| Avui anirem a descobrir i explorar la Comarca històrica de los Valles Pasiegos. Primer ens perdrem per San Pedro del Romeral, una típica població “pasiega”. Després continuarem per Vega de Pas, una altra vil·la pasiega, amb la seva arquitectura rural tradicional. Ens enfilarem per les valls i muntanyes i passarem pel Mirador de la Braguía, en el Port de la Braguía, entre Selaya i Vega de Pas. Enllaçarem amb Puertoestacas y Puerto Lunada, una ruta per les dues valls en plena província de Burgos. Explorarem el Valle del Miera i acabarem la ruta del dia visitant la població de San Roque de Riomiera, una altra vil·la pasiega. Comencem. |
De Liérganes a San Pedro del Romeral hi ha 60,20km que es realitzen amb poc més d’1 hora. Les terres pasiegas estan poblades des de fa segles, i això es reflexa en el paisatge. Les cabanes pasiegas es troben disseminades per tot el paisatge de pastures escarpades. Les Tres Vil·les Pasiegas: San Pedro del Romeral, Vega de Pas i San Roque de Riomiera son el millor exemple d’aquest modus de vida que les seves gents han sabut transmetre de generació en generació. Els cuidadíssims prats, encara que creats per la ma de l’home al llarg dels segles, son un atribut més d’un ecosistema en el que la naturalesa i les formes de vida tradicionals estan molt integrats. El Valle del Miera, amb estretes gargantes excavades en la roca per el riu, és el més tancat de la regió, i en el seu encapçalament s’hi troba un circ glaciar. El bosc autòcton –avellaners, freixes, castanyers, roures- es troba bastant reduït en favor dels prats.
Arribem i aparquem el cotxe a San Pedro del Romeral, la primera de les valls i vil·les pasiegues que visitem.
San Pedro del Romeral és una de les tres vil·les pasiegues, ubicada al sud-est de la comarca de Pas-Iguña, en la part alta de les valls del Pas.
Aquest poble és un dels grans oblidats d’aquestes famoses valls, probablement per la seva situació geogràfica. No conta amb grans atractius culturals, però els seus esglaiadors paisatges tenyits de les tradicionals cabanes pasiegues son un veritable delit per a la vista, un espectacle natural que no voldràs perdre’t.
La Cabana Pasiega
Segell d’identitat per excel·lència de la comarca del Pas… I no és per menys! Aquest tipus de construcció tant característic de les Valls Pasiegas comença a desenvolupar-se a l’Edat Mitjana, amb l’arribada a aquestes terres dels Pasiegos, el principal medi de vida del qual era el pasturatge.
No seria fins als segles XVI i XVII quan comença a formar-se el paisatge tant singular que coneixem avui en dia, doncs es passa d’un sistema pastoril comunitari a un d’individual, on cada pastor s’encarrega del seu propi bestiar. Com a resultat, cada família va tancar el seu terreny, conformant el paisatge actual.
En els segles XVIII-XIX s’acaba de donar forma als diferents tipus de cabanes pasiegas: la tradicional cabana pasiega, la funció principal de la qual és la de albergar el bestiar quan es puja a les pastures de la zona alta de la vall, i la cabana “vividora”, dotada amb més comoditats per el dia a dia, i que és més freqüent veure en els nuclis urbans o en les zones més baixes de la vall.
La distribució de la cabana és senzilla: en dues plantes, la part baixa amb capacitat d’albergar el bestiar; i la planta superior a mode de vivenda. Per a la seva construcció s’utilitza pedra per els murs, fusta per els posts i bigues, i lloses d’arenisca fosca a mode de teules.
Les parcel·les es limiten per mitjà de murs de pedra. Les pedres es col·loquen l’una sobre l’altra, conformant el mur, sense ciment o altres materials d’unió. És sorprenent veure l’extensió i aguant d’aquests murs, l’esforç i temps que haurà portat realitzar-los!
Església de San Pedro
Aixecada en el segle XVIII, de construcció senzilla, es distribueix en una nau coberta de volta de “terceletes” i una torre campanar.
Ermita del Rosario
Es troba en el barri de Bustiyerro, és un altre exemple de la simplicitat arquitectònica religiosa de los Valles Pasiegos. A l’igual que l’església de San Pedro, també es va construir en el segle XVIII.
| Costums ancestrals – La Muda Alguns pasiegos a dia d’avui continuen practicant la transhumància, una costum ancestral que en la comarca del Pas es coneix com la “Muda”. La Muda consisteix en el canvi de cabana en busca de millors pastures per el bestiar, per lo que era freqüent que cada família tingués quatre o inclús cinc cabanes per a poder portar-ho a terme. Es traslladaven de l’una a l’altra, com si d’una mudança es tractés, emportant-se totes les seves pertinences amb ells. El camí no és fàcil, sol haver-hi varis kilòmetres de distància entre les cabanes, a través de muntanyes amb vessants escarpades i pronunciades pendents. Sense cap dubte un modo de vida tant fascinant com esgotador, lo que demostra la gran enteresa dels habitants d’aquestes valls. |
Quan sortim de San Pedro del Romeral sortim per la seva zona nord, per anar a buscar el Mirador de San Pedro del Romeral, ubicat a una pista forestal al nord del poble, a 850 metres del mateix. Les vistes que es tenen son de la vall i del poble. Son espectaculars. Val la pena apropar-s’hi. També s’hi troben taules de pícnic i barbacoes.
Ens desplacem amb el cotxe fins a Vega de Pas, una altra de les vil·les pasiegas. S’hi arriba per la carretera local CA-632 que va a buscar la CA-263. En total son uns 12,8 kilòmetres que es recorren en uns 19 minuts.
Considerada la més important de les tres vil·les pasiegas, descobreix què podem veure a Vega de Pas.
Encara que no destaca especialment pel seu patrimoni històric, sí pel seu patrimoni natural gràcies a la seva ubicació entre altes muntanyes. Això, a més, ha permès que es conservin intactes les seves tradicions més arrelades, incloent les cabanes pasiegas que esquitxen el paisatge.
La visita comença inevitablement en la Plaza del Doctor Madrazo, envoltada per edificis d’arquitectura muntanyesa amb les seves tradicionals balconades de fusta.
En un extrem s’alça l’església de Nuestra Señora de la Vega, construïda entre els segles XVII i XVIII. De l’exterior crida l’atenció la seva monumental espadanya de tres obertures, la major de los Valles Pasiegos. Ja en l’interior val la pena aturar-se a observar la creueria gòtica estrellada, així com les diferents capelles.
En l’espai annex a l’entrada hi ha una antiga Mesa de Juntas de pedra, molt possiblement del segle XV. A més hi ha un quiosc de música i als seus peus un monument al sobao pasiego i la quesada, els dos productes gastronòmics més importants de la comarca.
A uns pocs metres de la Plaza Mayor es troba el complex sanitario del Doctor Madrazo, eminent cirurgià nascut en la vil·la en el 1850. En el 1894 va crear un sanatori quirúrgic, hospital pioner en la seva època amb capacitat per a vint pacients. Amb posterioritat, en el 1910 va fundar las Escuelas Públicas, amb un concepte molt més modern i integral de l’ensenyament.
Avui tot el complex es troba en ruïnes, però encara així, permet fer-se una idea de la importància del Doctor Madrazo per a Vega de Pas.
A continuació podem visitar el Museu de las Tres Villas Pasiegas, ubicat en l’antiga ermita de San Antonio. Ideal per a conèixer les costums pasiegas, inclou reproduccions, eines, mobles, utensilis i fons documental.
Els horaris d’estiu son de dimarts a diumenge de 11 a 13:30h i de 17 a 19:30h. El preu és de 2€ per persona. Gratuït pels menors de 6 anys.
A més del patrimoni històric del centre urbà de Vega de Pas, el seu principal atractiu resideix en l’arquitectura popular que esquitxa les valls dels voltants. Es tracta de les cabanes pasiegas, construccions que es venen utilitzant des de fa segles en la regió.
Son robustes edificacions de pedra, rematades amb teulades de lastres i disposades en parcel·les individuals tancades per murs. Els pasiegos les utilitzaven per a la muda, una forma de transhumància en la que tota la família es traslladava junt amb el bestiar en busca dels millors prats.
Malgrat això, des del fons de les valls fins lo alt de les muntanyes, el paisatge ha quedat esquitxat de cabanes que mostren el llegat de la vida rural pasiega.
Moltes d’elles han estat reconvertides en allotjaments turístics, oferint al visitant totes les comoditats en un entorn tradicional.
Visitat el poble i el museu, anirem a buscar amb el cotxe el Mirador de la Braguía, en direcció al Puerto de la Braguía, per la carretera CA-262. El Mirador es troba a uns 5,5 kilòmetres de Vega de Pas, cap al nord. El Puerto de la Braguía és un gran port de muntanya de Vega de Pas, encarregat de connectar el poble amb la veïna localitat de Selaya. Per ell discorren les sinuoses corbes de la carretera CA-262, oferint immillorables vistes del paisatge.
Com hem dit, és imprescindible aturar-se en el Mirador de la Braguía, dins del terme municipal de Vega de Pas, encara que en la vessant de Selaya també hi ha varis observatoris. Recentment restaurat, ofereix una amplia zona verda amb vistes de quasi 360º, bancs i berenadors.
Tornarem a baixar cap a Vega de Pas per anar en direcció de l’altre gran port de muntanya, al sud de Vega de Pas: el Puerto de las Estacas de Trueba.
Es tracta del límit natural entre Cantàbria i Burgos, ofereix des dels seus diferents miradors espectaculars vistes de l’entorn.
S’hi arriba seguint la carretera CA-631 des de Vega de Pas, la mateixa és com un mirador natural de la vall, i una vegada a la província de Burgos passa a anomenar-se BU-570 per arribar fins a Espinosa de los Monteros.
L’alçada màxima és de 1.153 metres sobre el nivell del mar, on neix el riu Yera que es precipita per vertiginoses cascades.
De l’altra banda s’extén el cabañal de Las Machorras, als peus de l’imponent Cerro de Castro Valnera.
Un cop hem arribat al Puerto de las Estacas de Trueba, ens aturarem i prendrem consciència del paisatge que ens envolta. Seguidament recorrerem l’enllaç entre aquest port i el Puerto Lunada, a la província de Burgos (Castella i Lleó). S’ha de seguir a les carreteres BU-570 i BU-572 fent de trajecte uns 18 kilòmetres. Enllacem les dues valls, el valle del Yera i el valle del Miera. La carretera amb aquests 18 kilòmetres fins a Puerto Lunada ens fa d’impressionant mirador, creant una ruta totalment panoràmica.
Així doncs, entrarem a la Vall del Miera a partir del Puerto de Lunada (a 1.350 metres d’alçada). Baixarem i explorarem la Valle del Miera fins a aturar-nos a la seva població principal, San Roque de Riomiera, a 15,4 km del Puerto de Lunada (uns 23 minuts amb cotxe).
Baixarem poc a poc amb el cotxe per la Valle del Miera, observant aquesta vall espectacular. Des del Puerto de Lunada, però, de seguida ens haurem d’aturar, ja que hi ha dos miradors a peu de carretera que les vistes bé que valen la pena. El primer d’ells es diu Mirador de Covalruyo, es troba a una corba de 180º a 2,3 kilòmetres de dalt el Puerto, i s’ha de seguir un camí en principi ple de graons. El camí que segueix, el qual és una escala, ens porta, amb menys de 100 metres fins a un púlpit penjat de la vessant de la muntanya, on es tenen unes grans vistes. El lloc també és molt espectacular.
Baixarem del mirador amb cara d’haver-nos esglaiat, ja que l’emplaçament del mateix és imponent. Continuarem baixant per la carretera CA-643 fins a aturar-nos en el segon mirador, el Mirador de la Casa del Rey. Aquest mirador no és tant espectacular com l’altre, però val la pena igualment per les seves vistes, a peu de carretera. El mirador es troba a 3,7 kilòmetres de l’altre. Les vistes de la vall, tant mirant amunt com mirant avall, son superespectaculars.
Un cop gaudit de les vistes, continuarem el nostre viatge fins a arribar a la població de San Roque de Riomiera. Es troba a 9,4 kilòmetres de l’últim mirador (a uns 13 minuts amb cotxe).
És la tercera de les Tres Vil·les Pasiegas que hem descobert en el dia d’avui. Zona eminentment ramadera, amb una gran riquesa de pastures, al peu del Portillo de Lunada. Ofereix bellíssims paratges que a l’hivern, per la seva alçada, registren nevades copioses. La dispersió de la població és molt típica en aquesta comarca.
Encara que el paisatge i els poblaments rurals son sense dubte el seu principal atribut, San Roque de Riomiera conta també amb algunes manifestacions artístiques com l’església parroquial de La Pedrosa, edificada en el segle XVII encara que amb abundants reformes posteriors. La imagineria fou destruïda durant la Guerra Civil. El retaule major és de mitjans del XVIII i fou portat de Burgos.
Podem mencionar també l’ermita de Los Desamparados, a Morilla, una edificació popular del segle XVII. En gastronomia, San Roque de Riomiera sobresurt per les seves excel·lents carns de boví i de xai.
Hem de dir que ens hem enamorat de tal forma d’aquestes valls, que pensem tornar-hi un altre dia a realitzar una caminada per les mateixes i acabar de conèixer-les més a fons.
Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (147,00km i 3 hores i 5 minuts):