I ja som al últim dia (3r dia) de la nostra escapada a Copenhague. Aquí, nosaltres us proposem una petita sortida de la ciutat de Copenhague per poder visitar un poble típic danès amb el seu encant, i també poder visitar 2 atractius en el mateix poble: la seva Catedral que és Patrimoni de la Humanitat, i un museu singular, el Museu de Vaixells Vikings. La localitat és Roskilde i es troba a 30 kilòmetres de Copenhague. Per la tarda, un cop retornats a Copenhague, us proposem acabar de passar la resta del dia als Jardins Tívoli, un dels parcs d’atraccions més antics del món.
Índex: 1. Roskilde: Roskilde Domkirke i Vikingeskibsmuseet 2. Jardins de Tívoli
1. Roskilde: Roskilde Domkirke i Vikingeskibsmuseet
Un cop esmorzats ens acostarem a l’Estació Central de Copenhague, ubicada a uns 10-15 minuts del nostre allotjament, a peu és clar. Es troba ubicada darrera el Parc d’Atraccions de Tívoli. Allí hi agafarem un tren de rodalies que en uns 20 minuts ens portarà a Roskilde (separat uns 30 kilòmetres de Copenhague).
Roskilde és una petita ciutat danesa situada al final d’un fiord. És una altra de les millors excursions que pots fer des de Copenhague, amb la Catedral i el Museu dels Vaixells Vikings de Roskilde, com els seus dos principals reclams turístics.
Un cop a Roskilde, realitzarem un petit recorregut pel Centre Històric d’aquesta ciutat. Bàsicament seguirem el carrer Algade, que ens portarà pel cor del barri històric. Farem uns 550 metres fins a trobar-nos amb els edificis de Byens Hus, actualment un Centre Cívic. Aquí, trencarem a mà dreta per anar a descobrir la seva imponent Catedral.
La Catedral es troba a 900 metres de l’estació de tren, caminant son uns 12-15 minuts aproximadament. La seva façana és força imponent.
La Catedral de Roskilde és d’estil gòtic i fou declarada Patrimoni de la Humanitat. És la major catedral que veure a Dinamarca. Admirem la seva arquitectura exterior.
En el seu interior es troben una gran part de les tombes de la família reial que van des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat.
L’horari de visita de la Catedral és de dilluns a divendres de 9:00 a 17:00 hores, dissabtes de 9:00 a 12:00 hores, i diumenges i festius de 12:30 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 70kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Entrada també gratuïta amb la tarja-abonament Copenhague Card Discover. Adjunto la seva pàgina web.
Sortint de la catedral, anem en direcció nord i de baixada en busca del Museu dels Vaixells Vikings.
Continuem el nostre tour per Roskilde baixant pel carrer Skolegade i travessant el parc urbà de Byparken. En qüestió d’un quart d’hora passejant, arribem a la ubicació del Museu dels Vaixells Vikings. L’exposició dels vaixells es situa en el port que dóna accés al fiord, punt de partida per nombrosos navilis. Entre les embarcacions de la col·lecció hi podrem contemplar el vaixell viking més gran del món. Els seus 37 metres d’eslora podien albergar fins a un centenar de guerrers disposats a combatre allí on atraquéssin.
En el Museu també hi podràs veure cinc dels vaixells vikings reflotats en el 1960 després que passéssin més de 1.000 anys sota les aigües del fiord.
L’horari d’obertura del museu a l’estiu és de tots els dies de 10:00 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 160kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. També és gratuïta l’entrada amb la tarja Copenhague Card Discover. Adjunto la seva pàgina web.
Visitat el museu és hora de tornar cap al centre de Roskilde per anar a dinar. Després agafarem el tren regional de tornada a Copenhague.
Arribats a Copenhague, i depèn del temps que tinguem abans d’agafar el nostre avió de retorn, passarem les darreres hores del viatge en els Jardins de Tívoli, ben al costat de l’allotjament i de l’Estació Central de trens de Copenhague.
Un dels grans atractius de Copenhague son els seus espais verds i sense cap mena de dubte els Jardins Tívoli son el millor exemple per parlar del costat més “green” d’aquesta ciutat. Tant si viatgeu sols com si ho feu en família, gaudireu en el seu interior d’un dels parcs d’atraccions més antics del món. Impressionant, no?
Amb l’entrada als Jardins Tívoli podreu recórrer el parc i passejar entre les seves atraccions decimonòniques en un ambient tant divertit com únic. Dins de les seves nombroses atraccions hi destaquen algunes com “The Demon”, una espectacular muntanya russa ambientada a l’Imperi Xinès, o “Fatamorgana”, una torre de 45 metres d’altura amb 3 nivells de velocitat. No obstant, heu de tenir en conte que els Jardins Tívoli obren solament per Nadal, Pasqüa, a l’estiu i per Halloween.
Muntanyes russes, cotxes de xoc, carrussels, jocs de fira, galeries de tir, formen part de la diversió que ofereix aquest parc que va obrir les portes en el 1843. A més de totes aquestes atraccions, aquest parc disposa d’una gran varietat de restaurants com el “Nimb”, situat en un palau d’estil àrab, o la Fragata de Sant Jordi en un vaixell. Uns altres llocs famosos del parc son la pagoda xinesa, el palau àrab o la magnífica porta d’entrada.
Entre les atraccions (no incloses en l’entrada general) més famoses es troben les muntanyes russes “The Demon” i “La Mina”, la “Golden Tower·, “Fatamorgana” i el “Grand Prix”, aquesta última per a totes les edats.
Abans d’anar-te’n dels Jardins Tívoli t’aconsellem pujar al “The Star Flyer” per gaudir d’unes increïbles vistes mentres tens la sensació de volar i veure algun espectacle en el teatre a l’aire lliure. Una altra bona època de viatjar a Copenhague i visitar aquests jardins, és entre novembre i desembre quan es monta un bonic mercat nadalenc.
L’horari de visita dels Jardins Tívoli son durant l’estiu de 11:00 a 23:00 hores. El preu de l’entrada solament és de 160kr tant pels adults com pels nens. Amb la tarja Copenhague Card Discover s’hi inclou aquesta entrada als Jardins Tívoli. Lo què no està inclòs en l’entrada ni en la tarja, son les atraccions. Ho pots fer de dues maneres: pagar i pujar a la que t’interessi, o comprar un passi per pujar a totes les atraccions. El passi és el “Ride Pass” i el preu és a partir de 189kr pels adults. En temporada alta pot costar fins a 319kr pels adults. Has de mirar la web, per això l’adjunto aquí.
Nosaltres al final, al disposar de la Copenhague Card Discover, vam considerar pagar atracció per atracció, ja que teníem clar que no pujariem a moltes. Únicament vam pujar a la muntanya russa “The Demon” i a les cadiretes voladores “The Star Flyer”. Va valdre moltíssim la pena. No teniem temps per a res més. El preu de pujar a “The Demon” és de 90kr, i el preu per pujar a “The Star Flyer” és de 90kr més. En temporada alta hauràs de fer bastanta cua, com ens va passar a nosaltres.
I així finalitza el nostre viatge-escapadeta a Copenhague. Ens han quedat alguns racons per veure i alguns monuments i atraccions per acabar de pujar. Sempre podrem trobar la manera de tornar-hi algun altre dia.
En aquest últim dia, si us interessa, també hi ha altres opcions de fer escapades diferents com la què hem fet anant a Roskilde. Us adjunto algunes excursions que es poden fer possibles des de Copenhague:
Castell de Frederiksborg: Conegut com el “Versalles danès”, és el castell més gran d’Escandinàvia. Pots reservar l’excursió des d’aquesta pàgina de confiança.
Legoland: Si viatges amb nens no et pots perdre el parc Legoland ple de mega-construccions fetes amb peces de Lego i situat a unes 3 hores per carretera de Copenhague.
Adjunto en un mapa de google maps, el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:
I fins aquí ha arribat el nostre viatge-escapada a Copenhague en 3 dies. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
En aquest segon dia a Copenhague visitarem els monuments i atractius que es troben dins del Districte de Indre By, però fora del Centre Històric de la ciutat. Avui sí que caldrà que agafem mitjans de transport, i veurem que segons on sigui l’atracció, serà un o altre. El primer que farem serà anar a visitar La Sireneta, que s’ha convertit en la icona de la ciutat de Copenhague. Hi arribarem caminant de la parada de metro més propera, “Osterport”. Continuarem amb la passejada entrant a dins del “Kastellet”, una ciutadella construïda en el 1626 pel rei Christian IV. Sortint del Kastellet passarem per davant de l’església anglicana de Saint Alban i per davant d’una font preciosa anomenada “Font de Gefion”. Caminant arribarem al barri de Nyboder, un barri històric d’antigues cases de mariners famoses per les seves façanes grogues. Continuarem a peu fins arribar a l’Església de Marbre (Frederiks Kirke), un temple barroc amb una gran cúpula. El proper monument és el Palau de Amaliensborg, la residència oficial de la família reial durant l’hivern, on visitarem un dels 4 palaus que hi ha. També contemplarem un famós canvi de guàrdia. Ja serà hora de dinar, i anirem al parc de “The King’s Garden” a menjar-nos el nostre pícnic. Seguidament llogarem una bicicleta que ens durà a l’altra banda del canal de Copenhague, al Barri de Christianshavn, i concretament, als peus de l’església de Sant Salvador. Aquí, després de reservar hora, pujarem a la seva torre amb una escala exterior de vertigen que ens donarà les millors vistes panoràmiques de tota l’àrea metropolitana de Copenhague. El següent punt de la ruta és la Ciutat Lliure de Christiania, una zona de Copenhague autogovernada pels seus 1000 residents. Anirem després a buscar un bus aqüàtic (dit també ferry) per arribar-nos al Reffen Street Food, una antiga zona industrial que ha estat transformada en un lloc de moda amb un fantàstic mercat de menjar del carrer. Aquí hi soparem, i quan volguem tornarem a l’allotjament mitjançant un bus urbà. Aquest també ha estat un dia força complet.
Índex: 1. De La Sireneta a Kastellet 2. De Nyboder a l’Església de Marbre 3. Del Palau Amaliensborg a l’Església de Sant Salvador 4. De Christiania al Reffen Street Food
1. De La Sireneta a Kastellet
Sortim de l’Alberg cap a la Plaça de l’Ajuntament, on anem a buscar el metro. Agafarem les línies 3 o 4 que ens duran de Radhuspladsen a “Osterport”. D’allí ens quedarà entre 10 minuts i un quart d’hora a peu fins a poder contemplar l’estàtua de La Sireneta de Copenhaguen. Adjunto un mapa de google maps amb el recorregut fins a La Sireneta:
Recorregut amb Metro fins a La Sireneta
A part del metro, també s’hi podria arribar d’una altra manera fins a l’estàtua de La Sireneta. Podríem anar fins a la parada del bus aqüàtic “Det Kongelige Bibliotek” a l’alçada de la Biblioteca Reial a l’illa de Slotsholmen, i baixar a la parada de “Nordre Toldbod”, uns 2,5 kilòmetres més al nord. Encara ens quedaria, però, una passejada d’uns 8 minuts aproximadament. Creiem que és una bona alternativa per si encara no coneixes el Bus Aqüàtic de la ciutat.
La Sireneta és probablement el monument més famós de Copenhague i, per tant, una visita a la ciutat no està completa sense apropar-nos a ella. L’esmentada escultura fou creada per l’escultor Edvard Eriksen a principis del segle XX i ret homenatge a un dels contes més populars de l’escriptor i poeta Hans Christian Andersen. La zona on està ubicada aquesta petita sirena de bronze, que medeix poc més d’un metre i pesa quasi 180 kilos, ofereix unes vistes privilegiades del port de Copenhague, que per cert, és el port més gran de Dinamarca. Una altra alternativa és fer el Free Tour de La Sireneta i comprovar com des de la seva postura sembla que vigili als vaixells que fondegen en les aigües del mar Bàltic.
L’escultura de La Sireneta, basada com hem dit en un conte de Hans Christian Andersen, és l’icona de la ciutat i un altre dels llocs més bonics que visitar a Copenhague. Creada per l’escultor Eriksen a principis del segle XX per encàrrec dels Jacobsen, la família propietària de la fàbrica de cervesa Carlsberg, aquesta escultura de bronze de 1 metre d’altura, fou donada a la ciutat i col·locada sobre una roca a prop del port. Malgrat sofrir varis actes de vandalisme com l’amputació d’un braç o el llançament de pintura per sobre, La Sireneta continua éssent el monument més visitat de Dinamarca, per lo què és una cita imprescindible en la ciutat. Nosaltres recomanem visitar-la a primera hora si vols fer-te una foto sense gent o a la llum de la lluna per a tenir una preciosa imatge de record.
Nosaltres, a l’anar-hi a primera hora no ens vam trobar gaire gent, només algun autobús de jubilats… Seguidament vam anar per entrar per l’entrada nord de la ciutadella de Kastellet, que es troba a uns 400m de La Sireneta. Considerem que després de la visita a La Sireneta no et pots perdre la fortalesa de Kastellet, una de les millor conservades del nord d’Europa i un altre dels llocs a veure a Copenhague.
Construïda en el 1626 per el rei danès Christian IV per reforçar la seguretat de la muralla defensiva de Copenhague, aquesta fortalesa té forma d’estrella amb bastions en els seus xamfrans i encara que avui dia serveix com a àrea militar, s’utilitza com a parc públic.
Val la pena fer un tranquil passeig en un dia assolellat i observar alguns dels seus punts d’interès com la Casa del Comandant, una Església i la Presó, ah! I sobretot el fotogènic molí de vent d’estil holandès.
Els horaris d’obertura de la fortalesa son de les 6:00 del matí fins a les 20:00 hores del vespre. L’entrada és gratuïta. Adjuntem la seva pàgina web.
En els espais exteriors de la fortalesa de Kastellet s’hi troben alguns dels atractius que valen la pena visitar-los o si menys no, fer-hi una aturada. Primer ens trobem aquesta estàtua d’homenatge als soldats caiguts de Dinamarca. S’anomena “Vore Faldne”. Continuem caminant i ens apareixen imatges bucòliques dels canals que envolten la fortalesa. Aquí val la pena gaudir d’aquestes vistes una estona.
Al sortir del tot de la fortalesa pots apropar-te a l’església anglicana de St. Alban, on és curiós, l’entrada és gratuïta però accepten una donació. Si dius que ets català o de Barcelona et dónen un fulletó en… català! Ara, no pots marxar sense deixar almoina.
Al costat de l’església hi ha la Font de Gefion, composta per nombroses figures d’animals inspirades en la llegendària deesa Gefjun de la mitologia nòrdica.
En aquest punt vam fer una temptativa de llogar una bicicleta de la casa “Donkey Republic” al carrer, però inicialment no ens en vàrem sortir a l’hora de desbloquejar la roda de darrera. Més endavant ho vàrem continuar intentant.
2. De Nyboder a l’Església de Marbre
Ens vam dirigir al barri de Nyboder, que es troba a uns 10 minuts a peu cap al sud-oest de la ciutat, ja en ple casc urbà. Es tracta d’un barri històric d’antigues cases de mariners, famoses per les seves façanes grogues.
Construïdes des de mitjans del segle XVII fins a finals del segle XVIII per ordre del rei Christian IV, aquestes fileres de cases adossades varen servir com a vivenda pel personal i les seves famílies de la creixent Marina Reial Danesa. En l’actualitat encara alberguen a membres de la marina i les forces aèrees daneses, i pots visitar un petit museu en el número 24 amb objectes i records dels seus habitants.
Va ser una llàstima, perquè a part de la pluja, el museu estava tancat, només obre de 11:00 a 14:00 hores els diumenges. El preu de l’entrada és de 20kr pels adults. Adjunto la seva pàgina web.
Tot seguit vam anar baixant pel carrer principal Store Kongensgade en direcció a l’Església de Marbre. En uns 500 metres hi vam arribar (uns 7 minuts de passeig).
Just enfront del Palau de Amalienborg es troba l’Església de Marbre, una de les més populars de la capital danesa i, per tant, imprescindible en la nostra llista de què veure a Copenhague. Aquest temple va començar a construïr-se per ordre del rei Frederic V en el 1749, però es va allargar durant més de 150 anys. De fet, l’arquitecte inicial, Nicolei Eigtved, havia dissenyat una església d’estil rococó que finalment va acabar éssent d’estil barroc.
Lo que més destaca de l’església és la seva gran cúpula de marbre, inspirada en la cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, i la major dels països nòrdics, amb ni més ni menys que 31 metres de diàmetre i 50 metres d’alçada. El seu nom es deu en gran part també a les 12 columnes de marbre que suporten el seu pes. Us recomanem pujar a la cúpula i gaudir de les boniques vistes del centre de Copenhague.
Nosaltres no vam tenir aquesta sort, perquè quan hi vam anar, no es podia pujar a la cúpula. A més, no hi havia la opció de pagar entrada ni visita a la cúpula, era entrada gratuïta per tothom a l’església.
Entrar a l’interior de l’Església de Marbre, coneguda com església Frederic i situada enfront al Palau de Amalienborg, és una altra de les coses que fer a Copenhague. Aquest temple luterà d’estil barroc que va tardar més de 150 anys en construïr-se, impressiona per la seva gran cúpula de color verd de 50 metres d’alçada i 31 metres de diàmetre. A l’interior hi trobaràs un altar amb un bonic retaule, varis púlpits, piles baptismals, orgues, relleus medievals, a més d’observar els dotze apòstols pintats en l’interior de la cúpula.
L’horari de visita és de dilluns a dissabte de 10:00 a 17:00 hores i els diumenges de 12:30 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és gratuïta, però no et deixen pujar a la cúpula. Quan hi vam anar així era. Adjunto la seva pàgina web. Sembla ser que feia poc que es podia pujar a la cúpula abonant uns 50kr pels adults.
Llàstima, les vistes des de la cúpula segur que eren espectaculars. Ens haurem de conformar amb les de la Torre de l’Església de Sant Salvador, que veurem a la tarda.
3. Del Palau Amaliensborg a l’Església de Sant Salvador
A davant mateix de l’Església de Marbre hi ha el complexe amb els Palaus de Amaliensborg. La monarquia danesa és la més antiga del món i una de les més importants d’Europa. Per això, un dels llocs imprescindibles que veure a Copenhague és el Palau de Amalienborg, residència de la reialesa danesa. Aquest elegant complexe està conformat per quatre edificis: el Palau de Frederick VIII, on viuen els reis Frederic i Mary de Dinamarca; el Palau de Christian VII, que s’utilitza per celebrar nombrosos esdeveniments reials; el Palau de Christian VIII, que alberga el Museu de Amalienborg; i el Palau de Christian IX, on resideix la exmonarca Margarita de Dinamarca.
Aquest conjunt de palaus, distribuits entorn a la Plaça d’Amalienborg, està considerat un dels millors exemples de l’arquitectura danesa. Per tant, us recomanem aquesta visita guiada per el Palau d’Amalienborg perquè comproveu per vosaltres mateixos i descobriu totes les històries que guarden cadascuna de les seves estances. Us sorprendrà i encantarà a parts iguals.
El Palau d’Amalienborg, residencia oficial de la família reial durant l’hivern, és un altre dels imprescindibles de Copenhague. Aquest palau d’estil rococó està format per quatre grans edificis que envolten una gran plaça presidida per l’estàtua del seu fundador, el rei Frederik V. Dels 4 palaus, el Palau de Christian VIII és l’únic que es pot visitar i alberga el Museu de Amaliensborg, que et permet fer un repàs a la història de la família reial danesa.
L’interior de les estances del Palau de Christian VIII estan molt ben cuidades i ens va agradar força. Ara, no és gens comparable amb el Castell de Rosenborg que vam veure al dia anterior, que era molt més espectacular que aquest. A més, a Amaliensborg hi ha una exposició en positiu de lo què significa tenir una reialesa a Dinamarca i sota el nostre criteri hi ha massa ostentació de què és disposar d’una monarquia com la Danesa. Ho venen tot molt bé i molt bonic.
Eren prop de les 12:00 hores del migdia, éssent el moment en el que hi té lloc un curiós canvi de guàrdia. El vam estar observant una mica.
Vist el Palau i el canvi de guàrdia vam decidir anar a comprar menjar i fer-nos un pícnic als jardins que vam descobrir el dia anterior anomenats “The King’s Garden”. Es troben relativament a prop del Palau d’Amaliensborg, a 1 kilòmetre aproximadament (uns 10-15 minuts passejant). Pel camí ens vam trobar la guàrdia que venia del Palau d’Amaliensborg…
Els horaris de visita al Palau d’Amaliensborg son tots els dies de 10:00 a 17:00 hores, i els preus per entrar al Museu son de 125kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Amb la tarja Copenhague card Discover està la visita inclosa. Ara, la primera cua la vam haver de fer, que és quan et diuen a quina hora has de tornar per fer la visita. Només ens van fer esperar una mitja hora o tres quarts d’hora. Val la pena anar-hi d’hora per minimitzar l’espera. Adjunto la pàgina web.
Realment, disposar d’aquests espais al centre de la ciutat, a prop de tot, és una passada. Vindríem cada dia a fer un pícnic, en el cas que fes sol, és clar.
Després de dinar i fer una mica el ronso, era el moment de llogar les bicicletes a “Donkey Republic”. Finalment ens en vam sortir, vam saber desbloquejar la roda de darrera, i vam posar rumb a la següent atracció de la ruta: L’Església de Sant Salvador del barri de Christianshavn, a l’altra banda del canal de Copenhague.
Adjunto un mapa de google maps amb el recorregut que vam fer amb la bici:
Recorregut del passeig en bici
Vam fer un xic més de 2 kilòmetres per la ciutat en poc menys de 15 minuts. Vam trobar que la xarxa de carrils bici de Copenhague és infinitament millor a les que coneixem al nostre país. Ens ho vam passar molt bé, però ho vam deixar per un altre viatge degut a la responsabilitat que feia anar per un lloc sense apenes haver entrenat un xic abans…
Un cop aparcada la bicicleta, vam veure que teníem força temps encara abans de la visita a l’Església de Sant Salvador, ja que aquest cop vam ser molt previsors i vam reservar dia i hora per internet. Teníem la reserva a les 17:00h de la tarda, i encara faltava 1 hora i mitja. Vam decidir anar-nos-en caminant a la Ciutat Lliure de Christiania, que està ben bé al costat. Aquesta visita l’explicarem en el següent apartat. Ara i aquí, explicarem la visita que vam fer a la Torre de l’Església de Sant Salvador.
Pujar els 400 graons fins al mític mirador de l’Església de Sant Salvador (Vor Freisers Kirke) és un dels plans més recomanats per fer a Copenhague. I és que, segons els propis habitants de la capital danesa, la torre d’aquesta església d’estil barroc ofereix les millors vistes panoràmiques de la ciutat a 90 metres d’alçada. Ho vam comprovar i és veritat!!!
Tanmateix, encara que la torre en forma d’espiral s’ha convertit en l’atracció més famosa de l’església de Sant Salvador, també us recomanem visitar el seu interior i contemplar el seu històric orgue de més de tres segles. Tota una joia. Anem a lo què anàvem: l’Església de Sant Salvador és un dels millors miradors de la ciutat, a més de ser un altre dels llocs que veure a Copenhague imprescindibles.
Aquesta església d’estil barroc, visible des de molts punts de la ciutat, és coneguda per la seva escala exterior (no apta per a persones que sofreixin vertigen) en forma de cargol situada en la part superior des d’on tindràs les millors vistes panoràmiques de la ciutat. Per arribar fins a aquest punt, situat a 90 metres d’alçada, hauràs de pujar 400 graons que et porten fins a una esfera daurada culminada amb una escultura de Jesucrist.
I lo què més observem de prop és el mateix barri de Christianshavn, que reposa als nostres peus. Impressionant. A l’interior de l’església hi destaca l’altar de Nostre Salvador de marbre blanc i un orgue de tres plantes del segle XVII i com a curiositat, és interessant saber que en l’exterior s’hi va afegir un carilló, que és el més gran en el nord d’Europa, i sona tots els dissabtes a les quatre de la tarda.
L’Església de Sant Salvador es troba un xic allunyada del centre històric, prop de Christiania. A part del metro, la bicicleta i l’autobús, una bona opció per acostar-s’hi si no disposes de molt temps és reservar l’autobús turístic de Copenhague que para en tots els punts importants de la ciutat.
L’horari de visita de l’Església i la Torre de Sant Salvador és durant l’estiu tots els dies de 9:00 a 20:00 hores (recordeu fer reserva prèvia de dia i hora). L’entrada a la Torre és de 69kr pels adults i 20kr pels nens. L’entrada està inclosa en la tarja Copenhague Card Discover. Adjunto la pàgina web.
Un cop pujada la torre i havent quedat aturdits per el lloc i les meravelloses vistes, continuem la nostra ruta cap al carrer de Sankt Annae Gade que ens durà a un embarcador molt especial. Més endavant ho comentem.
4. De Christiania al Reffen Street Food
Com hem dit bastant anteriorment, mentres fem temps per arribar a l’hora de la reserva per pujar a la Torre de l’Església de Sant Salavdor, tenim temps suficient per visitar el barri de Christiania. De l’Església de Sant Salvador a l’entrada del Barri de Christiania hi ha únicament 230 metres que es fan en uns 2-3 minuts.
Probablement, aquest sigui un dels recorreguts més particulars del nostre viatge per Copenhague. I és que hi ha qui assegura que no conta com a visita a la capital danesa si no heu entrat en el seu barri hippie. O millor dit, en la Ciutat Lliure de Christiania. Al llarg dels seus quasi cinquanta anys de vida, Christiania ha sigut un barri autogestionat pels seus poc més de mil habitants. De fet, es consideren un “Estat dins d’un altre Estat” al marge de les lleis de Dinamarca i de la Unió Europea.
Si us ha entrat la curiositat per saber més sobre la història i l’estil de vida dels habitants d’aquest peculiar barri, llavors aquest free tour per Christianshavn és ideal perquè descobriu tots els seus secrets, mentres camineu pels exteriors de la Ciutat Lliure de Christiania. La ciutat lliure de Christiania és una zona de la ciutat de Copenhague que està autogovernada pels seus residents i que es considera independent de Dinamarca.
La seva història comença al 1971 quan varis pares ocupen aquest lloc per tenir un espai per jugar amb els seus fills i mica en mica, es va transformant en un moviment polític de ruptura amb la forma de vida més habitual en el país. Avui en dia, és una comuna de voltant 1000 persones, en les que es permet el consum de marihuana o haixís, encara que sempre amb la vigilància del govern danès.
Christiania és un lloc curiós que veure a Copenhague, en el que recomanem fer un passeig per la tarda, sobre tot pel seu carrer principal Pusher Street, menjar en algun dels seus locals vegetarians com Morgenstedet, veure l’enorme troll de fusta Green George, el mural “The world is in our hands”, la Galeria d’Art de Christiania, a més de gaudir d’un ambient alternatiu.
Encara que no és ni moltíssim menys un lloc perillós, s’ha de tenir en compte que està prohibit fer fotos en molts llocs del seu interior i és algo que els habitants porten d’una manera bastant estricta. Per conèixer millor la història i curiositats d’aquesta zona et recomanem reservar aquest free tour en espanyol. Una forma divertida d’arribar a Christiania i altres punts de la ciutat és reservar aquest tour en bicicleta amb guia en espanyol.
Bé, hem donat una volta i hem visitat el barri alternatiu de Christiania. Crec que val la pena acostar-s’hi i veure-ho per vosaltres mateixos. Hi ha coses bastant xocants i curioses, com habitacles o cases d’alt cost enmig del barri o d’una zona bastant degradada. És per observar força detingudament, crec jo.
Visitat Christiania i visitada la Torre de l’Església de Sant Salvador del barri de Christianshavn, seguirem el carrer Sankt Annae Gade perquè ens condueixi fins al canal principal de la ciutat, en busca de l’embarcador anomenat “Knippelsbro”.
Knippelsbro és un embarcador amb molt bones vistes del canal principal de Copenhague. Hi arribem perquè ens interessa agafar el ferry (dit d’altra manera, el bus aqüàtic) que ens portarà a l’última atracció de la ruta en el dia d’avui: a l’antiga zona industrial de “Refshaleoen”, on hi ha un mercat de menjar de carrer molt famós anomenat “Reffen Street Food”.
Adjuntem amb un mapa de google maps aquest recorregut que vam fer de Knippelsbro a Refshaleoen:
Trajecte d’uns 26 minuts per arribar al Reffen Street Food
Hem escollit aquesta opció també per gaudir de Copenhaguen des del seu canal i observar altres punts d’interès des d’una perspectiva peculiar i única. Val molt la pena. També voldríem fer la tornada amb ferry però quan acabem de sopar i es faci fosc el bus aqüàtic ja no passa. Durant el dia passen cada mitja hora aproximadament.
I finalment arribem a l’embarcador de la zona industrial Refshaleoen. D’aquí fins al mercat de Reffen (Reffen Street Food) hi ha un passeig d’uns 5 minuts a peu, per la riba del canal de Copenhague. Per si voleu caminar, Reffen es troba a uns 40 minuts a peu de Christiania. Com hem dit, Reffen, ubicat en el port de Refshaleoen, és una antiga zona industrial que ha estat transformada en un lloc de moda que atrau a locals i turistes gràcies al seu fantàstic mercat de menjar del carrer, el més gran dels Països Nòrdics.
Aquest mercat sostenible (sistema de residus zero) on conviuen més de 50 xefs de 18 nacionalitats, ofereix menjar de tot el món i menjar danès basant-se en productes de proximitat i qualitat.
Els horaris del mercat son a l’estiu tots els dies de 11:30 a 22:30 hores. L’entrada com podeu suposar és gratuïta. Adjunto la pàgina web.
Un cop sopats, anem a buscar la parada de bus més propera per tornar al centre en bus, ja que per l’hora que és és l’únic mitjà de transport públic que ens hi porta.
Adjunto un mapa de google maps amb la ruta que vam fer de tornada en bus, que ens va deixar a 200 metres del nostre allotjament. La línia de bus que agafarem és la 2A:
Trajecte de 16 minuts en bus fins al centre històric de la ciutat
I així, entrada la nit, donem per acabada la ruta del dia. Demà més, que ens espera una sortida de Copenhague i la visita del seu Parc d’Atraccions històric anomenat Tívoli.
Cal dir que també haguéssim pogut accedir fins al mercat de Reffen amb un bus aqüàtic com hem fet, però des de davant mateix del moll on hi ha La Sireneta. L’embarcador s’anomena “Nordre Toldbod” i fins a “Refshaleoen” hi ha només 5 minuts de trajecte. Nosaltres vam preferir fer-ho des de Christianshavn perquè així és un trajecte molt més espectacular i pots veure llocs que habitualment no veus des de l’aigua.
Adjunto en un mapa de google maps, el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:
Un cop arribem a l’Aeroport de Copenhague-Kastrup anirem a buscar el metro, concretament la línia 2 (groga) que ens portarà a Kongens Nytorv. Allí farem transbord a la línia 3 (vermella) o 4 (blava) que ens portarà de Kongens Nytorv a Radhuspladsen (plaça de l’Ajuntament). Des d’allí, i en uns 10 minuts aproximadament arribarem al nostre allotjament (l’Alberg Copenhague Downtown Hostel). El primer dia el dedicarem a visitar íntegrament el Centre Històric de la ciutat de Copenhague (concretament és el barri anomenat “City” del Districte del centre “Indre By”). Totes les atraccions, museus i altres elements d’interès, estan a una distància prudencial com per afirmar que el nostre mitjà de transport del dia d’avui seran les nostres cames. Començarem la visita per la torre rodona Rundetaarn (torre del segle XVII) on ens esperen unes vistes espectaculars de la ciutat que acabarem de conèixer. D’allí continuarem la ruta fins al Castell de Rosenborg, on després de fer cua ens donaran dia i hora per la seva visita. Tenim sort, i només ens fan esperar 1 hora. Aprofitem per anar a veure el Museu dels Rècords Guinness ubicat a l’inici del carrer peatonal Stroget, i visitat el mateix, entrarem ara sí al Rosenborg Slot, un edifici renaixentista amb aspecte de castell de conte de fades. Al migdia i a la sortida del castell, ens acostarem al canal Nyhavn, el canal més famós a visitar a Copenhague. Ens perdrem en la seva bellesa de cases de colors i vaixells de fusta atracats en les seves ribes. La visita a Nyhavn finalitzarà i ens acostarem a la Plaça de Kongens Nytorv, una de les places més boniques de la ciutat. Començarem passejant pel carrer peatonal més llarg d’Europa, el carrer Stroget. A l’alçada de la font Storkespringvandet trencarem cap al moll Ved Stranden 26, on concertarem dia i hora pel nostre passeig en barca d’1 hora pels canals de la ciutat. En aquest cas, també tenim sort i ens faran esperar un xic més d’1 hora que aprofitem per visitar els punts d’interès de l’illa de Slotsholmen (Christiansborg Slot i Biblioteca Reial Danesa). Realitzat el tour pels canals, continuarem la nostra visita pel carrer Stroget i finalitzarem la mateixa a la Plaça de l’Ajuntament, la Radhuspladsen. Fins aquí arribarà la jornada del dia.
Índex: 1. De la Rundetaarn al Rosenborg Slot 2. Del canal Nyhavn al carrer Stroget 3. Passeig d’1 hora pels canals de Copenhague 4. De Christiansborg Slot a Radhuspladsen
1. De la Rundetaarn al Rosenborg Slot
Com hem dit anteriorment, aquest primer dia el dedicarem a passejar i visitar els atractius del Centre Històric de la ciutat de Copenhague. Ens dirigirem des del Copenhaguen Downtown Hostel fins a la torre rodona Rundetaarn.
Per anar a la torre, creuarem l’avinguda Gammel Strand i ens dirigirem cap al nord fins a trobar-la. Son uns 10 minuts des del nostre allotjament.
Son quasi les 10:00h del matí i ja hi ha força cua per entrar a la Torre Rodona oRundetaarn. La porta d’entrada és molt bonica també.
La torre està construïda en el segle XVII per ordre del rei Christian IV com observatori astronòmic i forma part d’un dels llocs que veure a Copenhague imprescindibles.
Adossada a la torre, es troba l’Església dels Trinitaris de Copenhague. Quan puges per la torre hi ha una obertura força gran on es veu l’interior de l’església.
En el l’interior de la torre es troba un telescopi de 1929, antics mapes de les constel·lacions i un planetari del segle XVII, encara que el més destacat és l’impressionant rampa interior en forma de cargol que recorre 7 voltes i mitja abans d’arribar a la part més alta, d’on s’obtenen unes fantàstiques vistes panoràmiques.
L’entrada a la Torre no està inclosa en la tarja-abonament “Copenhague Card Discover”, tot i que fa uns pocs anys sí hi estava inclosa. Curiós.
L’horari d’obertura en els mesos estiuencs és tots els dies de les 10:00 a les 20:00 hores, i el preu és de 40Kr pels adults i 10Kr pels nens. Com hem dit, l’entrada no està inclosa en la tarja “Copenhague Card Discover”. Adjunto la seva pàgina web.
Un cop hem baixat de la torre, ens dirigim al Rosenborg Slot. De la torre al Castell de Rosenborg hi ha 10 minuts a peu, travessant els increïbles jardins del Castell anomenats “Kongens Have” (The King’s Garden).
Si alguna vegada heu somniat amb veure un castell de conte de fades en la vida real, podríem dir que el Castell de Rosenborg és el vostre somni fet realitat. Aquesta construcció d’estil renaixentista va passar de ser la residència d’estiu del rei Christian IV al seu castell preferit. De fet, abans de morir, el monarca va demanar que el portéssin allí per a passar els seus últims dies.
Actualment, Rosenborg alberga una enorme col·lecció reial de joies i altres molts objectes de valor, que s’exposen en estances que han romàs intactes des del segle XVIII, com les alcoves reials o la sala del tron. Si voleu conèixer l’interior d’aquest imponent edifici, la millor forma de fer-ho és amb aquesta visita guiada per el Castell de Rosenborg.
El primer contacte que hem tingut amb el castell de Rosenborg ha estat una llarga cua des d’on t’assignaven una hora de visita, per repartir millor la gent. Nosaltres hem tingut sort i ens han dit que podíem tornar en 1 hora i quart per entrar a visitar-lo. Per tant, no ens ho hem pensat gaire, i anem a aprofitar de veure un altre atractiu que es troba proper al castell: el Museu dels Rècords Guinness ubicat al començament del carrer peatonal Stroget.
El Museu dels Rècords Guinness és un museu on es recreen alguns dels rècords Guinness més famosos del món i amb molts jocs interactius perquè es distreguin els nens.
Els horaris d’obertura del museu a l’estiu son tots els dies de 10:00 a 19:00 hores i el preu de l’entrada és de 169kr pels adults i nens. Amb la tarja “Copenhague Card Discover” hi entres gratuïtament, i no et dónen hora per a més endavant. Hi entres en el moment. Adjunto la seva pàgina web, ja que creiem que val la pena si passes per allí.
Una hora passa volant, i de seguida ens n’adonem que tenim d’estar novament a la porta d’entrada del Castell de Rosenborg per a la nostra visita abans del migdia.
El Castell de Rosenborg, un antic palau del segle XVII amb un impressionant jardí, és un dels llocs que veure a Copenhague més bonics. Construït com a residència d’estiu del monarca Christian IV i la família reial, aquest palau envoltat per un fossar d’aigua destaca pel seu estil renaixentista que junt al seu bonic jardí li dónen un aspecte, com hem dit abans, de castell de conte de fades.
Encara que les millors vistes del castell s’obtenen des dels jardins, val la pena entrar al seu interior per a veure les estances reials decorades amb mobiliari de l’època, com el saló del tron, la sala de tapissos reials i sobretot, la col·lecció de joies de la Casa Reial de Dinamarca.
Per conèixer millor la història d’aquest castell t’aconsellem reservar aquesta visita guiada en espanyol. Si no vols fer un tour, recorda que l’entrada està inclosa en la Copenhague Card Discover, una tarja que inclou les entrades als museus i monuments més importants, a més de l’ús il·limitat del transport públic.
Els horaris de visita dels dies d’estiu son tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. El preu per accedir al Castell és de 140kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Entra amb la Copenhague Card Discover. Adjunto la seva pàgina web.
Vistes i visitades les principals cambres en les plantes del Castell, ens fan sortir a fora per entrar per una altra entrada a lo què serien les dependències que hi ha al soterrani, on es disposen els elements de més valor del castell, és a dir, les joies i el tresor reial.
Un cop sortim a l’exterior del castell, encara tenim ganes de veure’l per fora en la seva totalitat i observar bé els detalls arquitectònics que presenta.
Finalment decidim continuar la nostra ruta, ara en direcció als canals, i concretament a l’àmbit del canal Nyhavn.
Proper al Castell de Rosenborg, s’hi troba un altre dels atractius que val la pena visitar, sobretot si disposeu de temps. Es tracta del Jardí Botànic de la ciutat, anomenat Botanisk Have (Botanical Garden). Nosaltres no hi vam entrar perquè vam prioritzar entrar millor al Museu de Rècords Guinness i disposar de més temps per veure altres coses. Aquest jardí botànic és en part del Museu d’Història Natural de Dinamarca, i és un altre dels oasis verds del centre de Copenhague. Val la pena fer un agradable passeig pels seus camins envoltats de naturalesa fins la riba d’un bonic llac en el que s’hi troben varis hivernacles de vidre que alberguen nombroses plantes de Dinamarca i de tot el món.
2. Del canal Nyhavn al carrer Stroget
Baixem i tornem a creuar el bonic parc que conformen els jardins del castell de Rosenborg, anomenat The King’s Garden (Kongens Have). Ara ens dirigim al canal Nyhavn. Hem de creuar també la plaça de Kongens Nytorv. Del Rosenborg Slot fins al començament del canal Nyhavn hi ha a peu uns 12 minuts que es fan tot passejant.
Passem el lloc anomenat “Memorial Anchor” i arribem a la riba nord del canal Nyhavn. Decidim que primer passejarem per tota la riba nord, i després farem tota la riba sud.
Construït en el segle XVII sota les ordres del rei Christian V, el canal Nyhavn és un dels racons més bonics de veure a Copenhague i una aturada obligatòria. Va néixer com la principal porta d’entrada del mar a Copenhague, encara que aviat es va convertir en un lloc popular de festes per a mariners i locals de prostitució. No obstant, avui en dia la seva essència ha canviat radicalment.
La imatge típica de les postals de Copenhague actualment son les seves boniques cases del segle XVII, totes de diferents colors i tamanys, a les ribes del canal Nyhavn. No se’ns acudeix millor manera per a gaudir d’aquestes vistes que en aquest passeig en vaixell pels canals de Copenhague. No oblideu que nosaltres, amb la Copenhague Card Discover ja ens entra un creuer d’1 hora pels canals, però ull, que no és des d’aquest canal Nyhavn.
El Nyhavn o “Port Nou”, construït en el segle XVII, com a entrada a la ciutat per mar pels comerciants que venien a fer negocis a la ciutat, és el canal més famós que visitar a Copenhague.
Durant molts anys fou habitat per prostitutes i mariners, encara que a dia d’avui és freqüentat a totes hores per hordes de turistes que queden fascinats amb les façanes de colors i els vaixells de fusta atracats en ambdues ribes.
Com a curiositat, aquest lloc va servir a l’afamat escriptor Hans Christian Andersen per escriure alguns dels seus contes més populars com “La Princesa i el Pèsol”, durant la època que va viure en els edificis 6, 18 i 20.
Entre els seus punts d’interès es troba, com hem dit abans, l’”Àncora Memorial”, una antiga àncora que recorda als mariners danesos caiguts durant la Segona Guerra Mundial.
Després de l’experiència de recórrer el canal, et recomanem que ho facis de dia i de nit, prenent algo o sopant en alguna de les seves terrasses amb vistes al canal. T’asseguro que no te’n penediràs!
També és aconsellable estar-te una estona a la punta de l’inici del canal, allà on hi ha la parada del bus aqüàtic de Nyhavn. Les boniques vistes del canal Nyhavn es contraposen amb les vistes del canal principal de Copenhague, que des d’allí són si més no, singulars.
Vist el canal Nyhavn, ens dirigim ara fins a la plaça Kongens Nytorv, des d’on comença el carrer peatonal més llarg d’Europa, el Stroget. Kongens Nytorv significa la Nova Plaça del Rei. Es tracta d’una de les places més grans de Copenhague i una de les més boniques de la ciutat. Aquesta plaça, presidida per l’estàtua eqüestre del rei Christian V, està envoltada de varis edificis històrics com el Teatre Reial i el Palau de Charlottenborg, a més d’un antic quiosc d’estil neobarroc.
Un altre dels edificis amb més encant és el que alberga els grans magatzems Magasin du Nord que data de 1893 i fou reconstruït en estil del Nou Renaixement francès. Per conèixer millor la història de la ciutat i no perdre’t res important és molt recomanable reservar aquest free tour amb guia en espanyol, situat entre els millors free tours de Copenhague, o aquest tour privat en el que tu esculls l’itinerari.
Una llista de coses a veure i fer a Copenhague no estaria completa sense una recomanació pels amants de les compres. I sí, la capital danesa també té un petit racó, o millor dit, un gran racó per aquest divertit pla. Es tracta del carrer Stroget, que és ni més ni menys que el carrer peatonal més llarg d’Europa. Aquest carrer, que en realitat no és un sol carrer, sinó més bé una zona amb ramificacions de carrers més petites, va des de la plaça Radhuspladsen, on s’ubica l’Ajuntament i l’escultura del famós autor Hans Christian Andersen, fins a la plaça Kongens Nytorv, on veureu edificis històrics com el Teatre Reial de Copenhague. En aquesta transitada zona, que recorren aproximadament unes 125.000 persones al dia, hi trobareu des de botigues de souvenirs fins als locals de les marques més luxoses.
Un cop arribem a la placeta d’Amagertorv, en el mateix carrer Stroget (ho coneixereu perquè hi ha una font espectacular, la font de bronze “Stork”), trencarem cap al sud en búsqueda de la plaça Hojbro Plads on s’hi troba el moll Ved Stranden 26. Aquí és on reservarem el creuer d’1 hora pels canals de Copenhague. Bé, ara fem un parèntesis, i continuem explicant el carrer Stroget.
Recórrer Stroget, el carrer peatonal més llarg d’Europa i un paradís pels amants de les compres, és una de les millors coses a fer a Copenhague. Com hem dit abans, durant el passeig per Stroget observaràs multitud de botigues entre les que hi destaquen la botiga de Lego i la de porcel·lana Royal Copenhaguen, a més d’altres moltes, que barregen les marques més conegudes, amb algunes realment encantadores i algo més alternatives. També hi trobaràs alguna botiga de souvenirs on comprar algun record com la figureta de La Sireneta o les delicioses galetes de mantega daneses.
El carrer Stroget té 1.100 metres i es recorre en uns 15-20 minuts si no vols aturar-te enlloc. Nosaltres ens vam aturar força sovint a veure tot tipus de botigues, com la de Lego, souvenirs, etc… Al voltant d’aquest carrer es troben alguns dels millors restaurants de Copenhague com el Domhusets Smørrebrød, on pots provar el famós plat local smørrebrød, una llesca de pa negre amb mantega i diversos ingredients freds. Altres restaurants recomanats on provar plats locals com el Frikadeller (mandonguilles de carn molta de porc), Sild (areng), flaeskesteg (llesques fines de porc rostit) son el Paludan’s Book & Cafe, Schønnemann, The Olive Kitchen & Bar, Maple Casual Dining o el Smagsløget, on serveixen uns deliciosos sandwichs.
Per el postre pots acostar-te a l’històrica cafeteria Conditori La Glace, oberta en el 1870 i que serveix xocolates servides en gerreta o els famosos Wienerbrød, una massa de pasta de full replena d’atmetlles i canela. Encara que totes aquestes opcions ens encanten, la nostra cafeteria preferida i en la que hi vam passar força estona és la Bastard Café, que conta amb una gran col·lecció de jocs de taula.
Mentres passeges per Stroget, també et recomanem anar parant en les boniques places de Gammeltorv, Hojbro Plads, Grabrodretorv o la ja coneguda Amagertorv, presidida per la popular font Stork. Sense cap mena de dubte, recórrer aquest carrer és un dels millors consells per viatjar a Copenhague.
Baixant per la mateixa plaça Gammeltorv, ens trobem amb un edifici que impressiona per la seva ubicació. És l’Antic Palau de Justícia d’estil neoclàssic envoltat de cases típiques del centre de la ciutat. Força impactant.
3. Passeig d’1 hora pels canals de Copenhague
Com hem dit anteriorment, a l’alçada de la plaça Amagertorv en el carrer Stroget anirem fins al moll Ved Strandet 26 per contractar el nostre passeig en vaixell. També després d’una bona cua, ens indiquen que hi ha la possibilitat d’agafar un vaixell que sortirà en poc més d’1 hora. Decidim en aquesta hora d’anar a visitar la illa de Slotsholmen, on ens hi trobem el Christianborg Slot, la seu actual del Parlament danès i dels 3 poders suprems de Dinamarca (només el veurem per fora, perquè no tindrem temps de visitar-lo), i la Biblioteca Reial Danesa, on farem una passejada pel seu impressionant interior d’arquitectura moderna. Al cap d’1 hora, tornarem a ser al moll Ved Strandet 26 per agafar el nostre vaixell. La sortida per l’illa de Slotsholmen l’expliquem en el pròxim punt d’aquesta redacció.
El passeig en vaixell d’1 hora que ens entra en la Copenhague Card Discover córre a càrrec de l’empresa “Stromma Canal Tours”, ubicada al moll Ved Strandet 26, a tocar amb la plaça Hojbro Plads, una plaça presidida per l’estàtua eqüestre d’Absalón, el bisbe guerrer al que se li atribueix la fundació de Copenhague, i que com acabem de veure, té un dels molls des d’on surten els vaixells que recorren els canals, una altra de les coses que fer a Copenhague imprescindibles.
Sortim amb un dels vaixells més plans (per salvar tots els desnivells dels ponts que s’ubiquen al canal de Slotsholmen), i ens dirigim cap al canal principal de la ciutat.
Aquests passejos en vaixell, que solen durar 1 hora, et permeten gaudir d’unes perspectives úniques de les cases que envolten els canals, com les acolorides del canal Nyhavn, a més d’edificis com l’Òpera, la Biblioteca Reial, el Palau de Amalienborg, la Borsa i l’Església de Sant Salvador, i escultures com la famosa Sireneta.
Entre els tours en vaixell més recomanats pots reservar aquest creuer que surt del moll Ved Stranden 26. Concretament és un vaixell i sortida molt similar a la que vàrem fer nosaltres.
Ens fiquem cap a l’interior del canal de Christianshavn, on se’ns obre un nou barri desconegut per nosaltres encara: el barri de Christianshavn, que demà descobrirem.
La guia ens diu que passats un pont tindrem la torre de l’Església de Sant Salvador a mà esquerra per fer-li una bona foto: i així ho fem. Aquesta torre també la pujarem demà.
Arribem al pont que fa d’intersecció entre el Canal de Christianshavn i el canal principal central de Copenhague. Darrera s’observa l’edifici de la Biblioteca Reial, que és força impactant.
Una cosa que no hem dit, és que durant el creuer d’1 hora tenim els serveis d’1 guia que parla anglès. Per entendre-les, tenim la possibilitat d’escoltar una audioguia amb espanyol, i això és el què fem, escoltem les explicacions de tot el què fem en espanyol, endollant els auriculars que haurem de tornar, a un punt en concret darrera de cada seient.
Com hem dit, l’operador del tour és l’empresa “Stromma Canal Tours”. Hem fet el tour d’1 hora “Classic Canal Tour”. Es realitza concretant l’hora exacta amb els clients durant l’horari aproximat de 9:45 a 19:00 hores. Els preus son de 169kr pels adults i 84kr pels nens. Com sabeu, amb la Copenhague Card Discover hi ha l’entrada gratuïta, només has de concertar dia i hora. Adjunto la seva pàgina web.
4. De Christiansborg Slot a Radhuspladsen
Concertada l’hora d’inici del tour amb vaixell, decidim anar a l’illa de Slotsholmen (a tocar del carrer Stroget) i anar a visitar 2 imprescindibles de la ciutat: El Christiansborg Slot i la Biblioteca Reial Danesa.
Realment ara, estem accedint a l’illa de Slotsholmen. En aquesta petita illa del port de Copenhague s’ubiquen tres edificis molt significatius de la capital danesa: el palau de Christiansborg, la Biblioteca Reial Danesa i l’antic edifici de la Borsa. El Palau de Christiansborg és la seu del Folketing, l’oficina del primer ministre danès i la Cort Suprema danesa. Actual seu del Parlament i dels tres poders suprems de Dinamarca: executiu, legislatiu i judicial, aquest palau fou construït en el segle XII com a residència de la família reial danesa encara que al llarg del temps ha sofert dos incendis que l’han destruït quasi per complet.
En l’actual edifici, acabat en el 1928, es poden veure les restes de les dues construccions anteriors, a més de les habitacions del rei i de la reina, el Saló del Tron, les cavallerisses reials, el Saló d’Alexandre i la impressionant sala de tapissos. Per acabar la visita pots pujar de forma gratuïta a la Christiansborg’s Tower, que ofereix unes fantàstiques panoràmiques des dels seus més de 100 metres d’alçada. Ens sap molt de greu de no haver tingut temps ni cap possibilitat de visitar aquest palau. Realment ho deixem per un altre viatge a Copenhague.
Per conèixer millor la història d’aquest palau t’aconsellem reservar aquesta visita guiada en espanyol. L’horari de visites és de 10:00 a 17:00 hores cada dia a l’estiu. El preu és de 195kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Amb la Copenhague Card Discover l’entrada hi està inclosa. Adjunto la seva pàgina web.
Continuem caminant en direcció a la Biblioteca Reial, i ara estem creuant un jardí molt bonic i entranyable. És molt tranquil ja que està força amagat, i es diu “Det Kongelige Biblioteks Have” (en català, el Jardí de la Biblioteca Reial).
Al mig del mateix parc hi ha una font escultural. Si mires a nord, tens el Palau de Christiansborg darrera, i si mires a sud, hi tens l’antiga Biblioteca Reial.
La Biblioteca Reial, per la seva banda, presumeix de ser la major biblioteca de tots els països nòrdics. És com el punt més llunyà del nostre recorregut que fem per la illa de Slotsholmen. La biblioteca és un altre dels llocs imprescindibles a visitar a la ciutat. Composta com hem dit per varis edificis entre els que hi sobresurt el conegut com a Diamant Negre (Det Kongelige Bibliotek), es tracta d’una obra mestra de l’arquitectura feta de marbre negre i vidre, en la que s’hi reflexa l’aigua, donant-li l’aspecte d’un diamant.
Tingues en compte, que en l’edifici “Diamant Negre” de la Biblioteca Reial, encara que en el seu interior es poden fer fotografies, hi ha zones que estan restringides al públic ja que no podem oblidar que és un lloc d’estudi.
Això és el què ens trobem un cop entrem. Un espai magnífic de gran alçada amb rampes i balconades per tot arreu, i una façana única amb vistes al canal de Copenhague. Com hem dit, es tracta d’una obra mestra de l’arquitectura moderna.
El primer que fem un cop entrem és pujar per les rampes i ascensors fins a la part més alta i observar l’edifici des d’allí. La vista, tant interior com cap a l’exterior, és espectacular.
Els horaris de visita de la biblioteca son durant els mesos d’estiu de dilluns a divendres de 8:00 a 21:00 hores, i els dissabtes de 9:00 a 19:00 hores. Adjunto la seva pàgina web.
Al sortir de la Biblioteca, i abans d’arribar al nostre moll Ved Stranden 26 per agafar el vaixell per a fer el creuer d’1 hora, passarem per una última atracció a l’illa de Slotsholmen. Passarem per davant de l’edifici de la Borsa de Copenhague, d’estil renaixentista i maó vermell, que destaca per la coberta de la seva torre composada per quatre cues de drac que s’enrosquen en forma d’espiral.
L’antic edifici de la Borsa, fou l’escenari d’importants negociacions comercials que el varen convertir en un dels eixos fonamentals de la vida econòmica danesa al llarg de la seva història.
Finalment, un cop acabem el tour amb vaixell pels canals de Copenhague, com hem dit, hem continuat visitant i passejant pel carrer comercial peatonal Stroget, fins que al vespre hem arribat al seu final, la plaça de l’Ajuntament de la ciutat.
Al final del carrer Stroget es troba la Plaça de l’Ajuntament o Radhuspladsen, presidida per una escultura de Hans Christian Andersen i considerada una altra de les places més boniques que veure a Copenhague.
Antic mercat de fenc i una de les portes d’entrada a la ciutat, aquesta plaça està envoltada de varis edificis interessants com el Palace Hotel, el Politikens Hus i sobre tot, l’Ajuntament de Copenhague, que destaca per la seva façana vermellosa, l’estàtua daurada de Absalón i l’esbelta torre del rellotge de més de 100 metres d’alçada, que alberga el rellotge astronòmic de Jens Olsen.
A més, aquesta plaça conta amb varies escultures curioses com la Font del Drac, una columna coronada per dos músics tocant el “lur” i la “Vejrpigerne”, una escultura daurada que rotava segons el temps que fes.
Donem per acabada la ruta del dia, ara que s’està fent fosc a Copenhague, i ens en tornarem a l’allotjament a descansar i preparar-nos per anar a sopar pels voltants.
Un altre dels atractius que teniem pensat com a possibles per a realitzar en el dia d’avui, és la visita al Museu Nacional de Dinamarca. Creiem que val la pena, tot i que nosaltres no hem tingut temps de fer-ho. El Museu s’ubica dins del Casc Històric i es troba relativament a prop del nostre allotjament. Es tracta del Museu més important del país que alberga una valuosa col·lecció de peces de l’època vikinga, de la prehistòria i fins i tot mòmies de l’antic Egipte. Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son tots els dies de 10:00 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 130kr pels adults i pels nens gratis. Adjunto la seva pàgina web.
Adjunto en un mapa de google maps, el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:
Si diuen que Dinamarca és un dels paîsos més feliços del món, la seva capital tindrà algo que veure en això. Els seus edificis de disseny, els seus castells i palaus, els seus jardins, els seus canals,… Marcada pels seus orígens vikings, Copenhague s’ha convertit en una de les ciutats més boniques i encantadores d’Europa.
Increïblement bella gràcies als seus canals i carrers envoltats de bonics edificis de façanes de colors, relaxants parcs, castells i palaus de conte de fades, miradors amb fantàstiques vistes panoràmiques i un parc d’atraccions per a recordar vells temps, la capital de Dinamarca és una de les millors escapades a Europa si disposes de 2 o 3 dies. A més, la ciutat conta amb un dels nivells de vida i benestar més alts del món i té en la bicicleta el seu mitjà de transport més habitual. Això sense mencionar un dels seus grans emblemes: el menjar saludable; algo que estem segurs, farà que t’enamoris d’ella a primera vista.
És important saber que la millor època per viatjar a Copenhague sol ésser entre maig i setembre quan els dies son molt llargs i les temperatures més agradables, encara que és imprescindible reservar l’allotjament amb bastant temps d’antel·lació si vols estalviar una bona quantitat de diners. A continuació us presentarem les raons per les que ja hauríeu d’estar planejant una escapada a aquesta ciutat nòrdica. Si estàs preparant una escapadeta per fer en un cap de setmana a Copenhague o en 2 o 3 dies, ets un afortunat. Perquè no només coneixeràs els principals barris de la ciutat i els seus llocs més turístics, sinó que et donarà temps per a fer alguna excursió fora del casc urbà de Copenhague.
Ho hem organitzat de la següent manera: 1 dia per visitar el Centre Històric de Copenhague, un altre dia per visitar als voltants d’aquest centre històric (barris de Osterbro, Christianshavn i Reffen), i un tercer dia per veure més detingudament aquest increïble Parc d’Atraccions històric que és el Tívoli, i amb el temps que ens quedi farem una petita excursió a la ciutat de Roskilde, a 30km de Copenhague, on veurem 2 meravelles que valen molt la pena…
Lo mínimament ideal seria fer una estada de 2 dies a Copenhague, ja que els plans culturals son varis i hi ha un fotimer de llocs que visitar a la ciutat. A Copenhague és impossible avorrir-se i t’ho demostraré amb aquesta ruta que estàs a punt de llegir. En aquest article t’ensenyaré com organitzar cada dia de la teva escapada perquè aprofitis el temps al màxim. Organitzar cada jornada és un puzzle amb moltes variables, així que vull ajudar-te perquè surti perfecte. Nosaltres vam decidir anar-hi en plena temporada alta d’estiu, per allunyar-nos de la calor sufocant del nostre país. I vaja si ho vam encertar…
La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones, atractius i espais que la ciutat de Copenhague disposa, i conèixer-los a fons, sense cap necessitat de voler veure la totalitat de la ciutat o el màxim d’ella. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar. Es tracta d’una escapadeta o un cap de setmana llarg per Copenhague amb la possibilitat d’acostar-nos a la ciutat de Roskilde en el tercer dia. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vam visitar:
Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en la ciutat de Copenhague (també a Roskilde):
Una ruta per Copenhague en 3 dies és el temps ideal per conèixer la ciutat sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquesta escapada inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, el recorregut que hauries de caminar cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.
Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen la pena que d’altres.
A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per la ciutat de Copenhague. Corresponen a 5 grans camps:
Vols econòmics
Trasllat de l’aeroport al centre
Allotjament
Com ens mourem per Copenhague
Tarja turística “Copenhaguen Card Discover”.
1. Vols econòmics
La clau és buscar els vols amb molta antel·lació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs que els preus es dupliquin i augmentin. La nostra escapada va ser en plena temporada alta d’estiu, en el mes d’agost, per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant aquestes dates. L’aeroport de Copenhague al qual vàrem volar és l’Aeroport Internacional de Copenhaguen-Kastrup.
Vam comprar vols força econòmics per les dates que vam viatjar. Els vols d’anada i tornada pel mig del més d’Agost ens van sortir per 275€ per persona, amb la companyia Norwegian Airlines.
2. Trasllat de l’aeroport al centre
L’aeroport de Copenhague-Kastrup té una connexió directa i molt bona fins al centre de la ciutat de Copenhague. Bàsicament, la millor forma per anar-hi és utilitzar el Metro, concretament la línia M2 (línia groga) que es troba situada a la Terminal 3. El trajecte fins al centre de la ciutat té una durada d’uns 15 minuts. I el preu del bitllet no supera els cinc euros. Nosaltres ja teníem la tarja-abonament “Copenhaguen Card” i entrava tot tipus de transport per Copenhague i entorns.
3. Allotjament
Et recomano que t’allotgis en un apartament, alberg o hotel com més a prop possible del centre de Copenhague, és a dir, com més a prop del Districte de “Indre By”, millor. Indre Bay comprèn el Centre Històric (barri anomenat “City”), el barri de Frederiksstaden, el barri de Christianshavn, i el barri de Holmen (a l’altra banda del canal principal, junt amb Christianshavn).
Si no és així, lo millor és que l’allotjament estigui a prop d’una parada de metro o inclús autobús que porti al centre de la ciutat. Nosaltres vam trobar una ganga. Vam trobar un alberg (Hostel) ben bé al Centre Històric, que va fer que per visitar els atractius del primer dia, per exemple, no haguéssim d’agafar cap mitjà de transport. Per reservar l’allotjament ho solem fer en qualsevol de les dues plataformes especialitzades:
AirBnb: Allotjaments especialistes en apartaments, també amb l’opció de cancel·lació gratuïta.
Nosaltres ens vam allotjar en un autèntic Alberg (Hostel), anomenat “Copenhaguen Downtown Hostel”, que es troba a prop de tot arreu en el Centre Històric de la ciutat (a 5 minuts de la Plaça de l’Ajuntament, a 5 minuts del carrer Stroget, i a 10 minuts de Kongens Nytorv (Zona d’accés al canal Nyhavn, per exemple). Aquí us adjunto la pàgina web. És possiblement l’allotjament més econòmic que us pogueu trobar tant al centre. La relació qualitat/preu va ser fantàstica, comparat amb la resta de l’oferta hotelera de la zona, que és caríssima. A ple més d’agost, al centre de la ciutat, ens va costar 300€ per persona passar un total de 3 nits (100€ per nit per persona considera-ho econòmic quan parlis del Centre de Copenhague!!!).
En els baixos disposava d’un bar, i també hi vam contractar l’esmorzar, que ens va costar 7,5€ per persona i dia (també considera-ho econòmic pels preus que hi ha a Copenhaguen!!!).
4. Com ens mourem per Copenhague
Un cop contractat l’allotjament al centre del Districte d’Indre By, i a prop de varies estacions de metro i bus, hem de dir que el mitjà de transport que farem servir més durant els 3 dies que estarem aquí seran pràcticament les nostres cames. Al 100% del primer dia en el qual visitarem el Centre Històric (City), i pel segon dia utilitzarem Metro, Bicicleta i Ferry per acostar-nos als nostres atractius proposats. Pel tercer dia, per anar a la ciutat de Roskilde, utilitzarem el tren de rodalies danès, que surt de l’Estació Central de Tren ubicada a poc més de 10 minuts del nostre allotjament. El Transport Públic a Copenhague conta amb una infraestructura moderna i molt eficient. Gràcies al metro, el tren i als autobusos es pot arribar a qualsevol lloc de la ciutat de forma ràpida i puntual, amb una comoditat afegida: tots els mitjans de transport esmentats comparteixen el mateix bitllet.
Us expliquem seguidament quins son els principals mitjans de transport que hi ha per moure’s per Copenhague, relacionats amb lo què vam fer servir nosaltres realment:
Bicicleta: La nostra intenció inicial era llogar una bicicleta per la totalitat dels 3 dies que ens vam passar a Copenhague. Heu de tenir en compte que per a molta gent, Copenhague és la capital mundial de la bicicleta, a més d’una ciutat plena de racons i secrets per descobrir.
Com seria una ciutat perfecta? Bons serveis, seguretat, zones verdes, transport públic de qualitat, feina, salaris alts, variada oferta cultural, facilitats per a les families… Aquests son només alguns dels factors que solen posar-se sobre la taula a l’hora de realitzar els múltiples estudis que analitzen quines son les millors urbs del planeta per viure. Llistats en els que, per suposat, sempre hi està present Copenhague. Però hi ha alguna cosa més, que poques vegades mencionen aquests anàlisis: el nombre de bicicletes que recorren els seus carrers. Un clar indicador de qualitat de vida en el que, amb permís d’Amsterdam i altres poques urbs en el món, Copenhague no té rival. Amb una població d’un xic més d’1 milió d’habitants, als que hi sumariem quasi un altre milió de la seva àrea metropolitana, a Copenhague hi ha més bicicletes que persones. Potser per això fins i tot hi ha un índex amb el seu nom, “Copenhaguenize”, que elabora des de 2.011 un rànking mundial amb les millors ciutats del món per pedalar. No fa falta dir quina d’elles està sempre en primer o segon lloc.
A Copenhague, la bicicleta és la forma més ràpida de moure’s pels seus carrers. Hi ha una xarxa integral i cohesiva de ciclovies protegides, que arriben als 1.000 kilòmetres en l’anomenat Gran Copenhague. Però no son kilòmetres inconnexos, sense sentit, sinó que formen una xarxa que permet als ciutadans arribar pedalant a qualsevol lloc. La bicicleta és, de fet, la forma més ràpida de moure’s pels seus carrers. Per això el 63% de la població de Copanhague l’escull per el dia a dia.
Nosaltres finalment vam llogar una bicicleta per hores, per tal de provar aquesta eficàcia. Volíem fer tot el dia, però no ens vam atrevir. Vam descarregar-nos l’aplicació de la casa “Donkey Republic” i vam llogar una bicicleta per fer un desplaçament en la ciutat: en el segon dia, després d’un pícnic a The King’s Garden, vam agafar una bici de “Donkey Republic” i ens vam traslladar a l’altra banda del canal, al barri de Christianshavn. Vam comprovar l’eficàcia de la xarxa ciclista i lo ben muntat que està tot. Ens va agradar moltíssim. No ho vàrem provar més, però, degut al nostre poc entrenament físic. Vam pensar que ja ho provaríem el pròxim cop…
Metro: La xarxa de metro de Copenhague, inaugurada en l’any 2.002, és molt ràpida i arriba a tots els llocs d’interès turístic malgrat disposar únicament de 4 línies, cadascuna associada a un color. Les tarifes son: bitllet individual de 2 zones: 24kr (3,2€). La validesa és de 60 minuts; bitllet individual de 3 zones: 36kr (4,80€). La validesa és de 90 minuts. Necessitareu aquest tipus de bitllet per arribar a l’Aeroport de Copenhague. Els menors de 12 anys viatgen gratis. Els bitllets es poden comprar en les parades de metro i de tren de Copenhague. Podeu pagar amb corones daneses o amb targeta de crèdit.
Nosaltres, a part del viatge d’anada de l’aeroport a l’allotjament i del de tornada, a l’últim dia de retorn cap a l’aeroport, vam agafar 1 cop més el metro, en el segon dia de l’escapada per acostar-nos a l’emplaçament de La Sireneta. Vam agafar les línies M3 o M4 des de l’estació de Radhuspladsen a Osterport.
Autobús: Els busos son una bona alternativa per arribar a aquelles zones de Copenhague que no cobreix el metro o el tren. Hi ha varis tipus d’autobusos (regulars, exprés, nocturns i aqüàtics) i el preu és el mateix per a tots ells.
Vam agafar dos tipus d’autobús, els dos al mateix dia, al segon. Per anar al mercat de Reffen Street Food des del centre, vam provar d’agafar el bus aqüàtic de color groc. És el Ferry nº992 i el vàrem agafar de Knippelsbad fins a Refshaleoen. La tornada del mercat de Reffen, no la vam poder fer amb ferry (bus aqüàtic) ja que érem sobre les 21h i ja no operaven. Vam haver d’agafar un bus regular a prop de Reffen que ens va deixar a 200 metres del nostre allotjament al Centre de la Ciutat.
Tren: El tercer dia ens vam desplaçar caminant cap a l’Estació Central de Copenhague, ubicada a poc més de 10 minuts del nostre allotjament. Vam agafar un tren regional que en uns 20 minuts ens va portar a la ciutat de Roskilde, a 30 kilòmetres de Copenhague. La tornada la vam fer al revés, des de l’estació de Roskilde cap a la Central de Copenhague, sense cap tipus de problema.
Cal dir, que ens vam veure afavorits per la compra de la tarja-abonament “Copenhague Card Discover”, on tot el transport a la ciutat i a la seva rodalia, hi estava inclòs.
5. Tarja turística “Copenhaguen Card Discover”
Amb la targeta “Copenhague Card Discover” (en el nostre cas vam agafar-la d’una durada de 3 dies), la targeta turística de la capital danesa, obtindreu l’entrada gratuïta a nombrosos atractius i museus de la ciutat, a més del transport públic, una gran avantatja.
La Copenhague Card Discover és una tarja turística que ofereix accés a diferents atraccions i museus de la ciutat a un preu reduït durant 24, 48, 72, 96 o 120 hores, segons escolliu. Una forma perfecta per estalviar fent turisme si teniu previst entrar a varis monuments. A més, el servei inclou transport il·limitat en la regió durant el temps de validesa de la targeta. Les principals atraccions que hi estan incloses son:
Passeig en vaixell pels canals de Copenhague
Jardins Tívoli (només l’entrada al Parc, ja que les atraccions van a part)
Castell de Frederiksborg
Castell de Rosenborg
Castell de Kronborg
Zoo de Copenhague
Museu Nacional
En el següent enllaç podeu veure totes les atraccions incloses en la Copenhague Card-Discover. Això sí, només podreu accedir un sol cop a cada atracció.
Per saber si l’havíem de comprar vam fer una previsó dels atractius que voldríem visitar i que estan inclosos en la tarja. Igualment havíem de tenir en compte el transport:
Nº
Atracció
Preu estalviat
1
Rosenborg Slot
140,00kr
2
Museu dels Rècords Guinness
169,00kr
3
Jardins Tívoli (les entrades a les atraccions van a part)
160,00kr
4
Palau de Amalienborg
125,00kr
5
Passeig d’1 hora pels Canals (empresa Stromma Canal Tours)
169,00kr
6
Torre de l’Església de Sant Salvador
69,00kr
7
Catedral de Roskilde
70,00kr
8
Museu dels Vaixells Vikings de Roskilde
160,00kr
Total entrades estalviades
1.062,00kr (142,38€)
El preu de la tarja “Copenhaguen Card Discover” per 3 dies és de 124,00€ (al canvi, unes 924,89 corones daneses). Ens surt a compte, tot i disposar encara del transport gratuït il·limitat.
Aconsellem que si us compreu la tarja abonament “Copenhague Card Discover”, a totes les atraccions que volgueu anar, mirar de passar-hi abans per concretar una hora i dia de visita, ja que ens vam trobar que pràcticament en totes les atraccions (hi vam anar al mig de l’Agost) es formen unes cues bastant llargues i llavors et dónen dia i hora de visita. Ho heu de tenir en compte per si hi aneu en temporada alta. A l’hora d’explicar el programa diari ja ho anirem repassant punt per punt.
I l’últim dia, tot sencer, el tenim per visitar i explorar la capital de la Selva Negra, anomenada Friburg de Brisgòvia. Farem una ruta circular pel Casc Històric de la localitat, començant per la Plaça de la Catedral i acabant al Schlossberg. També indicarem altres atractius que estan fora del centre històric de Friburg, per si disposeu de més dies o més temps.
Índex: 1. Plaça de la Catedral, Catedral i Mercat 2. De la Casa de la Balena a la Plaça de l’Ajuntament 3. De Bertoldbrunnen a la Martinstor 4. Del Barri dels Pescadors (Petita Venècia) a la Porta Schwabentor 5. De Konviktstraße a Schlossberg 6. Més enllà del centre: Barri de Vauban; Pont Wiwili i Església Cor de Jesús; Schauinsland; i Secrets de Friburg
1. Plaça de la Catedral, Catedral i Mercat
Quan pensis amb Friburg, no has de confondre-la amb el Friburg de Suïssa, d’aquí el seu cognom diferencial (de Brisgòvia). Els seus més de 230.000 habitants estan molt orgullosos de la seva ciutat perquè és la més calorosa d’Alemanya (amb 2.000 hores de sol a l’any) i una de les que té una millor qualitat de vida. A més, Friburg és una alegre ciutat universitària en la que podràs gaudir d’una bona cervesa alemanya en alguna de les seves terrasses a l’aire lliure. Té cases amb entramat de fusta de colors, rierols, una catedral gòtica meravellosa, molt ambient en les seves terrasses i plans de naturalesa, com el Mont Schlossberg. La capital de la Selva Negra és un d’aquests llocs on dónen ganes de quedar-se molt més temps.
Et recomano que facis un free tour en espanyol (adjunto l’enllaç) per a una primera presa de contacte i després recórris la ciutat pel teu compte. Et passo a descriure quins son els llocs de visita obligada a la ciutat de Friburg, vaja, els que no et pots perdre:
Casc històric
El rectangle quasi perfecte que és el centre de la ciutat guarda la majoria de monuments històrics de Friburg. La catedral, les torres medievals, els ajuntaments, la universitat, la “casa de la balena”, el barri dels pescadors,… Tot, a pocs metres uns dels altres.
Plaça de la Catedral, el centre neuràlgic
Anem a començar la ruta per la Plaça de la Catedral (Münsterplatz). És el primer lloc que visitarem i, en quan hi arribem, ja sabrem que aquesta ciutat alemanya ens encantarà. Vaig a resumir-te breument alguns dels edificis principals d’aquesta plaça:
Catedral de Friburg: és la gran protagonista. Un edifici gòtic preciós del que us parlaré en detall d’aquí a unes línies.
Magatzems històrics (Historisches Kaufhaus): és un edifici de color vermell fosc amb escuts dels Habsburg que no passa desaparcebut. Fou construït en el segle XVI i antigament servia per controlar les mercaderies i cobrar els impostos de les aduanes.
Font Fischbrunnen: aquesta font històrica no solament servia per abastir d’aigua als friburguesos, sinó que també s’utilitzava per rentar el peix. D’aquí que se li anomeni “Font dels peixos”.
Mercat de la Catedral: intenta fer coincidir la teva visita a Friburg quan hi hagi mercat pel matí. Té una llarga tradició i és l’oportunitat perfecta per provar productes locals en un ambient molt agradable.
Catedral de Friburg de Brisgòvia
La Catedral de Friburg està en la Münsterplatz, però es mereix una menció a part. És tota una supervivent, ja que segueix en peu malgrat de les guerres que hi ha hagut des de la seva construcció entre els segles XIII i XV. La Catedral de Friburg crida molt l’atenció quan la veus de lluny, però de prop és encara més impressionant. Les gàrgoles i tots els detalls de la seva arquitectura faran que vulguis fer-li fotos des de tots els angles. A més, et recomano entrar-hi per veure-hi les seves vidrieres i els orgues. I, abans d’anar-te’n, no t’oblidis pujar els 333 graons de la seva torre, que et porten a una de les millors panoràmiques que veure a Friburg en 1 dia. Segur que coincideixes amb mi en que tot es veu molt millor a 116 metres d’alçada.
L’accés a l’interior de la catedral és gratuït i es fa per la façana sud de l’edifici. Està oberta en aquests horaris:
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 9:00 a 11:45 i de 12:30 a 16:45 hores
Dimecres de 9:00 a 11:45 i de 13:00 a 16:45 hores
Dissabtes de 9:00 a 11:45 i de 12:15 a 18:00 hores
Diumenges i festius de 13:30 a 18:00 hores
Aquests horaris variaran si es celebra algun esdeveniment especial en la Catedral i en dates també especials.
Un cop dins de la catedral, si vols visitar el cor i la capella de la corona llavors si que tindràs que pagar una entrada a part: 2€ pels adults, 1,5€ pels nens en edat escolar i estudiants en general, i gratuïta pels menors de 14 anys. Els seus horaris son aquests:
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10:00 a 11:30 i de 12:30 a 16:00 hores
Dimecres de 10:00 a 11:30 i de 13:00 a 16:00 hores
Dissabtes de 10:00 a 11:30 i de 12:30 a 15:30 hores
Diumenges i festius, de 13:30 a 16:00 hores
Saps que pots pujar fins quasi lo més alt de la torre de la Catedral? Les vistes des d’aquí dalt son espectaculars. A dalt tindràs per tu tota la ciutat, la planície del Rin i les muntanyes més properes de la Selva Negra. Els horaris depenen de l’època de l’any. En temporades baixes de turisme està oberta només els caps de setmana; mentres que en temporades altes de turisme obre cada dia, a excepció d’algun dia per setmana en aquest horari:
De dilluns a dissabte, de 11:00 a 16:00 hores
Diumenges de 13:00 a 17:00 hores
Els preus son de 5€ pels adults, 3€ pels nens de 8 fins als 18 anys d’edat, i entrada gratuïta pels nens menors de 7 anys d’edat. Adjunto la pàgina web de la Catedral aquí.
Mercat de la Catedral o Münstermarkt
De dilluns a dissabte posen un mercat pel matí en la Münsterplatz on pots comprar un fotimer de productes frescos, com formatges, embotits, fruites i la famosa salsitxa Lange Rote, tot un clàssic de Friburg. També venen productes artesans fets a mà i l’ambient atrapa. A part de que el Münstermarkt té una ubicació inmillorable junt a la Catedral de Friburg, tingues en compte que és un dels mercats més antics de la Selva Negra. Té més de 900 anys a les seves espatlles, que es diu aviat! Adjunto la pàgina web del mercat.
Historisches Kaufhaus
Junt amb la catedral, aquest edifici és el més vistós, bell i espectacular de la plaça. Fou construït a l’Edat Mitjana per ser aduana, magatzem i per l’administració del mercat municipal. En el 1532 fou totalment renovat i deixat tal i com podem veure’l avui en dia, malgrat el pas del temps i de les guerres en la ciutat. En l’actualitat no es pot visitar per dins, ja que les seves precioses sales estan dedicades a esdeveniments privats i/o de la ciutat.
Kornhaus
Encara que es va construïr per ser seu de les celebracions del Parlament del llavors Sacre Imperi quan l’emperador visités la ciutat, no fou així. El seu destí en fou un altre, el de ser lloc de reunió pels gremis i els propis habitants de Friburg. Ja a partir del segle XVIII es va transformar en teatre fins ben entrat el segle XIX. Llavors, va passar a ser magatzem de gra fins a la seva destrucció en el 1944. Avui en dia és un petit centre comercial.
2. De la Casa de la Balena a la Plaça de l’Ajuntament
Casa de la Balena (Haus zum Walfisch), un edifici molt original
Aquest edifici de color vermell és una autèntica joia. Encara que no hi ha una única teoria al respecte, molts diuen que la Casa de la Balena s’anomena així perquè el seu propietari era el capità d’un vaixell balener. Lo què sí és segur és que en aquesta casa hi va viure Erasme de Rotterdam. Sembla que no va gaudir molt de l’experiència perquè li semblava una zona sorollosa. També expliquen les males llengues que no estava d’acord amb el preu del lloguer, així que només hi va estar un parell d’anys a mitjans del segle XVI. Adjunto la seva pàgina web.
Plaça de l’Ajuntament
Per una banda, hi ha el Vell Ajuntament, el de la cridanera façana de color vermell. Actualment és l’Oficina de Turisme (adjunto la seva pàgina web) i està oberta en aquests horaris:
De dilluns a divendres de 8:00 a 18:00 hores
Dissabtes de 9:30 a 14:30 hores
Diumenges i festius de 10:00 a 12:00 hores
El “Nou” Ajuntament és el que està al costat, de color blanc i unit a l’altre edifici per una passarel·la. Abans de ser ajuntament va formar part de la importantíssima universitat de la ciutat, éssent aquesta unió de varis edificis renaixentistes la facultat de medicina. En l’actualitat es celebren en el seu interior esdeveniments com casaments, reunions i a l’estiu, fins i tot es dedica el seu pati interior com a cinema. No, ja no és l’ajuntament actual de la ciutat.
En l’altre extrem de la plaça es troba el Monastir de Sant Martí, el patró de la ciutat. Aquest temple d’orígen franciscà fou construït a principis del segle XIII però després del pas de la II Guerra Mundial va quedar molt i molt tocat. El pati del monastir és ara la pròpia plaça de l’Ajuntament, ja que a principis del segle XX es va obrir al públic i a la ciutat. I gràcies a això podem gaudir d’una espectacular plaça en el centre de Friburg a l’ombra sempre d’uns espectaculars castanyers. Qui no s’ha pres en aquesta plaça un bon gelat, dels que venen en la geladeria de la cantonada, assegut en la font que hi ha enmig de la plaça? Irresistible, no? Per cert, per Nadal és aquí on la ciutat instal·la el mercat nadalenc, així com en els carrers adjacents.
3. De Bertoldsbrunnen a la Martinstor
Bertoldsbrunnen
Bertoldsbrunnen és el centre de la ciutat. És el creuament de les dues artèries que creuen el centre històric de nord a sud i d’est a oest, i és el lloc on fan parada la majoria de línies del tramvia. És també el punt de trobada dels habitants de la ciutat. Qui no ha dit això de ens veiem a Bertoldsbrunnen a les 10? Doncs això, pels visitants es també un punt de com ubicar-se en la ciutat. Actualment en aquest lloc hi ha una espècie de font que substitueix a l’anterior font dels pescadors i que fou destruïda en la II Guerra Mundial. El seu nom, Berthold, fa honor al fundador de la ciutat, un tal Berthold de la família Zähringen.
La Universitat de Friburg
La Universitat de Friburg és de les més importants del país. I és que gràcies als seus més de 20.000 universitaris (ull que la ciutat té una població que ronda els 220.000 habitants) i gràcies a la quantitat de premis Nobel i a més que han sortit de les seves aules doncs li dónen un prestigi internacional que atreu a moltíssims estudiants de tot el món. Fou fundada en 1457 per Albrecht VI dels Habsburg, que governaven en aquella època en la ciutat i des de llavors allí segueix. El seu edifici principal es troba molt a prop del teatre de la ciutat i és bastant reconeixible per la seva façana construïda amb pedra arenisca.
Dues dades, aquí va exercir com a professor el famós Erasme de Rotterdam, i en ella hi va estudiar la primera dona universitària a Alemanya allí a finals del segle XIX. Si creus que és un bon destí d’estudis pels teus fills o per a tu mateix, que sàpigues que la universitat té facultats de medecina, biologia, química, farmàcia, matemàtiques, filologia, dret, varies enginyeries, teologia i medi ambient. Totes elles repartides avui en dia per a tota la ciutat. Ah! I si estudies música, aquí hi ha una escola de les més importants del món.
Porta de Sant Martí
Un altre dels meus llocs preferits que veure a Friburg de Brisgòvia en un dia és la Porta de Sant Martí o Martinstor. És la segona (i última) porta de les que queden de peu de les cinc que hi havia antigament, també del segle XIII. Si la Porta de Sant Martí i la Porta dels Suabos segueixen existint és en part gràcies a l’alcalde Otto Winterer. En el 1888 molts friburguesos van voler enderrocar-les per construïr al seu lloc les vies del tramvia elèctric. Vols saber com va acabar convencent Winterer a la població perquè no se li tiréssin a sobre amb la decisió? Augmentant la seva alçada de 22 a 63 metres i dient-los-hi que “un poble té teulades i una ciutat té torres”. Adjunto la pàgina web de la torre.
Per cert, molt a prop de la Porta de Sant Martí hi ha la Biblioteca Universitària. És bastant curiós de veure l’arquitectura medieval de la porta i de sobte trobar-te amb un edifici modernista que sembla tret directament de Nova York. Adjunto la seva pàgina web.
4. Del Barri dels Pescadors (Petita Venècia) a la porta Schwabentor
Barri dels Pescadors (Petita Venècia)
Entre les torres de Schwabentor i Martinstor, al sud del casc històric, hi ha un canal d’aigua, no un canaló, sinó un veritable canal, en que els pescadors, talladors de pedres precioses i moliners en general hi tenien el seu lloc de treball. Aquesta zona és com un petit poble però en el mateix centre de Friburg. Una passada.
Avui en dia poc queda d’aquella època, però sí que podem veure un dels molins, encara que sense la roda o nòria, i imaginar-nos com pescaven els pescadors en aquest lloc. Però això sí, avui no esperis veure peixos per el canal. En l’actualitat s’han convertit en una zona turística espectacular. Cerveseries, cafès i restaurants s’obren pas sobre els empedradíssims carrers d’aquest barri. A aquesta zona se la denomina també com a “Petita Venècia”, però creiem que el que li va posar aquest nom va beure més d’una cervesa abans de posar-li-ho.
Augustinermuseum, el millor museu de Friburg de Brisgòvia
Diuen que Friburg és la ciutat més assolellada d’Alemanya, així que dóna gust fer plans a l’aire lliure. Però si t’agraden els museus, sens dubte et recomano el Augustinermuseum. Es troba en l’antic monastir dels agustins i alberga una gran col·lecció d’obres d’art des de l’Edat Mitjana fins al Barroc principalment, com escultures, quadres i objectes litúrgics. L’horari d’obertura del museu és de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores. Els preus son de 8€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web.
Porta dels Suabos (Schwabentor)
Al veure la Porta dels Suabos (Schwabentor) segur que et teletransportes a l’Edat Mitjana. Es va construïr amb finalitats defensives a mitjans del segle XIII i formava part de l’antiga muralla de la ciutat. En la façana exterior pots veure la figura de Sant Jordi, patró de Friburg, i en l’interior apareix representat un mercader de sal amb el seu carro. Segons explica la llegenda, un comerciant de sal de Suabia va voler comprar la ciutat de Friburg, encara que per lo vist la història no va acabar bé perquè la seva dona va canviar tot el diner per sorra i pedres abans de que ell marxés.
5. De Konviktstraße a Schlossberg
Konviktstraße, el carrer més bonic que veure a Friburg en un dia
Encara que és important que sàpigues els plans que fer a Friburg, una de les meves recomanacions és que deixis el mapa a un costat i passegis pel carrer sense rumb fixe. Les seves cases de colors amb entramat de fusta son una preciositat. Dit això, si només pogués quedar-me amb un carrer de Friburg de Brisgòvia, aquest seria Konviktstraße. Té forma corba i està plena d’edificis històrics molt fotogènics. Conta amb botigues d’artesanies, cafeteries i restaurants, i és el típic lloc on tot sembla estar preparat pel rodatge d’alguna pel·lícula d’època.
Bächle o canalons d’aigua Quan el senyor Erasme de Rotterdam va deixar la ciutat després d’un temps vivint en ella en la primera meitat del segle XVI, va parlar molt malament d’ella. Vaja, lo què venia a dir és que Friburg era bonica però que feia olor a deixalles. I això era per culpa dels canalons d’aigua que recorren i recorríen els carrers de la ciutat en l’Edat Mitjana. Es van instal·lar en el centre dels carrers i servien com a claveguera però en superficie de totes les deixalles que la gent hi llençava per les seves finestres al carrer. Així, la força de l’aigua en lleu pendent descendent, arrossegava aquestes deixalles fora de la ciutat. Però no només teníen aquest ús. Els incendis eren freqüents en els edificis de fusta de la ciutat així que els bombers tenien aigua disponible just enfront de l’edifici que es cremava, d’una manera fàcil d’obtenir. A dia d’avui ja res és així. La ciutat fa molt bona olor i aquests canalons d’aigua son el gaudi dels més petits ja que en ells hi poden posar els seus peus i jugar a barcos de fusta en les seves netes aigües. És un símbol de Friburg.
Schlossberg, la millor panoràmica que veure a Friburg de Brisgòvia
El Schlossberg o el Mont del Palau és un dels llocs més impressionants que visitar a Friburg. S’anomena així perquè antigament es va construïr allí un castell amb finalitats defensives. Es pot pujar al turó a peu o en funicular. Un cop a dalt, podràs gaudir d’una panoràmica molt bonica de Friburg i el Massís dels Vosgos (si els núvols volen, clar). També pots prendre algo en el biergarten, fer rutes senderistes per la naturalesa o simplement relaxar-te mentres veus el capvespre. I, encara que a l’escoltar la palabra mont el teu cap se’n vagi a les afores de la ciutat, la sort és que el Schlossberg està a un curt passeig caminant de la Porta dels Suabos.
Just darrere de la catedral i del casc històric s’erigeixen les primeres muntanyes de la Selva Negra. El Schlossberg només arriba als 462 metres en el seu punt més alt, però és allí on va néixer Friburg. I encara que a dia d’avui poques son les restes que queden d’aquell castell medieval, pujar fins lo més alt té premi: unes vistes espectaculars. Comencem pel principi. Només podràs pujar fins a la zona de miradors i els restes de lo què fou en el seu dia, primer un bell castell i segon una enorme fortalesa, caminant, en bicicleta o en funicular. Fer-ho en funicular per nosaltres no és la millor opció. És més, no és ni opció:
Primer, no et puja fins a lo més alt, sinó a meitat de la muntanya
Segon, costa 3,50€ només anada, i 6€ anada i tornada. I això en tarifa normal d’adult.
I tercer, el trajecte només dura tres minuts.
Aquesta opinió no és vàlida per a persones amb mobilitat reduïda o amb bastanta dificultat. Llavors el funicular sí que és bona opció.
Per tant, deixant això sobre la taula tu veuràs si lo millor és agafar o no el funicular. Així que si ho fas caminant tens dues pujades principals:
Una, a l’inici del carrer “Konviktstrasse”, a sobre de l’aparcament cobert “Schlossberggarage”
I dos, començant la pujada creuant el pont que hi ha just darrera de la torre medieval “Schwabentor”. Aquesta és la millor opció malgrat d’una primera rampa que té tela, però que llavors suavitza i molt. I que lo dit, val molt la pena.
Arribem a Kanonenplatz: Així s’anomena la gran esplanada que hi ha en un primer nivell del castell, una mica més amunt del restaurant. És anomenada així perquè durant la I Guerra Mundial allí s’hi posàren canons antiaeris per a protegir la ciutat. Des d’aquest punt tindràs una vista molt espectacular. Per cert, aquí veuràs que en la vessant sud d’aquesta muntanyeta hi ha moltes vinyes. I és com ja saps Alemanya és terra de cervesa, però aquesta zona és terra de vins, i molt bons.
Continuem pujant i arribem a Ludwigshöhe: aquest és el punt més alt de l’antic, primer i extint castell de Friburg. És una torre, o les restes que queden a la que podràs pujar i gaudir de la vista panoràmica des d’una mica més amunt que des de la Kanonenplatz. En ella hi trobaràs la bandera de la ciutat onejant orgullosa amb el vent que sol bufar en aquest punt.
És en aquest punt on pots acabar la teva aventura per la muntanyeta del extint castell de la ciutat i baixar de nou a Friburg, o bé si estàs en forma i et vé de gust continuar pujant fins a la torre-mirador que es troba més amunt. Si ho fas, i t’animes a pujar per un bon nombre d’escales, o per una senda empinada pel bosc, tindràs un premi inoblidable: unes vistes 360º de tota la ciutat, de les muntanyes més altes de la Selva Negra, de la planície del Rin i de les muntanyes alsacianes dels Vosgos. Una autèntica passada. I és que fins aquí arribava la fortalesa militar que va ordenar construïr el rei Francès Lluís XIV i que l’enginyer militar Vauban va planificar. D’això, poc, molt poc, queda ja. Una pena.
6. Més enllà del centre: Barri de Vauban; Pont Wiwili i Església Cor de Jesús; Schauinsland; i Secrets de Friburg
Friburg és molt més que el seu preciós casc històric. Friburg és, sobretot, verd. És la ciutat ecològica d’Alemanya. Però a més, Friburg té algo que no té cap ciutat alemanya, el funicular de Schauinsland. Una meravella.
Barri de Vauban
Friburg és coneguda com la capital verda d’Alemanya amb prop de 230.000 habitants, aquesta ciutat verda ubicada en la Selva Negra té varis icones en lo què respecte a la sostenibilitat. Un dels més importants és el districte de Vauban, on els panells solars, les parets verdes, l’arquitectura acolorida i els jardins comunitaris s’uneixen per fer realitat la idea d’una vida sostenible.
Pont “Wiwili” i església del cor de Jesús
El “pont blau”, com és més conegut en la ciutat, és una passarel·la peatonal i per ciclistes que uneix el centre de la ciutat amb el barri de Stühlinger. Aquest pont passa per sobre de les vies de tren, ja que està molt a prop de l’estació de trens. Fou anomenat Wiwili com a record i afecte a una ciutat germana amb Friburg, Wiwili, que es troba en la bella Nicaragua. S’ha convertit en un dels símbols de la ciutat pel seu aspecte i perquè a ell pugen els més atrevits per gaudir d’una bona cervesa admirant el capvespre.
Just abans del pont, hi ha una jaqueta recolzada en un mur del pont que realment és una obra d’art en record dels jueus habitants de Friburg que fóren deportats a camps de concentració en la època nazi. Per últim, aquest pont et deixa just enfront d’una de les esglésies més curioses pel seu aspecte de la ciutat: l’església del Cor de Jesús. L’anomenada en alemany Herz-Jesu Kirche és una bellesa de construcció, arquitectònicament parlant. Les seves dues torres de quasi 60 metres d’alçada amb la seva teulada verda li dónen un toc de color al barri de Stühlinger que junt amb el “pont blau” doncs imagína’t quina combinació. Fou construïda en estil neogòtic i neorromànic en el 1897.
Schauinsland, un pla de naturalesa recomanable
Encara que només passaràs un dia a Friburg, si et veus amb energia pots apropar-te a Schauinsland. Aquest és l’únic lloc dels que t’he comentat en aquesta guia al que no podràs arribar-hi caminant. Tot i així, et recomano incloure’l en el teu itinerari perquè pots anar-hi en cotxe (30 minuts) o en transport públic. El telefèric Schauinslandbahn et puja a la cima de la muntanya. I, en dies clars, pots veure Feldberg, que és la cima més alta de la Selva Negra, i inclús els Alps. Molts friburguesos pugen a Schauinsland els caps de setmana per fer-hi rutes en bicicleta de muntanya, parapent i escalada. Però no fa falta tanta adrenalina, ja que només per fer algun dels senders a peu ja val la pena apropar-se. El paisatge és espectacular!
Recorda que aquesta excursió a Schauinsland ja la vam fer fa dos dies, el dia que vam sortir de Schönau en la Selva Negra i que vam arribar a Friburg per passar-hi la primera nit. Una altra opció també seria deixar-la pel dia que estem a Friburg,…
Secrets de Friburg
Antic cementiri de Friburg
En el món hi ha cementiris molt famosos com el de París, el cementiri jueu de Praga, el de Londres, el de Buenos Aires,… Doncs Friburg un, i encara que no és famós, és molt digne de visitar. És, l’antic cementiri de la ciutat. Fou instal·lat en el 1683 al nord del casc històric, fora de la zona emmurallada i per sort ha sobreviscut al pas del temps, i a l’especulació del sòl. Té al voltant de 1.200 làpides dels segles XVII, XVIII i XIX, en la que hi destaca la tomba de la “nena adormida”. La nena, caroline Walter, va morir als 16 anys per culpa de la tuberculosis allà per l’any 1867. La seva tomba es va construïr a semblança de la seva imatge, dormint, i amb un llibre entre els seus braços amb aquesta inscripció: “És per decret de Déu que un ha de separar-se de lo és estimat que té”. El seu amant no va poder superar la seva mort i tots els dies portava flors fresques a la seva tomba. Però, més de 150 anys després de la seva mort algú segueix portant flors a la seva tomba… Qui serà? Serà el seu amor “immortal”? El cementiri, molt a prop del centre de la ciutat, mereix una visita.
El “Castell” de l’Aigua
Si puges a la torre de la Catedral o ho fas al mirador de la “Kanonenplatz” en la muntanya de l’extint castell de la ciutat i mires cap als boscos que envolten Friburg potser vegis un curiós castell, la veritat que algo petit. I sí, encara que ho sembli, és només una façana d’un suposat castell. Però no ho és. En realitat lo què amaga és un enorme tanc d’aigua instal·lat en el 1895 que dóna aigua potable a la ciutat. La imatge del castell és en realitat el segell oficial de la ciutat de l’any 1245, que també trobaràs en el terra de Friburg en forma de clavegueres. Les vistes des d’aquest punt de la ciutat son una meravella. Es veu tota la catedral de perfil. Adjunto la seva ubicació i la seva pàgina web.
La senda de les escultures i l’arbre més alt d’Alemanya
Una d’art. Molt a prop de la ciutat, en el bosc proper prop del turó Loretto (Lorettoberg) hi ha una zona amb increïbles escultures fetes amb fusta que fan somniar a grans i petits que estàs en aquests moments en un món d’imaginari ple de fantasia. Son obres de l’artista Thomas Rees que amb les seves 18 escultures fan que un passeig per aquest bosc sigui algo meravellós. Adjunto la seva pàgina web. I si t’agrada caminar, a quatre kilòmetres d’allí tens l’arbre més alt d’Alemanya, que cada any creix i creix més. Ja està pels 68 metres.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta peatonal del dia, i dels principals atractius del mateix:
Adjuntem un altre mapa de google maps amb la previsió de la ruta de tornada des del nostre allotjament a Friburg de Brisgòvia cap a l’aeroport de Stuttgart (204,00 kilòmetres / 2 hores i 4 minuts):
I fins aquí ha arribat el nostre viatge a la Selva Negra en 12 dies. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
I ja som al penúltim dia de les nostres vacances. Avui, en contraposició amb el dia d’ahir que només vam pujar muntanyes, visitarem 3 bonics poblets dels entorns de Friburg de Brisgòvia: Badenweiler, Staufen i Breisach. Acabarem la ruta del dia passant pel Texas Pass, un pas de muntanya molt diferent a la resta de paisatges.
Ens dirigim al poble de Badenweiler, a uns 40 minuts al sud de Friburg. Badenweiler, amb els seus 4.000 habitants, es troba en el districte Breisgau-Hochschwarzwald de Baden-Württemberg. El lloc se’l coneix com a comunitat i balneari reconegut per l’estat. Badenweiler es troba a 425m sobre el nivell del mar.
En el poble i la regió hi ha varis atractius a explorar:
Ruïnes de banys romans en el poble. Aquesta ruïna d’un bany termal romà és un dels edificis més antics de Baden-Württemberg. Fins al dia d’avui, la ruïna es considera un dels banys termals millor conservats al nord dels Alps.
Muntanya panoràmica de 1.165m d’alçada, anomenada “Blues”, en la vora occidental del sud de la Selva Negra. La ciutat balneari de Badenweiler es troba als seus peus al nord. La muntanya està coberta de boscos fins a la cima.
El castell del poble, també anomenat Burg Baden i Burg Badin, és la ruïna d’un castell en la cima d’un turó a 455m sobre el nivell del mar. Es considera la fita del lloc, però no és idèntic a les ruïnes del castell de Neuenfels
Llavors estan les ruïnes del castell de Neuenfels i el castell de Heitersheim.
En resum, hem de destacar a Badenweiler:
Castell en ruïnes
Església evangèlica de Paulus
Ruïnes romanes
Termes
Parc local amb enormes exemplars de secuoies
Carrers i places: Schlossplatz y Kaiserstrasse.
2. Staufen
El segon poble del dia és Staufen. Es tracta d’un poble situat en el districte de Brisgòvia-Alta Selva Negra, a Baden-Württemberg. Té una població estimada d’uns 8.400 habitants. Es troba a 13,3 kilòmetres de Badenweiler, al nord.
A Staufen aquests son els seus atractius:
Ruïnes del castell
Vinyes
Edifici de l’Ajuntament
Església de St. Martin
Esquerdes en moltes de les seves cases
Cases amb entramat de fusta
Carrers i places: Hauptstrasse, Kirchstrasse, Auf dem Graben y Freihofgasse
3. Breisach
Breisach és un poble que serveix de pont entre la Selva Negra i Alsàcia. Es troba a 22,3 kilòmetres al nord-oest de Staufen. Breisach és una ciutat acollidora en l’Alt Rin. La regió propera a Alsàcia és una de les regions més càlides d’Alemanya i quan fa bon temps és encara més divertit explorar la ciutat i els seus llocs d’interès.
Sant Esteve Münster
Sainkt Stephanmünster és el símbol de Breisach. Es troba en l’històric Münsterberg, a uns 226 metres sobre la part baixa de la ciutat. El Münsterberg està envoltat per les muralles històriques de la ciutat i ofereix una gran vista del Rin i del centre de la ciutat. L’antiga església gòtica de St. Stephanmünster està entronitzada en la cima de la muntanya. L’església va sofrir greus desperfectes en la Segona Guerra Mundial, però les antigues obres d’art i els tresors no es van veure afectats. Encara pots veure’ls allí o fer una visita guiada a la impressionant església. Gaudeix d’aquesta impressionant arquitectura amb els seus tresors dels segles XIV al XVIII.
La casa blava és un edifici comunitari molt especial
La casa blava solia ser un centre comunitari jueu, que s’ha convertit en un lloc commemoratiu i educatiu. Hi ha una exposició permanent “Vida jueva a Breisach 1931”. Està destinada a commemorar la convivència entre cristians i jueus, i servir com a memorial dels tràgics esdeveniments durant la Segona Guerra Mundial.
La Porta del Rin, una de les portes de la fortalesa més belles d’Europa
El Rheintor, que es va construïr en el seu moment com a porta d’entrada a la ciutat de Breisach, ara alberga el Museu d’Història de la Ciutat. En el museu pots meravellar-te amb el desenvolupament de Breisach des de l’Edat de Pedra fins als nostres dies. A més, la Porta del Rin és un dels tresors històrics de la ciutat i segueix sent una de les portes de fortalesa conservades més belles d’Europa.
Breisach és un bon punt de partida per explorar la regió. Des de la ciutat es poden realitzar excursions a Alsàcia o a la Selva Negra. Nombroses rutes de senderisme i ciclisme et mostraran el bonic paisatge. O pots planificar un viatge a les ciutats properes de Friburg i Colmar, a les que es pot arribar fàcilment en autobús i tren. O explora la zona en vaixell i reserva un viatge panoràmic sobre el Altrhein. Aquest és un viatge d’anada i tornada de 2 hores per Altrhein i Rheinseitenkanal.
Pels coneixedors de vins, Breisach definitivament val la pena un viatge. La festa del vi més gran de la regió hi té lloc aquí a finals d’agost. Moltes cooperatives vinícoles i bodegues vénen a Breisach a presentar els seus vins. Un xic a les afores de la ciutat es troba el Badische Winzerkeller, el major productor de vi de Baden. Una visita a Breisach ja no és cap obstacle, els hotels i apartaments de vacances ofereixen l’allotjament desitjat per a tots.
4. Texas Pass
I visitats els tres pobles i/o ciutats de la ruta del dia d’avui, només ens queda recórrer les precioses carreteres de la zona sud de la Selva Negra, entre vinyes i boscos. Concretament anem en búsqueda del Texas Pass, un pas de muntanya molt diferent a la resta de paisatges. Es troba a 13,8 kilòmetres cap al nord de Breisach.
Del pas també se n’anomena “Auf Dem Eck” (en català seria “en la cantonada”). Hi ha un aparcament a 1,8 kilòmetres al nord del petit poblet de Oberbergen, seguint la carretera Oberbergener Strasse.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 106,00km i de 2 hores i 7 minuts):
Arribem al desè dia de les nostres vacances. Avui ja farem nit a la capital de la Selva Negra, Friburg de Brisgòvia. Durant el dia anirem acostant-nos per valls i muntanyes cap a l’àrea d’influència de Friburg. Començarem visitant la cima de la muntanya Belchen, seguint cap a Todtnau on visitarem la cascada Todtnauer i pujarem a una espècie de trineu sobre raíls (Rodelbahn). Continuarem la ruta pujant al Mont Feldberg mitjançant el seu telefèric (Feldbergbahn), i a prop el seu llac (Feldsee). Ja a tocar de Friburg, visitarem el Steinwasen Park, un parc d’atraccions centrat en la naturalesa, i també pujarem al Schauinslandbahn, el telefèric més llarg del país que ens pujarà al mont Schauinsland, on obtindrem unes grans vistes de la Selva Negra. Avui serà un dia que agafarem molts remuntadors i obtindrem moltes vistes panoràmiques de la regió. Finalment, arribarem a Friburg de Brisgòvia per a pernoctar.
Índex: 1. Belchen 2. Todtnau (Cascada Todtnauer + Rodelbahn) 3. Mont Feldberg i Llac Feldsee 4. Steinwasen Park i Schauinslandbahn
1. Belchen
Ens dirigim al municipi de Schönenberg per anar a pujar a la cima de la muntanya Belchen, la qual és, amb els seus 1414 metres d’alçada, la quarta muntanya més gran de tota la Selva Negra. Segons diuen els vilatans, és la muntanya més bonica de la Selva Negra. S’ha convertit en un lloc molt visitat per moltíssims excursionistes que busquen unes vistes espectaculars. Des de la seva cima podràs veure les muntanyes dels Vosgos (a França), la Planície del Rin, la Vall de Münstertal, les muntanyes selvanegrines més properes (com el Feldberg), i en dies clars els Alps.
En la cima podràs trobar records de la seva època celta, ja que aquí es van instal·lar aquells pobles i per ells, aquesta muntanya era molt venerada. De fet, el seu nom vé dels celtes. I a pocs metres de la cima tens un restaurant, que antigament era també hotel, i el telecadira o telefèric, depenent de l’època de l’any.
Encara que hi ha una carretera que puja fins al restaurant, no podràs utilitzar-la ja que està restringida als turistes. És per això que et preparis per a una bona ruta de senderisme o inclús en bicicleta. La seva vessant nord és la més complicada i amb la major quantitat de bosc, mentres que la sud està més clara i podràs veure els millors paisatges. Pujar en telefèric és una gran forma d’estalviar-te els trams més complicats i ja només et quedarà caminar fins a la pròpia cima i baixar llavors per exemple fins a les Rapsfelsen (uns 15 minuts de baixada). Nosaltres, com hem dit, hem conduït els 9,2 kilòmetres que hi ha des de Schönau en la Selva Negra fins a l’estació inferior del telefèric “Belchen Seilbahn Sommer”, que ens portarà a dalt prop de la cima de Belchen. De l’estació superior del telefèric fins a la cima hi ha uns 15-20 minuts caminant.
Amb la tarja abonament “Schwarzwald Card 365” pots pujar i baixar gratuïtament del telecabina de Belchen, que és lo què ens interessava. Si no teniu la tarja, haureu de pagar 9,8€ per pujar i baixar (adults). L’horari de funcionament del telecabina és de 9:15 a 17:00 hores. Adjunto la seva pàgina web per més informació.
Aparcament a Belchen Per aparcar el cotxe, al costat de l’estació inferior del telecabina, hi ha un aparcament on els primers 90 minuts et surten gratis. Llavors a cada hora hi has d’afegir 1 euro. El temps màxim d’aparcament son 5 euros (90 minuts + 5 hores). Hi ha 100 places d’aparcament, 4 per autobusos i 2 places per discapacitats.
2. Todtnau (Cascada Todtnauer + Rodelbahn)
Cascada Todtnauer
Si estàs buscant una cascada en la Selva Negra que sigui menys famosa i estigui menys massificada que les de Triberg, la cascada de Todtnau pot ser una molt bona opció. Es troba molt a prop de Feldberg i, encara que no és tant alta com les de Triberg (medeix uns 97 metres), també val la pena visitar-la no només per la cascada en si, sinó també per l’entorn. El camí és bastant accessible però tingues en compte que tindràs que pagar 2 euros pel pàrking (hi ha un altre aparcament un xic més al nord que és gratis, però l’accés és pitjor perquè tindràs que baixar i pujar escales per a veure la cascada des de sota). Si vols realitzar el recorregut complet, igual que en les de Allerheiligen, tindràs que pujar escales sí o sí. No t’oblidis del calçat còmode.
Per nosaltres son les segones cascades en el rànking de salt de caiguda d’aigua de tota la Selva Negra, per darrera de les de Triberg. I molt més diferents, ja que el salt principal té fins a 60 metres de caiguda i els boscos que l’envolten son més de tipus caducifoli, per tant en els mesos de tardor podràs veure un paisatge diferent. En total la cascada té 97 metres de caiguda dividida en cinc salts.
La cascada té vàries entrades, éssent la més accessible la principal. És la que es troba just al costat de la corba de la carretera nacional que uneix la ciutat de Friburg amb Todtnau. Des d’aquest aparcament que hi ha a la riba de la carretera fins el salt de 60 metres de la cascada hi ha un xic més de 600 metres de camí pla i senzill. Un cop en ell, et recomano que facis un petit recorregut circular, pujant per l’esquerra i baixant per el cantó dret de la cascada.
En dies de calor porta un banyador, ja que si vols podràs refrescar-te en un tram de la cascada que està abans del salt principal, on es troba el pont que creua la cascada. I per cert, si accedeixes a la cascada per la seva entrada principal, hauries i ressalto això de “hauríes” d’abonar en una espècie de guardiola que hi ha allí la quantitat de 2€ per persona. Però això sí, només si accedeixes per la principal. Si ho fas per les altres entrades no…
Rodelbahn Todtnau
Si t’agrada l’adrenalina i passar-ho molt bé aquesta és la teva atracció. La més gran d’aquest tipus a Alemanya. És com una espècie de cotxet o trineu sobre uns raíls que baixa la vessant d’una muntanya. Aquest de Todtnau té una longitud de quasi tres kilòmetres, on hi ha zones en les que podràs agafar una gran velocitat i altres on les corbes tancades son les protagonistes. Es pot fer sol o de dos en el cotxet. Això sí, si vas amb nens menors de 8 anys i un tamany de menys de 1,40 metres ells hauran de baixar acompanyats d’algun adult. Per arribar fins a la cima de la muntanya hauràs d’agafar el telecadira, o si vols que l’aventura et costi menys, pujar caminant fins a lo més alt.
Els horaris d’estiu son de 9:00 a 16:30 hores, tots els dies. Els preus son de 14€ pels majors de 16 anys + telecadira + baixada en el trineu; 12€ per menors de 16 anys + telecadira + baixada en el trineu. Si decideixes pujar a peu només tindràs que pagar la baixada en el trineu: 6€ (majors de 16a), 5€ (menors de 16a). Hi ha abonaments de 10 i 20 viatges. Adjunto la seva pàgina web.
En altres punts de la Selva Negra també hi ha més “Rodelbahn” com el de Todtnau, però més petitets. Aquests son:
Si ets un amant de la muntanya aquest lloc l’has de veure. Feldberg en la Selva Negra és un poble de muntanya ple de pistes d’esquí des del que podràs agafar un telefèric (el Feldergbahn, que obre normalment de maig a novembre i costa 16€ per persona anar i tornar) per a pujar fins a una de les zones amb millors vistes de la Selva Negra d’Alemanya. I és que amb 1.493 metres d’alçada, el mont Feldberg és la muntanya més alta de la Selva Negra. Així que si t’agraden els plans de muntanya, estic segur de que aquest t’encantarà.
Feldberg és el sostre de la Selva Negra i des d’on es tenen unes vistes de 360º espectaculars. És molt fàcil arribar fins al seu punt més alt i poder llavors gaudir d’unes vistes increïbles, ja que fins en dies clars es poden veure fins i tot les muntanyes dels Alps. Per arribar fins a la cima només podràs fer-ho caminant o en bicicleta. I el millor aparcament on deixar el cotxe és el cobert que hi ha als peus de les pistes d’esquí. Des d’allí fins a la cima hi ha uns 3,5 kilòmetres de pujada, sí, però res que quasi qualsevol persona no pugui fer. I és més si et vols desprendre de la primera part que és la més “complicadeta”, pots pujar en el funicular del Feldberg (Feldbergbahn). Encara que això sí, res és gratis.
Nosaltres vam aparcar el cotxe a l’aparcament cobert de les pistes d’esquí i vam pujar al telefèric Feldbergbahn que ens va portar a mig camí entre el poble i la cima del Mont Feldberg. Vam caminar una mica, però l’arribar a la cima ho vam deixar per un altre dia (des de l’estació superior del telefèric hi ha uns 2 kilòmetres fins a la cima, que es solen fer mínim amb uns 30 minuts). Ja tornarem. A la zona de l’estació superior hi ha un mirador (Bismarckdenkmal, monument a Bismarck), i una Torre per visitar (Feldberg Turm), que també és un mirador. Els horaris d’entrada a la torre son tots els dies de 9:00 a 16:30h.
Aparcament a Feldberg Aquest aparcament cobert és de la casa Saba, com els pàrkings on aparquem a Barcelona. És ideal per qualsevol que vingui a la zona i busqui passar un temps a la neu, per exemple, ja sigui esquiant o simplement gaudint de l’impressionants paisatge. És un gran aparcament amb 1.200 places per a turistes i locals. Està de servei les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Les tarifes d’estacionament son les següents: 30 minuts – 1€; 60 minuts – 2€; Cada hora addicional: 2€; Tarifa diària màxima: 15€; Bitllet perdut: 20€.
Els horaris d’obertura del Feldbergbahn en els mesos d’estiu son de 9:30 a 17:00 hores. Hi ha varies tarifes, en funció de si vols visitar la Torre o la Casa de la Natura (House of Nature). Nosaltres vam agafar la de la Torre que hi ha a dalt l’estació superior, ja que entrava igualment. Ens va costar 16€ per persona anar i tornar i visitar la Torre (amb la “Schwarzwald Card 365” ens va sortir gratis ja que estava l’atracció inclosa). La Casa de la Natura està a baix al costat de les pistes d’esquí. Adjunto la pàgina web.
Llac Feldsee
Producte d’agafar el telecabina Feldbergbahn i arribar a l’estació superior, des d’allí hi ha un bon mirador sobre aquest llac, anomenat Feldsee. Té forma circular. Diuen que probablement no només és el llac més bonic de la Selva Negra, sinó el racó més espectacular de tota la Selva Negra. Una mica exagerats, tot i que és molt bonic. El llac està a una altitud de 1.100 metres. És quasi circular, 350 metres de llarg per 360 metres d’ample i té una profunditat màxima de 32 metres.
Només podràs arribar al llac caminant o en bicicleta. L’aparcament més proper està a un xic més d’1 kilòmetre del llac. És l’aparcament de Feldberg, el que està cobert als peus de les pistes d’esquí. La ruta per anar al llac és en baixada, i llavors per tant toca pujar. És un camí espectacular, però això sí, amb roques en el camí que dificulten una mica el trajecte. Llavors i un cop a baix, et recomanem rodejar el llac, un kilòmetre en total, per així poder gaudir-lo des de les seves diferents perspectives. Això és el que varem fer nosaltres. La tornada va ser en pujada.
I escolta, perquè no caminar fins a la granja propera on podràs menjar, beure una cervesa o provar el famós pastís Selva Negra? El nom d’aquesta granja és Raimartihof i està a un xic més de 600 metres del llac. Una cosa que hauries de tenir en compte és que no està permès el bany. Totalment prohibit, ja que és zona protegida. Molt protegida. Segur que inclús veuràs al “Ranger” vigilant…
4. Steinwasen Park i Schauinslandbahn
Steinwasen Park
Un cop empapats de les grans vistes i el paisatge increïble del llac Feldsee, vam tornar per anar a buscar el cotxe a l’aparcament de Feldberg de les pistes d’esquí. Havíem de continuar amb la ruta i la nostra propera aturada seria al municipi de Oberried, ja bastant a prop de Friburg. Allí ens trobarem el Steinwasen Park, un parc d’atraccions centrat en la naturalesa. Es troba a 24 kilòmetres de Feldberg. És un gran pla per si estàs buscant què fer en la Selva Negra amb nens.
Steinwasen Park és un parc temàtic amb un petit zoològic en la Selva Negra, a uns 20 kilòmetres al sud-est de Friburg de Brisgòvia. Es troba en el port de muntanya Notschrei entre Kirchzarten i Todtnau. L’horari d’obertura del parc és durant l’estiu tots els dies de 10:00 a 18:00 hores. Els preus son de 27€ per persona major de 12 anys, i 23€ pels nens de 4 a 11 anys. Adjunto la seva pàgina web perquè tinguis informació directa del parc i les seves atraccions.
Schauinslandbahn
Aquest telefèric, el més llarg d’Alemanya puja fins al mont Schauinsland, de 1.284 metres d’alçada. Des de dalt s’obtenen molt bones vistes de les muntanyes de la Selva Negra. Per arribar-hi des del Steinwasen Park s’ha de conduïr 24,7 kilòmetres (un xic més de mitja hora). Hi ha un aparcament al costat de l’estació inferior, al costat de la carretera “Bohrerstrasse”.
L’horari d’obertura del telefèric durant l’estiu és tots els dies de 9:00 a 18:00 hores. Els preus son de 14€ pels adults (anada i tornada), i 9,5€ pels nens de 6 a 14 anys (anada i tornada). Adjunto la pàgina web perquè tinguis més informació. Amb la tarja “Schwarzwald Card 365” l’entrada és gratuïta.
El Schauinslandbahn no només és el telefèric més llarg d’Alemanya, sinó també un dels més empinats. El viatge des de l’estació de la vall (473m dobre el nivell del mar) a Bohrer, un districte de Horben, fins a l’estació de muntanya (1.220m dobre el nivell del mar) a Schauinsland dura uns 15-20 minuts i cobreix una distància de 3,6 kilòmetres. El tren supera un desnivell de quasi 750 metres. Durant el viatge a Schauinslandbahn, s’obren vistes espectaculars de la vall del Rin, els Vosgos i les muntanyes circumdants de la Selva Negra. En un dia clar, inclús pots veure els Alps a la llunyania. L’impressionant paisatge et captivarà i et donarà la sensació d’estar en un viatge a través d’una naturalesa bonica i intacta.
I així acabem amb els atractius del dia, un dia amb molts telefèrics i remuntadors per anar a dalt de les muntanyes més altes de la Selva Negra. Ha valgut la pena tant d’esforç.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 95,10km i de 2 hores i 5 minuts):
Pel matí visitarem la ciutat de Laufenburg, ciutat fronterera amb Suïssa, dividida en 2 per la seva frontera. Seguidament anirem fins a Görwihl per anar a visitar la cascada de Höllbachwasserfall. I deixarem per la tarda la visita a una altra ciutat amb encant, aquest cop Bad Säckingen. La nit la passarem en un allotjament a Schönau en la Selva Negra.
Índex: 1. Laufenburg 2. Höllbachwasserfall 3. Bad Säckingen
1. Laufenburg
Des de l’Edat Mitjana, ambdues ribes es consideraven el mateix lloc. El nom Laufenburg significaria algo així com Burg dels ràpids, en alusió a les violentes corrents del Rin, que avançava aquí entre roques, amb una amplada que a vegades no anava més enllà dels dotze metres. Aquest pont que va unir a les dues ciutats també va causar l’interès estratègic de l’enclavament, lo que li va originar nombrosos fets bèl·lics. Va pertànyer el lloc a Àustria, i en la cima del cantó suís hi va haver des del segle XII un castell de la noblesa, que va quedar pràcticament destruït en la Guerra dels Trenta Anys. Amb la pau de Luneville, en la època de Napoleón, el poble es va dividir entre dos països: Suïssa i Alemanya. El Laufenburg alemany té una mica més de tamany que el de Suïssa, amb uns 4.000 habitants. No té tant sabor artístic, però sí desenvolupa més vitalitat econòmica.
Els cascs urbans son similars: cases altes arraïmades a les ribes del riu, amb belles balconades, i la torre de l’església dominant la part superior del lloc, encara que la del Laufenburg alemany és relativament recent. La ciutat alemanya s’ha desenvolupat sobre tot al llarg del segle XX, gràcies a l’arribada del ferrocarril, a la construcció de la propera central hidroelèctrica, i a algunes indústries.
Els punts d’interès del poble son: l’Ajuntament, l’Església del Sant Esperit, l’Església Protestant, i el Pont Laufen.
Ajuntament
L’Ajuntament es troba en una porta de les muralles de la ciutat. En el seu lloc es trobava originàriament l’anomenada “Porta de la Selva” que fins al 1810 fou un edifici fortificat amb torre, però que fou remodelat en un edifici neoclassicista per a donar cabuda a l’ajuntament i a l’escola de Kleinlaufenburg després de la divisió de la ciutat.
Església de l’Esperit Sant
L’església de l’Esperit Sant (Heilig-Geist Kirche) a Laufenburg fou mencionada per primera vegada en un document escrit de l’any 1314. Fou remodelada en el 1377, enderrocada en el 1883 i reconstruïda en el 1884 com un edifici neogòtic de pedra arenisca vermella amb torre alta.
Església Protestant
La regió va pertànyer durant molts segles al regne dels Habsburg i per tant fou exclusivament catòlica. Després de la creació del Gran Ducat de Baden en 1806, els primers funcionaris protestants varen venir a l’Alt Rin. La història de la parròquia protestant de Kleinlaufenburg va començar amb el culte de Pentecostès en el 1868, que fou celebrat en el saló d’actes de l’ajuntament al qual varen assistir 90 creients. Després es varen celebrar regularment cultes protestants i els feligresos desitjaven tenir la seva pròpia església, que va poder ser construïda gràcies a donacions i inaugurada el 21 d’agost de 1887. El 5 d’abril de 1970, un foc sense flames va devastar gran part de l’església. Fou restaurada i inaugurada novament el 16 d’abril de 1972, rebent el nom de Església de la Reconciliació (Versöhnungskirche). Les noves vidrieres de l’església son obra del pintor Johannes Schreiter.
Pont de Laufen
El pont de Laufen (Laufenbrücke) creua sobre l’Alt Rin per connectar els cascs antics de les localitats de Laufenburg (Baden) a Alemanya i de Laufenburg (Argovia) a Suïssa. L’estructura actual, que data de 1911, és un pont de dos vans format per dos arcs de formigó armat que comparteixen una pila localitzada en el centre del riu. El projecte i la construcció varen ser obra de l’enginyer suís Robert Maillart.
2. Höllbachwasserfall
Passejat el casc històric de Laufenburg, tant de la part alemanya com la suïssa, ens dirigim a la cascada Höllbachwasserfall. Es tracta d’una bonica cascada que s’hi arriba per una ruta de senderisme pintoresca. Les cascades de Höllbach, situades a tant sols 500 metres al nord-est del municipi de Görwihl, son una joia natural que no t’hauries de perdre. El Höllbach, un pintoresc aflent de l’Alb, s’enfonsa aquí en una impressionant sèrie de cascades. La cascada principal impressiona amb una majestuosa altura de caiguda d’uns 8,5 metres.
Déixa’t seduïr per la força de l’aigua. La millor manera de viure aquest espectacle natural és amb una caminada circular d’uns 3,5 kilòmetres des de Görwihl (aquí deixarem el cotxe). Aquí tindràs la oportunitat no solament d’admirar les cascades, sino també de gaudir del paisatge circumdant del Hotzenwald. Es recomana especialment una caminada des de Sägemooshütte per a famílies amb nens. Des d’allí el camí discorre per el “Forellenbach” (Hintere Wühre) cap a les cascades de Höllbach. L’agradable sender ombrejat en el bosc fa que el passeig sigui refrescant inclús en els dies càlids de l’estiu, ja que sempre es camina sobre aigües cristal·lines.
I per acabar el viatge, podràs gaudir d’una barbacoa en el Sägmooshütte. La zona de barbacoa és de lliure accés pels particulars i ofereix l’oportunitat perfecta per acabar el dia envoltat de naturalesa. Experimenta les cascades de Höllbach i els seus voltants com una aventura inoblidable per a tota la família: experiències naturals que recordaràs.
3. Bad Säckingen
Vista la cascada i tornats al cotxe que hem deixat al poble de Görwihl, anirem a visitar la petita ciutat de Bad Säckingen. Avui en dia encara es pot conèixer el famós trompetista de Säckingen a Bad Säckingen. Vestit amb roba històrica, acompanya als convidats en recorreguts escènics pels carrerons de la ciutat i fins a llocs originals de la coneguda epopeia en vers de Joseph Victor von Scheffel. A Säckingen, el poeta va escoltar la romàntica història d’amor que aquí hi va ocórrer: el fill d’un simple ciutadà i una jove aristocràtica es varen enamorar. Com que el matrimoni no corresponia al seu estàtus, es van casar lluny i llavors van tornar a casa. “El trompetista de Säckingen” fou un èxit de vendes i també va entusiasmar al públic com a òpera i pel·lícula muda. El lloc on es van enamorar els dos protagonistes, el castell de Schönau, segueix en peu i alberga varis museus: des de la història de la ciutat fins a les troballes arqueològiques en la planície de l’Alt Rin, passant per una col·lecció única de trompetes de més de 400 anys de fabricació, i la “ScheffelRäumen”, els visitants poden trobar en el castell tot tipus de tresors. Altres exposicions temporals en les “Moving Rooms” completen la oferta.
En el seu parc, el parc del castell, es pot passejar meravellosament per el verd. La cafeteria també convida a fer una breu pausa i convenç per la seva ubicació junt al Rin i per una meravellosa vista des de la que es pot contemplar un altre punt destacat de Bad Säckingen: una estructura de fusta que descansa orgullosament sobre imponents pilars de pedra arrodonida per l’aigua del Rin. Amb 204 metres, és el pont de fusta cobert més llarg d’Europa. El monument cultural nacional, al que es pot accedir a peu i en bicicleta, té més de 450 anys i connecta Alemanya amb Suïssa.
Enrere van quedar els dies en que els transeünts tenien que pagar el peatge del pont de creuers. Avui en dia, els visitants caminen d’un país a l’altre i poden passejar pels carrers de Bad Säckingen. De sobte, en el cor del casc antic s’obre la vista de Münsterplatz: façanes acolorides la voregen i en el centre s’eleven les torres de San Fridolinmünster. Amb els seus nombrosos cafès i restaurants, aquest és un lloc encantador on allotjar-se. És molt possible que el trompetista també passi per allí, de camí a la tomba dels amants en la catedral.
En resum, a Bad Säckingen no et pots perdre els següents atractius:
Palau de Schönau, avui convertit en museu
Pont coberta de fusta
Riu Rin i frontera amb Suïssa
Església de Sant Fridolins
Carrers i places: Münsterplatz, Steinbrückstrasse, Rheinbrückstrasse y Schönaugasse.
Realment Bäd Säckingen és un poble molt bonic, quasi al primer nivell dels millors pobles de la Selva Negra. Només ens queda anar-nos-en a buscar el nostre allotjament del dia d’avui, fins a la ciutat de Schönau en la Selva Negra.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 72,80km i de 1 hora i 29 minuts):
Comencem el vuitè dia de les nostres vacances visitant un dels llacs més famosos de la Selva Negra, el Llac Titisee. I de llac, a llac. Del Titisee anirem cap al Kirnbergsee, que diuen que és el llac que té les aigües més càlides del sud de la Selva Negra. Seguidament anirem a veure les gorges del riu Wutach (Wutachschlucht). Tornarem a visitar un altre llac, aquest cop també bastant famós, el Schluchsee, el llac més gran de la Selva Negra. Seguirem anant a visitar una fàbrica de cervesa, a Rothaus, i acabarem visitant l’Abadia de Sankt Blasien al petit poble de Sankt Blasien. La catedral de l’abadia té una enorme cúpula de 46 metres de diàmetre i 63 metres d’alçada. Passarem la nit a la ciutat de Laufenburg, tocant amb la frontera Suïssa.
Índex: 1. Llac Titisee 2. Del Llac Kirnbergsee a Wutachschlucht 3. Del Llac Schluchsee a la Fàbrica de Cervesa Rothaus 4. Abadia de Sankt Blasien
1. Llac Titisee
És el llac més famós i conegut de la Selva Negra. Aquest bonic llac situat en la zona sud de la Selva Negra està envoltat d’un entorn preciós que és perfecte si ets amant del senderisme i les caminades. El Titisee és un llac glaciar que sol ser el protagonista de totes les rutes de senderisme que es poden fer als voltants. Saps que a l’hivern inclús pots fer rutes d’esquí de fons sota la llum de les estrelles?
Encara que no esquiis ni vulguis fer llargs trails, el llac Titisee també és ideal per a una caminada curta, sobretot per la zona del Bruggers See Park, un parc a les ribes del llac que a l’estiu s’omple de hamaques i para-sols.
El Llac Titisee és un dels més populars en aquesta regió d’Alemanya i raons no li falten. Allí pots fer un fotimer de plans durant tot l’any, com rutes de senderisme, caminar al voltant del llac i provar algun plat típic en algun dels seus restaurants. A l’estiu hi ha gent banyant-se (ens comenten que l’aigua arriba als 18-24ºC en aquesta època). També pots donar un passeig en vaixell molt agradable i hi ha gent llogant barques a pedals i pujant a la nòria. Si busques un pla de relax, el balneari Badeparadies Schwarzwald pot ser una molt bona alternativa.
Amb quasi dos kilòmetres de llarg i un ample d’uns 750 metres, Titisee és sens dubte el llac més visitat i per tant el més famós de tota la Selva Negra. La seva ubicació i la seva perfecta connexió amb la ciutat de Friburg fan d’aquest lloc una espècie de “Benidorm” en alguns dies calorosos de cap de setmana a l’estiu. I és que en ell et podràs banyar, pujar a una barca a pedals i recórre’l d’una cantonada a l’altra, o simplement navegar en qualsevol dels dos vaixells que van d’una riba a l’altra del llac.
Però Titisee no només és un llac. És també un poble, d’origen agricultor, i que avui en dia es dedica de ple al turisme. És per això que en ell hi trobaràs moltes botigues de souvenirs on podràs comprar regals, hotels i restaurants.
No et quedis només en lo què és el poble, camina almenys fins a la riba sud del llac. Fins a la zona de campings. Hi ha un camí de terra que voreja el llac per una de les seves ribes. 2,1 kilòmetres de ruta. Per tornar, millor fer-ho pel mateix camí, ja que l’altra riba és carretera. I una altra cosa. Si ets amant de la bicicleta podràs llogar-la en el poble i recórrer els camins que arriben i surten del llac cap als boscos i muntanyes que l’envolten.
2. Del Llac Kirnbergsee a Wutachschlucht
Llac Kirnbergsee
Diuen d’aquest llac que té les aigües més càlides del sud de la Selva Negra, així que si et vé de gust capbussar-t’hi, ja saps on anar. Per arribar-hi has de recórrer uns 25 kilòmetres cap a l’est del Titisee, agafant la carretera B31 i trencant a mà esquerra a l’alçada de Löffingen. L’aparcament està tocant a la mateixa riba sud del llac.
Wutachschlucht
Desfarem una mica la carretera fins a Löffingen i anirem a buscar a uns 15,5 kilòmetres al sud del Kirnbergsee, l’aparcament de les gorges del riu Wutach, Wutachschlucht. La “Barranca” del Wutach és una de les rutes de senderisme imprescindibles en la Selva Negra (Wutachschlucht). És el canó (o congost) més gran d’Alemanya amb fins a 170 metres de profunditat i és el pla perfecte si et vé de gust gaudir de la naturalesa. Hi ha varies rutes de trekking per escollir, encara que per una primera vegada et recomano la “Ruta de les Tres Gargantes”. Passa per el congost de Wutach i per les gargantes Gauchach i Engschlucht entre cascades, passarel·les i un paisatge de pel·lícula.
Wutachschlucht és conegut com el canó (o congost) de la Selva Negra, i encara que realment un canó doncs quasi que no és, sí que és un lloc dels més espectaculars. Si busques aquest lloc per passar una jornada de senderisme és que t’agrada molt això de la naturalesa. Ja que aquest lloc ho té tot. En ell, podràs gaudir d’un paisatge realment increïble, travessat per el riu Wutach i al que hi arriben molts afluents que engreixen aquest canó pels seus laterals. Petites cascades, tallants, miradors, passos complexos, ponts, cabanes,… Aquest lloc amaga moltíssimes meravelles que només podràs descobrir si el recórres a peu. I ull, que és bastant gran i no és fàcil escollir la ruta perfecta que s’avingui a
mb les teves necessitats. Depenent d’on vulguis iniciar la teva ruta, n’hi ha de circulars, només d’anada i la tornada la tindràs que fer en bus,…
Recomanació de ruta El primer que et recomano és que portis el millor calçat possible per caminar pel Wutachschlucht, i en la motxilla aigua suficient i també algo per a menjar. La millor ruta, o la més completa és la que neix en l’anomenat “Kiosk Wutachmühle” i acaba a “Schattenmühle”. En total, uns 15-16 kilòmetres. Això sí, la tornada l’hauràs de fer en el bus que uneix aquests dos punts. Nosaltres no vam poder destinar-hi tant de temps, vam anar a l’aparcament de “Wutanschlucht – Schattenmühle”, i vam caminar mig kilòmetre dins a la garganta (vam fer 1 kilòmetre anar i tornar).
3. Del Llac Schluchsee a la Fàbrica de Cervesa Rothaus
Llac Schluchsee
Ens desplacem al llac Schluchsee, el llac més gran de la Selva Negra, així com també un dels més famosos. En la localitat del mateix nom, et trobaràs un fotimer d’activitats a l’aire lliure que fer si tens temps quan visitis aquesta zona. La nostra recomanació és que escullis alguna ruta de senderisme curta pels voltants del llac per descobrir el paisatge i gaudir del preciós entorn.
Això sí, tingues en compte que el temps en aquesta zona és bastant canviant.
El què vam fer nosaltres en aquest llac va ser llogar 1 hora de caiac a la “Boathouse Schluchsee Canoe-Hire”. Amb la tarja abonament “Schwarzwald Card 365” ens va sortir l’activitat gratuïta, sinó val 12€ el lloguer d’1 hora de caiac o canoa. Adjunto pàgina web.
Fàbrica de Cervesa Rothaus
I després d’anar amb caiac al llac Schluchsee toca refrescar-se en la cerveseria més famosa de la Selva Negra, la Fàbrica de Cervesa Rothaus. Allí podràs fer un genial tour per l’interior de les instal·lacions, així com provar bona cerves i perquè no emportar-te’n alguna a casa. La cerveseria es troba a 7,4 kilòmetres a l’est del llac. El tour per les seves instal·lacions costa 5€, i estan obertes de 11:00 a 19:00 hores. La fàbrica té a més una zona de restaurant, botiga i una enorme terrassa on es fan esdeveniments, tot això entorn a la cervesa. Adjunto la seva pàgina web.
4. Abadia de Sankt Blasien
I per acabar la ruta del dia, ens acostarem al petit poble de Sankt Blasien que es troba a 15,6 kilòmetres al sud-oest de la fàbrica de cervesa. Allí hi trobarem la Catedral de Sainkt-Blasien, la qual té una de les cúpules més grans d’Europa. És un lloc de culte que sorprèn moltíssim per dins. I és que ningú s’espera lo què amaguen les portes de la catedral. Una espectacular sala circular de fins a vint columnes corínties que sostenen aquest tros de cúpula de 36 metres de diàmetre. Impressionant.
Aquesta abadia fou una de les més importants durant l’Edat Mitja en aquesta zona sud de la Selva Negra ja que era un punt intermig entre dos dels llocs de culte que movien tot en la regió: Friburg i el monastir de St. Gallen, en l’actual Suïssa. Fou reconstruïda per complet a finals del segle XVIII després d’un terrible incendi. Els horaris d’obertura per visitar la Catedral son tots els dies de 8:30 a 17:00h. Adjunto la pàgina web perquè disposis de més informació.
Només ens quedarà anar a buscar el nostre allotjament al poble de Laufenburg, tocant a la frontera amb Suïssa.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 142,00km i de 2 hores i 39 minuts):
I passem per l’equador de les nostres vacances a la Selva Negra. Avui tornarà a ser un dia força intens visitant alguns dels llocs més famosos i coneguts de la regió. Començarem per Triberg, el seu poble i les seves cascades. També visitarem el Museu de la Selva Negra de Triberg, i algunes botigues de rellotges de cucut. La nostra ruta seguirà cap al sud, fins a les cascades del Sweribach on per arribar-hi farem una ruta per un bosc preciós. Seguidament visitarem el Monastir de Sankt Märgen, i després el poble encantador de Sankt Peter en la Selva Negra on també veurem el seu Monastir. Per acabar amb les visites del dia anirem a trobar l’espectacular congost de Ravennaschlucht, amb un preciós pont de 225 metres de longitud. Només ens faltarà conduïr fins a Titisee per anar a trobar el nostre allotjament.
Índex: 1. Triberg (Poble + Schwarzwald Museum + Cascades + Botigues Rellotges de Cucut) 2. Cascades Zweribach 3. Monastir de Sankt Märgen 4. Monastir de Sankt Peter en la Selva Negra 5. Ravennaschlucht
1. Triberg (Poble + Schwarzwald Museum + Cascades + Botigues Rellotges de Cucut)
Triberg és un poble ubicat en ple cor de la Selva Negra. Un lloc molt visitat bàsicament per dos atractius turístics: les cascades de Triberg i els rellotges de cucut més grans del món. Triberg és un imprescindible en la ruta pels pobles més bonics de la Selva Negra ja que està en un entorn natural únic.
Triberg està envoltada de boscos d’avets i protegida per les muntanyes de la Selva Negra. Com a punt d’interès, la creua el riu Gutach formant cascades de més de 160 metres de caiguda. Les famoses cascades de Triberg, el seu gran atractiu turístic, de les que us parlarem més endavant.
Aparcar a Triberg Si tornés a Triberg escolliria el mateix pàrking ja que està en ple centre i a tant sols 10 minuts caminant del principal atractiu turístic, les cascades de Triberg. Aquest pàrking costa 1,5€ l’hora i es paga en una màquina en la que hi poses la teva matrícula i et surt el rebut per col·locar en el vehicle. Ubicació del parking: 17 Kreuzstraße.
Les cascades de Triberg
Triberg és un dels pobles més turístics de la Selva Negra, i sincerament no és per ser el més bonic, sinó per albergar dos llocs de gran afluència turística com son les famoses cascades de Triberg i els rellotges de cucut.
Les cascades de Triberg son molt famoses en la ruta per la Selva Negra i és que tenen una altura de més de 160 metres.
Se les coneix com “les cascades més altes de tota Alemanya”. Però hi ha molta controvèrsia amb aquest tema doncs sembla ser que en Alemanya n’hi ha d’altres de més altes. La cascada Röthbach, és realment la cascada més alta d’Alemanya amb una caiguda de quasi 470 metres. Tot i així, aquestes cascades son un pur espectacle i un imprescindible a veure a Triberg. El primer que vam visitar a l’arribar a Triberg van ser les seves cascades. Des del parking a la caseta on es compren les entrades hi ha apenes 10 minuts caminant per un bonic sender en plena naturalesa.
Un cop arribis a la caseta de fusta tindràs que comprar les entrades per a veure les cascades de Triberg i us donaran un mapa en el que us indiquen varies rutes a peu.
En el bosc on s’ubiquen les cascades de Triberg son molt famosos els esquirols. Aquests animalons els veureu per totes les zones, saltant de branca en branca i menjant-se algun que altre cacauet. Perquè, sabeu què? Al comprar les entrades, ofereixen la possibilitat de comprar una bossa de cacauets per alimentar als esquirols i així poden veure’ls més de prop.
Les rutes de les cascades de Triberg es distingeixen per colors:
Color groc: sender cascada. En ell es veuen totes les cascades i és el més fàcil i adequat per a realitzar-lo amb nens. Dura aproximadament 45 minuts.
Color vermell: sender cultural. És el més complet ja que es veuen les cascades i una ruta pel poble. Dura aproximadament 60 minuts.
Color verd: sender natural. És una ruta en la que no es veuen les set caigudes de les cascades, sinó més bé un recorregut pel bosc per endinsar-se en plena naturalesa. Dura aproximadament 90 minuts.
Aquestes rutes podeu seguir-les gràcies a unes senyals de color, segons la ruta que escullis, que us guiaran durant tot el recorregut. Nosaltres vam escollir la ruta de color groc, perquè el què ens interessava era veure les cascades de Triberg, encara que un cop et fiques a l’interior del bosc t’entren ganes de fer-les totes.
Els horaris d’obertura de les visites a les cascades de Triberg son tots els dies de 9:00 a 22:00 hores. El preu de l’entrada és de 8€, excepte els menors de 7 anys que els hi surt gratuïta. Si tens l’abonament “Schwarzwald 365” et surt l’entrada gratuïta. Adjunto la seva web perquè tingueu més informació.
Passejar per Triberg i visitar les famoses botigues de rellotges de cucut
En el carrer principal del poble, pot veure’s a través de les botigues i els seus aparadors la gran publicitat dels rellotges de cucut. I és que hi ha botigues completament plenes d’aquest tipus de rellotges. I no és per a menys, es diu que Triberg és la capital dels rellotges de cucut.
Visitem algunes de les botigues i hi ha autèntiques meravelles, des de rellotges de cucut miniatures fins alguns d’enormes dimensions. I és que és molt típic visitar Triberg i comprar algun rellotge d’aquests. Si t’agrada aquesta obra artesanal us animo a que us n’emporteu algun de record. La botiga més famosa de Triberg és la Haus der Uhren, la botiga dels 1000 rellotges. Ja en la seva façana crida molt l’atenció, però el seu interior encara més. I és que diuen que alberga més de 1000 rellotges de cucut i jo diria que molts més. Això sí, aquestes joies artesanals no son gens econòmiques.
Schwarzwaldmuseum. El museu de la Selva Negra que veure a Triberg
A menys de 5 minuts a peu del parking que us he recomanat anteriorment es troba el museu de la Selva Negra. És un lloc en el que podeu conèixer com vivien fa més de cent anys en la Selva Negra. Hi ha una exposició amb vestits típics de la zona, rellotges de cucut antics, i altres elements que ajuden a conèixer més sobre la història.
L’entrada al Museu de la Selva Negra és gratuïta si disposes de l’entrada a les Cascades de Triberg. Sinó, l’entrada val el mateix que les cascades, 8€. No cal dir que amb l’abonament “Schwarzwald Card 365” l’entrada et surt gratuïta.
L’horari d’obertura del museu és tots els dies de 11:00 a 17:00 hores. Com hem dit abans, l’entrada és gratuïta si tens la de les cascades o l’abonament “Schwarzwald Card 365”. Adjunto la seva pàgina web perquè disposis de més informació.
Rellotges de cucut més grans del món: el rellotge de Schonach i el rellotge de cucut Eble Uhren-Park
A Triberg hi ha varies fàbriques de rellotges de cucut. Es podria dir que Triberg és la capital dels rellotges de cucut. Però hi ha dos rellotges que hi destaquen per ser els més grans del món. Com que teníem molta curiositat per veure’ls, ens vam dirigir a visitar ambdos rellotges que estan molt a prop de Triberg. Cada rellotge es troba a un extrem de Triberg però per visitar-los hem d’anar-hi amb cotxe.
Rellotge de cucut de Schonach
Des de Triberg fins al rellotge de cucut de Schonach hi ha apenes 5 minuts en cotxe. El paisatge que et trobes durant el camí fins arribar a aquesta localitat és preciós. Encara que tinc que admetre que tots els camins que hem recorregut en cotxe per la Selva Negra han estat espectaculars, plens de prats, granges i envoltats de bosc. A l’arribar a Schonach i buscar el rellotge de cucut més gran del món vam poder veure de lluny lo què a simple vista semblava una casa, però no, estàvem davant del rellotge de cucut de Schonach.
Aparquen just al costat del rellotge i ens vam anar a visitar a l’interior del mateix. Allí hi havia una senyora molt amable que ens va fer de guia i ens va explicar com era el mecanisme del rellotge que fou construït per el seu pare Josef Dold. Té un jardí molt bonic i cuidat i pots veure sortir el cucut cada mitja hora. Val molt la pena.
Es pot visitar el Rellotge de Cucut de Schonach: L’horari d’entrada és de 10:00 a 12:00 hores i de 13:00 a 17:00 hores. El preu és de 2€ pels adults i 1€ pels nens de 7 a 16 anys. Com hem dit, val la pena entrar i veure el mecansime.
Rellotge de cucut Eble Uhren-Park
A continuació, ens dirigim a veure l’altre rellotge de cucut més gran del món, el de Eble Uhren Park. Des de Triberg fins al rellotge de cucut de Eble Uhren Park hi ha 5 minuts en cotxe. Aquest rellotge és també de grans dimensions, però personalment m’agrada més l’anterior, potser per l’entorn en el que està ubicat. Això sí, el cucut que surt en aquest rellotge em dóna més impressió.
Accedim a l’interior, on hi ha un museu que mostra el funcionament del rellotge de cucut, el seu mecanisme i obtindre així més informació sobre aquest tipus de rellotges.
L’horari per veure el funcionament del rellotge son tots els dies de 9:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada és de 2€. Adjunto la pàgina web perquè tinguis més informació.
2. Cascades Zweribach
Després de visitar Triberg ens arribarem a les cascades Zweribach, on el seu aparcament es troba a 40 minuts en cotxe de Triberg, cap al sud-oest. Les cascades del Zweribach son un dels punts d’interès més importants de qualsevol ruta que busqui visitar els llocs més imprescindibles de la Selva Negra. Per arribar-hi tindràs que fer una ruta a peu d’aproximadament 1 kilòmetre per un preciós bosc, i amb una mica de desnivell. El camí és fàcil però algo escarpat, així que no t’oblidis de portar calçat adequat. I no ho dubtis, el passeig val completament la pena. Si ets amant del senderisme i els trails, en aquesta zona podràs explaiar-te quan vulguis, perquè hi ha un fotimer de rutes per a tots els gustos i dificultats. En aquesta mateixa zona, pots visitar també les cascades de Hirschbach i les de Teichschlucht.
3. Monastir de Sankt Märgen
Continuem la nostra ruta cap al sud, en direcció al Monastir de Sankt Märgen. De l’aparcament de les cascades Sweribach a Sankt Märgen hi ha 6,9 kilòmetres (uns 17 minuts en cotxe conduïnt per una pista anomenada Landfeldweg). Està molt a prop del Monastir de Sankt Peter, el qual visitarem més tard. Els dos monastirs han arribat a rivalitzar al llarg de la història. El Monastir de Sankt Märgen fou construït a principis del segle XII, encara que va tenir que ser reconstruït varies vegades en els seus cents d’anys degut a molts incendis. Visitarem el Monastir de Sankt Märgen.
Els horaris de visita del Monastir de Sankt Märgen son bastant singulars. Dimecres i dijous de 10:00 a 13:00 hores, divendres de 14:00 a 17:00 hores i diumenge de 10:00 a 16:00 hores. La resta de dies, roman tancat (dilluns, dimarts i dissabte). El preu de l’entrada és de 6€ pels adults, i si tens la tarja “Schwarzwald Card 365” entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.
4. Monastir de Sankt Peter en la Selva Negra
I continuem la ruta fins al poble del costat, Sankt Peter en la Selva Negra. És una parada interessant si et trobes pels seus voltants. Es tracta d’un petit poble encantador.
El punt d’interès més important de Sankt Peter és el monastir que porta el mateix nom. Crida l’atenció el color rogenc i les seves dues torres, que son fruit de les renovacions que ha necessitat l’abadia al llarg de la seva història (fou fundat a l’any 1903). A les afores del poble de Sant Peter també pots visitar el petit llac Badweiher.
El Monastir de Sankt Peter fou fundat a mitjans del segle XI i lligat posteriorment als fundadors de la ciutat de Friburg. Destaca l’espectacular interior de l’església, la seva façana i com no, la seva biblioteca barroca. Els horaris de visita del Monastir son tots els dies de 8:00 a 18:00 hores i el divendres de 11:00 a 18:00 hores. El preu per entrar-hi és de 6€. Adjunto la seva pàgina web per tenir més informació.
5. Ravennaschlucht
I finalment anem a l’últim dels atractius de la ruta del dia, que no és res més que una espectacular garganta amb camins i un pintoresc pont arquejat on per dates de Nadal s’hi monta un Mercat Nadalenc. Es tracta de Ravennaschlucht. La garganta del riu Ravenna. Salts d’aigua, un bosc típic de Selva Negra i un antic poble amb el rellotge de cucut més bell d’aquesta zona d’Alemanya.
El trobaràs en l’anomenat “Vall de l’Infern”, que està entre Titisee i la ciutat de Friburg. I és que malgrat de l’intens tràfic que suporta la carretera que travessa la vall, aquest lloc és un recés de pau. Però per conèixer la garganta, abans hauràs de coneixer el petit i antic poble de Selva Negra, que fou destruït durant la II Guerra Mundial i que avui en dia es dedica de ple al turisme. En el “poble” tens una posada històrica on una tal Maria Antonieta es va allotjar durant el seu trajecte a París, una casa d’exposicions en honor al filòsof alemany Goethe, una botiga on podràs conèixer com es treballa el vidre fa centenars d’anys, una altra botiga en aquest cas de regals en general de Selva Negra, una capella, un molí d’aigua i un viaducte. Un enorme viaducte per on passa el tren que uneix Friburg i Titisee.
Justament quan passis per sota del Viaducte arribaràs al camí que et porta de ple en la garganta i on podràs gaudir d’un paisatge espectacular. Puja en calma i amb precaució mínim fins a l’únic edifici que hi ha en la garganta, un antic molí d’aigua. La ruta és d’anada i tornada per el mateix camí. Senzilleta i ideal per a nens.
L’aparcament es troba a 20,3 kilòmetres del poble de Sankt Peter en la Selva Negra, al costat de la carretera B31, a 3,6 kilòmetres abans de l’encreuament entre la B31 i la B500. De l’aparcament en la B31 fins a sota del viaducte hi ha aproximadament 1 kilòmetre a peu. Lo què caminis després ja dependrà de les teves ganes i temps.
Només ens quedarà anar a buscar el nostre allotjament al poble de Titisee, ubicat a 7,7 kilòmetres del lloc.
Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 89,70km i de 2 hores i 11 minuts):