Viatges en família "slow travel"

I ja hem arribat a l’últim dia del nostre viatge als Dolomites. Avui prometem que no farem cap trekking ni cap ascensió a 3000 metres ni res semblant. Únicament visitarem dues boniques poblacions dels Dolomites. Per una banda, durant el matí visitarem Sottoguda, un dels pobles més bonics als peus de la Marmolada, i per la tarda visitarem Alleghe, que alguns també anomenen el poble més bonic dels Dolomites. Hi ha gustos per  tot. Alleghe es troba a prop, a les ribes del llac del mateix nom i als peus de l’imponent Mont Civetta. Així acaba el nostre viatge.

Índex: 1. Sottoguda 2. Alleghe

1. Sottoguda

Quan el dia clareja a Sottoguda en el nostre allotjament, veiem de veritat que es tracta d’un dels pobles més bonics de les Dolomites, als peus de la Marmolada.

És un altre poble idíl·lic de casetes de fusta d’alta muntanya i balconades de flors amb la seva corresponent església punxeguda. Recórrer els carrerons peatonals d’aquest poble és un autèntic plaer. Minúscul en tamany però ple de racons que et faran fondre la memòria del mòbil.

A més, és un lloc ideal per emportar-te un record de Dolomites. Conta amb bastantes botigues d’artesans experts en fusta i ferro.

2. Alleghe

Som vora el migdia, hem dinat, i ens n’anem a visitar Alleghe. Es troba únicament a 15 minuts en cotxe de Sottoguda (11,5 kilòmetres). Alleghe, només arribar, veiem que és una localitat coqueta amb llac i església. Qui pot resistir-se a la imatge d’un preciós poblet reflexat en un llac d’aigües maragda? L’esbelta torre de l’església d’Alleghe, les seves construccions de fusta i els paisatges de roca i bosc que envolten el llac, recreen una estampa de postal. De fet, diuen que té una certa semblança a la celebèrrima localitat austríaca de Hallstatt. I a tú, què et sembla?

Més enllà de fer mil fotografies d’un altre dels pobles més bells que veure als Dolomites, l’àrea es presta a altres activitats tant xules com navegar en caiac o barqueta, o rutes a peu com la del llac Coldai, als peus de l’icònic Mont Civetta.

Dominada per la mole del Civetta, Alleghe és una petita localitat dolomítica coneguda per la seva bellesa a més de per ser un dels principals punts d’esquí, amb més de 80 kilòmetres de pistes. Bé, per això i per les xarxes socials que des de fa temps, la consideren la “Hallstatt d’Itàlia”. Com a curiositat, et direm que la localitat es troba a les ribes del Llac de Alleghe, un llac que es va formar en 1771 després d’un despreniment que va sepultar a tres poblacions de la zona.

Nosaltres, per la seva ubicació, utilitzem la localitat com allotjament per si és necessari que al dia següent, haguem d’anar amb cotxe fins a l’Aeroport de Venècia i tornar a casa. És per això que creiem que pot ser una gran opció, si com nosaltres tens el teu vol de tornada des de Venècia.

I fins aquí arriba el nostre viatge de 16 dies als Dolomites. Finalitzant la ruta al bonic poble d’Alleghe.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament de Sottoguda i acabant al possible allotjament del poble d’Alleghe, a punt pel dia següent tornar cap a Venècia i d’allí a Barcelona amb avió. Adjuntem també els principals atractius del mateix (després de 10,00km i de 14 minuts de ruta):

Adjuntem un altre mapa de google maps amb la previsió de la ruta de tornada des del nostre allotjament a Alleghe cap a l’aeroport de Venècia (142,00 kilòmetres / 1 hora i 57 minuts):

I fins aquí ha arribat el nostre viatge als Dolomites en 16 dies. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

I som al penúltim dia de les nostres vacances, i com el dia d’ahir, aquest també serà un dia força complet. Finalment avui anirem fins al Mirador superior de la Marmolada, anomenat Terrazza Marmolada. Anirem fins a la població de Malga Ciapela i encadenarem 3 telefèrics. Quan n’haguem tingut prou de les vistes, baixarem a la cota 3000 i anirem a visitar el Museum Marmolada Great War, que se’n diu que és el museu més alt d’Europa. Continuant amb la ruta ens dirigirem al Lago di Fedaia, passant pel seu Paso. Un cop admirades les vistes a la Marmolada des del Lago di Fedaia, i si ens vé de gust, tornarem a anar a visitar un altre museu bèl·lic, en aquest cas, el Museo della Grande Guerra Paso Fedaia, que es troba ubicat a tocar del Lago di Fedaia. Finalment, ens desplaçarem a la població de Sottoguda on anirem a buscar el nostre allotjament.

Índex: 1. Terrazza Marmolada 2. Museum Marmolada Great War 3. Lago di Fedaia 4. Museo della Grande Guerra Paso Fedaia (opcional)

1. Terrazza Marmolada

De Selva di Cadore ens desplaçarem fins a Malga Ciapella, que es troba a 14,4 kilòmetres de distància (uns 20 minuts en cotxe). La Reina dels Dolomites! El massís de la Marmolada és la cima més alta d’aquesta serralada alpina. S’alça com una mole a 3.343 metres sobre el nivell del mar.

Visitar la Marmolada és viure emocions úniques en un ambient cent per cent relaxat. Què millor que una terrassa panoràmica per admirar el paisatge mentres penses en les teves coses? En la terrassa panoràmica de Punta Rocca (3.265m), et trobaràs a un mirador amb molt d’encant. És de fàcil accés per a tothom i està preparat per a persones amb discapacitat. Un cop arribats a l’estació de la cima, que és acristallada i no té escales, puges a la terrassa amb ascensor. Des d’allí podràs gaudir de la vista genuïna 360º dels Dolomites, patrimoni natural de la humanitat des de 2.009 per les seves característiques geològiques i paisatgístiques úniques en el món. I, de pas, fer de la teva visita a la Marmolada una experiència sensorial única.

Recorda que estem parlant del punt més alt dels Dolomites i de l’únic glaciar que encara sobreviu en aquesta zona alpina. I saps lo millor de tot? Que pots tocar el seu gel mil·lenari sense cap esforç. El vertiginós ascens des de Malga Ciapela fins a l’estació superior del “Funicular de La Marmolada” (“Funivie Marmolada”) a una cota de 3.265 metres és una barbaritat. Pur gaudi dividit en 3 trams. Els Dolomites als teus peus!

I, encara que és un punt molt famós, el preu resulta “econòmic” per a semblant obra d’enginyeria. Els horaris d’obertura durant els mesos estivals son de 9:00 a 16:30h. El preu és de 38€ per persona anar i tornar. Adjunto la pàgina web per a més informació.

Cova de la Verge Ubicada en Punta Rocca, la Cova de la Verge és de visita obligatòria per a creients i no creients desitjosos de sentir les emocions que sorgeixen de la Marmolada. Viu un moment de profunda reflexió en aquesta cova, un lloc sagrat capaç de regalar fortes emocions a tot el món. L’espai és en molts aspectes similar a les coves que els soldats solien excavar als anys 1916-1917 per a refugiar-se de les inclemències del temps i de l’enemic. I és precisament aquí on avui jeu un tresor de valor incalculable que ha dotat a aquesta cova capella d’un significat profund i important per a la humanitat. És de fet un símbol de la pau que alberga l’estàtua de la Verge consagrada per Juan Pau II durant la seva visita a la Marmolada el 26 d’agost de 1979.

2. Museum Marmolada Great War

El museu més alt d’Europa, en l’estació del telefèric de Serauta, un el pot visitar. És el Museu Marmolada Gran Guerra 3000m. L’espai, totalment renovat i ampliat en el 2015, recrea un apassionant itinerari visual i multimèdia que sorgeix de la realitat de principis del segle XX i s’endinsa en la vida quotidiana de la guerra en l’alta muntanya. Aquest és un dels aspectes més interessants i singulars de la Primera Guerra Mundial, perquè mai abans s’havien lliurat batalles a tanta altura. Visitar la Marmolada es converteix així en una experiència única gràcies als 300 metres quadrats d’exposició que narren el punt de vista i l’experiència del home-soldat, la vida en les cabanes i en les trinxeres, el dur treball i la lluita contra el fred, la neu i el gel a través de fotos d’època, gravacions de vídeo, extractes de diaris, vitrines temàtiques i artefactes trobats en les plaques de gel de la Marmolada. Hi ha també un ampli espai reservat a la ciutat de gel, un entramat de 12 kilòmetres de túnels excavats per l’exèrcit austrohúngar en el cor del glaciar que connecten les bases logístiques al peu de la Marmolada amb les posicions elevades de Punta Rocca i Forcella a Vu.

Marmolada Gran Guerra 3000m és un museu sobre l’home, la muntanya i l’experiència emocional de la guerra per a recordar i honorar a tots els combatents que sota banderes oposades van sofrir, lluitar i morir en la Marmolada per a defensar els ideals de llibertat de la seva pàtria. Això, més enllà de qualsevol ideologia política i fronteres. La crua demostració de la vida en temps de guerra es converteix així en una crida a la pau i a la amistat entre els pobles.

L’horari d’obertura del museu durant els mesos estivals son cada dia els mateixos que el telefèric, de 9:00 a 16:30h, i l’entrada és gratuïta. Adjunto la pàgina web perquè tingueu més informació.

3. Lago di Fedaia

Experimentades les alçades i les panoràmiques de la Terrazza Marmolada i visitat el Museu de la Gran Guerra a cota 3000m, ja no ens queda més que baixar i anar a buscar el cotxe. Ara experimentarem algo més “terrenal”, anant fins al Paso Fedaia on a les seves immediacions es troba un dels llacs més preciosos dels Dolomites. El Paso Fedaia (2.057m) es troba a 5,4km de Malga Ciapella. Ens aturem un moment en el pàrking del refugi per tirar quatre fotos i contemplar les vistes.

I a partir del Paso Fedaia, vorejarem per la SS641, el Lago di Fedaia, un llac preciós, accessible per carretera i amb grans vistes cap a La Marmolada. El parking principal del llac es troba a la riba oposada de la carretera principal, a 1,9 kilòmetres del Paso Fedaia. En aquest parking ens aturarem i farem les corresponents passejades. Ens indiquen que el pàrking és gratuït, o sigui, que s’ha d’aprofitar.

Després, o més tard, a l’hora de marxar acabarem per donar la volta amb el cotxe pel llac i passarem per sobre de la presa. Mentrestant, contemplarem les vistes d’escàndol que hi ha des del llac a La Marmolada. Només per el reflexe del colós dels Dolomites a l’aigua d’aquest embassament artificial, ja haurà valgut la pena l’aturada.

Una opció és caminar els 2,7 kilòmetres que hi ha des del Refugi de Fedaia fins allà on acaba la presa del Lago, concretament al costat d’un altre refugi, el Rifugio Castiglioni Marmolada. Es camina en una direcció en uns 45 minuts i es retorna el mateix camí uns altres 45 minuts. Aquesta també és una bona opció.

4. Museo della Grande Guerra Paso Fedaia (opcional)

Triem la opció que triem estarà bé. Ara hem de saber que molt a prop de l’aparcament que hem triat al Lago di Fedaia es troba a uns 350 metres, un altre dels museus que recomanem passar-nos-hi. És el Museo della Grande Guerra Paso Fedaia. Es tracta d’una destacable col·lecció de relíquies de guerra en perfecte estat de conservació, procedents en la seva major part del front de la Marmolada, després de la retirada del glaciar. En la llibreria es troben disponibles nombroses publicacions d’història i turisme. Com que de museus com aquest n’haurem vist ja alguns en els últims dies, aquesta elecció la deixem en stand by, i cadascú que faci lo què li convingui.

La glacera de la Marmolada, gelós guardià des de fa quasi un segle, ha anat aportant poc a poc testimonis considerables de la Primera Guerra Mundial després d’un ràpid retrocés en els últims anys. A partir de 1915, la Marmolada es va convertir en el camp de batalla més alt de tot el front dels Dolomites i un dels més alts de tota la guerra. Des de 2004, Andrea De Bernardin ha comissariat una exposició que recopila artefactes de la Primera Guerra Mundial trobats en la muntanya o recol·lectats en les cases de les valls. La col·lecció consta d’unes 700 peces: els kits de costura subministrats a cada soldat; plaques d’identificació; bisturís dels metges; armes, incloses una ametralladora Schwarzlose i Maxim, i un projectil de 30,5cm disparat amb un morter Penia en Val di Fassa; un telèfon de campanya; una màquina d’escriure Erika que encara funciona; un periscopi de trinxera; i una gran exhibició de gorres. El tema de la “Guerra Blanca” s’evoca a partir d’exemples d’equipament personal.

En la gran llibreria es poden comprar centenars de publicacions, algunes editades directament per Andrea De Bernardin, gadgets, vídeos i DVD. A l’interior del museu es projecten pel·lícules d’època. El refugi, al que es pot accedir en cotxe, és el punt de partida d’excursions per la glacera de la Marmolada. Aquest museu forma part de la Rete Trentino Grande Guerra. El seu horari de funcionament durant l’estiu és de 10:00 a 17:30 hores (els dimarts tancat). L’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu tota la informació.

I finalment serà l’hora d’anar a buscar el nostre allotjament, aquest cop a la bonica població de Sottoguda, que visitarem demà al matí. Es troba a 10,2 kilòmetres del Lago Fedaia (uns 15 minuts de cotxe, en baixada).

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament de Selva di Cadore i acabant a l’allotjament a Sottoguda, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 36,80km i de 1 hora i 3 minuts de ruta):

El descans i relax que ahir ens va proporcionar Cortina d’Ampezzo ens va anar molt bé després de les dues últimes caminades… Avui hi tornem a ser. La intenció és anar a la famosa Cinque Torri, un complex muntanyós format per 5 agulles de roca calcària. Això sí, hi pujarem amb telefèric de muntanya i un cop a dalt, caminarem i explorarem (ens trobarem refugis, trinxeres i museus de les guerres i paisatges i grans vistes), com vam fer el dia de Seceda. Després la ruta continuarà cap al Paso Valparola, on a part de vistes hi ha un llac i a prop el Forte Tre Sassi Museum, un altre interessant Museu de la Guerra. Pujarem pel mític Paso Giau, un dels ports de muntanya més coneguts i una de les pujades més llegendàries del Giro de Italia amb 29 corbes tancades. Deixarem el cotxe en algun aparcament habilitat i farem una caminada per dalt. Finalment, arribarem a la Val Fiorentina, un racó de món bastant desconegut però d’una gran bellesa, on recorrerem la carretera SP251 per conèixer els encantadors poblets i miradors de la vall. Finalment, en plena Vall Fiorentina, a Selva di Cadore, ens allotjarem.

Índex: 1. Cinque Torri 2. Paso Valparola 3. Paso Giau 4. Val Fiorentina

1. Cinque Torri

En un principi no teníem previst pujar-hi fins a les Cinc Torres, però una tarda ens vam animar a prendre el telecadira / seggiovia fins a les mateixes (es pot pujar i baixar caminant per un caminet però bastant empinat). La curta caminata que les envolta dura entorn a una hora i és molt agradable anar colant-te pels espais més petits d’aquests cinc penyals. És un enclavament al que no va tantíssima gent i a mi particularment em va semblar molt especial. A més, a dalt pots trobar-hi varies trinxeres i túnels de la I Guerra Mundial, i és que aquí van tenir lloc varies batalles. Vestigi d’aquesta època queda el Museu de la Gran Guerra a l’aire lliure.

Ara sí. Toca calçar-se de nou les botes per assolir aquestes cinc torres de roca calcària verticals, desafiants i esplendoroses. Paradís de muntanyencs, senderistes, “domingueros” i també de escaladors.

Pots arribar fins a la base de les Cinque Torri en telecadira (fins al refugi de Scoiattoli) o a peu fent una ruta de senderisme bastant assequible. Hi ha diverses variants, les més famoses surten des del Passo Falzarego o des del Passo Giau. Jo et recomano una ruta circular des de Giau (track de la senda Cinque Torri) d’uns 10 kilòmetres i 550 metres de desnivell que ho té tot: paisatjassos, refugis, vistes panoràmiques, trinxeres de la Primera Guerra Mundial i trams poc freqüentats (en contrast amb el tràfec en els voltants de les torres). Aquesta ruta, però, no la vam fer perquè ja en teníem prou, i vam decidir agafar el telecadira i pujar directament a Cinque Torri.

Format per cinc agulles de roca calcària, que assoleixen una altitud màxima de 2.361 metres i situat a una mitja hora en cotxe de Cortina d’Ampezzo, el complex muntanyós de Cinque Torri, és un altre d’aquests llocs que no deixen indiferent a cap viatger. Paradís per a molts escaladors, la nostra proposta dins de la ruta pels Dolomites és que facis una curta i fàcil ruta d’uns 3 kilòmetres que envolta les agulles, amb unes vistes impressionants. A més, el recorregut passa per vàries trinxeres de la Primera Guerra Mundial, que pots visitar i inclús, si tens sort, en la zona podràs veure escaladors culminant alguna de les 5 Torres.

Quan acabis la caminata (o abans de començar-la) et recomanem fer una parada en el bonic Refugio Scoiattoli, on t’aconsellem prendre una deliciosa xocolata calenta amb nata. Com a temps de visita mínim, conta amb 2-3 hores (incloent el trajecte en telefèric, anar i tornar). La forma més còmoda d’arribar és deixar el cotxe en el parking gratuït de Passo Falzarego i pujar en telefèric fins al Refugio Scoiattoli. Una altra opció és dirigir-te cap al Refugio Cinque Torri, mitjançant un shuttle bus durant els dies d’estiu que ens porta en aquest refugi. El recorregut final és el mateix i per una banda pagues telefèric i per l’altra pagues shuttle bus.

Si algo caracteritza a aquestes muntanyes dels Alps orientals son els pics irregulars, afilats, agulles que rasquen el cel fruit de segles d’erosió. Pujar fins a la base de les Cinc Torres és una de les rutes de senderisme en Dolomites més assequibles, éssent possible assolir-les inclús sense caminar, en telefèric. Per això, pels que estimem el trekking, no és cap avantatja: significa que a l’arribar a l’objectiu hi ha molta més gent de la desitjada, amb texans i nàutics, prenent un spritz en la terrassa al sol (història veritable). Tot i així, per les vistes meravelloses i lo agradable de la ruta, en la meva opinió val la pena.

En el trekking a Cinque Torri hi ha dues rutes principals: la d’anada i tornada (o pujada i baixada) per el mateix lloc (sender 439) i la ruta circular des del Paso Giau. Sens dubte el de Cinque Torri és un dels més senzills trekkings que pots fer en els Dolomites, emprant mitja jornada. El camí 439 des de la parada d’autobús (on està el control amb la barrera per a vehicles) fins al Refugi de Cinque Torri és ideal per qui sofreixi de vertigen per lo pla: discorre per un bosc de coníferes sense passar junt a barrancs ni precipicis. Res a veure amb el trekking al llac di Sorapis.

Com arribar a Cinque Torri

Assolir les Cinc Torres de Dolomites és senzill:

• En telefèric (Seggiovia Cinque Torri): S’ha d’estacionar el vehicle en el parking de Passo Falzarego. Una mica més amunt hi ha el telefèric que vola fins al Refugio Scoiattoli, en la mateixa base de la gran praderia sobre les que s’eleven les agulles de Cinque Torri. Cinc moles a més de dos mil metres d’altura en una estampa meravellosa. Els horaris del telefèric son de 9:00 a 17:00 hores els dies d’estiu. El preu és de 26€ pels adults anar i tornar (en el mes d’agost). Adjunto la pàgina web per tenir més informació.

• Sender 439: l’accés al camí es troba una mica més avall de Passo Falzarego, on una tanca talla el camí als vehicles. 8,8 kilòmetres caminant en un trekking molt senzill. Unes 3 hores en total (anada i tornada). Per els més matiners i que es vagin a hostatjar en el refugi de Cinque Torri: fins a les 9 del matí la tanca està pujada. Per senderistes: hi ha un petit pàrking per estacionar el vehicle. Després, hi ha una camioneta que vé i va, per 7€ per persona i trajecte. Després d’assolir el Refugi de Cinque Torri, només queda pujar una mica més fins al Refugi Scoiattoli per a contemplar les cinc torres de prop: Torre Grande, Torre Segunda, Torre Latina, Doble Cuarta Torre i Torre Inglesa.

Museu de la Gran Guerra

Prop del Refugi Scoiattoli s’hi ubica el Museu de la Gran Guerra, museu dedicat a la Primera Guerra Mundial ja que els Dolomites per la seva situació fronterera fou escenari de batalles entre l’exèrcit italià i l’austrohúngar. Com a nota macabra: amb els desgels cada cop més pronunciats dels glaciars de La Marmolada encara es troben objectes que varen pertànyer als soldats que van perdre la seva vida combatent al fred i a l’enemic en aquestes muntanyes.

La zona del museu es pot visitar mitjançant quatre rutes. Les quatre son molt fàcils però de diferent durada:

• M5A “Trincea alta” (aproximadament 20 minuts)
• M5B “Sentiero delle trincee” (aproximadament 30 minuts)
• M5C “Giro delle 5 Torri” (aproximadament 2 hores)
• M5D “Sentiero del lago” (aproximadament 2 hores)

Però també podràs caminar sense rumb per les trinxeres, llegir els panells informatius en italià, alemany i anglès i identificar-te amb la vida dels soldats en aquella època. Tota la zona del museu està travessada per rutes de senderisme: al tractar-se de senders de muntanya, els visitants han de dotar-se de l’equipament necessari per a una excursió per la muntanya, com botes de muntanya i roba adequada.

Ruta circular de Cinque Torri

Des del Passo Giau surt la més llarga (12,2 kilòmetres d’anada i tornada) però també la més bonica de les opcions de trekking a Cinque Torri. S’ha de seguir el sender 452 fins al Refugi Averau, bon lloc per recuperar forces, menjar i descansar amb impressionants vistes a La Marmolada, la reina de les Dolomites amb els seus eterns glaciars. Ja solament dista un kilòmetre per una pista de terra fins al Refugi Scoiattoli. La tornada al sender circular a Passo Giau es completa per el sender 443, amb vistes a les muntanyes de Croda de Lago. Entre 4 o 5 hores, afegint el temps de descans i menjar.

Un cop feta la ruta fàcil des del Refugi Scoiattoli, tornem a agafar el Seggiovia i baixem fins a l’aparcament on tenim el cotxe. És hora de continuar amb la nostra ruta.

2. Paso Valparola

Fins al Paso Valparola, des de l’estació inferior del Seggiovia Cinque Torri hi ha 7,2 kilòmetres, que es fan en uns 10 minuts. No té pèrdua, has d’anar primer en direcció Paso de Falzarego. Per arribar al Paso Valparola primer passarem el Museu, anomenat “Forte Tre Sassi”, després passarem el llac, anomenat Lago di Valparola, i després passarem el Refugio anomenat Rifugio di Valparola. Finalment aparcarem el cotxe en el pas, en un aparcament habilitat.

Només podem dir que seguim gaudint amb els paisatges alpins més al·lucinants d’Europa a través de carreteres escèniques en perfecte estat de conservació. Pur gaudi al volant. La cima del Paso Valparola ofereix vistes panoràmiques molt boniques, i com hem dit abans, hi ha un refugi on parar a descansar, un llac i un interessant museu, el Museu de la Guerra. I és que, aquesta zona muntanyosa fou protagonista durant la Primera Guerra Mundial de cruentes batalles i amaga històries tant sorprenents com esglaiadores.

Després desfem el camí i com hem dit, ens trobem el Lago di Valparola, un petit llac de muntanya.

I finalment, ens trobem amb el Museu “Forte Tre Sassi”. Aquí hi ha aparcament. Es troba la més bonica i variada col·lecció d’objectes usats durant la Gran Guerra en el territori dels Dolomites. El museu disposa de més de 2.000 històriques relíquies col·leccionades per la família Lancedelli. Inaugurat en el 2003, cada any rep més de 10.000 visitants.

Els horaris d’obertura del museu en els dies d’estiu son de dimecres a dilluns (dimarts tancat) de 10:00 a 12:30h i de 14:00 a 16:30h. El preu de l’entrada és de 7€ per persona. Un cop visotat agafem el cotxe i anem en direcció el Paso Giau.

3. Paso Giau

Però per arribar al Paso Giau volem anar-hi per Selva di Cadore, no des de Cortina d’Ampezzo. Per allí hi baixarem, però volem pujar per la vessant de Selva di Cadore, ja que creiem que és la més espectacular. De port a port i tiro perquè em toca. Des del Paso Valparola al Paso Giau passant per Selva di Cadore hi ha uns 35 kilòmetres que es fan en una mica menys d’1 hora. Déu n’hi do de la volta que s’ha de donar, i això que pràcticament estan de costat…

Després de superar una carretera vertiginosa de 29 corbes tancades (tornantes en italià), assolim la nostra següent destinació a 2.236 metres d’alçada. L’imponent Paso Giau, que comunica la localitat de Selva di Cadore amb un altre dels centres neuràlgics de Dolomites com és el municipi de Cortina d’Ampezzo, és un espectacle per els sentits i els aficionats al ciclisme.

Allí dalt tenim vistes 360º i un magnífic entorn per passejar amb calma. Reserva’t algo de temps com hem fet nosaltres, per a la visita, perquè també és punt de partida per a la ruta de Cinque Torri com hem explicat en apartats anteriors. Segons la nostra opinió, la ruta a Cinque Torri d’aquesta variant és la més interessant. Llàstima que no la vam voler fer, ja que és un xic cansada de desnivells…

Ubicat a més de 2.200 metres sobre el nivell del mar, el Paso Giau és probablement, un dels passos de muntanya més impressionants dels Dolomites. Però no només per el pas com a tal sinó per la carretera de corbes que hi porta fins ell, creuant paisatges que t’asseguro, semblen de postal. Imagína’t una carretera, envoltada de valls verdes ondulants, esquitxats de casetes de fusta. Això és lo què t’espera si t’animes a incloure aquest pas de muntanya en la teva ruta pels Dolomites.

Des d’aquí també es pot iniciar un trekking d’unes 4 hores fins a Cinque Torri, tal com hem dit anteriorment. El què aconsellem fer aquí, si no voleu fer el trekking, és fer una parada en el mirador principal i un curt recorregut per la carretera d’uns 30 a 45 minuts, per admirar el majestuós paisatge que ens envolta. Al Pas Giau pots deixar el cotxe en la zona habilitada.

Per tant, proposem fer un passeig fins als peus de l’icònic Mont Nuvolau (2.574m) gaudint d’unes panoràmiques a 360º. Si aquí se’ns hi fa el capvespre, millor que millor…

4. Val Fiorentina

Quan ens vingui de gust, continuarem amb la nostra ruta amb el cotxe, per arribar-nos a Val Fiorentina, on passarem la nit. És possible que mai hagis sentit parlar d’aquesta vall. De fet, es tracta d’un racó bastant desconegut però d’una bellesa extraordinària. Una de les sorpreses del nostre viatge, com tant d’altres… Conta amb un entorn natural envejable, un ambient super autèntic i una ubicació excel·lent en ple centre geogràfic dels Dolomites. Del Paso Giau a Selva di Cadore (enmig de Val Fiorentina) hi ha 10,3 kilòmetres, s’ha de desfer la vessant de la muntanya que s’ha fet.

Plans no te’n faltaran. Des de les panoràmiques que s’observen en la carretera SP251 en punts com el “Mirador Belvedere” o la localitat de “Colle Santa Lucia”, fins als encantadors pobles de “Santa Fosca” i “Selva di Cadore” amb les seves pintoresques esglésies. Per cert, avui l’allotjament el tenim a Selva di Cadore en plena Val Fiorentina.

El Mirador Belvedere es troba a 1,4 kilòmetres del poble de Colle Santa Lucia, per la mateixa SP251, cap a l’oest. I Colle Santa Lucia es troba a 3 kilòmetres de Selva di Cadore, on ens allotgem.

I fins aquí la planificació d’aquest complet i farcit dia. No crec que tinguem temps per a res més.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament a Cortina d’Ampezzo i acabant a l’allotjament de Selva di Cadore (Val Fiorentina), a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 75,40km i de 2 hores i 1 minut de ruta):

I ens tornem a llevar en un refugi d’alta muntanya, en aquest cas en el Rifugio Vandelli, al costat del Lago di Sorapis. No ens en voldríem anar en cap moment, però hem de fer la ruta de retorn cap al Paso Tre Croci que és on tenim el cotxe per a continuar amb la ruta del dia d’avui. Un cop hem fet la ruta de retorn i ja som al cotxe, ens desplaçarem en búsqueda del Paso de Falzarego, un important pas on es tenen grans vistes i s’inicien també moltes rutes de trekking, la més important, fins a Cinque Torri (la farem un altre dia). Explorat el Paso, anirem fins a Cortina d’Ampezzo, un poble molt glamurós sobretot a l’hivern i que a l’estiu es presenta com un bon camp base per anar fent excursions pels seus voltants. Avui ens allotjarem aquí a Cortina d’Ampezzo.

Índex: 1. Lago di Sorapis (tornada) 2. Paso de Falzarego 3. Cortina d’Ampezzo

1. Lago di Sorapis (tornada)

Sortim del Refugio Vandelli una mica tristos perquè la ruta al Lago di Sorapis ahir va estar espectacular, i també ens va agradar molt fer la volta al llac. Creiem que és totalment un dels imprescindibles d’aquestes vacances als Dolomites.

2. Paso de Falzarego

Havent trobat el cotxe de lloguer al mateix lloc on el vam deixar ahir, continuem la nostra ruta i anem en direcció al Paso de Falzarego, que es troba a 24 kilòmetres cap a l’oest, creuant la població turística de Cortina d’Ampezzo, on hi passarem la tarda i la nit d’avui. Ubicat a 4,5 kilòmetres del Seggiovia Cinque Torri i a 3,4 kilòmetres del Paso Valparola, des del Paso de Falzarego es veu la primera imatge de la Marmolada. Bé, en realitat durant els primers dies ja la vam veure…

El Paso de Falzarego és el punt de partida a una de les rutes a Cinque Torri, un bonic paratge del que parlarem més endavant. També conta amb antigues trinxeres de la Gran Guerra, un telefèric per ascendir a cotes majors i algo que mai falta, el seu corresponent bar-restaurant. A part de contemplar les vistes del pas, decidim pujar al telefèric, que s’anomena “Funivia Lagazuoi”. És un telefèric de muntanya amb impressionants vistes sobre els Dolomites com podeu suposar…

El pas també té una capella que se’n diu la “Cappella della Visitazione”. Lo primer que fem és deixar el cotxe en un aparcament habilitat, de pagament, amb una tarifa de 5€.

I ara sí, decidim pujar al telefèric de Funivia Lagazuoi, que ens durà a l’estació superior, on hi ha un refugi i un bar restaurant. L’horari d’obertura del telefèric és de 9:00 a 16:40h a l’estiu, i el preu és de 26,5€ pels adults anar i tornar. Adjunto la seva pàgina web.

A dalt on hi ha l’estació superior, el bar i el refugi, es pot fer una caminadeta de 700 metres que et porta al Summit del Mont Lagazuoi. Realment val la pena, perquè les vistes son espectaculars.

Un cop a dalt, també és interessant fixar-se amb els entorns on veus que et trobes en una espècie de museu a l’aire lliure amb diferents fites i elements de les Guerres passades. Un cop feta la caminadeta cap a la cima, a nosaltres només ens venia de gust seure a la terrassa del refugi i prendre algo. És lo què vam fer.

3. Cortina d’Ampezzo

Retornats del telefèric de muntanya, anem a l’aparcament on tenim el cotxe i ens dirigim, ara sí, a conèixer Cortina d’Ampezzo. De l’aparcament del Paso Falzarego a Cortina d’Ampezzo hi ha 16,4 kilòmetres (uns 27 minuts en cotxe). El centre neuràlgic dels Dolomites té nom propi: Cortina d’Ampezzo. És la ciutat estrella d’aquesta àrea alpina. Enclavada en una ampla vall entre grups muntanyosos de fama mundial, aquesta localitat s’erigeix com el principal nucli turístic pels amants de l’esquí a l’hivern i de qualsevol activitat de naturalesa durant la resta de l’any. El seu casc històric amb edificis senyorials i la cridanera Basílica Minore dei Santi Filippo e Giacomo té bastant encant. Tanmateix, ens va semblar algo escàs del bon ambient que sí tenen altres centres alpins de referència. Tot i així, és un lloc molt manejable en el que no falten botigues, restaurants, cafeteries, molta oferta d’allotjament i per suposat, la seva bona dosis de luxe i elegància.

Coneguda per molts com la “reina dels Dolomites”, aquesta petita localitat està envoltada d’un espectacular grup de muntanyes que han fet que aquesta es converteixi en un dels centres neuràlgics d’aquesta zona del país, tant a l’estiu com a l’hivern. Encara que el centre històric és bastant petit, i segur que acabaràs passant per els carrers principals  i els punts d’interès, volem ressaltar especialment la seva preciosa església barroca de pedra blanca a més dels carrers que l’envolten, que son els principals eixos comercials. Tingues en compte que aquesta localitat conta amb una gran oferta hotelera i de restauració per lo que és una opció perfecta com a base per fer les visites als voltants.

Et recomanem l’allotjament en què nosaltres passarem la nit. Es tracta de l’Hotel Cristallino d’Ampezzo, ubicat pràcticament al costat del centre de la localitat, però en una zona tranquil·la, l’hotel conta amb una gran relació qualitat-preu i aparcament inclòs en el preu. El temps de visita que et recomanem que com a mínim passis per la localitat és d’unes 2 a 3 hores.

Ubicat en el centre de la part dels Dolomites Vénetos, aquest poble alpí és el principal centre comercial i turístic de la zona, on esquiadors i senderistes fan base per gaudir de la muntanya durant el dia; de la gastronomia i les compres al caure el sol. La fama de Cortina es va disparar internacionalment gràcies a les Olimpíades hivernals del 1956, i des de llavors és molt popular tant a Italia com per els estrangers. Replet d’animats locals i comerços, a Cortina hi ha molts restaurants típics italians (amb forn per a fer pizzes i pasta fresca) i també de tradició tirolesa. I és que Cortina d’Ampezzo va pertànyer a Austria fins al 1919, quan es va dissoldre el Imperi Austrohúngar.

Amb algo menys de 6000 habitants, et recomano Cortina per allotjar-te i descansar dels trekkings, prenent una cervesa en algun dels locals de “Llarg Post” (no terrasses, per la nit hi fa fred). No és que tingui un centre històric especialment pintoresc ni encantador (hi ha una església, la Basílica Minore dei Santi Filippo e Giacomo) ja que la majoria son construccions del segle XX (hotels) però s’agraeix el bon ambient. Almenys per una o dues nits.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des del Rifugio Vandelli (aparcament habilitat al Paso Tre Croci) i acabant a l’allotjament de Cortina d’Ampezzo, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 41,80km i de 1 hora i 9 minuts de ruta):

El nostre dotzè dia és una altra aventura. Tornarem a dormir en un autèntic refugi de muntanya. Durant el matí visitarem el Lago di Santa Caterina, ubicat a 26km de Misurina, cap a l’est. Després, ens desplaçarem al Paso tre Croci, hi aparcarem el vehicle, i començarem un dels millors trekkings dels Dolomites: Trekking al Lago di Sorapis. Durant el dia caminarem fins al llac, i dormirem al Rifugio Vandelli. Es tracta, segons diuen, d’un dels llacs glaciars més bonics del món.

Índex: 1. Lago di Santa Caterina 2. Lago di Sorapis (anada)

1. Lago di Santa Caterina

Durant el matí agafarem la carretera SR48 i ens desplaçarem cap a l’est, al nord del Véneto. Ens trobarem a Auronzo di Cadore, un poble encantador amb poc més de 3.000 habitants. La seva ubicació és immillorable: a les ribes del llac de Santa Caterina, un estany artificial per l’emmagatzematge de l’aigua de les muntanyes. Les vistes als pics de la cara sud dels Dolomites son magnífiques. A més, té una ermita medieval que dóna nom al llac (la Chiesa di Santa Caterina). Al no ser el poble típicament d’esquiadors, té restaurants i hotels amb preus més assequibles que Cortina o altres de la zona més alta.

2. Lago di Sorapis (anada)

Amb la quantitat de llacs que hi ha repartits pels Dolomites, puc afirmar amb rotunditat que aquí trobaràs el blau més blau de la serralada. Acompanya’m en aquest relat de la meva ruta al Llac Sorapis, un lloc de somni d’intenses tonalitats turquesa i encaixat entre imponents colossos de pedra. Això sí, arribar al paradís exigeix suar la samarreta. La única forma d’assolir aquest llac d’orígen glaciar a 1.925 metres d’alçada és a través d’una ruta de senderisme lineal de 13 kilòmetres de longitud (anada i tornada) que pots completar en unes 5 o 6 hores. No és una ruta dura ni física ni tècnicament. Tanmateix, conta amb alguns passos estrets i exposats que a vegades poden ser relliscosos. Malgrat d’estar equipat amb cables i graons per facilitar la marxa, son punts en els que has de prestar especial atenció i on persones amb molt de vertigen o poc acostumades a terrenys de muntanya poden sentir-se insegures.

Com arribar al començament del sender del Llac Sorapis

El punt d’inici de la caminada es troba en el Paso Tre Croci, un port de muntanya a 1.809 metres d’altura ubicat en la carretera SR48. Es situa a escassos 8 kilòmetres de l’important nucli urbà de Cortina d’Ampezzo per un costat i a poc més de 10 minuts de trajecte en cotxe del famós Lago di Misurina per l’altre. En el mateix port de muntanya hi ha un parell de pàrkings habilitats, alguns allotjaments, bars i restaurants. Si aquí no trobes lloc no et preocupis. Un cop passis el port en direcció al Llac de Misurina podràs aparcar en els laterals de la carretera sense obstaculitzar el tràfic. I tot gratuït!

Tingues en compte que la ruta de senderisme al Lago di Sorapis sol estar molt freqüentada. Si hi vas en temporada alta, intenta matinar el màxim possible o anar a primera hora de la tarda per trobar lloc a prop del punt d’inici i no tenir que afegir algun kilòmetre extra. A més, el Paso Tre Croci conta amb parada d’autobús del servei de transport públic que recorre molts dels punts d’interès, zones de senderisme i àrees d’esquí de la serralada. Pots consultar rutes i horaris en la web de Dolomitibus o preguntar en les oficines de turisme.

Descripció de la ruta al Lago di Sorapis, la joia dels Dolomites

Cotxe aparcat, botes de muntanya posades i ganes a tope de començar a caminar per un dels paratges més impressionants dels Dolomites. Comencem!

Dades tècniques de la ruta L’inici és el Paso Tre Croci; el tipus de ruta és lineal més la volta circular al llac; desnivell algo més de 400 metres acumulats; durada entre 5 i 6 hores amb parades; senyalitzada com a sender 215; dificultat mitja, amb passos equipats amb cadena; i alguns punts poden resultar compromesos a persones amb vertigen o no acostumades a terrenys de muntanya; adjunto el track de la ruta:

1ª part: de camí fins el llac

Aparquem en les immediacions del Paso Tre Croci. Tot just uns metres més enllà del punt més alt del port i en direcció a Misurina, et trobaràs en el lateral dret de la carretera el rètol de l’inici del sender al Llac Sorapis. Comencem a caminar a través d’un prat que ens condueix ràpidament fins a l’interior d’un preciós bosc d’avets. Encara que amb petites pujades i baixades, l’ascens és ràpid i senzill. Quan l’arbreda s’obre, la senda ens brinda una immensa panoràmica amb l’imponent perfil del Mont Cristallo a esquenes nostres. Comença l’espectacle!

Poc a poc, el camí va guanyant altura i comença a trepar per la vessant muntanyosa. Les vistes de la vall sobre la que anem progressant i de les majestuoses parets dolomítiques semblen tretes d’un quadre. Ets capaç de distingir la figura de les emblemàtiques Tre Cime di Lavaredo en el perfil muntanyós? La perspectiva no és la habitual, però son inconfusibles. Ara arriba el torn dels passos més dificultosos de la ruta al Llac Sorapis. El primer tram es tracta d’un terreny de roca molt polida i en pendent. Conta amb un cable fixat en la paret de roca per ajudar-nos a passar amb seguretat. El desnivell acaba de salvar-se mitjançant un breu traçat d’escales metàl·liques que no presenten cap dificultat.

La segona sèrie de passos més compromesos consisteixen en dues sendes estretes que discorren junt a la paret de pedra amb un respectable pati sota els nostres peus. La dificultat radica en el terreny de roca relliscosa en el primer cas i en la sensació d’exposició a una important caiguda vertical en el segon pas. Ambdós trams estan equipats amb cable de seguretat.

Travessar aquests punts no requereix material tècnic específic però sí un mínim d’habilitat i tota la nostra atenció i precaució. Si estàs acostumat a la muntanya i no sofreixes vertigen, aquests passos li posaràn el puntet d’aventura a la ruta. És moment de baixar adrenalina, delectar-nos amb els paisatges i endinsar-nos de nou en el bosc per realitzar la última pujada fins a assolir el circ glaciar de Sorapis. En els últims metres d’ascens una desviació molt curta ens condueix fins al Refugio Vandelli. Val la pena gaudir de les seves vistes des de la terrassa del bar ja sigui a l’anada o a la tornada. Que bonics que són aquests refugis!

2ª part: volta circular al Lago di Sorapis

La imatge del Lago Sorapis apareix davant teu com si hagués estat arrencada de la il·lustració d’un conte sobre móns llunyans. Tindràs que fregar-te els ulls i pessigar-te per confirmar que no es tracta de cap fantasia. La visió de semblants tonalitats blaves i els seus reflexes en un marc d’esculpida roca i frondosa vegetació és brutal.

Aquí tenim poc a explicar-te, s’ha de veure amb els teus propis ulls i flipar. Prent-te el teu temps per gaudir de les vistes i fer-te les fotos de rigor sobre la famosa pedra del llac i el perfil de l’agulla pètria del “Dit de Déu” com a teló de fons. Això sí, ja t’avanço que hi ha lloc igual o més impressionants per tot el perímetre. Ara toca fer la volta completa al Lago di Sorapis. És la millor forma d’assaborir al màxim aquest impressionant paratge i pots fer-lo en qualsevol dels dos sentits. El camí no està indicat però és bastant intuïtiu. Tindràs unes perspectives precioses de tot l’entorn i, en el cas de que la zona estigui plena de turistes, podràs evitar les aglomeracions.

T’explico un secret? Quan estiguis retornant per el marge esquerre, veuràs un sortint rocós que treu el cap a les relluents aigües. Aquest sí que és el millor photocall de tot el llac. Les vistes cap a l’horitzó muntanyós son bestials i les Tre Cime di Lavaredo tornen a fer acte de presència.

En l’últim tram de la volta al llac tindràs que prendre alçada per poder continuar avançant per una senda una mica desdibuixada. Aquest últim esforç es veurà recompensat amb la millor imatge panoràmica del circ glaciar en el que es troba encaixat el llac. Pura magia! Després de baixar de nou a la riba, només queda retornar per el mateix camí. Si no el vas visitar a l’anada, et recomano fer un breu desviament fins al Refugi Vandelli per culminar així la ruta lineal al Llac di Sorapis. La més bonica de Dolomites? Pot ser!

Consells per realitzar la ruta del Lago di Sorapis

T’has quedat amb dubtes? Anem amb una sèrie de consells i recomanacions perquè tot surti de cine. Alguns son comuns a qualsevol ruta de senderisme o muntanya, i altres son específics per aquesta ruta i basats en la meva pròpia experiència.

• No es tracta d’un passeig pel camp. Ports aigua, la roba convenient per una ruta de muntanya i un calçat adequat per evitar relliscades en els passos més exposats.
• És un sender molt freqüentat. A no ser que hi vagis en temporada baixa, et recomano matinar moltíssim per poder gaudir d’una mica de tranquil·litat. Encara millor opció em sembla començar la ruta a primera hora de la tarda (amb hores de sol de sobres per si has de tornar). Encara que a l’anada et creuis amb molta gent que està de retorn, tindràs el llac quasi per tu sol, una llum espectacular i el camí de tornada en absoluta soledat.
• Una altra alternativa molt bonica per gaudir del llac i de l’entorn és fer nit en el refugi Vandelli. Les primeres i últimes hores del dia sense el gruix de visitants en un lloc tant especial és un regal pels sentits.
• Si vols anar-hi fora de la temporada d’estiu per evitar un excés de turistes, has de tenir en compte que et pots trobar el llac gelat i, inclús, el camí tallat des de començaments de l’hivern fins ben entrada la primavera o quasi a l’estiu. En la tardor i després d’estius secs també pots trobar-te’l amb menys aigua de lo normal.

• Ja t’ho he advertit, però ho torno a fer. Hi ha passos més complicats que poden resultar compromesos per a persones amb vertigen, poc àgils o poc acostumades a rutes d’aquest tipus. Valora les teves possibilitats, porta un calçat adequat, sigues previngut, posa tota la teva atenció en aquests punts, utilitza el cable fixat en la roca i respecta el pas alternatiu amb els senderistes que circulen en sentit contrari.
• El terreny de muntanya sempre s’ha de prestar atenció a les condicions meteorològiques. I en la ruta del Lago di Sorapis encara més. Les zones estretes i exposades poden resultar molt relliscoses en el cas de trobar-nos-les mullades o gelades augmentant el perill d’accident. Molt ull!
• No et perdis la volta circular al llac. T’oferirà unes vistes diferents i súper espectaculars.
• En el Lago di Sorapis el bany està prohibit, respecta les normes.
• Ens trobem amb un ambient natural d’extraordinària bellesa i incalculable valor ecològic. Cuida de l’entorn, emporta’t les deixalles de tornada i no causis cap tipus d’impacte negatiu.

Una mica més del trekking al Lago di Sorapis

El recorregut total son uns 10 kilòmetres i la dificultat és mitja-alta, especialment pels viatgers que tenen vertigen ja que hi ha 3 zones exposades, en les que inclús s’han habilitat cadenes per assegurar-te o agafar-te. A més d’això, gran part del recorregut discorre a través de terreny rocós, que sol estar humit, per lo que és important prestar especial atenció, sobretot durant la baixada. Però espera, anem per parts. Un cop hagis deixat el cotxe en el parking del Paso Tre Croci o en el seu defecte en els marges de la carretera, que és lo més habitual, ja que la zona s’omple a primera hora del matí, has de començar a seguir el sender 215 (Rifugio Vandelli). No et preocupis ja que està perfectament senyalitzat. Veuràs que en el rètol d’entrada, ja s’avisa de com és el terreny i la dificultat que pot presentar en alguns trams.

Tingues en conte que el primer tram del recorregut, aproximadament la primera hora, discorre entre bosc i paisatges preciosos, en un terreny pràcticament pla. És a partir de la segona etapa, quan la cosa comença a posar-se “interessant”. El sender comença a acumular pendent i comencen a aparèixer les primeres zones de roques, moltes d’elles relliscoses, especialment si el dia anterior ha plogut. Et recomanem prestar especial atenció en aquests trams ja que són els més perillosos. Passada la primera hora i mitja aproximadament, arribaràs a la primera zona exposada, uns 15 minuts més tard, a la segona exposada i finalment i més o menys 15 minuts més tard, a l’última zona exposada. A més d’aquestes, hi ha dos trams d’escala de metall, que poden donar una mica de vertigen.

Amb zones exposades ens referim a que aquestes son zones en les que s’han habilitat cadenes per assegurar-se o simplement agafar-se ja que el terreny cau verticalment i està exposat en un dels costats. En aquest cas, el sender medeix un metre i mig més o menys i realment, si no tens vertigen, es pot travessa perfectament, inclús sense agafar-te als cables. El problema és si tens vertigen, que realment és tot un repte. T’ho dic per experiència. Es pot fer? Sí, jo ho vaig fer, però realment hi va haver algun moment en els que ho vaig passar una mica malament. Un cop superada la última zona exposada i un altre tram de roques, arribaràs al Lago di Sorapis i, en aquest moment, t’assegurem que quan vegis el color blau lletós i lo meravellós d’aquest impressionant lloc, se t’oblidarà tot el què has passat (fins al moment que hagis de tornar).

Una vegada estiguis al Lago di Sorapis, et recomanem anar passant pels diferents miradors naturals per tenir una perspectiva àmplia de la zona, i sobretot, del llac, especialment la que es té des de la part alta, des de la que podràs veure pràcticament el llac complet amb el “Dit de Déu” reflexant-se en el llac. A més de passejar per la zona, pots parar a prendre algo o menjar en el refugi vandelli, que està al costat del llac o fer la ruta que l’envolta, que té varis trams complicats i et portarà una hora i mitja més aproximadament. Després del temps que hagis passat en el Llac Sorapis toca començar el camí de tornada, desfent els teus passos fins a l’aparcament del Paso Tre Croci, a no ser que hagis reservat passar la nit al Refugi Vandelli, com nosaltres…

Sender opcional En el cas de que tinguis vertigen, una opció alternativa per arribar al llac glaciar és fer el sender 217. Nosaltres no el vam fer però per lo què ens van explicar, el desnivell és molt important i és extremadament cansat. En cas de que no vulguis passar per zones exposades però que no t’importi que el desnivell sigui més acusat, aquesta pot ser una bona opció per anar al Lago di Sorapis encara que tenint en compte que l’ascens és molt més llarg.

De qualsevol manera, pels paisatges i l’experiència, el trekking al llac di Sorapis és un dels millors senders que es poden fer en els Dolomites. Segur que tornarem. Adjunto la pàgina web del Refugi Vandelli en el cas que vulguis informació del refugi o vulguis reservar una nit, com vam fer nosaltres amb molta antelació.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament al Lago di Misurina i acabant al Refugi Vandelli (el cotxe l’hem deixat en l’aparcament habilitat al Paso Tre Croci), a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 56,20km i de 1 hora i 11 minuts de ruta):

Després de dormir al Rifugio Locatelli, ens despertem amb moltes ganes de completar la ruta circular a la base de les Tre Cime di Lavaredo. Un cop ja ho haguem fet i estiguem al Rifugio Auronzo, també volem arribar-nos a la Cadini di Misurina, fent una curta ruta senderista que segurament valdrà molt la pena. Deixarem la zona del Refugi Auronzo per baixar per carretera passant el Lago Antorno i el Lago di Misurina, que és on farem nit en el dia d’avui.

Índex: 1. Tre Cime di Lavaredo (ruta circular tornada) 2. Cadini di Misurina 3. Lago Antorno 4. Lago di Misurina

1. Tre Cime di Lavaredo (ruta circular tornada)

Per acabar la ruta circular que ahir vam començar al Refugi Auronzo, des del Refugi Locatelli hem de retornar breument pel camí 101 fins a la desviació cap al sender 105. El què farem és circumdar les cimes fins arribar de nou al Refugi Auronzo. Amb la silueta de les tres cimes sempre de fons, el camí baixa ràpidament per tornar a guanyar altura per una pista algo més empinada i tediosa. La bellesa del paisatge és constant. Un no es cansa d’admirar la figura de les Tres Cimes de Lavaredo des de totes les perspectives i de racons amb tant encant com el de una petita llacuna verd maragda fruit del desgel.

La última pujada ens condueix cap al Col di Mezzo, un excel·lent mirador des del que abordem la part final d’aquesta ruta a Tre Cime di Lavaredo. A partir d’aquí, caminarem per un còmode sender a mitja vessant amb vistes excepcionals de tota la serralada. Una imatge meravellosa que ens acompanyarà fins el final del recorregut en les immediacions de l’aparcament i del Refugi Auronzo.

Com podeu comprovar aquesta opció de fer la ruta circular et dóna unes vistes diferents a les que vam tenir ahir a l’anada. Creiem que també val la pena.

2. Cadini di Misurina

Un cop arribem al Rifugio Auronzo, encara ens queda arribar-nos a un dels miradors més èpics dels Dolomites. Creieu-me, no us en penedireu. Hem reservat una mica de temps i forces per apropar-nos al mirador de Cadini di Misurina. I ja que hem pagat la pujada i l’aparcament al Refugi Auronzo, després de les Tre Cime no et perdis el petit camí que surt d’allí mateix (sender 117 en direcció al Rifugio Fratelli Fonda Savio) i que et condueix al mirador de la cadena muntanyosa de Misurina. Espectacular i molta gent que ja un xic cansada s’ho salta. Una llàstima. Es tarda uns 45 minuts en arribar i algo menys en tornar perquè al principi en l’anada hi ha una mica de pendent. La roca que fa de punt panoràmic és brutal.

Des del mateix Refugi Auronzo on s’inicia la ruta a Tre Cime di Lavaredo, un altre sender ens condueix, en menys d’una hora, fins a un paisatge brutal que veure en Els Dolomites. Una espectacular cadena muntanyosa d’afilades agulles i volums tant impressionants que sembla tot plegat un decorat. El tamany, els colors, les textures… tot sembla una il·lusió, però és real. I tú estàs allí. La pista inicial deixa pas a un estret sender que porta directe a un sortint en la roca suspès, a mode de mirador natural, enfront a aquesta meravella de la naturalesa. L’espectacle és colossal i l’atmòsfera absolutament màgica. No t’ho pots perdre!

Dades tècniques de la ruta L’inici és el Refugi Auronzo; el tipus de ruta és lineal; la longitud son un total de 3 kilòmetres anar i tornar; el desnivell son 150 metres de pujada i baixada; el temps estimat son de 2 hores anada i tornada amb parades; la dificultat és fàcil; la ruta és senyalitzada com a 117 amb marques vermelles; l’últim tram és estret i exposat. Pot causar impressió a persones amb vertigen; adjunto el track de la ruta.

Tant sols s’han de seguir les indicacions del sender 117 cap al refugi Fonda Savio des del propi Refugi Auronzo. Un cop sobrepassat un petit turó, t’espera el prremi gros. La majestuosa cadena muntanyosa de cimes afilades emergeix amb els seus volums, colors i textures increïbles. Sembla un quadre pintat pel millor dels artistes. El camí es converteix en una estreta senda pedregosa i amb un important pati sota els nostres peus. No et preocupis! Encara que la caiguda impressiona, el camí és lo suficientment segur sempre i quan caminis amb precaució, i estiguis acostumat a aquest tipus de terrenys.

Al final del sender un sortint natural de pedra s’obre pas a través del congost per a deixar-nos sense paraules. Estem en el mirador de Cadini di Misurina. L’atmòsfera que envolta aquest paratge és inenarrable. No voldràs marxar d’aquí!

3. Lago Antorno

I ara sí, retornats al parking del Refugi Auronzo, agafem el vehicle i continuem la nostra ruta, baixant per la carretera que vam pujar ahir. Al cap de 5,8 kilòmetres del refugi, arribem al Lago Antorno, i aquí aparquem el cotxe. Comprovem que és un llac petitet i sol estar bastant tranquil. El panorama que et trobaràs és el mateix: llac idíl·lic, entorn muntanyós (en el que hi tornen a destacar les Tre Cime di Lavaredo), bosc de conte i reflexos en l’aigua. Sona bé, veritat?

Ubicat molt a prop del punt d’accés a Tre Cime di Lavaredo, aquest petit i bell llac pot ser una parada interessant per estirar les cames, quan tornis de fer trekking. Et diem que facis la parada a la tornada ja que, com t’hem comentat anteriorment, el parking de Tre Cime di Lavaredo sol omplir-se bastant per lo que lo millor és no invertir molt temps en la visita a altres llocs i, pel matí, anar directament a fer el trekking. Nosaltres, però com sabeu, hem fet el trekking en 2 dies dormint al Refugi Locatelli i aquest problema no el tindrem. Com a mínim, creiem que hi heu de destinar un temps de visita d’uns 15-30 minuts. Pots deixar el cotxe en el pàrking habilitat a les ribes del llac.

4. Lago di Misurina

A 1,7 kilòmetres del Lago Antorno, ens trobem amb un altre llac, el Lago Misurina, a la confluència de la carretera que porta al Refugi Auronzo i la carretera de la vall SP49. Es tracta d’una altra de les postals més belles i accessibles dels Alps italians. I és que, literalment junt a la carretera, envoltat de bosc i sota un horitzó de muntanyes punxegudes, el Lago Misurina ens demana a crits una aturada en el camí. És difícil resistir-se a l’efecte mirall de les seves aigües i les vistes panoràmiques entre les que descobriràs el perfil de les famoses Tre Cime di Lavaredo.

Ubicat a 1.750 metres d’alçada ens trobem amb aquest espectacle de la naturalesa que estem segurs, a pocs viatgers no deixa atònits. Conegut per ser el llac més gran de Cadore i a poca distància de Cortina d’Ampezzo, de la que parlarem més endavant en els pròxims dies, aquest llac d’aigües blaves impossibles, reflexa a la perfecció els conjunts dolomítics del Sorapis, las Mamarole, els Cardini, les Tres Cimes del Lavaredo i el Cristallo. La nostra recomanació és que aparquis en la zona habilitada i dediquis uns minuts a passejar per la seva riba, gaudint dels paisatges. Lo ideal, a l’igual que el Lago Antorno, del que parlàvem anteriorment, és que el visitis després de fer el trekking a Tre Cime di Lavaredo. Aquí es localitzen dos hotels molt coneguts, amb vistes al llac que poden ser una bona alternativa.

Com a mínim et recomanaríem que t’estiguéssis al llac una mitja hora. Pots deixar el cotxe en el pàrking habilitat a les ribes del llac. El preu és de 2€ l’hora. A 1.754 metres d’alçada ens trobem un altre d’aquests llacs de postal que veure en els Dolomites. La petita localitat de Misurina (eminentment turística) té un fotimer d’hotels, restaurants i un petit supermercat. Però lo millor son les vistes a aquestes aigües cristal·lines que reflexen les muntanyes, on simpàtics ànecs i altres aus aqüàtiques gaudeixen de l’estació estiuenca.

El llac de Misurina es va fer famós gràcies a una cançó de Claudio Baglioni, cantautor romà que va dedicar una balada a la filla del rei Sorapis, antic governador d’aquestes terres. La seva filla única Misurina es va encapritxar amb el mirall màgic de la fada del mont Cristallo, provocant que el seu pare es convertís en muntanya i amb les seves llàgrimes es va formar aquest llac. Segons la llegenda, la jove princesa i el mirall trencat estan en el fons de les seves aigües. Avui fem nit a Misurina, ja que per nosaltres resulta una excel·lent ubicació per allotjar-se: queda molt a prop de les Tres Cimes di Lavaredo i del llac de Sorapis. Una bona opció per qualitat/preu és l’Hotel Quinz (Locanda Al Lago).

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des del Refugi Locatelli (el cotxe l’havíem deixat a l’aparcament del Refugi Auronzo) i acabant a l’allotjament de Misurina, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 7,50km i de 17 minuts de ruta):

Després de la jornada de relax al Lago di Braies, tornem a l’”acció” i tindrem avui un dia força complet. Començarem visitant un altre llac, el Lago Dobbiaco, un llac també molt bonic i agradable per passejar-hi. Després passarem i entrarem al Cimitero Monte Piana, un cementiri de guerra que ens farà remoure’ns una mica per dins. Seguidament tornarem a parar-nos en un altre llac, el Lago di Landro, que també està a peu de carretera. I tornarem a trobar-nos un altre enclavament històric pels aficionats a les Guerres Mundials, el Forte di Landro. Ara sí, un cop visitat el Forte i el Lago di Landro, pujarem cap al Refugi Auronzo per aparcar-hi el cotxe i començar un dels trekkings “TOP” de la nostra visita als Dolomites: Tre Cime di Lavaredo”. La nostra intenció és començar el trekking a mitja tarda i acabar-lo vora el capvespre per fer nit al Rifugio Locatelli. Una altra jornada de muntanya per emmarcar.

Índex: 1. Lago di Dobbiaco 2. Lago di Landro 3. Tre Cime di Lavaredo (ruta circular anada)

1. Lago di Dobbiaco

Sortim d’hora del Lago di Braies en direcció al Lago di Dobbiaco, que es troba a 18,3 kilòmetres a l’est (que es fan tranquil·lament en uns 22 minuts de cotxe). Aquest llac també és accessible des de la carretera. L’entorn és molt bonic i, encara que poser no sigui dels més espectaculars, és un lloc molt agradable per a passejar, prendre algo en el bar a peu de llac i observar la fauna dels seus aiguamolls sense massificacions.

Si ets una mica ocellaire, apunta’t aquest llac. El millor lloc per l’albirament d’aus en els Dolomites. Anomenat “Toblacher See” en alemany, aquest extens aiguamoll medeix quasi 5 kilòmetres. Tanmateix, és poc profund, per lo què els camps que l’envolten son pantanosos, amb abundant vegetació com joncs i altres espècies aqüàtiques. L’hàbitat perfecte per a moltes espècies d’aus. El llac es pot rodejar per complet per un sender de terra amb passarel·les de fusta sobre l’aigua. Hi ha plataformes habilitades com observatoris o miradors per espiar sense molestar ales garses o ànecs salvatges que xipollegen per la riba. No et descuidis els binocles!

Cimitero Monte Piana

Continuem per la carretera SS51 i a 3,4 kilòmetres al sud del Lago di Dobbiaco, ens trobem amb un Cementiri de Guerra anomenat “Cimitero di guerra Monte Piana”. Creiem que val la pena una aturada.

El cementiri ja estava en funcionament durant la Primera Guerra Mundial donada la seva proximitat a la batalla de Monte Piana i la presència d’un hospital de campanya proper amb la funció de crear un punt de recollida pels ferits procedents de Monte Piana i els seus voltants. En el cementiri es troben les restes de 1.259 soldats morts. Al final de la Segona Guerra Mundial va quedar completament abandonat fins que en els anys 50, un hoteler de Dobbiaco, va decidir intervenir; gràcies a això és possible fer una pausa en aquest lloc dedicat a la memòria de les dues Guerres Mundials.

2. Lago di Landro

Continuem la nostra ruta cap al sud de la SS51, i en uns 5,3 kilòmetres, a peu de carretera i del carril bici que transita paral·lel per l’àrea, ens trobem amb el Lago di Landro. Aquest llac amb tonalitats verdes ens mostra una perspectiva hipnòtica del soberbi “Monte Cristallo”. Un altre paisatjàs “made in Dolomites” a l’abast de qualsevol.

El Lago di Landro resulta bastant desitjable tant per relaxar-se en la riba com per a prendre un bany. A més, molt a prop en direcció nord s’hi ubica un punt d’observació de la inconfusible figura dels Tre Cime di Lavaredo. Val la pena apropar-se a peu a veure-ho.

De camí al Refugio Auronzo, per fer les rutes de trekking del Tre Cime di Lavaredo i el Cadini di Misurina, t’aconsellem parar uns minuts en el Lago di Landro, ubicat a peu de carretera, en la vall de Landro, i considerat un dels llacs de muntanya més bonics que veure en els Dolomites. Val la pena passejar per la riba d’aquest llac les aigües del qual son de color verd turquesa i gaudir de les vistes al Mont Cristallo. A més, com hem dit, no molt lluny, en direcció a Dobbiaco, s’hi troba un famós punt panoràmic des d’on es poden veure les Tres Cimes de Lavaredo. A peu, del llac al mirador, hi ha 1 sol kilòmetre, i nosaltres el farem a peu (uns 12-13 minuts anada).

La nostra intenció és quan visitem el Lago di Landro, fer aquest camí a peu cap al nord, que passa pel Mirador a les Tre Cime di Lavaredo (quan portem més o menys 1 kilòmetre de camí). I continuem amb el camí a peu cap al nord fins a trobar-nos amb el Forte di Landro.

Forte di Landro

Es troba a 1,6 kilòmetres seguint el camí cap al nord des del Lago di Landro. Es tracta d’un altre enclavament històric ideal per aficionats a les Guerres Mundials.

El Forte di Landro és una antiga fortificació austríaca que es troba a una alçada de 1.500m sobre el nivell del mar en la Val di Landro. El fort pertany al gran sistema de fortificacions austríaques en la frontera italiana. El fort fou construït en el 1880 per a protegir la ruta d’accés a l’Imperi Austro-Hungar.

3. Tre Cime di Lavaredo (ruta circular anada)

I ara sí, un cop s’ha acabat l’exploració dels entorns del Lago di Landro (Mirador i Fort), ens dirigim al Refugio Auronzo, per tal d’iniciar el trekking per observar les mítiques Tre Cime di Lavaredo. Aquests tres colossos son probablement l’icona més representativa dels Dolomites. Amb noms propis: Cima Grande, Cima Piccola i Cima Ovest, son la visita estrella en la zona si decideixes fer solament un trekking. Per arribar fins a ells s’ha de pujar fins al parking del Rifugio Auronzo (costa 30 euros per cotxe i les places s’esgoten molt d’hora), i escollir alguna de les rutes que t’hi apropen. La més recomanable i la que et proposem fer és la circular d’uns 10 kilòmetres que les envolta per la base (també en pots fer una més curta lineal d’anada i tornada). Més o menys a mig camí hi ha una parada molt interessant, el Refugio Locatelli, on a més de gaudir d’un bon capuccino mirant a les Tres Cimes de Lavaredo, pots engatusar-te amb la bella panoràmica dels Llacs dei Piani i treure la foto més bonica pujant a alguna de les coves que els emmarquen.

Als Dolomites se’ls coneixen com els “Alps Rosats” d’Itàlia. Això és així perquè la seva pedra calcària amb magnesi desprèn llampades vermelloses molt particulars, especialment al capvespre.

És un clàssic que no hi pot faltar en un viatge per Dolomites i la imatge més representativa de la serralada. Necessites més motius per llençar-te a realitzar la ruta a Tre Cime di Lavaredo? Doncs estigues atent perquè t’explico com arribar-hi, on aparcar i els millors senders per contemplar les cimes en tot el seu esplendor. Un recorregut a l’abast de qualsevol aficionat al senderisme. Ens trobem entre les regions de Trentino-Alto Adigio i Véneto, i l’objectiu d’avui és admirar aquestes tres imponents torres pètries de quasi 3.000 metres d’alçada des de tots els angles possibles. Es tracta d’una de les visites estrella en els Dolomites i està molt freqüentada. Per això, aquí t’explico tot el què has de saber per gaudir sense contratemps d’un paratge únic.

Com arribar a l’inici del sender a Tre Cime di Lavaredo

El primer de tot és conèixer quines opcions tens per arribar al Refugio Auronzo, punt on comença oficialment el sender a la base de les Tre Cime di Lavaredo.

Arribar-hi amb vehicle propi:

És l’alternativa més ràpida i senzilla però també la més cara amb molta diferència. I és que, per a poder circular amb el teu vehicle per la carretera d’accés i aparcar junt al refugio Auronzo, tens que pagar una tarifa bastant elevada en un post de cobrament situat en la pròpia carretera. Actualment, el ticket és vàlid per a 12 hores, a partir de les quals tindràs que abonar de nou un altre ticket similar a la sortida:

• Turismes: 30 euros / 12 hores (vehicles d’alçada fins a 2,10 metres)
• Motos: 20 euros / 12 hores
• Autocaravanes: 45 euros / 12 hores (conta amb una zona per la pernocta de campers i autocaravanes)

Aquesta carretera de pagament està oberta les 24 hores del dia des de mitjans de maig fins al novembre. Els dies concrets d’obertura dependran de les condicions climatològiques de cada any.

El parking conta amb unes 500 places però, ull! Perquè volen! A primeríssima hora del matí es formen llargues cues a l’accés i, quan l’estacionament penja el rètol de complet, es talla el tràfic. A partir de llavors, es van deixant passar vehicles segons vagin sortint.

Recomanació Evita matinar perquè no et servirà de res. La majoria de la gent acudeix molt d’hora pel matí, el pàrking es completa ràpid i el sender s’omple de centenars de persones. Ho podeu fer així, però us en penedireu. Perquè? Doncs perquè podreu comprovar com a partir de les 15:00 hores la majoria de visitants marxen, quedant molts forats lliures d’aparcament i poca o cap cua per accedir-hi. Per tant, el meu consell és que facis la ruta per la tarda, com volem fer nosaltres, per evitar problemes d’accés i aparcament. A més, gaudiràs del sender amb moltíssima menys gent i amb una llum preciosa (el capvespre aquí és tot un espectacle).

Accés en autobús

Una opció bastant més econòmica i sostenible és utilitzar l’autobús públic des d’Auronzo i Misurina (línia 31), o a través del servei llençadora que surt des de Dobbiaco (línia 444 amb reserva prèvia obligatòria). Això sí, dependràs dels horaris de l’autobús i pot ser que tampoc et lliuris d’esperar cua i pagar per estacionar prop de la parada si no t’allotges en la zona.

Ruta a peu fins al refugi

Aquesta és la única manera gratuïta d’accés al Refugi Auronzo, però en esforç físic sí que tindràs que pagar un bon peatge. Només s’ha de seguir el sender 101 des del Lago Antorno fins al Refugio Auronzo que pots completar en unes 2 hores (5 kilòmetres i 500 metres de desnivell). Un mètode bonic, econòmic i saludable però que allargarà la teva ruta per les Tres Cimes de Lavaredo en unes 4 hores més aproximadament. Una bona pallissa. Arribar en bicicleta per la carretera d’accés també és gratis, però solament recomanat per a ciclistes experimentats a causa del desnivell del traçat.

Ruta de Tre Cime di Lavaredo al detall

I arriba el moment de calçar-nos les botes i començar un recorregut que ens apropa fins a la base de les tres torres de pedra més imponents dels Dolomites. Tens dues opcions, la ruta linial o la ruta circular. Ambdós senders son senzills i estan bastant transitats.

Dades tècniques de la ruta L’inici és el Refugi Auronzo; el tipus de ruta és lineal o circular; longitud de 10 kilòmetres (tant lineal com circular); desnivell d’uns 450 metres acumulats de pujada i de baixada; temps estimat entre 3 i 4 hores amb parades; dificultat baixa (per a persones habituades al senderisme); senyalitzada com 101 (lineal) i 101 + 105 (circular); Adjunto el track de la ruta lineal; Adjunto el track de la ruta circular.

Ruta lineal a Tre Cime di Lavaredo

Comencem la ruta de senderisme junt al refugi Auronzo i just al costat de l’aparcament a 2.330 metres d’alçada. Només hem de prendre el sender 101, perfectament indicat. Aquests primers minuts caminarem per una pista bastant còmoda que ens introdueix pas a pas en un paisatge rocós d’alta muntanya. A més de les vistes de l’entorn, destaca la pintoresca Capella degli alpini i el refugi Lavaredo, parada i fonda de molts visitants.

Sense perdre les indicacions de la ruta 101, toca iniciar un ascens més pronunciat però sense dificultat fins a assolir la Forcella Lavaredo. I aquí comença la màgia. La imatge lateral del trio de torres pètries apareix davant dels nostres ulls tant propera que quasi sembla que podem tocar les cimes amb la punta dels dits. Brutal! Un cop depassat la collada, dirigim la mirada a enfront i tenim la primera visió completa de Tre Cime di Lavaredo. Les tres moles per fi revelen el seu icònic perfil elevant-se cap al cel. No pot faltar una paradeta en algun mirador improvitzat per a gaudir d’aquest moment tant emocionant i fondre la càmara de fotos.

Afrontem l’últim tram fins al refugi Locatelli des d’on tindrem una visió frontal dels colossos dolomítics. Però encara n’hi ha més. Treu el cap a l’altra banda del refugi per gaudir del preciós Laghi dei Piani encaixat entre bellíssimes muntanyes. Et pots animar a donar-li la volta completa al llac. Segur que us encantarà.

Per a posar el colofó d’or a la ruta no pot faltar el photocall oficial: les coves. Per això, tindrem que pujar amb molta cura per un camí bastant empinat fins a un promontori rocós situat més enllà de l’ermita. Allí a dalt, unes petites coves ens regalen la postal perfecta: la silueta del trio de cimes emmarcada en un contorn de roca. Més bonic impossible.

Ruta circular a Tre Cime di Lavaredo

Un cop arribats al Rifugio Locatelli (adjunto la seva pàgina web per si voleu fer reserva o solament mirar la informació de que disposen) i completat el recorregut d’anada que t’he descrit en el punt anterior, haurem completat el recorregut previst per el dia d’avui. La resta de ruta circular, la farem demà al matí. Haurem de retornar breument per el camí 101 fins a la desviació cap al sender 105. Lo què farem és circumdar les cimes fins arribar de nou al Refugi Auronzo.

Consells per fer la ruta Tres Cimes de Lavaredo

Acabo amb una petita llista de recomanacions perquè tot surti perfecte en la teva ruta per les Tre Cime di Lavaredo:

• Es tracta d’un sender molt popular durant la temporada alta d’estiu. Per evitar massificacions durant el recorregut i problemes d’accés a l’aparcament, lo millor és arribar per la tarda (sobre les 15:00 però calculant les hores de sol suficients per a la caminata), o matinar moltíssim (estar allí a la sortida del sol).
• També pots pernoctar (camper/autocaravana) en la zona habilitada de l’aparcament o fer nit en algun dels refugis (reservant amb molta antelació). Recorda que si accedeixes en vehicle privat, el ticket és vàlid per a 12 hores i tindràs que pagar novament per cada període consecutiu de fins a 12 hores. Això sí, la sortida del sol i la seva posta aquí son al·lucinants.
• Per norma general, la carretera d’accés es troba tancada al tràfic des de novembre fins a mitjans de maig. No obstant el període d’obertura dependrà de les condicions climatològiques de cada any, així que consulta el seu estat prèviament per evitar sorpreses.
• Encara que el recorregut no presenta dificultats tècniques, es desenvolupa en terreny d’alta muntanya amb els riscos intrínsecs que això suposa. Valora les teves possibilitats, experiència i estat físic abans d’afrontar la ruta, i ves equipat amb calçat, roba i material adequats.

• Et trobaràs varis refugis pel camí, però sempre has de portar amb tu tanta aigua com menjar suficient per poder fer la ruta sense necessitat d’utilitzar-los (millor portar-la de tornada que trobar-la a faltar).
• Consulta la previsió meteorològica i tingues en compte que el temps en la muntanya és molt canviant. Poden donar-se situacions perilloses de tempestes, molt habituals en aquesta zona en qualsevol època de l’any. Adecua els teus plans a aquestes condicions i porta el material necessari tant a l’estiu (poca ombra i molt de calor) com a l’hivern (neu, gel i molt fred).
• A l’arribar al Rifugio Locatelli no et perdis el Laghi dei Piani i les coves amb vistes de les cimes.
• Estàs en un entorn natural únic, bonic i d’incalculable valor mediambiental. Respecta la naturalesa, les instal·lacions i a les persones, emporta’t les deixalles de tornada i no causis cap tipus d’impacte negatiu.

Es tracta d’una ruta fàcil per a persones habituades al senderisme o a la muntanya, sense dificultats tècniques ni grans desnivells i amb una durada d’unes 4 hores (+2 hores si fas també Cadini di Misurina, que ja en parlarem demà).

Més sobre el trekking Tre Cime di Lavaredo

Coneguda per ser una de les caminades més famoses que pots incloure en qualsevol ruta pels Dolomites, Tre Cime di Lavaredo, compostes per Cima Grande, Cima Pequeña i Cima Oeste, son una de les postals més reconegudes pels senderistes, escaladors i muntanyencs que visiten aquesta zona d’Itàlia. A més de la seva bellesa natural, aquest lloc té un important interès històric ja que fou testimoni directe durant la Primera Guerra Mundial de nombroses batalles. Exemple d’això son les trinxeres que es poden veure al llarg de la caminada a més de les que es poden veure a prop del Refugi Locatelli, punt final del recorregut que et proposem fer en aquest recorregut pels Dolomites en el dia d’avui.

Però anem per parts. Un cop deixis el cotxe en el refugi Auronzo hauràs de seguir les indicacions del sender 101 que és el que et porta fins al Refugi Locatelli, punt final del trekking per avui. Al llarg del trajecte es passa pel refugi Lavaredo, un bon punt per fer una aturada i menjar o prendre algo per després continuar arribant a la base de Tre Cime di Lavaredo i continuar fins al Refugi Locatelli. Un cop en el Refugi Locatelli et recomanem prendre’t el teu temps per descansar i inclús, si no has menjat abans i si el refugi està obert, menjar. Això sense oblidar-te de gaudir de les increïbles vistes als Lagos dei Piani (part de darrera del refugi) i pujar a alguna de les coves que es veuen a l’esquena del refugi per aconseguir una de les fotos més virals en xarxes socials d’aquest lloc.

Com hem dit abans, avui ens quedarem a passar la nit al Refugi Locatelli, i demà acabarem de realitzar el recorregut circular i de tornada al Refugi Auronzo. La tornada la podem fer per el mateix sender 101 o fer una ruta circular tornant pel sender 105. Aquesta opció et dóna unes vistes diferents a les que hauràs tingut a l’anada i únicament afegeix uns minuts al total del recorregut. Tingues en compte que aquest trekking, encara que no presenta cap tipus de dificultat tècnica, sí que és cansat ja que en alguns trams s’ha de superar un desnivell notable. Si vas fora de temporada alta (mitjans de juny fins a mitjans de setembre) és molt habitual trobar neu per lo que és important tenir-ho en compte i sobretot, informar-se de la situació.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament del Lago di Braies i acabant al Refugi Locatelli (el cotxe l’hem deixat a l’aparcament del Refugi Auronzo), a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 44,90km i de 1 hora i 7 minuts de ruta):

Sobrepassem l’equador de les nostres vacances i arribem en aquest novè dia amb la necessitat de baixar el peu de l’accelerador i prendren’s-ho tot en bastant més calma. Per això, per avui només hem planificat una visita, que durarà la pràctica totalitat del dia, ja que el dia ens el passarem allí. Es tracta del Lago di Braies, un preciós llac dels Dolomites de color verd turquesa. També hi passarem la nit. Es tracta d’una jornada de relax.

Índex: 1. Lago di Braies: La joia dels Llacs Dolomítics

1. Lago di Braies: La joia dels Llacs Dolomítics

El seu nom en alemany és Pragser Wildsee, però és més conegut com a Lago di Braies. Aquest llac s’ha tornat viral en xarxes socials per la imatge del seu moll amb barquetes encadenades entre sí. En la meva opinió està una mica sobrevalorat, o potser és que quan hi vam anar hi havia bastanta gent i em va semblar un lloc més de postureig que d’altra cosa. Segurament, a ultimíssima hora de la tarda, fer un passeig entorn a ell quan se n’ha anat tothom és molt més màgic. Avui en tindrem l’oportunitat. Hi arribem a mig matí, després de deixar la Val di Funes i recórrer 77,10 kilòmetres (en una hora i vint minuts aproximadament).

Benvinguts al LLAC en majúscules. El més conegut, el més desitjat, el més visitat, i el més bonic? No seré jo qui et digui que és el llac més bonic de veure en els Dolomites perquè el llistó està molt alt. Però no hi ha dubte de que meravellós és una estona llarga, aquí no hi ha discussió. Degut a les massificacions de temporada alta, des de mitjans de juliol a mitjans de setembre, hi ha restriccions per accedir en cotxe als aparcaments habilitats a peu de llac. Si vols scudir amb el teu propi vehicle, tindràs que reservar estacionament amb antelació, en aquest enllaç, o acudir fora de l’horari de baixada de barrera. Infórma’t en el mateix moment de la teva visita, les normes canvien cada poc temps. També pots accedir en autobús.

Si em permets un consell, l’encant s’esfuma quan s’omple de visitants, així que et recomano acudir o molt d’hora pel matí o a última hora del dia. Les sortides del sol i els capvesprés en el llac de Braies son una bogeria. A més de llogar una barqueta de fusta (a preu d’or), pots donar-li la volta al llac per un sender preciós de 3 kilòmetres en aproximadament una hora. Una passada! Freqüentat per milers de turistes cada dia, el Lago di Braies és una de les joies més preuades en qualsevol recorregut pels Dolomites en cotxe. Ubicat entre les localitats de Vilabassa i Monguelfo, aquest llac de muntanya ha fascinat a locals i viatgers durant segles gràcies a la seva increïble ubicació i a les seves aigües, que durant els dies calmats, reflexen el paisatge que l’envolta.

A més de lo bonic de l’entorn, el Lago di Braies conta amb un accés molt fàcil, es pot aparcar pràcticament al costat, algo que fa que molts viatgers el considerin el principal objectiu del seu viatge pels Dolomites. I si a tot això li afegim que té un embarcador especialment fotogènic, en el que pots agafar una barca per fer un passeig pel llac (15 euros / 45 minuts), sens dubte, aquest és un dels llocs més increïbles que puguis imaginar. Encara que molts dels visitants es queden únicament amb la imatge del llac des de l’embarcador, si tens una mica més de temps, la nostra recomanació és que l’envoltis (3 kilòmetres i 1 hora de trajecte) a través d’un sender pràcticament pla, amb un petit tram d’escales i una pendent relativament suau, per tenir una perspectiva més àmplia del llac i la naturalesa que l’envolta.

Millor moment per visitar-lo

Encara que és un lloc que rep visites al llarg de tot el dia, sens dubte, el millor moment és a primera hora del matí i a última de la tarda. Durant aquests moments del dia, a més d’estar més tranquil, el clima sol estar més tranquil i les aigües menys mogudes, algo perfecte pels viatgers que busquen la imatge més icònica del llac. A més, si tens sort i t’allotges en les immediacions, podràs veure el llac sota diferents condicions climatològiques. El pots veure com l’aigua serena, com l’aigua moguda o inclús, un matí, completament cobert per la boira.

On aparcar per visitar el Llac di Braies

En les immediacions del llac tens disponibles 4 aparcaments en els que hi pots deixar el teu vehicle. És molt important saber que la carretera cap a la Vall di Braies està tancada del 10/07/2024 al 10/09/2024 de 9:30h a 16:00h. A partir de l’11/09/2024 ja no és necessari reservar aparcament. No s’admeten autocaravanes (consultar la pàgina web per a tenir les dates exactes). És per aquest motiu que és tant important reservar el pàrking si no t’allotges en l’hotel del llac. A partir de les 9:30h es tanca l’accés al llac i únicament hi pots accedir caminant. Pots deixar el teu vehicle en els pobles propers i, per arribar al llac, agafar el bus llançadora (números 442 i 439) que surt de Dobbiaco i fa parades en els pobles de Segheria i Ferrara.

Hotel Llac di Braies

L’Hotel Llac di Braies, ubicat a les ribes del Lago di Braies, aquest és un dels millors hotels de Dolomites. Encara que els preus son algo elevats, sens dubte, val molt la pena l’experiència de tenir un balcó amb vistes al llac. A més, els preus solen incloure l’esmorzar i el sopar, a més de l’aparcament. Allotjar-te aquí també et permetrà poder veure el llac a última hora i a primera hora del dia, els millors moments per gaudir d’aquesta meravella de la naturalesa. Com hem dit abans, calcula com a mínim disposar d’1 hora per si vols rodejar-lo més el temps per fer fotos en la zona més emblemàtica (embarcador).

Com arribar al llac di Braies i aparcament

Si no t’allotges en l’hotel del llac, que té parking inclòs, hauràs de deixar el cotxe en algun dels pàrkings habilitats (P1, P2 o P3). El preu és de 7€ l’hora. Una altra opció és deixar el cotxe en el P4, el més allunyat, en el que has de pagar 38€ per tot el dia (aquest és el mínim). És important saber que durant la temporada alta (juliol, agost fins al dia 15 de setembre) és pràcticament imprescindible reservar plaça d’aparcament. Et recomano que consultis la pàgina web oficial per conèixer tots els detalls de les dates.

El Lago di Braies es troba a la base d’un massís rocós, la Croda del Becco, amb 2.810 metres d’alçada. El seu color verd maragda i aigües profundes (fins a 36 metres) s’extenen per un paratge boscós. Hi ha un sender circular que li dóna la volta al llac, en un senzill passeig de 1,2 kilòmetres. Ull perquè el “Pragser Wildsee” és el llac més visitat de tota la zona de Bolzano.

A les ribes del Braies hi ha una petita capella catòlica d’arquitectura alpina, construïda en pedra i amb teulada de pissarra: la cappella Lago di Braies o “Marienkapelle am Pragser Wildsee”. Construïda en el 1904, quan aquesta zona formava part de l’Imperi Austrohúngar, expliquen que durant la Segona Guerra Mundial fou testimoni d’un intercanvi d’un centenar de presos polítics detinguts per les SS. Després de l’alliberament, els presos van resar i es van fer un bany en les fredes aigües del llac.

En resum, dormir junt al Llac di Braies en un hotel històric construït a finals del segle XIX, és una gran experiència. És l’experiència que vam tenir nosaltres.

Realment, aquest dia que vam destinar a relax de les nostres vacances pels Dolomites, va valdre moltíssim la pena.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament de Val di Funes i acabant a l’allotjament del Lago di Braies, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 77,20km i de 1 hora i 24 minuts de ruta):

Som al vuitè dia del viatge i avui estarem visitant la Val di Funes en exclusiva. També hi passarem la propera nit. Començarem per fer un trekking fins al Refugi de Odle. Això ens portarà mitja jornada. Després anirem a visitar un gran emplaçament com és l’Església de San Giovanni in Ranuy, que està ubicada enmig d’un prat amb boscos i muntanyes de fons, una gran postal. Seguirem entrant i aparcant al poble de Santa Maddalena, de la vall, i anirem a buscar la seva església fent una passejada fins varis dels seus miradors. Visitarem el Centre de Visitants del Puez-Odle i només tindrem temps per anar a buscar el nostre allotjament.

Índex: 1. Rifugio de Odle 2. Església San Giovanni in Ranuy 3. Val di Funes

1. Rifugio de Odle

Entrem a la Val di Funes i ens dirigim a l’aparcament de Zanser Alm. Si te’l trobes ple, com a vegades passa, pots deixar el cotxe en el pàrking de l’església de San Giovanni in Ranuy i agafar el bus 330 fins al punt de partida, el pàrking de Zanser Alm. Es tracta d’un itinerari super popular també entre locals per el cap de setmana, i es va convertir en un dels nostres preferits. El Refugi Odle (o Geisleralm) és un dels més bonics de tots els Dolomites. Aquesta cabana de fusta es situa en una vall als peus de la serralada amb la que comparteix nom. Per arribar a ella s’ha d’agafar el sender 36 que ens condueix a aquest restaurant en una hora i mitja o dues hores de pujada. La recompensa és un dinar amb menjar local deliciós (et recomano la pasta amb speck, els canederli i l’strudel de poma) tot acompanyat per una fresca i merescuda cervesa Frost.

En el Parc Natural Puez-Odle, aquesta ruta de trekking és una de les més famoses i també una de les més belles que pots incloure en una ruta pels Dolomites. Coneguda entre els viatgers per lo escènic dels paisatges i les vistes increïbles als punxeguts monts Odle, entre els que destaquen el Sass Rigais i el Furchetta, aquest recorregut d’uns 15 kilòmetres, et portarà unes 4 hores de recorregut, depenent del ritme, a través de varis senders, que no tenen cap tipus de dificultat tècnica, però sí que son cansats ja que se salven varies pendents bastant acusades.

Encara que hi ha varis senders disponibles per arribar al refugi, un dels més bells dels Dolomites, la nostra recomanació és que, un cop deixis el cotxe en el pàrking “Parkplatz Zanser Alm” (8 euros), agafis el sender 36A, que és el que ofereix les vistes més impressionants. És un xic més dur que la resta d’opcions, però sens dubte, és el més escènic.

La baixada pots fer-la pel sender 36, fent així una ruta circular. Aquest no té les millors vistes però és més directe, malgrat a que passa també per zones naturals i a més, passa pel restaurant Dusler Alm. Una altra opció seria agafar la pista de terra que surt directament del refugi i per la que poden circular els cotxes. Aquesta, encara que és més llarga, es tarda menys en arribar a la zona del pàrking ja que és més directa. Aquesta seria la última opció que nosaltres escolliríem ja que es perd l’essència de la caminada.

Encara que aquest trekking pots fer-lo en qualsevol moment del dia, la nostra recomanació és que el facis a primera hora del matí i aprofitis per menjar en el Refugi Odle. Allí, a més de plats més contundents, tens l’opció de demanar un assortit de formatges i embotits deliciós que, sense dubte, serà la cirereta a aquest bellíssim i intens trekking.

En aquest punt també volem ressaltar algo molt important: els aparcaments dels Dolomites, sobretot als mesos de juliol i agost, s’acostumen a omplir molt ràpid i és imprescindible arribar a primera hora del matí si no vols tenir que deixar el cotxe en algun aparcament més llunyà i agafar el bus per arribar al punt d’inici dels trekkings. En el cas d’aquest trekking, si no trobes lloc a Zanser Alm, pots deixar el cotxe en algun pàrking de la propera població de Santa Magdalena i pujar en autobús.

Com hem dit, la caminada té una durada d’unes 4 hores (2 d’anada i 2 de tornada aprox). Nosaltres vam aprofitar per menjar en el refugi. El cotxe l’hauràs de deixar en el pàrking habilitat “Parkplatz Zanser Alm” (son 8€). Des d’allí només tens que seguir el sender 36A en direcció al Refugi Odle. L’horari del refugi és de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores (el dilluns tanca).

2. Església San Giovanni in Ranuy

En els últims temps una de les estampes més famoses que veure en els Dolomites és la de l’església de Sant Joan de Ranuy, en la zona del Sud Tirol (concretament a la Val di Funes). La seva privilegiada localització en un verd vall exalcen el seu protagonisme, només eclipsat per la imponent serralada de Odle que li fa de teló de fons. El pàrking per a gaudir de la panoràmica del temple costa 4€ al dia. Realment la foto la fas des d’un petit mirador elevat (una mica lluny) de l’església, que no impedeix en absolut el poder fixar-se en les seves petites arestes vermelles que ressalten sobre el blanc, o en la seva petita cúpula amb forma de ceba. Per apropar-te i visitar-la, tens que abonar una entrada.

Segurament, la imatge més icònica de Dolomites. I és que, la bonica vall de Val di Funes amaga dues pintoresques esglésies emmarcades en un relaxant i quasi poètic entorn natural amb els pics Odle com a teló de fons. Una estampa idíl·lica a més no poguer.

L’església de San Giovanni in Ranuy es troba ubicada en un immens prat delimitat per una tanca de fusta. Pots veure-la gratis a certa distància en un photopoint habilitat molt a prop del pàrking o, si vols accedir al prat i apropar-te fins a la façana del temple, tindràs que pagar una entrada de 5 euros en un torn automàtic.

A tant sols 1 kilòmetre de la petita localitat de Santa Maddalena es troba l’església de San Giovanni in Ranuy, com bé ja saps, un altre dels paisatges més emblemàtics de Val di Funes que pots incloure en qualsevol recorregut pels Dolomites en cotxe. I és que l’església com a tal no és el principal objectiu dels viatgers sinó la seva ubicació, que fa que el conjunt sigui una meravella. Et recomano que deixis el cotxe en algun dels pàrkings habilitats, n’hi ha varis al llarg de la carretera d’accés (2€/h) i anar directament al conegut com mirador de l’església de San Giovanni in Ranuy. Des d’allí (a tant sols 500 metres de l’església) es tenen les millors vistes.

En el cas de que vulguis visitar l’església hauràs de pagar uns 5€. Això sí, ja t’avanço que les vistes des de l’església no son tant espectaculars ni superen a les que es tenen des del mirador ja que gran part del recinte està vallat per protegir la zona i la perspectiva és bastant més propera. Tingues en compte que estan prohibits els drons o entrar en zones que siguin propietat privada.

3. Val di Funes

No molt lluny de l’església de San Giovanni, s’hi ubica una altra església, al poble de Santa Maddalena. Es tracta de l’església de Santa Maddalena que es troba ubicada en el punt més elevat del propi poble. Punt al que tindràs que arribar-hi a peu (en uns 15 minuts des de l’aparcament) entre granges centenàries i meravelloses estampes alpines. A més, si continues caminant des de l’església de Santa Maddalena per una estreta carretera sense tràfic, arribaràs a un dels miradors més bells de la serralada i a un banc que fa les delícies dels instagramers.

Probablement els paisatges de Val di Funes son els que tots els viatgers tenim en ment quan pensem en els Dolomites. En la província de Bolzano t’esperen verdes valls esquitxades d’esglésies i casetes de fusta; que constituíen un dels secrets millor guardats dels Dolomites fins que varen arribar els viatgers ansiosos d’emportar-se’n amb ells les típiques fotos per a xarxes socials. I aquest fou el final i el principi de tot. Amb l’arribada del turisme de masses, Val di Funes va tenir que blindar-se per protegir el seu entorn i, a l’igual que Alpe di Siusi, va adoptar les seves pròpies mesures restringint el tràfic per tota la zona. Això implica que, per visitar aquesta bellíssima zona has d’aparcar en la localitat de Santa Maddalena i, des d’allí, començar el sender que et portarà fins a les zones dels miradors.

Si vols visitar la zona de l’església de Santa Maddalena i veure aquestes vistes descomunals de la Val di Funes, et recomano que recorris dos senders, que et portaran a través dels miradors més coneguts i emblemàtics de la zona amb vistes a varies esglésies i al Grup Odle. Aquests son Panoramaweg i Sunnsitenweg i et portaran al llarg d’uns 3 kilòmetres (anada i tornada) pels diferents miradors i bancs de la zona, des dels que tindràs unes perspectives úniques. La nostra recomanació és que facis l’anada per un d’ells i la tornada per l’altre, per fer una ruta circular. No et preocupis ja que a mesura que els vagis recorrent, veuràs clarament la direcció que has de seguir per tenir les millors vistes. Els senders, encara que no presenten cap tipus de dificultat, en els últims trams, si que són algo cansats ja que tenen varies pendents.

Per fer la millor foto del Val di Funes, posa en el GPS o mapa “Santa Magdalena Viewpoint”. Al sortir el sol o capvespre, amb les muntanyes tenyides de rosa, és fantasia pura.

A part de fer aquest recorregut panoràmic per veure l’església de Santa Maddalena i la Val di Funes, aquesta vall també té altres atractius que us poden interessar:

• Centre de Visitants del Puez-Odle: Museu-Centre de Visitants del Parc Natural del Puez-Odle. Val la pena entrar-hi, ja que a part, l’entrada és gratuïta. Els seus horaris d’obertura son de dimarts a dissabte de 9:30 a 12:30 i de 14:30 a 18:00 hores. Adjunto la seva pàgina web.
• Museu de Minerals de Tiso: Museu interessant de minerals ubicat en el poble de Tiso. L’horari d’obertura del mateix és de dimarts a divendres de 9:30 a 12:00 i de 14:00 a 16:00 hores, i els dissabtes i diumenges de 14:00 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 8€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web.
• Parco Avventura Funes: Parc d’acrobàcies i camins pels arbres pels nens i no tant nens. L’horari d’obertura del parc és cada dia de 9:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada és de 23€ pels adults i preus més econòmics pels nens. Adjunto pàgina web.

I ja ha arribat el moment d’anar-nos-en al nostre allotjament ubicat aquí a la Val di Funes, a descansar.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament de Chiusa / Klausen i acabant a l’allotjament de la Val di Funes, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 32,30km i de 52 minuts de ruta):

El despertar a Alpe di Siusi és espectacular, enmig d’aquestes praderies verdes i paisatges típics dels Alps. Un cop esmorzats i contemplades les últimes vistes del panorama, ens dirigim a la població d’Ortisei on anirem a buscar un telecabina que ens durà a les immediacions de Seceda, una cresta muntanyosa molt espectacular i un altre dels imprescindibles de veure als Dolomites. A dalt, farem una petita ruta de trekking. Després baixarem amb el telecabina al poble d’Ortisei i el visitarem. Seguidament, anirem a buscar l’Església de San Giacomo perquè també val la pena acostar-s’hi per veure una altra de les postals dels Dolomites. Acabarem el dia al poble de Chiusa (o Klausen), passejant pels seus carrerons i anant a buscar-hi el nostre allotjament.

Índex: 1. Seceda 2. Ortisei 3. Església de San Giacomo 4. Chiusa / Klausen

1. Seceda

Amb el permís de l’Hotel de Compastch vam baixar per la carretera d’Alpe di Siusi i ens vam dirigir al poble d’Ortisei, a 22,4km al nord-est d’on ens trobàvem (conduïnt hi vam estar uns 40 minuts). Vam entrar a Ortisei i vam aparcar a un aparcament cobert al costat de l’estació inferior del Funivie Seceda (telecabina d’estiu).

Entre el Val di Funes i el Val de Gardena ens trobem amb la increïble Seceda, amb el seu cridaner pic en forma de cresta. Per arribar al mateix s’han de concatenar dos telefèrics que surten de la localitat de Ortisei. En quan baixes del segon (després d’una impactant pujada) et dónes de cara amb aquesta “monada”. T’aconsello anar-hi ben d’hora, dels primers, per a poder gaudir de la gran quantitat de senders que surten entorn a ell pràcticament en solitari. La recompensa és un bon cafetó mirant-lo des de la cafeteria del refugi. És un dels nostres imprescindibles dels Dolomites i això que no n’havia sentit parlar mai abans.

Com hem dit, es tracta d’un lloc emblemàtic perquè és un dels miradors més espectaculars dels Dolomites. És una enorme extensió de prats d’alta muntanya, circumdats per muntanyes punxegudes i crestes tallades amb ganivet. La visió dels núvols jugant a plaer amb les arestes dels tallats és sublim. Aquí hi ha opcions per a tots els gustos. Pots pujar en el telefèric de Seceda des d’Ortisei per observar el panorama i fer un petit passeig o, un cop a dalt, realitzar una ruta de senderisme més completa. Et recomanem fer una ruta circular d’unes 5 hores (adjuntem track de wikiloc de la ruta de Seceda) que condueix fins al Refugi Firenze i retorna passant per Col Raiser. Ens va semblar una passada però no ens vam atrevir a fer-la. Avui necessitàvem una mica menys d’acció i ens vam quedar pels miradors.

La cresta muntanyosa Seceda, ubicada en la Val de Gardena, en el Parc Natural de Puez Odle, arriba a 2.500 metres d’altura, és un d’aquests llocs que no pots deixar d’incloure en la teva ruta pels Dolomites en cotxe. Coneguda entre els viatgers per lo escènic del lloc i la seva bellesa natural, pots gaudir de la zona recorrent varis senders. El més famós de tots, i el que et recomanem fer en la ruta pels Dolomites, és el sender 1, un recorregut circular, de dificultat baixa, que transcorre a través d’un terreny relativament pla, excepte alguna pendent, que et portarà a varis dels miradors més espectaculars de Seceda.

Tingues en compte que en aquesta zona hi ha dotzenes de senders, tots ells molt visibles ja que discorren a través de varies valls molt clares. Entre els més famosos també hi ha el sender nº7, que pots agafar un cop arribis del telefèric i que passa per varis refugis. Aquest també és molt interessant encara que has de tenir en compte que a l’inici t’allunya de Seceda, per lo què després, hauràs de salvar una forta pendent per arribar als miradors de Seceda. Depenent de l’hora a la que facis aquesta caminada, pots aprofitar per a menjar en el Refugi de Seceda, al costat del telefèric, on entre molts altres plats, serveixen unes milaneses delicioses.

Et recomanem, doncs, que facis el sender dels miradors. Fent això, i tenint en compte el temps dels telefèrics, creiem que com a mínim hi has de dedicar unes 2 o 3 hores fent aquesta visita. Encara que hi ha varies formes d’arribar a la cresta de Seceda, nosaltres vam optar per la més escènica. Des d’Ortisei, on havíem aparcat el cotxe,  vam agafar el telefèric Ortisei – Furnes enllaçant després amb el de Furnes – Seceda (45€ per persona anada i tornada, amb un horari d’obertura a l’estiu de tots els dies de 8:30 a 17:30 hores). Adjunto la pàgina web del telefèric perquè tinguis més informació. Un cop en la part alta, pots seguir el sender 1 que és el més famós. Per baixar, pots fer-ho caminant (poc recomanable a no ser que estiguis molt en forma) o desfer el camí agafant els mateixos telefèrics.

Una altra opció, més econòmica, és agafar el telefèric de Col Raiser que té un preu de 30€ anada i tornada. Aquest et deixa en la ruta circular de Seceda i la única diferència amb l’altre és que hauràs de pujar una pendent bastant pronunciada per arribar a les vistes de la cresta. El pàrking del telefèric de Col Raiser té un preu de 7€. El telefèric de Col Raiser s’agafa a la població veïna de Santa Cristina de Val Gardena.

2. Ortisei

Ubicada en la Val Gardena, és una zona coneguda especialment per la producció d’objectes de fusta. Ortisei és una de les localitats més conegudes de la zona i que a més de ser una de les més utilitzades a l’estiu pels viatgers per fer senderisme, a l’hivern aquesta localitat es converteix en el cor dels amants de l’esquí. Amb més de 175 kilòmetres de pistes, com pots imaginar, Val Gardena i especialment Ortisei, és una de les bases més cotitzades pels amants de la naturalesa.

Creiem que val la pena invertir unes 2 o 3 hores en coneixer els seus racons més bonics o si tu vols, fer-hi nit. Aquest municipi, famós per les seves talles de fusta, té varies places i carrers amb encant envoltades de cases amb façanes de vius colors propis de l’arquitectura romàntica d’aquesta zona que et traslladaran per moments a poblacions del Tirol Austríac com Innsbruck.

A més de botigues d’esports i coquetes cafeteries on prendre una deliciosa xocolata calenta, disposa d’una gran oferta gastronòmica amb restaurants recomanats com la Pizzeria Vedl Mulin o el Tubladel. A Ortisei et recomano que facis dues de les seves excursions més populars: Seceda i l’Església de San Giacomo, de la que et parlarem més endavant. Et recomanem que vagis fins a l’església de Sant Antonius i des d’allí, recórrer els carrers adjacents.

3. Església de San Giacomo

Després de visitar el poble d’Ortisei ens vam dirigir cap a l’església propera de San Giacomo. Es troba a 2 kilòmetres i mig a l’est del poble. Una altra de les millors coses que fer als Dolomites és arribar a la preciosa església de San Giacomo, la més antiga de Val Gardena (del segle XII) i situada a prop d’Ortisei, com hem dit. Encara que hi pots arribar caminant des d’Ortisei, has de tenir en conte que la pujada és bastant dura, per lo que, si no estàs molt en forma, és preferible acostar-te en cotxe o en bus fins al petit poble de San Giacomo i escurçar al màxim la distància.

En el nostre cas hi vam anar a la tarda en cotxe, ja que no volíem estar subjectes als horaris del bus, i el vam deixar en un dels pocs pàrkings de terra ubicats en la carretera d’accés a San Giacomo, a uns 15 minuts caminant del poble. Si no trobes plaça pots demanar a algun dels hotels amb pàrking privat de San Giacomo si pots deixar el cotxe una hora per fer la visita a l’església. Nosaltres no ho vam fer però coneixem d’algú que ho va demanar i li van donar el permís.

Un cop en el poble tens de pujar una empinada pendent d’uns 800 metres a través d’un bosc fins que arribes a un banc que ofereix una de les postals dels Dolomites amb la bonica església envoltada de bosc en primer pla i les muntanyes nevades de fons. Una vegada arribis a l’església et recomanem pujar el petit turó que et queda a l’esquena, on hi ha un banc, per gaudir de les millors vistes. Un espectacle!

L’església es localitza a un xic menys de 3 kilòmetres d’Ortisei. En la carretera d’accés hi ha dues zones petites de pàrking (4 o 5 cotxes cadascuna) en la que pots deixar-hi el teu vehicle. Des d’allí només tens que seguir un sender que discorre entre boscos, fins arribar a l’església (1,5 kilòmetres anar i tornar). Tingues en compte que el sender, no és difícil però sí que té pendent. L’horari d’obertura de l’església durant els mesos d’estiu son tots els dies de 10:00 a 16:00 hores.

4. Chiusa / Klausen

I finalment, i per acabar amb la planificació del dia, ens vam desplaçar fins a la bonica població de Chiusa / Klausen. Es troba a 18,9 kilòmetres d’Ortisei (uns 25 minuts de cotxe), sortint de la Val Gardena, per entrar més endavant, en la Val di Funes. Per nosaltres, es tracta d’un dels pobles més bonics que veure en els Dolomites. No us portarà massa temps recórrer els seus carrers peatonals plens de casones antigues pintades amb tonalitat pastel i fèrries muralles medievals. Aquest poble sembla tret d’un llibre de fantasia.

A més, si contes amb temps, et recomano pujar a peu o en cotxe fins a l’Abadia de Säben, un meravellós monument fortificat, envoltat de vinyes i meravelloses vistes de la vall.

I aquí, a Chiusen / Klausen és on tenim l’allotjament en el dia d’avui i on passarem la nit, esperant conèixer, demà, la Val di Funes.

Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament d’Alpe di Siusi i acabant a l’allotjament de Chiusa/Klausen, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 48,30km i de 1 hora i 18 minuts de ruta):