9. PIENZA + MONTICCHIELLO + MONTEPULCIANO

I exprimirem el temps que dedicarem a la Val d’Orcia, ara per visitar nous poblets i ampliar la llista de carreteres i llocs amb encant. Durant el matí, acabarem de visitar Pienza, i ens dirigirem a Monticchiello, un altre poble enfilat a un turó amb unes grans vistes de la regió. Visitat Monticchiello, ens arribarem a Montepulciano, un dels nostres pobles preferits de la Toscana, on a part de visitar-lo, hi passarem la nit.

Índex 1. Monticchiello 2. Montepulciano

1. Monticchiello

Visitada Pienza, agafarem el cotxe i farem 7,7 kilòmetres (uns 14 minuts) per arribar-nos a Monticchiello. Gaudim del viatge fins a Monticcielo, i des de dalt del poble el panorama és una passada. En el cor de Val d’Orcia, en el municipi de Pienza, hi ha un antic llogaret que ha sabut conservar una bellesa autèntica: Monticchiello. Aquest petit poblet ja en època etrusca i romana era un punt d’encontre de camins que uníen centres i comunitats de la zona. Encara conserva els trets austers de les fortaleses medievals, que contrasten netament amb el paisatge renaixentista que ens ofereix Pienza. Les sòlides muralles i la torrassa que es distingeix en el turó, son les evidències de l’intens passat del poble, baluart del sistema defensiu de la República de Siena. És precisament per haver passat sota la protecció de Siena que va començar la història de Monticchiello, del qual es coneixen notícies que es remunten a molt abans de l’època comunal, com ho demostra el fet de que el seu nom deriva de la gens romana Clelia.

A partir de l’any 1200 el poble va agafar la seva forma actual amb les muralles, la torrassa i l’església, i s’establiren institucions típicament municipals, totes elles previstes i reglamentades per Estatuts en llengua popular. Fou llavors, amb la caiguda de la República de Siena en el 1559, quan Monticchiello va caure en mans dels Mèdici i va perdre cada vegada més el seu rol i importància. En el 1777 va passar a formar part de la jurisdicció Municipal de Pienza.

L’església de prepositura dels Sants Leonardo i Cristòfor segueix éssent la prova del període de màxima esplendor de la fortalesa medieval, conservant nombrosos frescos de l’escola de Siena dels segles XIV i XV.

Per últim, un estrany exemple d’autonomia cultural i compromís col·lectiu caracteritza a Monticchiello i als seus habitants: el “Teatre Pobre”. L’experiència teatral és un component estretament vinculat a la vida i història de la comunitat des del passat. Els espectacles son una mostra de la vida burgesa que proposa aprofundir els problemes actuals considerant la història local i tornant a proposar les formes de civilització pagesa que ara estan en desús.

2. Montepulciano

I per la Via San Bartolomeo continuarem la nostra ruta que en qüestió d’uns 15 minuts ens durà fins al següent poble: Montepulciano. Una posició privilegiada en la cresta d’un turó enmig de la campinya toscana. Una muralla que, com un paper de regal, et convida a apropar-te per descobrir què s’hi amaga. Un casc històric d’orígen etrusc i de carrerons medievals. Palaus i esglésies renaixentistes que li han valgut el sobrenom de “perla del Cinquecento” –el segle XVI-. Bodegues de un dels vins més prestigiosos d’Itàlia excavades, fa segles, sota aquest casc històric. I, per rematar, les localitzacions de “Luna de Nueva” de la saga “Crepúsculo”. Amants de l’arquitectura, de la història, del vi, per suposat del menjar, i fins i tot dels vampirs adolescents. Ningú pot perdre’s Montepulciano!

Això és solament un aperitiu. Ara t’explicarem amb detall què veure a Montepulciano. Malgrat de ser un poble relativament petit (uns 14.000 habitants), et donaràs compte de que hi ha molt per fer i per veure.

Començarem la visita per la Piazza Grande: no hi ha poble en el que no comencem la nostra visita per la plaça major, la de l’església i del ajuntament. Aquí tampoc anirem a innovar. Lo primer que s’ha de veure a Montepulciano és la Piazza Grande, amb el seu Duomo i el seu Palazzo Comunale, entre altres palaus medievals i renaixentistes. A més dels palaus, fíxa’t en el pou dels Grifos i dels Lleons, porta aquí més de mig mil·leni, que es diu ràpid. Ah, i la plaça està inclinada… no, no és la teva impressió.

Que els arquitectes del Renaixement italià ens perdonin, des de 2009, aquesta plaça és famosa en tot el món no per la seva arquitectura sino per haver sortit en la pel·lícula “Luna Nueva” de la saga “Crepúsculo”. En la ficció cinematogràfica es transforma en la Piazza dei Priori de Volterra. És allí on té lloc una de les escenes més memorables de la pel·lícula: quan Bella salva la vida a Edward. Sí, aquesta en la que ell surt a que li toqui el sol i comença a brillar com un “gusiluz”. Per salvar-lo, Bella corre atravessant una font.

Com veuràs, no hi ha font. De fet, tampoc n’hi ha en l’original, la Piazza dei Priori de Volterra. És un invent de Stephenie Meyer, l’autora de les noveles. La font del llibre es va haver de construïr… Sí, Montepulciano va tenir una font de 7 metres d’amplada feta de fusta i paper maixé. A més de en la plaça i el Palazzo del Comune, també es rodaren escenes en altres palaus del casc històric i en la Cantina del Redi, en les afores del poble.

Si ets fan, no et pots perdre un tour pels escenaris de Luna Nueva a Montepulciano, aquí tens els detalls.

I bones notícies per els fans de Crepúsculo o dels paisatges de la Toscana: es pot entrar en el Palazzo Comunale de Montepulciano i pujar a lo alt de la torre. Crepúsculo a part, les vistes son de 10. Tindràs una panoràmica del casc històric de Montepulciano, de l’església de San Biagio i de la campinya toscana – la Valdichiana, la Vall d’Orcia, el mont Amiata i fins a Siena -. No t’ho perdis. Tens tota la informació en italià, en la pàgina oficial de turisme de Montepulciano. Per cert, en el palau passaràs també per el pati, dóna un cop d’ull a la seva galeria i a la seva cisterna.

L’horari d’accés al Palazzo és cada dia de 10:00 a 18:00h, i el preu d’accés és de 5€ per la torre (2,5€ si només vas a la terrassa).

Abans d’entrar, fíxa’t en l’exterior, amb la seva torre i els seus merlets. Et recorda algo? Sí, s’assembla una mica al Palazzo Vecchio de Florència, construït un segle abans. El Palazzo Vecchio es va aixecar en el 1299 i el Palazzo Comunale de Montepulciano entre finals del XIV i principis del XV.

Lo primer que us cridarà l’atenció de la gran Catedral de Montepulciano (Duomo de Montepulciano), dedicada a Santa María de la Assumpció, serà la seva façana, tant ampla i tant… poc acabada. Bé, creiem que és el primer que li crida l’atenció a tot el món. Això sí, els laterals sí estan acabats, revestits de maons “més bonics” i de travertí. Lo segon és el campanar que, segons llegim, era d’una església anterior, del segle XV – el Duomo és de finals del XVI – principis del XVII -.

L’interior es va reformar en el segle XIX, però queda alguna joieta anterior. No et perdis dues del segle XV: el tríptic de l’Assumpció, en l’altar major, i en la contrafaçana, l’estàtua jacent de Bartolomeo Aragazzi – formava part d’un monument sepulcral més gran que fou “desmembrat” -. L’entrada és gratuïta, cosa que no sempre passa en la Toscana amb les esglésies, així que, aprofita!

Visitats el Palazzo i la Catedral, seguirem amb les bodegues històriques de vi de Montepulciano. Montepulciano és famós en Itàlia per els seus vins. Aquí es produeixen el Valdichiana, el Rosso Montepulciano i el Vino Nobile di Montepulciano, un dels millors i més icònics “negres” de la Toscana i de tot el país. De fet, fou el primer en aconseguir la denominació italiana més prestigiosa, la DOCG, en el 1981.

Aquest vi té una tradició que es remonta a l’Edat Mitjana. Hi han cantine storiche, bodegues històriques, en el casc antic que tenen origen en aquesta època i que encara s’utilitzen i es poden visitar.

Us proposem i recomanem visitar algunes de les bodegues històriques: les de Contucci, Talosa, Ercolani, i De’Ricci, i t’aconsellem que entris a les quatre si teniu temps, sobretot en les dues últimes. La d’Ercolani és un veritable laberint de sales, l’anomenen “ciutat subterrània”. Fins i tot hi ha dues tombes etrusques! La de De’Ricci, també excavada en l’anomenat “Sasso di Montepulciano”, també és enorme i té la sala més bonica de totes. És “la catedral”, una gegantina bodega dividida en tres naus per pilastres de quasi set metres d’alçada que sustenten arcs i voltes de creueria. Sí, com en una catedral medieval.

L’entrada a les bodegues és gratuïta, però si vols catar alguns vins i anar amb visita guiada a un parell de bodegues per saber més de la seva història, t’aconsellem reservar un tour, aquí tens més informació. També pots combinar-lo amb una visita a una formatgeria del famós formatge d’ovella local “Pecorino di Pienza”, pots reservar aquí.

Ens acostarem al carrer principal de Montepulciano, i veurem la Torre del Pulcinella, que també és coneguda com la Torre del Rellotge. La seva part superior està decorada amb un Pulcinella que toca una campana quan el rellotge marca les hores. El Pulcinella és un personatge de la comèdia italiana que data del segle XVII i molt utilitzat en els espectacles de titelles de Nàpols.

Vista la Torre di Pulcinella, també veurem el Palazzo Bucelli en el mateix carrer principal (Via di Gracciano nel Corso), la façana del qual destaca per la seva col·lecció de relleus i urnes funeràries etrusques. Totes aquestes obres foren recollides per el literari i antiquari Pietro Bucelli en els voltants de Montepulciano.

Montepulciano està ple de racons amb encant. Vistes la Piazza Grande i les bodegues, continuarem la passejada pel poble començant per la pròpia muralla renaixentista i les seves portes, com la Porta al Prato, l’entrada principal al casc històric, que formava part de la primera muralla medieval. Seguint amb més palaus medievals i renaixentistes, aixeca el cap per admirar les seves façanes. Sense oblidar, per suposat, les esglésies, com la de Sant’Agostino, amb la seva decoració en terracota en la façana.

Intenta recórrer totes i cadascun dels carrers del casc històric. A més dels edificis en si, t’hi trobaràs amb un fotimer de carrerons amb els seus arcs, les seves voltes i les seves vistes a la campinya. Els carrers principals, amb els palaus nobles més bonics, son la Via Ricci i el Corso. La primera es transforma en Via del Poggiolo després de la Plaça San Francisco, des d’on gaudir de la vista de la campinya toscana i de l’església de San Biagio. La segona, el Corso, es divideix en tres trams: Via di Gracciano nel Corso, Via di Voltaia nel Corso i Via dell’Opio nel Corso.

Un dels antics palaus del Corso, el Palazzo Bruschi, hostatja, des del segle XIX, un cafè històric: el Caffè Poliziano. Et recomanem tafanejar encara que no prenguis res.

El Corso i alguns carrerons de Montepulciano també apareixen a “Luna Nueva”, encara que la majoria de les localitzacions son de veritat de Volterra.

Seguirem la ruta sortint del casc històric. Si et diem Antonio da Sangallo il Vecchio, segur que, si no has estudiat arquitectura, no et soni de res. És un dels grans arquitectes del Renaixement italià. Un arquitecte florentí que va projectar a Montepulciano la seva obra mestra: el Tempio di San Biagio. Una perla del Cinquecento dins de la perla del Cinquecento que és Montepulciano. La seva construcció la va promoure ni més ni menys que un Papa, Lleó X, un Mèdici.

Destaca des de lluny: el veureu des de lo alt de la torre de l’Ajuntament i des del mirador de la Piazza San Francesco. I és que la seva posició, en un prat en plena campinya toscana, també li dóna punts i el fa més grandiós. Val la pena que surtis del casc històric i t’apropis per veure de prop aquesta construcció de planta central – de creu grega -, amb la seva gran cúpula i el seu campanar. Més o menys hi ha uns 15 minuts des de la Piazza Grande, una breu passejada. És un compendi de l’arquitectura renaixentista i dins conserva una imatge de la Verge amb el Nen i Sant Francesc del segle XIV.

L’horari d’accés al temple és de les 10:00 a les 13:30 i de les 14:00 a les 18:30h. L’entrada costa 3,5€ i inclou audioguia, també en castellà. També pots consultar la seva pàgina oficial per actualitzar els horaris i preus. Tampoc deixis de donar un cop d’ull a la canònica di San Biagio, al costat de l’església, que també és renaixentista. 

Dins del casc històric, a més del de la Piazza San Francesco, hi ha altres punts panoràmics, belvederi, cap a la campinya. Però també hi ha uns quants miradors des de la campinya cap el casc històric de Montepulciano. Quasi des de qualsevol carretera que envolta el poble hi ha bones vistes, encara que no sempre et pots aturar. Una de les millors panoràmiques es tenen en el mirador de la carretera SP146 en direcció a Chianciano. En el google maps en diu “Belvedere di Montepulciano”, i es troba a uns 2 kilòmetres al sud.

I ja només et falta assistir al Bravio delle Botti. Per acabar amb les coses que veure i fer a Montepulciano, no podem oblidar-nos de la seva festa més popular: el Bravio delle Botti. Si la teva visita coincideix en l’última setmana d’agost, guarda’t el diumenge per assistir al desafiament dels 8 barris de Montepulciano. Es tracta d’una carrera amb barrils de fusta que transcorre pels carrers del poble fins arribar a la Piazza Grande.

I un cop finalitzada la visita al poble, ens acostarem al nostre allotjament. Es troba a la Via Giuseppe Marino, 6/E, a 10 minuts caminant al nord de la Porta al Prato (Nonna Lella – Appartamento con parchegio privato).

No oblidis això: si véns amb cotxe, tingues en compte que no pots entrar amb ell en el casc històric: és zona ZTL, zona de tràfic limitat, exclusiva per a residents. Si dorms en un hotel dins d’aquesta zona, pregunta si et poden aconseguir el permís abans d’arribar. Hi ha uns quants aparcaments fora de la zona ZTL. El més proper és el de la Piazza Don Minzoni, de pagament (1,5€/hora). El més proper gratuït és el de la Via dell’Oriolo. Nosaltres no tenim aquest problema perquè hem contractat un allotjament que té l’aparcament privat inclòs.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (16,40km / 30min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots: