), uns 476m de desnivell, un temps efectiu de 2 hores, i la dificultat és fàcil.

Finalitzada la ruta, agafarem el cotxe i conduirem per la Kootenay Highway (carretera 93) fins arribar a la nostra següent parada: Kootenay Valley Viewpoint. En aquest lloc es veuen totes les muntanyes dels voltants i el riu del mateix nom, creant una postal magnífica com podeu veure.

Numa Falls

El trajecte continua fins a Numa Falls (ja a 80km de Radium Hot Springs per la ctra 93), en la mateixa carretera, on aprofitem l’àrea de pícnic per menjar i on volem fer part del seu trajecte.

Paint Pots

Hi ha una zona de parking bastant gran en l’entrada d’aquesta zona, on deixem el cotxe i comencem un sender. Creuem el riu Kootenay que havíem anat divisant durant tot el trajecte per carretera, a través d’un impressionant pont. Deduïm que s’ha de seguir per un sender a l’esquerra, gràcies a les pintades de la gent. Aquest camí té 2km de longitud, una durada de 40 minuts i un desnivell de 25m.

Hi ha bastanta més gent de la que ens hem anat trobant durant tot aquest matí a Kootenay National Park i sense donar-nos compte arribem a la zona de les Paint Pots.

Les Paint Pots son uns bassalts de color ocre que li donen el nom en aquest lloc. El color de coure és degut als minerals d’aquesta zona, i no penseu que bombollegen com a Yellowstone, son en una dimensió molt més petita.

Aquesta zona pot decepcionar una mica, la veritat. Sí que és curiós el contrast de colors que pots trobar-hi però es troba amb molt poc de manteniment. Com ja hem mencionat, amb molt poca senyalització, zones en molt mal estat on trobaràs taulons per els quals passar o pedres que semblen haver estat posades per gent de la zona.

Marble Canyon

Accedirem directament des de l’aparcament, al canó de Marble Canyon. La caminada des de l’aparcament son uns 2km anar i tornar. El desnivell és inapreciable, és pràcticament pla. O sigui, que en mitja hora més o menys ja haurem vist el canó.

Després d’arribar al punt final de Marble Canyon, un canó creat a partir de l’erosió de l’aigua i molt bonic. Tornarem de nou a l’aparcament per arribar a la ribera del riu Kootenay que és on es troba el cotxe, i així iniciar la nostra tornada cap a Banff (ens queden 48,5km per arribar-hi, uns 35 minuts de cotxe).

En aquest enllaç us deixo altres trajectes curts que fer en el Kootenay National Park, per si us sobra molt de temps i voleu fer alguna caminadeta més (es tracta de trajectes de menys de dues hores): Short hikes and walks – Kootenay National Park (pc.gc.ca). És un parc al que se li pot treure més rendiment del què li hem tret nosaltres, segurament, en aquest dia. Hem tingut un dia menys intens en kilòmetres acumulats caminant que altres dies anteriors, però tampoc ha anat malament perquè així hem pogut descansar una mica les cames. Esperem que aquesta informació sobre visitar Kootenay National Park us hagi servit d’interès, sobre tot si dubtàveu si incloure aquest parc en la vostra ruta o no. Nosaltres us el recomanem per evitar bullicis com el de Banff o Jasper, molt més massificats.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (268km i 3h i 13min):

I som el tercer dia de visita del Banff National Park des del poble de Banff. Avui ha arribat l’hora de pujar la Sulphur Mountain amb la Banff Góndola. És un telefèric que s’agafa a 4 kilòmetres al sud de Banff. Després d’haver agafat el telefèric, ens agafarem un descans anant als Upper Hotsprings, que és un balneari a l’aire lliure amb una piscina d’aigua calenta. Es troba al costat mateix de l’estació inferior de la góndola. Finalment, i si en tenim ganes, acabarem el dia a Banff anant a visitar el poble de Canmore, el qual està a 20 minuts de l’anterior.

Pugem a la Sulphur Mountain

Des de l’Oficina de Turisme de Banff ja varem concretar el dia i l’hora de la pujada (recordeu que l’entrada a la góndola de Banff forma part del paquet combinat d’atraccions que vàrem comprar quan vàrem arribar a Jasper), i ara a primera hora del dia ens presentarem a l’estació inferior de la Banff Gondola.

Com en molts altres llocs de les Rockies, a Banff també hi ha un telefèric que salva una alçada considerable i et porta a un punt panoràmic sobre la ciutat i l’entorn. Aquest costa uns 55$ per el recorregut d’anada i tornada (55$ pels adults i 35,75$ pels nens). A nosaltres ens surt gratuït perquè ja vàrem comprar el Paquet Combinat d’atraccions a Jasper.

El poble de Banff està envoltat de muntanyes, però potser la més coneguda de totes sigui la Sulphur Mountain. La raó és la facilitat d’accés fins a la seva cima, des de la que hi ha unes extraordinàries vistes i una cafeteria i botiga, on a més en algunes ocasions hi ha esdeveniments (per exemple, una classe de ioga un matí de diumenge).

Per pujar a la Sulphur Mountain hi ha bàsicament dues opcions. La primera és a peu, seguint el sender que porta fins a la cima al llarg d’uns 5 kilòmetres de pujada en zig-zag. La segona, amb la Góndola de Banff, un telefèric que puja fins als 2.281 metres d’alçada on es situa l’estació de la cima. El trajecte dura 8 minuts i les vistes son increïbles durant el recorregut. Pots reservar la teva plaça aquí: Banff Gondola Official Page: Amazing Mountain Top Views & Dining (banffjaspercollection.com).

Tant l’estació inferior de la Góndola de Banff com l’inici del sender a la cima de la Sulphur Mountain estan una mica allunyats del centre del poble. Pots arribar-hi donant un passeig, però també hi ha un aparcament per si viatges en cotxe i una parada d’autobús urbà per quins es moguin amb transport públic. Si és el teu cas, has de prendre la línia 1 de Roam Transit des del centre del poble.

I a més a més de tot això, hi ha un servei de Shuttle gratuït que et recull al poble de Banff (en el Elk + Avenue Hotel).

Amb sis impressionants cadenes muntanyoses i l’extensió del Bow Valley davant nostre, les vistes des de la cima de la muntanya Sulphur Mountain son ni més ni menys que impressionants. I hi ha molt més per descobrir en un edifici d’última generació que despertarà els teus sentits en tot moment.

Un cop que estiguis a la cima, comença la teva aventura passejant per el dic fins l’estació de rajos còsmics i el pic Sanson i aprenem sobre el primer parc nacional de Canadà. Llavors, ens dirigirem a l’interior per explorar el centre de descobriment en la cima de la muntanya de classe mundial. Recarreguem energies amb menjar per emportar en el “Castle Mountain Coffee” o gaudim d’un menjar elegant en el galardonat “Sky Bistro”. El servei excepcional i les vistes increïbles son els segells distintius de totes les experiències gastronòmiques en la cima. Les nits d’estiu son igualment estel·lars a Sulphur. Pensa en música en viu totes les nits, sorbets en el pati del terrat i enlluernants postes de sol.

Upper Hotsprings

El pla perfecte per acabar el dia, en el nostre cas, per continuar amb el dia, és donar-se un bany en la piscina d’aigües calentes d’aquest balneari a l’aire lliure. Lo millor és que els preus son bastant reduïts, ja que l’entrada només val 9,25$. Lo dolent és que sol estar bastant ple de gent.

La muntanya, com sabeu, s’anomena Sulphur Mountain (Muntanya del Sofre) perquè d’ella hi brollen aigües termals. En la part inferior de la gran mole de roca l’aigua surt a una temperatura entre 37ºC i 40ºC, per lo que allí s’ha creat l’únic Balneari del Parc Nacional de Banff.

Es tracta de les Upper Hot Springs, així que una de les coses més desitjables que fer a Banff és donar-se un bany relaxant en les seves piscines a l’aire lliure. Per arribar-hi, el camí és el mateix que fins la Góndola de Banff, doncs ambdós llocs estan l’un al costat de l’altre.

Els horaris d’obertura son del migdia (12h) a les 20h, i com hem dit, els preus son de 9,25$ els adults (18-64a), i 8$ els joves (3-17a). Nosaltres tenim la intenció d’entrar-hi pels volts de les 12h, quan obrin.

Visitar Canmore

I finalment, si ens queda temps suficient, que segur que serà que sí, una altra de les coses a fer a Banff és visitar Canmore. Teníem previst dedicar-hi una tarda d’aquest dia. Es tracta d’una altra localitat a menys de 25km envoltada per un entorn espectacular. El riu Bow també passa per ella i hi ha varis senders per a gaudir de les muntanyes i llacs propers molt interessants, com els Grassi Lakes.

El centre està ple de botiguetes i està molt animat, així que et recomano que donis una volta per conèixer-lo o inclús passar alguns dies allí. Pots arribar-hi amb cotxe conduint per la Ruta 1 o en transport públic amb la línia 3 de Roam Transit.

Canmore podria ésser l’alternativa perfecte a Banff si és que t’agobien les aglomeracions en poblets petits. Enclavada d’un paratge igual d’increïble que Banff i contant amb els mateixos serveis (en quant a gasolineres, supermercats, allotjaments,…), és molt més tranquil·la.

Els principals llocs d’interès a part del poble, son els Grassi Lakes i el Quarry Lake. Estan a una passejada del seu aparcament ubicat a la carretera 742 (anomenada Three Sisters Parkway). També es tenen unes vistes de les Three Sisters, que marquen el final de la cadena muntanyosa de les Rocalloses.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (75,50km i 1h i 33min):