Mes: octubre de 2023

La segona opció per aquest tercer dia, ha estat realitzar una excursió per lliure fins al Llac de Como. Aquest està considerat un dels llacs més bonics del món i un dels llocs increïbles que veure a Itàlia. Situat a 1 hora i mitja en cotxe o en bus i a menys d’una hora en tren de Milà, el Llac Como es pot visitar perfectament en un dia o dos des de Milà. Aquest llac d’orígen glaciar impressiona pels seus preciosos pobles antics i villes de somni que es varen construïr a la riba i a més es troba envoltat de muntanyes i de vegetació, lo que li dóna un encant especial per a passar uns dies de vacances ideals. El punt d’entrada en aquesta zona és la ciutat de Como, des d’on surten les barques que recorren tots els pobles i llocs que veure en el Llac de Como. A més, tingues en compte que aquesta petita ciutat també és una bona opció per allotjar-te uns dies i fer rutes en cotxe o en barca per conèixer millor aquest racó, una opció molt adequada si tens més dies. Entre els pobles més bonics del Llac Como, destacaríem Bellagio, Varenna, Nesso, Tremezzo i Menaggio a més de les luxoses villes de Balbianello i Carlota, tots ells imprescindibles en aquesta zona del país. Si disposes de cotxe pots anar parant en els pobles i miradors mentres envoltes el llac, encara que s’ha de tenir en compte que les carreteres son estretes i en temporada alta es solen trobar grans embussos. Per anar de Milà al Llac Como en transport públic la millor opció és agafar el tren en l’estació de Cadorna que et portarà en una hora a l’estació Como Nord Lago, situada en el centre de Como. La freqüència és de mitja hora i el preu total no supera els 5 euros. Una altra alternativa més còmoda és reservar aquesta excursió amb autobús amb guia en espanyol en la que s’inclou un passeig en barca fins al preciós poble de Bellagio.

Índex: 1. Com anar de Milà al Llac Como (tour o per lliure) 2. Què veure a Como en mig dia 3. Què veure en el Llac de Como

1. Com anar de Milà al Llac Como (tour o per lliure)

Situat a 50 kilòmetres al nord de Milà aquest famós llac amb forma de “Y” està envoltat de preciosos pobles com Bellagio i Varenna, luxoses villes com Balbianello i Carlota, i un entorn alpí amb abundant vegetació, que el fan un dels destins més famosos i demandats d’Itàlia. Si no vols llogar cotxe, disposes del transport públic que t’aproparà a la ciutat de Como, situada en un dels extrems del Llac i punt de sortida dels vaixells que recorren tots els pintorescos pobles de la riba. T’expliquem les diferents opcions d’arribar al Llac Como des de Milà, perquè escullis la que millor s’adapta a les teves necessitats.

Com anar de Milà al Llac Como en tren

La forma més habitual i econòmica d’anar de Milà al Llac Como és en tren des de l’Estació Central, Porta de Garibaldi i Milan Cadorna, les més properes al centre. Totes aquestes estacions estan ben connectades amb el centre de Milà en metro (línies 1, 2, i 3). Els trens de la companyia Trenitalia realitzen el trajecte en poc més de mitja hora per uns 10 euros, mentres que els trens regionals de Ferrovías del Norte tarden una hora i costen 5 euros. La gran majoria de trens paren en l’estació San Giovanni, situada a 10 minuts caminant del centre de Como o en la de “Como Nord Lago”, situada a pocs metres del Llac. Els trens comencen a sortir a partir de les 5:30h i tenen una freqüència d’uns 20 minuts, per lo que si solament disposes d’un dia pots aprofitar bé el temps. Et recomanem consultar els horaris i fer la reserva dels bitllets amb antelació en aquest buscador.

Com arribar al Llac Como en excursió

Si no vols llogar cotxe ni agafar tren, pots anar de Milà al Llac de Como en autobús contractant un tour organitzat éssent aquesta la opció més còmoda si solament disposes d’un dia i vols conèixer millor la història d’aquesta zona d’Itàlia al tenir un guia en espanyol. Entre els tours d’un dia millor valorats pels viatgers, que inclouen el passeig en barca per el Llac Como, es troben els següents:

• Excursió al Llac de Como
• Excursió al Llac de Como i Bellagio

Consells per visitar el Llac Como

Abans de planificar un viatge al Llac de Como s’ha de tenir en compte que aquesta és una de les regions d’Itàlia més visitades per els locals, sobretot en els mesos d’estiu per lo que nosaltres recomanem viatjar en primavera o la tardor, quan els preus dels hotels estan més baixos, i hi ha molta menys gent. Si tens pensat conèixer tots els pobles més famosos del llac com Bellagio, Vernazza, Nesso, Menaggio i les villes Balbianello i Carlota, et recomanem dedicar a la zona un mínim de dos dies complets. Per visitar els pobles i villes situats a la riba del Llac de Como, la millor opció és comprar un bitllet de vaixell de tot un dia per uns 26 euros que et permet baixar i pujar totes les vegades que vulguis. A més dels pobles més pintorescs i famosos del llac, t’aconsellem invertir un matí per a conèixer el casc antic de Como, entrar en la seva preciosa catedral i pujar al Funicular de Brunate, que té unes vistes fantàstiques de l’entorn.

2. Què veure a Como en mig dia

Un cop arribats al Centre de Como, el primer que farem serà visitar l’embarcador, un dels racons de Como que no et pots perdre i no solament per les belles vistes del poble que hi ha des d’aquí, sinó per ser un dels llocs més concorreguts, sobretot als caps de setmana, especialment els diumenges, moment en el que podem trobar-nos amb moltíssima gent passejant i gaudint d’unes hores de relax en aquest dia festiu.

En aquesta zona comença el Passeig Villa del Olmo, un dels passejos que no et pots perdre a Como, ja que et mostra una perspectiva única del llac i tot el què l’envolta. Des d’aquí tenim unes vistes increïbles de tot lo què és la part frontal de Como amb la catedral ressaltant entre la resta, a part de tenir unes vistes úniques del Funicular de Brunate on pujarem després, i de tota la ribera del llac. Sens dubte uns zona totalment recomanable. Una bona opció per conèixer la història i curiositats de Como és reservar aquest tour per el centre històricque inclou un passeig en barca.

Wifi en el Llac de Como Com a curiositat us direm que en molts llocs del Llac de Como ens vàrem trobar amb zones en les que el wifi és gratuït, algo que sens dubte és d’agraïr. Però no només en locals com bars o restaurants, sinó en ple carrer, com per exemple en tota la zona del Passeig Villa del Olmo, on disposen de wiki gratuït, per lo què pots connectar-te sense cap problema, inclús sense tindre que registrar-te. Un 10 per a Como per aquesta iniciativa.

Seguim passejant per el Passeig Villa del Olmo, passant per el conegudíssim Templo Voltiano, al voltant del que aprofitem per a asseure’ns una estona, per després seguir i apropar-nos fins la Villa del Olmo, una de les villes més famoses de la localitat de Como i un lloc que no et pots perdre si estàs per la zona.

És mig matí quan finalitzem aquesta passejada, i és quan ens decidim per anar al Centre Històric de Como, una de les zones que més ganes tenim de conèixer. Algo que ens crida molt l’atenció és que des de fora Como no ens va semblar gaire interessant i és que inevitablement el comparàvem amb Bellagio o Varenna, dos dels pobles que més agraden del Llac Como, encara que després de la visita a Como, tenim que dir que val molt la pena passar unes hores aquí i que Como és digne de visitar. El primer que fem és apropar-nos fins a la Catedral de Como, on entrem i ens delectem amb un espai realment bonic, on aprofitem per assaborir cada racó.

Des d’aquí ens apropem a la Església de San Fedele, una de les esglésies més recomanades per visitar de la zona, on arribem pels pèls i és que just estan a punt de tancar. Malgrat això, ens deixen entrar i dedicar uns minuts a donar una volta bastant ràpida, que ens mostra un interior increíble i que s’adjudica un dels primers llocs de què veure a Como.

Son pràcticament les 12:30 del migdia quan donem per finalitzada la visita al Centre Històric de Como i decidim que ha arribat el moment d’acostar-nos fins al funicular de Brunate, una de les coses que veure a Como, que es marquen com a imprescindibles en qualsevol viatge al Llac de Como i que nosaltres, sens dubte, no obviarem.

Arribem a les guixetes del funicular de Brunate, que es troba a uns 500 metres de la zona centre de Como i on només arribar ens trobem amb un grup bastant ampli de gent que hi ha just davant nostre en la cua, encara que per sort, van bastant ràpid, per lo que no tenim que esperar més de 15 minuts a que ens arribi el torn de comprar els nostres tickets per 5,50 euros per el trajecte d’anada i tornada, per persona. Amb els tickets ja en la mà no tardem més de cinc minuts en accedir a lo que son les barreres de control, on posem el ticket i on arriba el funicular que ens porta en menys de cinc minuts, amb unes vistes realment impressionants, fins la part més alta, Brunate, des d’on podreu imaginar, les vistes sobre el Llac Como i Como son increíbles.

Un cop a Brunate tenim dues opcions, anar directament al mirador on pots arribar si segueixes directament el carrer que hi ha al costat dels restaurants, i si no baixar una miqueta per la carretera, on des de la primera corba es tenen unes vistes molt més àmplies de Como i del Llac Como.

Una altra de les opcions és agafar un autobús que et porta fins la zona del far, on es tarda en arribar uns 20 minuts més o menys, on nosaltres al final vàrem decidir de no anar-hi, ja que hem llegit que les vistes que realment valen la pena son les que hi ha des del mirador al que acabem d’anar, que està molt a prop del funicular de Brunate. Al final estem en aquesta zona uns 45 minuts aproximadament, temps en el que fem varies fotos i ens delectem amb les increïbles vistes que tenim de Como i el Llac Como. Som abans de les 14:00h de la tarda, i ens n’anem a dinar a Como, al Centre Històric, baixant amb el funicular de Brunate.

3. Què veure en el Llac de Como

El Llac de Como és totalment navegable, lo que permet fer un viatge en barca. En els seus voltants es troben els pobles de Bellagio, Varenna, Tremezzo, Menaggio i Como, que ja hem visitat durant tot el matí.

La nostra intenció és veure 1 o 2 pobles durant la tarda, mitjançant el ferry regular, concretament volem visitar Bellagio i si ens dóna temps, Varenna també.

En resum, aquestes son les atraccions que es poden veure en el Llac de Como:

Bellagio

És la localitat més famosa del Llac de Como. S’ubica en la intersecció dels dos ramals del llac, que té forma de “Y”. Aquesta preciosa localitat de carrers empedrats i luxoses residències, té innombrables racons d’encant. El Casc Històric i les seves acolorides façanes amaguen llocs com la Basílica de San Giacomo, la Piazza Mazzini i el passeig marítim. També hi ha construccions imprescindibles com els jardins de la Villa Melzi i la Villa Guilia.

Varenna

Ubicada just enfront de Bellagio, aquesta pintoresca localitat ofereix un ambient tranquil i menys turístic que la seva popular veïna. Amb un orígen que es remonta al segle XI, Varenna encara manté la tradicional vida d’un poble de pescadors. Ofereix petits carrerons pels que passejar, precioses villes i racons romàntics, així com monuments de la talla del Castell di Vezio. Des d’aquesta fortalesa del segle XII, la vista de les muntanyes i el llac és espectacular.

Menaggio

Formant un triangle junt a Bellagio i Varenna, es troba Menaggio, una tranquil·la i coqueta localitat que encara conserva el seu llegat medieval. De visita obligada, a part dels seus pintorescs carrers, son les ruïnes del Castell de Menaggio, destruït en el 1561, des d’on s’aprecien vistes precioses del llac.

Tremezzo

Cap al sud de Menaggio es troba aquesta petita joia del llac. Tremezzo és famosa per les seves fastuoses villes a les ribes del llac. Dos exemples imprescindibles son Villa Carlota, una sumptuosa villa neoclàssica construïda en honor a Carlota de Prusia. Villa del Balbianello és un altre dels seus monuments més famosos. Aquesta residència del segle XVIII, construïda per el Cardenal Durini, ha acollit a intel·lectuals, escriptors i aventurers. Com a dada curiosa, aquí es varen filmar escenes de l’Episodi II de la saga de Star Wars.

Si triem aquesta opció, farem un nou dia de visites per Milà. La intenció del dia d’avui és veure aquelles zones que ho mereixen i que encara no hem visitat, bàsicament a llocs més moderns i espais fora del centre històric. Començarem anant fins a Porta Venezia, concretament al Bastioni di Porta Venezia, per veure, a part del bastió, la Casa Galimberti i la Cà dell’Oreggia. Seguirem cap al barri de Centrale on visitarem l’estació central de Milà i veurem la Torre Pirelli. Continuarem pels barris de Porta Garibaldi i Porta Nuova, on passejarem per l’Archi di Porta Nuova, els Jardins Indro Montanelli, la Villa Reale di Milano, el Corso Como i el seu nº10, i acabarem a la Piazza Gae Aulenti, observant els gratacels més moderns, com el Bosco Verticale. Visitarem també el barri de Isola, i després el Cementiri Monumental així com el proper i petit barri de Chinatown. Acabarem per agafar el metro i anar-nos-en a visitar l’estadi de San Siro, per tornar més tard a la zona de la Piazza del Duomo per veure els monuments de nit i sopar per la zona, a modo d’acomiadament de la nostra escapada. Si ens sobra temps, abans d’anar a la Piazza del Duomo, ens podem acostar al Museu del Còmic, o a la Fondazione Prada.

Índex: 1. Porta Venezia 2. Centrale 3. Porta Garibaldi i Porta Nuova 4. Isola 5. Cimitero Monumentale i Chinatown 6. Estadi San Siro 7. Piazza del Duomo de nit

1. Porta Venezia

Sortirem de l’Hotel Bolzano i aquest cop podem arribar a peu a la nostra primera destinació, el Bastioni de Porta Venezia. Hi ha uns 15 minuts a peu, però si no volem caminar “tant”, podem anar a buscar el metro a la parada de “Piazza Cincinnatto”, on agafarem la línia 1 i farem 1 única parada baixant a la següent, “Via Le Vittorio Veneto”, on haurem de caminar solament uns 5 minuts fins al Bastioni.

Arribem finalment al Bastioni de Porta Venezia, que son dos “caselli” (“casetes” neoclàssiques) de 1828 en el lloc d’una antiga porta d’entrada a la ciutat.

Ens acostarem a la Casa Galimberti, ubicada a 450 metres a l’est del Bastioni. Es tracta d’un dels millors exemples del Liberty italià, una corrent que equivaldria a l’Art Nouveau francès o al modernisme espanyol. Construïda entre 1903 i 1905 per l’arquitecte Giovanni Battista Bossi, per encàrrec dels germans Galimberti, aquest palau sorprèn per la seva façana plena de rajoles de ceràmica pintada al foc que combinen amb els seus balcons de ferro forjat decorats amb plantes i flors. Encara que són vivendes i no es poden visitar, sí que pots entrar en els negocis de les plantes baixes per observar l’arquitectura interior.

Seguirem la ruta per anar a veure una altra casa, la Cà dell’Oreggia, ubicada uns 10 minuts avall pel Corso Venezia (a uns 850 metres). Una tradició molt milanesa és la de demanar un desig a la orella màgica de la casa de Cà dell’Oreggia, en la via Serbelloni nº10. És una casa construïda i projectada en el 1930 per Aldo Andreani. Just al costat de la porta principal hi trobaràs una gran orella de bronze, que originalment fou concebuda com a intercomunicador. Explica la llegenda que si xiuxiueges un desig a aquesta gran orella, aquest se’t cumplirà.

2. Centrale

I ara ens acostarem a un lloc que aquests dies l’hem tingut ben present, a l’estar tant a prop de la parada del metro que ens portava al centre del Casc Històric. Es tracta de l’Estació Central de trens de Milà. Aquesta immensa estació inaugurada en el 1931 per el feixista Mussolini per a mostrar el seu poder, combina els estils Art Nouveau i l’Art Decó i destaca per les seves 24 plataformes cobertes per cúpules d’acer i vidre, a més de panells de rajoles en les parets que representen les principals ciutats italianes. Aquí t’hi pots passar l’estona que vulguis, sempre i quan no hagis d’agafar cap tren.

Sortim de l’estació i ens fixem amb un dels gratacels més llegendaris que té Milà, la Torre Pirelli. La Torre Pirelli és un dels edificis més alts de Milà. També, com hem dit, és un dels més llegendaris ja que va arribar a ser el gratacels més alt de la Unió Europea i fins fa poc, el de Milà. A vegades, el mirador de la última planta l’obren al públic, permetent vistes espectaculars de la ciutat. Es troba junt a la Estació Central de Milà.

El gratacels, conegut popularment com el “Pirellone”, alberga les oficines de la sala del consell, l’ajuntament i les oficines de la Regió de Llombardia. Inaugurat en el 1960, el Pirellone fou fins el 2009 el gratacels més alt de la ciutat, amb 127 metres. Éssent un edifici d’oficines governamentals, l’accés no està obert al públic. Tot i així, a vegades, el mirador de la última planta obre les seves portes per els visitants.

En el 1950, el president de la companyia, Alberto Pirelli, va ordenar construïr en el mateix lloc una torre que fos el símbol de l’empresa. L’arquitecte Gio Ponti va portar el projecte a bon port. La construcció va començar en el 1956 quan Italia travessava un boom econòmic. En el 1960, any de la seva inauguració, es convertia en un símbol de la recuperació econòmica del país després de la II Guerra Mundial.

3. Porta Garibaldi i Porta Nuova

De l’estació de trens Centrale, a uns 15 minuts al sud es troba Porta Nuova, un Districte a prop de l’estació de trens Garibaldi. Es tracta d’un barri construït a base de gratacels d’acer i vidre. Un bon moment per a descobrir aquest modern barri de Milà és a última hora de la tarda, just quan el cel es torna de color rosat i es reflexa en l’aigua de les fonts i les façanes de vidre.

Anem caminant al sud i ens acostem als Jardins Indro Montanelli, els quals els voregem per el seu límit oest (baixant per la Via Daniele Manin). Ens trobarem amb l’Archi di Porta Nuova, l’antiga porta d’entrada a la ciutat.

Seguirem per entrar als jardins de Indro Montanelli, a 150 metres de l’arc de Porta Nuova. Es tracta d’un parc públic situat en el centre de Milà. Si viatges amb nens, és el lloc perfecte per portar-los a cremar energia. Hi ha tres zones de jocs amb gronxadors, tobogans, estructures per a trepar i un tren en miniatura. Està obert durant moltes hores tots els dies i la seva visita és gratuïta. A més, aquí és on es troba la fira nadalenca més important de la ciutat.

L’horari d’obertura del parc és de 6:30 a 23:30 hores. L’entrada és gratuïta. A 400 metres a l’est de l’arc de Porta Nuova i vorejant els jardins pel sud, arribem a la Villa Reale di Milano, un palau i museu d’art modern d’estil neoclàssic amb obres d’art contemporani juntament a jardins anglesos. L’hora de visita del Palau-Museu és de 10:00 a 16:30h (dilluns tancat). Adjunto la seva pàgina web

I ara sí, ens dirigim a la Piazza Gae Aulenti, al cor de la modernitat de Milà. Es troba a una passejada de 1.200 metres pel centre del Districte de Porta Nuova (uns 18 minuts a peu). També s’hi pot arribar des del centre per el carrer comercial Corso Como. La Piazza Gae Aulenti és una plaça elevada d’estil futurista inaugurada en el 2012. Dissenyada per l’arquitecte argentí Cesar Pelli, aquesta plaça impressiona per estar envoltada de gratacels dels que sobresurt la Unicredit Tower que, amb una alçada de 231 metres, s’ha convertit en la més alta de Itàlia.

A prop, dins la mateixa plaça ens hi trobem “Egg”, una obra d’art feta amb tubs de llautó en els que podràs escoltar els sons de la ciutat. Està dissenyada per Alberto Garutti.

Un altre dels imprescindibles d’aquesta plaça és el Bosc Vertical, un complexe composat per dues imponents torres cobertes per unes 2000 espècies de plantes, que s’ha convertit en un dels llocs més fotografiats de la ciutat en els últims temps.

El Bosco Verticale, com hem dit, és un grup de dos gratacels de Milà que estan coberts d’una densa capa vegetal. L’obra, portada a terme per Boeri Studio, fou inaugurada com a part d’un projecte medioambiental, per augmentar les zones verdes de la ciutat, de forma vertical. Si t’agrada l’arquitectura moderna, val la pena apropar-se per a gaudir d’aquesta peculiar obra.

Stefano Boeri se li va acudir aquesta innovadora idea al visitar Dubai i notar que la majoria de les torres estaven revestides de vidre i metall. En refús a les ciutats minerals, el dissenyador va iniciar al 2008 un projecte per a crear dues torres revestides de plantes i arbres. A la tardor de 2014 els complexos fóren inaugurats a Milà, en la zona de Porta Nuova Isola. Aquest ambiciós projecte consta de dues torres de 80 i 112 metres, més de 700 arbres, 11.000 plantes perennes i 5.000 arbusts. Els gratacels incrementen la biodiversitat vegetal en la ciutat, ajudant a repoblar la fauna i la flora. A més, permet la construcció d’un microclima i la filtració de partícules fines, les quals produeixen humitat, oxígen, absorbeixen el CO2 i protegeixen de la contaminació. El complexe conta amb més de dues mil espècies vegetals les quals estan distribuïdes en tota la seva façana.

Curiositats del Bosc Vertical:

• El Bosco Verticale ha rebut dos importants reconeixements. El primer fou de l’International Highrise Award en el 2014. Aquesta competició internacional premia als millors gratacels del món.
• El segon guardó fou concedit en el 2015 per el Consell d’Edificis Alts i Hàbitat Urbà per la “Millor Arquitectura del Món de 2015”.
• La distribució i ubicació de cadascuna de les seves espècies es va aconseguir amb un exhaustiu estudi que va durar tres anys.
• Cadascuna de les plantes fou sembrada prèviament en un viver perquè s’anés acostumant a les condicions climàtiques dels balcons.

Depenent de cada temporada, el Bosco Verticale va canviant de color. Lo que ofereix una bonica vista canviant a tota la població de Milà.

Sortim de l’influència de la Piazza Gae Aulenti per anar a buscar el Corso Como, i en concret, el seu número 10. Es tracta d’un espai multifuncional amb un jardí a la terrassa. Es troba a 290 metres de la plaça, a 5 minuts passejant.

4. Isola

El mateix Corso Como i la Piazza Gae Aulenti ens introdueixen al barri de Isola. Anteriorment aïllat de Milà, aquest veïnat ha aconseguit retenir el seu caràcter després de la construcció de Porta Nuova, que ha ajuntat aquesta zona amb el centre de Milà. Pot ser un lloc interessant on perdre’s si t’agrada fer turisme alternatiu o ja si has visitat Milà anteriorment. Aquí t’hi trobaràs murals, graffitis i art urbà.

5. Cimitero Monumentale i Chinatown

I continuem passejant i ens acostem a un dels millors museus a l’aire lliure que té Milà. Es tracta del Cimitero Monumentale. Es troba a uns 20 minuts de passeig des del barri de Isola. Hem dit que sembla un museu a l’aire lliure ja que està ple de magnífiques tombes, mausoleus, escultures i temples, és un altre dels llocs que visitar a Milà més interessants. A més d’albergar les tombes d’alguns dels personatges més cèlebres del país en la coneguda com a “Sala de la Fama”, té altres obres de gran valor artístic com una torre amb escenes de la vida de Jesús, una petita Columna de “Trajano”, varies escultures que representen l’Últim Sopar i fins i tot una piràmide, totes elles pertanyents a importants famílies milaneses. Com a curiositat el cementiri conta amb dues entrades secundàries, una et portarà a les tombes dels jueus i l’altra és per els agnòstics.

L’horari de visita del cementiri és de 8:00 a 17:30h (els dilluns tancat). L’entrada és gratuïta. Adjunto la pàgina web.

Sortim del cementiri i anem a parar al barri de Chinatown. Es troba a tocar del cementiri. Com a molt caminarem uns 10 minuts i ja estarem al cor de Chinatown. El barri xinès de Milà és molt desconegut i la majoria de turistes no saben ni que existeix. És un barri molt petit, per lo que no t’esperis un Chinatown tipus NY o Londres. Tanmateix, hi trobaràs moltes botigues que venen joies a preus immillorables. A més podràs fer-te amb menjar xinès en els varis supermercats, restaurants i posts de menjar de carrer orientals. Un lloc imprescindible si viatges amb l’intenció de visitar algo més que els típics punts d’interès de Milà.

6. Estadi San Siro

I ha arribat el moment de visitar la primera atracció que es troba fora de les vies de circumval·lació de Milà. Ni més ni menys que l’estadi de San Siro. Per arribar-hi des de Chinatown (hi ha uns 5 kilòmetres) lo millor és agafar el metro, anant a la parada de “Monumentale” (Cementiri) i agafant la línia 5 (violeta) i fer un trajecte de 8 parades (uns 10 minuts) que ens portaran a la parada de “San Siro Ippodromo”. Després, però, encara ens faltarà caminar uns 5 minuts més fins a l’estadi.

L’Estadi de San Siro és conegut com l’Estadi Giuseppe Meazza. En aquest enorme estadi de futbol, el més gran d’Itàlia, amb una capacitat de 80.000 aficionats, juguen dos dels equips més importants de la lliga italiana i d’Europa com son l’Inter de Milà i el A.C. Milan. Si reserves aquest tour per l’interior de l’estadi pots visitar el camp, la sala de premsa, els vestuaris i el museu on es troben totes les copes i samarretes de jugadors llegendaris com Van Basten o Ronaldo. Adjunto la pàgina web.

La intenció que tenim un cop visitat San Siro, és agafar el metro i anar a la Piazza del Duomo a gaudir de les nostres últimes hores de l’escapada. A més, serà fosc i veurem els monuments de nit. Si encara quedés temps per alguna cosa més, us descrivim dues noves atraccions ubicades a les afores de la ciutat, que bé valen la pena visitar-les. Una és el Museu del Còmic, i l’altra és la Fondazione Prada, una galeria d’art contemporani propietat de Prada.

Museu del Còmic

Es tracta del Museu WOW Spazio Fumetto. I aquest, ofereix algo diferent. És una atracció moderna d’exposicions i esdeveniments relacionats amb el còmic, l’animació i la il·lustració. També abarca tot lo relacionat amb els superherois i és divertit tant per a nens com per a adults. El museu es va inaugurar en el 2011 i és un paradís per els aficionats al còmic. L’edifici també conté una biblioteca pública, una cafeteria i una llibreria especialitzada. Si et va el rotllo del còmic, assegura’t d’afegir aquest lloc a la llista de llocs que veure a Milà.

L’horari d’obertura del museu és de dimarts a divendres de 15:00 a 19:00 hores, i dissabtes i diumenges de 14:00 a 19:00 hores. L’entrada val 8€ pels adults i 5€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web. Per arribar-hi amb transport públic, lo millor que podem fer és arribar-hi amb la línia 4 del metro (des del centre històric) que et deixa a la parada de “Susa”, i d’allí camines cap al sud uns 8 minuts.

Fondazione Prada

És una galeria d’art contemporani molt i molt xula. No només té una localització genial, dins d’una antiga destil·leria de ginebra, sinó que és propietat d’una de les cases de moda més famoses del món (Prada) i té un bar (Bar Luce) dissenyat per l’estrella del cinema de culte, Wes Anderson. Està clar que aquest paradís de l’art contemporani és una visita obligada per qualsevol falcó de la cultura que passi per Milà.

L’horari d’obertura de la galeria és de 10:00 a 19:00h (dilluns tancat). Adjunto la pàgina web. Per arribar-hi amb transport públic, lo millor que podem fer és arribar-hi amb la línia 3 de metro des del centre del casc històric, i baixar a la parada de “Lodi Tibb”. Encara ens quedarà caminar uns 11 minuts a peu per arribar-hi (850m aprox.).

7. Piazza del Duomo de nit

Finalment, ens acostarem a la Piazza del Duomo i gaudirem de la nit i dels monuments il·luminats, com la Catedral del Duomo o les Galeries Vittorio Emanuele II.

Per arribar al centre des de San Siro, lo millor és agafar el metro a la parada “San Siro Ippodromo” i agafar la línia 5 (violeta) i fer transbord en la parada “Lotto” per continuar el nostre trajecte per la línia 1 del metro fins a la parada de “Duomo”. La durada del trajecte amb metro és d’uns 15 minuts aproximadament (contant amb el transbord).

I fins aquí amb la ruta del dia d’avui. Des de la mateixa Piazza del Duomo, anirem a buscar el metro que ens durà de tornada a l’Hotel Bolzano. Agafarem la línia 3 que ens durà en 4 parades més fins a l’estació de “Centrale FS”, durant uns 6 minuts de trajecte.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats (marcarem de Bastioni  di Porta Venezia a Chinatown, ja que la resta l’hem anat adjuntant durant el dia en altres mapes de google maps):

En el segon dia de la nostra escapada, farem un interessant recorregut pel casc històric de Milà, començant al Castello Sforzesco i acabant al barri de Il Navigli. Després del Castello Sforzesco visitarem el Parco Sempione amb les seves atraccions, com l’Arco della Pace, la Torre Branca, i l’Arena Cívica Gianni Brera. Continuarem la ruta fins a l’església de Sant Maurici al Monastero Maggiore, on també s’hi troba el Museu Arqueològic de Milà. Anirem cap a la Chiesa de Santa Maria delle Grazie, passant per el Palazzo Litta, a veure el Cenacolo Vinciano (el quadre de l’”Últim Sopar” de Leonardo Da Vinci), ubicat al convent dels dominics de Santa Maria delle Grazie. Seguirem fins a la Basílica di Sant’Ambrogio, passant pel Museu Nacional de Ciència i Tecnologia Leonardo da Vinci. Continuarem fins a la Basílica de San Lorenzo Maggiore, on a part de visitar-la també veurem les Columnes de Sant Llorenç, unes ruïnes romanes. I finalment arribarem al barri de Il Navigli, el barri dels canals, on concretament n’hi ha dos, el Naviglio Grande i el Naviglio Pavese. També visitarem altres atraccions del barri, com la Basílica de Sant’Eustorgio, l’Arco di Porta Ticinese, el Vícolo Privato Lavandai, i la Chiesa di San Cristóforo. També ens trobem molt a prop del barri de Guastalla, on hi ha l’únic bany termal de Milà (QC Termemilano), i una granja del segle XVIII enmig de la ciutat, la Cascina Cucagna.

Índex: 1. Castello Sforzesco i Parco Sempione 2. Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore 3. Santa Maria delle Grazie 4. Basílica de San Ambrogio 5. Basílica de San Lorenzo Maggiore 6. Barri Il Navigli

1. Castello Sforzesco i Parco Sempione

Ens dirigirem de bon matí cap al Castello Sforzesco, agafant el metro des del nostre Hotel, concretament la Línia 2 des de la parada “Centrale FS” baixant al cap de 4 parades a la parada de “Lanza”, que es troba a 2 minuts a peu del Castello. En total haurem invertit uns 12 minuts per arribar-hi:

Visitar el Castell Sforzesco és sumament recomanable, sobretot si ets un aficionat als racons misteriosos. En el jardí t’hi trobaràs un increïble laberint. En el Castell Sforzesco sentiràs com si viatgessis a una altra dimensió, t’ho asseguro! No et perdis tampoc els immensos jardins que envolten aquest lloc, perquè no els trobaràs tant verds ni immensos en cap altre lloc.

Al nord-oest del centre històric de Milà s’alça el Castell Sforzesco, també conegut com Castell Sforza. Es tracta d’una gran fortificació construïda en el segle XV a sobre de les ruïnes d’una fortalesa medieval anterior. Fou encarregat per Francesco Sforza, senyor de la ciutat en aquella època. D’aquí vé el seu nom. Al llarg del temps, el castell ha tingut molts senyors i governants. No només famílies milaneses com els Sforza, sinó també governants estrangers molt importants, com l’Emperador Carles V i Napoleón Bonaparte. Especialment a principis del segle XX, els milanesos tenien sentiments trobats cap al Castell Sforzesco. La raó era que al llarg dels segles es va convertir en la base militar d’exèrcits invasors que havien atacat als propis ciutadans, inclús disparant des de les torres. Destaquen els fets ocorreguts en el 1848 durant la rebel·lió dels milanesos contra els Habsburg d’Àustria. A aquest violent episodi se’l coneix com els Cinc Dies de Milà. Així, al llarg de la història, aquest imponent complexe ha desenvolupat moltes funcions: fortalesa defensiva, residència ducal i quarter militar. Després de vàries remodelacions (i de sobreviure als bombardejos de la Segona Guerra Mundial), el castell llueix l’aspecte arquitectònic de l’època dels Sforza.

Què veure en el castell Sforzesco

En l’actualitat, el seu robust interior alberga els museus municipals de Milà i altres institucions culturals. No obstant, el recinte del castell és fascinant en sí mateix, amb grans patis, muralles massisses de maó vermell, un fossar i la magnífica Torre del Rellotge, una obra de Antonio Averlino, natiu de Florència, construïda en l’any 1450. Aquí van alguns dels museus més destacats que es poden visitar en el Castell Sforzesco.

Museu d’Art Antic

En ell hi podràs trobar-te amb diferents elements de la història de Milà i conèixer secrets que no t’imagines. Hi ha frescos de la família Sforza i moltes escultures de diferents períodes històrics (de l’Antiguitat, el Medieval i el Renaixement). Entre lo més destacable podem mencionar la “Pietat Rondanini”, la última creació de Miquel Àngel, la qual l’artista no va tenir temps d’acabar.

La Pinacoteca

Una impressionant col·lecció d’art formada per més de 1.500 obres d’art creades entre els segles XIII i XVIII. Destaquen algunes de les obres mestres d’Andrea Mantegna, Giovanni Bellini, Lorenzo Lotto, Correggio, Tintoretto i Canaletto.

Museu Egipci

Aquest és un altre dels museus del castell en el que podràs observar objectes (estatuetes, mòmies, sarcòfags i màscares funeràries) procedents de l’Antic Egipte.

Museu d’Instruments Musicals

Aquest museu conté curiosos instruments de tot el món. És una de les majors col·leccions d’aquest tipus de tota Europa.

Col·lecció de Mobles

La Raccolta di Mobili exhibeix mobiliari dels segles XV al XX; el Museu d’Arts Decoratives ofereix una vasta col·lecció de ceràmiques, preciosos marfils de l’antiguitat tardana i vidre contemporani.

Museu de Prehistòria i Protohistòria

Gràcies a aquest museu, es pot conèixer més sobre el passat d’aquesta zona que actualment ocupa la ciutat. En ell s’hi troben objectes provinents de les principals cultures que varen habitar Llombardía al llarg del temps.

Museu d’Arts Decoratives

Alberga objectes artístics de diferents èpoques: obres en ceràmica, escultures i tapissos. En el Museu d’Instruments Musicals s’atresoren instruments procedents de diferents punts del planeta. Tenint en compte que aquest lloc fou un focus de concentració dels més importants artistes de l’època medieval, entre els que es trobava Leonardo da Vinci, hi trobaràs joies impressionants protegides darrere d’aquests murs. Entre elles et recomano “Nudo Vinciano”, un fresc que es troba en una de les sales més imponents d’aquest edifici, la Sala delle Asse.

La Sala delle Asse, és una gran sala del Castello Sforzesco de Milà, on s’hi troba una pintura al temple sobre guix de Leonardo da Vinci, que data aproximadament de 1498.

El Castell Sforzesco ocupa un extrem del Parco Sempione i l’accés al complexe és gratuït. Per visitar els museus fa falta una entrada única que costa 5€ (3€ la tarifa reduïda), i gratis per a menors de 18 anys. Està obert de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:30 hores (última entrada a les 17:00 hores). El Castell Sforzesco té entrada gratuïta els primers i tercers dimarts a partir de les 14:00 hores i tots els primers diumenges de cada més. Adjunto la pàgina web del castell.

Parco Sempione

Sortim del castell i anem a estirar les cames al Parco Sempione, que és un dels llocs d’esbarjo a l’aire lliure de Milà. Aquest parc, considerat el pulmó verd del centre de Milà, és un oasis de descans i pau per a passejar i gaudir en família. La seva visita és un imprescindible de Milà, ja que a més del parc, aquest hi alberga monuments de Milà com el Castello Sforzesco, la Torre Branca i l’Arco della Pace.

Arco della Pace

Aquest grandiós arc de triomf es troba al començament de Corso Sempione. Fou construït en el segle XIX i és un dels monuments de Milà més importants.

Com hem dit, l’Arc de Triomf de Milà data de principis del segle XIX i representa un dels moments clau de la història d’aquesta ciutat. Celebrador i simbòlic, l’Arco della Pace és una fita que commemora la sumptuosa i luxosa presència de Napoleón. Sabíes que Milà havia estat sota el domini francès durant alguns anys? En efecte! Des de 1796 fins a 1815 fou envaïda per el llegendari Bonaparte i el seu gran exèrcit. Aquest breu però intens període d’ocupació havia portat a la ciutat una sèrie d’èxits arquitectònics, i l’Arco della Pace, fundat en el 1807, és potser el més representatiu d’ells.

Aquari Cívic de Milà

Fou construït en el 1906 amb motiu de l’Exposició Universal de Milà. A dia d’avui, és l’únic edifici que hi perdura d’aquest esdeveniment. És un bon pla per anar-hi amb nens per a descobrir la vida submarina del Mediterrani i de les costes italianes.

La Torre Branca

Originalment anomenada Torre Littoria, és una torre d’observació d’una alçada de 108,60 metres. En la seva part superior hi pots trobar un restaurant que ofereix vistes panoràmiques de Milà. També és un dels miradors més famosos de la ciutat. Per pujar-hi val uns 6€. Adjunto la pàgina web.

Arena Cívica Gianni Brera

És un estadi multiusos utilitzat principalment per el futbol i el rugbi. Fou inaugurat el 18 d’Agost de 1807 i és un dels principals exemples de l’arquitectura neoclàssica de Milà, tenint una capacitat que varia entre els 10.000 i els 38.000 espectadors.

El Parc Sempione fou construït entre l’any 1888 i 1894 per l’arquitecte i enginyer local Emilio Alemagna. És el més gran de la ciutat, amb una superfície de 386.000m², on podràs trobar corrents d’aigua, petits estanys i un pont romàntic. A més dels monuments abans mencionats, és un lloc ideal per a fer esports, descansar i passejar amb nens ja que posseeix vàries àrees de jocs infantils. L’horari d’obertura del parc és de 6:30 a 21:00 hores.

Sortim del Parco Sempione per la Via Dante, una avinguda del segle XIX amb vida molt animada. Si segueixes caminant i et gires, de fons veuràs el Castello Sforzesco.

També volem mencionar l’existència de la Via Broletto, una avinguda que conflueix com la Via Dante, a la Piazza Cordusio. També es tracta d’una avinguda del segle XIX plena d’edificis públics importants.

2. Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore

Ens disposem a passejar fins a la Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore. Aquesta s’ubica a 600 metres de la Via Dante i de la Piazza Cordusio. També hi podríem anar d’una forma més “directa” des del Castello Sforzesco, però ens perdríem les vistes de la Via Dante. Un cop arribem a la Chiesa, ens adonem que el lloc està dividit en dues parts: l’església mateixa i el monastir, que solia estar estrictament reservat a les monges i s’anomena el Saló de les Monges.

L’entrada és per l’església, que té vuit capelles, distribuïdes en ambdós costats, cobertes per murals perfectament conservats. El “Saló de les Monges” és la veritable joia on es troben els frescos del segle XVI. També podràs veure un preciós orgue de 1554 que encara funciona.

Deixant enrere una sobria façana de pedra, et quedes sense paraules quan veus els grans frescos realitzats per importants artistes del renaixement que cobreixen les parets interiors i es troben en tant bon estat de conservació, que li han valgut el sobrenom de “La Capella Sixtina de Milà”. Com hem dit abans, un altre aspecte sorprenent de l’interior és que està la nau central dividida en dos per un gran mur que es va utilitzar per separar la zona del públic general i el de les monges. Abans de sortir de l’església pots passar-te per el claustre que alberga el Museu Arqueològic de Milà.

L’horari de visites de l’església de San Maurici és de 10:00 a 17:00h (dilluns tancat). Adjunto la pàgina web.

El Museu Arqueològic de Milà està dedicat a la història de l’antiguitat. Aquest museu és realment perspicaç i permet donar un cop d’ull a una època passada. La primera part del museu detalla la història de l’antiga Mediolanum (així és com es coneixia a Milà en temps dels romans), mentres que la segona part, situada en el soterrani, conta amb una selecció d’obres d’art i escultures. L’extensa col·lecció inclou restes arqueològiques, màscares teatrals, ceràmica i armadures.

L’horari de visites és de 10:00 a 17:30h (dilluns tancat). El preu per accedir-hi és de 5€ pels adults i 3€ per l’entrada reduïda. Adjunto la seva pàgina web.

Sortint del museu i de l’església, a uns 170 metres cap a l’est del Corso Magenta, ens trobem amb la Pasticceria Marchesi (ubicada en la Via Santa Maria alla Porta, nº13). Es tracta d’un cafè-xocolateria tradicional, que va obrir en l’any 1824 regentada per la mateixa família, i inclou una selecció de reposteria i postres gourmet. L’horari de la botiga és de 7:30 a 20:00 hores tots els dies.

I anem en direcció oest cap a l’església de Santa Maria delle Grazie. A 200 metres de la pastisseria en direcció oest (i quasi a davant de l’església anterior de San Maurizio), passem pel Palazzo Litta, un palau rococó amb un antic teatre. També es coneix el palau com a Palazzo Arese-Litta, el qual en el 2018, va servir com a centre cultural, albergant espais d’exhibició, oficines i un teatre.

Continuem passejant i a 240 metres del Palazzo Litta ens trobem amb el Bar Magenta (Via Carducci, nº13). Es tracta d’un famós cafè-bar d’estil parisenc. És un bar tradicional revestit de fusta amb taules rústiques i un mostrador que serveix paninis. L’horari d’obertura és de les 7:00 fins a les 2:00 hores. Aquest és un bon lloc per a fer el típic aperitiu milanès…

I continuem caminant pel Corso Magenta a només 500 metres d’arribar a Santa Maria delle Grazie.

3. Santa Maria delle Grazie

I ens trobem ja molt a prop de conèixer una de les joies d’aquesta ciutat, una de les peces artístiques més enigmàtiques que es coneixen fins al moment, “L’Últim Sopar” de Leonardo da Vinci. La mateixa s’ha tornat extremadament popular gràcies als llibres de Dan Brown. Aquesta obra d’art es troba en l’antic convent de Santa Maria delle Grazie i data de 1498, encara que al llarg del temps se l’ha restaurat de múltiples formes, per evitar que desaparegui. El refectori on es troba fou bombardejat durant la Segona Guerra Mundial, un moment que es va veure marcat per un esdeveniment sorprenent: tota l’església es va desplomar mentres que el Cenacle va romandre miraculosament en peu.

Tant si t’agrada l’art com si no, no hauries de deixar de visitar aquest lloc, ja que estem segurs de que et resultarà sorprenent. Això sí, com que és un lloc sumament visitat has de reservar les teves entrades amb antelació perquè de cap altra forma no hi podràs accedir.

En la paret del menjador d’aquest antic convent dels dominics, el geni Leonardo da Vinci va pintar el fresc de “L’Últim Sopar”, on destaca la figura que es troba a la dreta de Crist, amb trets molt femenins, que podria tractar-se de María Magdalena i de la que algunes teories diuen que era l’esposa de Jesús i que a més, fou un dels fils argumentals que va utilitzar Dan Brown en la seva famosa novel·la “El Código Da Vinci”. El pas del temps i les diferents guerres han causat un deteriorament en la pintura i encara que després d’una gran restauració, encara es troba en un fràgil estat de conservació, per lo que es limita l’accés a poques visites durant el dia.

Tens varies opcions per a veure el Cenacolo Vinciano, depenent del tipus de visita que vulguis fer:

• Guixeta: en cas de que hi hagi disponibilitat, algo molt estrany, pots intentar comprar les entrades el mateix dia directament en les guixetes. Aquestes estan obertes de dimarts a divendres de 9:30 a 18:30h.
• Reserva online: Pots reservar les entrades per veure L’Últim Sopar a través de la pàgina oficial o escrivint un email en aquesta direcció: cenacologruppi@adartem.it. És important recordar que si compres les entrades online hauràs d’anar a les guixetes 15 minuts abans de la hora d’accés. En cas contrari perdràs l’entrada.
• Visita guiada: Una altra de les opcions per veure el Cenacolo Vinciano, que a més és la més recomanada si vols conèixer tota la història i informació, és reservar aquesta visita guiada a l’Últim Sopar o aquesta oferta de visita guiada per Milà + L’Últim Sopar, amb lo que a més, no tindràs que fer cues. Si no hi ha disponibilitat pots buscar en aquesta pàgina de confiança.

Els horaris per visitar l’església de Santa Maria delle Grazie son de 9:00 a 12:20h i de 15:00 a 17:50h (diumenges de 15:00 a 17:50h). L’entrada a l’església és gratuïta (es demana una donació de 5€). Adjunto la pàgina web de l’església.

Els horaris per veure el “Cenácolo Vinciano” (l’obra “L’Últim Sopar” de Leonardo da Vinci), son de dimarts a diumenge de 8:15 a 19:00h. El preu de l’entrada és de 15€ pels adults i 2€ l’entrada reduïda (joves de 18 a 25 anys). Adjunto la seva pàgina web.

Nosaltres finalment no vàrem poder reservar amb antelació per veure l’obra, i ens vam tenir que conformar en visitar únicament l’església. Les visites son d’un màxim de 30 persones i únicament es pot romandre en el refectori uns 15 minuts. A més d’això, la visita no es pot realitzar per lliure i sempre serà guiada. Això, unit a que és una de les obres més importants del món, fa que sigui imprescindible planejar la visita amb molt de temps d’antelació.

4. Basílica de San Ambrogio

Ens dirigirem ara a la Basílica de San Ambrogio, ubicada a 850 metres de Santa Maria delle Grazie (a uns 10-12 minuts a peu). Més o menys a mig camí, ens trobem amb el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia Leonardo Da Vinci. Leonardo Da Vinci era molt més que un artista, era un geni avançat al seu temps: un veritable visionari, inventor i erudit. Aquí hi trobaràs moltes de les seves obres que et permetran entendre més sobre Leonardo. També hi trobaràs reconstruccions de les seves màquines voladores i una gran quantitat de dibuixos, plànols i esbossos. A més de les obres de Leonardo da Vinci, també hi ha una gran col·lecció d’invents i peces de tecnologia innovadora que varen canviar el món. Si t’agrada la ciència i la tecnologia, definitivament, no hauries de deixar de visitar aquest museu milanès.

Els horaris d’obertura son de dimarts a divendres de 9:30 a 17:00h, i dissabtes i diumenges de 9:30 a 18:30h. El preu de l’entrada és de 10€ pels adults, i 7,5€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web del museu.

Arribem ara a la Basílica de Sant’ Ambrogio. Aquest és un dels edificis més antics de Milà i data del 379 d.C. Amb un disseny romànic simple, l’estil d’aquesta església no ha canviat molt des de la seva creació (per San Ambrogio) i la ciutat de Milà es va construïr al seu voltant, ja que va servir com a punt focal per a la població local. Dues grans torres emmarquen la façana frontal i un pati central s’emmarca a través d’una sèrie d’arcs ornamentats. Degut a la seva antiguitat, l’interior de l’església presenta interessants mosaics i obres d’art que inclouen el sostre de l’Oratori i la deliciosa representació de Crist en una de les cúpules. Una visita a aquesta església proporcionarà una excel·lent visió de la història de Milà i la seva importància religiosa.

L’horari de visites és de dilluns a dissabte de 10:00 a 12:00h i de 14:30 a 18:00h, i diumenges de 15:00 a 17:00h. L’entrada és gratuïta. Adjunto la pàgina web.

5. Basílica de San Lorenzo Maggiore

La nostra propera aturada serà una altra Basílica, i un altre contacte amb la història de la ciutat. Es tracta de la Basílica de San Lorenzo Maggiore, que es troba a 900 metres de l’anterior (uns 10-12 minuts a peu). La Basílica de Sant Llorenç, un dels edificis religiosos més importants i antics de Milà, fou creada en l’any 402 i està situada en la part sud-oest del centre històric. L’entrada principal està emmarcada per una sèrie de columnates i en el pati es troba una estàtua de l’emperador Maximilià.

L’interior és bastant ombrívol i destaca l’absència de color. Tanmateix, hi ha un fantàstic altar major i la capella de San Aquilino, que conta amb boniques obres d’art en el sostre i mosaics. Si estàs per la zona, és interessant entrar a donar-li un cop d’ull.

Un dels grans atractius de la basílica son les antigues ruïnes romanes del segle IV. Es tracta de 16 columnes (les Columnes de Sant Llorenç) que serveixen de punt de trobada entre locals i turistes. A més, aquesta és una bona zona per socialitzar i començar la nit, ja que té un fotimer de bars, restaurants i locals d’oci nocturn en els voltants.

L’horari de visita de la Basílica és de dilluns a divendres de 8:00 a 12:30h i de 15:00 a 18:30h, i dissabtes i diumenges de 9:00 a 13:00h i de 15:00 a 19:00h. Adjunto la seva pàgina web.

6. Barri Il Navigli

Ens disposem a visitar el barri de Navigli, ubicat a 700 metres de la basílica, seguint cap al sud el Corso di Porta Ticinese. Abans d’arribar-hi completament ens trobem amb la Basílica de Sant’Eustorgio, una antiga basílica catòlica d’estil romànic, amb pintures històriques i un museu annexe.

L’horari de visita de la mateixa és de 7:45 a 12:00h i de 15:30 a 18:30h. Adjunto la pàgina web.

Es considera que la porta del barri dei Navigli és l’Arco di Porta Ticinese, un emblemàtic arc columnat d’estil neoclàssic i fet de granit rosa, que commemora la victòria de Napoleó a Marengo.

I passat l’arc, ja veiem els canals del barri. Il Navigli és una de les zones més màgiques de tota la ciutat. Imperdible! Antigament aquest barri era l’entrada i sortida de la gent i les mercaderies de Milà al món, i gaudia d’una gran popularitat; de fet, el marbre utilitzat per construïr el Duomo va ingressar per aquest lloc. En aquesta època la ciutat era abraçada per extensos canals per on la gent podia navegar, era com una petita Venècia. Fou així fins que buidaren els canals que passaven pel centre de la ciutat quedant només aquest barri, ple de nostàlgia i història. El mateix es composa de dos canals principals: “el Naviglio Grande” i “el Naviglio Pavese”, que es connecten amb el Riu Ticino. És un lloc ideal per a passejar en bicicleta. Et recomano que hi vagis amb temps per fer fotografies i empapar-te de l’aire humit que envaeix el barri. Cal mencionar també que aquesta és una de les zones amb major vida nocturna de tota la ciutat, per lo que no has de quedar-te solament amb lo què hi vegis durant el dia. Nosaltres ja hi vam arribar de nit, i més tard vam sopar al mateix barri, que disposava de terrasses animades.

Encara que és difícil imaginar Milà sense els cotxes o els seus icònics tramvies grocs, aquesta és una ciutat que solia funcionar per aigua enlloc d’asfalt. Dels molts kilòmetres de canals que creuaven la ciutat, només queden dues vies fluvials: Naviglio Grande i Naviglio Pavese. En el seu punt de confluència, la Dàrsena, és ara un barri en auge ple de llocs de moda, moltes vegades desconeguts pels turistes que viatgen a Milà.

Passejos en barca

El sistema de canals es va construïr originalment per a facilitar la construcció dels monuments que actualment defineixen Milà. El Duomo? Existeix gràcies als canals, sense els quals, el marbre que el sustenta mai hauria arribat al centre de la ciutat. Tanmateix, avui en dia, el què es transporta en els canals son els turistes. Durant l’estiu, és una de les activitats més populars que fer a Navigli. Hi ha passejos en barca que surten cada hora de Alzaia Naviglio Grande. Si busques algo menys convencional, pots optar per navegar en la primera (i única) góndola veneciana de Milà, propietat dels Canottieri San Cristoforo.

Restaurants en Navigli

En aquesta zona de Milà et trobaràs amb petits restaurants, bars i tavernes situats als laterals dels canals, traient-li partit a un entorn aqüàtic de postal. A més, com que hi ha espai, alguns tenen terrasses, ideals per a refrescar-se en les càlides nits d’estiu. Et passo a recomanar alguns dels restaurants que estan en els canals:

• Le Striatelle di Nonna Mafalda: Un dels preferits dels milanesos. Situat a pocs passos de Naviglio Grande, aquest discret cafè ofereix plats típics de la regió amb un toc modern i creatiu. La seva especialitat és un tipus de sandwich de pa pla conegut com striatelle. També té opcions vegetarianes.
• Zio Pesce: Un restaurant de referència per a menjar marisc a Navigli. La temàtica del restaurant és desenfadada, mentres que l’oferta gastronòmica és variada i imaginativa. Els preus son raonables, cosa que el converteixen en un punt de trobada per a locals i turistes. Inclús tenen un “Menú de Peix Inusual”.
• The Brisket: Si et vé de gust algo diferent a la gastronomia italiana i t’agrada la carn… T’encantarà! Aquí hi trobaràs una excel·lent oferta en carns fumades a l’estil americà de Texas: pulled pork, les costelles, el moll de l’os i molt més. A més, tenen cerveses locals.
• Rita: Més que menjar, aquí tens que vindre a prendre algo. A Rita serveixen els còctels més enginyosos de Milà, amb productes frescos i naturals. Si prefereixes les begudes més convencionals, també conten amb una àmplia selecció de vins i cerveses locals, així com alguns aperitius com el pop a la graella i hamburgueses.
• Carlo al Naviglio: Situat en una antiga serradora, l’ambient i la decoració de Carlo al Naviglio és espectacular. Serveixen delicioses pastes i carns fetes a mà i còctels excepcionals. Un dels preferits és el “Desperados”: tequila, cervesa rosa, llimona, mel d’atzavara i pebrot crusc.

• Backdoor 43: Els amos afirmen que és el bar més petit del món. Si els altres bars situats a les ribes de l’aigua a l’hora de l’aperitiu estan massa ocupats, pot ser que hi trobis lloc aquí (és tant petit que la majoria ni el veuen). Per venir aquí hauràs de reservar amb antelació.

Prendre un aperitiu

La zona de Navigli no té res a veure durant el dia que per la nit. A partir de les 5 de la tarda, tot canvia. A aquesta hora, els milanesos s’acosten en massa als nombrosos bars junt al canal. I és que en els últims anys s’han convertit en el centre de la cultura de l’aperitiu. Com funciona? Et demanes una beguda i podràs gaudir de mini tapes i entrepanets de forma gratuïta. El menjar sol ser deliciós i és, sota el meu punt de vista, suficientment abundant com per saltar-te el sopar.

Postes de sol en els canals de Milà

I ja que estàs per aquí… Sabies que Milà conta amb un bonic capvespre? El problema és que no té espais oberts o gratacels amb miradors. Per aquest motiu, el millor lloc per veure la posta de sol, és sens dubte, el Naviglio Grande. Aquí es pot veure el cel multicolor reflexat en el canal. En dies clars, és espectacular.

De compres: Roba Vintage

Milà és la capital mundial de la moda. Molts vénen aquí, precisament, per les compres. T’animo a que provis fora del Quadrilàter de la moda. Navigli és un barri amb una excel·lent escena vintage i de disseny independent. Les botigues de segona mà es troben a ambdós costats dels dos canals, i també hi ha molts ateliers independents i botigues d’antiguitats amagades en els petits carrerons laterals. De fet, un dels millors llocs per comprar aquest tipus de productes és en el mercat. El Mercato dell’Antiquario s’instal·la en les ribes del Naviglio Grande l’últim diumenge de cada més.

Altres punts d’interès turístic a Navigli

Aquí et faré una petita llista resumida amb altres llocs per visitar en els canals de Milà. Abans ja hem dit la Basílica de Sant’Eustorgio i l’Arco di Porta Ticinese:

• Drassana: Construïda en el 1603, el port va arribar a tenir quasi un kilòmetre de longitud i fou un dels ports fluvials italians més actius. Tots els dissabtes pel matí es celebra aquí el mercat “Fiera di Sinigallia”.
• Fondazione Arnaldo Pomodoro: Arnaldo Pomodoro és un dels escultors més importants de la postguerra italiana. En el 1995, Pomodoro, junt amb un consell d’administració, va crear una fundació dedicada per complet a la preservació de l’art modern; en concret, a conservar i millorar la seva pròpia obra premiada, al temps que proporciona un espai col·lectiu per recolzar la creativitat d’altres artistes joves i prometedors. La fundació té locals d’exposició per tota la ciutat, però la seva seu principal es troba a Via Vigevano. El propi estudi de treball de Pomodoro està a un parell de minuts a peu del Naviglio Grande.
• Capella Portinari: Una de les millors obres del Renaixement de Milà. Fou encarregada per un banquer florentí anomenat Pigello Portinari que dirigia el Banc Mediceo de Milà.

• Corso San Gottardo: Fou el primer gran barri de la ciutat i data del segle XVII. Des d’aquí també es pot accedir al Naviglio Pavese creuant els característics patis plens de tallers i estudis d’art.
• Vicolo delle Lavandaie: El “carreró del safareig” es troba al principi de Naviglio Grande i és un dels llocs més encantadors del barri. Encara es pot veure l’antic safareig on les dones rentaven a mà.

• Chiesa di San Cristóforo: Església catòlica al sud del barri, en un gran emplaçament. Val la pena acostar-s’hi. Els horaris de visita son de dilluns a dissabte de 8:30 a 18:30h i els diumenges de 9:00 a 12:00h i de 17:00 a 19:00h. Adjunto la pàgina web de l’església.

Una mica d’història

En un intent per convertir la ciutat de Milà en una urbe accessible des del mar es va posar en marxa un projecte de canalització que tenia com fonamental objectiu portar l’aigua fins al mateix centre de la metròpoli. En l’any 1179 es va construïr una xarxa de canals artificials; tanmateix aquest projecte va durar molt poc temps. Es tractava d’una ruta per la que es transportava tant la mercaderia com els passatgers vinguts d’altres punts d’Europa. És important mencionar que gràcies a ells fou possible el trasllat dels marbres necessaris per a la construcció del Duomo, la Catedral del centre de Milà. Posteriorment també fóren una via per la que es traslladaven els rotlles de paper que serien utilitzats en els diaris més coneguts del país, com el Corriere della Sera. Si bé en l’actualitat aquests canals solament tenen una utilitat pictòrica, en el seu moment fóren fonamentals eixos de la industrialització del país. A més cal aclarir que varen treballar en aquest projecte els millors enginyers del seu moment i, la prova d’això és que, inclús mirant-ho des dels nostres dies, pot descobrir-se que es va tractar d’un sistema innovador de preses, l’inventor de les quals no fou altre que Leonardo da Vinci.

Leonardo da Vinci i la millora en els canals

La construcció d’aquests canals va durar 35 anys i va consistir en una excavació al llarg de 90 kilòmetres, navegables malament gràcies a l’existència de 25 valls. Durant anys se’ls va utilitzar amb nombrosos problemes derivats de la mala construcció dels canals. Fins que va aparèixer en el segle XV un dels majors genis que ha donat la història, da Vinci, qui va proposar la millora de les preses que va convertir aquests canals, poc navegables, en veritables rutes d’accés al centre de Milà i inclús va connectar aquest centre amb el llac de Como. En el Museu dels Navigli poden apreciar-se els esbossos i dissenys realitzats per Da Vinci amb aquesta finalitat; et recomanem que no et perdis aquest lloc ple d’història, on s’ensuma l’aventura i l’afany de progrés que va caracteritzar sempre al poble italià. Durant tres o quatre segles, els canals fóren fonamentals per la comunicació de Milà amb el món, tanmateix a partir del segle XIX, aquest tipus de viatges fóren substituïts per trens i tramvies que eren més ràpids i els canals varen perdre rellevància per a la vida de la ciutat. Per millorar l’estructura de la ciutat totes les ramificacions d’aquests canals fóren tapats, això fou en l’any 1929.

Naviglio Grande i Naviglio Pavese

En el Naviglio Grande hi ha tres coses que no t’hauries de perdre: els seus preciosos restaurants, l’Església de San Cristòfor i el Carreró dels safareigs. Veuràs que tot es conserva en un estat admirable i conèixer una altra part de la història d’aquesta ciutat. En aquest petit carreró es reunien les dones de la classe més humil per rentar la seva roba. El Naviglio Pavese és més petit però també té coses interessants per veure; sobretot hi ha una gran quantitat de cases de menjar i restaurants que et deixaran embriagat. Tot aquest barri ha tingut un gran auge turístic en els últims anys, convertint-se en un punt de trobada imprescindible per els caps de setmana. És allí on es concentra lo millor de la vida nocturna de Milà.

A l’estiu, sobretot, els carrers s’omplen de joves gaudint i bebent en el carrer i terrasses i es crea un ambient preciós per aquells als que els hi agrada gaudir de la nit d’una forma diferent. Depenent de la teva edat et convindrà més una o altra zona; en el Naviglio Grande hi ha més polivalència mentres que en el Pavese solen reunir-se els nois i noies més joves i sol haver-hi ambient de bogeria adolescent. Per altra banda, com hem dit amb anterioritat, per si t’interessa, l’últim diumenge de cada més es celebra en el Naviglio Grande un mercat d’antiguitats. És un esdeveniment impressionant! En ell podràs veure tot tipus d’objectes curiosos a molt bon preu.

Cal dir que a prop del barri de I Navigli, existeix un altre petit barri, el de Guastalla, on s’hi troben dues atraccions o punts d’interès: Per una banda, l’únic bany termal de Milà, el QC Termemilano; i per l’altra, una extensa granja del segle XVIII, la Cascina Cucagna. Ambdues atraccions es troben a uns 2,5 kilòmetres cap a l’est del Navigli. S’hi podria arribar bé amb transport públic, sobretot si agafes la línia 9 del tramvia, que et porta de Porta Genova a Porta Romana, fent 10 parades en uns 15 minuts.

Qc Termemilano

Aquest és l’únic bany termal de Milà i pot ser una idea fantàstica si lo què vols és desconnectar. Les instal·lacions inclouen piscines d’hidromassatge, saunes, sales de relaxació i banys de vapor. També és possible reservar hora per a un massatge o un tractament facial. QC Termemilano ofereix un menú gastronòmic especialitzat i, per suposat, l’hora de l’aperitiu.

Els horaris de visita son de les 8:30 a les 23:00h. Hi ha varis tipus de tarifes. Adjunto la web per més informació.

Cascina Cucagna

Aquesta extensa granja del segle XVIII és una petita franja de camp enmig de la gran ciutat. Restaurada en el 2002, actualment alberga un restaurant que ofereix un menú de temporada. Com no és d’estranyar, tots els productes procedeixen de granges locals. També hi ha un jardí, un mercat d’agricultors, allotjament, espais comuns i un bar, que s’ha convertit en el lloc preferit dels joves creatius i les famílies per a prendre l’aperitiu. Si t’és possible, fes coincidir la teva visita amb el Mercato Di Campagna Amica (els dimecres i dissabtes per el matí) que té lloc molt a prop, en la Via Friuli.

Els horaris de visita son de les 9:00 a la 1:00h. Adjunto la pàgina web per a més informació.

I fins aquí amb la ruta del dia d’avui. Des del barri de I Navigli, anirem a buscar el metro que ens durà de tornada a l’Hotel Bolzano. Anirem a la parada de “Porta Genova FS” i agafarem la línia 2 que ens durà en 8 parades més fins a l’estació de “Centrale FS”, durant uns 14 minuts de trajecte.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:

En el primer dia de la nostra escapada començarem per visitar els monuments que hi ha a la Piazza del Duomo, bàsicament la Catedral (Duomo) i les Galeries Vittorio Emmanuelle II. Comprarem l’entrada a la Catedral i la possibilitat de pujar a la seva terrassa amb ascensor. Seguidament passarem pel costat del Palazzo Reale i del Museu del Novecento, i anirem a treure el cap a l’església propera de San Bernardino alle Ossa, la qual presenta una decoració macabra d’ossos humans en el seu interior. Observarem la Torre Velasca i continuarem la nostra visita cap a les Galeries Vittorio Emmanuelle II. A dins d’elles, veurem el cafè històric Biffi, i donarem la possibilitat d’entrar al museu de Leonardo3 Museum. Després anirem a sortir a la Piazza dei Mercanti, on veurem el Palazzo della Ragione i al xamfrà amb Piazza Cordusio observarem la seu de Starbucks Roastery a Milà, ubicada en un edifici històric. Continuarem la visita cap a Santa Maria presso San Satiro, on observarem la il·lusió òptica que creà el seu arquitecte, Bramante, i ens dirigirem cap a la Biblioteca i també la Pinacoteca Ambrosiana, on hi entrarem amb la modalitat d’entrada combinada que ens donarà dret d’entrar a la Cripta di San Sepolcro. Sortint, observarem el Palazzo dell’Ambrosiana, i la botiga “Peck”, una de les botigues de delicatessen més famoses de Milà. Farem un cop d’ull a l’escultura L.O.V.E. i ens en tornarem a la zona de les Galeries Vittorio Emmanuelle II per anar a sortir a la Piazza della Scala, en la qual veurem el teatre alla Scala. En la plaça també observarem el Palazzo Marino, l’actual ajuntament, i seguirem la nostra ruta per la Chiesa di San Fedele, la Casa degli Omenoni i la Casa-Museu del Manzoni. Entrarem al Quadrilatero d’Oro, i veurem les botigues més luxoses de la ciutat disposades a Corso Venezia, Via Alessandro Manzoni, Via della Spiga, i Via Monte Napoleone. Tornarem a la Piazza del Duomo per el Corso Vittorio Emmanuelle II, i anirem cap al barri de Brera on entrarem a la seva famosa Pinacoteca di Brera. Passejarem pels carrers principals del barri i veurem també algunes de les seves millors esglésies, per acabar sopant per la zona. Així finalitzarem amb la planificació del dia i ens en tornarem al nostre hotel.

Índex: 1. Piazza del Duomo 2. San Bernardino alle Ossa 3. Galeria Vittorio Emmanuelle II 4. Piazza dei Mercanti 5. Santa Maria presso San Satiro, Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana 6. Piazza della Scala 7. Chiesa di San Fedele 8. Quadrilatero d’Oro 9. Barri de Brera i Pinacoteca de Brera

1. Piazza del Duomo

Sortirem ben d’hora de l’Hotel Bolzano i ens dirigirem amb metro a la Piazza del Duomo. Hem d’agafar la línia M3 a l’estació “Centrale” i baixar al cap de 4 parades a “Duomo”. En total tardarem uns 10 minuts des de que sortim de l’Hotel.

I som a la Piazza del Duomo. Milà és una ciutat bastant gran, tanmateix, la majoria de punts d’interès per el turisme es troben en el centre de la ciutat, cosa que simplifica la preparació del viatge i permet visitar els llocs importants amb major rapidesa, evitant grans desplaçaments i inclús, l’ús del transport públic. Sortint del metro a la Piazza del Duomo, pujarem unes extenses escales on notarem a la seva sortida, la presència impactant de la façana dels edificis de la Piazza del Duomo, i en particular de la façana de la seva Catedral (Duomo). A un extrem de la plaça veurem aquest monument que és el més icònic de la ciutat. Hem de dir que és la quarta catedral més gran del món i un lloc imprescindible de visitar.

Si viatges a Milà, molt probablement t’estiguis plantejant visitar la seva catedral, el Duomo. A continuació et redacto una petita guia pràctica amb consells, entrades i informació de primera mà perquè puguis organitzar i planificar la teva visita. El recinte consta de 6 zones diferents: la catedral en sí, les terrasses, la zona arqueològica, la cripta de Sant Carles i el Museu del Duomo. A part de la zona arqueològica i la cripta, cada lloc té la seva pròpia entrada.

Tipus d’entrades i tarifes

Potser que hagis llegit en alguna web que la catedral de Milà és un lloc gratuït per a visitar. No és del tot veritat. És cert que s’hi pot accedir, a través d’una porta especial, per a resar. Tanmateix, no és l’entrada per realitzar la visita al Duomo de Milà en la seva totalitat. Si aquest és el teu cas, tens 2 opcions. Pots adquirir entrades individuals per cada lloc o bé optar per les entrades combinades que et dónen accés al Duomo al complet, que és lo què vàrem fer nosaltres. Aquí tens un resum dels preus perquè puguis comparar i decidir quin tipus d’entrada t’encaixa millor.

Tickets d’accés individual i entrades combinades

La zona arqueològica i la cripta de Sant Carles son gratuïtes, però per accedir a elles es necessita una entrada per a la Catedral de Milà. La tarifa reduïda és aplicable a nens d’entre 6 i 11 anys. Menys de 6 anys és gratis, però és possible que et demanin la documentació. Els preus son orientatius i poden canviar:

• Catedral Duomo: 6€ (3€ tarifa reduïda)
• Terrasses (amb accés per les escales): 10€ (5€ tarifa reduïda)
• Terrasses (amb accés per ascensor): 15€ (7€ tarifa reduïda)
• Terrasses (amb accés per ascensor i saltant la cua): 26€ (13€ tarifa reduïda)
• Passi cultural (sense terrasses): 10€ (4€ tarifa reduïda)
• Entrada combinada catedral + terrasses per escales: 15€ (7€ tarifa reduïda)
• Entrada combinada catedral + terrasses en ascensor: 20€ (9€ tarifa reduïda)
• Entrada combinada amb accés prioritari (catedral i ascensor saltant la cua): 30€ (15€ tarifa reduïda)

Si només vols veure un dels llocs: l’interior de la catedral o les terrasses, és millor comprar l’entrada individual. Si tens previst visitar més d’un lloc, és millor comprar l’entrada combinada. Nosaltres vam comprar l’entrada combinada de catedral + terrasses en ascensor. No ens vàrem trobar gaire cua, per l’època en la que hi vam anar.

On comprar els tickets

Totes les entrades han de comprar-se amb antelació, ja sigui per internet o en una de les taquilles situades en el costat dret de la catedral. Normalment hi ha cua, per lo què et recomano fer-te amb les entrades per internet. Crec que costen un xic més, però pots estalviar-te molt de temps. I el temps és or, veritat?. Pots fer-ho directament aquí. També t’adjunto la pàgina web del Duomo, on tens la possibilitat de comprar-los igualment.

Val la pena comprar l’accés prioritari?

Sota el meu punt de vista, absolutament Si. Especialment si viatges per poc temps. Les cues son llargues, inclòs en dies plujosos. Amb la opció de la via ràpida, podràs utilitzar l’ascensor especial i accedir a la catedral saltant-te la cua. Et deixo aquest ticket aquí.

La millor manera de visitar el Duomo

Et recomano començar explorant les terrasses del Duomo. Es tarda entre mitja hora i una hora en explorar el terrat, depenent de les vegades que et paris a fer fotografies i a gausir de les vistes de Milà. Des de la terrassa, baixaràs a la Catedral i podràs veure el seu interior. Pot portar-te entre mitja hora i una hora aproximadament. Després dirigeix-te a la zona arqueològica i a la cripta, a la que s’accedeix directament des de la catedral. Finalitza la visita en el Museu del Duomo i a continuació, l’Església de San Gottardo. Si fas tota la visita al complet pots tardar unes 3 hores aproximadament, que és lo què vàrem tardar nosaltres.

Lo què més ens va agradar fóren les terrasses i les vistes increïbles que hi ha allí. Després, visitaríem la catedral per dins i deixaríem la zona arqueològica per el final. En aquest ordre. És la meva opinió personal, i pot ser que els teus gustos siguin diferents als meus.

Consells, normes i coses que has de saber

Les Normes de Conducta de la Catedral estableixen que s’ha de vestir amb modèstia per entrar. No estan permesos els tops, les camisetes de tirants, les minifaldilles, els barrets i la roba escotada. També diuen que no estan permesos els pantalons curts. Tanmateix, he vist a molta gent amb pantalons curts (a l’alçada del genoll). Igual si véns amb uns shorts molt curts, pots tenir problemes. Una altra cosa que has de tenir en compte, és que no es pot accedir amb menjar i beure. El meu consell és que t’hidratis bé abans d’entrar, encara que no hi ha lavabos en la teulada ni en l’interior de l’església. Si no has comprat una entrada per Internet i tens que fer cua durant una bona estona, et recomano que compris aigua per a l’espera, especialment a l’estiu. Si tens por a les alçades, pujar a les terrasses pot ser que no sigui una bona idea. Encara que és totalment segur, el camí que envolta la vora és estret i pot estar molt concorregut.

Tours guiats i audioguies

La terrassa del Duomo és un dels millors llocs, però tanmateix, no hi ha plaques ni senyals que expliquin el què estàs veient o lo què pots veure a la llunyania. Mentres deambulava per allí, vaig poder escoltar algunes de les visites guiades en anglès i vaig escoltar alguns detalls ocults i històries interessants sobre la terrassa. Si tens temps i algo de diners extra, segurament serà bona idea realitzar una visita guiada (crec que la fan en espanyol també). Per a l’interior de la catedral de Milà es poden llogar audioguies (el lloc està a prop de l’entrada). A menys que hagis comprat un ticket que estigui l’audioguia inclosa, necessitaràs diners en efectiu i el DNI o passaport com a dipòsit de l’equip. Si no tens previst fer un tour guiat al Duomo, però vols saber més sobre l’església, les audioguies son una bona forma de treure-li profit a la visita. A més, estan en espanyol.

Pujar a les terrasses del Duomo: Escales o Ascensor

L’opció més econòmica és pujar a peu per les escales. Son 251 graons per arribar a la part més alta de la terrassa. Si no recordo malament, menys que les de la Catedral de Sant Pau a Londres. No obstant, el més còmode i ràpid és pujar-hi amb ascensor. Hi ha 2 ascensors. El normal es troba en el costat nord de l’església i et portarà fins al primer nivell de la terrassa. Tindràs que pujar unes escales per arribar a la part més alta, però és poca cosa. L’ascensor ràpid, que es troba en el costat sud del Duomo, té menys cua i un cost extra. En ambdós hi caben unes 6 persones, lo què pot resultar un xic claustrofòbic, però el trajecte només dura un minut.

Història del Duomo de Milà

L’estructura més vella de la plaça del Duomo és la Basílica de Sant Ambrosio, que es va construïr abans del segle V. Posteriorment, es va edificar una basílica al seu costat que, havent estat arrasada per un violent incendi, fou substituïda per l’actual catedral que avui podem visitar. La primera pedra de l’imponent Duomo es va col·locar en l’any 1386. La construcció d’aquest edifici va durar moltíssims anys (més de 400). Durant aquest temps, va haver-hi períodes en els que es va aturar el treball per falta de diners o idees, i altres en els que es va treballar intensament. Donat el llarg temps de treball i l’evolució dels estils arquitectònics al llarg dels anys, en aquesta catedral podem trobar-hi nombrosos estils que es barregen per a formar un edifici bellíssim i carregat d’identitat.

Per a que el treball estigués ben organitzat es va crear la famosa “Venerable Fàbrica del Duomo”, que era una institució que s’encarregaría d’ordenar el treball i que feu possible que aquest continués al llarg dels segles. La mateixa s’encarregaria tant del procés d’extracció del marbre, com del seu transport, col·locació, i tot lo relacionat amb el disseny i el manteniment d’aquesta gran mole: la segona catedral gòtica més gran del món (la primera, és la de Sevilla).

La llum en la Catedral de Milà

Les finestres majors d’aquesta església es diu que son les més grans de tot el món, i a dir la veritat, sigui o no sigui així, son impressionants. En el Duomo podràs viure una experiència inigualable. La forma en la que han estat dissenyats els finestrals permet que la llum penetri d’una forma particular, acolorint les parets de tonalitats diverses i donant-li a aquest fred edifici un aspecte càlid; tenint en compte que la seva principal matèria prima és el marbre això resulta una mica estrany, no et sembla?

La barreja arquitectònica del Duomo

Gaudeix d’una arquitectura bastant particular, amb alguns trets propis de les estructures franceses de Bourges. És possible que aquesta peculiaritat es degui a un dels arquitectes que més es va implicar en la construcció de l’edifici, que fou Nicolau de Bonaventure, un fidel apassionat de l’estil gòtic, imprompta que es troba en totes les seves creacions.

L’obra va finalitzar al 1805, gràcies a la intercessió de Napoleón Bonaparte, qui va asegurar que el govern francès s’encarregaria de pagar el cost. Encara que el reemborsament dels diners mai es féu, es va aixecar una estàtua de Napoleón i, finalment, el Duomo va tenir la façana que es mereixía. Alguns anys després es varen construïr els arcs i capitells i se’ls hi va donar el toc final a les vidrieres i estàtues. També es féu un treball de remodelació, que va finalitzar en l’any 2008.

És important mencionar que el Duomo de Milà és un edifici complexe arquitectònicament parlant: amb matisos del gòtic tardà, el gòtic francès i el renaixentista, el què el fa únic en el món i d’obligatòria visita per qualsevol persona que trepitja la ciutat. Cada dia, centenars de turistes s’apropen a les seves portes per gaudir de les seves obres artístiques i omplir-se de la llum dels seus finestrals…

Naus i monuments a veure

Aquesta catedral està formada per cinc naus, una central i dues laterals de cada costat. Una de les característiques més cridaneres de la principal és la seva alçada: més de 45 metres; lo què li dóna un aspecte imponent a tot el seu recinte. Es troba fabricada de maó recobert amb marbre de color rosa i d’un aspecte rotundament massís. Un element que es destaca de la seva cúpula és la Madonnina, una estàtua de coure daurat dissenyada per Carlo Pellicani i inaugurada en el 1774.

Entre els monuments més destacables del Duomo podem destacar l’Estàtua de Bartolomé l’Apòstol, el Sarcòfag de l’arquebisbe Diego Hualde i el de Gian Giacomo Medici di Marignano. A més, no podem deixar de mencionar l’altar del marbre que es troba decorat al millor estil renaixentista, amb estàtues daurades de bronze.

A més, entre les obres d’art que allí s’hi troben podem citar l’estàtua de San Bartolomé de Marco da Agrate i alguns frescos de diferents períodes estètics. Ja sigui que t’agradi l’arquitectura, que siguis devot o que no t’interessi cap d’ambdues coses, et recomanem que visitis aquesta catedral. El Duomo és en definitiva, un dels llocs que cap turista hauria de perdre’s de Milà; l’eix per el que es mou la vida dels ciutadans. Enfront a la catedral hi ha un emplaçament enorme que s’utilitza per a fer esdeveniments a l’aire lliure i per a reunions amistoses. I, en quan als laterals es troben nombrosos i prestigiosos restaurants, botigues de roba, cases de música i tot tipus de botigues on gastar diners, gaudir i complementar el teu viatge: un veritable paradís per els aficionats a les compres.

Visitat el Duomo, donarem un cop d’ull a l’edifici del Palazzo Reale. El Palau Reial de Milà no solament ofereix una interessant història i arquitectura: també serveix com a museu d’art amb col·leccions famoses. El Museu del Palau comparteix la història del palau de forma segmentada, bàsicament dedicat a la era neoclàssica, la era napoleònica, la restauració i la unificació d’Itàlia. Una part del palau encara s’està restaurant. Aquesta secció inclou les habitacions de la reialesa del segle XIX que habitaven l’edifici.

L’horari de visita del Museu del Palazzo Reale és de 10:00 a 19:30h, amb els dilluns tancat. El preu per accedir-hi és de 17€ l’entrada general i 13€ l’entrada reduïda. Adjunto la seva web perquè pugueu trobar més informació si us interessa.

Al costat del Palau Reial, a la mateixa Piazza del Duomo, s’hi troba el Museu del Novecento. Aquesta és una galeria d’art situada just al costat del Duomo dedicada a l’art del segle XX. Presenta no solament artistes italians com per exemple Amedeo Modigliani, Carlo Carrà i Umberto Boccioni, sinó també artistes internacionals de la talla de Pablo Picasso, Henri Matisse i Paul Klee. A més, des d’aquest museu obtindràs unes boniques vistes del Duomo. L’entrada només costa 5€, i per el preu, la veritat és que està bastant bé. A dues hores abans del tancament, i els dimarts a partir de les 14h, l’entrada és gratuïta.

L’horari de visita és de 10:00 a 19:30h (els dilluns tancat). Com hem dit, l’entrada general costa 5€ (3€ la reduïda). Adjuntem la pàgina web per complementar la informació.

2. San Bernardino alle Ossa

Si disposem de temps, farem una petita escapada a l’església de San Bernardino alle Ossa, que es troba a uns 500 metres de la Piazza del Duomo (uns 6 minuts a peu). Per alguna raó, aquesta església no apareix en la majoria de guies de turisme sobre Milà. Aquí hi trobaràs algo que potser vulguis o no visitar. Per entendre-ho millor, has de saber que antigament era la llar d’un cementiri que es va quedar sense espai. Llavors, les restes (els ossos) s’emmagatzemaren en una habitació específicament construïda per a aquest propòsit. I quan diem “emmagatzemats”, ens referim a un apilament molt ordenat de ossos i cranis, amb alguns d’ells ensamblats de formes específiques perquè serveixin com a decoració. Aquesta església té una bona semblança a l’”Ossari de Kutná Hora” de Praga.

L’horari de visites és de dilluns a divendres de 8:00 a 18:00h, els dissabtes de 9:30 a 18:00h i els diumenges i festius de 9:30 a 12:00h. Adjunto la pàgina web per a més informació i consultes.

Tornarem a la Piazza del Duomo per continuar amb la nostra ruta, però abans donarem un cop d’ull a la Torre Velasca de Milà. Es tracta d’un gratacels emblemàtic del 1950, que té forma de fong, i disposa de botigues, oficines i residències particulars. Es troba a uns 600 metres de l’església anterior, però és ben visible quasi de tot arreu.

3. Galeria Vittorio Emmanuelle II

I ens disposem a visitar, en la Piazza del Duomo, les galeries més famoses de Milà, la Galeria Vittorio Emmanuelle II. Segurament és un dels llocs més famosos de Milà; així que quan visitis aquesta centenaria ciutat, et recomanem que no te la perdis. Hi trobaràs una arquitectura que t’enlluernarà i podràs observar veritables obres d’art, úniques en el món. A més, podràs prendre’t un respir en algun dels històrics cafès que s’hi troben. Milà és la capital de la moda i la cultura d’Itàlia, i la Galleria Vittorio Emanuele II representa el seu nucli. Situada en la Piazza del Duomo, a l’esquerra de l’entrada principal, és fàcil donar-se de cara amb la impressionant i ornamentada galeria comercial.

L’estructura consta de dues arcades amb volta de vidre que es creuen en un octògon que cobreix el carrer que connecta la catedral amb la Piazza della Scala. Dins, hi ha lo què puguis esperar: una bona col·lecció d’emporis de luxe, cadenes internacionals, botigues de roba i restaurants gourmet. Per aquest motiu, la Galleria Vittorio Emanuele II està considerada una de les destinacions de compres més sofisticades de Milà.

Símbol de l’estil i la riquesa, la galeria presenta intrincats terres de mosaic i un magnífic arc que dóna pas als seus “carrers” coberts per pòrtics. Amb quasi 47 metres d’alçada i 389 tonelades de ferro (la major part utilitzat per construïr els esquelètics suports del sostre de vidre), la Galleria Vittorio Emanuele II és un lloc de visita obligada en qualsevol viatge a Milà. Sí, inclús si no t’interessa la moda i no tens planificat anar de compres. A continuació t’explico alguna curiositat sobre la galeria, el que hi ha per veure i quan. Al final tens un petit resum històric de l’edifici (que també és curiós).

Visitar la Galleria Vittorio Emanuele II

La Galleria Vittorio Emanuele II està oberta les 24 hores del dia (passejar-hi és gratuït) i set dies a la setmana. Evidentment, les botigues i restaurants tenen els seus propis horaris. Està més concorreguda els caps de setmana, sobretot els dissabtes, i també els dies laborables entre les 12h i les 18h. El centre comercial és una atracció important en una de les zones més concorregudes de Milà, per lo què és d’esperar que estigui molt més abarrotada i plena de turistes durant la temporada alta, entre juny i agost (també durant els esdeveniments de la setmana de la moda). Meca de les botigues d’alta costura i punt d’encontre de la jet set milanesa, la principal atracció de la Galeria és anar de compres. La seva abundància de boutiques d’alta gamma, botigues de dissenyadors caríssims i l’ambient de “veure i ésser vist” la converteixen en un lloc divertit per observar a la gent i fer teràpia de compres, o simplement per mirar aparadors. Si les compres no son lo teu, la visita vé acompanyada d’altres tradicions (ens explicarem) i moltes formes de gaudir de la seva impressionant arquitectura.

El brau de Torí

El terra de la galeria està decorat amb varis mosaics, i en el centre octogonal de l’edifici segurament veuràs a una multitud reunida entorn a una de les figures: El brau de Torí. Símbol agafat de l’escut d’armes de Saboya, es diu que el brau dóna bona sort als qui dónen 3 voltes amb el taló recolzat sobre els seus testicles. Això explicaria el profund forat que s’ha format en el paviment sota els atributs de l’animal. Sí, pot ser que te’l trobis de reformes, que passa de tant en tant.

Les botigues més prestigioses de Milà

Elegància, bon gust, delicadesa, armonia, serenitat, son algunes de les qualitats d’aquest lloc. Fins i tot els guàrdies de seguretat semblen portar uniformes que no desentonen amb l’espai. Éssent un dels llocs de pas obligatori per connectar la plaça de la Catedral de Milà amb la de la Scala, ha sabut mantenir-se impecable al pas precipitat dels locals i a les mirades curioses dels turistes. En els quatre monumentals passadissos d’aquesta galeria, s’alberguen les botigues més importants de tota la ciutat (Armani, Prada, Gucci o Louis Vuitton) i alguns dels restaurants més prestigiosos. Entre els més coneguts s’hi troba el Restaurant Savini. Segons les crítiques, és el lloc on es menja molt bé, encara que lamentablement no és un lloc per qualsevol: un sopar allí pot costar com el lloguer d’una habitació durant tot un mes. Fa uns anys hi havia també un McDonald’s, encara que fa poc ha estat desplaçat per Prada, possiblement per a no trencar amb l’armonia d’aquest brillant lloc. En un altre dels laterals s’hi troba el Town House Galleria, un dels hotels més luxosos de la ciutat, només a l’abast d’uns pocs afortunats.

Art i arquitectura

Possiblement, el més atractiu de la galeria siguin els mosaics del terra i la seva enorme cúpula acristallada, lo que la torna única en el món: a través dels cristalls hi passa el sol, creant formes i ombres en tot el recinte i donant calidesa a l’ambient. Per entrar, passaràs per una porta tant alta que et quedaràs una bona estona mirant-la, intentant calcular la seva alçada, encara que sense aconseguir-ho. Un cop a dins, tot el què vegis et transmetrà bellesa i bon gust; no és per a menys, tractant-se d’una de les obres arquitectòniques més meravelloses del món i una de les joies històriques de la ciutat de Milà. Una altra cosa per a ressaltar son les icones de les ciutats més importants d’Itàlia, il·lustrades sobre el terra de la galeria: el brau de Torí i la lloba de Roma son els més coneguts, però n’hi ha molts més. A més, sobre un dels laterals, s’hi troben dibuixats quatre continents (falta Oceania).

Bar Campari

Un altre lloc important és el Bar Campari; alguns diuen que és tant vell com la galeria. Durant la Segona Guerra Mundial el varen bombardejar, però fou reconstruït i mai va parar de funcionar. Solament fa uns anys va estar tancat perquè es va reestructurar, però ja es troba obert al públic. És un lloc increíble per prendre una tapeta a mitja tarda, encara que a l’igual que en la resta dels negocis de la Galeria, és exageradament car.

Ricordi

A un costat de l’edifici, es troba la botiga de música Ricordi. Té tres pisos i tot sobre òpera, música de cambra i altres vessants de la música acadèmica, així com també un pis plè d’àlbums de cantants populars, tant d’Itàlia com de la resta del món. Un lloc que t’aconsello que no et perdis!

Llibreria Bocca

Es tracta d’una encantadora botiga històrica que ha estat un pilar de la Galeria Vittorio Emanuele II des de la seva obertura al 1930. La llibreria fou en el seu dia la imprempta oficial de la Casa de Saboya i va publicar a autors com Pellico, Nietzche, Jierkegaard i Freud. És una de les llibreries més antigues del seu gènere encara en actiu, conta amb una divisió de venda al detall (títols nacionals i estrangers) i segueix produïnt llibres i diaris, a més de promoure actes culturals, exposicions d’art, presentacions de llibres i conferències.

Un xic d’Història

La Galeria Vittorio Emanuele II fou dissenyada per l’arquitecte Giuseppe Mengoni en l’estil renaixentista de l’època. La construcció va començar en el 1865 i va acabar menys de dotze anys després, un assoliment sorprenent en aquells temps. Però un núvol fosc planava sobre la gran inauguració: apenes uns dies abans, el cos sense vida de Mengoni va aparèixer sota de les bastides. Alguns varen creure que s’havia mort d’un atac de cor, mentres que altres varen especular que s’havia suicidat per les crítiques a la galeria i per el fet de que el rei, Vittorio Emanuele II, ni tant sols havia vist l’estructura. Tanmateix, lo què ningú sabia era que el rei estava malalt i va morir poc després, el 9 de gener de 1878. Dins, pot veure’s-hi una placa dedicada a Mengoni. Cal mencionar que aquesta galeria fou font d’inspiració per altres de similars d’Europa com les que es troben a Brussel·les, Londres i París. De fet, gràcies a la galeria de Milà, es va introduïr el terme “galeria” en aquest tipus de recintes.

A finals del segle XIX i principis del XX, La Galleria Vittorio Emanuele II era coneguda com “el saló de Milà” per la seva popularitat entre la burgesia milanesa. A finals dels anys seixanta, la seva fisonomia va canviar dràsticament, dominada per manifestacions d’estudiants radicals, mítings, debats i enfrontaments amb la policia. Però la Galleria va aconseguir reinventar-se un cop més, i avui és un magnífic lloc per passejar, observar a la gent, comprar i menjar (lo últim, a preus bastant esbojarrats).

Nosaltres també ens vàrem fixar amb dos espais més a dins de la galeria: per una banda, el Caffè Biffi, un cafè restaurant històric ubicat als baixos dins la galeria.

I per altra, el Museu Leonardo3 Museum (el Món de Leonardo), ubicat fent xamfrà amb la Piazza della Scala. Es tracta d’un museu amb exposicions de quadres restaurats digitalment, i models d’invents del geni renaixentista. És un innovador museu dedicat completament a Leonardo da Vinci. Un viatge interactiu a través de models funcionals de les seves màquines i com hem dit, la restauració digital de les seves pintures. El Món de Leonardo permet als visitants descobrir l’autèntic Leonardo da Vinci com artista i com a inventor, amb reconstruccions mai vistes abans de les seves màquines i restauracions de les seves pintures en l’estrena mundial. El “Lleó Mecànic”, la “Ballesta de Foc Ràpid”, l’Àguila Mecànica”, el “Gran Orgue Continu” i el “Canó de Vapor” son només algunes de les noves incorporacions a l’exposició. Els visitants podran veure l’estrena mundial de la reconstrucció física de la pintura “L’Últim Sopar” i del refectori de Santa Maria delle Grazie en l’època de Leonardo.

Els horaris de visita son de dilluns a divendres de 9:30 a 20:00h i els dissabtes i diumenges de 9:30 a 21:00h. El preu de l’entrada és de 14€ per la d’adults, i 11€ per la reduïda. Adjunto la seva pàgina web per obtenir més informació.

4. Piazza dei Mercanti

Visitada la galeria ens dirigirem a la Piazza dei Mercanti, una antiga plaça medieval on es feia un mercat. Durant l’Edat Mitjana aquesta era la plaça principal de la ciutat de Milà i un veritable centre d’activitat comercial. Ubicada entre la Piazza del Duomo i la Piazza Cordusio, a poca distància dels principals llocs d’interès de Milà, hauries de destinar uns minuts en veure-la. Varis edificis importants es troben en la Plaça Mercanti, incloent el Pallazzo della Ragione, el Palazzo delle Scuole Palatine i la Loggia degli Osii. També podràs veure algunes estàtues i monuments d’orígen romà.

Com hem dit, en la plaça observaràs el Palazzo della Ragione, un edifici del segle XIII que és l’antic ajuntament de la ciutat.

Molt a prop d’aquí, en el xamfrà entre Via Orefici i Piazza Cordusio, s’hi troba l’Starbucks Roastery el qual es va inaugurar en el 2018. El cafè italià no té res a veure amb el que es consumeix en Estats Units. Aquí, lo més habitual és que es serveixi en forma de espresso. Així que Starbucks tenia que fer algo especial per a portar el seu estil a Itàlia. I segurament ho han aconseguit. La Starbucks Roastery es troba en l’edifici de l’antiga borsa i oficina central de correus de la ciutat. Un Starbucks Roastery no és un Starbucks qualsevol. És una experiència en la que pots veure tot el procés de torrat del cafè. Evidentment, també es poden prendre una gran varietat de begudes: tot tipus de cafè fins a còctels. Vagis o no a consumir, el disseny interior és preciós i no fa falta pagar per entrar.

5. Santa Maria presso San Satiro, Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana

I en comptes d’anar cap a la Piazza della Scala, ens escapem un moment cap al barri de Cinque Vie a trobar l’església de Santa Maria Presso San Satiro. Es troba a 300m del Starbucks.

La seva construcció fou empresa a finals del segle XV per voluntat del Duc Gian Galeazzo Sforza i més tard continuada per Ludovico el Moro com a part d’un ambiciós programa de renovació de l’art en el ducat, que contemplava entre altres coses cridar a la cort milanesa artistes de tota Itàlia. L’edifici fou projectat segons el nou estil renaixentista importat al ducat per Donato Bramante. L’església, construïda englobant el més antic saceli de San Sàtir que li va donar el nom, és cèlebre per albergar l’anomenat “fals cor” de Bramante, obra mestra de la pintura en perspectiva renaixentista italiana.

Com que la mida del temple era molt reduïda, Bramante va decidir crear un absis fals. La il·lusió arquitectònica és tant bona que tens que apropar-te lateralment per veure que no és real. La veritat que ho aconsegueix!

Els horaris de visita de l’església son de dilluns a divendres de 7:30 a 12:00 i de 15:00 a 18:30h i els dissabtes de 15:30 a 19:00h i els diumenges de 9:30 a 12:00 i de 15:30 a 19:00h.

Ens dirigim ara al costat mateix, a veure la Pinacoteca Ambrosiana així com l’edifici de la Biblioteca Ambrosiana. La Biblioteca Ambrosiana és una de les fonts bibliogràfiques més emblemàtiques de Milà. Conté una gran varietat de manuscrits antics i alberga una galeria d’art anomenada la Pinacoteca Ambrosiana.

La Biblioteca Ambrosiana està considerada com la “joia de la corona” artística de Milà. Conta amb més de 750.000 volums, 2.100 incunables, 15.000 manuscrits, 60.000 cartes i documents i 10.000 pergamins. Entre els documents s’hi troba el Fragment Muratorià, que és la llista més antiga dels llibres considerats canònics del Nou Testament. Però una de les seves possessions més importants son els dotze manuscrits de Leonardo da Vinci, que inclouen el “Codice Atlanticus”, on es poden observar els seus invents.

En la Pinacoteca Ambrosiana, un dels museus més importants d’Itàlia, es poden visitar les 24 sales que segueixen un recorregut cronològic de tota la col·lecció del Cardenal Federico. A dins s’exhibeixen més de 1.500 obres d’artistes com Leonardo da Vinci, Bramantino, Jacopo Bassano, Ambrogio Bergognone, Tiziano, Bernardino Luini, Moretto, Giovanni Paolo Lomazzo, Jan Brueghel el Vell, Cerano, Morazzone, Daniele Crespi o Anton Raphael Mengs.

El cardenal Federico Borromeo, junt als seus agents, va recórrer tota Europa Occidental en busca de manuscrits i llibres. En el seu viatge va obtenir grans adquisicions com els pergamins del monastir benedictí de Bobbio i la cèlebre “Ilia Picta”. Després d’això, va decidir crear un espai per aquells erudits que estaven al servei de la contrarreforma catòlica. Va obrir les seves portes el 8 de desembre de 1609, convertint-se en la cinquena biblioteca més antiga d’Europa. Les constants adquisicions varen portar a ampliar la Biblioteca Ambrosiana, construïnt un nou edifici que inclouria una pinacoteca plena de pintures, escultures i dibuixos de diversos artistes com: Leonardo da Vinci, Bramantino, Botticelli, Tiziano, Brueghel o Caravaggio.

L’horari de visita de la Pinacoteca és de 10:00 a 18:00 hores, i el de la Biblioteca és de 9:00 a 16:50 hores. Pots entrar a la Pinacoteca Ambrosiana per 15€ i hi ha una entrada combinada per entrar també a l’edifici de la Cripta San Sepolcro que costa 20€ (l’entrada sola a la cripta costa 8€). Adjuntem la pàgina web per l’actualització de la informació, horaris i preus.

La Cripta San Sepolcro es troba ben bé al costat. Es tracta d’una església medieval hipogea de 1.030 amb una cripta romànica digne d’interès.  El paviment es va realitzar utilitzant les antigues pedres de l’antiga ciutat de Mediolanum: un autèntic viatge al cor de Milà a través de la història de la ciutat. Nosaltres vàrem comprar l’entrada combinada i vam accedir als dos espais.

L’horari de visita de la Cripta San Sepolcro és de 10:00 a 18:00h (dimecres tancat), i els preus com hem dit son de 8€ per l’entrada general, 6€ l’entrada reduïda, i 20€ l’entrada combinada amb la Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana. 

I no ens allunyarem de la zona sense vorejar i veure per fora els edificis de la Biblioteca, Pinacoteca i Cripta San Sepolcro. La veritat és que val molt la pena la visita.

També és interessant saber, que a escassos 100 metres de l’edifici de la Biblioteca Ambrosiana s’hi troba la botiga de delicatessen més famosa de Milà, anomenada “Peck”. Es troba a la Via Spadari, nº9. El seu horari d’obertura és de 9:00 a 19:30h (diumenge tancat).

I abans de marxar cap a la Piazza della Scala, ens acostarem un moment a veure una obra d’art contemporani, anomenada L.O.V.E. Es tracta d’una escultura que porta l’acrònim de “Libertá, Odio, Vendetta, Eternitá” (Llibertat, Odi, venjança i Eternitat). L’autor de l’obra és Maurizio Cattelan, i encara que ell mai ha comentat públicament el significat de la seva obra, nosaltres entenem que és un “que el fo-tin” al món capitalista dels banquers i les finances. I tu, què n’opines?

Es tracta d’una atracció singular de la ciutat, ubicada a 350 metres de la Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana (uns 5 minuts a peu), a la Piazza degli Affari.

6. Piazza della Scala

Ens en tornem a creuar la Galleria Vittorio Emanuele II cap a la Piazza della Scala. La Piazza della Scala és una plaça peatonal de la ciutat, connectada a la plaça principal de la ciutat (Piazza del Duomo) mitjançant la Galeria Vittorio Emanuele II. Es diu així en honor al conegut Teatre alla Scala, que ocupa el costat nord-oest de la plaça; aquest edifici conté a més del teatre el Museu Teatrale alla Scala, dedicat a la història de La Scala i la òpera en general. En el cantó oposat a La Scala, al sud-est, hi ha el Palazzo Marino, l’ajuntament de Milà.

Un altre edifici important situat en la plaça és el Palazzo della Banca Commerciale Italiana, en el costat nord-est. El cantó sud-oest de la plaça alberga l’entrada a la Galeria Vittorio Emanuele II i el Palazzo Beltrami. La major part dels edificis de la plaça son obra de l’arquitecte Luca Beltrami, que va dissenyar el palau homònim, la façana del Palazzo Marino, i l’edifici de la Banca Commerciale Italiana. En el centre de la plaça hi ha un monument a Leonardo da Vinci, obra de l’escultor Pietro Magni (del 1872).

El primer que farem serà anar a veure el Teatro alla Scala. Es tracta d’un dels teatres d’òpera més famosos del món. Està impregnat d’història, per això el volem veure (com a mínim per fora). Si t’agrada l’òpera, definitivament, no te’l pots perdre. Mentres puges les escales cap al teatre podràs trobar-te amb fotos històriques, com la de la primera vegada que Maria Callas va estar aquí i va cantar en públic, enlluernant-ho. També hi ha fotos de tenors distingidíssims com Alfredo Kraus i Luciano Pavorotti. I com no? Precioses fotografies de Joan Sutherland, Cecilia Bartoli i tantíssims altres cantants únics.

Hi ha una visita guiada que pots fer per conèixer més de la història del teatre i de l’òpera. I, al sortir, no deixis de passar per la petita botiga, on hi trobaràs records i peces úniques de la música que segurament t’agradarà conservar per sempre, junt al mini catàleg del teatre. També tens la opció de visitar el museu del teatre. L’horari del mateix és de 9:00 a 17:30 hores. Adjunto la pàgina web del teatre.

La construcció del Teatro alla Scala fou ordenada per l’arxiduc Fernando de Austria després de la destrucció de l’antic Teatre Ducale, en el 1776. El seu nom prové de l’Església de Santa Maria alla Scala, la qual es trobava anteriorment en el mateix emplaçament. El teatre ha tancat les seves portes en dues ocasions:

• La primera vegada, entre 1943 i 1946, quan va tenir que ésser reconstruït després de patir danys importants en la seva estructura per els bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.
• La següent va succeïr entre 2002 i 2004, però en aquest cas només es va deure a una renovació. Per a la seva reobertura, es va presentar novament “L’Europa Riconosciuta” de Salieri, la primera obra presentada en la inauguració en el 1778.

El Teatro alla Scala conta amb una col·lecció artística relacionada amb el món de la música i l’òpera. En la visita podràs veure elements de decorat, postes en escena, vestits, busts i pintures. A més, podràs veure amb els teus propis ulls l’auditori, les llotges i el luxós vestíbul amb revestiments de vellut vermell, estucs daurats i una aranya de vidre amb 383 bombetes. Per conèixer el Teatro alla Scala en un recorregut guiat de 1 hora en espanyol, aquí. Nosaltres, al final, per falta de temps, vàrem acordar deixar la visita guiada per una altra ocasió.

En la mateixa Piazza della Scala hem dit que s’hi troba l’actual ajuntament, el Palazzo Marino, el qual és un palau manierista majestuós del segle XVI amb grans frescos que funciona com ajuntament i on s’ofereixen tours també. L’horari de visita del mateix és de 8:00 a 20:00h (diumenges tancat).

7. Chiesa di San Fedele

Continuarem la nostra ruta en direcció al Quadrilatero d’Oro, passant per la Chiesa di San Fedele, una església jesuïta que data del segle XVI, amb una cripta i una col·lecció de quadres i relíquies que val la pena visitar.

Els horaris d’obertura de l’església son de dilluns a dimarts de 7:30 a 16:00h, de dimecres a divendres de 7:30 a 18:00h, els dissabtes de 14:00 a 19:00h i els diumenges i festius de 10:00 a 12:00h i de 14:00 a 19:30h. Per entrar a l’església cal abonar l’import de 5€ (entrada general), i 3€ per l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web.

Entrarem a la Via degli Omenoni, per veure per fora la Casa degli Omenoni. Aquesta és una casa que val la pena descobrir a Milà. El seu nom formal és Palazzo Leoni-Calchi, però com que en la seva façana hi ha 4 grans escultures, els milanesos l’anomenen “casa dels homes”. Està darrera mateix de l’església de San Fedele i és molt bonica i molt curiosa de veure.

I abans d’entrar al Quadrilatero d’Oro, passarem per davant de la Casa-Museu del Manzoni. Es tracta de la casa natal de l’escriptor Alessandro Manzoni, amb disposició de visites guiades i una biblioteca centrada en la història de la zona.

L’horari d’obertura és de dimarts a divendres de 10:00 a 18:00h i dissabtes de 14:00 a 18:00h. El preu per accedir-hi son 9€. Adjunto la pàgina web.

8. Quadrilatero d’Oro

Ara sí, ens disposem a entrar dins del Quadrilatero d’Oro, el quadrilàter de la moda, també conegut com a Quad d’Oro, on es troben les botigues de roba més sofisticades i cares de tot Milà i, possiblement, del món; les quals son visitades cada any per nombroses estrelles que van a buscar exquisits vestits i accessoris. Les botigues amb seu en aquest daurat espai son Dolce & Gabanna, Dior, Cavalli, Armani, Valentino,…, en locals d’un luxe excessiu i envoltats de cafès i perruqueries del mateix nivell. Et recomano que hi dónis una volta inicialment per la Vía Montenapoleone, on trobaràs fantàstiques botigues de Versace, Armani, Dolce & Gabbana, Valentino, Rolex, Dior…, per anomenar els millors i més prestigiosos representants de la moda italiana. En una mitja hora haureu recorregut tot el quadrilàter.

El Quadrilatero d’Oro està delimitat per 4 vies o carrers: el Corso Venezia, la Vía della Spiga, la Vía Alessandro Manzoni, i la Vía Montenapoleone. Recomanem que recorreu les 4 vies, tal com vàrem fer nosaltres… Però si n’haguéssim d’escollir 1 o 2, jo personalment recorreria la Via Alessandro Manzoni, ja que està plena de palaus (nº 6, 12, 30, i 39) així com també de botigues. També recorreria el Corso Venezia, en la qual també s’hi troben grans palaus (Palazzo Fontana-Silvestri en el nº10, Palazzo Serbelloni en el nº16, i Palazzo Castiglioni en el nº47). A la Via Montenapoleone nº8 ens hi trobarem un cafè-pastisseria tradicional que val la pena entrar. Es tracta de “Cova” (horaris d’obertura de dilluns a dissabte de 8:30 a 20:00h i els diumenges de 9:30 a 19:30h). Nosaltres ens el vàrem perdre…

Empapats de l’ambient de superluxe de la zona, baixarem per el Corso Vittorio Emanuele II per arribar fins a la Piazza del Duomo. Son uns 700 metres de recorregut, per un carrer principal i també molt comercial de Milà. Al final, tenim les imatges i vistes de la façana lateral del Duomo.

9. Barri de Brera i Pinacoteca de Brera

Arribats a la Piazza del Duomo, ens dirigim ara cap a l’últim emplaçament de la nostra ruta en el dia d’avui: el Barri de Brera.  Des de la Piazza del Duomo fins al cor del barri de Brera hi ha uns 15 minuts de passeig (aproximadament 1 kilòmetre). Pujarem per la Via Brera, que és la via principal d’un barri bohemi, jove i animat. Aquest encantador districte es troba al nord del Duomo, entre Borgonovo i Broletto. Aquí, l’atmosfera és diferent, i té un aire bohemi, un barri ple de acadèmies d’art, galeries, restaurants i bars de moda. És un lloc perfecte per gaudir d’un bon àpat, un aperitiu milanès, sortir a prendre una copa, o simplement caminar pels carrers empedrats i admirar l’arquitectura.

Un bon motiu per visitar el Barri de Brera és poder entrar en una de les galeries d’art més importants d’Itàlia, la Pinacoteca de Brera. Per l’hora que era, nosaltres no hi vàrem poder entrar però és totalment recomanable. Ubicada en el Palazzo Brera, la Pinacoteca és una galeria d’art que conté una gran col·lecció d’art italià i és un dels museus més visitats de Milà. En el passat, el palau va servir com a convent i com a biblioteca nacional, però es va convertir en museu durant el segle XIX. Dins de la galeria, pots trobar obres tant famoses com el “Matrimoni de la Verge” de Rafael, “Pietá” de Bellini, “L’últim Sopar” de Rubens i “L’adoració dels mags” de Correggio. Ubicada a prop del Castell Sforzesco i de la Piazza del Duomo, et serà fàcil de trobar.

Com hem dit, el Palazzo Brera fou el lloc escollit per l’Emperatriu Maria Teresa d’Àustria, per instal·lar-hi l’Acadèmia de Belles Arts a Brera. La seva missió era la d’oferir als estudiants d’art l’oportunitat d’estudiar de prop les obres mestres que allí s’hi trobaven. En el 1882, la Pinacoteca es va independitzar de l’Acadèmia i des de llavors la seva col·lecció s’ha expandit. Una dada interessant és que al contrari d’altres importants museus d’Itàlia, no v començar com una col·lecció d’art privada. En l’actualitat, les obres es troben distribuïdes en ordre cronològic al llarg de les 38 sales del museu. La Pinacoteca di Brera conserva més de 400 obres i és un dels museus més importants del món.

Si el vols veure només per la seva arquitectura, es pot recórrer el pati interior de l’edifici sense pagar entrada.

El Palau de Brera data dels segles XVI i XVII. Fou fundat per jesuïtes sobre el monastir de Santa Maria di Brera Humiliati. Quan l’ordre dels jesuïtes fou abolida en el 1773, el lloc va quedar com a seu de la biblioteca i de l’Observatori.

L’horari d’obertura de la Pinacoteca és de dimarts a diumenge de 8:30 a les 19:15h (l’última entrada és a les 18:00h). El preu de l’entrada general és de 15€, i 10€ per l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web per obtenir més informació.

Vista la Pinacoteca, esperarem l’hora de sopar fent un passeig per el Barri de Brera. Pujarem per la Via Brera i al cap de solament 100 metres de la Pinacoteca ens trobem amb el Bar Jamaica (Vía Brera, 32), el qual  té un caràcter de bar bohemi totalment integrat amb el barri.

Ara passarem pel costat de la Chiesa Santa Maria del Carmine, una església romànica del segle XV amb un interior barroc, amb molts quadres, frescos i estàtues. L’horari d’accés a l’església és de 7:15 a 19:15h. Està ubicada a uns 400 metres del bar Jamaica, cap al sud, a la Via del Carmine.

Continuem la nostra ruta anant a buscar la Vía Pontaccio, la qual fa xamfrà amb la Via Brera un xic més amunt del Bar Jamaica. Allí prop ens trobem (a uns 120 metres) una altra de les esglésies que val la pena visitar del barri de Brera, la Chiesa Parrocchiale di San Marco. Es tracta d’una imponent església catòlica construïda en el segle XIII, amb un interior d’estil barroc amb frescos. L’horari de visites és de les 7:00 a les 12:00h i de les 16:00 a les 19:00h.    

Continuem la passejada per la Via Pontaccio. Hi passegem uns 300 metres cap a l’oest, fins a trobar l’enllaç amb la Via Garibaldi, que torna a pujar cap el nord. Aquí, ens trobem amb la Chiesa San Simpliciano, a uns 230 metres del xamfrà entre Via Garibaldi i Via Pontaccio. Aquesta és l’església dels primers cristians, amb art i elements arquitectònics de moltes èpoques en el seu elegant interior. L’horari de visites és de les 7:15 a les 12:00h i de les 15:00 a les 19:00h.

Ens endinsem per carrerons del barri de Brera, en direcció nord-est, i al cap de 900 metres ens trobem amb l’última església que volem visitar. Es tracta de la Chiesa Santa Maria degli Angeli. És una església catòlica ubicada a la Piazza Sant Angelo, 2. Els horaris de visita son de les 6:30 a les 20:00h tots els dies.

I finalment, arribem al Corso Como, ubicat a 900 metres al nord-est del barri. Hi entrarem per la Porta Garibaldi. És una via principal molt animada plena de botigues, bars i restaurants. En principi aquí és el lloc on hem previst buscar un restaurant per sopar.

Altres llocs interessants en el Barri de Brera son el Piccolo Teatro, el Jardí Botànic de Brera i l’Observatori Astronòmic, famós per ser el lloc on l’astrònom Giovanni Schiaparelli va observar els coneguts “Canals de Mart” per primera vegada. També és un barri ideal per a passar una tarda prenent el típic aperitiu milanès en algun dels seus bars, o sopar menjar tradicional en algun dels seus locals més recomanats, com “La Tasteria Milano” o el fantàstic “Taglieri e Bicchieri”, dos dels millors restaurants on menjar a la ciutat de Milà.

Havent sopat, fem una última volta cap al sud entrant un altre cop al cor del Barri de Brera, i més tard anirem a buscar el metro per entornar-nos-en al nostre Hotel. Tenim a prop la parada “Garibaldi FS”, on agafarem la línia 2 que ens durà fins a la nostra parada de “Centrale FS”. El trajecte és de solament uns 4 minuts (son dues parades), ja que estem força a prop del nostre Hotel.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:

Si estàs preparant una escapadeta per fer en un cap de setmana a Milà en 2 o 3 dies, ets un afortunat. Perquè no només coneixeràs els principals barris de la ciutat i els seus llocs més turístics, sinó que et donarà temps per a fer alguna excursió fora del casc històric de Milà.

Ho hem organitzat de la següent manera: 2 dies per visitar el centre històric de Milà, i un tercer dia on us proposem 2 opcions: per una banda, ampliar la visita i realitzar un tercer dia a Milà (opció recomanada), o realitzar una excursió per lliure al llac de Como.

Lo mínimament ideal seria fer una estada de 2 dies a Milà, ja que els plans culturals son varis i hi ha un fotimer de llocs que visitar a la ciutat. A Milà és impossible avorrir-se i t’ho demostraré amb aquesta ruta que estàs a punt de llegir. En aquest article t’ensenyaré com organitzar cada dia de la teva escapada de Cap de Setmana a Milà perquè aprofitis el temps al màxim. Sé que organitzar cada jornada és un puzzle amb moltes variables, així que vull ajudar-te perquè surti perfecte.

Podríem dir que qualsevol època és bona per a fer una escapada a Milà i no ens equivocaríem i és que cada moment de l’any, és únic per a la ciutat. Nosaltres teníem algunes premises a l’hora de fer aquesta escapada a Milà, com seria evitar els mesos d’estiu, degut a les temperatures i la humitat xafogosa de l’ambient, i evitar les festivitats com Nadal i Setmana Santa (evitar aglomeracions). Estratègicament ens vàrem escapar en el cap de Setmana que coincidia amb el Pont de la Puríssima i la Constitució, als inicis del mes de Desembre, i creiem que va ésser un èxit, ja que no ens vàrem trobar amb masses de turistes pels llocs. Diguem, que va ser bastant “suportable”.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones, atraccions i espais que la ciutat de Milà disposa, i conèixer-los a fons, sense cap necessitat de voler veure la totalitat de la ciutat o el màxim d’ella. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar. Es tracta d’una escapada de cap de setmana llarg per Milà amb la possibilitat d’acostar-nos al Llac de Como en el tercer dia, en el Pont de la Constitució i la Puríssima de Desembre. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vam visitar:

Dia 1: Piazza del Duomo + Galeria Vittorio Emmanuelle II + Piazza dei Mercanti + Santa Maria Presso San Satiro + Pinacoteca Ambrosiana + Piazza della Scala + Quadrilatero d’Oro + Corso Vittorio Emmanuelle II + Barri de Brera

Dia 2: Castello Sforzesco + Parco Sempione + Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore + Santa Maria delle Grazie (Cenacolo Vinciano) + Basílica de San Ambrogio + Basílica de San Lorenzo Maggiore + Barri Navigli

Dia 3 (Opció A):  Porta Venezia + Centrale + Porta Garibaldi i Porta Nuova + Isola + Cimitero Monumentale + Chinatown + San Siro + Piazza del Duomo de nit

Dia 3 (Opció B): Excursió per lliure al Llac de Como

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en la ciutat de Milà:

Una ruta per Milà en 3 dies és el temps ideal per conèixer la ciutat sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquesta escapada inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, el recorregut que hauries de caminar cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen més la pena que d’altres.

A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per la ciutat de Milà. Corresponen a 5 grans camps:

1. Vols econòmics
2. Trasllat de l’aeroport al centre
3. Allotjament
4. Com ens mourem per Milà
5. Tarja turística “Milan Pass”

1. Vols econòmics

La clau és buscar els vols amb molta antel·lació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. La nostra escapada va ser per unes dates específiques, en el Pont de la Constitució de Desembre, per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant aquestes dates. L’aeroport de Milà al qual vàrem volar és l’Aeroport Internacional de Milà – Malpensa (MXP). L’aeroport de Milà-Malpensa es situa en la província de Varese, prop de Gallarate, i a 35 kilòmetres de Milà. És un dels tres aeroports en l’àrea de Milà:

Plataforma Skyscanner

Vam comprar vols molt econòmics. Els vols d’anada i tornada més econòmics durant el Pont de la Constitució ens van sortir per 70€ per persona, amb la companyia Vueling.

2. Trasllat de l’aeroport al centre

L’aeroport de Milà en el que vàrem arribar nosaltres és l’Aeroport Internacional de Milà – Malpensa. S’hi pot arribar en tren, autobús, transfer, cotxe de lloguer i taxi. Veurem els preus i la durada del viatge per a totes les opcions disponibles. L’Aeroport Malpensa de Milà, és l’aeroport internacional més gran de la ciutat llombarda. Milà conta amb 4 aeroports, dels quals 3 d’ells cobreixen el trànsit aeri comercial: Aeroport de Milà Linate, Aeroport d’Orio al Serio, i l’Aeroport de Malpensa. Si arribes en avió, l’Aeroport de Malpensa és un dels més populars, gràcies a la gran quantitat de vols internacionals i nacionals, amb companyies de línia i low cost des de tota Europa, Itàlia i el món. Veurem com arribar a Milà des de l’Aeroport Malpensa (MXP), amb les millors opcions:

Com arribar a Milà des de l’Aeroport Malpensa en Tren:

Per traslladar-se des de Malpensa al centre de Milà (o viceversa) es pot utilitzar el servei de trens, anomenat Malpensa Express, que en només 40 minuts i al preu de 13€ connecta l’aeroport amb l’Estació Central de Milà en ple centre de Milà. Aquest és el que vàrem utilitzar nosaltres. També para en altres estacions. El tren Malpensa Express surt amb una freqüència aproximada de 30 minuts, des de les 4a.m. fins la mitjanit. Aquest tren s’agafa des de la Terminal 1, pis -1, les escales o ascensors es troben en el lobby central, entre la sortida 5 i la sortida 6. També des de la Terminal 2. És bastant fàcil arribar-hi, hi ha molts rètols informatius. És important recordar que aquest servei NO és realitzat per Trenitalia (les ferrovies de l’estat) sinó per TreNord, una companyia ferroviària regional de la regió de la Llombardia. Així que els bitllets els podeu comprar directament a https://www.malpensaexpress.it/ en comptes de trenitalia.com. Podeu arribar a Milà (estacions de Milano Centrale o Milano Cadorna) des de l’Aeroport de Malpensa (terminals T1 i T2) en tren amb l’empresa TreNord. El cost des de la T2 cap a Milano Central és de 13€ i es tarda 58 minuts. Per consultar preus i horaris actualitzats del servei ferroviari Malpensa-Milà, aquí. Estigueu atents perquè el bitllet s’ha de validar en les màquines abans de pujar al tren. Passen bastant els controladors, i et posen multa si no portes el bitllet. Per això, et recomano que el compris i el validis abans de pujar.

Com arribar a Milà des de l’Aeroport de Malpensa en Trasllat privat

Si desitges viatjar còmodament, pots optar per un trasllat privat des de l’Aeroport al vostre hotel en el centre de Milà. És ideal per si portes molt equipatge, sou almenys 3 persones o arribes/surts molt tard o molt d’hora. Reservar un trasllat privat amb conductor és l’opció més còmoda, amb un cost mitjà de 100 euros, des de l’Aeroport de Malpensa a l’horari d’arribada indicat, fins al vostre hotel en el centre de Milà. Pots reservar amb l’empresa Civitatis, aquí.

Com arribar a Milà des de l’Aeroport de Malpensa en autobús

Una altra alternativa per arribar a Milà des de l’Aeroport de Malpensa és agafar un autobús: hi ha vàries companyies que ofereixen servei regular:

• “Malpensa Shuttle”: és un dels serveis més coneguts, té parades en l’Estació Central de Milà, en la Fira Fiera Milano City – a Piazzale Lotto fins a la Terminal 1 de Malpensa. La pàgina oficial és la següent: https://www.malpensashuttle.it/
• “Malpensa Bus Express”: Gestionat per Autostradale, la pàgina oficial: https://autostradale.it/
• “Caronte”: Autobús amb servei des de Milano Centrale a l’aeroport de Malpensa. Pàgina oficial: https://www.caronte.eu/linee/linee-aeroportuali/milano-staz-centrale-malpensa/
• “Terravision”: Una altra companyia bastant coneguda. Pàgina oficial: https://www.terravision.eu/

El preu mitjà del ticket per a totes aquestes companyies d’autobús és de uns 10€ (aproximadament només l’anada) des de les 4ª.m. fins la mitjanit, connecten Malpensa a l’estació de trens Milano Centrale en tant sols 1 hora. A vegades ofereixen ofertes d’anada i tornada, depèn de la temporada. Poden verificar en les pàgines oficials de cada companyia. També podeu veure-ho aquí per a comprar el bitllet online.

La pàgina oficial de Malpensa és https://www.milanomalpensa-airport.com/it/. Aquí hi trobaràs molta més informació útil per organitzar el teu viatge: conèixer l’estat dels vols en temps real, veure els mapes de l’aeroport, o satisfer qualsevol altre dubte sobre l’aeroport o sobre el teu viatge.

Com arribar a Milà des de l’Aeroport de Malpensa en Taxi

Si viatges amb molt equipatge, o en horaris difícils, pots utilitzar els taxis per moure’t. En l’Aeroport de Malpensa pots trobar-hi taxis en la zona de “Arrivi” (arribada) en la porta 6 de la Terminal 1, i en la porta 4 de la Terminal 2. Els preus per arribar a Milà en taxi des de l’Aeroport de Malpensa són fixes, i són aquests:

• Tarifa fixa des de l’Aeroport de Malpensa al centre de Milà (i viceversa): 104€
• Tarifa fixa des de l’Aeroport de Malpensa a la zona de Milà Fiera Rho (i viceversa): 86€
• Tarifa fixa des de l’Aeroport de Malpensa a l’Aeroport de Linate: 116€
• Tarifa fixa des de l’Aeroport de Malpensa a la ciutat de Varese (i viceversa): 74€

Algo súper important, preguntar sempre abans de pujar al taxi per el preu final, a vegades s’aprofiten una mica dels turistes, no tots, però podria passar, així que per evitar problemes o mals moments, lo millor és preguntar abans de pujar. Millor si porteu la direcció per escrit, i confirmeu el preu abans de pujar-hi.

3. Allotjament

Et recomano que t’allotgis en un apartament o en un hotel com més a prop possible del centre de Milà millor, és a dir, com més a prop de la Plaça del Duomo, millor. Si no és així, lo millor és que l’allotjament estigui a prop d’una parada de metro o tramvia que porti al centre de la ciutat. De fet, nosaltres vam buscar l’allotjament i a la zona del Duomo era terriblement car. Varem optar per allotjar-nos a prop de l’Estació Central de trens, a uns 5 minuts de distància, amb parada de metro directa fins al centre. Al viatjar fora de temporada i, sobretot al fer-ho amb la màxima antelació possible i comparant preus, també va ajudar que el nostre allotjament tingués una bona relació entre qualitat i preu. Per reservar l’allotjament ho solem fer en qualsevol de les dues plataformes especialitzades:

• Booking: Allotjament amb cancel·lació gratuïta
• AirBnb: Allotjaments especialistes en apartaments, també amb l’opció de cancel·lació gratuïta

Nosaltres ens vam allotjar en un petit i confortable Hotel de 3 estrelles molt a prop del Centre Històric de Milà, anomenat Hotel Bolzano. Aquí us adjunto la pàgina web. El vam contractar per la plataforma Booking. La relació qualitat/preu va ser fantàstica. Per arribar a la Piazza del Duomo s’hi tardava uns 10 minuts (5 minuts a peu fins la parada de metro “Centrale” de la línia M3 i 5 minuts amb metro fins a la parada de “Duomo”).

4. Com ens mourem per Milà

Un cop contractat l’Hotel a prop de l’Estació Central de Milà, hem de dir que el mitjà de transport que farem servir més durant els 3 dies que estarem a la ciutat seran pràcticament les nostres cames, ja que hem planificat  cadascun dels dies de la nostra escapada tenint en compte aquest requisit, i que la ruta fos llògica per realitzar-la a peu. Només utilitzarem el metro (4 parades de la línia M3) per arribar-nos al centre de la ciutat.

Conèixer les possibilitats que ofereix la nostra destinació de vacances és imprescindible. En el cas de Milà, i si t’allotges en el centre de la ciutat (o a prop d’ell), és probable que quasi no utilitzis el transport públic, ja que no és una ciutat massa gran i pot recórre’s a peu amb facilitat (almenys pels seus punts d’interès i llocs a veure a Milà). Únicament necessitarem el transport públic per anar de l’Hotel al centre de la ciutat, i per visitar alguna zona més allunyada del centre.

Bitllets de transport: Abonaments i tarifes

Els bitllets per el transport es compren en les parades de metro (hi ha màquines per això), quioscos i estancs. Si veus que necessitaràs varis tickets, pots comprar-los de cop ja que només s’activen en el moment de validar-los. Els bitllets més importants son:

• Bitllets senzills (2€): Té una validesa de 90 minuts i es poden fer tantes combinacions com vulguis. Inclús pot servir d’anada i tornada (sempre que no passin els 90 minuts).
• Abonament 10 viatges (18€): Son intransferibles, només els pot utilitzar una persona.
• Abonament 1 dia (7€): Vàlid per a 24 hores amb ús il·limitat
• Abonament 3 dies (12€): Vàlid per 72 hores amb ús il·limitat
• Milano Card (12,5€): Abonament turístic amb transport inclòs. A mi no em convenç, però pots veure més informació sobre aquesta targeta turística aquí.

Nosaltres varem comprar l’abonament de 3 dies, ja que mínimament feiem 2 viatges amb metro al dia (un al matí per anar al centre de la ciutat, i l’altre a última hora del dia per tornar al nostre Hotel). En vam fer algun més per visitar alguna atracció més allunyada…

Transport públic de Milà

Moure’s a Milà és absolutament senzill; pots fer-ho aconseguint un abonament que et permeti viatjar còmodament en autobusos i metros sense tenir que preocupar-te per si portes o no efectiu a sobre o pots pagar la tarifa cada cop que decideixis viatjar. Una altra dada interessant i que pot ser que et sigui molt útil és que a Milà, a diferència de la majoria de les ciutats espanyoles fins al moment, les mascotes poden viatjar en el metro, així que si tens pensat viatjar amb el teu amiguet, és algo menys de lo què has de preocupar-te. En lo que respecta a les tarifes del transport públic, son molt coherents amb els serveis que presten. I també tens la opció d’adquirir una targeta diària il·limitada o un abonament amb 10 viatges (intransferibles). Si vols més informació, pots consultar en la web oficial de la xarxa de transports de Milà ATM: https://www.atm.it/en/. A continuació repassarem els tipus de transport disponibles per moure’s a Milà.

Metro

Existeixen 4 línies molt extenses de metro a Milà; cal mencionar que és la ciutat que millor distribuïdes té les estacions i que posseeix una major extensió en la seva línia de metro de tot el país. Es tracta d’una xarxa complexa de connexions que data dels anys 60 i que es manté en bon estat. El metro, és un mitjà de transport segur, fàcil d’utilitzar a nivell turístic i té bons serveis fins passada la mitjanit. Si tens pensat utilitzar molt aquest transport potser que et convingui comprar un abonament que et serveixi per realitzar els viatges que vulguis al llarg de la teva estança. Aquí pots consultar el mapa de la xarxa de metro de Milà

Viatjar en tramvia

Des de l’any 1876 els tramvies formen part de la vida de Milà, éssent una de les seves grans icones, a l’igual que ho son a Lisboa. És un altre mitjà de transport que et permetrà arribar a diferents punts de la ciutat, inclús en les zones més allunyades, com la regió de Brezzo, on es troba un parc conegut com “Parco Nord”, un lloc immens ple de verdor al que et recomanem visitar perquè no et decepcionaràs. Els tramvies ofereixen serveis durant tot el dia i connecten la ciutat a través d’una xarxa bastant àmplia. A més, és una bonica experiència viatjar en vehicles que tenen més de 80 anys; encara que si viatges a Milà a l’estiu voldràs agafar els més moderns, provistos d’aire acondicionat que faran que el teu viatge es converteixi en un alleugement enfront a l’esgotador calor de la ciutat.

Moure’s amb autobús

Si tens pensat viatjar a algun lloc i tornar de nit, et recomanem que miris els horaris dels autobusos per a quedar-te tranquil de que no tindràs inconvenient en tornar a l’hotel o al lloc on estiguis parant quan tú ho desitgis sense tenir que passar-te varies hores esperant en els carrers.

Autobusos nocturns a Milà

Si tens pensat viatjar a algun lloc i tornar de nit, et recomano que miris els horaris dels autobusos per a quedar-te tranquil de que no tindràs inconvenient en tornar a l’hotel o al lloc on estiguis parant quan tú ho desitgis sense tenir que passar-te varies hores esperant en els carrers. Hi ha 10 línies d’autobús nocturn que operen els divendres i dissabtes. Tanmateix, també és possible utilitzar el metro o el tramvia 0 i 91, ja que ofereixen servei nocturn tots els dies.

Lloguer de bicicletes

Milà no té grans pujades pròpiament dites, encara que sí hi ha carrers que són difícils de transitar al ésser empedrats; tanmateix, si t’agrada anar en bicicleta és una alternativa fabulosa per a conèixer aquesta preciosa ciutat. Et trobaràs varis llocs on llogar una bicicleta i començar a pedalejar per aquesta ciutat metropolitana. Al realitzar la teva visita en bicicleta no solament respires aire pur sinó que a més fas exercici i pots passejar-te pels diferents racons verds de la ciutat i descansar una mica mentres escoltes el sò dels ocellets. Els diumenges, tots els parcs de la ciutat s’omplen de famílies que concorren amb les seves bicicletes a gaudir del dia lliure; podràs visitar així els canals i carrils de les zones campestres de les afores de la ciutat en un ambient agradable i familiar.

Taxis

Aquesta sempre és una de les últimes opcions que escollim, i és que en quasi totes les ciutats turístiques moure’t en taxi sol ésser car, i Milà no és l’excepció. El servei és impecable, sempre et trobes un taxi i els viatges resulten còmodes i agradables, encara que les tarifes no son gaire econòmiques. De totes formes ja saps, com en qualsevol altre lloc, un taxi sempre pot treure’t d’un compromís i portar-te a una destinació en particular en un temps rècord.

5. Tarja turística “Milan Pass”

Amb la “Milan Pass”, la targeta turística de la capital llombarda, obtindreu l’entrada gratuïta a nombrosos museus de la ciutat i l’ús il·limitat del transport públic. Les atraccions que estan incloses en la tarja son:

• Ascensor d’accés a les terrasses de la catedral de Milà
• Teatre alla Scala: podreu escollir entre l’entrada gratuïta al seu museu o una reducció per a una visita guiada per el seu interior.
• Pinacoteca Ambrosiana
• Museu de la Ciència i la Tecnologia
• Museu Casa Milan
• Visita interactiva per l’exposició Leonardo 3: el món de Leonardo da Vinci
• Visita per les vinyes de Leonardo da Vinci
• Museu Bagatti Valsecchi
• Museu de l’Art i de la Ciència
• Trienal de Milà.

Aquestes entrades gratuïtes us permetran estalviar diners en la vostra visita a Milà, ja que la suma total dels tickets individuals de totes aquestes atraccions excedeix en més de 120€ al preu final de la targeta Milan Pass. Així mateix, s’inclouen altres activitats com els tours de compres als outlets de Seraville i Foxtown.

Transport

La targeta Milan Pass inclou transport, a escollir entre aquestes dues modalitats:

• Autobusos turístics de City Sightseeing: podreu pujar i baixar tantes vegades com vulgueu en qualsevol de les parades de la seva ruta.
• Autobusos turístics de City Sightseeing i transport públic: us permetrà viatjar il·limitadament en les línies urbanes de metro, tramvia i autobús (exceptuant els trajectes cap a l’aeroport), a més de l’autobús turístic.

Podreu viatjar de forma il·limitada durant 48 o 72 hores, segons la targeta que escolliu.

Descomptes

Presentant la vostra targeta Milan Pass obtindreu també importants descomptes i preus reduïts en visites guiades i atraccions, així com també en bars, restaurants, cafeteries i comerços de la ciutat.

Com funciona

La vostra Milan Pass té una validesa de 48 o 72 hores. La targeta s’activarà a l’utilitzar-la per primera vegada, ja sigui en un museu, en un comerç o en un mitjà de transport. A partir d’aquest moment, disposareu de 48 o 72 hores consecutives per a gaudir de totes les seves avantatges.

On es recull la targeta?

Heu de recollir la vostra targeta Milan Pass en el Milan Visitor Center, situat en el creuament entre Largo Cairoli i Via Cusani, a 10 minuts de la Piazza del Duomo de Milan, molt a prop del Castello Sforzesco.

Preus

Els preus son els següents:

• Milan Pass de 48 hores amb l’Autobús Turístic Inclòs: 89€ pels adults i 39€ pels nens de 4 a 11 anys (menors de 4 anys gratis)
• Milan Pass de 48 hores amb l’Autobús Turístic i el Transport Públic inclòs: 99€ pels adults i 39€ pels nens de 4 a 11 anys (menors de 4 anys gratis)
• Milan Pass de 72 hores amb l’Autobús Turístic inclòs: 109€ pels adults i 39€ pels nens de 4 a 11 anys (menors de 4 anys gratis)
• Milan Pass de 72 hores amb l’Autobús Turístic i el Transport Públic inclòs: 119€ pels adults i 39€ pels nens de 4 a 11 anys (menors de 4 anys gratis)

Opció recomanada

Farem un quadre amb les atraccions que volem visitar i entren a la tarja, juntament amb el transport públic, i veurem si ens estalviem gaires diners o no:

Atraccions	Euros
Ascensor accés terrasses a Catedral de Milà	22,00 €
Teatre alla Scala: Entrada gratis al museu o Reducció visita guiada	5,00 €
Pinacoteca Ambrosiana	15,00 €
Leonardo 3 Museum	14,00 €
Transport de 3 dies	12,00 €
Total atraccions que ens interessa anar	68,00 €

Com podeu observar, no ens surt gens a compte cap modalitat de la tarja Milan Pass. El què nosaltres varem fer va ser quedar-nos una tarja de transport il·limitat per 3 dies (que val 12€) i a part pagar les atraccions que ens interessi.