Pot semblar Escòcia una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones d’Escòcia i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.
Es tracta d’una ruta per Escòcia de 15 dies, visitant 8 grans regions:
A mode introductori, adjuntem el detall del viatge i el programa dels dies amb les atraccions que visitarem i amb tot el què donarà de si. A dins de cadascun dels dies hi ha la informació dels mateixos:
Tant en el viatge d’anada com en el de tornada, ens mourem gràcies a l’avió, que fa el viatge dels aeroports de Barcelona i Edinburgh i a l’inrevés. El cotxe el llogarem a l’arribar a Edinburgh, i el tindrem per la resta de jornades del viatge, excepte per Edinburgh (el cotxe el tindrem 12 dies), on serà necessari moure’ns amb cotxe, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies i per veure les atraccions que volem veure. Per Edinburgh ens mourem a peu i si fa falta, amb transport públic (autobús).
Durant els 15 dies del viatge hem contractat una tarja abonament que es diu Explorer Pass. Es tracta d’un abonament per entrar gratuïtament a 70 de les propietats d’Històric Scotland (empresa pública encarregada de gestionar el patrimoni històric d’Escòcia), i no només això, sinó també tens entrada gratuïta al programa d’esdeveniments diürns d’Històric Scotland, durant tot l’any. També tens entrada prioritària al castell d’Edinburgh i al castell de Stirling. També un 20% de descompte en audio-guies en el castell d’Edinburgh.
La tarja s’activa en el seu primer ús i es poden visitar varis llocs en un sol dia. Aquesta tarja l’hem contractada per 14 dies (hi ha la versió de 3 i 7 dies), amb un preu de £45 pels adults, £29 pels nens i £90 en la versió familiar. Si fem comptes veurem que entrant únicament als castells d’Edinburgh, de Stirling i de Urquhart (en el llac Ness) ja tens amortitzada la tarja. Per tant, surt a compte comprar-la, perquè entrarem a més atraccions d’Històric Scotland.
Érem conscients que era l’últim dia d’aquesta aventura a la Terra Alta. El dia anterior ens va deixar un regust agredolç al veure el Poble Vell de Corbera d’Ebre, i aquest matí miraríem de girar la truita.
Una de les coses que quan planificàvem el viatge pensàvem era que la Terra Alta hi ha una via verda molt famosa. Bé, doncs, havia arribat el dia que n’aniríem a descobrir una part. Concretament aniríem a descobrir el tram de l’Estació de Bot fins al Balneari de la Fontcalda, que és un total de 6 kilòmetres que es realitzen amb 1 hora i 15 minuts a peu.
Via Verda al seu pas per la Terra Alta
Es tracta d’un curt tram de la via verda que passa i travessa la Terra Alta i que s’anomena Via Verda de Val de Zafán. La via verda aprofita el tram de l’antic traçat del ferrocarril del Val de Zafán, i recorre espectaculars paratges entorn de la Serra de Pàndols i el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit. La Terra Alta és un territori agrest que deixa pas als 25,8 kilòmetres de via verda del Baix Ebre que va des del Pinell de Brai fins a Tortosa. Amb un recorregut de 23,6 kilòmetres, la via verda de la Terra Alta transcorre pels termes municipals d’Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte, i el Pinell de Brai.
Vàrem decidir de fer un tram curt a peu fins al Balneari de la Fontcalda, on també és Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda. La Fontcalda, entre Bot i el Pinell de Brai, és un conjunt d’edificis que acompanyen a una ermita en una zona de fonts termals. La seva ubicació està dins d’un paratge natural de gran bellesa i construccions geològiques quasi úniques al món, que destaquen per la disposició vertical dels sediments.
La via verda es pot recórrer a peu i en bicicleta
En poc més d’1 hora vàrem arribar a la Fontcalda i vàrem visitar primer el santuari, i després vàrem anar a veure d’on surten les aigües medicinals.
Arribant al Santuari de la Mare de Déu de la FontcaldaSantuari de la M.D. de la Fontcalda
A sota mateix del Santuari hi ha les fonts d’aigua calenta populars per a banyar-s’hi ubicades en una zona engorjada plena de rutes senderistes i ciclistes.
Fonts de la FontcaldaFonts de la Fontcalda
Vàrem passar l’estona als engorjats on hi ha les fonts d’aigua calenta, i ens en vàrem entornar fins a l’estació de Bot, per continuar amb la ruta del dia.
Canviaríem de comarca i ens desplaçaríem cap al sud, en direcció a Tortosa, on teníem previst dinar, però abans, volíem acomiadar-nos dels Ports anant fins al Mirador del cim de Caro. Es tracta d’una de les vistes més espectaculars dels Ports, i és una carretera panoràmica que puja des de Roquetes fins a una cota de més de 1400 metres d’alçada (1.441m).
De l’aparcament de l’estació de Bot fins al mirador vàrem tardar una hora i 15 minuts, recorrent un total de 59,50km. Havíem “escalat” amb el cotxe fins al cim del Mont Caro, ens havíem aturat per la carretera a tirar alguna foto, i havíem vist isards o cabres autòctones, i les vistes que teníem a davant nostre justificaven aquesta escapada.
Fauna autòctona del llocMirador del cim de Caro
Es divisava tot el Baix Ebre amb la seva capital Tortosa, i la silueta del Delta de l’Ebre. Era un dia força clar, però no es veia tant nítid com desitjàvem, ja que hi havia una mica de calitja en l’ambient.
Vistes des del MiradorVistes des del Mirador
Ens hi haguéssim estat hores i hores contemplant l’immens paisatge, però vàrem haver de marxar que ja teníem gana per dinar, i ens vàrem dirigir al centre de Tortosa. Era el primer cop que anàvem a Tortosa, no hi havíem anat mai, i ens va semblar una ciutat propera i amable. Vàrem passejar per el seu centre històric i poca cosa més ens va donar temps per fer.
Això sí, us anunciem un total de 5 imprescindibles per realitzar a Tortosa en 1 dia de temps:
Catedral i Nucli Antic: Una bona forma de començar a descobrir Tortosa és passejar pel seu nucli antic: per l’acolorit i ple d’encant carrer de la Rosa, i arribar així a la plaça de la Cinta, que limita amb l’encisador portal del Romeu. Tot seguit podem fer una visita a la catedral de Santa Maria (l’accés es troba a Porta de Palau), que també compta amb l’exposició permanent, un museu per comprendre la importància històrica que ha tingut Tortosa.
2. Reials Col.legis: El conjunt dels Reials Col·legis de Tortosa es converteix en una parada obligatòria per tots els que visiten la ciutat, ja que es converteixen en una autèntica joia monumental que roman aliena al pas del temps. El seu claustre renaixentista és una petita meravella única a tot Catalunya. Al conjunt dels Reials Col·legis també es troba l’Espai Sant Domènec, exposició permanent de la ciutat i la Festa del Renaixement, a l’església de Sant Domènec, amb l’imponent armari-arxiu de la ciutat, també del segle XVI.
3. Call Jueu: Al segle X la comunitat jueva de Tortosa era ja significativa. Tortosa, durant segles, va ser una de les més importants comunitats jueves catalanes, i, durant molts anys, de les més destacades de tota la Corona. Es conserva encara una part d’aquell ambient de l’aljama, amb el seu traçat urbà i entramat de carrerons estrets i blancs, que no hauria de passar desapercebut per al visitant.
4. Castell de la Suda: Per obtenir una magnífica vista de la ciutat, del massís dels Ports i de tot el territori en conjunt, una bona proposta és visitar el castell de la Suda, des d’on l’espai privilegiat regala una formidable panoràmica de l’entorn. El Castell (a una part del qual hi ha el Parador de Turisme) va ser declarat bé cultural d’interès nacional i és un potent testimoni arquitectònic de la ciutat andalusina. Compta amb l’únic cementiri àrab descobert de tot Catalunya.
5. Parc Modernista i Riu Ebre: Passar la tarda a la vora del riu, o fins i tot navegant-hi amb el llagut Lo Sirgador, és una opció molt recomanable per al visitant que tot just descobreix Tortosa per primer cop. L’antic pont del ferrocarril, de color roig, es converteix en una via idònia per gaudir d’un passeig a peu o amb bicicletes i observar les vistes de la ciutat amb el riu a la seva falda. També es pot fer una passejada pel parc municipal, a la vora del riu, que és una mostra més del modernisme a la ciutat.
Aquests son els nostres 5 imprescindibles que et recomanem que realitzis, en un dia, a Tortosa. Nosaltres només vàrem tenir un parell d’hores i no vam fer res més que passejar pel casc històric de la ciutat.
Adjuntem el plànol turístic de la ciutat, on podras trobar els imprescindibles d’abans, així com la seva descàrrega en format pdf:
També adjuntem l’itinerari del dia mitjançant un mapa de google maps amb la ruta planificada i cadascun dels atractius de la mateixa, on s’observen les distàncies entre els llocs i els accessos als mateixos, fent un total de kilòmetres i temps recorreguts de 313 kilòmetres i 5 hores i 3 minuts:
I aquí s’acaba la nostra escapada a Horta de Sant Joan i la Terra Alta, entre d’altres indrets. El camí cap a Manresa és un xic llarg i vàrem haver d’invertir-hi una mica de temps des de Tortosa, unes 2 hores i 9 minuts, per un total de 191 kilòmetres recorreguts.
I fins aquí ha arribat la nostra escapada a la Terra Alta. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
Aquest era un dia per a l’aventura, ja que havíem contractat una excursió amb caiac des de Móra d’Ebre a Miravet, amb l’empresa “Rogles Aventura”. Es tracta de la ruta més demanada, i està catalogada com la millor ruta de l’Ebre. Les principals raons son l’arribada al preciós poble de Miravet amb el seu castell templer al fons; i el fet que com més al nord, de més corrent es gaudeix i per tant es pot passejar més quilòmetres amb menys esforç. Ens vàrem desplaçar en cotxe fins a Móra d’Ebre, havent-hi uns 40 minuts (42,40km).
Baixada de l’Ebre amb caiac
És la ruta de mig dia més completa, ja que ofereix una mica de tot: un paisatge espectacular, corrent suficient del riu; pobles per aturar-nos, illes al riu, com la del Galatxo o el tradicional pas de barca de Miravet.
Baixada de l’Ebre amb caiac
El punt de sortida és l’embarcador de Móra la Nova, i ens pararem a esmorzar i banyar-nos en alguna illa propera a Benissanet; després prosseguim amb el caiac fins l’emblemàtica Miravet: coronada pel castell de Miravet, de gran valor històric, sobretot en l’època dels templers, encara que és d’origen àrab. El corrent del riu Ebre ens bressola riu avall i gaudim de la calma de la exuberant vegetació de ribera.
Miravet al fons
Alguns contrastos curiosos dels que vàrem gaudir: sortir dels peus del castell de Móra d’Ebre i arribar als peus del castell de Miravet; l’illa del Galatxo de sortida i les illes de Miravet en arribar; sortint des de grans ponts i arribant a l’històric pas de barca de Miravet encara en funcionament (l’únic que funciona sense ús d’energia elèctrica).
És en general un tram que discorre allunyat de la carretera i això ho fa particularment silenciós i màgic. La durada de la ruta és d’unes 2h a 2h 30 minuts, depenent del ritme i del cabal del riu. Nosaltres vàrem fer-la guiada, i el preu de la mateixa son de 25€ per persona, incloent el transport de retorn i les corresponents assegurances.
Arribant a Miravet
Les principals atraccions que es veuen des del caiac:
Restes del castell àrab (segle XII) a Móra d’Ebre
Històric pont d’arcades a Mora d’Ebre, reconstruït després de la destrossa de la Guerra Civil
Illa del Galatxo: ideal per veure aus i també peixos per la poca fondària i claredat de l’aigua
Illa de Xano: no sempre s’hi pot accedir, però està tota la vora arbrada i fa molt goig des del riu
Als peus del turó de l’important assentament iber d’aquest territori: Lo Castellet de Banyoles. És el port natural dels ibers.
Punt dels pontoners a la Batalla de l’Ebre
Viles de Ginestar i de Benissanet a banda i banda del riu. Conegudes per la fruita dolça (préssec, cirera,…)
Illes de Miravet i Pas de barca de Miravet. L’únic que encara funciona només amb la força del corrent del riu.
Illa del Tamarigar. Veritable biòtop, ple de diferents espècies de tamarius.
Vila de Miravet i castell templer al fons.
Arribats a Miravet
L’arribada a Miravet amb les vistes del seu castell imponent son de lo millor de la jornada. A l’arribar vàrem ajudar a descarregar i carregar el material, i ens vam haver d’esperar perquè un de nosaltres anés amb el transport contractat fins al cotxe i arribés a Miravet amb el mateix i trobés aparcament. L’espera va valdre molt la pena, perquè teníem aquestes vistes del castell espectaculars.
Vàrem tornar a menjar de pícnic a Miravet, agafant forces per la tarda per poder visitar el castell. De baix al poble al castell hi ha uns 15 minuts en pujada, això si, amb unes vistes imponents dels entorns de Miravet i del mateix poble.
Poble de Miravet amb el seu castell
El castell de Miravet, una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d’alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó, domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant.
Aquesta posició estratègica ha fet que s’hi succeïssin els assentaments des de la prehistòria i li ha suposat tenir un paper important en diferents conflictes.
Vistes de l’Ebre des de la pujada al castell de MiravetPujant al castell
Avui encara es poden apreciar part de les estructures d’una fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d’aquestes terres per part de Ramon Berenguer IV. El castell va ser donat a l’ordre del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó, durant el que seria el període de més poder i esplendor de la història de Miravet. La fi d’aquesta etapa va significar també l’episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d’un any, que va precedir a la desaparició de l’ordre del Temple.
El Castell de MiravetArribant al castell
Malgrat que, posteriorment, el castell va ser remodelat per adaptar-lo a les exigències defensives que comporta l’aparició de l’artilleria, l’aspecte i les estructures que ens han arribat son essencialment obra dels templers. Així, Miravet s’ha convertit en un dels millors exemples de l’arquitectura militar catalana dels segles XII-XIII.
El castell de MiravetEsglésia romànica del castell de Miravet
Adjuntem el mapa turístic del poble de Miravet, amb la seva ruta al castell marcada:
Cal dir que a part del castell, ens va sorprendre la bellesa del poble vell de Miravet, i ens vàrem quedar una estona més a contemplar-lo millor. També vàrem veure que a part del poble vell, hi ha un barri sencer (La Raval dels Canterers) que els seus negocis estan dedicats i encaminats a la ceràmica tradicional.
Quan vam marxar de Miravet vam tenir la sensació de que haguéssim pogut estar-nos-hi molta més estona, i quedarà pendent per un pròxim viatge, ja que nosaltres ja havíem planificat el dia d’avui i anàvem tard. A més, no ens podíem perdre la pròxima aturada de la nostra ruta: Corbera d’Ebre.
De Miravet a Corbera d’Ebre hi ha uns 23,6km (uns 20 minuts de cotxe). La intenció de parar a Corbera era per visitar el Poble Vell i el principal Centre d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre, ubicat en el carrer Freginals, 18-24. Per aquí vàrem començar, per pagar l’entrada al centre d’interpretació “115 dies” i visitar-lo a fons. Els horaris son de dimarts a diumenge de 10 a 14h, i el preu son uns 4€ per persona.
C.I. 115 diesC.I. 115 dies
“115 dies” és un centre d’interpretació que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i ofereix una visió del que van suposar els combats a l’estiu de 1938, l’enfrontament més important de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre. Amb materials i documents de l’època, el discurs expositiu fa èmfasi en els aspectes bèl·lics de la batalla (els preparatius, el pas del riu, etc…) i les seves conseqüències polítiques (la derrota del Govern de la República en el seu últim gran esforç militar per defensar la legalitat democràtica davant les forces feixistes).
El nom correspon als 115 dies que hi va haver entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Aquestes son les dates en què va començar i va acabar la campanya més cruenta de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. L’escenari van ser les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta. S’hi van enfrontar les millors unitats militars de l’exèrcit popular de la República i de l’exèrcit franquista. La batalla es va desenvolupar bàsicament amb xocs d’infanteria –que van provocar un nombre molt elevat de baixes-, amb suport de l’aviació, i va acabar amb una victòria decisiva de les tropes franquistes, que gaudien d’un nombre més elevat d’efectius humans i d’armament, gràcies al suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.
Visitat el Centre, ens en vàrem anar a visitar el Poble Vell, que està a l’altra banda de la carretera enfilat en un turonet. L’horari d’obertura del poble vell (està clos en el seu conjunt) és de dimarts a diumenge de 10h a 14h, i els preus son de 3€ l’entrada lliure, i 5€ la visita guiada, que en aquest cas és molt aconsellable. Pregunteu per la visita guiada.
El Poble Vell fou l’antiga ubicació de Corbera d’Ebre. El conjunt està agrupat a l’entorn de l’església parroquial de Sant Pere, completament destruït durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil Espanyola. S’estén sobre un tossal de 337 metres d’alçada. Les runes de Corbera van ésser declarades Bé cultural d’interès nacional el 1992, per la Generalitat de Catalunya i constitueixen un monument a la Pau. El nucli vell de Corbera d’Ebre forma un conjunt a part de la nova població, damunt d’una petita elevació de terreny. És format per pocs carrers amb cases ensorrades de maçoneria i teules, algunes de les quals serveixen per tancar el bestiar. S’hi conserven alguns portals adovellats de mig punt, alguns arcs medievals aprofitats, algun porxo i panys de carreus amb mènsules motllurades. Ja fora del petit nucli, destaca l’església vella de Sant Pere, d’estil neoclàssic, actualment també en runes. És un edifici fet en carreus ben tallats, de planta basilical amb nau central, i dues de laterals, de quatre trams i absis, que no sobresurten a l’exterior. Les voltes (desaparegudes) eren d’aresta i en algun lloc amb cúpula o mitges cúpules. Durant la guerra civil no es destruí del tot, però en va quedar abandonada i s’anà enrunant.
Església vella de Sant PerePoble vell enrunat amb l’església vella de Sant Pere al fons
El Poble vell de Corbera d’Ebre quedà completament destruït l’any 1938, durant la cruenta batalla de l’Ebre, a la guerra civil espanyola. Des del 1995 és una mena de museu a l’aire lliure amb una exposició permanent d’escultures inspirades en les lletres de l’abecedari –“Abecedari de la Llibertat”- 28 en total repartides per diferents racons, de vint-i-cinc artistes diferents fetes amb les més diverses tècniques i materials. Representen l’efecte de les guerres, així com advocar per la pau mundial: la simbolització de la fraternitat.
Poble vell de CorberaPoble vell de Corbera
Davant de l’església, a la plaça, s’aixeca la “Bota” obra de Joan Brossa. L’any 2000, va ésser erigit el “Monument a les Brigades Internacionals”, obra de José Luis Terraza, de ferro i pedra. L’any 2011 s’enllestí la tercera (i per ara la darrera) fase de rehabilitació de l’església de Sant Pere, el símbol del Poble Vell, església barroca amb un campanar de base quadrangular i tres cossos, i molt malmesa a causa de la batalla.
Poble vell de CorberaPoble vell de Corbera
Finalment, l’abril de 2018 s’inaugurava un relleu, obra de l’escultora Mar Hernandez, que recorda al comandant Robert Hale Merriman i al batalló A. Lincoln.
Era tard i s’estava enfosquint el dia. Vàrem triar el moment a marxar un cop vista tota aquella barbàrie que van propiciar els bombardejos de l’aviació franquista durant la batalla de l’Ebre. Et quedaves sense paraules i amb un sentiment i sensació de respecte molt profund. Un cop vist allò, vàrem decidir anar-nos-en a l’Hotel i finalitzar la jornada per avui.
Adjuntem el plànol turístic de Corbera d’Ebre amb els seus imprescindibles marcats:
Adjuntem el mapa de google maps amb la ruta planificada del dia i amb cadascun dels atractius de la mateixa, on s’observen les distàncies entre els llocs i els accessos als mateixos, fent un total de kilòmetres i temps recorreguts de 106 kilòmetres i 1 hora i 57 minuts:
Era el primer dia sencer que passaríem a Horta de Sant Joan, i teníem moltes ganes de començar-lo. Havíem decidit d’anar a fer una caminada pels Ports, que no ens representés moltes dificultats, però sí que fos molt paisatgística i visual: la Ruta als estrets d’Arnes era la nostra caminada.
Vàrem agafar el cotxe i vàrem sortir per la carretera local T-334 cap al sud de la població. A l’enllaç amb la carretera T-333, és on hi ha el trencall. Un rètol que diu “Els Ports” i que ens acostarà a l’aparcament de l’àrea Recreativa de la Franqueta, que és allà on deixarem el cotxe, al cap de 22 minuts havent recorregut uns 12,60Km.
Arribem a un paisatge típicament de muntanya, format per un abrupte laberint de bosc i roques al voltant d’un meravellós congost. Els Estrets d’Arnes és un dels paratges més bells del massís dels Ports. L’espai inclou més de 450 hectàrees de cingles i barrancs enmig de pinedes, matolls i prats, en l’extrem més occidental del Parc Natural dels ports. El riu Estrets, artèria principal de l’espai, discorre sinuós saltant de bassa en bassa entre formacions rocoses que formen unes curioses parets.
Els estrets d’ArnesEls estrets d’Arnes
La caminada pels estrets és una de les excursions més populars dels Ports, donada l’espectacularitat de les formacions rocoses entre les que s’encaixa el riu i la baixa dificultat del recorregut. Els Estrets, juntament amb la Gronsa i les Roques de Benet, és una de les zones catalogades com d’interès geològic de Catalunya, i ha estat declarada refugi de fauna salvatge per la Generalitat, a iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge que n’és la propietària de la finca.
Els Estrets d’ArnesEls Estrets d’Arnes
Els Estrets és un dels llocs més visitats dels Ports on el riu obre pas al bonic congost de roca conglomerada amb cingles a dreta i esquerra.
En aquest indret tenim al nostre davant la Mola dels Viarnets, on està prohibida l’escalada per la presència de Voltors. El Voltor és un animal protegit, ja que va ser molt perseguit per la seva espectacularitat i dificultat per caçar-lo. És fàcil veure’l sobrevolar o veure com accedeix als nius que hi formen a la Mola.
Els Estrets d’ArnesEls Estrets d’Arnes
Baixarem durant uns 20 minuts per una senda que forma la conducció d’aigua d’Horta, i un cop a baix el riu ens acompanya durant tota l’excursió sense desnivell fins arribar al Toll Blau. Es tracta d’un petit embassament on a l’estiu s’hi fa molt agradable el bany.
Cal estar molt atent perquè és fàcil veure la Cabra Hispànica passejant-se per l’entorn, també està protegida i molt ben recuperada.
Els Estrets d’ArnesEls Estrets d’Arnes
Si continuem l’excursió trobarem l’aqüeducte que creua el riu. Si creuem l’aqüeducte arribarem a l’àrea recreativa de La Franqueta, que és d’on hem sortit a l’inici de la caminada.
El total de la caminada son uns 4,8km d’anada i els mateixos de tornada, per tant hem fet uns 9,6km, amb uns 70 metres de desnivell, més o menys realitzada en un parell d’hores. Al final acabem fent un pícnic a l’àrea de la Franqueta que disposa de taules i condicionament.
Acabat el pícnic i el descans necessari, ens n’anem a visitar un mirador que està en el mateix camí d’anada a l’Àrea de la Franqueta, es tracta del Mirador de les Roques de Benet. A 7,8km (16 minuts) de l’Àrea de la Franqueta en direcció a Horta es troba aquest mirador, que ens mostra l’espectacularitat d’aquest conjunt petri anomenat les Roques de Benet.
Mirador de les Roques de BenetMirador de les Roques de Benet
En principi havíem planejat la possibilitat d’incloure una altra caminada en aquesta sortida a la Terra Alta. La caminada que havíem inclòs era l’excursió a “Les Roques de Benet”, la qual comença en la cruïlla de les “eres”, amb 1 hora d’anada i 1 de tornada i un desnivell de 300 metres en pujada. Finalment, a última hora la vàrem descartar. Les Roques de Benet o Roques d’en Benet, de 1.017 metres, estan situades al centre de tot el conjunt de muntanyes, separades del municipi d’Horta de Sant Joan per una gran plana. Atreuen la mirada i son punt de referència de tot el territori. Aquestes impressionants roques, son una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural dels Ports. Les seves parets verticals de conglomerat s’aixequen gairebé 300 metres i cauen a plom sobre un sòcol calcari. El camí per pujar-hi està indicat i és apte per a tothom que tingui una mínima forma física. Des del cim del Castell, a 1017m, es gaudeix d’una visió a vol d’ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l’envolten.
Seguint la ruta a partir del mirador, anàrem a trobar un altre poblet medieval molt semblant a Horta de Sant Joan, es tracta del poblet d’Arnes. Arnes es troba a uns 8,3km d’Horta, cap al sud-oest, a prop de la frontera amb Aragó. Hem de desfer tot el recorregut realitzat per anar a l’Àrea de la Franqueta i un cop arribar a la carretera local T-333 agafar el trencall a mà esquerra seguint-la fins a Arnes. Arnes es localitza en un turó al costat del riu Algars. El terme és molt accidentat perquè part d’aquest l’ocupen els Ports. A la zona més plana hi trobem els rius Algars i Estrets, que conflueixen a l’Ullal de la Rosa. El 1992 es declara Arnes bé d’interès cultural en la categoria de conjunt històric.
Plaça de la Vila, Ajuntament i Església de Santa Maria MagdalenaPlaça de la Vila i Ajuntament
L’ajuntament d’Arnes és l’edifici més rellevant del municipi i un dels primers d’estil renaixentista de Catalunya que data de l’any 1584 i va ser construït per Joan Vilabona de Queretes.
L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Fou edificada sobre les runes d’una església gòtica al 1693. Consta de tres naus i té capelles laterals i un campanar de torre. Les restes de l’església anterior es poden veure al carrer Sant Antoni.
Església de Santa MagdalenaCarrers d’Arnes
L’ermita de Santa Madrona (segles XVI-XV) consta d’una sola nau de planta rectangular, absis poligonal de tres costats i un cor. En un dels costats de l’absis s’hi va construir posteriorment la sagristia. Vàrem estar passejant pel casc històric d’Arnes fins a tenir-lo apamat, i l’espai que més ens va impressionar i agradar va ser la Plaça de la Vila, amb l’Ajuntament. Els carrers més propers a la plaça de la Vila també tenen el seu encant.
Carrers d’ArnesCarrers d’Arnes
Per l’hora que era tampoc ens vàrem trobar res obert, però cal dir que a la població es troben dos atractius:
Centre d’Interpretació de la Mel: És un espai de divulgació i exposició de la mel i la seva cultura. Està obert en diumenges i festius i per entrar val 2€ per persona.
El Molí de l’Oli: Es tracta d’un punt d’informació del Parc Natural dels Ports. Està obert de dimarts a diumenge de 9:30h a 13:30h i la seva entrada és gratuïta.
Adjunto el plànol d’Arnes que ens va servir per a realitzar la ruta pel mateix poble:
Havent visitat Arnes vàrem anar per la següent atracció de la ruta del dia, que no era sinó el famós Celler Cooperatiu Modernista del Pinell de Brai. Hi vàrem reservar una entrada amb tast de vins de la D.O. Terra Alta.
De l’edifici n’hi diuen la “Catedral del Vi”. Per arribar al Pinell de Brai s’han de recórrer 26,9km des d’Arnes, en direcció nord-est, seguint la carretera local T-333 i enllaçant amb la N-230b que ens acosta a la població. Vàrem tardar uns 30 minuts des d’Arnes.
Façana del Celler Cooperatiu ModernistaFaçana del Celler Cooperatiu Modernista
El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi de Pinell de Brai que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet, un deixeble directe d’Antoni Gaudí. Per la resolució d’alguns elements constructius ha afavorit que al celler se’l conegui amb el nom de Catedral del Vi. Un dels atractius és la façana, que és una façana monumental per la composició i els elements arquitectònics que la formen, està estructurada en tres cossos, i ordenada en tres nivells: la part baixa és formada per un basament alt de pedra que inclou les portes i les finestres baixes de ventilació, emmarcades amb pedra; el segon nivell és de maçoneria arrebossada amb les obertures emmarcades amb maó vist; aquests dos nivells queden separats pel fris de ceràmica vidriada obra de Nogués, amb al·legories relatives a la vinya i a l’olivera i la seva transformació. El tercer nivell de coronament és la potent cornisa de la teulada amb una mena de pinacles de maó, que coronen diversos punts de la teulada.
Interiors del Celler Cooperatiu ModernistaInteriors del Celler Cooperatiu Modernista
L’interior del celler és monumental i espectacular. El celler i el molí d’oli és format per tres naus, la central de doble amplada. Aquesta i la lateral de llevant es destinen a l’emmagatzematge de vi; la nau lateral de ponent es destina a l’elaboració i l’emmagatzematge d’oli. A la part posterior de la nau central hi ha una quarta nau amb la sala de màquines coberta amb encavallades de fusta, i al darrere, a nivell més elevat, les tremuges, el moll de recepció del raïm i el dipòsit de l’aigua.
Detalls del Celler Cooperatiu ModernistaInteriors del Celler Cooperatiu Modernista
Les naus principals son cobertes amb arcs equilibrats parabòlics d’obra de maó aplantillat per a suport de la coberta. Les cobertes son a dues aigües amb teula de diferent tipus, segons la nau. La imatge de la nau, amb els arcs i les cobertes també ens quedarà gravada en la retina.
Arcs i cobertes del Celler Cooperatiu ModernistaInteriors del Celler Cooperatiu Modernista
La visita la vàrem contractar sense guia, lliure. Els horaris del lloc son de 10 a 19h, i els preus de 6,9€ pels adults i de 3,2€ pels nens. Realment va valdre la pena, per l’edifici en qüestió.
Hi ha un altre edifici, del mateix arquitecte, edificat a Gandesa, el Celler Cooperatiu de Gandesa, que es podia visitar i realitzar la visita amb degustació. Vàrem preferir anar a la Catedral del Vi de Pinell de Brai. L’edifici de Gandesa també és un dels imprescindibles. És un edifici modernista de la mateixa importància que el de Pinell de Brai.
Finalitzada la visita a la Catedral del Vi, ens en vàrem anar cap al centre del poble de Pinell de Brai per a trobar un dels centres d’interpretació de la guerra civil i la batalla de l’Ebre en concret. Es tracta d’un dels centres d’interpretació que forma part dels Espais de la Batalla de l’Ebre, i explica la importància dels missatges i la propaganda durant els episodis de la Guerra Civil que es van desenvolupar a les Terres de l’Ebre.
“Les Veus del Front” és un dels centres d’interpretació que forma part dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Es tracta d’un muntatge expositiu i audiovisual que explica la importància dels missatges i la propaganda durant els episodis de la Guerra Civil que es van desenvolupar a les terres de l’Ebre.
Analitza també les línies de comunicació entre l’Exèrcit Popular de la República i l’exèrcit franquista i la incidència dels mitjans de comunicació en la creació d’opinió a la rereguarda i al conjunt del país. Es troba al carrer Major, nº4 de Pinell de Brai i el seu horari en Setmana Santa era de 10h a 14h, i el preu de 4€ per persona. Hi ha una entrada combinada amb altres Centres d’Interpretació que està a 8€ per persona.
C.I. Les Veus del frontC.I. Les Veus del front
A la Terra Alta hi ha un total de 5 centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre, els quals estan ubicats a:
– C.I. Hospitals de Sang: Ubicat al poble de Batea, al carrer Major, 27. – C.I. Soldats a les trinxeres: Ubicat al poble de Vilalba dels Arcs, al carrer Rossinyol, 8 – C.I. Veus del Front: Ubicat al poble de Pinell de Brai, al carrer Major, 4. – C.I. Internacionals a l’Ebre: Ubicat al poble de La Fatarella, al carrer Sunyer, 3. – C.I. 115 dies: Ubicat a Corbera d’Ebre, al carrer Freginals 18-24. Aquest és el centre d’interpretació més important, que es combina amb una visita del Poble Vell de Corbera destruït per les bombes.
Un cop visitat el Centre d’Interpretació del Pinell de Brai, ens en vàrem tornar a Horta de Sant Joan, ja que s’acostava l’hora de sopar.
Us adjuntem un mapa de google maps amb la ruta planificada del dia i amb cadascun dels atractius a la mateixa, on s’observen les distàncies entre llocs i els accessos als mateixos, fent un total de kilòmetres i temps recorreguts de 1h 56minuts i 82,5km:
Un dels motius o raons per la que vam fer el viatge, fou per la visita a Horta de Sant Joan, ja sigui per tot lo què havíem vist o llegit. Teníem clar que l’allotjament dels 4 dies tenia que ésser al poble de Horta de Sant Joan, i així va ser.
Ens vam allotjar a l’Hotel Miralles, un hotel de 3 estrelles, amb una relació qualitat-preu molt òptima. A més, vam contractar el règim de mitja pensió i en vam estar molt contents. L’hotel és molt confortable i el menjar valia molt la pena. El recomanem al 100%. És un gran hotel amb una gran història. Es tracta d’un hotel familiar de 45 habitacions equipades amb bany complet, calefacció i algunes amb aire condicionat, totes elles amb televisió de plasma i wifi gratuït. T’ofereixen un tracte proper i familiar, un restaurant amb una cuina casolana i propostes d’activitats per a gaudir de l’estada amb ells. Adjuntem el seu enllaç: Hotel i habitacions – Hotel Miralles – Terra Alta
Hotel Miralles
I aquí les vistes des de la nostra habitació, amb el convent de Sant Salvador i la muntanya de Santa Bàrbara:
Vistes des de l’habitació de l’hotel
Vam arribar a Horta abans del migdia. La ruta que vàrem fer va ser passant per Lleida, arribant-hi per l’Eix Transversal (C-25) i la A-2, i continuant de Lleida cap al sud per mitjà de la comarcal C-12 que ens duria ben bé fins a l’entrada de la Terra Alta, i aquí continuant per la N-420, la local TV-353 i arribant a Horta per la carretera local T-334. Vàrem tardar unes dues hores i mitja a fer tota la ruta, i vam fer un total de 211km.
Crec que val molt la pena de fer la ruta per Lleida, ja que així veus uns paisatges diferents, més de la Catalunya profunda, i passes per poblacions que sempre les havies sentit a dir però mai sabies on eren, com Maials, Flix o Ascó.
Un cop allotjats i dinats a l’Hotel Miralles, vàrem anar a descobrir el casc històric d’Horta de Sant Joan. L’Hotel estava a fora del casc històric i per entrar al mateix teníem de caminar una miqueta, uns 250 metres fins a arribar a la Plaça de Catalunya, que era com l’enllaç de la nova ciutat amb el casc històric. Entrar al casc històric d’Horta era com fer un viatge en el temps, descobrir l’autenticitat d’un poble medieval que et farà viure l’experiència d’un viatge als orígens. Els orígens de la població d’Orta (com es coneixia el municipi fins al segle XIX) es remunten a molts segles enrere. Pensem que hi ha indicis arqueològics que parlen d’un assentament iber, però tal com la coneixem avui, s’assembla més a l’Orta medieval del segle XII, on la població comptava amb un castell i un recinte emmurallat. És en aquella època que va néixer la vila medieval que ha arribat fins a l’actualitat.
Plaça de l’Església d’Horta de Sant JoanPlaça de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan
Encara es conserven els carrerons estrets i concèntrics que envoltaven el desaparegut castell. L’itinerari pel centre històric permet contemplar diversos edificis gòtics (l’església parroquial de Sant Joan Baptista), renaixentistes (l’Ajuntament, la Casa Clúa, la Casa Pitarch o la Casa del Delme), i gaudir de magnífiques vistes sobre la muntanya de Santa Bàrbara.
Carrerons estrets i concèntricsEsglésia Parroquial de Sant Joan Baptista
El petit comerç associat al turisme, l’agricultura de secà, la ramaderia i les petites empreses de construcció, constitueixen la forma activa a Horta de Sant Joan. Nosaltres ens vàrem enamorar dels seus carrers i places, així com de la pedra de les seves façanes i les teulades rogenques. Igualment ens vàrem enamorar de la Plaça de Sant Salvador i la Plaça de l’Església d’Horta, per els seus espais porxats, i la ubicació de recorreguts i edificis, construint un àmbit homogeni, compacte i molt bonic.
Ajuntament
Horta de Sant Joan, el poble de la Terra Alta que inspira a un jove Picasso, marcant-lo per sempre, és una vila que neix sobre un relleu accidentat en un paisatge privilegiat, entre la Serra dels Pesells i el Parc Natural dels Ports.
La millor manera de conèixer el poble és passejant-hi i fixar-nos en els petits detalls de les seves cases i carrers. I sí que ho vam fer, no sé quanta estona, però ho vàrem fer, fins que vam decidir d’anar a veure el Museu Picasso, el qual tenia uns horaris una mica estranys, obria de 10:30 a 13:30h i la tarda de les 16h a les 19h.
El Museu Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i pretén recollir la reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. Aquí ens trobem una mostra fefaent dels llaços profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, llaços que ell mateix va sintetitzar en la cèlebre frase de: “Tot el què sé ho he après a Horta”.
En el 1898, Pablo Picasso amb només 16 anys va ser convidat a Horta pel seu company d’estudis Manuel Pallarès per acabar de curar-se de l’escarlatina. Aquí va començar una relació de l’artista amb el municipi que li va acompanyar tota la vida. El Museu està ubicat a la vora del casc històric, a l’edifici de l’antic hospital.
Museu Picasso d’HortaMuseu Picasso d’Horta
Val la pena la seva entrada per veure les obres que Picasso va crear sota la influència d’Horta de Sant Joan, sobretot els seus croquis i dibuixos primerencs, abans de la seva etapa cubista. Ho vàrem trobar molt interessant.
Un cop visitat el Museu Picasso, vàrem anar a veure una joia d’edifici, el convent de Sant Salvador, ubicat a uns 2 kilòmetres a l’est d’Horta de Sant Joan, fundat al 1543 i ara desocupat, únicament visitable amb molta antelació els diumenges de 11 a 13 hores. Vàrem voler anar-hi bàsicament per veure l’edifici, però sobretot, per veure les increïbles vistes del poble d’Horta de Sant Joan vist des de fora.
Camí cap al Convent
El camí per arribar-hi era un camí de carro molt ben arreglat, i passaves pel mig d’àrees plenes d’oliveres. El campanar de l’església de Sant Joan Baptista despunta sobre tota la roca, esvelta, enmig d’un pla, envoltat de muntanya, naturalesa i camps de secà. Fàcil és poder transportar-se a moments de pau i tranquil·litat. Des de fora i des del camí del convent, veiem Horta i pensàvem que formava part d’un oasi de serenor en tocar del Parc Natural dels Ports.
De seguida vàrem arribar a l’edifici del Convent, el qual llueix una gran escalinata de pedra. La vàrem pujar i ens vàrem estar en el seu porxo berenant, imaginant com devia ésser la vida en temps antics, i degustant a poc a poc el pas del temps quan s’està a gust.
Vistes des del porxo del Convent de Sant SalvadorConvent de Sant SalvadorConvent de Sant Salvador
Durant la tornada, les vistes d’un poble encimbellat en un turonet com Horta de Sant Joan, eren increïbles i se’ns van quedar gravades a la retina durant molt de temps.
Vistes d’Horta de Sant Joan
Abans que es fes fosc, vàrem voler anar a veure un altre atractiu, diferent a tot, però que val molt la pena de veure. Es tracta d’una olivera anomenada “Lo Parot”, la qual és una olivera mil·lenària (!!!) ubicada als afores d’Horta de Sant Joan. Està declarada arbre monumental, té una alçària de 8 metres i un perímetre de la soca de 15 metres. Els vilatans asseguren que és l’arbre més vell de Catalunya, amb 2000 anys de vida. Es tracta d’una olivera (Olea europeae) d’una varietat desconeguda avui en dia, que es caracteritza per tenir les fulles i el fruit una mica més allargats que la varietat anomenada “empeltre”, cultivada tradicionalment a tota la comarca.
Lo ParotLo Parot
Havíem d’ésser conscients que estàvem davant d’un ésser viu mil·lenari, i que poques vegades n’havíem tingut la oportunitat. El monument estava protegit per una tanca i sembla ser que és molt respectat.
Així es va acabar la jornada, assaborint des d’un poble medieval com Horta fins a una olivera mil·lenària. Fou un dia molt especial i rodó.
Adjuntem en un mapa de google maps, els imprescindibles visitats a Horta de Sant Joan i als entorns del mateix:
Era un viatge pendent de fa molt de temps. Sempre dèiem que havíem d’anar a la Terra Alta i al Parc Natural dels Ports, però mai trobàvem l’ocasió, fins a aquesta Setmana Santa.
La zona dels Ports i la Terra Alta poden semblar una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una quantitat de llocs per a visitar. La intenció del viatge ha estat escollir els millors emplaçaments de la Terra Alta i veure’ls i explorar-los a fons, sense cap necessitat de voler veure absolutament tota la comarca o el màxim d’elles. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.
Es tracta d’una escapada majoritàriament a la Terra Alta, de 4 dies, visitant 4 zones o regions:
A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vàrem visitar. A dins de cadascun dels dies hi ha la informació dels mateixos:
En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.
Un cop esmorzats i fetes les maletes, anirem cap a l’estació central de tren a buscar el nostre tren-llançadora, el “Matterhorn Gotthard Bahn”, que farà el recorregut fins a Täsch en només dotze minuts, segons l’horari que aquí adjuntem, recordant bàsicament que hi ha un tren cada 20 minuts:
El preu del bitllet és 8,20chf pels adults, i 4,10chf pels nens. Arribats a Täsch, anirem a buscar el cotxe a l’edifici “Matterhorn Terminal Täsch”, i pagarem el total de les 4 nits, uns 64,00chf. Serà el moment, doncs, de dir adéu als Alps suïssos, però encara continuarem disfrutant de lo què ens queda abans d’arribar a Manresa.
La ruta de tornada serà diferent que la de l’anada, ja que estem en una altra ubicació (Interlaken és lleugerament més al nord de Suïssa). Un cop haguem desfet la vall de Zermatt, arribarem a Visp i aquí agafarem l’autopista nº9 que ens durà fins a vorejar el Llac Leman i arribant a Lausanna cambiarem d’autopista i agafarem la nº1 la qual ens portarà passant per Ginebra, a la frontera de Suïssa i França. A partir d’aquí, farem el mateix recorregut que vàrem fer a l’anada, però al revés, és clar.
El total de la ruta d’avui serà uns 276 kilòmetres que es preveuen realitzar en 3 hores i 16 minuts.
Un cop arribats a Annecy, reprendrem la visita que vam iniciar a la mateixa ciutat, passejant pel carrer Rue Sainte-Claire i tornant a veure els millors monuments de la ciutat, com el Palais de l’île,…
Zermatt és el nom d’un municipi del cantó suís del Valais, ubicat al districte de Visp. El municipi és conegut per tenir en el seu terme el mont Cerví o Matterhorn. L’estació alpina és de les més famoses d’Europa. Zermatt es troba situat a 1.620m sobre el nivell del mar, i entre els seus atractius turístics destaquen el Gornergrat, un mirador situat a 3.090m d’alçada des d’on es poden contemplar impressionants vistes del Matterhorn, el Mont Rosa i l’entorn en general.
Dins els 3 dies que pernoctarem a Zermatt, es poden desglossar els mateixos en 3 zones visitables sense comptar amb la mateixa població de Zermatt, que la veurem una mica cada dia:
En principi, cadascuna de les 3 zones seran visitades i es dedicaran els dies que s’indiquen. Tot des del “camp base” de Zermatt, ja que les zones es consideren suficientment a prop com per desestimar un canvi de localització d’allotjament.
La Ruta dels 3 Ports és un dels recorreguts per carretera més espectaculars d’Europa, i sense cap dubte, el més famós de Suïssa. Una ruta que els amants de les vacances en cotxe tenen marcada en el calendari d’estiu.
Preparats per el kilometratge per tres ports de muntanya i per les corbes més endiablades que us podeu imaginar: una meravella de esses que ens permetran admirar des de la finestra del cotxe, muntanyes nevades, llacs, boscos i fins i tot, una glacera. No la farem tota, però, per evitar que ens estiguem tot el dia a la carretera. Només farem la part que ens vé de pas de la ruta, i allargarem fins al segon port, Furkapass. És a dir, farem la ruta dels 2 Ports en comptes dels 3 Ports.
La ruta dels 3 Ports està situada aproximadament en el centre de Suïssa. Uneix els cantons de Uri, Valais i el de Berna. La ruta pròpiament dita comença des d’Innertkirchen, i d’allà cap al port de Grimsel, continuar per els ports del Furka i el de Susten, per acabar tornant al punt inicial, a Innertkirchen. Com hem dit, només farem els ports de Grimsel i de Furka.
Per tant, compartimentarem la jornada en 3 parts:
De Lauterbrunnen a Innertkirchen: 44,2Km i 43 minuts de temps. Si volem, ens aturarem a les gorges de Aareschlucht, les quals son un punt imprescindible de les vacances.
Ruta dels 3 Ports: la ruta en si és una volta circular fins a tornar a Innertkirchen (fent un total de 119 kilòmetres i 2h 20 minuts de temps). Nosaltres adaptarem la ruta en el nostre recorregut. Farem només 2 dels 3 ports. De Innertkirchen a Furkapass hi ha un total de 30 minuts recorrent uns 30 kilòmetres.
Nosaltres, el dia de la ruta finalment no les varem poder fer. Tot i això, les anomenem i expliquem per si interessen.
Molt a prop d’Innertkirchen es troben aquestes gorges, en les quals el riu Aar ha esculpit una garganta de 200 metres de profunditat en les roques calcàries. Les gorges es recorren fàcilment amb passarel·les i túnels. Aquí, la potència de l’aigua mostra el seu costat més impressionant. El riu ha excavat un llit profund en la pedra calcària durant milers d’anys. La gorja Aareschlucht entre Meiringen i Innertkirchen té uns 200 metres de profunditat i tot just un metre d’amplada en el punt més estret. Aquest fascinant barranc es va originar a partir d’un tap de roques de pedra calcària, denominat “Kirchet”, que va impedir la sortida del Aare des de la regió de Grimsel.
El camí de 1,4 kilòmetres de llarg a través de la gorja pot recórre’s còmodament en uns 40 minuts. El camí és apte per a persones amb discapacitat i accessible amb cadira de rodes en les parts més boniques de la gorja Aareschlucht, des de l’entrada oest fins al centre de la gorja. Com alternativa, la tornada es pot realitzar per una ruta de senderisme pública. Aquesta ruta es recorre aproximadament en una hora.
Els horaris d’obertura de les gorges durant els mesos d’estiu son tots els dies de les 8:30h a les 18:30h, i els preus son de 10€ pels adults, 6,5€ pels nens de 6 a 16 anys, i gratuït pels menors de 6 anys. Existeix un bitllet combinat amb el funicular de Reichenbachfall, però en el nostre cas no hi anirem.
Port de Grimsel (Grimselpass): de l’Oberland Bernès al Valais
Els inicis del port de Grimsel es caracteritzen per un terreny agreste i àrid a on les preses i les centrals elèctriques estan molt presents en el paisatge. No és d’extranyar ja que la zona està contínuament esquitxada de llacs, cascades i nombrosos salts d’aigua.
En la cota 1.980m està el preciós Hospici de Grimsel, amb vistes al llac del mateix nom i amb l’impressionant Lauteraarhoorn de 4.042m com a teló de fons.
Després de moltes corbes arribem al port de Grimsel de 2.165m on l’element més destacable és el Totensee, el llac dels morts, anomenat així en referència a una batalla napoleònica.
TotenseeVistes des de GrimselpassVistes des de Grimselpass del Furkapass i l’inici de la glacera del Roine
El descens del Grimselpass ens portarà a Goms (1.759m) ja en territori del Valais. En aquesta part de la ruta podrem divisar la glacera del Roina i sobretot les increíbles corbes de ferradura del pas del Furka que esperen pacientment la nostra arribada.
Port del Furka (Furkapass): Del Valais al cantó de Uri
Finalment, pel tema dels horaris i per arribar el més d’hora possible a Zermatt, varem decidir no realitzar aquesta branca del Furkapass, i varem continuar el viatge cap a Zermatt. Ara bé, ho expliquem per si a algú li interessa perquè val molt la pena acostar-s’hi.
Un cop passem el port de Grimsel i anem per iniciar “l’escalada” del port de Furka, apareix la carretera a mà dreta de la vall que haurem de fer per anar a Zermatt. Passem el trencall ja que anirem a fer el port de Furka i llavors ja tornarem enrere.
Mentres gaudim de la carretera, arribarem al Furkapass a 2.453m d’alçada i coronat pel mític Hotel Belvedere ubicat en plena corba. Just darrera de l’Hotel, la impressionant llengua de la segona glacera més llarga dels Alps.
Davant de l’Hotel podrem deixar aparcat el cotxe per a visitar la glacera. Entrarem per una botiga de souvenirs i pagarem 9,00chf d’entrada. Els nens de 5 a 16 anys en pagaran 6chf. Els menors a 5 anys és gratuït.
Ja al sortir, podrem contemplar la grandesa de la glacera del Roina. Mentres anem baixant podrem parar-nos en varis punts panoràmics des d’on podrem fer fotografies d’escàndol. També podrem apreciar que la part final de la glacera està tapada amb fundes, per a intentar pal·liar els efectes de l’escalfament global que sofreix el planeta.
Quan arribem a baix (uns 10 minuts des de la botiga), podrem entrar a la glacera i experimentar la sensació d’estar sota una muntanya de gel. Terra relliscós, parets de gel de blau lletós, i al fons, la bandera suïssa. Benvinguts al món de gel, només ens faltarà trobar-nos amb l’Ana o l’Elsa de Frozen, encara que segur que no ens sorprendria…
Interior de la Glacera del Roina
Després de quedar-nos meravellats amb la visita a la glacera del Roina, retornarem enrere fins al trencall d’Obergoms. Entrarem a la vall del Roina.
Recorregut fins a Zermatt
Finalitzada el tros de ruta dels 3 Ports posarem rumb a Zermatt, o més ben dit, a Täsch, el qual és l’últim poble de la vall en el que deixen entrar els cotxes. Per arribar-hi farem la vall inicial del Roina passant per una sèrie de poblets amb encant, com Goms, Fiesch, Grengiols, Filet, Morel, Bitsch, i Brig-Glis que és el més gran de tots i és llavors que un cop passat el mateix triarem la bifurcació a l’esquerra de la marxa per anar a la Vall de Zermatt. Ens quedaran uns 40 kilòmetres per arribar a Täsch.
Arribats a Täsch, anirem a aparcar el cotxe al pàrquing “Matterhorn Terminal Täsch”, el qual és un edifici ben visible passant per la carretera central. És un aparcament 24 hores amb un preu per dia de 16,00chf. En total el cotxe hi haurà d’estar 4 nits, per tant resulta un total a pagar de 64,00chf.
Matterhorn Terminal Täsch i Banhof TäschMatterhorn Terminal Täsch i Banhof TäschBanhof Täsch
Es tracta d’un tren llançadora de la casa “Matterhorn Gotthard Bahn”, el trajecte del qual dura uns 12 minuts. Cada 20 minuts surt un tren llançadora cap a Zermatt, de les 5:55h del matí fins a les 21:55h de la nit. Hi ha trens llançadora addicionals els quals funcionen de la nit de dijous a la nit de diumenge. El preu del bitllet d’anada és 8,20chf pels adults, i 4,10chf pels nens.
Finalment, arribem a l’estació de tren de Zermatt, i serà el moment per anar a buscar el nostre allotjament.
L’allotjament contractat a Zermatt és un apartament que s’anomena “Apartment Grillon”, el qual està contractat per la plataforma “booking”. Disposa de bany privat, cuina, balcó, i dos sofàs llit. Està en un edifici amb altres apartaments, a prop de l’estació inferior del funicular soterrat “Sunnegga”.
Edifici amb l’apartament Grillon
Un cop assentats a Zermatt, és moment d’anar a comprar la tarja-abonament PEAK PASS, la qual permetrà que ens poguem desplaçar il·limitadament i durant els propers 3 dies, per tots els mitjans de transport públics de la regió. Anirem a comprar-la a l’Estació de Tren de Zermatt, o a l’Oficina de Turisme del poble, les quals disten l’una de l’altre uns 80 metres (estan ubicades a la plaça de l’Estació de tren), i a una distància de 600 metres del nostre allotjament (uns 8 minuts a peu).
Ubicació de l’Oficina de Turisme de ZermattUbicació de l’Estació de Tren i de l’Oficina de Turisme, de Zermatt, així com del Supermercat Coop més proper
Conjuntament amb la compra de l’abonament, anirem a comprar menjar, per carregar la nevera de l’allotjament. Com ja sabem per l’exemple de Lauterbrunnen, a tots els pobles com a les ciutats, a prop de l’estació central de tren s’hi troben els Supermercats Coop (son suïssos). En el cas de Zermatt no hi ha l’excepció, i està el supermercat a la mateixa plaça que l’Estació i l’Oficina de Turisme.
Supermercat Coop de Zermatt
Aquest supermercat el tenim a 650 metres (uns 8 minuts a peu). Cal dir, també, que a Zermatt hi ha un supermercat de la cadena “Migros”, i el tenim a la mateixa distància que l’altre. Per tant, és indiferent a quin supermercat anirem a triar (ho decidirem en funció d’altres factors: qualitat, preu, etc…). Finalment, varem triar per el dia a dia el Supermercat Coop, per un tema d’organització interna dels productes. Ens va semblar més adequat i més entenedor, vaja.
Ubicació dels 2 supermercats en relació amb el nostre allotjament
Havent comprat i planificat la resta del dia, ens podem dedicar a visitar tranquil·lament el poble, o el que puguem del poble.
S’adjunta el mapa de Zermatt, on es veuen les ubicacions de les diferents estacions de tren, funiculars, telefèrics, etc… que ens serviran a partir de demà. Per avui, ja n’hi ha hagut ben bé prou.
Finalitzats els dies de pernoctar a Lauterbrunnen, avui ens desplaçarem amb cotxe fins a Zermatt, o més ben dit, fins a Täsch que és la última localitat de la vall per anar-hi amb cotxe.
La tarja-abonament “Berner Oberland Regional Pass (BORP)” ens ha funcionat la mar de bé, i a dia d’avui ja està acabada, per tant, anirem un dia sense targes d’abonament.
La proposta principal, doncs, és realitzar un dia de trasllat per les valls i les muntanyes de Suïssa, aprofitant que estem en aquest país tant bonic.
Una ruta que ens queda al mig de Suïssa és la Ruta dels 3 Ports. Ens anirà bé per enllaçar la zona de Lauterbrunnen amb la zona de Zermatt. No la farem tota sinó una part, concretament la idea és fer dos dels tres ports, ja que si no, correm el risc d’allargar-nos massa a la carretera.
Adjuntem l’itinerari proposat per el dia d’avui, totalment en cotxe (amb parades quan es vulgui):
Veiem que l’itinerari consta de 183 kilòmetres i un total de 3 hores i 22 minuts. Creiem que val la pena davant l’espectacularitat de la ruta proposada.
