Mes: abril de 2022

Donarem la possibilitat d’allargar un dia més les vacances a Montenegro, però per anar fins a Croàcia, concretament per visitar la ciutat de Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic. La nit del dia 15 en comptes de passar-nos-la a Kotor, ens la passarem a Dubrovnik, juntament amb la del dia 16. Així disposarem d’un dia sencer per visitar la ciutat de Dubrovnik. De Kotor a Dubrovnik hi ha 91,3 kilòmetres (1 hora i 47 minuts amb cotxe, i creuant una frontera). També hem de tenir en compte de canviar euros per la moneda utilitzada a Croàcia, les Kunes (més o menys 1 kuna és igual a 0,13 euros).

“La llibertat no es ven ni per tots els tresors del món” (Inscripció sobre la porta de la fortalesa Lovrijenac. Un dels imprescindibles que veure a Dubrovnik)

Hi havia una vegada una ciutat de llum i pedra. Anomenada pels romans Ragusa, fou una petita i pròspera República independent en l’Adriàtic que va competir en poder amb Venècia. En la seva llarga història, la vetusta Dubrovnik ha sofert atacs i terratrèmols, encara que res com aquell matí de desembre de 1991, quan més de 2000 bombes varen caure sobre les teulades, destrossant murs i palaus durant la terrible guerra de Yugoslavia. Encara avui les empremtes de l’esdeveniment son visibles en el casc antic. Tanmateix, la ciutat de llum i pedra brilla de nou gràcies a l’amor dels seus habitants, que han retornat la bellesa a la seva vella joia emmurallada. Véns a descobrir-la?

Resulta impossible no enamorar-se de Dubrovnik. Malgrat l’excessiva invasió de turistes que ha sofert en els últims anys – en part gràcies o per culpa d’haver estat un dels principals escenaris de Joc de Trons – la seva façana de port antic trasllada només creuar la muralla a una altra època. Caminar els seus carrers deserts just abans de clarejar, amb el queixat de les gavines i les vistes a la vertical muntanya en la que s’encaixona és com trobar-se immersa en un encanteri. Màgia que es trenca – em temo – a allò de les 10 del matí quan desembarquen els creuers i autobusos turístics. Per això recomanem allotjar-se almenys un parell de nits en el centre: quan més es gaudeix aquesta ciutat és a deshores. Dubrovnik serà la nostra última aturada en aquest viatge de 15 dies per Montenegro, i malgrat a la menor tranquil·litat d’altres enclavaments en l’Adriàtic i els preus desorbitats, ens agradarà moltíssim.

La ciutat més turística de Croàcia disposa d’un gran port en el que atraquen ferris i creuers internacionals, a més d’un transitat aeroport. Nosaltres ens desplacem amb cotxe de lloguer des de Montenegro (haurem de mirar les clàusules a l’hora de firmar el contracte amb l’empresa del cotxe de lloguer). Un viatge bastant ràpid tenint en compte que s’ha de creuar la frontera de Croàcia amb Montenegro. Al cap de dues nits, farem el mateix camí a la inversa i anirem fins a l’aeroport de Podgorica, per agafar el nostre vol cap a Barcelona.

Viatge d’anada fins Dubrovnik (91,2Km en un total de 1h 50min):

Viatge de tornada fins a l’aeroport de Podgorica (158Km en un total de 2h i 49min):

Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Old Harbour City Center Apartment. Adreça: Od Tabakarije 15. DUBROVNIK. Preu: 139,00€/nit (total de 278,00€) 2) Apartments Near Old Town. Adreça: Brgatska 16, Ploce. DUBROVNIK. Preu: 140,00€/nit (total de 280,00€)

Com podeu comprovar, es veu clarament la diferència de preus entre els allotjaments de Montenegro i els de Croàcia, en aquest cas Dubrovnik.

Benvinguda a la petita república marinera que feu ombra en el comerç del Mediterrani a la mateixa Venècia. Les seves massisses muralles, fortificades amb torres i bastions varen defensar la ciutat durant segles d’atacs de pirates i pobles enemics. El seu aspecte regi, esglésies, palaus i convents de pedra clara es varen convertir en el lloc preferit per a un escenari de pel·lícula, recreant la capital dels Set Regnes. Aquesta que quedarà reduïda a cendres per el foc del drac (perdó, spoiler).

Amb un pont de pedra sobre el fossar, l’entrada que dóna accés a la ciutat antiga ja llança una idea de lo que espera portes endins: una urbs de conte. El millor que veure a Dubrovnik comença al traspassar la Porta Pile.

La gran plaça Mikicevica amb la rodona font d’Onofre, del segle XV, son l’eix que vertebra i distribueix als visitants al llarg del casc històric. També des d’aquí es pot pujar les escales per a recórrer les muralles de Dubrovnik. En la plaça s’hi ubiquen l’antic convent de Santa Clara, edifici de 1290 que avui s’utilitza com a teatre 5D, i l’església de Sant Salvador, amb façana renaixentista en estil vèneto-dàlmata. El gran campanar gòtic pertany al convent franciscà l’interior del qual espera varies sorpreses: un museu amb obres d’art sacre, un preciós claustre de capitells romànics i una de les farmàcies més antigues d’Europa, en funcionament des de 1301 fins als nostres dies.

La millor forma de començar a explorar Dubrovnik és rodejar la muralla per complet, caminant el seu camí de ronda. Des de la part alta de la ciutat fins a la vora del rocós penya-segat que acaba en el mar, es contemplen les seves teulades, el port, les torres de les esglésies i també alguna casa en ruïnes, restes d’aquell nefast bombardeig de la última guerra. Quasi dos kilòmetres de recorregut per unes muralles del segle X. El preu per pujar a la muralla és de 30€ per persona; val la pena, encara que sigui tant car.

Una de les moltes torrasses que formen part de la muralla és la Torre Minceta, escenari de Joc de Trons a Dubrovnik. La torre més alta de la ciutat és en la ficció la Casa dels Eterns, on la Khaleesi rescata als seus tres dracs.

Ara ens encaminem a fer un passeig per el casc històric de Dubrovnik. Els peus de nou arran de terra. El centre històric de Dubrovnik és un museu a l’aire lliure per el que perdre’s entre edificis històrics, monuments, palaus, etc… I Botigues temàtiques de Joc de Trons, paradís per a frikis de la sèrie. El carrer Stradun és l’artèria principal de la ciutat, per on encaminar-se per a seguir visitant alguns dels seus llocs imprescindibles.

En la plaça de la Logia es concentrava la vida de la ciutat medieval: aquí s’anunciaven les festes i els edictes, així com s’executaven les sentències. En la plaça s’alça un símbol de Dubrovnik: l’estàtua del paladí Orlando – heroi que va defensar la ciutat en un atac turc segons la llegenda -. A l’esquerra de la plaça, el palau Sponza, un dels principals edificis històrics que veure a Dubrovnik. D’estil venecià, fou construït en el 1312 com a Casa de la Moneda; després fou palau de Duanes. Avui les seves estances atresoren l’arxiu de la ciutat, antiga república independent de Dubrovnik.

Aquest conjunt monumental es completa amb la torre del Rellotge, la logia de les campanes –encarregades d’alertar la població en cas de perill o atac- el palau de la Gran Guardia, i l’església de Sant Blai, en estil barroc venecià. Sense sortir de la plaça de la Logia també podem admirar la façana de l’Ajuntament de Dubrovnik en estil renaixentista (encara que fou construït en el 1863) i el teatre de la ciutat.

Un elegant pòrtic renaixentista dóna la benvinguda al palau dels Regidors, on es reunia el gran Consell, òrgan de govern de la ciutat-república. Passejar per les seves sales i salons nobles és una delícia, encara que el més famós és el bell pati obra d’Onofre de la Cava, amb una esplèndida escala exterior. Les estances del palau avui son seu del Museu de Dubrovnik. En ell es poden admirar pintures i retrats de personatges il·lustres, monedes de la vella Ragusa, així com documents i objectes que formen part de la història de l’antiga república. Una curiositat? Tots els rellotges de palau estan detinguts en una hora concreta: les 5:45h. Moment en que la ciutat fou envaïda per les tropes franceses. El preu per visitar el palau és de 30€ per persona. Ja hem avisat que no resulta una ciutat precisament barata per al turista!

Una de les places més acolorides de veure és la plaça de les herbes (el mercat de Dubrovnik), gràcies al mercat de flors, fruites i verdures que s’instal·la cada matí. El seu centre l’ocupa l’estàtua del poeta local Ivan Gundulic, instal·lada a finals del segle XIX.

D’aquesta plaça en direcció a l’església de Sant Ignasi es localitzen les escales històriques on es va rodar una de les escenes més famoses de Joc de Trons: el passeig de la vergonya de Cersei. Tot un espectacle presenciar els milers de fotografies que es prenen a diari en aquesta escalinata acompanyades de la paraula “Shame”.

La Catedral de Dubrovnik, dedicada a Santa Maria la Major, és el temple religiós més important que veure a Dubrovnik. S’alça sobre les ruïnes d’una catedral més antiga, destruïda per un terratrèmol. La seva magnífica cúpula es va finalitzar en el 1713. El seu interior concentra una extensa col·lecció d’art, des de pintures d’artistes italians, dàlmates i flamencs, el políptic de l’Assumpció de Tiziano i el tresor de la catedral: 200 relicaris antics entre els que destaca el del cap de Sant Blai, treball bizantí en filigrana d’or i esmalt, joia de la orfebreria del segle XII. L’entrada a la catedral és gratuïta, en canvi per accedir al tresor val unes 10 kunes per persona (poc més d’1 euro). Enfront de la catedral s’hi localitza un altre edifici religiós: el palau Episcopal, on es pot accedir a l’antic port de Dubrovnik.   

El Convent i Museu dels dominics (més art!!!) alberga una excel·lent col·lecció, incloent obres de l’anomenada escola de Ragusa. No ens hem de perdre el bell claustre gòtic, obra del florentí Maso di Bartolomeo en el segle XV. A un costat son visibles els abeuradors per els cavalls que van fer els soldats de Napoleón: el convent es va convertir en quartel durant l’ocupació francesa.

Entorn al carrer Zudioska (barri jueu de Dubrovnik) es varen instal·lar els jueus sefardites que foren expulsats d’Espanya en el segle XVI. El laberint de carrerons i cases s’embulla aquí més que en altres parts de la ciutat vella, tenint com a cor la Sinagoga, oberta al culte. En el seu interior hi ha el Museu hebreu, on s’explica la història dels jueus de la ciutat.

Potser la visita més impactant i nota discordant en aquest passeig històric –hòstia amb la realitat- sigui fer el recorregut per l’exposició de fotografies sobre la guerra, en el Museu Fotogràfic. Impressiona visualitzar encara que sigui de forma impresa aquestes runes, aquestes llengües de foc, la destrucció de la que fou presa el país sencer, tot just fa unes dècades. Un conflicte que encara avui dia segueix present en la vida dels croats.

I sortim de la calor de les muralles en la cerca del millor capvespre a Dubrovnik, i d’unes vistes d’infart!!! Anem fins a dalt del pic Srd, la paret vertical a espatlles de la ciutat, de 412 metres d’alçada, on s’ubica el restaurant Panorama. Es tracta del millor mirador de Dubrovnik. El mar, les siluetes rocoses de les illes en l’horitzó i tot Dubrovnik a vista d’ocell a tant sols una hora caminant per un sender –això sí costa amunt- o bé en telefèric o taxi. El preu del Dubrovnik Cable Car és de 200 kunes (26 euros aprox.) per bitllet d’adult per anar i tornar, i 50 kunes (7,5€) pel bitllet de nens entre 4 i 12 anys anar i tornar. L’horari de funcionament del telefèric en els mesos d’estiu és de les 9h del matí a les 24h de la nit. Ja que tenim cotxe de lloguer, potser serà millor passar-nos-hi quan arribem o quan marxem de la ciutat.

A l’altra banda de la porta principal de la muralla es localitza el Barri de Pile, un pintoresc barri que, per trobar-se extramurs, solen haver-hi molts menys turistes. Si es visita Dubrovnik més d’un dia, val la pena de donar-hi una volta per Pile. En ell hi trobarem el palau Pucic, el parc Gradac amb vistes als murs de la ciutat. La fortalesa de Lovrjenac s’alça imponent sobre un sortint rocós, així com la petita església de Santa María de Dance. En aquest barri, a més, es poden localitzar petites caletes on capbussar-se, com la platja de Sulic.

El mar Adriàtic que rodeja Dubrovnik està esquitxat d’illots i illes. Antics amagatalls de navegants i pirates, avui son petits oasis de boscos mediterranis i aigües turqueses i transparents. Les illes més properes a Dubrovnik son les illes Elafiti, amb pobles de pescadors, ermites i cales de còdols. A elles diàriament surten vaixells per a fer excursions des del port. Altres illes populars per visitar des de Dubrovnik: Lokrum, la illa de Mljet –parc nacional i on segons la llegenda Ulisses va quedar encallat atrapat pels encants de la ninfa Calipso- o la illa verge de Lastovo. Per cert, la de Lokrum –el seu antic monestir benedictí- també fou usada en Joc de Trons per a recrear la ciutat de Qarth. Una mica més allunyada però molt popular, on el més sensat és pernoctar-hi, és l’Illa de Korcula, plena de monuments. Tota una costa per a perdre’s-hi, la de Dubrovnik!!!

I fins aquí la descripció de les atraccions que es poden veure amb una mica més d’un dia a Dubrovnik, que és el temps que tindríem aproximadament, per a fer-hi una visita.

Per finalitzar, adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge dels imprescindibles de Dubrovnik i voltants:

Si voleu més informació, us adjunto el link de la pàgina web oficial de Turisme de Dubrovnik (Home ES » Visit Dubrovnik) i la de Turisme de Croàcia (Croatia.hr | Welcome to official website of the Croatian National Tourist Board!).

I finalment arriba el dia de marxar de Montenegro. Realment ha estat una autèntica sorpresa aquestes vacances, ja que els llocs i paisatges han estat espectaculars. Per si tenim unes hores abans d’apropar-nos a l’aeroport internacional de Podgorica, podem acabar de passejar pels carrers de Kotor o acabar de visitar la ciutat de Podgorica, que potser al primer dia no vàrem tenir gaire temps de fer-ho tot.

Per preparar la ruta a Montenegro havia buscat molta informació, però realment m’ha estat molt difícil de trobar relats d’utilitat que m’ajudessin a quadrar el viatge. La majoria es centraven en la Badia de Kotor i en les ciutats costaneres més famoses. Fora d’aquests punts, la informació és bastant escassa i poc pràctica. Per això, he preparat aquesta guia de Montenegro.

Val la pena dedicar-li un viatge complet a Montenegro? Doncs, sí, per descomptat. Hi ha molt turisme però aquest, sobre tot de procedència russa, es concentra en les zones costaneres. Així que et pots trobar pràcticament sol en paratges increïbles.

Dues setmanes a Montenegro son el viatge ideal per aquestes terres, per descobrir un país, i dedicar-li a cada lloc, el temps que es mereix.

Tot i així, creiem convenient que cadascú s’estudiï la possibilitat d’allargar el viatge per la costa de Croàcia. A nosaltres ens agradaria poder ampliar el temps que li dediquem a les vacances i continuar el trajecte de la road-trip per la costa de Croàcia. Aquí és possible. Ara, bàsicament passa a l’inrevés: la gent visita Croàcia i quan acaben de veure Dubrovnik i la seva zona, fan el salt un dia o dos a Montenegro, bàsicament a la Badia de Kotor.

Per això, afegirem un petit annex (un hipotètic setzè dia de viatge), per anar a visitar la ciutat de Dubrovnik a Croàcia. Cadascú que es monti la ruta que li convingui. Ara, però, en aquest apartat del quinzè dia, explicarem el viatge de tornada cap a l’aeroport de Podgorica.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia (de Kotor fins a l’aeroport de Podgorica), en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 86,30km en un temps de 1h 28min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m28!1m12!1m3!1d33345.24960781454!2d19.229966925451787!3d42.37808379035984!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m13!3e0!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2zS290b3Ig0JrQvtGC0L7RgA!3m2!1d42.424662!2d18.771234!4m5!1s0x134de96c4166ce8f%3A0x9bb6c7b94a148fad!2sPodgorica%20Airport!3m2!1d42.360872!2d19.2508751!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650640335982!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Un cop arribats a l’aeroport de Podgorica, anirem a tornar el nostre cotxe de lloguer i anirem a buscar el nostre avió, finalitzant, així, les vacances de dues setmanes a Montenegro.

I aquest és l’últim dia sencer que ens passarem a Montenegro. La intenció del dia d’avui és acabar de visitar el què ens falta de la badia de Kotor, fer una excursió a la Blue Cave, una cova impressionant a la península de Lustica, i capbussar-nos en alguna de les platges amb les aigües més cristallines que hem vist per la badia de Kotor o per la península de Lustica. També fer una aturada a la ciutat de Tivat i al seu port ple de iots de luxe. Així finalitzarem la nostra jornada del dia i la de les vacances.

Ens hem llevat amb moltes ganes perquè el dia d’ahir va ésser espectacular i volem que el dia d’avui ho segueixi sent. El primer que farem en el dia d’avui serà anar a visitar i banyar-nos a la Blue Cave. Es tracta d’una cova impressionant ubicada a la península de Lustica, on hi penetra la llum de forma que tota la cova es veu amb una llum blava molt especial.

La Blue Cave és un dels principals atractius turístics de Montenegro. Es tracta d’una cova en l’entrada de la Badia de Kotor, que s’ha fet famosa no solament pels seus colors blaus sinó per lo impressionant que resulta banyar-s’hi.

Com hem dit abans, la cova s’ubica a la península de Lustica enfront del Mar Adriàtic. Aquí adjuntem la ubicació. No s’hi arriba per terra, només per mar:

Hi ha dues formes bàsicament per arribar a la cova de la Blue Cave:

1. Contractar una excursió des de Kotor (o Budva): Realitzar una excursió en grup des de Kotor (o Budva). Tour d’unes 3 hores aproximadament. Preus d’uns 45€ per persona, i visites amb altres atraccions entremig (com les illes de Perast, Mamula,…). Adjuntem link: Blue Cave & Our Lady of the Rocks Boat Tour, Kotor (civitatis.com)
2. Llogar la barca al poble de Mirista i anar pel nostre compte a la Blue Cave: El poble més proper a la cova és Mirista. Anar-hi en cotxe, son 35 minuts des de Kotor, i aconseguir llogar una barca per uns 30€ aproximadament. Aquesta segona opció és la que recomanem nosaltres.

1) Excursió des de Kotor: Un parell de les empreses que ho fan son Civitatis i Viator. Descobreix els tresors naturals i històrics de la Badia de Kotor en aquest recorregut en vaixell per la Cova Blava, l’Església de Nostra Senyora de les Roques i la Illa de Mamula (es tracta d’una illa que està ubicada en el cantó oest de la península de Lustica. També forma part de varis tours).

Després de reunir-nos a l’hora seleccionada en el Port de Kotor, abordarem el nostre vaixell i salparem cap a la Badia de Kotor. Navegarem per bonics paisatges muntanyosos en direcció a la Cova Blava, una de les meravelles naturals de Montenegro.

Arribant a la península de Lustica, entrarem en la famosa Cova Blava i ens detindrem aquí durant 30 minuts per gaudir d’un refrescant bany en les seves aigües turqueses. Llavors, continuarem el nostre recorregut en bot fins l’illa de Mamula, llar d’una antiga fortalesa que fou utilitzada com a presó durant la Segona Guerra Mundial.

Des de l’illa de Mamula, navegarem cap a una característica intrigant: un túnel submarí construït en la costa! Descobrirem perquè es va construir mentres donem un cop d’ull a l’interior des del vaixell.

Llavors navegarem cap a la Nostra Senyora de les Roques, una petita església ubicada en una illa artificial enfront de la costa de Perast. Al desembarcar en l’illot, passarem uns 20 minuts explorant aquesta basílica catòlica i admirant les vistes de la ciutat històrica de Perast. Recordeu que en el dia anterior vàrem fer la visita. Si ho deixem per el dia d’avui en aquesta excursió organitzada ho hem de tenir en compte pel dia anterior.

El nostre recorregut de tres hores arribarà a la seva fi en el punt de partida original a Kotor.

Hi ha 3 sortides previstes cada dia en els mesos estivals: a les 9h, a les 12h i a les 15h. Els preus son de 45€ pels adults, 25€ pels nens entre 3 i 9 anys, i gratuït pels menors de 3 anys. L’activitat es realitza amb un guia de parla anglesa. És millor reservar-ho amb antelació perquè els vaixells es poden omplir. Hi ha cancel·lació gratuïta fins 48 hores abans de partir el vaixell. No estan incloses les entrades ni a la Cova Blava (son uns 5€ per persona) ni a l’església de Nostra Senyora de les Roques (son uns 2€ per persona). El punt de trobada és al Port de Kotor.

2) Llogar la barca al poble de Mirista i anar pel nostre compte a la Blue Cave: Sortirem de Kotor en cotxe i ens arribarem al poble de Mirista, ubicat a l’oest de la península de Lustica, a 37 minuts en cotxe des de kotor (uns 24,7 kilòmetres). Aquesta és la forma que utilitzen els locals per fer aquesta excursió.

Aparcarem a l’aparcament habilitat de Mirista Parking, i anirem cap al poble a contractar una barca i regatejar fins el màxim que puguem. Alguns turistes ens expliquen que han aconseguit una barca per uns 30€, o sigui que ja tenim una referència…

A Mirista hi ha dues platges (la platja principal del poble), i una mica més allunyada del mateix, una altra platja, la platja Arza, la qual és com una platja paradisíaca, colors cristal·lins i turqueses, i àmplia zona de sorra i còdols. És una platja molt tranquil·la. Ja ho sabeu, doncs, per la tornada també ens podem banyar a la població en una de les seves platges tranquil·les.

I naveguem amb la nostra barca fins a arribar a la Blue Cave. No us podeu imaginar les sensacions. La cova totalment blava, el silenci i l’aigua esperant-nos. No es pot descriure per molt que ho intentem, i les fotografies no son capaces de fer-li justícia. Foren escassos minuts, però suficients per viure una de les millors experiències de la nostra vida viatgera.

De veritat, seria un crim estar a Montenegro i no fer aquesta excursió. Per cert, encara que es tarda més en anar i tornar que el temps que s’està en la cova, les vistes de la costa son tant impressionants que valdrien la pena inclús sense entrar en la Blue Cave.

En resum, és una autèntica passada, la Blue Cave no solament no decep, sinó que s’ha convertit en un dels nostres millors records recorrent el món. Montenegro potser és el lloc que més destins tingui que oferir, però aquest és realment Top.

Un cop retornem a Mirista i havent-nos banyat en la Blue Cave i potser també en les platges de Mirista anunciades, continuarem la nostra ruta cap al poble de Tivat, el qual està a 26,6 kilòmetres (uns 40 minuts en cotxe) des de Mirista. La nostra intenció és visitar el famós port esportiu de Tivat, i fer una passejada pel mateix, el qual està ple de iots de luxe al més pur estil croat.

Amb aquesta obra, Montenegro ha pujat al carro dels nous temps amb una gran inversió que ha atret principalment a un turisme de luxe, amb grans iots que formen part de l’itinerari de l’Adriàtic, i inclús sent un dels ports Top del Mediterrani, lloc d’ancoratge dels vaixells de milionaris i famosos.

La marina ofereix serveis de World Class, amb un port d’atracament completament equipat amb les millors instal·lacions, hotels, restaurants, empreses d’activitats nàutiques, o vil·les de luxe enfront al mar.

El port rep embarcacions de 12 a superiots de 250 metres d’eslora, amb 450 punts d’atracament que poden estar ancorades des d’un dia fins a 30 anys.

El personal de la marina és multilingüe, i ofereix serveis de reparació o manteniment de les embarcacions, amb vigilància 24 hores.

Un dels atractius especials és l’àrea lounge anomenada “Puro Beach”, la qual està suspesa en una terrassa artificial que mira a la costa de la Badia de Kotor, i amb una piscina de 64 metres d’estil minimalista. L’àrea lounge amb bars, spa, ioga al capvespre, i serveis de DJ, serveix per relaxar-se. A més és el lloc ideal per a celebrar festes de fins a 1.200 persones.

I havent vist aquesta modernitat i luxe per tot el port de Tivat, volem finalitzar el dia i les vacances a Montenegro, completament de relax i acabar amb una capbussada en alguna de les platges que hem vist aquests últims dos dies.

Finalment doncs, deixem absoluta llibertat per tothom per escollir la platja que es vulgui i acabar de passar la jornada del dia d’avui. Nosaltres continuarem explorant la zona est de la península de Lustica i ens quedarem en alguna platja d’aquesta zona. Volem acabar el dia en algun lloc que encara no haguem vist ni estat. Les escollides han estat dues platges de la zona est de la península de Lustica:

• Velja Spila Beach: Ubicada a 17,3 kilòmetres del port de Tivat (i a 3 kilòmetres del poble més proper anomenat Radovici). És una platja amb sorra i còdols, aigües cristallines, i molt familiar i tranquil·la. Té unes grans vistes a les muntanyes del municipi de Kotor.

• Plavi Horizonti Plaza: Ubicada a 15,1 kilòmetres del port de Tivat (i a 1,5 kilòmetres del poble més proper, que també és Radovici). És una platja més gran que la primera, també de sorra i còdols i aigües cristallines, i també molt familiar, per descansar.

I així finalitza la nostra jornada. La tornada fins a Kotor no és gaire llarga, son uns 15 kilòmetres en cotxe (uns 25 minuts aprox.).

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades (adjuntem les dues platges proposades), en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 55km en un temps de 1h 30min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m48!1m12!1m3!1d94280.17049111624!2d18.6021503682855!3d42.40100773330528!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m33!3e0!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2zS290b3Ig0JrQvtGC0L7RgA!3m2!1d42.424662!2d18.771234!4m4!1s0x134c2505238472b1%3A0xbec111bdf0f7635d!3m2!1d42.395692499999996!2d18.5791257!4m4!1s0x134c251e60299c57%3A0xff25524ac0c6ef59!3m2!1d42.3919674!2d18.5730214!4m4!1s0x134c2fba1c685bed%3A0x802b4a26a1a2e0c6!3m2!1d42.3773961!2d18.652209199999998!4m4!1s0x134c2e3ca74dc6d1%3A0xa3d2ba183457716d!3m2!1d42.385891199999996!2d18.6834406!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2sKotor%2C%20Montenegro!3m2!1d42.424662!2d18.771234!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650639701095!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

El dia d’avui serà dedicat completament a explorar la Badia de Kotor, des del nostre allotjament a la ciutat de Kotor. Conduirem i visitarem el poble de Perast, una de les seves illes (Gospa od Skrpjela), el poble de Risan, l’emplaçament de Lipci, i acabarem a la ciutat de Herceg Novi. També valorarem la possibilitat de realitzar un creuer per la badia de Kotor, i tornar creuant l’estret de Verige agafant el ferry de Kamenari-Lepetane. Comencem l’aventura…

És la imatge del país. El paratge per el que Montenegro s’ha donat a conèixer mundialment. No és per menys. La Badia de Kotor enganxa, no pots deixar de mirar i intentar comprendre lo capritxosa que és la mare naturalesa. Un fiord que es cola terra endins durant quasi 30 kilòmetres. Tant si viatges per Montenegro com si estàs en la propera ciutat de Dubrovnik no t’ho pots perdre. Avui et donaré totes les claus per organitzar una ruta pels llocs més bonics que veure a la Badia de Kotor, els més imprescindibles.

La Badia de Kotor té el seu origen en el congost del riu Bokelj, el qual roman submergit ara en les aigües transparents del mar Adriàtic. Ens trobem davant del fiord més meridional de tota Europa que sorgeix encaixonat entre les altes muntanyes dels Alps Dinàrics. Hi ha zones on la badia és realment estreta i sembla mentida que cada dia aquest tram el recorrin creuers d’increïbles dimensions.

Recórrer al complet la badia de Kotor per terra no és feina fàcil. Son prop de 100 kilòmetres de carretera plena de corbes i paisatges que enamoren. T’ho asseguro, voldràs parar cada pocs kilòmetres.

Lo habitual és l’entrada a la Badia de Kotor des del nord. La majoria de turistes aprofiten els seus viatges per Croàcia per a saltar de país i descobrir Kotor en un dia. Les Boques de Kotor, nom amb el que també es coneix el fiord, és ideal per a realitzar una excursió d’un dia des de Dubrovnik. Està molt a prop i la carretera és bona. En menys de 50 kilòmetres des de l’arxiconeguda Dubrovnik hauràs passat la frontera i et trobaràs enfront a Igalo, la primera població dins de la badia.

Anirem a dividir la ruta en parades imprescindibles començant des del sud, tal i com ho vàrem fer nosaltres. Si només contes amb 1 dia i no contractes excursió, jo t’aconsello treure d’aquesta ruta la ciutat de Herceg Novi, probablement tampoc et doni temps a banyar-te per la zona, ni a pujar fins les muralles de kotor.

Per suposat, et recomano quedar-te dos dies per la zona i realitzar el recorregut complet i amb tranquil·litat. Hi ha molt a veure a la Badia de Kotor.

Nosaltres vàrem entrar a Kotor per el sud, per la carretera panoràmica P1, la qual té les millors vistes panoràmiques de tota la Badia. Després vàrem visitar la ciutat de Kotor i vàrem pujar al capdamunt de les seves muralles, fins a la Fortalesa de Sant Joan. Per alguna cosa aquesta ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El segon dia, o sigui el dia d’avui, està reservat per a recórrer la badia de Kotor. No sabem fins a on ens donarà temps arribar, així que lo millor és que ens ho prenguem amb tranquil·litat. La primera parada ens porta fins a un poble preciós, Perast. A només 10 kilòmetres de Kotor, en Perast es respira pau. Son tot just un grapat de carrerons que es recorren en poc temps i un passeig enfront a la badia que et deixa sense respiració. Per aparcar el cotxe tens dos aparcaments, un a cada extrem del poble, amb una tarifa aproximada de mig euro la hora, i a sobre vigilats.

Es tracta d’un dels pobles més bonics de Montenegro. Al costat de la Badia de Kotor presenta una imatge molt bucòlica. Lo millor que podem fer a Perast és recórrer el seu passeig marítim.

El poble està considerat com el conjunt barroc millor conservat de l’Adriàtic, amb palaus de cèlebres capitans sorgits en aquesta regió marina, i l’església de Sant Jordi fundada en el segle XV com el seu millor exemple. Els edificis més bonics de Perast pertanyen als segles XVII i XVIII.

El carrer principal està en la riba i en ella hi trobem els principals edificis com el Palau Smekja, el Palau Zmajevic, el Palau Badovic i el de Bujovic. Perast conta amb 349 habitants, perquè us feu una idea de lo petit que és.

A més de l’espectacular imatge de l’església de Sant Jordi, omnipresent en qualsevol fotografia del poble, resulta que just enfront i rodejades de les aigües de l’Adriàtic, hi ha dues illes molt especials. Son diminutes i cadascuna té la seva pròpia església. Es tracta de la Illa de Sant Jordi (Sveti Dorde) i la Illa de Nostra Senyora de la Roca (Gospa od Skrpjela). Aquesta última és una illa artificial però no li resta ni una mica de bellesa.

La illa de Nostra Senyora de la Roca és una illa artificial de 3.030m² amb un Santuari dedicat a la Verge de la Roca.

Arribar fins a les illes és molt senzill. Passar 10 minuts a Perast i amb total seguretat que ja hauràs rebut varies propostes per navegar fins a les illes. No et quedis amb el primer, escolta ofertes. Si regateges una mica és possible que fins i tot et rebaixin la tarifa habitual de 5 euros. El passeig en barca és molt curt, tindràs temps lliure per a explorar la illa de Nostra Senyora de la Roca i la seva església (en la illa de Sant Jordi no s’hi pot desembarcar) i a la hora acordada et portaran de tornada.

Des de Perast surten barques de rems i de motor (tarifes estan a 5€ i els nens gratuïtament), així que decidirem prendre’n una i arribar en pocs minuts a l’illot sobre el que s’aixeca l’església de Gospa od Skrpjela. Aquestes illes son imprescindibles entre les coses que veure a Perast.

En el camí cap a Gospa od Skrpjela passarem junt a l’illa de Sant Jordi, tant a l’anada com en la tornada, però la barca no farà parada en ella. En aquesta illa hi ha un monestir benedictí del segle XII dedicat a Sant Jordi, a més d’un antic cementiri de la vella noblesa de Perast.

A on sí pararem és en l’illa de Nostra Senyora de la Roca, o Gospa od Skrpjela.

La illa és artificial, formada a partir de roques i restes de vells vaixells enfonsats transportats per la gent i els mariners del segle XV, que tenien la costum de dipositar en l’illa una pedra cada vegada que tornaven d’un viatge.

En la illa existeix una tradició coneguda amb el nom de Felsenwerfens, que consisteix en que el dia 22 de juliol de cada any, la gent commemora la construcció de l’illa llançant pedres al mar, lo què fa que la superfície de l’illa vagi augmentant poc a poc.

El paisatge des de l’illa és impressionant, enmig de penya-segats que baixen fins la boca de Kotor. És brutal, i si teniu un dia esplèndid, és un lloc que difícilment oblidareu.

L’església de Nostra Senyora de les Roques, o església de Gospa od Skrpjela, fou construïda en l’illa al 1632, aixecada sobre una altra de 1452. Es va reformar i ampliar com la veiem ara en el 1722, a l’estil barroc que tant caracteritza a tot el poble de Perast.

És part del Patrimoni de la Humanitat que nombrà la Unesco a Kotor i els seus entorns en el 1979.

La petita església conserva 68 pintures de Tripo Kokolja, artista barroc de Perast. L’obra més valuosa és una icona del segle XV, de Lovro Dobricevis, originari de Kotor.

També hi ha la possibilitat d’acostar-nos en aquestes illetes mitjançant un caiac. És possible practicar caiac des de Kotor i des de Perast. Els horaris d’obertura i funcionament d’aquestes empreses son de les 8h del matí fins les 20h del vespre. Adjuntem algun link: Bahía de Kotor: tour en kayak de 2.5 horas | GetYourGuide

Apropar-se en aquestes dues illetes és sentir les boques de Kotor, l’increïble paisatge agrest de muntanyes que moren en les aigües des de l’altra banda, des del mar. Tota una bellesa que se’t quedarà en la retina per a sempre, la del fiord més austral d’Europa.

I seguim la ruta d’imprescindibles que veure a Kotor parant cada pocs kilòmetres. Aquest cop toca a Risan. Les vistes de la badia son fantàstiques en aquesta zona. Risan es troba a 3,2 kilòmetres de Perast (a uns 5 minuts en cotxe). Aquest poble no té l’encant ni la monumentalitat dels anteriors, però es troba situat en un dels punts més bonics que veure en la badia de Kotor. Només per això ja val la pena una aturada.

El poble és famós per albergar les restes d’una vil·la romana del segle II després de Crist (sobretot mosaics molt ben conservats). De fet, Risan, és considerada la població més antiga de la badia.

Dins d’un edifici del poble, s’hi troben les restes romanes. L’horari de visita és de les 8h del matí fins les 16h de la tarda. Els preus per accedir-hi son de 6€ per persona.

Monuments a part, Risan té una situació privilegiada i conta amb platges i zones de bany amb unes vistes de la Badia de Kotor al·lucinants. Les podreu trobar en ambdós extrems de la població i us assegurem que les ganes de donar-se una capbussada son més que temptadores.

Continuarem la nostra ruta fins a Herceg Novi, però abans, passarem per un altre emplaçament espectacular. Es tracta del poblet de Lipci, a 8 kilòmetres de Risan. Des de Lipci es tenen unes grans vistes del fiord, i també s’hi ubica alguna platja per a remullar-nos.

Hi ha una petita atracció turística en el poblet de Lipci. Es tracta de dibuixos prehistòrics sobre roques (Lipci Prehistoric Drawings).

Per trobar-les pregunta-ho a l’oficina de turisme de la Badia de Kotor, ja que l’emplaçament és complicat de trobar, i està força descuidat.

Continuarem endavant amb la ruta i no podrem evitar de fer algunes aturades. Passat Risan i Lipci començarem a veure un fotimer de petites platges amb aigües transparents i un color fantàstic. Es tracta de les platges de Morinjska.

Les ganes de capbussar-nos van en augment però decidim continuar fins al lloc on la Badia de Kotor arriba al seu punt més estret, l’anomenat estret de Verige.

Aprofitant la proximitat d’ambdues ribes, en la zona de l’estret de Verige s’ofereix un servei de ferry que uneix les localitats de Kamenari i Lepetane. És una gran idea ja que salves molts kilòmetres de carretera plena de corbes en sols uns minuts. En principi no entra en els nostres plans, però és per tenir-ho en compte, ja que és la forma més senzilla d’arribar des d’aquest punt fins a Tivat o Kotor en un plisplas.

Si realitzes aquesta excursió en cotxe des de Croàcia, podeu agafar el ferry a Kamenari fins a Lepetane i realitzar el recorregut complet des del sud cap al nord. D’aquesta forma us estalviareu molts kilòmetres que tindríeu que recórrer tant en l’anada com en la tornada i aprofitar el temps al màxim. D’igual forma ens serviria si l’agafem de l’altra cantó de la badia.

Els ferrys surten cada mitja hora i no cal reservar. Els trajectes duren uns 10 minuts amb el cotxe, i com veieu el preu és únicament de 4,5€.

El següent tram que ens porta fins a la localitat de Herceg Novi (uns 16,5 kilòmetres que es fan en uns 24 minuts), és potser el menys interessant d’aquesta carretera. La badia s’obre i es perd l’espectacularitat del fiord encaixat entre muntanyes, els trams urbans cada vegada son més grans i el tràfic rodat guanya amb intensitat.

Tot i això, val la pena visitar Herceg Novi, ja que la ciutat té un casc històric petit però molt bonic. Com sempre, carrers empedrats plens de monuments i cases amb molt d’encant. A més, aquesta ciutat tenia una posició estratègica i fou protegida per un cordó de muralles. Es conserven varis trams de muralles així com la fortalesa de Kanli-Kula i el Fortemare. Aquesta última és una construcció defensiva a nivell del mar i, junt a la platja de Herceg Novi, forma una imatge preciosa.

Només cal fer una volta per el casc antic de Herceg Novi per comprovar de que la importància d’aquesta localitat ve de lluny, algo lògic per la seva ubicació a l’entrada de la badia de Kotor. Encara que per allí hi ha hagut vida des d’abans de Crist, l’origen d’aquesta ciutat ens porta fins al segle XV, moment en el que es va començar a emmurallar i a desenvolupar el què abans només era un poble pesquer. Des de llavors va anar passant d’una mà a una altra: otomans, venecians, austro-hongaresos, russos, francesos…inclús espanyols. És que hi ha molt a veure en la ciutat de Herceg Novi. Recomanem passar-nos-hi un mínim d’una mitja jornada (un matí o una tarda).

I és que Herceg Novi sembla un poble turístic de costa qualsevol fins que trepitges el seu casc antic. Perquè res té a veure la seva part “moderna”, esfilagarsada i justa d’encant amb la seva petita, però lúcida, zona històrica.

La nostra ruta (i probablement la teva) comença per el carrer Nikola Durkovic, un heroi yugoslau que dóna nom a aquesta via comercial…

… i a la plaça contigua. Allí es concentren un grapat de botigues, bars i restaurants amb les seves respectives terrasses. I, alçant-se sobre tots ells, un dels símbols de Herceg Novi.

Pocs llocs destaquen tant a Herceg Novi com la seva fascinant torre del rellotge (Sahat Kula). Aquest preciós edifici fou erigit a 16 metres del terra per els turcs en el segle XVII i és l’entrada al casc històric. La seva importància és tal que protagonitza l’escut i l’emblema de la ciutat montenegrina.

Creuada la porta sota de la torre del rellotge, arribem de seguida a la plaça Belavista, un altre dels racons que veure a Herceg Novi. Allí hi ha l’església ortodoxa de l’arcàngel Sant Miquel. Aquest temple, construït a principis del segle XX, mostra en la seva arquitectura influències del gòtic, romànic, bizantí i, inclús, islàmic. Qui va dir que la barreja de cultures no és meravellosa?

Un altre dels punts per veure de Herceg Novi és la plaça de Sant Jeroni, sobrenomenada així per l’església que alberga, quasi un segle més experimentada que l’anterior.

Però el millor d’aquesta plaça no és l’església, sinó la vista que ens ofereix de la badia i d’alguns dels seus edificis emmurallats.

I és que, una de les particularitats de Herceg Novi és que conté varies fortaleses en poc espai, una bona mostra de la seva importància estratègica. A dalt del poble s’hi troba el Kanli Kula (Torre Sagnant), aixecada pels otomans amb finalitats bèl·liques, però utilitzada en l’actualitat com a espai d’esdeveniments.

En l’altra banda, junt a l’aigua, està el Forte Mare, una fortalesa del segle XIV en primera línia de platja. Per la seva ubicació, aquesta ha estat un dels principals bastions de defensa de la ciutat, raó per la qual ha danyat i reconstruït en més d’una ocasió. Avui en dia és visitable.

Però si d’alguna cosa podem gaudir cada cop que visitem Herceg Novi, és de recórrer els carrers i carrerons del seu casc antic.

No son moltes, no son llargues, però aquesta combinació de façanes de pedra amb finestres i portes de color aiguamarina us seduirà cada cop que la observeu.

No deixis que les escales et parin, i deixa’t seduir a tu també.

Hem descobert el romanticisme que desprèn una ciutat com Herceg Novi, i amb això ens quedarem, ja que la nostra ruta d’avui ha arribat al seu punt més llunyà. Ara, només cal desfer el camí i retornar a Kotor per la millor ruta panoràmica del país…

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 89,10km en un temps de 2h 7min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m48!1m12!1m3!1d94175.62739673362!2d18.578376620728786!3d42.470536328663066!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m33!3e0!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2zS290b3Ig0JrQvtGC0L7RgA!3m2!1d42.424662!2d18.771234!4m4!1s0x134c36958d01a4b5%3A0x856e170662e4c5d8!3m2!1d42.4899184!2d18.6931069!4m4!1s0x134c36647a4dfbad%3A0x55885ee244c2b21c!3m2!1d42.512788799999996!2d18.6969304!4m4!1s0x134c3772fcdfe4bb%3A0x87fe3e1ede778cba!3m2!1d42.4979823!2d18.655817799999998!4m4!1s0x134c3b71acafedcf%3A0xbe8c767ceaa82357!3m2!1d42.4510308!2d18.5375972!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2sKotor%2C%20Montenegro!3m2!1d42.424662!2d18.771234!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650638467912!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Arriba un dels dies més “Top” de les vacances. És el dia que arribarem a l’espectacular Badia de Kotor. I no serà una arribada “normal”, a través d’un recorregut paisatgístic per el seu fiord, venint des de la direcció de Herceg-Novi, per exemple. No, no, serà una arribada impressionant arribant a la Badia de Kotor des del seu punt més alt darrera del poble. Arribarem per una de les carreteres més impressionants que haurem recorregut mai, o millor dit, més que una carretera sembla un mirador natural del fiord. Abans, però, d’arribar a la Badia de Kotor, anirem a conèixer la ciutat de Cetinje, ja que portem dues nits aquí i segurament no hem anat a visitar-hi res. Passejarem pels carrers de vianants del centre, i entrarem en algun dels museus que té, i també al seu monestir. Vist Cetinje, anirem cap al poble de Kotor per la carretera espectacular que abans hem explicat. Un cop a Kotor, visitarem la ciutat emmurallada i explorarem tots els racons que puguem, així com la seva fortalesa de Sant Joan, on en principi la pujarem per veure les vistes des de dalt.

Cetinje és l’antiga capital de Montenegro però, en l’actualitat, només es respira calma i molta cultura. Entre altres llocs, has de visitar sí o sí el Monestir de Cetinje i passejar per els bonics carrers de vianants del centre. A més d’una gran varietat d’edificis d’estil neobarroc, neorromànic, cubista i Art Nouveau executats a finals del segle XIX, Cetinje conta amb varis llocs d’interès. Per exemple, en la zona de Malo Guvno s’hi troba el Monestir de Cetinje i el Palau de Biljarda, el museu de Njegos. El monestir actual és obra de 1701, una reconstrucció ciutadana després de la destrucció esdevinguda anteriorment. El monestir conserva relíquies famoses en el mon sencer com la mà dreta de Sant Joan Baptista. Es poden visitar moltes estances de forma gratuïta, encara que en totes parts veureu invitacions a fer donatius. L’entrada al monestir és gratuïta.

L’antiga cort del rei Nicolau Petrovic, edificada en el 1867 acull avui el Museu Nacional de Montenegro (Narodni muzej Crne Gore) que reuneix el Museu Històric, el Museu Etnogràfic, el Museu Artístic, el Museu del Rei Nikola, i el Palau Biljarda (seu del Museu de Petar II Petrovic Njegos) que té un interessant mapa de grans dimensions del relleu en 3 dimensions de Montenegro. Els horaris d’obertura del Museu Nacional de Montenegro son de les 8h a les 15h.

Passejar per Cetinje ja és de per sí un exercici agradable per a la vista, amb places animades, geladeries, restaurants i cafeteries amb terrasses que aporten un aire càlid per a viure.

Uns altres dos edificis religiosos de Cetinje son l’Església del Naixement de la Verge (Vlaska) i l’Església Na Cipuru (Cipur), que es va construir sobre les restes del monestir Crnojevic.

Com podeu comprovar, a Cetinje hi ha molt per veure. Per això mateix, és el destí més visitat per els propis montenegrins. La visita a Cetinje no es completa si no es visiten els seus dos carrers principals. La millor manera d’abordar-los és entrant per la Plaça Kralja Nikole, recórrer Njegoseva fins al final i tornar per la Baj Pivljanina, que és la paral·lela.

En aquests carrers hi trobarem museus, botigues, restaurants i tot el necessari per a tornar a casa amb menys euros dels que teníeu en un primer moment.

Un altre lloc per visitar d’entrada gratuïta, és la petita església de Vlatch, amb un cementiri, i que presenta com a curiositat que la tanca està feta amb cartutxos de pólvora otomans, reminiscència de les guerres.

Menció a part mereix el tema dels restaurants. A Cetinje hi trobarem moltíssims establiments en els que menjar, prendre un aperitiu o simplement prendre un tè a mitja tarda. És possiblement la ciutat de Montenegro que més oferta té.

Per cert, Cetinje és la ciutat en la que té fixada la seva residència el Primer Ministre de Montenegro. Amb una mica de sort, ens el podem trobar pel carrer.

Un cop hem “patejat” els dos carrers principals i hem visitat el Monestir de Cetinje i algun museu (com el Museu Nacional de Montenegro), serà l’hora d’agafar el cotxe i anar-nos-en en direcció a la Badia de Kotor.

Per obtenir les millors vistes, agafarem la carretera que en el dia anterior vàrem fer per anar fins al Mausoleu de Njegos. Abans d’arribar a l’aparcament del Mausoleu, a mà esquerra hi ha un trencall que indica “Kotor”.

Just en el creuament de la fotografia, com hem dit, hi ha un petit cartell que indica la direcció cap a Kotor. Al principi sembla una pista sense asfaltar però, no ho dubtis, segueix cap endavant perquè és una de les carreteres més impressionants que haurem recorregut mai. Sempre en descens, 32 corbes tancades ens apropen cap al paratge més bonic del país, la Badia de Kotor. Més que una carretera, sembla un mirador natural del fiord. No podràs evitar de parar-te cada pocs metres. La carretera és simplement espectacular.

Des del trencall que hem dit fins a Kotor hi ha uns 29,9 kilòmetres (que es fan segons google maps en uns 48 minuts). Els primers 9 kilòmetres son per una carretera estreta sense nomenclatura. Els següents kilòmetres son per la carretera P1. En els primers kilòmetres és on hi ha els millors miradors de la Badia de Kotor, que coincideixen amb la màxima alçada de la carretera. Un cop a la carretera P1 arribarem al “Kotor Serpentine”, una successió endiablada de corbes que converteix aquesta carretera amb una mena d’escala gegant que baixa per la muntanya:

Finalment arribem al poble de Kotor, i anirem a buscar el nostre allotjament per a deixar-hi aparcat el cotxe i així no tenir-lo de tocar. En aquest allotjament ens hi estarem 3 nits, temps suficient per veure al complet aquesta meravella de la naturalesa de la Badia de Kotor:

Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Nice apartment near the Old Town. Adreça: Škaljari bb. KOTOR. Preu: 44,00€/nit (total de 132€) 2) Apartments Casa Mia. Adreça: Dobrota bb. KOTOR. Preu: 64,00€/nit (total de 192€)

En el temps que ens queda del dia d’avui, visitarem el poble de Kotor i explorarem tots els racons per dins les muralles. La millor recomanació que us podem fer és que visitem el poble de Kotor per la tarda, quan tots els turistes que desembarquen en els creuers ja han marxat. I així ho hem planificat. Així sí, estrets i laberíntics carrers empedrats, places amb molt d’ambient, zones desertes només per a tu, i la sensació d’estar en una ciutat única.

El nostre passeig per el casc antic de Kotor començarà per la Porta Marina o entrada principal de la ciutat.

La Porta Marina, enfront de la Badia, és el millor lloc per iniciar la visita. Intenta imaginar-t’ho com era en el passat, sense carretera i aparcament, només una gran plaça triangular junt al mar i un port en el que atracaven els velers. Com a Venècia, l’accés principal a Kotor era per mar i sobre la Porta Marina el lleó alat de la Serenísima República donava la benvinguda als visitants. Ara, la placa està incrustada en el mur, una mica a la dreta, i en la porta hi ha una inscripció menys romàntica que commemora la data de l’alliberació de Kotor durant la Segona Guerra Mundial.

La Porta Marina data de 1555 i està decorada amb motius renaixentistes i barrocs. Hi ha un relleu gòtic del segle XV en el cantó dret del passatge voltat, que representa a la Verge i a Crist en el tron. Després de passar la porta arribes a la plaça principal de Kotor, la Plaça d’Armes (Trg od oruzja), avui plena de terrasses.

La Plaça està presidida per una preciosa Torre del Rellotge d’estil barroc (segle XVII) i una picota piramidal en la que els criminals eren castigats per les seves malifetes. Les seqüeles dels nombrosos terratrèmols i guerres son evidents en gran part de la ciutat i aquests dos monuments no en són una excepció. La picota és una rèplica de l’original que fou destruït durant la Segona Guerra Mundial, i la Torre del Rellotge està lleugerament inclinada per l’efecte de varis terratrèmols sobre els seus fonaments. La inclinació és particularment evident quan se la mira des del costat dret.

En l’extrem esquerre de la plaça hi ha l’Arsenal Venecià (edifici de la dreta), antic dipòsit d’armes del que rep el nom la plaça. El carreró a la seva esquerra porta al que era un dels baluarts, anomenat “Citadela”, i que té una vista fantàstica de la Badia i de la ciutat amb les seves muralles. A l’esquerra de l’Arsenal està el Vell Ajuntament, que data de 1762 però fou completament remodelat en estil neoclàssic en el 1904. La façana que dóna a la plaça va resultar molt danyada per el terratrèmol de 1979 i va tenir que ésser completament renovada. Des de la seva construcció fins a l’actualitat l’edifici ha servit per a molts propòsits, incloent un teatre durant la ocupació francesa i des de llavors els locals el coneixen com el Teatre Francès o de Napoleó. Actualment és un hotel de luxe.

L’edifici allargat amb la balconada coberta és el Palau del Príncep o residència del Prebost venecià. És un edifici modest construït en el 1763 amb funcions militars: va servir com a magatzem i presó militar, i per allotjar a soldats i oficials. La torre massissa que està a l’extrem del palau, junt enfront de la Torre del Rellotge, era un edifici de la guàrdia de la ciutat.

Enfront de la torre del rellotge, a l’altre cantó de la Plaça, hi ha els Palaus Bizanci i Beskuca. El Palau Bizanti és del segle XIV i és l’edifici de tres plantes en el que està l’oficina de correus. Els Bizantis foren una família rica i eminent de Kotor el membre més notable de la qual fou un tal Gerolamo, que va comandar la única galera de Kotor que va participar a la batalla de Lepant, la “San Trifón”. Lamentablement no va tenir molta fortuna, doncs el navili estava entre les 15 galeres cristianes enfonsades el dia de la batalla, de una armada composta per 232 naus. Del Palau Beskuca hi destaca el bonic portal gòtic en la travessera al seu cantó esquerre. Aquest portal pertanyia originàriament al Palau Bizanti, però es va traslladar aquí després del terratrèmol de 1667. Els Beskuca son coneguts per un arrogant avant-passat, el compte Jozo, qui públicament es va proposar posseir cent cases. Com que el seu cognom no era molt prometedor, doncs Beskuca significa literalment “sense casa”, el va canviar per “Stokuca”, en el que sto significa “Cent”. Jozo no va aconseguir el seu ambiciós objectiu i els seus descendents varen recuperar l’antic cognom.

El carrer entre ambdós edificis porta a la Plaça de la Farina, que s’anomena així per els magatzems que hi havia abans aquí. A l’entrada de la plaça s’hi troba el Cafè Cesare, que fou una capella construïda en el 1345 per a la família Buca, tal i com reflexa la placa que està penjada en el mur original de l’església, i que ara està integrat en la paret del cafè. Els edificis més cridaners de la plaça son els palaus Pima i Buca.

Passant la Plaça de la Farina s’arriba a la Plaça central de Kotor que està dominada per la catedral de San Trifón, però que té altres edificis interessants com l’Ajuntament, el primer a la dreta, i el Palau Episcopal, a l’esquerra de la catedral. Aquest palau és la seu de la diòcesis de Kotor, que és la institució activa més antiga de la ciutat i de la que es conserven proves de la seva existència tant enrere com a l’any 530. L’actual seu de la diòcesis fou part del Palau de la família Drago abans de que fos donat a l’Església Catòlica en el 1333. La majoria de l’arquitectura gòtica de Kotor fou destruïda durant els successius terratrèmols, incloent aquest palau que es va reconstruir en un barroc molt modest; però es conserven alguns bonics elements gòtics, com la finestra en la galeria que connecta el palau amb el episcopat.

La primera església dedicada a San Trifón es va construir en el segle IX, però fou substituïda per una catedral romànica tres segles després. La barreja renaixentista i barroca de l’edifici actual es deu a les reformes successives després de cada terratrèmol, dels quals el pitjor fou probablement el de 1667 quan les torres i la façana es van esfondrar sobre el Palau del Príncep, matant al Prebost venecià i a tota la seva família. Més tard tant el pòrtic com les torres es varen reconstruir en estil barroc, i la residencia del Prebost es va traslladar a un lloc més segur en la Plaça d’Armes. La nau de la dreta també fou enderrocada completament i reconstruïda a finals del segle XIX, com s’observa clarament des de l’interior.

L’església consta de tres naus separades per pilastres i columnes que es creu que provenen d’algun temple romà de les rodalies. En l’intradós d’alguns arcs es conserven restes de les pintures murals que antigament cobrien tot l’interior de l’església. Començant la visita per la nau de la dreta, als peus de la mateixa hi ha un sarcòfag de pedra amb les restes d’Andrea Saracenis, i sobre ell, la Crucifixió de Jacopo da Ponte Bassano, un dels pintors més destacats del Cinquecento venecià. Kotor va patir varis brots de plaga, així que el primer altar de la nau està consagrat a Sant Roc, el sant del segle XIV que va dedicar la seva vida a cuidar dels infectats de la pesta negra, de la que ell mateix es va contagiar i va patir greus seqüeles en una cama, com mostra l’estàtua. Una mica més endavant està l’altar de la Santa creu i en l’absis un altar de plata de finals del segle XVII que solia ser part de l’altar principal de la catedral.

L’absis central està decorat amb un retaule daurat realitzat per orfebres locals en el segle XV, però l’obra d’art més destacada de tota la catedral és el cibori, una peça mestra de 1362 amb una banda amb relleus que narren escenes de la vida de San Trifón. En la nau de l’esquerra hi ha un altar dedicat a Sant Nicolau i un altre a la Verge María. L’últim conté una icona de plata molt voluminosa i una col·lecció d’ofrenes votives a la verge, moltes de les quals les feren els mariners per sobreviure a dificultats durant les seves travesses.

Junt amb aquest altar i just enfront de l’entrada està l’escalinata que porta al reliquiari, que fou afegit a la catedral a finals del segle XVII. La capella barroca està tancada per una tanca de metall de la que hi penja un estremidor crucifix de fusta del segle XIII. Les relíquies de San Trifón estan en la urna de marbre que sostenen dos àngels i en la que hi ha una estàtua pregant del sant, tot obra de l’escultor venecià Francesco Penso Cabianca. El sarcòfag de plata conté les relíquies del cos, mentres que la urna daurada a la seva dreta guarda el “Cap Gloriós” del sant. Les vitrines de la capella exhibeixen unes altres 58 relíquies, entre les que està una suposada estella de la Santa Creu.

L’entrada a la catedral costa 2,5€ per persona i obre de 9h a 20h durant els mesos estivals. Com hem dit, estem parlant d’una de les catedrals més antigues d’Europa.

Des de la plaça San Trifón, passant sota de l’arc del Palau Drago s’arriba a l’antiga Presó Austríaca, un massís edifici ubicat en una preciosa i pintoresca placeta amb una font de bronze de lo més elegant i que encara funciona. Mirant a la font, les escales de la dreta porten a una minúscula església ortodoxa consagrada a Sant Pere de Cetinje (Sveti Petar Cetinjski). Darrera de l’església, girant a la dreta i després a l’esquerra per el primer o segon carreró s’arriba a la Plaça del Museu, en la que l’edifici més important és el Palau Grgurina que alberga el Museu Marítim:

La noble família dels Grgurina es va traslladar a Kotor durant el segle XVII des de Istria, en el nord de Croàcia, i durant el XVIII es construïren aquest palau barroc amb pedra de la també croata illa de Korcula. Un dels membres de la família, el Bisbe Marco Antonio Grgurina va donar l’edifici per a usos públics i des de llavors ha albergat successivament l’administració de la ciutat, el quarter militar austríac, el govern del districte, el primer museu de l’Armada de la Boka Kotorska, i finalment, des del final de la Segona Guerra Mundial, el Museu Marítim de Montenegro (Pomorski muzej).

Aquest interessant museu ajuda a entendre la importància de Kotor en la història del Mediterrani i la intensa relació entre el mar i la ciutat. L’exposició inclou un gran nombre de maquetes navals, vells mapes i plànols, armes, retrats dels mariners més anomenats de la Boka, i records dels episodis més heroics de la història marítima local. Desgraciadament no hi ha panells explicatius en anglès, però si no has optat per l’audioguia pots preguntar a alguns dels guies en les sales, que estaran encantats d’ajudar-te.

En juliol i agost, el museu obre tots els dies de 8h a 23h. L’entrada val 2€ per persona i disposen d’audio-guies en cinc idiomes diferents (2€).

Anant per el carrer de l’esquerre del museu s’arriba a la font més bonica i antiga de la ciutat, de finals del segle XVII, coneguda com a Karampana. Durant molt de temps fou la única font d’aigua potable de la ciutat, al voltant de la qual les dones s’hi reunien per rentar les robes i, com diuen els locals, parlar de les últimes xafarderies. El mecanisme encara funciona, i després de provar una mica, és fàcil de trobar la posició per mantenir corrent el doll d’aigua.

Deixant la Karampana a l’esquerra s’arriba a la Plaça de Sant Lluc, que és una altra de les més característiques de la ciutat. L’església que li dóna nom a la plaça està graciosament ubicada a la dreta, sense cap tipus d’ordre aparent amb la distribució del conjunt. Darrera de l’absis de l’església hi ha un carreró que porta a una altra placeta (Plaça de la Llet), en la que hi ha una altra font i un preciós edifici barroc amb una imponent escala, reconvertit en hotelet de luxe. De tornada a la plaça de Sant Lluc, a més de l’església homònima està la de Sant Nicolau.

Església de Sant Lluc: Aquesta capelleta es va construir en el 1195 i és l’únic edifici històric que no ha sofert grans danys durant els terratrèmols que varen destruir la ciutat en el passat mil·lenni. L’exterior és romànic mentres que l’interior estava decorat amb frescos seguint els cànons bizantins, però només es conserva un fragment en el mur dret. El retaule és del segle XVII i l’autor és Dimitrije, mestre fundador de l’escola dels Rafailovici, que va produir les millors icones de Montenegro. Durant el segle XVIII es va afegir a l’esquerra del retaule una capelleta encantadora coberta amb frescos pintats per mestres cretencs i dedicada a Sant Espiridón.

Originàriament aquesta església fou el principal temple catòlic de la ciutat, però l’arribada massiva de refugiats montenegrins fugint dels turcs a mitjans del segle XVII va portar a què s’instal·lés un altar ortodox a l’església. El temple fou usat per ambdues confessions fins que l’altar catòlic fou retirat durant l’ocupació de la ciutat per les tropes de Napoleó.

L’església és oberta de 9h a 13h i de 17h a 22h. Entrada gratuïta.

Església de Sant Nicolau: En aquest lloc hi havia un monestir dominic consagrat a Sant Nicolau (Sveti Nikola) i construït en el segle XVI, però un incendi el va arrasar en 1896 i pocs anys després es va construir aquesta església en estil pseudo-bizantí. És difícil dir si crida més l’atenció la “mole” de l’edifici o la vistosa bandera de l’església ortodoxa serbia que penja de la façana. A dins no hi ha res realment interessant, excepte una altra gran bandera penjant del cor i un iconostasi neoclàssic amb quatre enormes icones hiperrealistes gràcies a l’efecte de la curvatura del panell de fusta.

L’església és oberta de 8h a 13h i de 17h a 22h. Entrada gratuïta.

Deixant l’església de Sant Nicolau a l’esquerra s’arriba a la placeta de Santa Maria, presidida per l’església homònima, coneguda també com a Església de la beata Hosanna (Crkva Blazene Ozane). Es va construir en el 1221 en estil romànic i poc després l’interior fou cobert de frescos pintats per mestres grecs, dels quals es conserva la firma d’un, MANOΥΛΩζ, en l’espatlla de Sant Gabriel, en el mur a la dreta de l’entrada. El campanar es va afegir molt més tard, a finals del segle XVIII, i la porta de bronze que representa escenes de la vida de la beata la va realitzar en el 1985 l’escultor croat Vasko Lipovac. Desgraciadament, aquesta bonica església està quasi sempre tancada, excepte en els horaris de missa (dijous a les 20h durant l’estiu) o ocasionalment durant concerts de música clàssica durant l’estiu.

En el primer altar de la nau, a l’esquerra, es conserva en un sarcòfag de vidre la mòmia de la beata Hosana. Les mans de la mòmia son visibles creuades sobre el pit; afortunadament la resta del cos està cobert amb un hàbit i la cara amb una màscara. Hosana va néixer en el 1493 en un petit poble en el Montenegro muntanyós, filla de pares ortodoxes i anomenada Katarina Kosic com a nom de pila. Era una pastoreta que des de molt petita va començar a tenir estranyes visions mentres guardava el bestiar. Als 12 anys es va mudar a Kotor a servir en el palau de la família Buca, i fou probablement per la influència dels seus patrons catòlics per lo què Catarina es va convertir al catolicisme. En el 1515 va ingressar en la ordre de les dominiques amb el nom de Hosanna en honor a la també beata Hosanna de Mantúa, que era contemporània seva. Fou una anacoreta que va viure més de 50 anys tancada en una cel·la en la que rebia visites dels ciutadans de Kotor que buscaven consell i protecció, com en 1539, quan segons la tradició local la ciutat fou assetjada per el capità Barbarroja amb 200 vaixells i 30.000 homes, ni més ni menys. Considerant les dimensions de la Badia i de la ciutat mateixa, comprensiblement els habitants estaven terroritzats, però, i qui sap si gràcies a la intercessió de Hosana, varen aconseguir resistir al setge. Hosana fou beatificada en el 1934 i actualment es considera, junt amb Sant Trifón, patrona de Kotor.

Darrera de l’església de Santa Maria està el Palau Grubonja, que data del segle XVI però fou completament reconstruït en el 1955, quan es va desmuntar i es va refer pedra a pedra. L’interès de l’edifici els ho dóna l’escut d’armes amb la calavera, la serp, els ossos i el monograma de Crist IHS, pel que se’l considera l’emblema de la farmàcia de la ciutat, que es menciona per primera vegada en l’any 1326. En la cantonada oposada de la plaça, darrera de la font hi ha unes escales que menen a una part de les muralles en la que durant l’estiu s’instal·la un escenari per a concerts i balls folklòrics. Des d’allí hi ha també una bonica vista del rierol Skurda.

La porta de la ciutat en aquesta plaça és l’accés nord a la ciutat, l’anomenada Porta del Riu. Sobre ella, en la part exterior, hi ha una placa amb el lleó alat venecià de Sant Marc i altres amb textos en llatí que recorden que la porta es va construir en 1540 per a commemorar la defensa victoriosa de la ciutat contra l’atac de Barbarroja l’any anterior.

Originàriament hi havia un pont de fusta llevadís per a creuar el riu Skurda, que portava al “mercat montenegrí”. I és que des d’aquí, mirant al turó darrera la muralla es veu la carretera que, serpentejant i empinadíssima, era expressivament anomenada l’”escala de Cattaro” (“The Kottor Ladder”) i fou fins al 1879 l’únic camí al Montenegro interior. Per aquí descendien els montenegrins de Cetinje i Njegusi per vendre la seva carn, mel, llets i formatges, i pujaven carregant amb productes d’artesania i armes per la seva resistència contra els turcs. Fins la cima hi ha uns 20 kilòmetres, encara que es pot recórrer un tram menor i accedir a la part alta de les muralles a través d’una porta anomenada “Spiljarska”.

La nostra intenció no és fer la “the Kottor Ladder”, únicament ens interessaria arribar fins a la Fortalesa de Sant Joan, fins a la qual hi ha uns 1350 graons i s’accedeix per dins les muralles de la ciutat. És un mirador privilegiat amb unes vistes d’infart:

Per accedir per les muralles i arribar-hi, és necessari pagar una entrada de 2€ per persona. Els horaris d’obertura de les muralles son de les 8h del matí a les 20h del vespre, durant els mesos d’estiu.

Si us interessa, també hi ha la possibilitat de realitzar un tour gratuït guiat per la ciutat de Kottor. S’anomena “Free Walking Tour”, i surt tots els dies a les 11h del matí. Surt de la torre del rellotge. Té una durada d’1 hora i 30 minuts. Us deixo l’enllaç: KOTOR FREE CITY TOUR (montenegrohostel.com) Per finalitzar amb les atraccions de la ciutat de Kotor, us hem de comentar una última cosa. Kotor és coneguda com la ciutat dels gats. I hi ha el Museu del Gat a Kotor (Kotor Cats Museum). Nosaltres us el recomanem. S’ubica darrera de la Plaça d’Armes. La idea de crear un museu dedicat als gats va néixer després d’haver confluït en les col·leccions del Centre Internacional per l’Adopció dels Gats “Badoer” de Venècia un important llegat per part de la contesa Francesca Montereale Mantica. Aquest material unit a lo acumulat en els últims 10 anys, s’ha revelat extremadament interessant i abasta principalment moltes àrees de la gràfica distribuït en les següents seccions: gravats antics, litografies, targetes de felicitació, targetes postals, fotografies, cartells, menús, monedes, segells, factures comercials, publicitat, llibres infantils, quaderns escolars, caixes, articles per el tabac, etc…

Així doncs, un cop visitada la ciutat de Kotor i haver explorat a tots els seus racons i raconets, donem per finalitzada la jornada del dia d’avui, que ha estat un dels dies més intensos del viatge.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 46,40km en un temps de 1h 15min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m36!1m12!1m3!1d19814.12109402122!2d18.7773020097852!3d42.419502635701434!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m21!3e0!4m5!1s0x134dce7cafd1374b%3A0x6a1d416bda8b4c56!2zQ2V0aW5qZSDQptC10YLQuNGa0LU!3m2!1d42.3930959!2d18.9115964!4m3!3m2!1d42.4005758!2d18.8272629!4m3!3m2!1d42.4256101!2d18.800152399999998!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2zS290b3Ig0JrQvtGC0L7RgA!3m2!1d42.424662!2d18.771234!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650636591148!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I ja som en un altra visita a un Parc Nacional, en aquest cas, el de Lovcen. Per conèixer el parc farem una de les caminades més famoses i espectaculars pel mateix. El trekking es diu “The wolf trail i Babina Glava”. Seguidament agafarem una carretera panoràmica i ens n’anirem al Mausoleu de Njegos, el qual és un lloc simbòlic de Montenegro, i a través de la plataforma Vidikovac tens unes increïbles vistes del Parc Nacional. Finalment, retornarem a Cetinje i anirem a visitar una cova: la Lipa Cave, una cova kàrstica espectacular ubicada a 5 kilòmetres de Cetinje.

Som a Cetinje i avui visitem el Parc Nacional número 4 del país (abans hem vist el de Durmitor, el de Biogradska, i el del Llac Skadar). Ara només ens en quedarà un, el cinquè, anomenat Parc Nacional Prokletije, ubicat al nord-est del país, el qual el deixarem per un altre viatge.

La nostra intenció és començar el dia fent un trekking dels importants del Parc Nacional, amb grans vistes dels entorns, tant de la costa de Budva com de la Badia de Boka. Sortirem de Cetinje cap a l’oest en direcció al Parc Nacional, i agafarem la carretera que porta al Mausoleu de Njegos, però no hi arribarem. Farem 13,3 kilòmetres de carretera (en uns 22 minuts) i aparcarem a prop de l’Hotel Ivanov Konak, que és des del punt on comença el trekking. Abans de començar el mateix, ens n’anirem al Centre de Visitants que hi ha a prop, per tenir la informació actualitzada de la nostra ruta, i per obtenir mapes si cal.

“The Wolf Trail” és una caminada absolutament bonica a fer en qualsevol temporada. Recorres el camí sota un sol abrasador d’estiu, però el bosc es torna d’un impressionant to ataronjat fosc en la tardor i, segons l’oficina de turisme local, el camí s’assembla a un paradís hivernal quan neva. El camí és circular, en la seva major part és pla i bastant curt, amb 10,5 kilòmetres en total, i té nombrosos miradors impressionants. El paisatge canvia varies vegades al llarg de la caminada: camines per la vall, el bosc, el poble i els turons rocosos. Els dos punts principals son el poble de Dolovi i el pic de Babina Glava (1.474m). En la cima, seràs recompensat amb una vista veritablement impressionant de la Riviera de Budva, la muntanya de Tivat i la badia de Boka. La part sud del Parc Nacional Lovcen té molta vida salvatge, inclosos óssos i llops, d’aquí el nom del camí. No obstant, no ens hem de preocupar, ja que no trobarem cap animal salvatge en l’àrea de la ruta que fem.

Aquest camí és una caminada increïble i fàcil que ofereix moltes vistes excel·lents. Et proposem fer el camí circular en el sentit de les agulles del rellotge. A l’estiu, t’aconsello que comencis d’hora, ja que la última part de Dolovi sol ésser bastant calorosa perquè no hi ha moltes ombres. Has de contar que el facis amb el sentit que el facis, estaràs sota el sol aproximadament 1 hora. La major part del bucle està ombrejat pels arbres, el qual és bastant sorprenent.

La caminada comença a l’esquerra de l’Hotel Ivanov Konak. És un carrer asfaltat que va a Dolovi. Després de 10 minuts, arribaràs a un sender a l’esquerra on has de decidir si fas el bucle en el sentit de les agulles del rellotge o en el sentit contrari. Els pics estan bastant a prop d’aquí. Si segueixes el carrer, passaràs primer per el petit poble de Dolovi.

Com hem dit, doncs, proposem que triem a l’esquerra. El camí realment no s’obre fins que estàs en els camins laterals cap als pics.

Passem per un bosc fins al trencall de Babina Glava. El camí és fàcil i ombrejat. Seguirem caminant cap a l’esquerra. Aviat arribarem a la bifurcació de Babina Glava (1.474m). Només et portarà uns 20 minuts arribar fins allí. En la bifurcació, les senyals son bastant confoses. Una senyal diu una longitud diferent a l’altra… De totes formes, continua per aquest camí durant un parell de minuts i ja obtindràs unes vistes impressionants dels pics de Lovcen.

Un parell de corbes més tard, pots gaudir de la nostra primera ullada a la badia i la costa de Boka. Continuar costa amunt per arribar a la cima. És una vista realment impressionant de la Riviera de Budva i de la Badia de Boka. Ja som al cim de Babina Glava.

Utilitzem aquest lloc per refrigerar-nos i menjar alguna cosa i continuem amb la resta del camí. Aquesta primera part del camí ha estat molt espectacular, sobretot després de veure la vista des de Babina Glava. La segona part del camí (la resta) potser no ho serà tant, però tanmateix, és un bon passeig després de tot. Un cop que retornem al camí principal, ens hem de mantenir a l’esquerra. Arribarem a un mirador amb una plataforma de fusta.

La ruta de senderisme comença a posar-se més assolellada i finalment baixa fins al poble de Dolovi.

Quan arribis al carrer asfaltat, veuràs un cartell que diu: “Ivanova Korita 1 km” i “Ivanova Korita 2,6 km”. Escull els 2,6 kilòmetres per a tornar a aquell hotel d’on has començat la ruta.

Existeixen rutes alternatives al camí marcat i realitzat: també pots caminar fins a Babina Glava a través de Majstori. O pots començar a “Wolf Trail”, caminar fins a Babina Glava i llavors ometre Dolovi, i agafar un camí diferent de retorn.

En resum, hem fet un camí panoràmic al voltant del Parc Nacional de Lovcen, amb un desviament opcional al mirador panoràmic de 360º a Babina Glava. Tornem a través del pintoresc poble de muntanya de Dolovi. Menjar i beure disponible en el restaurant al costat del punt de partida. No serà el cas, perquè la idea és portar-nos un pícnic. La caminada ens ha ocupat en total unes 3 hores.

Finalitzada la caminada, anirem fins a un altre dels monuments estrella del Parc Nacional de Lovcen. Ens encaminarem cap al Mausoleu de Njegos. Es tracta d’una excursió molt popular a uns 40 minuts de distància de Cetinje, a un dels llocs més simbòlics del país i on està enterrat Petar II.

Lo que el fa especial, per els que no som del país, no és la tomba en sí, sinó l’emplaçament a dalt del Mont Negre, que és el que li dóna el nom al país, i es veu una panoràmica de tot el Parc de Lovcen. Es diu que és una de les estampes més boniques de Montenegro. El preu per entrar al Mausoleu de Njegos és de 5€ per persona (i 2,5€ els nens), i el preu per entrar al Parc Nacional de Lovcen, és de 2€ per persona i dia.

El monument més gran i important del Parc Nacional de Lovcen és el Mausoleu de Petar II Petrovic Njegos, ubicat en la cima del pic Jezerski. És el lloc del seu enterrament, que fou escollit per el propi Njegos com el seu últim desig.

Petar II Petrovic-Njegos fou un Príncep Bisbe de Montenegro, poeta i filòsof, les obres del qual son àmpliament considerades com les més importants de la literatura montenegrina i serbia. Njegos és ben conegut pel seu poema èpic “Gorski vijenac” (la Corona de la Muntanya), considerat una obra mestra de la literatura serbia i eslava del sud, i la epopeia nacional de Montenegro, Serbia i Yugoslavia. Originalment, Njegos fou enterrat en la petita capella que havia construït en la seva vida. Després de que la capella fou destruïda per l’exèrcit austro-hongarès en la Primera Guerra Mundial, la nova capella fou construïda en el 1925.

Heroi nacional de Montenegro, el mausoleu de Petar Petrovic Njegos està en lo més alt d’una espectacular muntanya del Parc Nacional de Lovcen.

Visitarem el Mausoleu de Njegos, el més alt del món. Aquesta és la tomba de tota una icona montenegrina: Petar Petrovic II Njegos.

El mausoleu està ubicat en el segon pic més alt de la muntanya de Lovcen. I és tot un símbol pels habitants del país. Posseeix una espectacular vista circular que ofereix una experiència única.

Quan el dia és clar, des d’allí es pot inclús veure’s la costa italiana. Però a més, el Mont Lovcen va ésser proclamat parc nacional en el 1952 i posseeix un important patrimoni històric, cultural i arquitectònic.

El mausoleu de Njegos està situat a 1700 metres sobre el nivell del mar. S’accedeix a ell a través d’un estret túnel amb quasi 500 graons.

En el centenari de la mort de Njegos, en 1951, el govern montenegrí va decidir construir el mausoleu en honor del nom i l’obra del gran poeta. El famós escultor croat Ivan Mestrovic fou contractat per el projecte.

A l’entrar en el Mausoleu, hi ha dues escultures de mare i filla, ambdues de la família de Njegos, segons alguns historiadors. En el centre del Mausoleu hi ha una figura de Njegos amb una àguila amb les ales obertes. A sota, en la cripta del Mausoleu, hi ha la tomba de Njegos.

Darrera del Mausoleu hi continua un camí empedrat fins a una plataforma d’observació del paisatge (mirador). S’ubica a uns 100 metres del mausoleu. Les vistes son a 360º i son impressionants. La plataforma s’anomena plataforma Vidikovac.

Un cop observada la panoràmica, anirem fins a l’aparcament on tenim el cotxe, el qual està ubicat a 1 kilòmetre abans del mausoleu, i desfarem la carretera panoràmica fins a Cetinje, la qual son uns 18,8 kilòmetres que es fan amb uns 32 minuts. La carretera està plena de miradors, ja que estem al mig del Parc Nacional de Lovcen.

Un cop arribem a Cetinje, la nostra intenció és anar a visitar la cova de Lipa Cave, ubicada a 5 kilòmetres al sud-est de Cetinje. És una cova kàrstica que té un sistema d’uns 2,5 kilòmetres de passatges i passadissos, cosa que la converteix en una de les coves més grans de Montenegro.

Per entrar has de reservar un tour que en la temporada estival son a les 10h, 11:30h, 13h, 14:30h i 16h. T’has de presentar un quart d’hora abans del teu tour en l’aparcament del recinte. Els tours tenen una durada de 1 hora, i els preus son de 29,90€ el pack familiar.

La diferència d’elevació entre el punt més alt i el més baix del sistema de coves és de més de 300 metres. En el 2015, s’havia explorat i inspeccionat un total de 3.512 metres de la cova. Part de la cova conté un riu subterrani. La temperatura a la cova és de 8 a 12ºC.

La cova de Lipa és la primera i única cova a Montenegro accessible per a visites en grup. Es manté a través d’una associació entre l’empresa privada i el municipi. En el territori de Cetinje hi ha més de 1.000 objectes espeleològics, dels quals els més significatius son la cova de Lipa, la cova de Obod i la cova de Cetinje. D’aquests, la cova de Lipa té els passatges més llargs i el major nombre de formacions de coves conservades. La majoria de les coves de la zona estan cobertes de neu i gel durant la major part de l’any, per lo que la cova de Lipa és la més coneguda.

A partir de 2015, la cova només es pot visitar si els visitants estan acompanyats per guies capacitats en recorreguts especials. A més del seu paper en la preservació de les formacions de coves, els guies expliquen als visitants sobre la cova i la seva història. Abans d’obrir-se de forma permanent el 13 de juliol de 2015, la cova de Lipa havia estat oberta als visitants només en dues ocasions. La cova és una de les principals atraccions de Montenegro.

Visitada la cova ens en tornarem a Cetinje a descansar al nostre allotjament, o a passejar per la població.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 49,30km en un temps de 1h 23min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m43!1m12!1m3!1d47153.450603761834!2d18.853944843190433!3d42.383215071292106!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m28!3e0!4m5!1s0x134dce7cafd1374b%3A0x6a1d416bda8b4c56!2zQ2V0aW5qZSDQptC10YLQuNGa0LU!3m2!1d42.3930959!2d18.9115964!4m4!1s0x134dcd0e491264b3%3A0xa612879e01e72eb7!3m2!1d42.379482499999995!2d18.8324383!4m4!1s0x134dcd1002a6e1db%3A0x51ba9b14b0895ef6!3m2!1d42.3970656!2d18.8432539!4m4!1s0x134dcfb36e085525%3A0x2ba1b09c1d3c63cd!3m2!1d42.3668536!2d18.953171899999997!4m5!1s0x134dce7cafd1374b%3A0x6a1d416bda8b4c56!2sCetinje%2C%20Montenegro!3m2!1d42.3930959!2d18.9115964!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650634189212!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I continuem amb la road-trip després d’una petita pausa a Sveti Stefan. Avui visitarem els àmbits de la ciutat de Budva, concentrant-nos en la visita al seu preciós casc històric, i per la tarda, farem una sortida contractada amb vaixell per anar a visitar l’illa de Hawai i altres atraccions. Després, amb el cotxe, ens desplaçarem fins a l’antiga capital de Montenegro, Cetinje, passant per una carretera panoràmica força espectacular. Bé, doncs, comencem.

Deixem enrere el nostre allotjament de Sveti Stefan i ens desplacem fins a Budva, concretament fins al Casc Històric de la població (Stari Grad). Son uns 10,2km que es fan en uns 18 minuts, producte del tràfic que hi ha a Budva.

Budva és la ciutat de la festa Montenegrina. Se la coneix com la Miami de Montenegro, i si passeges pel seu port, només en veure els seus iots, sabràs de què estem parlant. És la ciutat més explotada per i per al turisme de tot Montenegro, i és el destí oficial dels viatgers russos amb ganes de platja i festa. O t’agrada o la odies. La meva opinió? És veritat que té un ambient molt caspós, russos amb ganes d’alcohol i milers d’allotjaments per totes les zones. Però, només amb un passeig per la part antiga de la ciutat ja compensa la visita.

Encara que fou destruïda per un terratrèmol a finals dels anys setanta, ha estat completament reconstruïda deixant-nos belles postals. Les platges de Budva tenen una ocupació molt alta però també son espectaculars. Per mi, sí val la pena visitar Budva.

Budva és una de les ciutats més antigues del Mediterrani, ja que el seu origen es remunta al segle V abans de Crist. Aquesta llarga història l’ha enriquit amb un interessant patrimoni que s’aprecia en el seu casc antic i en la seva increïble arquitectura que delecta a qui la mira. A més, el seu entorn representat per muntanyes i el Mar Adriàtic li sumen encant a un lloc, ja de per sí, encantador.

La ciutat es troba ubicada en una península que s’endinsa en les aigües idíl·liques de l’Adriàtic. Al voltant de la seva part antiga (Ciutat Vella) s’obren una sèrie de muralles fortificades que cuiden una llarga i rica història. És una de les ciutats més importants, en lo que a història respecta, de la costa dels Balcans. La Ciutat Nova o part més moderna concentra una bona quantitat d’hotels, restaurants, bars, botigues i centres comercials. Son dos mons diferents separats per una muralla que mostren ambdues cares de la ciutat.

Antigament, la part vella de Budva estava ubicada en una petita illa, la qual es va unir al continent per mitjà d’una franja de sorra que va donar lloc a la península actual on es troba la ciutat. Recórrer el casc antic emmurallat, amb els seus carrers estrets, carrerons i boniques placetes et transportarà a la Venècia medieval. Alhora, la Ciutat Vella de Budva (Stari Grad) conserva les seves boniques muralles del segle XV al XVI i conta amb dos portes d’accés (una porta de mar i una porta de terra), muralles i torres.

En el 1979, un terrible terratrèmol va destruir gairebé del tot el centre històric de Budva. Malgrat això, va aconseguir ésser reconstruïda fidelment amb el seu antic estil venecià, seguint al peu de la lletra els plànols i mapes dels arxius històrics.

Dins dels murs que rodegen la Ciutat Vella es troben molts dels edificis més antics, cases i esglésies, a més de la ciutadella. Entre els monuments més emblemàtics podem nombrar l’Església de Sant Joan Baptista i l’Església de la Santíssima Trinitat, del segle XIX.

En la punta de la Ciutat Vella es troben les fortificacions de la Ciutadella, un castell venecià que va jugar un rol clau en la defensa de la ciutat. Aquesta antiga fortalesa va constituir el principal bastió defensiu de Budva, protegint-la dels atacs marítims gràcies a les seves muralles, edificis militars i torrasses.

L’origen de la Ciutadella de Budva es remunta a l’any 840, encara que posteriorment fou reconstruïda per complet en varies èpoques. Les excavacions realitzades en el lloc, varen treure a la llum les restes de l’antiga necròpolis grega, que certifiquen que va albergar també la acròpolis, molt abans de que els venecians aixequessin els murs defensius.

El complex que veuràs avui en dia és un dels atractius més importants de la ciutat i fou construït durant la ocupació austríaca, en el segle XIX. El seu interior acull un petit museu amb antiguitats medievals, una biblioteca plena de mapes, un restaurant i miradors amb vistes espectaculars del casc antic i el passeig marítim de Budva. Per altra banda, en la seva amplia terrassa hi té lloc el festival anual de teatre, un esdeveniment de fama internacional en el que tenen lloc concerts i espectacles de primera qualitat.

Cap al nord de la ciutadella, per mitjà d’un camí de vianants molt pintoresc, s’arriba a la bonica platja de Mogren, de la qual després et parlarem.

La part antiga de Budva posseeix varis temples per a visitar. El més important és l’Església de Sant Joan Baptista (Stevi Ivan), considerada una de les més antigues de la ciutat (es creu que fou construïda en el segle IX sobre les restes d’un temple del segle VII). Un dels emblemes de la ciutat és el seu alt campanar, un afegit neogòtic del segle XIX.

Trobaràs l’Església de Sant Joan Baptista al voltant de la plaça de Trg Izmedu Crkava. Fins al 1828 fou catedral, fins que la diòcesi es va traslladar a Kotor. No només et paris a apreciar la seva façana, visita també el seu interior on es conserven frescos de pintors venecians. Però, el seu element més distintiu és la imatge de la Verge de Budva, a la qual se li atribueixen propietats miraculoses. El seu origen es remunta al segle VIII i és venerada tant per catòlics com per ortodoxos.

Un altre dels imprescindibles de Budva és l’Església de Santa Maria de Punta, construïda en el segle IX. Aquest complex fou aixecat per monjos benedictins i el seu interior guarda artefactes religiosos únics. Alhora, la seva decoració amb frescs antics la doten d’una bellesa especial.

Finalment, trobem l’Església de la Santíssima Trinitat, construïda en l’any 1804. Posseeix una sola nau i en el seu interior descansen les restes de l’escriptor Stjepan Mitrov Ljubisa, un dels primers autors de la literatura en llengua sèrbia nascut a Budva. Aquest temple és un dels monuments més vius del període medieval i es situa a pocs metres de l’Església de Sant Joan. Ambdues estan construïdes en diferents estils arquitectònics que es complementen harmoniosament.

Budva posseeix una oferta cultural única. A més dels passejos per el seu centre històric, on s’aprecia l’estil venecià de les construccions, podràs gaudir de molts museus. L’activitat museística de Budva també té la seva història. La mateixa es remunta a 1962, moment en que començaren a ajuntar-se els materials descoberts en les excavacions realitzades entre 1957 i 1958. Aleshores, les col·leccions d’objectes arqueològics s’exhibien en espais que res tenien que veure amb museus. Això va començar a canviar després del terratrèmol de 1979, quan es descobriren elements excepcionalment valuosos. En total, es trobaren quatre mil restes de la necròpolis de Budva que varen obligar a la construcció d’un espai adequat on exhibir-les.

Un dels museus més importants és el Museu de la Ciutat de Budva, ubicat en el casc històric. Consisteix en un edifici petit distribuït en 3 pisos que cobreix la història de la ciutat des de la prehistòria fins al segle XX. Allí s’exhibeixen molts dels artefactes trobats després del terratrèmol que hem mencionat abans.

Una altra de les possibles visites és al Museu Marítim de Budva, ubicat dins de la ciutadella. És més aviat una biblioteca, doncs està plena de llibres, encara que conta també amb una exposició de mapes i maquetes de vaixells.

Dins del casc antic també hi trobaràs la Galeria Moderna, fundada en l’any 1972. Allí s’exposen una gran quantitat d’obres d’art que inclouen pintures, escultures, dibuixos i gravats d’artistes de Montenegro i de la ex Yugoslavia.

Fora de les muralles, en direcció nord-oest, hi trobaràs un pintoresc camí que voreja la costa per uns penya-segats i finalitza a la platja de Mogren. Al principi del recorregut et toparàs amb l’estàtua més famosa de Budva, coneguda com a “dancing girl”. La imatge de la ballarina està inspirada en una història d’amor entre ella i un mariner. Segons explica la llegenda, la jove enamorada anava diàriament a aquest lloc esperant al seu enamorat, que mai va retornar dels seus treballs en el mar. Cada matí ella ballava enfront al mar esperant que el vaixell retornés, encara que això mai va succeir.

Una creença popular diu que, si fregues l’estàtua de bronze tindràs sort, especialment en l’àmbit sentimental.

Abans o després de recórrer la Ciutat Vella pots passejar per la Ciutat Nova, també coneguda com a Budva Riviera. Aquesta cara de Budva mostra un sector molt modern i turístic que conta amb molts hotels i residencies de luxe enfront el mar. En aquest sector de la ciutat es troba un dels parcs aqüàtics més grans de la costa de l’Adriàtic. El centre conta amb més de 50 atraccions, piscines, tobogans, restaurants, bars i molt més. Sens dubte que és un gran lloc per conèixer en família.

El Passeig Marítim de Budva, anomenat Slovenska Obala, recorre tota la badia i està flanquejat per bars, restaurants i botigues de tot tipus. Té només 500 metres, per lo que et suggerim que no deixis de fer-lo. A més, condueix a una de les platges més boniques de Budva, la platja de Mogren 1 i 2. Lo millor és fer-lo al capvespre, quan l’atmosfera adquireix un aire romàntic especial i les vistes son boniques.

Al llarg del passeig marítim hi trobaràs casetes que ofereixen passejos en barca cap als voltants de Budva. Si desitges fer un passeig més llarg sense sortir de la costa, pots arribar fins a la badia de Kotor o visitar l’illa de Mamula i la Cova Blava. Els passejos més llargs condueixen cap a Sveti Stefan, un destí que ja coneixem.

La costa al voltant de Budva té aproximadament 21 kilòmetres de llarg i 17 boniques platges. Aquesta oferta tant àmplia, sumat a un clima mediterrani magnífic, és la raó principal per la qual Budva és l’epicentre turístic de Montenegro. Així que si busques platja i sol ja saps a on anar. Les platges de Budva son per tots els gustos i preferències. Platges de sorra fina, de còdols, amb o sense serveis, amb aigües de color blau intens, platges concorregudes i altres més verges. En fi, segur que trobaràs una que s’adapti a lo què busques.

Algunes de les platges que no tenen res a veure amb la massificació, i que t’aconsellem passar-hi o banyar-t’hi son:

• Platja de Mogren 1 i 2: Son dues platges de pedres petites a les quals s’hi accedeix des del bonic passeig marítim que voreja els penya-segats. De camí a elles passaràs per la popular estàtua de la ballarina. Fer aquest recorregut és un dels grans atractius turístics de Budva.

• Platja de Jaz: Ubicada a només 3km de Budva, la platja de Jaz és un tram de còdols petits i nets amb molta vida al seu voltant. És una platja llarga (d’un kilòmetre i mig) que, malgrat rebre molta afluència de gent, sempre té espais lliures. Posseeix una secció rocosa que és la més propera a Budva. És un lloc molt tranquil escollit per aquells que busquen gaudir de l’inusual paisatge. El segon tram de la platja de Jaz és ideal per anar-hi en família i amb nens petits. El mar sempre està en calma, quasi no es fan onades i el descens a l’aigua és molt suau. A més, és una platja molt neta i protegida dels vents.

Hem desestimat les platges més massificades de Budva, com son la Platja principal de Budva, o la Platja de Becici, les quals estan atapeïdes d’edificis alts i hotels, bars i restaurants.

Finalment, t’aconsellem que et passis pel Monestir Podmaine. Aquest monestir medieval del segle XV, és un dels llocs més importants per els peregrins de Budva. Al mateix temps, es troba enclavat a dalt d’un turó, el qual li dóna una posició privilegiada i molt bones vistes a la ciutat. Als seus voltants hi ha bonics jardins i una abundant vegetació. El monestir és habitat per un grup de monjos ortodoxes sempre disposats a rebre visitants i mostrar-los-hi les instal·lacions. Si busques sortir una mica del bullici de Budva et recomanem visitar aquest recés de pau.

Havent visitat el casc històric de Budva i potser una mica dels seus entorns, amb alguna platja per refrescar-nos, seguirem la nostra ruta fent un creuer contractat des de Budva, fins a la illa de Hawai i altres meravelles de la costa. L’objectiu del creuer és veure des d’un altre punt de vista la meravellosa costa de Montenegro.

Es tracta d’una excursió circular amb barca molt típica a Budva, on et porten a veure el famós istme de Sveti Stefan i també vas a l’Illa de Hawai (Sveti Nikola). No cal reservar-lo amb temps ja que hi ha moltes companyies que l’ofereixen i solen sortir vaixells a quasi cada hora del matí i algunes companyies l’ofereixen fins a les 16h de la tarda. L’excursió, a pràcticament tot arreu val uns 10€ i s’ha de pagar en efectiu.

Nosaltres hem pensat fer l’excursió després de la visita exhaustiva al casc històric de Budva, per tant, serà cap al migdia o a inici de la tarda…

A l’estiu els vaixells s’omplen dia a dia. El tipus de turista que fa l’excursió son russos, ucraïnesos i alguns serbis.

Després de navegar uns minuts, de lluny comences a veure el famós istme de Sveti Stefan.

Ja vàrem explicar en el dia anterior que Sveti Stefan és un resort de luxe, que actualment és un dels més exclusius de Montenegro. Ara, l’aspecte extern de poble de pescadors l’ha mantingut.

Amb el vaixell rodeges tota l’illa pel mar, però no es veu res de l’hotel, ja que està tot molt ben amagat i “dissimulat”.

Després de rodejar l’illa de Sveti Stefan, el vaixell gira cua i va en direcció a l’illa de Hawai (Sveti Nikola). En aquesta illa el vaixell realitzarà una parada i tens la opció de tornar a Budva al cap d’una hora o bé quedar-te més temps a Hawai i agafar els pròxims vaixells (al cap de 2 i 3 hores). Es tracta de vaixells-taxi que passen cada hora.

Nosaltres decidirem quedar-nos unes hores a Hawai per a gaudir de la platja i banyar-nos tranquil·lament. Al dir-se Hawai, t’imagines que estàs en una illa paradisíaca amb sorra daurada i platges espectaculars, però no és ben bé així. Tot i que les aigües sí que són cristal·lines i molt netes, les platges son de còdols, i et veus obligat a llogar un para-sol i una gandula, així com portar sandàlies d’aigua lligades o escarpins.

La illa de Hawai (Sveti Nikola) és una illa rocosa de 40 hectàrees en la qual podràs gaudir de moltes platges solitàries i salvatges, que inclús en temporada alta hi tenen poca gent.

Una de les platges més populars de la illa és Hawai, ubicada en una petita badia en la punta estreta de l’illa. Es troba coberta amb petits còdols i té una suau entrada al mar, que és clar i tranquil. Això sí, en el fons hi solen haver eriçons, per lo què és millor entrar amb sabates. En la mateixa platja es troba el restaurant amb el mateix nom que ofereix lloguer de gandules i para-sols.

Si prefereixes l’aventura i un ambient més tranquil i salvatge, podràs arribar nedant a altres platges més solitàries que no posseeixen infraestructura de cap tipus.

Tot i ser en els mesos d’estiu, et trobaràs que alguna de les platges estan a rebentar de gandules, tot i no haver-hi gaire gent.

Després de ser un parell d’hores a l’illa de Hawai, agafarem el vaixell de tornada cap a Budva, per continuar la nostra road-trip pel país. Tornant a Budva, es tenen unes increïbles vistes del Stari Grad de la ciutat, des del vaixell.

Un cop a Budva, anirem a buscar el cotxe i ens dirigirem a la ciutat de Cetinje, antiga capital de Montenegro. La carretera que ens hi durà és la M2.3, i el trajecte és d’uns 37 minuts (uns 32,6 kilòmetres), el qual travessa Budva i s’enfila per la muntanya, esdevenint una autèntica carretera panoràmica amb grans vistes sobre l’Adriàtic i la seva costa. Hi ha varis miradors per aturar-te a fer una fotografia.

Així doncs, la nostra aventura amb la costa de l’Adriàtic ha acabat i ens passarem dues nits a Cetinje.

Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Apartman Ivona. Adreça: 6a Obilića, stan 1a. CETINJE. Preu: 28,00€/nit (total de 56€) 2) Ana. Adreça: V Proleterske Brigade. CETINJE. Preu: 28,00€/nit (total de 56€)

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 43,20km en un temps de 1h 1min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m32!1m12!1m3!1d112217.13295635267!2d18.8650171979089!3d42.34586465358238!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m17!3e0!4m4!1s0x134dd5ccf1f01965%3A0xa81ea05fc99de02a!3m2!1d42.2563873!2d18.8943397!4m4!1s0x134dd494180511a5%3A0x539c324d645e9a61!3m2!1d42.2794337!2d18.8357903!4m5!1s0x134dce7cafd1374b%3A0x6a1d416bda8b4c56!2zQ2V0acOxYSDQptC10YLQuNGa0LU!3m2!1d42.3930959!2d18.9115964!5e0!3m2!1ses!2ses!4v1650624449960!5m2!1ses!2ses&w=600&h=450]

Avui ens agafarem el dia de relax. És a dir, gaudirem de les vistes de Sveti Stefan des de miradors i platges, i ens banyarem a la platja que més ens convingui i més ens agradi. Així passarem el dia, desconnectant una mica de la nostra “road-trip” pel país.

Sveti Stefan és un centre turístic costaner ubicat a 8 kilòmetres al sud-est de la ciutat de Budva (que visitarem l’endemà), a la Riviera de Budva. Originalment era una illa, però en l’actualitat un istme la uneix al continent permanentment.

Sveti Stefan era un poblet pesquer ja en el segle XV. En la dècada de 1950 els últims residents van ser expulsats i aquesta petita illa va esdevenir un hotel de luxe, el més exclusiu de la costa de Montenegro.

Entre els anys 1960 i 1980, Sveti Stefan es va convertir en un lloc popular per a celebritats. Els carrers, murs, sostres i façanes dels edificis han conservat la seva forma original, mentres que els interiors s’han transformat per oferir el més modern confort d’un hotel de luxe.

En el 2009 l’istme va reobrir de nou i es va cedir, juntament amb el Centre Turístic de Milocer i la platja de Kraljicina, per un període de 30 anys a “Aman Resorts”. El complex hoteler alberga un total de 50 habitacions, cases rurals i suites a l’illa i 8 grans suites a Vila Milocer.

S’ha de dir que Sveti Stefan, encara que sigui d’ús privat, sí que es pot visitar. Cada dia a l’estiu es fan tours guiats diaris per veure’l per dins. Es fan a les 11h i a les 14h. Els preus son de 20€ per persona i s’ha de reservar amb molt de temps. Nosaltres, però, els visitarem per fora i de lluny, en alguna de les platges que veurem. Farem un passeig per les seves platges d’aigües cristallines.

A davant de Sveti Stefan tenim la platja de Sveti Stefan, que és oficialment la platja pública més important per a poder gaudir de les vistes. Es tracta d’una platja gratuïta. Durant el matí ens hi banyarem. Avui no tocarem el cotxe per res del món, i ens arribarem a les platges a peu, ja que no tenim l’apartament gaire lluny…

La platja pública de Sveti Stefan té aproximadament 1 kilòmetre de llarg, i està coberta de còdols (pràcticament totes les platges de Montenegro son de còdols, n’hi ha poques de sorra). Hi ha punts de lloguer de para-sols i gandules, dutxes d’aigua dolça, vestuaris i serveis. Un joc de dues gandules amb para-sol costa uns 20€. Pots posar-te una tovallola llogant només un para-sol. L’entrada a l’aigua és poc profunda, i el fons també és de còdols. És recomanable caminar amb sabates especials pel tema dels còdols. Hi ha cafès, bars, i restaurants en la riba. També hi ha aparcament de pagament prop de la platja.

Com podeu suposar, en temporada alta Sveti Stefan està ple de gent. La platja és apta per a nedar, prendre el sol, pots practicar busseig, snorkel, parasailing, i surf. També hi ha parcs infantils. Molt a prop es troba el Parc Milocer.

La platja pública ofereix impressionants vistes de la illa i la glamurosa zona de Sveti Stefan, coberta de sorra clara i equipada amb elegants gandules, bonics para-sols i altres atributs d’un resort d’èlit. A diferència de la platja pública, la platja del resort (a mà dreta) sempre està deserta, però els guardes vigilen atentament el territori dels intrusos. Si en tens moltes ganes, pots relaxar-te allí pagant uns 100€ aproximadament.

La nostra intenció serà, un cop banyats en la platja pública, agafar un petit camí que neix a mà dreta que creua la platja del resort i ens portarà a la Platja Milocer, la qual és una platja d’accés privat, també.

La Platja Milocer també té accés privat d’un hotel i hi ha un guarda de seguretat per allí encarregat que ningú gosi trepitjar la sorra. És una pena que es carreguin d’aquesta manera el seu patrimoni natural i cultural.

I el camí panoràmic continua fins a la platja de Kraljicina (anomenada Queen’s beach), i també és privada. Un cop aquí, podem retornar a la platja pública de Sveti Stefan.

Si tenim ganes de més platja, a la tarda ens podem acostar a la platja de Kamenovo, la qual ja és una platja que es troba a les immediacions de la ciutat de Budva, i hi hauríem d’anar amb cotxe ja que l’aparcament està a 4 kilòmetres de Sveti Stefan. També hi ha la possibilitat d’arribar a la platja de Kamenovo des de la propera platja de Becici (Budva), des de la qual hi ha un accés pintoresc a peu i que s’ha de creuar un túnel i tot (uns 20 minuts a peu).

La platja de Kamenovo és pública i és una platja molt tranquil·la (no com la de Becici). I veureu que ens haurem passat el dia anant de platja en platja i explorant una i l’altra, per obtenir les millors vistes o si més no, per gaudir de la costa de l’Adriàtic i de les seves aigües cristallines.

Passarem la nit en el mateix allotjament de Sveti Stefan, pensant ja en el dia de demà i en les noves atraccions que ens trobarem…

Adjuntem les platges que hem visitat en el dia d’avui (indicarem també aquesta última platja de Kamenovo), en un mapa de google maps (el recorregut a peu no és el correcte ja que el camí de la costa panoràmic no està entrat a google):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m46!1m12!1m3!1d2952.21680975178!2d18.88721739731368!3d42.273895040086515!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m31!3e2!4m4!1s0x134dd5ccf1f01965%3A0xa81ea05fc99de02a!3m2!1d42.2563873!2d18.8943397!4m4!1s0x134dd42f746d303f%3A0xccc04626ecd9104f!3m2!1d42.2556261!2d18.8947911!4m4!1s0x134dd56c9a074a37%3A0x3636167b5eee10db!3m2!1d42.2582042!2d18.8922495!4m4!1s0x134dd4249ae2916d%3A0x573ee6ec8f7d2c6b!3m2!1d42.2606398!2d18.893305599999998!4m4!1s0x134dd422e06c88a9%3A0x45eb356a1f08b8e8!3m2!1d42.2634756!2d18.8923772!4m4!1s0x134dd411c0ccc50d%3A0xc17b20946bf03c3a!3m2!1d42.2753411!2d18.8868994!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650559633494!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui és el primer dia que passarem a la magnífica Costa Adriàtica de Montenegro. És un dels seus reclams turístics més importants. Pel matí visitarem els racons de la ciutat vella d’Ulcinj (Stari Grad). Seguirem amb la nostra road-trip en la direcció oest per la costa adriàtica fent uns 27 kilòmetres per arribar a una de les meravelles de la costa, la ciutat vella de Bar (Stari Bar). I per acabar i finalitzar el dia, ens desplaçarem uns 35 kilòmetres més a l’oest per anar a trobar una de les joies de la corona de Montenegro: la península de Sveti Stefan, que és on als voltants, hi tenim el nostre allotjament.

Un cop hem esmorzat ens posarem a recórrer l’Ulcinj Stari Grad, la ciutat vella d’Ulcinj. Com hem dit anteriorment, amb més de 2000 anys d’existència, és una de les més antigues ciutats de l’Adriàtic.

Està situada en una petita península emmurallada juntament amb la ciutat moderna. Les parts de més antiguitat de la muralla son de l’època iliria.

Dins d’aquesta ciutadella es poden veure alguns dels monuments més importants d’Ulcinj, com la Torre dels Balsic, el Palau i la Cort, l’església-mesquita on està el Museu de la Ciutat i el Mercat d’Esclaus.

Explica la llegenda que el mateix Miguel de Cervantes fou un d’aquests esclaus i que no hauria estat empresonat a Argel, sinó a Ulcinj. Segons aquesta història, el nom de Dulcinea vindria de Città d’Ulcino.

Amb una majoria de població albanesa (61%), aquesta ciutat constitueix un mosaic de cultures i religions i un exemple de convivència poc comú en els Balcans. El seu casc històric ha protagonitzat un sense fi d’històries de pirates (en el segle XVII la ciutat era un mercat molt pròsper d’esclaus capturats per pirates) i avui en dia s’erigeix en una veritable joia arquitectònica gràcies a la seva ciutadella i els seus murs ilírics, de més de 2.500 anys.

Passejar pels seus carrers empedrats, prendre’s una rakjia al capvespre amb unes vistes espectaculars des de qualsevol restaurant del casc històric, visitar les nombroses mesquites i edificis d’estil otomà o prendre’s un bany en alguna de les platges de la ciutat, son activitats obligades a Ulcinj.

A fora del casc antic de la ciutat hi ha altres atraccions que també son importants, com la illa Ada Bojana, la qual està formada a partir del delta del riu Bojana, que separa Montenegro d’Albània. És un destí molt turístic per la seva llarga platja de sorra i també per tenir una de les poques platges naturistes del país. La desembocadura del Bojana és, a més, un lloc únic pels amants de la naturalesa, ja que en aquesta zona hi viuen un gran nombre d’espècies diferents de plantes i animals.

Una altra atracció és el poble de Shas o Svac. Explica la llegenda que aquest antic poble, ubicat en un turó prop del Llac Sas, tenia tantes esglésies com dies té l’any. El cert és que, segons les restes trobades, no devia haver-hi més de deu. D’elles destaquen l’Església de Sant Joan i la de Santa Maria, ambdues en ruïnes. El llac proper és lloc de descans de nombroses aus migratòries, com cigonyes, garses i cormorans.

La Badia Valdanos, a uns 5 kilòmetres d’Ulcinj, és una tranquil·la badia envoltada d’oliveres en la que es troba una de les platges més famoses de la regió. S’estima que hi ha unes 18.000 oliveres, moltes de les quals tenen varis centenars d’anys d’edat. Per això, aquesta zona està especialment protegida i està considerada com un exemple viu del tradicional cultiu de l’olivera a Montenegro.

En la nostra road-trip no hi ha hagut temps per visitar aquestes últimes tres atraccions exposades. Únicament hem cregut convenient veure a fons el Casc Històric d’Ulcinj. Un cop visitat, de seguida ens posem en marxa fins a l’antiga ciutat de Bar (Stari Bar), a uns 5 kilòmetres a l’interior de la nova ciutat de Bar, la qual s’equipara a un centre massificat de turisme de sol i platja.

Arribem a Stari Bar al cap de mitja hora d’haver sortit d’Ulcinj. Per tant, tampoc ens acostarem a Bar per veure platges, sinó per a recórrer els històrics carrerons de Stari Bar, una antiga ciutat emmurallada i molt ben conservada. Al voltant del jaciment s’amunteguen restaurants, botigues de records i alguna mesquita. Una barreja realment interessant.

Des de l’aparcament fins a la ciutat, ens toca pujar per una empinadíssima costa d’aproximadament un kilòmetre per arribar a les suggerents ruïnes de l’antiga ciutat de Stari Bar que s’alcen a dalt d’un cingle rodejat de retorçades oliveres, moltes d’elles mil·lenàries. Fou fundada fa uns 2.800 anys, i ha estat ocupada per Lliris, Grecs, Romans, Bizantins, Eslaus, Venecians i Otomans, afegint la seva part d’història, arquitectura i costums.

La història de com es va arribar en aquesta situació de ruïnes i el posterior abandonament de la ciutat és la següent: “Ibrahim Bey, cap otomà, es negava a entregar la ciutat malgrat del bombardeig d’artilleria pesada montenegrí, que va durar més de set setmanes, destruint gran part de la ciutat, fins que en el 5 de gener de 1878, els montenegrins varen detonar un explosiu de 225kg en l’aqüeducte de la ciutat que va tallar el subministrament d’aigua. Ibrahim Bey va rendir la ciutat el 9 de gener. La ciutat i terrenys limítrofs foren atorgats al recent reconegut Principat de Montenegro en el Congrés de Berlín (1878). La nova ciutat de Bar es va construir en la costa en les antigues instal·lacions portuàries”.

L’entrada per visitar un dels jaciments arqueològics més importants de l’època medieval, no només de Montenegro sinó en els Balcans, costa uns 2€ per persona. Un cop dins, farem una extensa passejada per l’antic Bar creuant els seus carrers empedrats, pujant les empinades costes, contemplant el paisatge i visitant el seu Museu Arqueològic (inclòs en l’entrada).

El jaciment conta amb més de 600 edificis de diferents estils arquitectònics, sobre tot gòtic, renaixentista i barroc que es barregen amb elements d’influència oriental. De tots ells, els més destacats son la porta principal, l’església de Sant Nicolau, la de Sant Jordi, el Palau del Príncep i del Bisbe, i la Torre del Rellotge.

Menció especial mereixen el Hammam turc del segle XVII, l’església de Santa Caterina i, sobretot, l’aqüeducte de Bar, construït en el segle XVI, quan la regió estava sota domini de l’Imperi Turc i que constitueix l’obra civil més important de l’arquitectura otomana de Bar.

Tots els monuments es troben en ruïnes, ja que aquesta part de Bar està deshabitada des de finals dels anys setanta, però en l’actualitat, degut a l’impuls turístic i a la seva inclusió en la Llista Indicativa de la Unesco, hi viuen unes 12.000 persones en els voltants.

I després de recórrer a tort i a dret la totalitat de l’antiga ciutat, ha arribat l’hora d’anar a buscar el cotxe i anar-nos-en a l’últim punt de la ruta d’avui, i lloc on passarem la nit. Es tracta de Sveti Stefan. Agafarem la carretera M2.4 que voreja la costa montenegrina i ens ofereix unes grans visuals del mar i de la costa, fins que 35 kilòmetres més a l’oest de Bar, hi trobem una de les “perles” de l’Adriàtic, la península de Sveti Stefan. De camí, però, passarem per la ciutat costanera de Petrovac, la qual no té un espectacular centre històric com les altres, però la tranquil·litat i les aigües blau turquesa hi tenen el seu encant. Depèn de com anem d’horari podem decidir parar-nos una estona a estirar les cames…

I ara sí que podem dir que per fi som a Sveti Stefan. Es tracta de la imatge que surt en tots els catàlegs de Montenegro…

Ho estàvem esperant des del dia que vàrem escollir Montenegro com el pròxim destí de vacances. Havíem vist cents de fotografies i no ens va defraudar. Arriba la hora de visitar Sveti Stefan. Es tracta d’una petita porció de terra unida al continent per una fina línia de sorra. En el seu interior alberga un poble medieval en miniatura, tant bonic que donen unes ganes irrefrenables d’arribar fins allí i recórrer fins a l’últim racó.

Desgraciadament, avui no és més que un complex hoteler de luxe i l’entrada està reservada només per els seus hostes.

Hi ha varis miradors en la carretera per a poder admirar Sveti Stefan des de les altures abans d’arribar. Així doncs, abans d’anar a buscar el nostre allotjament, ens acostarem a un dels millors miradors de Sveti Stefan des de les altures: el “Sveti Stefan Viewpoint”, ubicat en un trencall a mà dreta de 1,6 kilòmetres en pujada que porta al Monastery Rustovo. Abans d’arribar al monestir hi ha el mirador:

I ara sí que anirem a buscar l’allotjament. Tota la resta de miradors i platges amb vistes de Sveti Stefan ho deixarem per el dia de demà, que ens el prendrem una mica de relax.

Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Villa Nikola Kentera. Adreça: Slobode 23. SVETI STEFAN. Preu: 74,00€/nit (total de 148€) 2) Apartments Anđus. Adreça: Sveti Stefan, Budva. SVETI STEFAN. Preu: 79,50€/nit (total de 159€)

Com veieu, els preus son bastant més cars que en la resta d’allotjaments proposats en anteriors dies. I és que estem en un lloc una mica exclusiu…

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 66,60km en un temps de 1h 38min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m44!1m12!1m3!1d2953.0150208642854!2d18.89446929249456!3d42.25685177634554!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m29!3e0!4m5!1s0x134e137ad7321337%3A0xd6ef6a2f6eb40acc!2zVWxjaW5qINCj0LvRhtC40Zo!3m2!1d41.9310884!2d19.2147632!4m5!1s0x134e747eb7bb9305%3A0x134fef0c38380d03!2sParking%20iza%20Starog%20Grada!3m2!1d42.0942456!2d19.1351196!4m5!1s0x134dd62e6162df99%3A0xdc35e93a8533ca13!2z0J_QtdGC0YDQvtCy0LDRhg!3m2!1d42.205331699999995!2d18.9457661!4m4!1s0x134dd56d4f162753%3A0x9aa3a5ff4abca43b!3m2!1d42.264317999999996!2d18.9001429!4m4!1s0x134dd5ccf1f01965%3A0xa81ea05fc99de02a!3m2!1d42.2563873!2d18.8943397!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650558555575!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Estem en el segon dia que ens passarem pel Parc Nacional del Llac Skadar. Creiem que la millor manera de conèixer el Parc Nacional és, a part de continuar amb la nostra road-trip per carreteres panoràmiques del Parc, agafar un creuer que ens doni una visió més àmplia de lo què és el llac en si. Hi ha molta oferta de creuers: n’hi ha de 2 hores, de 3, de 4, etc… Un cop finalitzat el creuer, recorrerem des de Virpazar, la carretera panoràmica P16 que voreja el llac per la seva riba sud, fent un total de 52 kilòmetres. Finalitzat el trajecte de la carretera, ens dirigirem a la ciutat costanera d’Ulcinj on passarem la pròxima nit.

No caldrà que caminem gaire lluny per contractar un creuer pel llac de Skadar. Un cop travessem el pont de la població, ens toparem amb totes les empreses que ens oferiran els seus creuers. La majoria dels mateixos tenen una durada de 2 hores pel llac i costen sobre 20 a 25€ per persona.

Però nosaltres busquem un creuer singular, no els típics que fan de dues hores. N’hem trobat dos de singulars:

• Creuer de 3 hores pel llac Skadar fins al Monestir Kom. L’opera l’empresa Kingfisher per, (atenció!): 15€ per persona. Adjuntem link: Tripadvisor | Lago Skadar: crucero de 3 horas al monasterio Kom ofrecido por Kingfisher | Virpazar, Montenegro
• Creuer de 4 hores pel llac Skadar fins al llogaret de Poseljani. El fa l’empresa Get Your Guide per 35€ per persona. Adjuntem link: Virpazar: crucero privado por el lago Skadar a la aldea de Poseljani | GetYourGuide

Veiem que hi ha molta diferència de preu entre un i l’altre i finalment ens decantem pel creuer de 3 hores fins al Monestir Kom. Si fa bon temps, també tindrem moltes més possibilitats de veure les colònies de pelicans que habiten en el llac. Així doncs, ens embarquem en el creuer de 3 hores.

Explorarem la bellesa salvatge del llac Skadar que ens ofereix paisatges espectaculars. Descobrirem espècies d’aus nadiues mentres naveguem pel riu Moraca, i finalment visitarem el Monestir Kom del segle XVI i admirarem les impressionants vistes des del turó proper.

Pugem a bord del nostre bot. Inicialment el recorregut passa per la magnífica fortalesa de Lesendro del segle XVIII, mentres admirem l’impressionant paisatge que ens rodeja. Per arribar a la fortalesa de Lesendro hem de creuar el “Skadar Lake Bridge” del municipi de Krusevica (hi passa la carretera M2).

Passada la fortalesa, navegarem per el riu Moraca, on hi ha una reserva d’aus de fins a 15 espècies diferents. Depenent de l’època de l’any, veurem aus nadiues com cormorans, gavines, i si tenim sort, inclús pelicans.

Navegarem pels estrets canals del Llac Skadar i contemplarem amb sorpresa les catifes de boniques flors de lliri i joncs. Aquesta àrea sovint se l’anomena la part de safari del llac perquè s’assembla a paisatges salvatges en boscos vells. Si tens sort, tindràs la oportunitat de veure alguns nius amb ocellets.

Descobreix les tres boniques illes de Small Cakovica, Big Cakovica i Lipovnjak i continua a través d’un petit canal similar que et portarà a Odrinska Gora, la llar del Monestir Kom.

Escolta els contes i històries sobre el seu passat i familiaritza’t amb l’estil de vida dels monjos que resideixen aquí. Meravella’t amb les obres d’art dins del Monestir i pren-te el temps per explorar aquesta joia amagada de la illa.

Després de la visita al Monestir, anirem al bot novament, retornant al punt de trobada. En el camí de tornada, el teu capità prendrà una ruta alternativa perquè puguis admirar les tres illes des de l’altra banda. També tindràs la oportunitat de nedar en les refrescants aigües del llac. Assegura’t de portar el banyador!

El creuer arriba al seu final. El creuer inclou: un guia local amb anglès, el vaixell, refrescs (aigua embotellada, sucs), vi local, rosquilles casolanes, i un equip de seguretat. No inclou l’entrada al Parc Nacional del Llac Skadar, la qual son 2€ per persona i dia. I finalitzem les 3 hores de creuer arribant al petit port de Virpazar.

Si haguéssim contractat el creuer de 4 hores, en comptes del Monestir Kom, ens haguéssin portat a un poblet tradicional anomenat Poseljani, per el qual haguéssim fet un agradable passeig per gaudir de la seva arquitectura, els antics molins i els ponts del poble. Poseljani es troba en el punt més occidental del llac Skadar, a uns 7 kilòmetres a l’oest del Monestir de Kom.

Un cop finalitzat el creuer, recorrerem des de Virpazar, la carretera panoràmica P16 que voreja el llac per la seva riba sud. Aquesta carretera és la continuació de la que vàrem fer ahir de Rijeka Crnojevica a Virpazar. Aquest tram d’avui va de Virpazar fins al final de la carretera, a Vladimir, tocant quasi a Albània. Té 52 kilòmetres i es realitza amb una hora i mitja. Conté molts miradors i punts on aturar-se a tirar fotografies.

La carretera panoràmica finalitza al poble de Vladimir, però nosaltres continuarem fins a la ciutat costanera d’Ulcinj on anirem a buscar el nostre allotjament. De Vladimir a Ulcinj hi ha 19,5 kilòmetres, els quals es fan amb uns 25 minuts.

El què ens interessa de la ciutat d’Ulcinj és la seva ciutat vella. És una de les més antigues de l’Adriàtic, i a més d’edificis històrics, ens ofereix les millors vistes de la ciutat. Molts edificis estan reconvertits en hotels i restaurants lo que li resta un xic d’encant, però, per descomptat, és un dels imprescindibles de la ruta per Montenegro.

Ara anirem a trobar l’allotjament, fer una volta pel casc històric i demà ja el recorrerem a fons.

Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Brisku Apartments. Adreça: Rr. Ymer Prizreni. ULCINJ. Preu: 37,00€/nit 2) Apartments Radosevic. Adreça: Pinjes b.b.. ULCINJ. Preu: 39,00€/nit

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 71,10km en un temps de 1h 48min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m36!1m12!1m3!1d48862.85610637426!2d19.194519510638315!3d41.95756894290443!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m21!3e0!4m4!1s0x134dd9e27fdb9931%3A0xda71927f460acfd4!3m2!1d42.2480177!2d19.0900696!4m4!1s0x134de129efdf2c3b%3A0x288703a83b60d60e!3m2!1d42.158006!2d19.209692!4m3!3m2!1d42.009456199999995!2d19.3095678!4m5!1s0x134e137ad7321337%3A0xd6ef6a2f6eb40acc!2zVWxjaW5qINCj0LvRhtC40Zo!3m2!1d41.9310884!2d19.2147632!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650557417268!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]