I finalment, som a l’últim dia del nostre viatge per Islàndia, i som a Reykjavík, la seva capital. Estem en l’únic càmping que hi ha a la ciutat i hem decidit que abans d’agafar el vol anirem a una piscina termal a modo d’acomiadament de les vacances al país. Triarem una piscina termal de Reykjavík que estigui dins la tarja-abonament Reykjavík City Card (per si la comprem).
Triem la piscina termal que tenim al costat del càmping (a 270 metres), la Laugardalslaug, la qual també entra per la tarja Reykjavík City Card.
Es tracta de la piscina termal més gran de la ciutat. Els horaris d’obertura son de les 8h a les 22h, i els preus son de 1.100ISK pels adults (7,81€) i 175ISK pels nens de 6 a 17 anys (1,24€).
LaugardalslaugLaugardalslaug
Les seves instal·lacions inclouen una piscina exterior de 50 metres, una piscina infantil exterior i una piscina infantil, dos tobogans, nombroses banyeres d’hidromassatge, banys de vapor i un camp de minigolf! Encara podrem fer una partida abans de marxar…
Preveiem que ens hi passarem unes 2 o 3 hores. Llavors, anirem al càmping a buscar l’autocaravana, fer les maletes i anar-nos-en a l’aeroport de Keflavík per tornar l’autocaravana i agafar el vol cap a Barcelona.
Fins aquí el nostre viatge de dues setmanes per Islàndia. Ha estat molt espectacular.
I arriba el dia que passarem a la capital del país, Reykjavík. Hem deixat l’autocaravana a l’únic càmping que hi ha a la ciutat, i agafarem els busos de línia per anar-nos-en a visitar el centre de la ciutat. Quan se’ns acabin les atraccions del centre i vulguem anar a alguna atracció de la perifèria, farem servir els mateixos busos locals.
Reykjavík, la capital d’Islàndia, és una moderna i cosmopolita ciutat que té una gran quantitat d’opcions culturals i d’oci. En aquest article, us explicarem què s’ha de veure a Reykjavík en un sol dia.
No s’assembla a la majoria de capitals europees, en les que destaca el seu centre històric i els seus edificis arquitectònics. A Reykjavík, criden l’atenció edificis públics de construcció moderna, així com les cases, de poca alçada i de colors vius.
Reykjavík (en islandès significa “badia fumejant”) és la capital d’Islàndia des de que en el 1845 l’Assamblea General (Alþingi) es traslladés des de Þingvellir fins a Reykjavík, després d’anys de suspensió. Reykjavík ha crescut demogràficament des de que en el 1860 era un poble amb tot just 1.500 habitants i, arribant en l’actualitat a més de 120.000 habitants. Un terç de la població de l’illa (més de 338.000 habitants), viu en la capital del país.
La tradició literària a Islàndia és part de les vides dels seus veïns, tant és així que existeixen diversos festivals, museus, activitats que promouen aquesta passió entre joves i grans. En l’any 2011 Reykjavík fou nombrada ciutat de la literatura per la Unesco.
Per a poder conèixer l’essència de Reykjavík en un dia, us deixem una sèrie de llocs interessants que visitar. Però sens dubte, hi ha infinits llocs més per a conèixer, i variats museus amb els que sorprendre’ns, però per això necessitaríem més dies.
Típiques cases islandeses al centre de Reykjavík
Començarem la visita a la ciutat per anar a buscar la línia 14 del bus local que ens para més a prop del càmping (concretament la parada “Laugardalslaug” la tenim a 200 metres). Baixarem a prop de la primera atracció que volem veure a la ciutat, la Hallgrimskirkja (la parada de baixada és “Bió Paradís”, al carrer Hverfisgata, a 450 metres de l’església, una breu passejada). En uns 20 minuts hi arribarem (entre busos i passejos). El preu d’un bitllet senzill de bus és de 470ISK pels adults (3,34€) i pels nens de 6 a 17 anys, la meitat, és a dir, 235ISK (1,67€).
Hallgrímskirkja és un monument nacional dedicat a un famós poeta islandès, a Hallgrímur Pétursson. És un dels símbols de la ciutat, i visible des de qualsevol part d’aquesta. La parròquia, és part de l’església evangèlica luterana d’Islàndia. Gudjón Samúelsson va dissenyar l’església, volent assemblar-se amb les columnes de basalt pròpies del paisatge de l’illa. La construcció va començar en el 1945 però no fou fins al 1986 quan es va consagrar. Des de lo alt de la torre, l’edifici més alt de la ciutat, amb 73 metres, s’obtenen unes vistes increïbles del centre de Reykjavík.
Els horaris d’obertura de l’església son de les 10h a les 17h (la torre obre de les 10h a les 16:30h), i el seu accés és gratuït, no així el pujar a la torre, que val uns 8€ pels adults (els nens de 7 a 16 anys 1 sol euro). Les vistes des de la torre del centre de Reykjavík:
Enfront de l’església, s’hi troba situada l’estàtua de Leif Eriksson, fill de Erik el Roig. L’estàtua és un regal dels Estats Units d’Amèrica als islandesos per a commemorar els 100 anys de la creació de l’Alþingi.
Visitada l’església baixarem fins al centre mitjançant el carrer Skólavörðustígur, que baixa en diagonal. Es tracta d’un carrer bohemi dels més importants de la ciutat.
Skólavörðustígur
En el número 43 del carrer Skólavörðustígur, s’hi troba un dels nostres atractius, el Taller de Manualitats Listvinahúsið. És el taller de manualitats més antic d’Islàndia, fundat en el 1927 per l’artista Guðmundur Einarsson. A més del taller, en l’exposició es poden observar a tot tipus d’objectes de ceràmica fets a mà: gerros, tasses, mussols, víkings, collars,… El taller es troba molt a prop de l’església Hallgrímskirkja. És una interessant visita si disposeu de temps.
Arribarem a la confluència amb l’artèria principal i comercial de la ciutat, el carrer Laugavegur. Laugavegur és la principal artèria comercial de Reykjavík, llarguíssim carrer que creua gran part de la ciutat. El seu nom significa “camí de rentat”, i es diu que el nom prové de que antigament aquest carrer s’utilitzava com a camí per arribar al lloc on la gent rentava les seves robes.
Al llarg del carrer, hi ha exclusives botigues, centres comercials, botigues de souvenirs, restaurants i locals d’oci nocturn. En aquest carrer s’hi troba també el curiós Museu del Fal·lus.
Laugavegur
I després d’una passejada per l’artèria Laugavegur, ens dirigirem a un dels llocs més tranquils de la capital, el llac Tjörnin.
Ubicat en el cor de Reykjavík, és un lloc molt popular per a passejar i alimentar als ocells del llac. És un dels llocs de la capital que més agrada als turistes, ja que es valora la tranquil·litat de la zona i el bonic paisatge que es crea amb les acolorides cases al voltant del llac, a més de la quantitat d’ànecs i cignes que rodegen el mateix.
Llac Tjörnin
A l’hivern, el llac es congela, i es pot patinar sobre d’ell, especialment aquesta activitat és popular entre els islandesos en èpoques nadalenques.
L’Ajuntament de la ciutat (City Hall) es situa en la riba nord del llac. La construcció impressiona per el seu modernisme, que fou construït en el 1992. En el seu interior, es mostra un mapa en 3 dimensions d’Islàndia. Val la pena veure’l.
En les ribes del llac, també s’hi troben l’Església Lliure de Reykjavík i la Galeria Nacional d’Islàndia.
De camí a la plaça Austurvöllur ens trobarem amb la Domkirkjan í Reykjavík (la catedral de Reykjavík). És la catedral luterana de la ciutat, construïda al 1787. Té una gran importància en la història religiosa i política del país.
Domkirkjan í Reykjavík
I ja som a la plaça Austurvöllur. Es tracta del centre neuràlgic de Reykjavík a l’estiu. En la mateixa plaça hi ha el parlament islandès des del 1885 (a part de la Domkirkjan anteriorment anunciada).
Plaça AusturvöllurParlament islandès des de 1885
De la plaça Austurvöllur farem una escapadeta al carrer Tungata 13 (son uns 500 metres), per conèixer la catedral catòlica de Reykjavík. És l’església de Landakot. Edifici neogòtic. És la catedral de Crist Rei de Reykjavík:
I anirem a una de les zones més populars de la ciutat, el Vell Port de Reykjavík (Old Harbour), en el qual hi ha una joia de l’arquitectura moderna de la ciutat, l’edifici de l’Harpa (Auditori i Centre de Congressos). És el major centre de concerts d’Islàndia, on tots els anys alberga una gran quantitat de concerts i esdeveniments culturals, des de la seva inauguració, l’any 2011. És la seu principal de l’Orquestra Simfònica d’Islàndia i de l’Òpera islandesa.
El disseny modernista de l’edifici, fou a càrrec de l’estudi d’arquitectura de Henning Larsen, i que va obtenir en l’any 2013 el Premi d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe. L’edifici s’ubica al costat del mar. Per fora és espectacular, i per dins és possible visitar-lo (té l’accés gratuït):
A l’altra banda del port, hi ha la zona dels museus. D’aquí a Reykjavík ens interessen únicament dos, de museus. Per una part, el Museu de l’Aurora Boreal, i per l’altra, el Museu de les Balenes.
El Museu de l’Aurora Boreal és un museu on hi ha recreacions en realitat virtual de les Aurores Boreals. Crec que pot ésser interessant ja que el viatge el fem a l’estiu i en aquesta època no n’hi ha, doncs així és una bona forma de conèixer-les. El museu obre de 9 a 21h i els preus son de 14,17€ pels adults i 7,08€ pels nens de 6 a 18 anys.
El Museu de les Balenes també és un museu que ens interessa (tot i que quan vàrem anar a Húsavík en vam veure un de molt semblant), ja que hi ha una recreació de balenes, orques i dofins, i als nens els hi sol agradar. L’horari d’obertura és de 10h a 17h, i els preus son de 6.800ISK el pack familiar (48,30€).
Cal dir que existeix una tarja abonament que es diu Reykjavík City Card, amb la qual tens entrades gratis a museus, transport públic, ferries, piscines termals, etc… A nosaltres ens interessaria la versió de 24 hores (hi ha la de 48h i la de 72h). Els preus per la de 24 hores son de 26,70€ pels adults i de 11€ pels nens de 6 a 17 anys. La targeta es compra per la web, i s’activa (es va a recollir) a l’Ajuntament (City Hall, ubicat en el número 11 de Tjarnargata. Obre de dilluns a divendres de 9:00h a 16:00h) o al Reykjavík Art Museum (situat a Kjarvalsstaðir, Flókagata. Obre de dilluns a diumenge de 10:00h a 17:00h). S’ha de mirar quins museus inclou. Per exemple, els dos que us hem proposat (aurores boreals i balenes) no s’hi inclou. Per tant, pot ser que t’interessi o pot ser que no. A nosaltres, només ens serviria pel transport públic i potser per una piscina termal, però no ens gastarem tants diners, per tant, la deixarem estar. Adjunto l’enllaç per fer la reserva de la Reykjavík City Card: The Reykjavík City Card – Reykjavík City Guide (reykjavikcityguide.is)
A prop del port vell, concretament a 600 metres de l’edifici de l’Harpa (en direcció al passeig marítim), s’hi troba un altre dels imprescindibles de la ciutat de Reykjavík. Es tracta del monument “El viatger del sol”. És una bonica escultura d’un “vaixell víking”, dissenyada per Jón Gunnar Árnason, i simbolitza el passat dels víkings, l’esperança per descobrir noves terres, i una salutació al sol.
L’escultura és la guanyadora d’un concurs que es va proposar per a la commemoració dels 200 anys de la ciutat de Reykjavík en el 1986. Un moment perfecte per a contemplar l’escultura és a la sortida del sol.
I encara no ens allunyem del port vell, ja que a prop d’ell hi ha cada cap de setmana, el Kolaportið, un mercat de segona mà sota cobert, ubicat al carrer Tryggvagata. L’horari d’obertura els dissabtes i diumenges és de 11h a 17h.
És un conegut basar ubicat en un mercat cobert on hi trobaràs tot tipus de productes d’alimentació, així com gran quantitat d’oferta tèxtil, vinils, pel·lícules i productes de segona mà. Un lloc on endinsar-te en la cultura i la societat islandesa.
Entre les diferents i variades parades, destaquen els llocs de venta de “Lopapeysa”, el jersei típic islandès, fet únicament de llana amb uns característics dibuixos a l’alçada de les espatlles, que el fan un souvenir original.
A prop també hi ha el “Bæjarins Beztu Pylsur”, un xiringuito de “hot dogs”, ubicat al carrer Austurstræti, molt a prop del mercat Kólaportið.
Aquest xiringuito de menjar està obert des de l’any 1937. Encara que no va ser fins el 2004, quan la seva popularitat va créixer per la visita del president dels Estats Units, Bill Clinton.
En el 2006, el diari britànic “The Guardian” el va catalogar com la millor parada de “hot dogs” d’Europa. Tot un reclam per a turistes i locals que s’ha convertit en una institució islandesa. No ens atrevim a afirmar amb rotunditat que son els millors, però sí, és un dels millors “hot dogs” que es poden menjar.
Sense moure’ns del port, cal dir, aquí i a Húsavík l’altre dia, que a Reykjavík fan tours per veure balenes. A Reykjavík, a diferència de Húsavík, hi ha més empreses que ho fan, i els preus son una mica més cars. Enumerem les principals empreses que fan tours per albirar balenes. Totes elles surten del port vell:
Elding Whale Watching: Fan el tour clàssic de 3 hores. Preus: 11.990ISK (85€) pels adults, i 5.995ISK (42,5€) pels nens de 7 a 15 anys. https://elding.is/
Happy Tours Iceland: Fan el tour clàssic de 3 hores. Preus: 11.990ISK (85€) pels adults, i 5.995ISK (42,5€) pels nens de 7 a 15 anys. https://happytours.is/
Harpa Yachts: Fan un tour clàssic amb veler de 2 hores i mitja. Preus: 15.101ISK (107,2€) pels adults i 7.551ISK (53,61€) pels nens de 7 a 15 anys. https://www.harpayachts.is/
Katla Whale Watching: Tour amb vaixell de luxe de 2 hores. Preus: 18.700ISK (132,7€) pels adults i 9.900ISK (70,30€) pels nens de 7 a 15 anys. https://www.katlawhalewatching.is/
Reykjavík Whale Watching: Fan el tour clàssic de 3 hores. Preus: 11.990ISK (85€) pels adults, i 5.995ISK (42,5€) pels nens de 7 a 15 anys. https://www.whalewatchingreykjavik.is/
Des del port de Skarfabakki també surt un ferry que va a l’illa de Viðey: Amb la Reykjavík City Card ens surt aquest viatge gratuït.
Adjuntem els horaris del ferry a l’estiu:
Prop de la costa de Reykjavík hi trobaràs una joia oculta de la que pocs viatgers en són coneixedors. La illa de Viðey és la llar de múltiples monuments històrics, obres d’art contemporani i de quasi 30 espècies diferents d’aus.
Un dels monuments més coneguts de l’illa és precisament la Torre Imagine Peace. En realitat és un feix de llum que es va crear en honor a John Lennon per part de la seva vídua, Yoko Ono. Pretén representar un missatge de pau. La torre es va desvelar en el 2007, i el feix de llum s’engega vàries vegades a l’any. El feix està dirigit cap al cel, on acaba disseminant-se entre els núvols.
A l’illa també podràs veure la impressionant exhibició de l’obra “Milestone” de Richard Serra. Consisteix en nou parells de columnes de basalt que serveixen com a marc de llocs d’interès. És una mica com un Stonehenge però en versió islandesa.
També s’ha de dir que a l’illa de Viðey hi vénen “frarets”(puffins), a cada estiu. Si t’agrada divisar aus aquí tens treball de sobres. Existeixen camins per tota l’illa, encara que alguns estan tancats durant l’època de l’anidament.
També disposaràs de magnífiques vistes de la península de Snæfellsnes des de la distància, així com de les vistes sobre Reykjavík des d’una perspectiva totalment diferent.
Els preus del ferry son de 1.700ISK pels adults (12,07€) i 850ISK pels nens de 7 a 15 anys (6,04€).
A Reykjavík també hi pots veure la casa Höfði. La casa és sens dubte, un dels edificis amb més rellevància històrica de la zona de Reykjavík. Originalment es va construir per allotjar a l’ambaixada francesa, però es feu coneguda per ésser punt de trobada entre els presidents Ronald Reagan i Mikhail Gorbachev en el 1986. Va ser una cita que va marcar el final de la Guerra Freda. Durant aquesta reunió la imatge de Höfði va donar la volta al món. La casa es troba a 1km del Monument al Viatger, en direcció al passeig marítim.
Casa Höfði
I les atraccions del centre de la ciutat ja ens les hem acabat. Si encara disposeu de temps, serà qüestió de que considereu d’anar amb una de les atraccions que no estan al centre. La més important i famosa és l’Edifici Perlan. És un dels edificis més sorprenents i moderns que veure a Reykjavík. Destaca per l’arquitectura moderna. Inicialment es va construir per emmagatzemar aigua calenta per abastir la ciutat, però avui en dia, hi ha instal·lacions que s’han remodelat i adaptat al turisme.
En el seu interior alberga un museu, sala de conferències, i un restaurant. També es pot visitar una exposició de glaciars, des d’on pots conèixer una rèplica d’una cova de gel natural. Per a reservar les entrades ho podeu fer per internet.
En el quart pis hi ha un mirador 360º d’on obtenir unes fantàstiques vistes de la ciutat, i de nit és un lloc perfecte per observar les increïbles aurores boreals. Per arribar-hi, hi ha un autobús gratuït que surt des de l’edifici Harpa cada mitja hora. Per pujar a la terrassa s’ha de pagar entrada. Tindràs més informació aquí: Velkomin í Perluna (perlan.is)
Es tracta de l’atracció més visitada de Reykjavík (o si més no és lo què diuen). Ara, no és barata, ja que l’entrada per accedir-hi ens surt a 9.900ISK en el pack familiar (71€). Amb l’entrada pots accedir al mirador, al planetari, a totes les exhibicions i a la cova de gel. No hem sabut trobar si hi ha un accés solament pel mirador. Sembla que no, que has de pagar tota l’entrada.
Per arribar-hi, també es pot agafar la xarxa de busos urbans de la ciutat. Si agafes el bus nº18, hi ha la parada “Perlan” a 350m de l’edifici. Aquest bus passa cada 15 minuts.
Una altra atracció que val molt la pena, a part de l’Edifici Perlan, és el Museu Arbajarsafn (Arbær Open Air Museum). Si no n’hem pogut veure gaires per tot el país, què millor que en la capital que es troba el museu a l’aire lliure més gran de tots? Es tracta d’un museu on hi ha la reproducció d’antigues cases islandeses, on s’explica i s’observa la vida en el país del segle XIX, així com els oficis de l’època. El museu es troba a 8 kilòmetres del centre de la ciutat.
Els horaris d’obertura son de 10h a 17h, i els preus son de 1.950ISK pels adults (13,85€) i els nens menors a 17 anys entren gratuïtament. Ah!, aquest museu sí està inclòs en la tarja-abonament Reykjavík City Card! Per arribar-hi es poden utilitzar els busos urbans de les línies 12 i 24.
També us recomanem una visita molt especial en una platja geotermal, la Nautholsvík Geothermal Beach. És una platja geotermal a 3,5km del centre de la ciutat. Disposa d’aparcament. Flueix una font d’aigua calenta i forma una petita llacuna abans d’arribar al mar.
Per accedir amb bus urbà, la parada més propera es diu “HR” (està a 600 metres de la platja) i s’hi accedeix amb les línies 5 i 6.
I finalment, una de les atraccions totalment imprescindibles per realitzar a la capital i a tot el país: es tracta de les Piscines Termals. Tot i que per Islàndia ens hem banyat amb varies, aquí a la capital també és molt interessant i recomanable, perquè és on veuràs els islandesos com passen el seu temps lliure. Es tracta d’escollir una piscina termal que estigui a prop del centre, o del càmping, i que entri per la tarja-abonament Reykjavík City Card.
Bé, és millor que deixem alguna cosa per l’últim dia, el dia de demà, ja que els vols solen ésser a la tarda i ens quedaria el matí lliure. Quedem que ens deixem la piscina termal per gaudir-la demà al matí.
Adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
BÓNUS SUPERMARKET
Laugavegur 59
REYKJAVÍK
BÓNUS SUPERMARKET
Fiskislóð 2
REYKJAVÍK
NETTÓ SUPERMARKET
Fiskislóð 3
REYKJAVÍK
KRÓNAN SUPERMARKET
Hallveigarstigur 1
REYKJAVÍK
KRÓNAN SUPERMARKET
Fiskislóð 15-21
REYKJAVÍK
KRAMBÚÐ (BOTIGA DE QUEVIURES)
Skólavörðustígur 42
REYKJAVÍK
CORNER MARKET (BOTIGA DE QUEVIURES)
Laugavegur 20b
REYKJAVÍK
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
CAMPING: REYKJAVÍK/LAUGARÐALUR CAMPSITE
Sundlaugavegur 32
REYKJAVÍK
Per veure on son els imprescindibles i les atraccions de Reykjavík que hem explicat, us adjuntem aquest mapa de google maps on les trobareu totes. També, en el mapa de colors de les primeres pàgines hi son.
I ens trobem amb un dels dies més plens de les vacances. Avui farem una ruta per la península de Snæfellsnes impressionant. No ens deixarem res per el camí. Començarem per el tram costaner del nord per anar rodejant tota la península fins a finalitzar en la Ring Road i ja molt a prop de Reykjavík. Tots els llocs i atraccions de visita estan ordenats perquè puguis replicar el recorregut amb exactitud.
Aquestes son les parades més importants del camí, però no les úniques. Durant tot el recorregut t’aturaràs infinitat de cops a la carretera. És inevitable. És la Mare Naturalesa en majúscules. Paisatges tant majestuosos que a un se li acaben les paraules per a descriure’ls.
Lo ideal seria partir el dia d’avui en 2 o 3 dies, però no tenim temps. Agafa’t el dia d’avui com si fos una guia de llocs que pots trobar a la península, i llavors ja triaràs quins veus. Nosaltres ja mirarem de prioritzar les atraccions com a imprescindibles o no tant. Bé, comencem, doncs.
Diuen que la Península de Snæfellsnes és una Islàndia en miniatura. Una porció de terra que guarda tots els secrets d’un país meravellós. Cascades, glaceres, platges salvatges, penya-segats basàltics, volcans, camps immensos de lava, etc… Sens dubte, és una parada imprescindible en el teu viatge per Islàndia i un dels llocs que més t’impactarà.
Potser ja hagis sentit parlar d’ella. La Península de Snæfellsnes va passar a la posteritat per ésser l’escenari escollit per Julio Verne per ambientar la seva obra “Viatge al centre de la Terra”. A més, la seva fantàstica ubicació (a unes 2 hores en cotxe de Reykjavík) la converteixen en la parada estrella de qualsevol ruta per Islàndia.
Sortirem ben d’hora de Stykkishólmur, en direcció al camp de lava de Berserkjahraun, un dels imprescindibles del dia. Abans, però, cal que sapigueu que en el poble de Bjarnarhöfn hi ha el Museu del Tauró (Shark Museum Bjarnarhöfn) a 5 minuts de la carretera de circumval·lació 54. Es tracta d’un museu de taurons per a persones de totes les edats. S’explica el perquè de la carn de tauró necessita un procés de sis mesos, amb una visita guiada personal. També t’expliquen sobre la biologia dels taurons de Groenlàndia i els taurons importants de la història d’Islàndia. Després de la visita pots donar una ullada a l’assecador on es penja la carn de tauró. I per suposat, pots provar la carn de tauró dins del museu. Els taurons son éssers fascinants que son tant diferents de tot el què considerem normal. Així que apropa’t i visita’ls.
Els preus per accedir al museu son de 1.400ISK pels adults (9,94€) i pels nens fins als 15 anys és gratuït.
Shark Museum Bjarnarhöfn
Anirem a buscar la carretera 54 (circumval·lació) i quan siguem a l’alçada del trencall amb la carretera 558 ens hi desviarem. Estem travessant el camp de lava de Berserkjahraun. És impossible plasmar en fotografies la immensitat i espectacularitat d’aquests paisatges. Tant bell com desolador, en el camp de lava de Berserkjahraun els peus s’enfonsen en la molsa i quasi es pot sentir la violència amb la que impactaren les roques volcàniques en el terreny. Realment sembla una imatge lunar, d’un altre món.
Berserkjahraun
Son 5,5 kilòmetres de carretera 558, que travessen completament el camp de lava i sortirem un altre cop a la carretera 54. Val la pena fer la desviació. El pròxim punt de la nostra ruta d’imprescindibles és la icònica muntanya de Kirkjufell amb la cascada als seus peus de Kirkjufellfoss. Abans, però, us indiquem una altra cascada, anomenada Grundarfoss, ubicada prop de Grundarfjörður. L’accés és un camí que surt des de la pròpia carretera 54, on google maps marca com a “Track Leading to Grundarfoss”, i és aquí on hauríem de deixar el cotxe. Es camina uns 2 kilòmetres fins la cascada i 2km de tornada (des de la carretera es veu al fons).
Grundarfoss
I seguim, ara sí, per trobar-nos a Kirkjufell, probablement la muntanya més fotografiada d’Islàndia, un massís d’origen volcànic que s’eleva enfront de nosaltres i junt al mar.
Per arribar fins a Kirkjufell has de continuar per la carretera 54, i s’hi arriba després de passar el poble de Grundarfjördur. Hi ha un petit aparcament, que a l’estiu s’omple ràpidament.
Enfront de la muntanya, s’hi troba la cascada Kirkjufellfoss, que junt al gran massís, creen una preciosa estampa.
Kirkjufell i Kirkjufellsfoss
Seguim la ruta i anem a buscar el pròxim imprescindible, que no és altre que el Parc Nacional de Snæfellsjökull, ubicat a la punta de la península. Però abans d’arribar-hi, hem de dir que hi ha un poble, Ólafsvík, que podem visitar i on s’hi troben dues atraccions més.
Ólafsvík és un dels pobles més importants de la península. Es tracta d’un poble tradicional de pescadors. Ólafsvík és la localitat més gran de la península i, a més d’amagar una badia magnífica, té un monument molt interessant, una església moderna, la Ólafsvíkurkirkja, que ens mostra que tradició i modernitat poden anar de la mà. Dissenyada per l’arquitecte Hakon Hertevig, que es va inspirar en la tradició pesquera de la zona, i fou inaugurada el 19 de novembre de 1967. Està composta íntegrament per peces triangulars i és considerada la primera església d’estil modern de la illa.
També és molt recomanable acostar-se a la cascada Bæjarfoss, que està a la part sud-oest del poble. S’ha d’anar fins a l’últim carrer (a l’Hospital) i caminar uns 300 metres.
Bæjarfoss
L’altre dels atractius que hi ha a Ólafsvík és el museu de Gamla Pakhúsið. Es tracta del museu del poble, ubicat en un edifici del segle XIX. És un museu on s’observa com eren les cases d’abans i té exposicions d’artesania en el seu interior. L’horari d’obertura és de 12h a 17h, i per entrar val 500ISK els adults (3,55€) i els nens entren gratuïtament.
Així doncs, ens desplaçarem al fons de la península, per la carretera de circumval·lació Útnesvegur (574). Abans era la carretera 54. Sense cap mena de dubte, Snæfellsjökull és un dels volcans (i glacera) més icònics de tota Islàndia. És el centre del Parc Nacional del mateix nom, i és un estratovolcà cobert per una glacera.
L’última erupció registrada del volcà fou en l’any 1219, per lo què es pot dir que el Snæfellsjökull dorm profundament… avui per avui. Camps de lava coberts per la famosa molsa islandesa que segons la temperatura i les condicions atmosfèriques canvia d’un verd intens a un apagat color ocre, ens fan imaginar-nos que estem en altres dimensions.
Parc Nacional Snæfellsjökull
Com hem dit anteriorment, el volcà Snæfellsjökull és conegut per ésser el punt d’entrada fins al centre de la Terra en el llibre de Julio Verne “Viatge al Centre de la Terra”. És per aquest volcà per on el professor Otto Lidenbrook, el seu nebot Axel i el guia local Hans s’endinsen fins al centre de la Terra.
Si voleu aventurar-vos a dins de la glacera, hi ha una carretera (F570) que us endinsarà en les llengües glaciars i que acaba en l’extrem contrari de la península, junt a Ólafsvík.
El Parc Nacional Snæfellsjökull s’estén uns 170km² i es troba relativament a prop de Reykjavík.
Després d’entrar en el territori del Parc Nacional i veure el volcà famós amb la glacera, la nostra intenció és d’anar a buscar el pròxim dels imprescindibles, que és el Far de Svörtuloft, el qual està ubicat en un entorn de penya-segats. Abans d’arribar al far, però, anunciarem 3 atraccions que hi ha pel camí. Per una banda, un cop sortits de Ólafsvík, ens podem dirigir al poble de Hellissandur, on en els seus afores s’hi troba l’església Ingjaldshóll. Des de l’església, s’obtenen unes grans vistes del poble i del fiord Breiðafjörður. L’església es troba a 2km del poble d’Hellissandur.
És una imatge espectacular, la de les diminutes esglésies envoltades per la grandiositat de la naturalesa. És realment fotogènic. L’església està pintada d’un color blanc impol·lut.
A 6,7 kilòmetres de l’església (uns 8 minuts), ens trobem un trencall des de la carretera de circumval·lació 574. Agafarem la desviació i en uns 1,8km ens trobarem un aparcament de la platja de Skarðsvík Beach. Hem fer un tros de la carretera estreta d’accés als fars, que un cop visitada la platja seguirem.
Skarðsvík Beach és una platja de sorra daurada ubicada en un gran emplaçament. És una de les platges més curioses d’Islàndia, ja que no és habitual trobar-te amb una platja de sorra daurada en el país del gel i el foc. A més, aquest lloc també és famós perquè s’hi trobaren importants restes d’enterraments víkings.
Seguirem amb la carretera d’accés als fars, i arribarem al trencall on pots anar a l’esquerra en el far de Svörtuloft i a la dreta en el far de Ondverdarnes. Primer explicarem què hi ha a la dreta. S’han de fer uns 6,9km per la carretera estreta d’accés als fars per arribar a la zona del far de Ondverdarnes. Es tracta d’un far de color taronja molt baix. Gaudeixes d’unes grans vistes i de penya-segats. Realment aquest paisatge és un aperitiu del què vindrà posteriorment a l’altre far.
Tot i ser un aperitiu, el paisatge immens és impactant, sobretot si la mar està picada. És un dels llocs on costa de marxar quan hi vas.
Seguirem per la carretera que no es troba en gaire bon estat, fins a l’altre far, l’imprescindible far de Svörtuloft. És un far taronja cridaner més alt que l’anterior, i té un aparcament als peus i un mirador sobre els immensos penya-segats del lloc.
Des de l’emplaçament dels dos fars realment no saps quin és més espectacular que l’altre. Els dos son magnífics i dignes de visita, però si n’hem de triar un…
Ambdós fars resplendeixen sobre la roca volcànica. El millor no son els fars, sinó els penya-segats de la zona. Solen estar poc freqüentats i son una passada. Un cop més, ens trobem amb curioses formacions basàltiques, tant característiques d’aquest país.
És hora de continuar amb la nostra ruta, i la pròxima atracció imprescindible és la platja de sorra negra de Djúpalónssandur. Abans, però, us anunciarem un altre atracció que hi ha pel camí. A 7 kilòmetres del trencall dels fars en la carretera 574 (circumval·lació), ens trobem amb una petita desviació de 400 metres que ens porta als peus d’un volcà, o més ben dit, d’un cràter. Es tracta del Saxhóll Crater. No és dels volcans més espectaculars d’Islàndia, però conta amb unes vistes panoràmiques que no desmereixen. A més, un punt al seu favor és que l’accés és realment senzill: es troba junt a la carretera principal que circumval·la la península i es pot pujar fins a dalt de tot a través d’un camí perfectament adaptat i unes escales metàl·liques.
Ara sí, ens arribem a la platja de sorra negra de Djúpalónssandur. El seu aparcament es troba únicament a 14 minuts del cràter visitat, agafant una petita desviació de 2,1 kilòmetres des de la carretera de circumval·lació. De l’aparcament a la platja hi ha uns 200 metres.
Es tracta d’una bellíssima platja de sorra negra, amb curioses formacions volcàniques, les restes oblidades d’un naufragi ocorregut fa unes quantes dècades i la fúria del mar. Aquest és el conjunt que et trobaràs a la platja de Djúpalónssandur. Sens dubte, un dels llocs més bonics que veure a la península de Snæfellsnes. Un cop tinguis estacionat el vehicle, només hauràs de seguir el camí i gaudir d’aquest lloc increïble.
Djúpalónssandur
Després d’una bona estona travessant colades de lava a peu, s’arriba a una altra platja de sorra negra, la platja de Dritvík, en la que es troben les restes de varis naufragis. La platja està plena de restes de metall oxidat del pesquer anglès Eding, que va naufragar en el 1948 en aquestes aigües.
Dritvík
Visitades les platges, el nostre proper punt de la ruta dels imprescindibles és el poble de Arnarstapi, però entremig hi ha 2 atraccions que us volem comentar.
La primera és un far, el Malarrif Lighthouse. És un far molt bonic ubicat enmig d’un paisatge volcànic que el rodeja. Al costat té un Centre de Visitants del Parc Nacional de Snæfellsjökull, amb uns horaris d’obertura de 10h a 17h. Et recomanem entrar-hi, ja que és el Centre de Visitants més important de tota la península.
Pren-t’ho amb calma. Aquesta parada és molt més que un simple far. Tens que deixar-te portar mentres admires un far de 20 metres d’alçada fondre’s amb el paisatge volcànic que el rodeja.
A 1km del trencall del far hi ha l’aparcament de la pròxima atracció, el mirador Lóndrangar View Point. Com deia, el seu aparcament es troba a peu de carretera de circumval·lació. Des de l’aparcament s’ha de caminar uns 300 metres fins a la costa. Es veu el far de fons, i caminant des del far també ha d’ésser molt espectacular tot plegat. Estem recorrent platges volcàniques, i al mirador de Lóndrangar albirarem un punt des del que observar una autèntica catedral natural. Es tracta de les agulles de Lóndrangar, modelades durant segles per la fúria del mar, que avui fan les delícies de qualsevol fotògraf.
Vistes des de Lóndrangar View PointLes agulles de Lóndrangar
Continuem la ruta fins a l’imprescindible poblet de Arnarstapi. És un antic port comercial, i es troba rodejat de columnes de basalt, barrancs i coves. El mar i els penya-segats entre les localitats d’Arnarstapi i Hellnar son una Reserva Natural des de l’any 1979. Hi ha un interessant camí paral·lel a la costa, per on es poden veure els llocs de fondeig de pescadors, colònies d’ocells, els camps de lava i les diverses formacions magmàtiques.
Arnarstapi
Si avancem per aquest camí, ens trobarem amb una sorprenent formació magmàtica anomenada “Gatklettur”, amb unes boniques vistes.
Gatklettur
En aquest petit poble, podem gaudir del monument a Julio Verne, que amb una placa de fusta i un còmic pal indica les distàncies a les principals ciutats a través del centre de la Terra.
Monument a Julio Verne
El següent imprescindible que se’ns presenta a la nostra ruta és l’església de Buðakirkja, a 20 minuts conduint per la carretera de circumval·lació 574. Agafarem una desviació i farem uns 2,8km fins a arribar-hi. És una altra de les imatges icòniques d’Islàndia. Una preciosa i diminuta església negra junt als paisatges imponents d’Islàndia. No decep. A més, aquí tindràs un 2×1. I és que tota la zona que rodeja aquest petit temple és un camp de lava. Jo no sé què tenen aquest tipus de paisatges però son espectaculars. Hi ha camins perfectament adaptats per caminar junt a aquestes gegantines roques volcàniques.
Buðakirkja
I ens trobem amb la carretera 54 on aquesta conflueix amb la carretera de circumval·lació de la punta de la península (574). En aquest lloc de confluència, s’observa una cascada imponent que baixa per la muntanya que tenim davant. Es tracta de la cascada Bjarnarfoss. Hi ha un petit aparcament a 300 metres de la carretera 54. La cascada està a 1 kilòmetre lluny (ja que està dins una propietat privada) i podem mirar d’acostar-nos-hi però no hi podrem arribar fins a sota.
Bjarnarfoss
Tornem a agafar el vehicle per anar-nos-en a l’últim punt atractiu de la península, un dels punts imprescindibles. Es tracta de la platja d’Ytri-Tunga. El parking de la mateixa es troba a 750 metres de la carretera 54. Des de l’aparcament a la platja hi ha uns 100 metres aproximadament. Aquesta platja té la particularitat de que es poden albirar foques en llibertat. Es tracta d’un dels millors llocs d’Islàndia per veure foques.
Habitualment, des de la platja, es pot observar desenes i desenes de foques que no paren de moure’s i jugar. Tot un espectacle. Passar en aquesta platja una bona estona, és la millor manera d’acabar el dia recorrent la Península de Snæfellsnes.
A Islàndia existeixen diverses espècies de foques, però a Ytri-Tunga només se’n deixen veure dues d’elles: la foca comú i la foca gris. La millor època per veure foques a Ytri-Tunga és entre maig i juliol, sobretot quan la marea està baixa. Quan el nivell del mar baixa, les foques solen quedar-se descansant sobre les roques, de forma que se les pot observar des de la platja a la perfecció. És important tenir en compte que les normes de conducta dicten que s’ha de mantenir una distància mínima de 50 metres amb les foques de Ytri-Tunga.
I vistes les foques, agafarem carretera i manta i anirem tirant cap a la capital, Reykjavík. Estem a aproximadament uns 159 kilòmetres de distància de la ciutat (i d’acabar la nostra “road-trip” per Islàndia), una distància que es recorre en unes 2 hores. A la mateixa ciutat de Reykjavík també hi tenim el càmping.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 325,00km en un temps de 4h 59min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
BÓNUS SUPERMARKET
Digranesgötu 6
BORGARNES
NETTÓ SUPERMARKET
Borgarbraut 58-60
BORGARNES
BÓNUS SUPERMARKET
Smiðjuvellir 32
AKRANES
BÓNUS SUPERMARKET
Bjarkarhold
MOSFELLSBÆR
NETTÓ SUPERMARKET
Sunnukriki
MOSFELLSBÆR
KRÓNAN SUPERMARKET
Háholt
MOSFELLSBÆR
KRÓNAN SUPERMARKET
Þjóðhildarstígur
REYKJAVÍK
BÓNUS SUPERMARKET
Holtavegur
REYKJAVÍK
KRÓNAN SUPERMARKET
Bíldshöfði 20
REYKJAVÍK
KRAMBÚÐIN SUPERMARKET
Laugalækur 2
REYKJAVÍK
BÆNDUR Í BÆNUM (BOTIGA DE QUEVIURES)
Laugalækur 6
REYKJAVÍK
FRÚ LAUGA (BOTIGA DE QUEVIURES)
Laugalækur
REYKJAVÍK
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
I continuarem amb la “road trip” cap al nord-oest d’Islàndia. Avui recorrerem completament la península de Vatsnes. Ens hem proposat que hem de veure foques i ens han recomanat aquesta península com el millor lloc per fer-ho. Agafarem la carretera de circumval·lació de la península, la Vatnsnesvegur (carretera 711), i no la deixarem fins al final. Passarem, entre d’altres llocs, per Hvítserkur on admirarem una formació rocosa, per Illugastadir el qual es tracta d’un mirador de foques, per el Seal Beach Parking on les anirem a buscar a la costa, i alguna atracció més a la península. Fora d’ella, passarem per Kolugljufur que és un congost que visitarem, i acabarem el trajecte a un dels pobles més bonics d’Islàndia, Stykkishólmur, en plena península de Snæfelsnes, preparant terreny pel dia següent. Així doncs, comencem la ruta.
Per entrar a la península de Vatsnes baixarem des de Blönduós per la Ring Road cap al sud, fins a l’alçada de Lækjamót, on trencarem a mà dreta per la carretera 716 (Siðuvegur), quan portem uns 25 minuts recorreguts per la Ring Road. Per la 716 anirem cap al nord en direcció al poble de Borg, i al cap d’uns 9 kilòmetres (2 kilòmetres abans d’arribar a Borg), trobarem la primera atracció, la Borgarvirki.
Borgarvirki és una estructura basàltica natural que modificaren els víkings utilitzant-la de fortalesa. Actualment s’hi pot accedir fins a la cima, mitjançant la col·locació d’unes escales. Des de dalt tenim unes grans vistes de l’entorn.
Continuarem ara per la carretera 717 fins a enllaçar amb la nostra carretera de circumval·lació (711, anomenada Vatnsnesvegur). A 23 minuts de Borgarviki la carretera 711 ja es troba amb el fiord Húnafjörður, i aquí arribarà la segona parada del dia, a l’aparcament de Hvítserkur, prenent una petita desviació de 400 metres a mà dreta.
Hvítserkur és una illa de basalt de 15 metres d’alçada que sembla un drac o un rinoceront (cadascú que jutgi per ell mateix) i es pot veure des d’una platja de sorra negra. Des de l’aparcament baixarem a la platja per observar millor aquest fenomen de la naturalesa.
Si mirem els nostres entorns des de la platja, és possible que albirem foques, ja que n’hi solen haver en aquestes platges de sorra negre i en aquestes latituds.
I continuarem la ruta per la Vatnsnesvegur fins a la punta del tot (zona més al nord), on s’hi troben algunes indicacions de foques. Hem d’estar atents, perquè allà on es senyalitzi que hi ha foques, ens hauríem d’aturar i anar-ho a comprovar.
Si encara no n’hem vist, arribarem aviat a Illugastadir, on hi ha un mirador de foques. Agafarem el desviament de la carretera 711 fent uns 350 metres, i arribarem a un aparcament al costat d’un càmping. Aquí deixarem l’autocaravana perquè el camí ja comença a estar en mal estat. A partir d’aquí ho farem tot a peu. Primer de tot anirem fins al mirador que és el punt més llunyà, havent de caminar 1 kilòmetre (uns 15 minuts). Des del mirador es tenen vistes de la badia de Húnaflói i d’unes roques a davant mateix de la costa en les quals hi podrien haver foques perfectament. En el dia d’avui no hem d’oblidar-nos els binocles, ja que en moments com aquest és quan els farem servir.
Si no n’hem vist, desfarem el camí que hem fet uns 500 metres per arribar a un punt d’observació de foques, tal com diu el “google maps” (“Illugastadir seal watching”). Des d’aquí n’hauríem de veure, ja que hi ha molta superfície de roques enfront la costa i és on habitualment se’n troben.
Recorregut que estem fent per Illugastadir
Si no hi ha sort, ens en tornarem a l’aparcament al costat del càmping, per continuar la nostra ruta i tornar-ho a provar més endavant.
Punt des de l’Illugastadir seal watching
Farem uns 3,6 kilòmetres des del càmping d’Illugastadir (uns 5 minuts), per trobar-nos a peu de carretera amb un aparcament habilitat que és denominat com a “Seal Beach Parking”. Ara sí que no se’ns pot escapar: de l’aparcament surt un camí que amb 150 metres ens porta a la costa i a la zona on hi hauria d’haver foques. En el lloc, hi ha com una caseta d’observació de foques, amb els seus vidres i tot.
I continuarem la nostra ruta per la península de Vatsnes fins arribar al poble de Hvammstangi, al sud de la península. És un petit poble ubicat en un petit fiord, el Miðfjörður. En ell hi trobarem la nostra última opció per veure foques (si encara no n’hem vist), que és un Centre d’Interpretació i Museu de les foques, anomenat “Selasetur Islands”. També se’n diu “Icelandic Seal Center”. Els seus horaris son de 10h a 17h, i els preus son de 1.200ISK pels adults (8,52€) i gratuït pels nens fins a 15 anys.
Es tracta d’una organització sense finalitats lucratives, de propietat i fundada per la comunitat local del poble. És un centre d’investigació, museu, centre de visitants, botiga de souvenirs i agència de viatges amb llicència completa.
I ja no hi ha més llocs per anar a veure foques. Esperem que haguem tingut sort, i com a mínim haurem gaudit dels paisatges de l’illa en la península de Vatsnes.
Sortim de Hvammstangi i sortim de la península. Anem en direcció a una altra península, la de Snæfelsnes, però abans, farem uns 20 minuts de cotxe en direcció est (direcció contrària a on anirem), per anar a buscar la carretera 715 i l’aparcament al congost de Kolugljufur. Hem fet uns 5,6km per la carretera 715 a partir de la Ring Road. De l’aparcament mateix es veu perfectament el congost. Quasi no s’ha de caminar res per estar-hi al mig. La visita és ràpida, i les vistes, espectaculars. Ara, després d’haver vist tot el què hem vist a Islàndia, pot ser que el congost de Kolugljufur et sembli una mica fluixet.
L’inici del congost és per una cascada. És una de les cascades menys rellevants i conegudes del nord d’Islàndia. Tot just té 8 metres de caiguda i poca amplada. Potser el més impactant és el congost en si, per on discorre l’aigua de la cascada. Té una longitud d’un kilòmetre de llarg i 40-50 metres de profunditat. Segons una llegenda, aquest congost fou creat per un troll femení anomenada Kola i que es guarden tresors en ell.
Visitat el congost, posarem rumb al poble de Stykkishólmur que és allà on volem anar a passar la nit. Des del congost al poble hi ha encara 173 kilòmetres (una previsió de 2 hores i 23 minuts). A mig camí, però, tenim la previsió de parar-nos en un emplaçament molt singular. La desviació es troba a la carretera 60 (molt a prop d’on comença la península de Snæfelsnes), on haurem de prendre una desviació de 7,8 kilòmetres (per la carretera 586 anomenada Haukadalsvegur) per arribar en el lloc.
Es tracta del Museu d’Erik el Roig en una casa vikinga original (Eiriksstaðir Viking Longhouse). Per visitar-ho has d’apuntar-te a una visita guiada. Els horaris d’obertura son de 10 a 16h, i els preus son de 2.500ISK pels adults (17,75€) i pels nens menors a 12 anys és gratuït. Ho trobem un pèl car, o sigui que no sé si hi entrarem, ens ho hem de pensar.
Es tracta de la casa d’Erik el Roig, i et demanen: “vine i uneix-te a nosaltres junt al foc i coneix als contacontes que expliquen contes famosos del segle X”. Pots provar eines vikingues reals i conèixer l’artesania, l’arquitectura i la vestimenta vikinga, tot fet a mà amb eines i mètodes originals.
Amagada en l’oest d’Islàndia, la regió de Dalabyggð fou el punt de partida d’un dels capítols més emocionants de la història de la humanitat: la expansió de l’era vikinga va continuar cap a l’oest des d’Islàndia i va portar als exploradors primer a Groenlàndia i llavors a les costes d’Amèrica del Nord.
Els visitants son rebuts per guies que vesteixen roba i equip típics de l’època vikinga. Els nostres guies coneixen bé la història de la granja, els seus habitants i la era vikinga. Els recorreguts es realitzen durant tot el dia, cada mitja hora. Et donen la benvinguda a la teva arribada.
Visitat (o no) el museu, ens dirigirem ja fins al poble de Stykkishólmur, un dels pobles més bonics d’Islàndia. Diuen que ho té tot: casetes de colors, un petit port, una església, un far, i unes piscines municipals on l’entrada val uns 5€ per persona (obren de 7h a 22h). Per cert, les piscines municipals son al costat del càmping del poble.
Com veieu Islàndia amaga també petites localitats que vessen encant. És el cas de Stykkishólmur. Una ciutat de nom impronunciable que compensa amb una badia realment bonica i plàcida, i un fotimer de casetes de colors. A més, és el punt de connexió amb ferry amb els fiords de l’oest. Una forma immillorable de traslladar-te en aquest punt remot de la geografia islandesa i estalviar-te moltíssims kilòmetres de carretera infernal.
StykkishólmurStykkishólmur
Un dels monuments que val la pena veure, és l’església Luterana (Stykkishólmskirkja), ubicada dalt d’un turó prop del centre del poble. L’església va ésser acabada en el 1990 i el seu creador fou l’arquitecte finlandès Jon Haraldsson. Dins, l’església té una gran quantitat de llums que pengen del sostre. A l’altar hi destaca una gran pintura de la Verge Maria i Jesús.
Stykkishólmskirkja
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 292,00km en un temps de 4h 42min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
KAUPFÉLAG VESTUR HÚNVETNINGA SUPERMARKET
Strandgata
HVAMMSTANGI
KJÖRBÚÐIN SUPERMARKET
Vesturbraut
BÚÐARÐALUR
BÓNUS SUPERMARKET
Borgarbraut 1
STYKKISHÓLMUR
VÍNBÚÐIN (BOTIGA DE QUEVIURES)
Aðalgata 20-22
STYKKISHÓLMUR
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
I aquest és el dia que deixarem Mývatn enrere. Serà un dia de “road trip”, fent vida pràcticament a la carretera, per les distàncies que hem de recórrer. Començarem la visita d’una de les últimes cascades del nord d’Islàndia que veurem, la imponent cascada Godafoss. Seguirem fins Akureyri, la segona ciutat més gran del país, i ens endinsarem a les carreteres panoràmiques de la península del Troll i posteriorment la península de Skagi. Comencem.
La cascada Godafoss es troba a 44 minuts de Reykjahlíð, a la mateixa Ring Road. Godafoss, també coneguda com “cascada dels Déus” és una de les més espectaculars d’Islàndia. A diferencia de les cascades del sud d’Islàndia, aquesta cascada és menys turística. També és una de les cascades que sol agradar més als turistes.
Godafoss està situada en el nord de l’illa, localitzada en el municipi de Þingeyjarsveit, a 49km de Reykjahlíð. El riu Skjálfandafljót, amb 180km de llarg, és el quart riu més llarg d’Islàndia i les aigües d’aquest cauen des d’una alçada de 12 metres, al llarg de 30 metres, formant una majestuosa cascada.
La història explica, que quan en l’any 1000, els membres de l’Alþing (primer parlament del món) varen tenir que decidir sobre la religió que adoptaria el seu país, finalment, Islàndia va adoptar la fe cristiana. Quan aquesta decisió es va prendre, varen agafar les estàtues paganes i les van tirar a la cascada. Es diu que el nom Godafoss (cascada dels Déus) prové d’aquest succés.
La cascada es pot observar des dels dos cantons del riu Skjálfandafljót, ja que en ambdós cantons hi ha un aparcament senyalitzat. Des de la carretera 1 (Ring Road) hi ha una sortida senyalitzant la Cascada Godafoss, aproximadament 400 metres fins arribar a l’aparcament. Des del mateix aparcament es pot veure el vapor d’aigua que produeix la cascada.
Un cop a la cascada, si voleu observar-la de l’altre cantó, tindreu que retrocedir fins la carretera 1 i continuar uns 500 metres fins a trobar l’altre aparcament. Des d’aquest punt, un curt camí us portarà a la cascada Godafoss.
D’una banda, com de l’altra, es pot contemplar la cascada Godafoss des de molt a prop, i lo què és cert, és que la cascada dels Déus no deixa indiferent a ningú.
Ens hem topat un altre cop amb una atracció de la qual costa molt de marxar, i fem el cor fort i marxem, ja que ens espera la segona ciutat del país, Akureyri, la qual es troba a 35 minuts de la cascada. Abans d’arribar a Akureyri, ja en l’últim tram del trajecte, el fem a través del fiord Eyjafjörður, el fiord més llarg d’Islàndia septentrional que ens ofereix unes vistes increïbles d’Akureyri.
Arribarem a Akureyri com a molt a mig matí, i la nostra intenció és passejar-hi una mica. És a dir, com a molt unes dues hores… Aparquem directament a la zona de l’església on podem estar com a màxim 1 hora sense pagar.
A dalt d’un turó, s’alça Akureyrarkirkja, una església obra de l’arquitecte de la Hallgrímskirkja que veurem a Reykjavík. Després d’una breu visita a Akureyrarkirkja, començarem a baixar cap al centre de la ciutat, que malgrat ésser el de la segona ciutat més gran d’Islàndia, és lo bastant petit com per recorre’l en poc més de mitja hora.
Aquí en Akureyri hi trobem molt més ambient que en la resta de llocs en els que hem estat fins ara, amb les cafeteries plenes i les terrasses molt animades. Ens agraden els petits comerços amb encant que ens anem trobant pel camí i les botigues de souvenirs, organitzades de tal forma que et vénen ganes de comprar-ho tot.
I vist el centre passejant, és hora d’anar a buscar el vehicle i marxar cap a la península del Troll. Seguirem la carretera panoràmica 82 (anomenada Ólafsfjarðarvegur), la qual és una carretera panoràmica que va paral·lela al fiord Eyjafjörður. El tram panoràmic és des d’Akureyri fins a Ólafsfjörður, el tram del qual son uns 61,2 kilòmetres de costat amb el fiord. Ens aturarem varies vegades, perquè les vistes del fiord son espatarrants.
EyjafjörðurÓlafsfjarðarvegur
Passem per Dalvik, un poblet de pescadors típic del nord d’Islàndia. Es troba a 44 kilòmetres d’Akureyri. Ens aturem un moment en el seu port per veure les vistes i les casetes de colors.
Poble de Dalvik
Continuem amb la carretera 82 fins al poble de Ólafsfjörður, el qual és un poble que fa de mirador del fiord del mateix nom. Les vistes son espectaculars. Aquí s’acaba la carretera panoràmica 82, i comença la carretera panoràmica 76 (anomenada Siglurfjarðavegur).
Fiord de Ólafsfjörður
I seguint la carretera 76 arribem al poble més bonic de la península del Troll, anomenat Siglufjördur. És un poble que alberga diferents museus i té un bon estoc de casetes de colors. Ens aturem a estirar les cames. És el poble que està més al nord de la ruta que farem avui per les dues penínsules. També, com el poble anterior, dóna nom al fiord on es troba.
Des de Siglufjörður comença el millor tram de la carretera panoràmica 76, concretament fins a Hofstadhir, el qual és un tram de 80,2 kilòmetres.
Passat Siglufjörður, arribarem a la punta del tot, a un indret anomenat Trollaskagi, el qual alberga un far de color taronja i unes vistes per caure enrere. Ens aturem a la mateixa carretera 76.
Trollaskagi, amb el far
Continuem amb la road trip i canviem de regió d’Islàndia, entrem a la Norðurland Vestra. El paisatge canvia una mica, potser ja no és tant salvatge i grandiós, però déu n’hi do. Passarem per un punt on ens aturarem per les vistes: el punt es diu “Beach Photo Spot” i es troba a la mateixa carretera 76, tenint vistes de la platja i del fiord a Haganes. Hi ha un petit aparcament per deixar-hi el cotxe, i podem baixar a la platja a veure la immensitat del mar i del paisatge.
Prop de Haganes
Continuem amb la ruta i arribarem a les immediacions del poble de Hofsós, en el qual ens esperen 3 atraccions, alguna de les quals de bastant imprescindibles. Quan entrem al poble, deixarem el vehicle a prop de les piscines. Des d’aquí, es pot anar caminant fins a l’Staðarbjörg Basalt Columns (és un parc de columnes basàltiques en el poble de Hofsos, tocant al mar).
Per uns moments, ens recorda a la Calçada dels Gegants, a Irlanda del Nord. Salvant les distàncies i l’escala, però. Estem en un dels llocs imprescindibles de la península del Troll.
Al costat del parc, on hem aparcat el vehicle, hi ha una de les millors piscines de tot Islàndia: la Hofsós Sundlaug. És una infinity pool amb molt bones vistes del fiord Skagafjörður. Ideal per prendre un bany i passar-hi una bona estona. Els horaris d’obertura son de les 9h a les 21h, i els preus son de 1.090ISK pels adults (7,74€) i de 325ISK pels nens de 6 a 18 anys (2,31€). Podem fer un pensament…
Hofsós Sundlaug
I en els afores del poble (hem d’agafar el vehicle), a 500 metres de la carretera, s’hi troba l’església més antiga d’Islàndia, la Grafarkirkja.
Es va construir en el 1680 per ordre del bisbe de Hólar, Gisli Thorláksson. El fuster, Gudmundur Gudmundsson, era famós pel seu estil barroc, tal com es pot veure en les talles i l’altar de l’interior. Em fa l’efecte, però, que ens la trobarem tancada.
Continuarem la nostra ruta i ens dirigirem a un enclavament històric anomenat Hólar, el qual s’hi arriba després de prendre una desviació de la carretera 76, per la carretera 767 (fent uns 10,9km). Hólar fou en l’antiguitat un centre religiós, cultural i educatiu. Malgrat la seva escassa població, és seu d’una catedral i d’un col·legi universitari, el què reivindica la importància històrica de la localitat. Hólar també és un lloc d’investigacions arqueològiques. Es localitza en la vall coneguda com Hjaltadal, una vall glaciar en forma de U, en la zona oest de la península del Troll.
Baixarem a estirar les cames i ens fixarem en aquestes granges formades per casetes històriques integrades a les explotacions de turba. A Hólar s’hi pot entrar gratuïtament.
La visita a la comunitat val molt la pena, i a més amb poca estona fas. Continuem la nostra ruta ara canviant de carretera, agafant la carretera 75 i fent uns 15 kilòmetres de Skagafjördur, per aturar-nos al poble de Glaumbær. Un cop baixem de l’autocaravana, ens trobem amb una sèrie d’edificis que sembla que s’hagin tret d’un conte infantil.
A Glaumbær hi trobem el museu “Glaumbær Farm & Museum”, situat en una antiga granja de turba tradicional que data de 1750. El museu explora la vida en la Islàndia rural i també commemora les vides de Þorfinnur Karlsefni i la seva esposa Guðríður. En el segle XI, la parella va viatjar a Amèrica del Nord i Guðríður va donar a llum al que es creu que és el primer nen europeu nascut a Amèrica del Nord. Els horaris per la visita a la granja és de 10h a 18h, i els preus son de 1.700ISK pels adults (12,07€) i menors de 17 anys gratis.
A part de la granja, també es pot visitar una església antiga que es troba en un altre poble a 10 kilòmetres al sud de Glaumbær, i amb una altra entrada. Es tracta de la Viðimýri Church, on els horaris son de les 12h a les 18h (excepte els dilluns), per la qual hi ha una entrada a 1.000ISK pels adults (7,1€) i pels menors de 17 anys l’entrada és gratuïta.
Si t’interessa visitar les dues coses, hi ha una entrada combinada: 2.000ISK pels adults (14,2€) i els menors de 17 anys gratis.
En funció del temps que tinguem i les ganes, podem visitar una part o tot el complex. O ens podem quedar amb lo vist a Hólar, que ja ens ha fet el pes i a més era gratuït. Continuarem la ruta, ara cap a la península de Skagi, per iniciar el recorregut des del poble de Skagafjörður. Cal anunciar, que en aquest poble hi ha un altre dels museus interessants per fer-hi una aturada. Es tracta del museu “1238 The Battle of Iceland”, el qual és una exposició immersiva sobre una batalla. Els horaris del museu son de 11 a 16h, i els preus son de 8.900ISK preu familiar (63,19€).
1238 La batalla d’Islàndia és una exposició immersiva que va un pas més enllà del museu d’història habitual. Acollint a persones de totes les edats, l’exposició ofereix als seus visitants veure i participar en la història a través de la realitat virtual. Ja sigui que els visitants tinguin un gran o cap interès en la història, l’exposició convida als seus visitants a experimentar la història en una instal·lació interactiva súper moderna i enginyosa.
Del mateix poble de Skagafjörður parteix la carretera panoràmica que circumval·la la península de Skagi (es tracta de la carretera 745 anomenada Skagavegur, fent un total de 82 kilòmetres, que es fan en una hora i 17 minuts). La carretera és més estreta que les anteriors i presenta trams sense asfaltar, per tant, hem d’anar-hi amb temps. Si abans per la península del Troll hem trobat a pocs o alguns turistes, creiem que per la península de Skagi no hi trobarem quasi a ningú.
Skagavegur (ctra 745)
La carretera 745 és una carretera costanera molt pintoresca, ja que no està quasi asfaltada, sinó que és un camí de grava i a vegades, bastant pedregós. El camí, però, està en bon estat i no es requereixen vehicles 4×4. A vegades hi fa aparició la boira, i sol ésser molt espessa. El camí és intransitable de principis de setembre fins a finals de juny.
El viatge condueix al llarg de la costa al voltant de la península de Skagi. El primer atractiu que ens trobarem, a part del paisatge espectacular, és la zona de Ketubjörg, on ens pararem en un petit aparcament que ens farà de mirador d’uns dels penya-segats més fantàstics que es poden veure: els Ketubjörg Cliffs.
Ketubjörg Cliffs i Waterfall
Aquí també s’hi troba una cascada, la Ketubjörg Waterfall.
Ubicats entre Húnaflói i Skagafjörður en el nord-oest d’Islàndia, els penya-segats de Ketubjörg es troben fora de lo comú en la península de Skagi junt amb una sèrie d’impressionants penya-segats. Els pobles propers s’anomenen Hafnir i Hraun. Varen rebre electricitat en el 1975. Un lloc fascinant per observar, Ketubjörg també té un ric valor històric.
Més endavant, en el camí hi trobaràs les columnes de basalt més impressionants del país, creades fa uns 2 milions d’anys. El viatge condueix a Kálfshamarsvík, un poble de pescadors abandonat amb un far encara en peu.
Kálfshamarsvík és una petita cala en la part nord de la península de Skagi, amb penya-segats marins inusuals i bellament formats de roques columnars, creades fa uns 2 milions d’anys. A principis del segle XX, els vaixells de pesca solcaven les aigües i hi havia una petita comunitat d’uns 100 habitants en Kálfshamarsvík. Tanmateix, al voltant de 1940 el poble va quedar desert.
Continuarem amb la nostra ruta, que ja va fent pels últims kilòmetres del dia, entrant al fiord de Húnafjörður i arribant a la població de Blönduós, retrobant-nos un altre cop amb la carretera 1 Ring Road, que és on passarem la nit (en el seu càmping).
Blönduós és un poble típic de la zona, amb una església moderna i interessant: la Blönduóskirkja.
Blönduóskirkja és una església d’estil modern i de formigó a la vista, aconseguint un contrast visual amb tanta naturalesa i sorprenent amb alguna cosa diferent a tot el què ens anàvem trobant en el nostre viatge. L’església simula un cràter volcànic amb les seves siluetes i la seva forma cònica.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 432,00km en un temps de 6h 18min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
BÓNUS SUPERMARKET
Kjarnagata
AKUREYRI
BÓNUS SUPERMARKET
Langholt 1
AKUREYRI
NETTÓ SUPERMARKET
Glerártorg, Glerárgata
AKUREYRI
NETTÓ SUPERMARKET
Hrísalundur 5
AKUREYRI
EXTRA VERSLUN (BOTIGA DE QUEVIURES)
Mýrarvegur
AKUREYRI
HAGKAUP SUPERMARKET
Grenivellir 26
AKUREYRI
KJÖRBÚÐIN (BOTIGA DE QUEVIURES)
Hafnarbraut
DALVIK
COOP ÚRVAL (BOTIGA DE QUEVIURES)
Túngata
SIGLUFJÖRÐUR
SKAGFIRÐINGABÚÐ (BOTIGA DE QUEVIURES)
Ártorg 1
SAUÐÁRKRÓKUR
HLÍÐARKAUP (BOTIGA DE QUEVIURES)
Akurhlíð
SAUÐÁRKRÓKUR
KJÖRBÚÐIN (BOTIGA DE QUEVIURES)
Bogabraut
SKAGASTRÖND
KJÖRBÚÐIN (BOTIGA DE QUEVIURES)
Melabraut 3
BLÖNDUÓS
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
I comença el segon dia sencer a la zona del llac Mývatn. Avui us proposarem una ruta totalment imprescindible i espectacular: anirem fins a Húsavík a veure el museu de les balenes, i pujarem amb un vaixell d’una excursió contractada per veure balenes en l’oceà. Posteriorment, a la tarda, li farem una visita a un dels congostos més espectaculars d’Islàndia, el Asbyrgi Canyon, i així acabarà la nostra jornada en el dia d’avui.
Abans de començar, però, s’ha de dir que aquí en la zona de Myvatn hi ha la possibilitat de contractar una excursió al Volcà Askja. Es tracta d’una de les excursions més aventureres d’Islàndia: endinsar-se en les Terres Altes per arribar al volcà Askja. Aquesta zona està totalment deshabitada i els paisatges son d’estil lunar. Les carreteres que et porten a l’Askja son de tipus F, per lo què només son accessibles en 4×4 a l’estiu. A més, encara que hagis llogat un 4×4, és recomanable que ho facis a través d’una agència local perquè s’han de creuar rius. Per el camí faràs diverses parades quan passis per muntanyes i llocs d’interès. La recompensa arriba quan tens el volcà Askja davant teu: un cràter enorme amb un llac amb aigua calenta en el seu interior en el que banyar-te. Des de dalt del volcà, tindràs unes vistes espectaculars dels paisatges de les Terres Altes. Estaràs en el més remot d’Islàndia. L’excursió s’ha de reservar amb temps per assegurar-te plaça. L’excursió inclou el transport d’anada i tornada a l’Askja; banyar-te en el llac termal del volcà; i un guia amb anglès. Té una durada de 12 hores (sortida a les 8h del matí a Reykjahlið) i tornada al mateix lloc a les 20h. Una de les empreses que ho gestiona és Civitatis. Els preus son de 161,40€ pels adults, i 81€ pels nens de 6 a 12 anys. Adjuntem l’enllaç de l’excursió per si t’interessa: Excursión al volcán Askja, Lago Myvatn (civitatis.com)
Volcà Askja i cràter Viti
Nosaltres creiem, que amb l’excursió que vàrem fer a Landmannaulagar ja vàrem poder contemplar una part de les Terres Altes islandeses. Si no fos per aquests preus tant desorbitats, clarament ens tornaria a interessar fer una excursió similar.
Així, doncs, anem cap a Húsavík, el qual és un pintoresc poble a 50 minuts del llac Mývatn. Té un petit port i una bonica església. El fet de que hi hagi tours per anar a veure balenes, et dónes compte amb aquesta tradició que està molt arrelada al poble.
Prèviament haurem reservat el tour amb una de les dues principals empreses que el fan: Gentle Giants; i North Sailing. El punt de trobada és al port, i fan diverses sortides al llarg del dia. Els preus son una mica més econòmics que les sortides de Reykjavík. Els tours tenen una durada de 3h. Per exemple, reservem amb Gentle Giants: els preus son de 10.79ISK (76,6€) pels adults i 4.490ISK (31,9€) pels nens de 7 a 15 anys. Els més petits de 7 anys els hi surt gratuït.
Embarca’t i uneix-te a l’excursió tradicional per veure balenes. Húsavík és considerada pels propis visitants com la capital d’Europa en quan a albirament de balenes. Es tracta d’una aventura única en la que podràs gaudir de les meravelles que ofereix la naturalesa en un entorn impressionant com és el de la badia Skjálfandi amb les magnífiques muntanyes de Vík al fons.
Les balenes arriben a la badia de Húsavík atretes per les aigües riques en plàncton. També arriben a aquesta badia i es poden observar orques, marsopes petites, balenes de nas d’ampolla del nord, balenes sei, balenes pilot, balenes fi, balenes geperudes, diferents espècies de dofins i, en certes ocasions, la balena blava!
Existeixen nombroses excursions en vaixell que s’organitzen amb l’objectiu d’albirar balenes. En general, encara que cap agència pot garantir al 100% l’albirament de balenes, els percentatges son alts i la majoria de la gent torna entusiasmada. Algunes empreses fins i tot ofereixen un segon viatge gratuït si no s’ha albirat cap balena.
Us aconsellem que porteu roba d’abric, ja que fa molt fred en alta mar, encara que sigui a l’estiu. La pròpia agència ens donarà uns bussos impermeables.
Hi ha excursions que solen incloure també l’observació de la colònia de “frarets”(puffins) que habiten l’illa Lundey. Hi ha centenars de “frarets”, alguns pescant o nedant en les aigües de la badia.
L’empresa Gentle Giants és la primera empresa que va començar a fer aquests tours i conta amb una gran experiència en la zona, per el que amb ells és més fàcil poder albirar balenes que amb altres empreses. Si voleu reservar aquesta excursió amb Gentle Giants, aquí et deixo l’enllaç: Húsavík: tour tradicional de observación de ballenas | GetYourGuide.
El nostre consell és que la millor època per l’albirament de balenes és des de mitjans d’abril a mitjans de setembre ja que és l’època en la que les balenes es troben en aquesta zona.
Realitzat el tour d’albirament de balenes, anirem a conèixer una mica millor el poble de Húsavík. O ho podem fer abans del tour, depèn de l’hora que el contractem. A Húsavík hi ha un museu que per nosaltres és molt interessant. Es troba en el port del poble. És el museu “Whale Museum Húsavík”, on et donen informació detallada i interessant sobre les balenes. Els horaris d’obertura son tots els dies de 9h a 18h.
El Museu és una organització sense finalitats lucratives, fundada en el 1997. L’objectiu del museu és transmetre informació sobre les balenes, l’ecologia marina i la interacció de les balenes i els humans al llarg de la història d’una manera entretinguda i interessant. Centrar-se en la col·laboració i el treball amb institucions educatives en el país i en l’estranger enforteix la base del museu.
El museu ofereix 1.600m² per l’exhibició de nombrosos esquelets de balenes diferents i dades fascinants sobre les balenes.
El Museu de Balenes, juntament amb el Centre d’Investigació de la Universitat d’Islàndia, formen el component educatiu dels viatges d’observació de balenes que es gaudeixen a Húsavík durant els mesos d’estiu.
Visitat el museu de les Balenes i vista la zona del port de Húsavík, serà el moment de continuar amb la nostra ruta. I ho farem dirigint-nos per la carretera 85 cap a l’est, circumval·lant la península on es troba Húsavík, perquè amb uns 50 minuts aproximadament estiguem a l’entrada del Congost d’Asbyrgi (Asbyrgi Canyon). L’objectiu de la visita és endinsar-nos amb el vehicle lo més possible, agafant la carretera 861 i aparcar al fons, al cap de 3,7km, en un parking habilitat. Però abans, a l’entrada on hi ha el càmping, també hi ha un centre de visitants del congost. Serà interessant poder-hi entrar i contrastar les diferents caminades que es poden arribar a fer per aquest lloc.
El congost d’Asbyrgi té una forma de ferradura amb unes espectaculars parets de fins a 100 metres d’alçada.
Mapa del Congost d’Asbyrgi, on es veu a la part sud, l’aparcament on deixarem l’autocaravana. També es veuen les rutes senderistes que hi ha
Asbyrgi és un gegant de 3,5km de llarg i més de 1km d’ample. En el seu extrem interior s’hi troba Botnstjörn, un petit estany, rodejat d’exuberant vegetació. I per últim una formació rocosa coneguda com Eyjan (la illa) s’eleva des del centre d’Asbyrgi fins 250m d’amplada.
La zona està poblada de bosc baix, i les espècies predominants son el bedoll, el salze i el freixe de muntanya. Varis milers de pins plantats recentment també prosperen. El fulmar boreal (Fulmarus glacialis), una au pròpia d’aquestes latituds, nia en els penya-segats, mentres que moltes altres aus prefereixen els boscos i prats.
El Congost d’Asbyrgi està format per dues o més “inundacions catastròfiques” causades per les explosions i erupcions volcàniques subglacials en el Vatnajökull (la massa de gel més gran d’Europa), una fa entre vuit i deu mil anys i la segona aproximadament fa tres mil anys. Des de llavors, la llera del riu s’ha mogut cap a l’est.
La llegenda d’Asbyrgi explica que Sleipnir (Sleipnir era un gegantí cavall de vuit potes del déu Odín) va posar la seva peülla allí i va deixar-hi una petjada gegant. Tanmateix, com que la petjada té 3x1km, anem a assumir que això és una mica improvable. Asbyrgi és part del Parc Nacional de Vatnajökull mantingut pel Servei Forestal d’Islàndia. En la zona, a part del Centre de Visitants i un càmping, hi ha una botiga de souvenirs i un restaurant.
L’estany Botnstjörn
Un cop aparcats, farem una petita ruta senderista d’aproximació al congost. Es tracta de la ruta anomenada A-1 Estany Botnstjörn (n’hi ha un total de 9 en el Congost). Té una distància de 1 sol kilòmetre i és una ruta circular, tenint algunes possibilitats per allargar-la una mica. La durada de la ruta és d’una mitja hora (més si ampliem les possibilitats). El punt de partida és l’aparcament dins el congost d’Asbyrgi (on hem deixat l’autocaravana), i la dificultat de la ruta és fàcil.
Hi ha varies rutes fàcils i interessants en la part inferior d’Asbyrgi, començant per l’aparcament. Un passeig per les escales de pedra condueix a una plataforma en el petit estany Botnstjörn.
També hi ha una bonica vista sobre l’estany en una plataforma situada per sota de la paret oest del barranc. La ruta a aquesta plataforma, des de l’aparcament és adequada per tot tipus de persones. A poques passes de la plataforma hi ha graons de pedra que condueixen fins a un petit turó amb una bonica vista sobre el congost d’Asbyrgi.
Si ens ha sabut a poc, hi han moltes més possibilitats de fer una bona caminada panoràmica. Si aquest dia fa bon temps i ens ve més de gust, en comptes de fer la caminada A-1, podem fer la caminada “A-8 Klappir”. Té una durada de 2,5 a 3h, una distància de 9km, la dificultat és mitja, i el punt de sortida és el Centre de Visitants, a prop de l’entrada al congost.
Aquesta ruta ofereix una excel·lent vista sobre Asbyrgi i el congost del riu Jökulsá. La ruta la començarem en el centre de visitants, des d’on hi ha dues opcions per a pujar al penya-segat:
És més fàcil anar cap a l’est al llarg del camp de golf i un cop aquí cap al sud des d’on la ruta segueix la vora del congost.
La ruta més difícil és caminar 700 metres al sud del Centre de Visitants, girar a l’esquerra en el creuament i pujar per el penya-segat des d’allí. Hi ha una corda de recolzament. Des d’allí el sender que porta al llarg de la vora oriental de Asbyrgi ens mostrarà algunes formes sorprenents llaurades en la roca fruit de les inundacions catastròfiques del Riu Jökulsá.
La vista sobre Asbyrgi és simplement impressionant. Ruta que dóna la volta a Klappir i va per el mateix camí. La ruta ofereix una excel·lent vista sobre Asbyrgi i es poden apreciar uns monticles únics a Klappir, formats per les inundacions catastròfiques en el riu Jökulsá.
Vistes de la ruta A-8. Increïble
Una altra ruta que està entre les dues que hem explicat, és a dir, en un nivell intermedi, però també té unes grans vistes, és la ruta “A-2 Turó de Eyjan a Asbyrgi”. Té una distància de 4,5km (anar i tornar), un temps de caminada de 1,5 a 2 hores, una dificultat fàcil (color blau), i el punt de partida és l’aparcament enfront a la casa del servei del càmping.
El camí a Eujan (“la illa”) a Asbyrgi comença en l’aparcament del càmping. El camí es dirigeix primer cap al nord i llavors puja per el penya-segat on és apte per l’ascens. S’hi han col·locat graons de fusta per facilitar l’accés. Quan pugis a Eyjan, el camí passa aviat per un vell monticle de pedra. Si es dóna la volta allí, el recorregut té 2 kilòmetres, però si se segueix el camí més al sud, s’arriba a la vora del penya-segat. Des d’allí hi ha una bonica vista sobre Asbyrgi. Aquesta ruta és un agradable passeig si es fa al capvespre, o de nit!
Vistes des de Eyjan (ruta A-2)
Doncs haguem fet la ruta que haguem fet, serà el moment de donar per finalitzada la jornada i entornar-nos-en al càmping de Reykjahlíð, per la carretera 85 (l’opció de retornar per la carretera 862 la posem en dubte, ja que presenta trams molt llargs sense asfaltar i no sabem les condicions en què està).
També cal dir que hi havia la possibilitat d’anar a veure la vall de Vesturdalur, prop d’Asbyrgi, que té l’accés per la carretera 862. La vall conté una magnífica xarxa de camins senyalitzats per fer senderisme, alguns dels quals recorren les més interessants formacions geològiques. Però hem desestimat la seva visita i hem proposat Asbyrgi, pel tema de l’accessibilitat que no està garantida, a l’haver-hi trams de carretera sense asfaltar (carretera 862).
Formacions rocoses a Vesturdalur
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 237,00km en un temps de 3h 8min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
NETTÓ SUPERMARKET
Garðarsbraut 64
HÚSAVÍK
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
Com vàrem comentar en el dia anterior, passarem 3 nits en el Càmping del poble de Reykjahlíð, a l’àrea de Mývatn. Per tant, avui és el primer dia sencer que passem en aquesta zona i durant el dia d’avui explorarem tota l’àrea geotermal de Mývatn. L’àrea que anem a explorar, sota el nostre criteri, bé mereix uns dos dies per visitar-la, ja que conta amb molts atractius per veure i moltes opcions pels amants del senderisme. Nosaltres ho volem fer en un dia, ja que el dia següent el dedicarem a fer altres activitats una mica més lluny de Mývatn. Per tant, aquest article del dia d’avui de Mývatn us el podeu prendre com un article enunciatiu o indicatiu de les activitats i atraccions que hi ha, i que cadascú s’ho munti en funció del temps que tingui, ja que son tants els punts a veure al voltant d’aquest llac de Mývatn que els anirem anunciant amb un ordre determinat.
Mývatn és una de les visites imprescindibles en el nord d’Islàndia. La zona que rodeja el llac Mývatn és un paradís pels geòlegs, ubicada en la dorsal meso-atlàntica, en la unió de les plaques tectòniques Euroasiàtica i Nord-americana. Provoca que l’activitat volcànica tingui una gran importància en la zona, a l’igual que passava a Þingvellir, si us en recordeu.
Camps de lava amb impressionants formacions, volcans amb increïbles cràters, fumaroles, solfatares, precioses grutes, banys termals,… És lo que ens trobarem en la nostra visita a Mývatn, zona protegida des de 1974.
També, és un paradís pels ornitòlegs, lloc de creuament de rutes migratòries, perfecte per l’albirament d’aus, especialment d’ànecs.
Llac Mývatn
El llac Mývatn és un dels més grans d’Islàndia. La zona deu el seu nom al llac Mývatn, que traduït és “el llac de les mosques nanes”, i és que depèn de l’època de l’any que es visiti, les mosques seran un acompanyant en la vostra visita. Durant l’estiu, les ribes del llac estan plenes d’insectes, no només de mosques.
Tant el llac Mývatn com el riu Laxá, riu que neix en el llac, son zones protegides. Si t’interessa la pesca, el riu Laxá conta amb una gran població de truites, i de salmons.
La nostra visita a la zona del llac començarà pel nord i baixarà fins al mateix sud del llac, prenent la direcció de les agulles del rellotge per fer-ho més entenedor.
Des de la Ring Road, parteix la carretera asfaltada 863 cap al nord, i en 9 kilòmetres ets a l’aparcament del Volcà Krafla i el Cràter Viti. Es tracta d’una caldera volcànica activa i un cràter amb un llac de color blau-verdós en el seu interior. El camí que agafarem per la visita és el nº16 del mapa de camins que hem adjuntat i que ens donaran a l’oficina de turisme del llac Mývatn.
Mývatn és una de les zones volcàniques encara actives més importants d’Islàndia, un clar exemple és la caldera magmàtica del Krafla. La caldera volcànica de Krafla té aproximadament 10km de diàmetre. Aquesta caldera, encara activa, fou la culpable dels “focs de Mývatn”(Mývatnseldar”), un conjunt d’erupcions continuades que varen convertir la zona en autèntics camps de lava en el segle XVIII. Les erupcions se succeïren fins la última erupció en el 1984. A Krafla, ens trobem amb un dels cràters més coneguts d’Islàndia, el cràter Viti. Viti en islandès significa “infern”. Des del volcà Krafla, obtenim una de les millors imatges de Viti, creat en l’erupció de 1724. En el seu interior, un preciós llac de color blau-verdós. Hi ha un camí que dóna la volta al cràter, per a poder observar-lo des de tots els angles.
Per aprofitar l’energia emmagatzemada en la zona de Krafla, avui en dia hi ha una planta geotermal ubicada en l’entrada al parc de Krafla. Per arribar-hi, com hem dit, des de la carretera 1 (Ring Road) s’ha d’agafar la desviació per la carretera 863, i passada la planta geotermal de Kröflustöð, en 2km s’arriba a l’aparcament.
Visitat el cràter, tornarem per la mateixa carretera que hem vingut, i una mica abans de l’aparcament, n’hi ha un altre, anomenat “Leirhnjukur Parking”. Es tracta d’un sender que travessa la zona del cràter Leirhnjukur des d’on es veu la caldera del Krafla. Es tracta de la ruta senyalitzada nº13, i faran falta 1 hora i 30 minuts per recórrer-la, si ens ve de gust. Si és així, explorarem a peu part de l’esquinçada caldera volcànica repleta de cràters i respiradors de vapor. Es tracta d’un paisatge tant inhòspid com hipnòtic que sembla d’un altre planeta. A través de camins senyalitzats i adaptats és possible visitar Leirhnjúkur i admirar els seus petits llacs de bombolles amb l’aigua en l’estat d’ebullició, les seves fumejants fumaroles i les seves roques volcàniques cobertes de sofre i molsa. És imprescindible que no ens sortim dels camins marcats, perquè sinó ens podem trobar amb sorpreses desagradables (la zona continua activa i hi ha trams fora dels camins marcats en els que la terra pot arribar a cremar).
Tornarem a agafar el vehicle per desplaçar-nos uns kilòmetres al sud, vora la Ring Road (el parking està a 300 metres de la Ring Road), cap a l’est del llac Mývatn, per anar fins a la zona geotermal de Hverir. Hverir, als peus del turó Námafjall, és la major solfatara d’Islàndia. Solfatara es denomina al conjunt de fumaroles, fissures i pous de fang a altes temperatures, en un terreny volcànic on s’emeten gasos sulfurosos.
La plana en colors ocres i vermellosos repleta de pous de fang bullint, amb fumaroles i xemeneies de vapor; i una olor molt intensa a sofre. S’assembla a un paisatge lunar!
Un dels escenaris de la pel·lícula “L’arbre de la vida” de Terrence Malick és Hverir. Hi ha un camí de unes dues hores (anada i tornada) senyalitzat a on poder pujar a dalt del turó Námafjall, i d’on obtenir unes precioses vistes de tota la solfatara. Aquest és un dels camins imprescindibles a fer a Mývatn (es tracta del camí nº12 del mapa). Des de dalt es pot contemplar també el llac Mývatn. S’ha d’anar amb compte amb les relliscades en la pujada i baixada, ja que amb fang és molt relliscós.
Hverir i el turó Námafjall
Realitzada la visita a Hverir, anirem a trobar una altra atracció a prop, a 5,7km de Hverir, seguint la desviació de la carretera 860 cap al sud del llac, ens trobem l’aparcament de Grjótagjá. Grjótagjá és una falla en la qual s’hi ha creat una font d’aigua calenta en el seu interior.
Grjótagjá fou un conegut lloc termal fins les erupcions del volcà Krafla en els anys 1975 i 1985, que varen elevar la temperatura de l’aigua fins als 60 graus. Actualment, la temperatura de l’aigua està entre 43 i 46 graus, i encara que sigui temptador banyar-s’hi, el bany està prohibit.
Grjótagjá està molt a prop del llac Mývatn, en el costat est. Per arribar-hi també es pot agafar la carretera 848 (carretera que rodeja el sud i l’est del llac). En el mateix aparcament, es troba l’accés a la font a través d’unes relliscoses escales.
La nostra següent parada serà un altre volcà, el volcà de Hverfjall. Per accedir-hi, es fa des de la carretera 848 on hi ha un desviament a l’aparcament que es troba als peus del mateix volcà. Un camí de 500 metres puja fins la cima del volcà, tractant-se de la ruta nº7 del mapa de l’àrea de Mývatn.
Hverfjall és un gran con volcànic situat molt a prop del llac Mývatn. Aquest immens cràter es va formar fa uns 7200 anys en una explosió hidro-magmàtica originada en l’antic llac de Mývatn.
Té un diàmetre de quasi 1 kilòmetre i uns 100-150 metres d’alt. Des de lluny sembla un con truncat quasi perfecte.
El volcà es pot veure des de varis punts de la zona de Mývatn, però si el que voleu és pujar a la cima, com hem dit, hi ha un camí que porta fins al més alt. Des d’aquí les vistes del cràter i el llac Mývatn son impressionants!
Cràter del volcà Hverfjall
Seguint la nostra ruta per les atraccions de l’àrea del llac de Mývatn, ara arribaríem a la zona de Dimmuborgir. Dimmuborgir (traduït significa castells foscos) és un ampli camp de lava volcànica erosionada amb curioses formacions situada en el cantó est del llac Mývatn. El seu accés és des de la carretera 848, on hi ha una desviació de 1,3km que condueix a l’aparcament de Dimmuborgir. Hi ha un Centre d’Informació, una botiga de souvenirs i un restaurant. I és que ens trobem en un dels imprescindibles de l’àrea de Mývatn, i potser que ens trobem a força gent.
La banda de metal noruega Dimmu Borgir deu el seu nom en aquest lloc.
Dimmuborgir es va formar per una explosió volcànica fa uns 2000 anys. Degut a les valls que es trobaven als voltants, la lava va aturar el seu avenç, creant un llac de lava. Al solidificar-se aquest llac, es varen formar aquestes particulars estructures en lo que avui en dia coneixem com a Dimmuborgir, un camp de formacions impossibles.
Des de l’aparcament surten varies rutes de senderisme per recórrer la zona (rutes del nº10 del plànol turístic), depenent de la durada i de les característiques formacions que es vulguin visitar. Perdre’s per els seus laberints és com ésser el protagonista d’un conte màgic. Explica la llegenda islandesa, que els Reis Mags (o Pare Nadal) d’Islàndia, son 13 petits elfs que habiten en una cova de Dimmuborgir. A aquests famosos personatges se’ls coneix com els Jólasveinarnir en islandès (o Yule Lads en anglès).
En quan a les rutes de senderisme, la de les més famoses és la ruta de l’església, que té un total de 2,3km de trajecte.
El nostre proper punt de la ruta, baixant per l’est del llac cap al sud, és la zona de Höfði i Kálfaströnd. L’aparcament està just a la carretera 848. De l’aparcament surt un camí que condueix directament a la riba del llac Mývatn. Uns 10 minuts trigues a recorre’l, però millor agafa’t el teu temps per apreciar la bellesa del lloc. Aquí també hi trobaràs formacions de roca volcànica, i el paisatge pot ésser més ric que a Dimmuborgir, perquè aquí combines aigua, vegetació i roca. Höfði és una de les aturades més boniques a les ribes del llac Mývatn que hi ha. Columnes de lava solidificada que semblen sorgir del llac i amb la vegetació a les seves ribes, com les ruïnes d’un castell o construcció antiga.
Höfði i Kálfaströnd és un dels paisatges més espectaculars de la zona. Hi ha moltíssims camins que recorren aquesta zona (caminades englobades dins el nº11 del mapa, vàries amb diferents longituds: n’hi ha de 1km, 2,2km, etc…), pels que necessitaràs més o menys 1 hora per fer-te’n a la idea, o si vols tenir una mínima perspectiva del lloc. És increïble la vegetació que es combina amb la lava i l’aigua. I el silenci, una constant en el nostre viatge a Islàndia, que està sent un actiu increïble per nosaltres que no som molt donats als llocs sorollosos.
I arribem finalment al sud del llac per la carretera 848, on ens trobarem l’aparcament de Skútustaðagígar, un altre dels imprescindibles a veure. Aquests impressionants i a la vegada enigmàtics “forats” formats en els voltants del llac Mývatn es formaren quan va fluir lava líquida fins el llac, desencadenant una sèrie d’explosions de gas. Conegudes com a pseudo-cràters, aquests turons varen adquirir aquestes formes quan l’aigua bullent del subsòl va quedar atrapada i va esclatar, formant petits cons i cràters.
Hi ha dues rutes senderistes per a poder realitzar i fer-te’n una idea de les característiques del lloc. Una ruta té una longitud de 1,6km, i l’altra de 2,9km (formen part de les caminades del nº18 del mapa de l’àrea de Mývatn).
I només ens queda una atracció per finalitzar la descripció de les atraccions de l’àrea de Mývatn. Es tracta d’un museu, el Museu Sigurgeir: És un museu d’història natural de les aus que ens podem trobar a Mývatn. Per accedir-hi has de vorejar el llac Mývatn per el nord-oest mitjançant la carretera 1 Ring Road, i trobaràs una desviació de 1,4km que et portarà a l’aparcament del museu. L’horari d’obertura del mateix és de 12 a 17h en els mesos estivals, i els preus per entrar son de 2.200ISK (15,62€) pels adults i 1.200ISK (8,52€) pels nens entre 7 i 14 anys. Els més petits els hi surt gratis.
El museu fou inaugurat el 2008, i és un dels museus d’història natural més bells del país. El museu conta amb uns 330 ocells dissecats i uns 500 ous. La galeria té 280 ocells i 300 ous en exhibició. El museu té totes les aus reproductores islandeses excepte 2. En les targetes d’informació estan els noms en varis idiomes i hi ha una exposició molt interactiva on prémer un botó fa encendre una llum per l’au en qüestió. Aquest pot ésser un joc ideal per les escoles, la família o altres grups.
I fins aquí, la ruta del dia d’avui, que ha estat merament enunciativa producte de les moltes atraccions que la zona del llac Mývatn disposa.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 76,00km en un temps de 1h 31min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
KJÖRBÚÐIN SUPERMARKET
Kísilvegur
REYKJAHLÍÐ
VERSLUN SUPERMARKET
Kísilvegur
REYKJAHLÍÐ
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
Avui encetarem un dia molt semblant amb el d’ahir, ja que farem un bon recorregut amb l’autocaravana fins arribar al nostre proper càmping, a la regió de Mývatn. Primer de tot anirem a veure una de les cascades més importants del país (i la tercera més alta), Hengifoss, per continuar amb un congost espectacular amb les parets de columnes de basalt. A la tarda, ens aproparem a una de les cascades més imponents d’Islàndia, la que té el major cabal, la Dettifoss, i des d’ella també en veurem dues més, la Selfoss i la Hafragilfoss. Acabarem el dia fent-nos un bany termal en la zona de Mývatn. Com veieu, avui és un dia que veurem moltes cascades del nord de l’illa.
Sortim de Seydisfjördur, travessem Egilsstadir i trencarem cap a l’esquerra (carretera 95) vorejant per la seva vessant sud-est el llac Lögurinn (també s’anomena Lagarfljót o Fljótið), el qual es troba en la vall de Fljótsdalur. Existeix una creença popular de que en el llac hi viu el Lagarfljotsormurinn, un monstre similar al del Llac Ness d’Escòcia. Les primeres referències a aquest estrany ser daten del segle XIV, encara que els albiraments des de llavors han estat poc freqüents. Malgrat això, s’ha arribat a gravar un vídeo en el que suposadament apareix. Si tens ganes de provar sort, pots intentar veure’l des del vaixell que realitza excursions per el llac.
Llac Lögurinn
Enllaçarem amb la carretera 931 per acabar de vorejar el llac, i passarem per un dels pocs boscos que es troben a Islàndia, el Bosc Hallormsstadhur. De fet, diuen que és l’únic bosc d’Islàndia. En ell, hi ha la possibilitat de fer moltes caminades, però no serà el cas ja que nosaltres ens volem aturar a l’aparcament de la cascada Hengifoss.
Bosc Hallormsstadhur
En qüestió de 10 minuts arribarem a l’aparcament per veure la cascada Hengifoss que està ubicat en la punta sud-oest del llac. A part de la cascada Hengifoss, també se’n veu una altra abans, la Litlanesfoss. A l’aparcament d’ambdues cascades comença una ruta a peu d’uns 5km d’anada i tornada, que ascendeix cap al profund congost des d’on es precipita la cascada d’Hengifoss, que amb els seus 120 metres d’alçada és la tercera cascada més alta d’Islàndia.
El trekking té una durada de 2 hores anar i tornar, i té uns 215m de desnivell. Val la pena per contemplar aquestes dues forces de la naturalesa.
Hengifoss
A mig camí es troba la cascada Litlanesfoss, un altre salt d’aigua de dimensions més reduïdes que l’anterior, que s’obre camí entre la multitud de columnes de basalt. Després de visitar ambdues cascades, retornarem a la Ring Road.
Litlanesfoss
Per retornar a la Ring Road, vorejarem el llac per la vessant que ens queda (nord), per la carretera 931. Farem uns 52 kilòmetres de Ring Road, i tornarem a trencar a l’esquerra per desviar-nos cap a una de les atraccions més sorprenents del país. I a més, està molt de moda avui dia amb les xarxes socials. Es tracta del congost Stuðlagil Canyon. El desviament de la Ring Road s’ha de fer durant uns 18,8km, i la carretera no està asfaltada sinó que és de grava, o sigui que haurem d’anar amb compte.
Arribem a l’aparcament habilitat, que també compta amb banys i un càmping, i anirem a veure aquest congost esculpit entre columnes de basalt.
Temps enrere era un gran desconegut per els turistes, però degut a la seva espectacular fotogènia, en els últims anys s’ha convertit en un dels llocs més fotografiats d’Islàndia. També, gràcies a les xarxes socials.
Un altre dels llocs que ens costarà de marxar. I ja van… La ruta ha de continuar, i ara ens queda un bon tros fins a la primera de les cascades del nord d’Islàndia. Concretament, des d’Stuðlagil fins a l’aparcament de la cascada Dettifoss hi ha 128km (que es fan amb 1h i 44min). I tot per la Ring Road, on els canvis de paisatge així com les sorpreses dels mateixos, estan a l’ordre del dia.
Finalment, arribem al trencall per anar a l’aparcament de la cascada Dettifoss. Agafarem la carretera asfaltada 862 per arribar-hi.
També hi ha la possibilitat d’agafar la carretera 864 per arribar a les tres cascades del nord: Dettifoss, Selfoss i Hafragilsfoss. L’únic problema és que la carretera no està asfaltada i depèn de l’estat en què es trobi podem tardar més o menys per realitzar-la. No ens volem arriscar. Cal dir que les vistes a les 3 cascades també es tenen des de l’altra banda de les mateixes, i la sensació és que les vistes son molt similars, o sigui que abandonem la idea de fer la carretera sense asfaltar.
Amb uns 22 minuts ens plantem al gran aparcament habilitat per la cascada Dettifoss, el Dettifoss West Side Parking.
Dettifoss és la cascada més cabalosa d’Europa, amb un cabal mig de 200m³/s, i està situada en el curs del riu Fjöllum. Té una amplada de 100 metres i una caiguda de 44 metres. L’estrèpit de la cascada impressiona!
Com que hem decidit que no ens arrisquem per la carretera d’accés 864, l’accés que farem a l’aparcament serà per la carretera asfaltada 862, és a dir, pel cantó oest de la cascada.
Un cop a l’aparcament, hem de seguir el camí marcat amb pivots fins a la cascada. La ruta de l’aparcament fins a la cascada és d’aproximadament 1 kilòmetre de trajecte (uns 15-20 minuts a peu).
Amb molta cura per les pedres, anirem seguint els pivots i arribarem a la cascada! Davant de la impressionant cascada Dettifoss, només se sent l’estrèpit del riu amb tot el paisatge verd al seu voltant. Preciós! Des de la riba oest pots veure la cascada de front, mentres que des de l’altra riba es veu una mica més de costat però això sí, de més a prop.
Era l’hora d’anar a buscar la cascada Selfoss, que a l’igual que Dettifoss, es troba en el curs del riu Jokulsá a Fjöllum, 2 kilòmetres més amunt que la seva veïna Dettifoss. L’autocaravana està ben aparcada en l’aparcament de l’oest, i no l’hem de tocar. Tornarem a agafar el mateix camí cap a Dettifoss. Des d’aquest camí, a uns 600 metres, surt un altre camí cap a la cascada de Selfoss. Des d’aquest punt, en 1 kilòmetre s’arriba en aquesta increïble cascada.
Cascada Selfoss
I encara ens queda Hafragilsfoss, que junt a Dettifoss i Selfoss, forma part de les tres cascades del riu Jokulsá a Fjöllum, en el congost de Jökulsárgljúfur. Son tres caigudes, la primera és Selfoss, seguida de Dettifoss i finalment la germana petita Hafragilsfoss.
El nom Hafragilsfoss significa “cascada del congost de la cabra” i té una caiguda de 27 metres. Per accedir a la cascada, hem d’agafar l’autocaravana a l’aparcament de la cascada Dettifoss i recular una mica per la carretera 862. S’ha d’agafar un desviament en una corba molt pronunciada cap a l’esquerra (el desviament és cap a la dreta si tornem de Dettifoss). Si no es va atent, és fàcil no veure-ho. Un cop arribats a l’aparcament, ja quasi es veu la cascada. Aquest desviament té una longitud aproximada de 2,5km i la carretera no està asfaltada, s’ha d’anar amb cura…
Cascada Hafragilsfoss
I ara, un cop visitades i explorades les tres magnífiques cascades, és hora d’anar a l’àrea de Mývatn per premiar-nos amb un bon bany termal. Des de l’aparcament de la cascada Hafragilsfoss fins al balneari termal de Mývatn Nature Baths, hi ha 48km que es fan amb uns 43 minuts.
Es tracta d’un dels millors banys termals de tot Islàndia, quasi bé tant famós com la Blue Lagoon, però bastant més econòmic, i igual d’espectacular. Els horaris son de les 12h a les 22h, i els preus son de 5.900ISK (41,89€) pels adults, i 2.900ISK (20,59€) pels adolescents de 13 a 15 anys. Els menors de dotze anys entren gratuïtament.
Mývatn Nature Baths
En conjunt, el recinte mou al voltant de 3,5 milions de litres d’aigua amb una temperatura de 36 a 40ºC.
La llacuna en sí és una construcció feta per l’home, el seu fons està cobert de sorra i grava. Les característiques de l’aigua son úniques en molts sentits. Conté una gran quantitat de minerals, és alcalina i molt adequada per el bany. Degut a la seva composició química, les bactèries i la vegetació no desitjades no prosperen en la llacuna, el què fa que el clorur o qualsevol altre desinfectant sigui redundant.
L’aigua geotèrmica en Islàndia generalment conté una mica de sofre. Per aquesta raó heu d’evitar de portar joies de llautó o plata a l’aigua, ja que sinó es tornaran negres i poden danyar-se. Tanmateix, es considera que el sofre té un efecte positiu sobre l’asma i altres malalties respiratòries, i es considera que molts dels oligoelements en l’aigua tenen un bon efecte sobre el desenvolupament de problemes de la pell.
Quan sigui el moment i tinguem ganes de marxar, anirem al nostre càmping que serà com un campament base durant alguns dies.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 344km en un temps de 4h 59min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
KJÖRBÚÐIN SUPERMARKET
Kísilvegur
REYKJAHLÍÐ
VERSLUN SUPERMARKET
Kísilvegur
REYKJAHLÍÐ
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
I arriba un dels dies amb més carretera per recórrer. I és que avui tenim pensat d’anar-nos-en a travessar els fiords de l’est d’Islàndia! La ruta d’avui comença al poble de Höfn (al costat de Bjarnanes) i acaba en el fiord més màgic, el Seydisfjörður. Recorrerem la pràctica totalitat dels fiords de l’est i ens pararem en els llocs més imprescindibles, com miradors, algun poblet, etc… Som-hi doncs.
Després d’esmorzar passegem una estona pel poble de Höfn (al costat del càmping de Bjarnanes). Höfn és un petit poblet de pescadors molt típic dels paisatges islandesos. L’accés pel poble es fa per la carretera 99. Es pot visitar el port (son especialistes en la pesca de llagostins), que és molt petit, i en tot moment tens unes vistes espectaculars del glaciar Vatnajökull.
De Höfn agafarem la Ring Road i quasi no la deixarem fins al final del dia. Val la pena aturar-nos un altre cop al cap de 45 minuts d’haver deixat Höfn, en l’emplaçament de Hvalnes Nature Reserve Beach, el qual és un lloc molt interessant, ja que és una impressionant platja de còdols negres en la que milers de cignes han establert la seva llar. Amb una llacuna immensa en el seu interior. Els entorns son espectaculars.
I la ruta continua fins al poble de Djupivogur, el qual oficialment és el poble que dóna l’entrada a la zona dels fiords de l’est. Djupivogur és un altre poblet de pescadors típic, amb un bonic port també petit. Hi ha en el mateix port, una oficina de turisme en un magatzem molt antic, anomenada “Langabuð”. Val la pena entrar-hi i contemplar com l’edifici encara presenta el seu interès original.
Sortint de Djupivogur entrem dins el primer dels varis fiords que ens anirem trobant, en aquest cas és el Berufjörður. El vorejarem completament, i quan haguem sortit del mateix i estiguem en un fiord més petit anomenat Stöðvarfjörður, ens aturarem en un petit museu que hi ha a la riba del fiord, anomenat Petra’s Stone Collection.
Berufjörður
Es tracta d’un petit museu de minerals, el qual té molta història a darrere. Els horaris d’obertura son de 10 a 17h, i el preu és de 1.500ISK (10,65€) pels adults i nens majors de 14 anys. Pels menors és gratuït. Un cop visitat, continuarem el nostre “road trip” cap al tercer dels fiords, el Fáskrúðsfjörður.
Faskrúðsfjörður
Al fons d’aquest fiord ja no el vorejarem, sinó que entrarem en un túnel que ens portarà al següent fiord, el Reyðarfjörður, en el qual ens aturarem en el seu poble més gran, anomenat Fjarðabyggð. Es tracta d’un poblet ubicat en un gran emplaçament i que té unes fenomenals vistes del fiord. Estirarem les cames i contemplarem les vistes.
ReyðarfjörðurFjarðabyggð
Ens trobem únicament a 30 minuts de la ciutat més gran a l’est del país, Egilsstadir. Si en tenim ganes i ens va bé de temps, podem escapar-nos a contemplar un dels millors fiords de la zona, el Mjóifjörður, en el poble amb el mateix nom. Aquest fiord es troba a 1 hora per carreteres de terra (transitables però de terra). Les vistes son espectaculars i de veritat val la pena el fet d’acostar-nos-hi.
Mjóifjörður
El paisatge és immens, i la vall del fiord es va obrint a mesura que avancem fins al poble. Tant si ens hem acostat com si no, arribarem a Egilsstadir i ens pararem a fer-hi un passeig, ja que és la ciutat més gran de la zona. Va ésser fundada al 1947, i és un centre turístic dels més importants de l’est del país.
El què ens interessa, però, és el següent i últim fiord que anirem i que també hi passarem la nit perquè és on hi tenim el càmping: el fiord de Seydisfjörður. Està a 27 kilòmetres (una mitja hora) d’Egilsstadir, i la carretera d’accés al fiord és una carretera panoràmica (carretera 93) on ens haurem de parar varies vegades per les vistes i les atraccions que ens anirem trobant. Primer de tot ens trobem al sortir d’Egilsstadir, un mirador del poble d’Egilsstadir i dels seus entorns:
Continuant per la mateixa arribem al lloc on hi ha el canvi de paisatge i comencen les vistes del fiord.
Seydisfjörður
A prop hi ha un petit aparcament per aturar-nos a contemplar una de les millors cascades del país, la Gulufoss Waterfall:
I en qüestió de pocs minuts arribem al poble de Seydisfjörður, que té el mateix nom que el fiord. Anem a aparcar l’autocaravana al càmping, i visitarem el poble i els seus entorns.
Té un bonic centre històric, amb una avinguda molt colorista (la Rainbow Road):
La imatge amb l’església al fons és de postal. I l’enclavament del poble en el fiord, també. Caminarem per la carretera a la vessant sud del fiord, i tindrem les millors vistes del poble i del fiord. Així donarem per finalitzat el dia panoràmic d’avui, enmig de la regió dels fiords de l’est.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 368km en un temps de 5h 58min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
KJÖRBÚÐIN (BOTIGA DE QUEVIURES)
Djúpavogsvegur
DJÚPIVOGUR
KJÖRBÚÐIN FÁSKRÚÐSFJÖRÐUR (BOTIGA DE QUEVIURES)
Skólavegur 59
FÁSKRÚÐSFJÖRÐUR
KRÓNAN SUPERMARKET
Hafnargata 2
REYÐARFJÖRÐUR
BÓNUS SUPERMARKET
Miðvangur
EGILSSTAÐIR
NETTÓ SUPERMARKET
Kaupvangur 6
EGILSSTAÐIR
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)
Austurvegur
SEYDISFJÖRÐUR
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
CAMPING: SEYDISFJÖRÐUR CAMPING SITE
Ránargata 5
SEYDISFJÖRÐUR
Aquest càmping de Seydisfjörður està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.
Avui és un dels dies més emocionants d’aquest viatge per Islàndia. Coneixerem la zona dels glaciars. I res de veure el glaciar des de lluny… Caminarem per sobre d’ell. Segurament no hi ha millor activitat a Islàndia que aquesta. Es tracta d’una excursió amb guia apte per a tots els públics i no fa falta que hagis caminat amb grampons abans (de fet, nosaltres quatre no ho hem fet mai). La caminada la farem per sobre d’una llengua glaciar de la glacera més gran d’Europa: el Vatnajökull. Un cop finalitzada la caminada amb grampons, anirem a veure dues llacunes glaciars (una de petita anomenada Fjallsarlon i una de gran anomenada Jökulsarlon), on en la llacuna gran farem una sortida amb un vaixell amfibi. Finalitzarem el dia en la Platja dels Diamants, un dels atractius d’Islàndia. Som-hi.
No cal dir que aquesta activitat l’hem reservada amb molta antelació. Ho hem fet amb una de les empreses que se’n cuida, anomenada Arctic Adventures. El Punt de Trobada és el Parking del Parc Natural de Skaftafell. L’excursió té una durada de 3 a 4 hores. I fan diverses excursions durant el dia. En la nostra excursió, caminarem per sobre la llengua glaciar Falljökull. Els preus son de 76€ per persona (i els nens de 6 a 15 anys, 55€). Us adjuntem l’excursió, per si la voleu reservar vosaltres: Glacier Wonders: Skaftafell Glacier Hike Tour | Arctic Adventures
Abans d’iniciar pròpiament la ruta sobre el gel, el guia ens ensenyarà a caminar amb grampons. Un cop al glaciar, el seu silenci només és interromput pel cruixir del gel. La sensació és al·lucinant. Et sents molt petit enmig d’una naturalesa tant salvatge.
Com hem dit anteriorment, el glaciar Vatnajökull és el glaciar més gran d’Europa. La seva massa gelada supera a tots els demés glaciars d’Europa junts, inclosos els altres d’Islàndia. El seu espessor mig és de 400 metres! Però hi ha zones on la gruixària és de més de mil metres! La zona del Parc Nacional Skaftafell és una de les que ofereix més fàcil accés a la glacera.
És una excursió senzilla, però és necessari fer-la amb guia. Hi ha zones de la glacera que son perilloses, per perill de caiguda i a més és molt fàcil desorientar-se davant de la immensa massa de gel.
Com hem dit, l’excursió dura entre tres i quatre hores, durant les quals no podreu deixar de sorprendre-us davant de la immensitat i bellesa del glaciar. Una experiència que no oblidareu.
En aquest glaciar es va rodar la pel·lícula Interstellar, de Christopher Nolan. La veritat és que és un paisatge únic.
Si viatgeu a Islàndia durant els mesos d’hivern, a més de caminar sobre el glaciar podreu visitar les famoses coves de gel blau. Les coves del glaciar Vatnajökull son les coves més espectaculars del país (també se’n fan a altres glaciars d’Islàndia).
Després d’un matí inoblidable, ha arribat l’hora de marxar del Parc Natural de Skaftafell, i anar en direcció est fins a les dues llacunes glaciars que hem dit. Però abans, us anunciem un parell d’atraccions més que hi ha per aquesta zona, per tal de que tingueu el màxim d’informació possible i així podeu triar el què més us convé.
En primer lloc, heu de saber que sou molt a prop d’una altra llengua del glaciar Vatnajökull, la llengua anomenada Svínafellsjökull.
Ubicació de la llengua Svínafellsjökull dins del Parc Natural de Skaftafell
S’hi arriba per una carretera de 2,5km sense asfaltar. Per si us costa la conducció per aquesta carretera, us hem de dir, que hi ha un aparcament a l’inici de la mateixa, en la pròpia Ring Road, perquè pugueu deixar el vehicle i fer el trajecte a peu.
Svínafellsjökull
El fàcil accés que té aquesta llengua glaciar, és el què ho fa més atractiu per acostar-s’hi.
Svínafellsjökull
Després de visitar aquesta atracció, la nostra recomanació és que aneu fins al poble de Hof, i en el seu centre visiteu l’església. El poble de Hof està a 20 minuts del Centre de Visitants de Skaftafell, seguint la mateixa Ring Road cap a l’est.
La Hofkirkja és l’església del poble amb sostre de turba. És una església tradicional i una de les més antigues.
Ara ja podem continuar la ruta fins a la primera de les llacunes glaciars que ens trobarem a partir d’ara. Es tracta de la llacuna glaciar anomenada Fjallsarlon. L’aparcament de la mateixa es troba a 700 metres de la Ring Road. Té restaurant i botiga de souvenirs. En principi, es diu que no és tant maca ni tant turística com la que anirem a veure després (la Jökulsarlon), però ja va bé que sigui així.
El trencall a la Ring Road no està massa ben indicat, o sigui que presteu atenció i no us la passeu. Des de l’aparcament i caminant una estona, s’arriba al mirador de la glacera.
Hi ha una empresa que es diu “Iceberg Boat Tours” que fa un acostament a la llengua glaciar amb petites barques. Tenen diferents tours, i el més clàssic és el que més es fa: té una durada de 75 a 90 minuts (et passes 45 minuts en la barca), i de 5 a 7 minuts caminant fins al vaixell. Hi ha un màxim de fins a 10 persones per embarcació. Els preus son de 8.300ISK per adults (58,93€) i pels nens de 6 a 15 anys 4.100ISK (29,11€). Aquí us adjunto la sortida: Fjallsárlón Iceberg Lagoon – Iceberg Boat Tours & Restaurant (fjallsarlon.is)
Fjallsárlón és un llac d’origen glaciar, format també per el retrocés d’aquest. Un paisatge increïble d’icebergs flotant amb la llengua glaciar de fons. Realment impressionant, i també molt bona idea lo de l’acostament amb les embarcacions. El què destacaríem de Fjallsárlón és la tranquil·litat del lloc (en comparació amb el que veurem després).
Hi ha un camí senyalitzat que connecta els llacs de Fjallsárlón i Jökulsárlón, a través d’un paisatge preciós.
Vist Fjallsárlón, ja tenim ganes de veure un dels grans imprescindibles del viatge a Islàndia, la llacuna glaciar de Jökulsárlón.
Jökulsárlón és el llac glaciar més gran i visitat d’Islàndia. S’ubica en el sud-est de l’illa, en l’extrem sud de la glacera Vatnajökull. El llac està ple d’icebergs que s’han desprès de la llengua del glaciar (anomenada Breiðamerkurjökull). Junt al glaciar s’hi ubica la increïble Platja dels Diamants, un autèntic espectacle de la naturalesa. Sense cap mena de dubte, estem davant d’una de les millors visites que fer a Islàndia.
El llac està en contínua expansió, això és degut a que el glaciar està en retrocés. Des de 1890 fins al 1998, el glaciar va retrocedir 3,8km. Avui en dia trossos de glaciar segueixen caient sobre el llac convertint-se en icebergs. Aquests icebergs son empesos per la corrent del riu Jökulsá i creant un paisatge increïble. Un munt d’icebergs encadenats son empesos amb la corrent del mar.
La majoria dels icebergs son blancs, però n’hi ha alguns que son d’un color blau molt intens.
En el llac Jökulsárlón és possible veure foques nedant o tombades en els icebergs. En el 1967 es va construir un pont per a poder travessar el riu Jökulsá. Per aquest pont hi passa la carretera principal, la Ring Road. Entre el pont i la costa, havia una distància de 500 metres, tanmateix, en el 1998 la distància s’havia reduït fins als 350 metres.
El llac glaciar Jökulsárlón es crea degut al retrocés de la glacera, formant un llac o llacuna interior. En la època dels primers colons de l’illa, es creu que la vora de la glacera Breiðamerkurjökull, sortint del gran glaciar Vatnajökull, estava 20km al nord de on es troba avui. En la època de la “petita edat de gel”, el glaciar va avançar cap al mar fins que al 1890 es va quedar a 1km de la costa.
Entre 1920 i 1965, el glaciar fou retrocedint i deixant un llac de 190m de profunditat, el lloc on abans estava el glaciar. El llac va créixer des dels 8km² de 1975 fins als 15km² de 1998. Grans blocs de gel cauen de la vora del glaciar, que té una alçada d’uns 30 metres, deixant al llac amb un munt d’icebergs.
Hi ha varis aparcaments en les immediacions del llac. L’aparcament principal està situat anant per la Ring Road direcció Höfn passant el pont a l’esquerra. En l’aparcament principal, hi trobareu una petita botiga de souvenirs i on comprar alguna cosa de menjar, així com les casetes on ofereixen els diferents tours al voltant del llac. A l’hivern, no hi ha opció de fer tours de navegació per el llac.
En la llacuna pots contractar una sortida en un vaixell amfibi o en una llanxa tipus zodiac per acostar-te als icebergs. Es compra directament en la llacuna.
Nosaltres tenim la intenció de contractar la sortida amb vaixell amfibi: Es tracta d’una sortida que té una durada de 30 a 40 minuts. L’empresa que se n’encarrega es diu “Glacier Lagoon Amphibian Boat Tours”. El preu és de 6.000ISK (42,60€) pels adults i pels nens de 6 a 12 anys, la meitat, 3.000ISK (21,30€). Aquí us l’adjuntem: AMPHIBIAN GLACIER LAGOON BOAT TOURS | icelagoon.is
L’altra sortida, amb llanxa tipus zodiac, encara és bastant més cara. La fa l’empresa “Ice Lagoon Zodiac Boat Tours”, i té una durada d’1 hora i 45 minuts (passes 1 hora a la llanxa). Els preus son de 12.900ISK (91,59€) pels adults i pels nens de 6 a 15 anys, 7.900ISK (56,09€). Com veieu, molt més cara. També us l’adjuntem: ZODIAC BOAT GLACIER LAGOON TOURS | icelagoon.is
Al voltant del llac hi ha varis camins per a passejar i per a gaudir de les boniques vistes que ens ofereix Jökulsárlón.
I arribarà el moment que haurem de marxar de la llacuna, tot i que ens mourem pocs metres, concretament a l’altra banda de la carretera, a la platja dels diamants. La platja disposa de 2 aparcaments, un a cada costat de la riba del riu.
La platja dels diamants és sens dubte un dels majors atractius del país, i un dels llocs que més fascinen als turistes.
El llac Jökulsárlón està a escassos metres del mar, connectat el llac amb el mar a través del riu Jökulsá. Els icebergs que floten en el llac son empesos cap al mar degut a la corrent del riu. Contrasta la tranquil·litat de les aigües del llac en tota la seva extensió, amb el continu moviment dels icebergs que se situen a la sortida al mar. Un moviment continu degut a la corrent del riu i del mar.
Els icebergs, una vegada estan en el mar, son esclaus de la corrent del mateix mar, el que provoca una bonica estampa digna de postal quan hi ha marea baixa: Els icebergs es queden encallats al llarg de la platja dels diamants d’Islàndia.
I quan la marea puja, els icebergs son empesos fortament per l’onatge contra la sorra, deixant-los molt junts.
Si teniu la oportunitat de visitar el llac glaciar Jökulsárlón en diferents moments del dia, us ho recomanem! Veure la sortida del sol és espectacular. La millor zona per veure la sortida del sol a Jökulsárlón és en la platja dels diamants. Tot i que nosaltres, producte de la nostra ruta, ens va més bé veure el capvespre. Potser no serà el mateix que l’alba, però també tindrà la seva màgia. Realment passejar durant el capvespre per la platja dels diamants serà una cosa increïble, i molt fotogènica!
I per finalitzar amb la jornada, resta dir-vos que a l’hivern (quan no hi ha navegacions) surten la majoria de rutes a veure les coves de gel blau del glaciar Vatnajökull. I surten des de la llacuna glaçada Jökulsárlón. Hi ha varies empreses que ho fan. Els preus son una mica desorbitats. Us adjuntem un tour de l’empresa Get Your Guide: Lago glaciar de Jökulsárlón: tour de la cueva de hielo | GetYourGuide
I així finalitza la nostra jornada. Ah! Ens queda arribar al nostre càmping, i el càmping més proper cau a uns 50 minuts en cotxe recorrent la Ring Road cap a l’est, al costat del poble de Höfn.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 132km en un temps de 1h 56min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
NETTÓ SUPERMARKET
Miðbær, Litlabrú
HÖFN
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
CAMPING: TJALDSVÆÐIÐ MYLLULÆKUR
Þjóðvegur
BJARNANES
Aquest càmping de Bjarnanes està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.
