Categoria: SELVA NEGRA (SCHWARZWALD)

I l’últim dia, tot sencer, el tenim per visitar i explorar la capital de la Selva Negra, anomenada Friburg de Brisgòvia. Farem una ruta circular pel Casc Històric de la localitat, començant per la Plaça de la Catedral i acabant al Schlossberg. També indicarem altres atractius que estan fora del centre històric de Friburg, per si disposeu de més dies o més temps.

Índex: 1. Plaça de la Catedral, Catedral i Mercat 2. De la Casa de la Balena a la Plaça de l’Ajuntament 3. De Bertoldbrunnen a la Martinstor 4. Del Barri dels Pescadors (Petita Venècia) a la Porta Schwabentor 5. De Konviktstraße a Schlossberg 6. Més enllà del centre: Barri de Vauban; Pont Wiwili i Església Cor de Jesús; Schauinsland; i Secrets de Friburg

1. Plaça de la Catedral, Catedral i Mercat

Quan pensis amb Friburg, no has de confondre-la amb el Friburg de Suïssa, d’aquí el seu cognom diferencial (de Brisgòvia). Els seus més de 230.000 habitants estan molt orgullosos de la seva ciutat perquè és la més calorosa d’Alemanya (amb 2.000 hores de sol a l’any) i una de les que té una millor qualitat de vida. A més, Friburg és una alegre ciutat universitària en la que podràs gaudir d’una bona cervesa alemanya en alguna de les seves terrasses a l’aire lliure. Té cases amb entramat de fusta de colors, rierols, una catedral gòtica meravellosa, molt ambient en les seves terrasses i plans de naturalesa, com el Mont Schlossberg. La capital de la Selva Negra és un d’aquests llocs on dónen ganes de quedar-se molt més temps.

Et recomano que facis un free tour en espanyol (adjunto l’enllaç) per a una primera presa de contacte i després recórris la ciutat pel teu compte. Et passo a descriure quins son els llocs de visita obligada a la ciutat de Friburg, vaja, els que no et pots perdre:

Casc històric

El rectangle quasi perfecte que és el centre de la ciutat guarda la majoria de monuments històrics de Friburg. La catedral, les torres medievals, els ajuntaments, la universitat, la “casa de la balena”, el barri dels pescadors,… Tot, a pocs metres uns dels altres.

Plaça de la Catedral, el centre neuràlgic

Anem a començar la ruta per la Plaça de la Catedral (Münsterplatz). És el primer lloc que visitarem i, en quan hi arribem, ja sabrem que aquesta ciutat alemanya ens encantarà. Vaig a resumir-te breument alguns dels edificis principals d’aquesta plaça:

• Catedral de Friburg: és la gran protagonista. Un edifici gòtic preciós del que us parlaré en detall d’aquí a unes línies.
• Magatzems històrics (Historisches Kaufhaus): és un edifici de color vermell fosc amb escuts dels Habsburg que no passa desaparcebut. Fou construït en el segle XVI i antigament servia per controlar les mercaderies i cobrar els impostos de les aduanes.
• Font Fischbrunnen: aquesta font històrica no solament servia per abastir d’aigua als friburguesos, sinó que també s’utilitzava per rentar el peix. D’aquí que se li anomeni “Font dels peixos”.
• Mercat de la Catedral: intenta fer coincidir la teva visita a Friburg quan hi hagi mercat pel matí. Té una llarga tradició i és l’oportunitat perfecta per provar productes locals en un ambient molt agradable.

Catedral de Friburg de Brisgòvia

La Catedral de Friburg està en la Münsterplatz, però es mereix una menció a part. És tota una supervivent, ja que segueix en peu malgrat de les guerres que hi ha hagut des de la seva construcció entre els segles XIII i XV. La Catedral de Friburg crida molt l’atenció quan la veus de lluny, però de prop és encara més impressionant. Les gàrgoles i tots els detalls de la seva arquitectura faran que vulguis fer-li fotos des de tots els angles. A més, et recomano entrar-hi per veure-hi les seves vidrieres i els orgues. I, abans d’anar-te’n, no t’oblidis pujar els 333 graons de la seva torre, que et porten a una de les millors panoràmiques que veure a Friburg en 1 dia. Segur que coincideixes amb mi en que tot es veu molt millor a 116 metres d’alçada.

L’accés a l’interior de la catedral és gratuït i es fa per la façana sud de l’edifici. Està oberta en aquests horaris:

• Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 9:00 a 11:45 i de 12:30 a 16:45 hores
• Dimecres de 9:00 a 11:45 i de 13:00 a 16:45 hores
• Dissabtes de 9:00 a 11:45 i de 12:15 a 18:00 hores
• Diumenges i festius de 13:30 a 18:00 hores
• Aquests horaris variaran si es celebra algun esdeveniment especial en la Catedral i en dates també especials.

Un cop dins de la catedral, si vols visitar el cor i la capella de la corona llavors si que tindràs que pagar una entrada a part: 2€ pels adults, 1,5€ pels nens en edat escolar i estudiants en general, i gratuïta pels menors de 14 anys. Els seus horaris son aquests:

• Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 10:00 a 11:30 i de 12:30 a 16:00 hores
• Dimecres de 10:00 a 11:30 i de 13:00 a 16:00 hores
• Dissabtes de 10:00 a 11:30 i de 12:30 a 15:30 hores
• Diumenges i festius, de 13:30 a 16:00 hores

Saps que pots pujar fins quasi lo més alt de la torre de la Catedral? Les vistes des d’aquí dalt son espectaculars. A dalt tindràs per tu tota la ciutat, la planície del Rin i les muntanyes més properes de la Selva Negra. Els horaris depenen de l’època de l’any. En temporades baixes de turisme està oberta només els caps de setmana; mentres que en temporades altes de turisme obre cada dia, a excepció d’algun dia per setmana en aquest horari:

• De dilluns a dissabte, de 11:00 a 16:00 hores
• Diumenges de 13:00 a 17:00 hores

Els preus son de 5€ pels adults, 3€ pels nens de 8 fins als 18 anys d’edat, i entrada gratuïta pels nens menors de 7 anys d’edat. Adjunto la pàgina web de la Catedral aquí.

Mercat de la Catedral o Münstermarkt

De dilluns a dissabte posen un mercat pel matí en la Münsterplatz on pots comprar un fotimer de productes frescos, com formatges, embotits, fruites i la famosa salsitxa Lange Rote, tot un clàssic de Friburg. També venen productes artesans fets a mà i l’ambient atrapa. A part de que el Münstermarkt té una ubicació inmillorable junt a la Catedral de Friburg, tingues en compte que és un dels mercats més antics de la Selva Negra. Té més de 900 anys a les seves espatlles, que es diu aviat! Adjunto la pàgina web del mercat.

Historisches Kaufhaus

Junt amb la catedral, aquest edifici és el més vistós, bell i espectacular de la plaça. Fou construït a l’Edat Mitjana per ser aduana, magatzem i per l’administració del mercat municipal. En el 1532 fou totalment renovat i deixat tal i com podem veure’l avui en dia, malgrat el pas del temps i de les guerres en la ciutat. En l’actualitat no es pot visitar per dins, ja que les seves precioses sales estan dedicades a esdeveniments privats i/o de la ciutat.

Kornhaus

Encara que es va construïr per ser seu de les celebracions del Parlament del llavors Sacre Imperi quan l’emperador visités la ciutat, no fou així. El seu destí en fou un altre, el de ser lloc de reunió pels gremis i els propis habitants de Friburg. Ja a partir del segle XVIII es va transformar en teatre fins ben entrat el segle XIX. Llavors, va passar a ser magatzem de gra fins a la seva destrucció en el 1944. Avui en dia és un petit centre comercial.

2. De la Casa de la Balena a la Plaça de l’Ajuntament

Casa de la Balena (Haus zum Walfisch), un edifici molt original

Aquest edifici de color vermell és una autèntica joia. Encara que no hi ha una única teoria al respecte, molts diuen que la Casa de la Balena s’anomena així perquè el seu propietari era el capità d’un vaixell balener. Lo què sí és segur és que en aquesta casa hi va viure Erasme de Rotterdam. Sembla que no va gaudir molt de l’experiència perquè li semblava una zona sorollosa. També expliquen les males llengues que no estava d’acord amb el preu del lloguer, així que només hi va estar un parell d’anys a mitjans del segle XVI. Adjunto la seva pàgina web.

Plaça de l’Ajuntament

Per una banda, hi ha el Vell Ajuntament, el de la cridanera façana de color vermell. Actualment és l’Oficina de Turisme (adjunto la seva pàgina web) i està oberta en aquests horaris:

• De dilluns a divendres de 8:00 a 18:00 hores
• Dissabtes de 9:30 a 14:30 hores
• Diumenges i festius de 10:00 a 12:00 hores

El “Nou” Ajuntament és el que està al costat, de color blanc i unit a l’altre edifici per una passarel·la. Abans de ser ajuntament va formar part de la importantíssima universitat de la ciutat, éssent aquesta unió de varis edificis renaixentistes la facultat de medicina. En l’actualitat es celebren en el seu interior esdeveniments com casaments, reunions i a l’estiu, fins i tot es dedica el seu pati interior com a cinema. No, ja no és l’ajuntament actual de la ciutat.

En l’altre extrem de la plaça es troba el Monastir de Sant Martí, el patró de la ciutat. Aquest temple d’orígen franciscà fou construït a principis del segle XIII però després del pas de la II Guerra Mundial va quedar molt i molt tocat. El pati del monastir és ara la pròpia plaça de l’Ajuntament, ja que a principis del segle XX es va obrir al públic i a la ciutat. I gràcies a això podem gaudir d’una espectacular plaça en el centre de Friburg a l’ombra sempre d’uns espectaculars castanyers. Qui no s’ha pres en aquesta plaça un bon gelat, dels que venen en la geladeria de la cantonada, assegut en la font que hi ha enmig de la plaça? Irresistible, no? Per cert, per Nadal és aquí on la ciutat instal·la el mercat nadalenc, així com en els carrers adjacents.

3. De Bertoldsbrunnen a la Martinstor

Bertoldsbrunnen

Bertoldsbrunnen és el centre de la ciutat. És el creuament de les dues artèries que creuen el centre històric de nord a sud i d’est a oest, i és el lloc on fan parada la majoria de línies del tramvia. És també el punt de trobada dels habitants de la ciutat. Qui no ha dit això de ens veiem a Bertoldsbrunnen a les 10? Doncs això, pels visitants es també un punt de com ubicar-se en la ciutat. Actualment en aquest lloc hi ha una espècie de font que substitueix a l’anterior font dels pescadors i que fou destruïda en la II Guerra Mundial. El seu nom, Berthold, fa honor al fundador de la ciutat, un tal Berthold de la família Zähringen.

La Universitat de Friburg

La Universitat de Friburg és de les més importants del país. I és que gràcies als seus més de 20.000 universitaris (ull que la ciutat té una població que ronda els 220.000 habitants) i gràcies a la quantitat de premis Nobel i a més que han sortit de les seves aules doncs li dónen un prestigi internacional que atreu a moltíssims estudiants de tot el món. Fou fundada en 1457 per Albrecht VI dels Habsburg, que governaven en aquella època en la ciutat i des de llavors allí segueix. El seu edifici principal es troba molt a prop del teatre de la ciutat i és bastant reconeixible per la seva façana construïda amb pedra arenisca.

Dues dades, aquí va exercir com a professor el famós Erasme de Rotterdam, i en ella hi va estudiar la primera dona universitària a Alemanya allí a finals del segle XIX. Si creus que és un bon destí d’estudis pels teus fills o per a tu mateix, que sàpigues que la universitat té facultats de medecina, biologia, química, farmàcia, matemàtiques, filologia, dret, varies enginyeries, teologia i medi ambient. Totes elles repartides avui en dia per a tota la ciutat. Ah! I si estudies música, aquí hi ha una escola de les més importants del món.

Porta de Sant Martí

Un altre dels meus llocs preferits que veure a Friburg de Brisgòvia en un dia és la Porta de Sant Martí o Martinstor. És la segona (i última) porta de les que queden de peu de les cinc que hi havia antigament, també del segle XIII. Si la Porta de Sant Martí i la Porta dels Suabos segueixen existint és en part gràcies a l’alcalde Otto Winterer. En el 1888 molts friburguesos van voler enderrocar-les per construïr al seu lloc les vies del tramvia elèctric. Vols saber com va acabar convencent Winterer a la població perquè no se li tiréssin a sobre amb la decisió? Augmentant la seva alçada de 22 a 63 metres i dient-los-hi que “un poble té teulades i una ciutat té torres”. Adjunto la pàgina web de la torre.

Per cert, molt a prop de la Porta de Sant Martí hi ha la Biblioteca Universitària. És bastant curiós de veure l’arquitectura medieval de la porta i de sobte trobar-te amb un edifici modernista que sembla tret directament de Nova York. Adjunto la seva pàgina web.

4. Del Barri dels Pescadors (Petita Venècia) a la porta Schwabentor

Barri dels Pescadors (Petita Venècia)

Entre les torres de Schwabentor i Martinstor, al sud del casc històric, hi ha un canal d’aigua, no un canaló, sinó un veritable canal, en que els pescadors, talladors de pedres precioses i moliners en general hi tenien el seu lloc de treball. Aquesta zona és com un petit poble però en el mateix centre de Friburg. Una passada.

Avui en dia poc queda d’aquella època, però sí que podem veure un dels molins, encara que sense la roda o nòria, i imaginar-nos com pescaven els pescadors en aquest lloc. Però això sí, avui no esperis veure peixos per el canal. En l’actualitat s’han convertit en una zona turística espectacular. Cerveseries, cafès i restaurants s’obren pas sobre els empedradíssims carrers d’aquest barri. A aquesta zona se la denomina també com a “Petita Venècia”, però creiem que el que li va posar aquest nom va beure més d’una cervesa abans de posar-li-ho.

Augustinermuseum, el millor museu de Friburg de Brisgòvia

Diuen que Friburg és la ciutat més assolellada d’Alemanya, així que dóna gust fer plans a l’aire lliure. Però si t’agraden els museus, sens dubte et recomano el Augustinermuseum. Es troba en l’antic monastir dels agustins i alberga una gran col·lecció d’obres d’art des de l’Edat Mitjana fins al Barroc principalment, com escultures, quadres i objectes litúrgics. L’horari d’obertura del museu és de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores. Els preus son de 8€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web.

Porta dels Suabos (Schwabentor)

Al veure la Porta dels Suabos (Schwabentor) segur que et teletransportes a l’Edat Mitjana. Es va construïr amb finalitats defensives a mitjans del segle XIII i formava part de l’antiga muralla de la ciutat. En la façana exterior pots veure la figura de Sant Jordi, patró de Friburg, i en l’interior apareix representat un mercader de sal amb el seu carro. Segons explica la llegenda, un comerciant de sal de Suabia va voler comprar la ciutat de Friburg, encara que per lo vist la història no va acabar bé perquè la seva dona va canviar tot el diner per sorra i pedres abans de que ell marxés.

5. De Konviktstraße a Schlossberg

Konviktstraße, el carrer més bonic que veure a Friburg en un dia

Encara que és important que sàpigues els plans que fer a Friburg, una de les meves recomanacions és que deixis el mapa a un costat i passegis pel carrer sense rumb fixe. Les seves cases de colors amb entramat de fusta son una preciositat. Dit això, si només pogués quedar-me amb un carrer de Friburg de Brisgòvia, aquest seria Konviktstraße. Té forma corba i està plena d’edificis històrics molt fotogènics. Conta amb botigues d’artesanies, cafeteries i restaurants, i és el típic lloc on tot sembla estar preparat pel rodatge d’alguna pel·lícula d’època.

Bächle o canalons d’aigua Quan el senyor Erasme de Rotterdam va deixar la ciutat després d’un temps vivint en ella en la primera meitat del segle XVI, va parlar molt malament d’ella. Vaja, lo què venia a dir és que Friburg era bonica però que feia olor a deixalles. I això era per culpa dels canalons d’aigua que recorren i recorríen els carrers de la ciutat en l’Edat Mitjana. Es van instal·lar en el centre dels carrers i servien com a claveguera però en superficie de totes les deixalles que la gent hi llençava per les seves finestres al carrer. Així, la força de l’aigua en lleu pendent descendent, arrossegava aquestes deixalles fora de la ciutat. Però no només teníen aquest ús. Els incendis eren freqüents en els edificis de fusta de la ciutat així que els bombers tenien aigua disponible just enfront de l’edifici que es cremava, d’una manera fàcil d’obtenir. A dia d’avui ja res és així. La ciutat fa molt bona olor i aquests canalons d’aigua son el gaudi dels més petits ja que en ells hi poden posar els seus peus i jugar a barcos de fusta en les seves netes aigües. És un símbol de Friburg.

Schlossberg, la millor panoràmica que veure a Friburg de Brisgòvia

El Schlossberg o el Mont del Palau és un dels llocs més impressionants que visitar a Friburg. S’anomena així perquè antigament es va construïr allí un castell amb finalitats defensives. Es pot pujar al turó a peu o en funicular. Un cop a dalt, podràs gaudir d’una panoràmica molt bonica de Friburg i el Massís dels Vosgos (si els núvols volen, clar). També pots prendre algo en el biergarten, fer rutes senderistes per la naturalesa o simplement relaxar-te mentres veus el capvespre. I, encara que a l’escoltar la palabra mont el teu cap se’n vagi a les afores de la ciutat, la sort és que el Schlossberg està a un curt passeig caminant de la Porta dels Suabos.

Just darrere de la catedral i del casc històric s’erigeixen les primeres muntanyes de la Selva Negra. El Schlossberg només arriba als 462 metres en el seu punt més alt, però és allí on va néixer Friburg. I encara que a dia d’avui poques son les restes que queden d’aquell castell medieval, pujar fins lo més alt té premi: unes vistes espectaculars. Comencem pel principi. Només podràs pujar fins a la zona de miradors i els restes de lo què fou en el seu dia, primer un bell castell i segon una enorme fortalesa, caminant, en bicicleta o en funicular. Fer-ho en funicular per nosaltres no és la millor opció. És més, no és ni opció:

• Primer, no et puja fins a lo més alt, sinó a meitat de la muntanya
• Segon, costa 3,50€ només anada, i 6€ anada i tornada. I això en tarifa normal d’adult.
• I tercer, el trajecte només dura tres minuts.

Aquesta opinió no és vàlida per a persones amb mobilitat reduïda o amb bastanta dificultat. Llavors el funicular sí que és bona opció.

Per tant, deixant això sobre la taula tu veuràs si lo millor és agafar o no el funicular. Així que si ho fas caminant tens dues pujades principals:

• Una, a l’inici del carrer “Konviktstrasse”, a sobre de l’aparcament cobert “Schlossberggarage”
• I dos, començant la pujada creuant el pont que hi ha just darrera de la torre medieval “Schwabentor”. Aquesta és la millor opció malgrat d’una primera rampa que té tela, però que llavors suavitza i molt. I que lo dit, val molt la pena.

Arribem a Kanonenplatz: Així s’anomena la gran esplanada que hi ha en un primer nivell del castell, una mica més amunt del restaurant. És anomenada així perquè durant la I Guerra Mundial allí s’hi posàren canons antiaeris per a protegir la ciutat. Des d’aquest punt tindràs una vista molt espectacular. Per cert, aquí veuràs que en la vessant sud d’aquesta muntanyeta hi ha moltes vinyes. I és com ja saps Alemanya és terra de cervesa, però aquesta zona és terra de vins, i molt bons.

Continuem pujant i arribem a Ludwigshöhe: aquest és el punt més alt de l’antic, primer i extint castell de Friburg. És una torre, o les restes que queden a la que podràs pujar i gaudir de la vista panoràmica des d’una mica més amunt que des de la Kanonenplatz. En ella hi trobaràs la bandera de la ciutat onejant orgullosa amb el vent que sol bufar en aquest punt.

És en aquest punt on pots acabar la teva aventura per la muntanyeta del extint castell de la ciutat i baixar de nou a Friburg, o bé si estàs en forma i et vé de gust continuar pujant fins a la torre-mirador que es troba més amunt. Si ho fas, i t’animes a pujar per un bon nombre d’escales, o per una senda empinada pel bosc, tindràs un premi inoblidable: unes vistes 360º de tota la ciutat, de les muntanyes més altes de la Selva Negra, de la planície del Rin i de les muntanyes alsacianes dels Vosgos. Una autèntica passada. I és que fins aquí arribava la fortalesa militar que va ordenar construïr el rei Francès Lluís XIV i que l’enginyer militar Vauban va planificar. D’això, poc, molt poc, queda ja. Una pena.

6. Més enllà del centre: Barri de Vauban; Pont Wiwili i Església Cor de Jesús; Schauinsland; i Secrets de Friburg  

Friburg és molt més que el seu preciós casc històric. Friburg és, sobretot, verd. És la ciutat ecològica d’Alemanya. Però a més, Friburg té algo que no té cap ciutat alemanya, el funicular de Schauinsland. Una meravella.

Barri de Vauban

Friburg és coneguda com la capital verda d’Alemanya amb prop de 230.000 habitants, aquesta ciutat verda ubicada en la Selva Negra té varis icones en lo què respecte a la sostenibilitat. Un dels més importants és el districte de Vauban, on els panells solars, les parets verdes, l’arquitectura acolorida i els jardins comunitaris s’uneixen per fer realitat la idea d’una vida sostenible.

Pont “Wiwili” i església del cor de Jesús

El “pont blau”, com és més conegut en la ciutat, és una passarel·la peatonal i per ciclistes que uneix el centre de la ciutat amb el barri de Stühlinger. Aquest pont passa per sobre de les vies de tren, ja que està molt a prop de l’estació de trens. Fou anomenat Wiwili com a record i afecte a una ciutat germana amb Friburg, Wiwili, que es troba en la bella Nicaragua. S’ha convertit en un dels símbols de la ciutat pel seu aspecte i perquè a ell pugen els més atrevits per gaudir d’una bona cervesa admirant el capvespre.

Just abans del pont, hi ha una jaqueta recolzada en un mur del pont que realment és una obra d’art en record dels jueus habitants de Friburg que fóren deportats a camps de concentració en la època nazi. Per últim, aquest pont et deixa just enfront d’una de les esglésies més curioses pel seu aspecte de la ciutat: l’església del Cor de Jesús. L’anomenada en alemany Herz-Jesu Kirche és una bellesa de construcció, arquitectònicament parlant. Les seves dues torres de quasi 60 metres d’alçada amb la seva teulada verda li dónen un toc de color al barri de Stühlinger que junt amb el “pont blau” doncs imagína’t quina combinació. Fou construïda en estil neogòtic i neorromànic en el 1897.

Schauinsland, un pla de naturalesa recomanable

Encara que només passaràs un dia a Friburg, si et veus amb energia pots apropar-te a Schauinsland. Aquest és l’únic lloc dels que t’he comentat en aquesta guia al que no podràs arribar-hi caminant. Tot i així, et recomano incloure’l en el teu itinerari perquè pots anar-hi en cotxe (30 minuts) o en transport públic. El telefèric Schauinslandbahn et puja a la cima de la muntanya. I, en dies clars, pots veure Feldberg, que és la cima més alta de la Selva Negra, i inclús els Alps. Molts friburguesos pugen a Schauinsland els caps de setmana per fer-hi rutes en bicicleta de muntanya, parapent i escalada. Però no fa falta tanta adrenalina, ja que només per fer algun dels senders a peu ja val la pena apropar-se. El paisatge és espectacular!

Recorda que aquesta excursió a Schauinsland ja la vam fer fa dos dies, el dia que vam sortir de Schönau en la Selva Negra i que vam arribar a Friburg per passar-hi la primera nit. Una altra opció també seria deixar-la pel dia que estem a Friburg,…

Secrets de Friburg

Antic cementiri de Friburg

En el món hi ha cementiris molt famosos com el de París, el cementiri jueu de Praga, el de Londres, el de Buenos Aires,… Doncs Friburg un, i encara que no és famós, és molt digne de visitar. És, l’antic cementiri de la ciutat. Fou instal·lat en el 1683 al nord del casc històric, fora de la zona emmurallada i per sort ha sobreviscut al pas del temps, i a l’especulació del sòl. Té al voltant de 1.200 làpides dels segles XVII, XVIII i XIX, en la que hi destaca la tomba de la “nena adormida”. La nena, caroline Walter, va morir als 16 anys per culpa de la tuberculosis allà per l’any 1867. La seva tomba es va construïr a semblança de la seva imatge, dormint, i amb un llibre entre els seus braços amb aquesta inscripció: “És per decret de Déu que un ha de separar-se de lo és estimat que té”. El seu amant no va poder superar la seva mort i tots els dies portava flors fresques a la seva tomba. Però, més de 150 anys després de la seva mort algú segueix portant flors a la seva tomba… Qui serà? Serà el seu amor “immortal”? El cementiri, molt a prop del centre de la ciutat, mereix una visita.

El “Castell” de l’Aigua

Si puges a la torre de la Catedral o ho fas al mirador de la “Kanonenplatz” en la muntanya de l’extint castell de la ciutat i mires cap als boscos que envolten Friburg potser vegis un curiós castell, la veritat que algo petit. I sí, encara que ho sembli, és només una façana d’un suposat castell. Però no ho és. En realitat lo què amaga és un enorme tanc d’aigua instal·lat en el 1895 que dóna aigua potable a la ciutat. La imatge del castell és en realitat el segell oficial de la ciutat de l’any 1245, que també trobaràs en el terra de Friburg en forma de clavegueres. Les vistes des d’aquest punt de la ciutat son una meravella. Es veu tota la catedral de perfil. Adjunto la seva ubicació i la seva pàgina web.

La senda de les escultures i l’arbre més alt d’Alemanya

Una d’art. Molt a prop de la ciutat, en el bosc proper prop del turó Loretto (Lorettoberg) hi ha una zona amb increïbles escultures fetes amb fusta que fan somniar a grans i petits que estàs en aquests moments en un món d’imaginari ple de fantasia. Son obres de l’artista Thomas Rees que amb les seves 18 escultures fan que un passeig per aquest bosc sigui algo meravellós. Adjunto la seva pàgina web. I si t’agrada caminar, a quatre kilòmetres d’allí tens l’arbre més alt d’Alemanya, que cada any creix i creix més. Ja està pels 68 metres.

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta peatonal del dia, i dels principals atractius del mateix:

Adjuntem un altre mapa de google maps amb la previsió de la ruta de tornada des del nostre allotjament a Friburg de Brisgòvia cap a l’aeroport de Stuttgart (204,00 kilòmetres / 2 hores i 4 minuts):

I fins aquí ha arribat el nostre viatge a la Selva Negra en 12 dies. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

I ja som al penúltim dia de les nostres vacances. Avui, en contraposició amb el dia d’ahir que només vam pujar muntanyes, visitarem 3 bonics poblets dels entorns de Friburg de Brisgòvia: Badenweiler, Staufen i Breisach. Acabarem la ruta del dia passant pel Texas Pass, un pas de muntanya molt diferent a la resta de paisatges.

Índex: 1. Badenweiler 2. Staufen 3. Breisach 4. Texas Pass

1. Badenweiler

Ens dirigim al poble de Badenweiler, a uns 40 minuts al sud de Friburg. Badenweiler, amb els seus 4.000 habitants, es troba en el districte Breisgau-Hochschwarzwald de Baden-Württemberg. El lloc se’l coneix com a comunitat i balneari reconegut per l’estat. Badenweiler es troba a 425m sobre el nivell del mar.

En el poble i la regió hi ha varis atractius a explorar:

• Ruïnes de banys romans en el poble. Aquesta ruïna d’un bany termal romà és un dels edificis més antics de Baden-Württemberg. Fins al dia d’avui, la ruïna es considera un dels banys termals millor conservats al nord dels Alps.
• Muntanya panoràmica de 1.165m d’alçada, anomenada “Blues”, en la vora occidental del sud de la Selva Negra. La ciutat balneari de Badenweiler es troba als seus peus al nord. La muntanya està coberta de boscos fins a la cima.
• El castell del poble, també anomenat Burg Baden i Burg Badin, és la ruïna d’un castell en la cima d’un turó a 455m sobre el nivell del mar. Es considera la fita del lloc, però no és idèntic a les ruïnes del castell de Neuenfels
• Llavors estan les ruïnes del castell de Neuenfels i el castell de Heitersheim.

En resum, hem de destacar a Badenweiler:

• Castell en ruïnes
• Església evangèlica de Paulus
• Ruïnes romanes
• Termes
• Parc local amb enormes exemplars de secuoies
• Carrers i places: Schlossplatz y Kaiserstrasse.

2. Staufen

El segon poble del dia és Staufen. Es tracta d’un poble situat en el districte de Brisgòvia-Alta Selva Negra, a Baden-Württemberg. Té una població estimada d’uns 8.400 habitants. Es troba a 13,3 kilòmetres de Badenweiler, al nord.

A Staufen aquests son els seus atractius:

• Ruïnes del castell
• Vinyes
• Edifici de l’Ajuntament
• Església de St. Martin
• Esquerdes en moltes de les seves cases
• Cases amb entramat de fusta
• Carrers i places: Hauptstrasse, Kirchstrasse, Auf dem Graben y Freihofgasse

3. Breisach

Breisach és un poble que serveix de pont entre la Selva Negra i Alsàcia. Es troba a 22,3 kilòmetres al nord-oest de Staufen. Breisach és una ciutat acollidora en l’Alt Rin. La regió propera a Alsàcia és una de les regions més càlides d’Alemanya i quan fa bon temps és encara més divertit explorar la ciutat i els seus llocs d’interès.

Sant Esteve Münster

Sainkt Stephanmünster és el símbol de Breisach. Es troba en l’històric Münsterberg, a uns 226 metres sobre la part baixa de la ciutat. El Münsterberg està envoltat per les muralles històriques de la ciutat i ofereix una gran vista del Rin i del centre de la ciutat. L’antiga església gòtica de St. Stephanmünster està entronitzada en la cima de la muntanya. L’església va sofrir greus desperfectes en la Segona Guerra Mundial, però les antigues obres d’art i els tresors no es van veure afectats. Encara pots veure’ls allí o fer una visita guiada a la impressionant església. Gaudeix d’aquesta impressionant arquitectura amb els seus tresors dels segles XIV al XVIII.

La casa blava és un edifici comunitari molt especial

La casa blava solia ser un centre comunitari jueu, que s’ha convertit en un lloc commemoratiu i educatiu. Hi ha una exposició permanent “Vida jueva a Breisach 1931”. Està destinada a commemorar la convivència entre cristians i jueus, i servir com a memorial dels tràgics esdeveniments durant la Segona Guerra Mundial.

La Porta del Rin, una de les portes de la fortalesa més belles d’Europa

El Rheintor, que es va construïr en el seu moment com a porta d’entrada a la ciutat de Breisach, ara alberga el Museu d’Història de la Ciutat. En el museu pots meravellar-te amb el desenvolupament de Breisach des de l’Edat de Pedra fins als nostres dies. A més, la Porta del Rin és un dels tresors històrics de la ciutat i segueix sent una de les portes de fortalesa conservades més belles d’Europa.

Breisach és un bon punt de partida per explorar la regió. Des de la ciutat es poden realitzar excursions a Alsàcia o a la Selva Negra. Nombroses rutes de senderisme i ciclisme et mostraran el bonic paisatge. O pots planificar un viatge a les ciutats properes de Friburg i Colmar, a les que es pot arribar fàcilment en autobús i tren. O explora la zona en vaixell i reserva un viatge panoràmic sobre el Altrhein. Aquest és un viatge d’anada i tornada de 2 hores per Altrhein i Rheinseitenkanal.

Pels coneixedors de vins, Breisach definitivament val la pena un viatge. La festa del vi més gran de la regió hi té lloc aquí a finals d’agost. Moltes cooperatives vinícoles i bodegues vénen a Breisach a presentar els seus vins. Un xic a les afores de la ciutat es troba el Badische Winzerkeller, el major productor de vi de Baden. Una visita a Breisach ja no és cap obstacle, els hotels i apartaments de vacances ofereixen l’allotjament desitjat per a tots.

4. Texas Pass

I visitats els tres pobles i/o ciutats de la ruta del dia d’avui, només ens queda recórrer les precioses carreteres de la zona sud de la Selva Negra, entre vinyes i boscos. Concretament anem en búsqueda del Texas Pass, un pas de muntanya molt diferent a la resta de paisatges. Es troba a 13,8 kilòmetres cap al nord de Breisach.

Del pas també se n’anomena “Auf Dem Eck” (en català seria “en la cantonada”). Hi ha un aparcament a 1,8 kilòmetres al nord del petit poblet de Oberbergen, seguint la carretera Oberbergener Strasse.

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 106,00km i de 2 hores i 7 minuts):

Arribem al desè dia de les nostres vacances. Avui ja farem nit a la capital de la Selva Negra, Friburg de Brisgòvia. Durant el dia anirem acostant-nos per valls i muntanyes cap a l’àrea d’influència de Friburg. Començarem visitant la cima de la muntanya Belchen, seguint cap a Todtnau on visitarem la cascada Todtnauer i pujarem a una espècie de trineu sobre raíls (Rodelbahn). Continuarem la ruta pujant al Mont Feldberg mitjançant el seu telefèric (Feldbergbahn), i a prop el seu llac (Feldsee). Ja a tocar de Friburg, visitarem el Steinwasen Park, un parc d’atraccions centrat en la naturalesa, i també pujarem al Schauinslandbahn, el telefèric més llarg del país que ens pujarà al mont Schauinsland, on obtindrem unes grans vistes de la Selva Negra. Avui serà un dia que agafarem molts remuntadors i obtindrem moltes vistes panoràmiques de la regió. Finalment, arribarem a Friburg de Brisgòvia per a pernoctar.

Índex: 1. Belchen 2. Todtnau (Cascada Todtnauer + Rodelbahn) 3. Mont Feldberg i Llac Feldsee 4. Steinwasen Park i Schauinslandbahn

1. Belchen

Ens dirigim al municipi de Schönenberg per anar a pujar a la cima de la muntanya Belchen, la qual és, amb els seus 1414 metres d’alçada, la quarta muntanya més gran de tota la Selva Negra. Segons diuen els vilatans, és la muntanya més bonica de la Selva Negra. S’ha convertit en un lloc molt visitat per moltíssims excursionistes que busquen unes vistes espectaculars. Des de la seva cima podràs veure les muntanyes dels Vosgos (a França), la Planície del Rin, la Vall de Münstertal, les muntanyes selvanegrines més properes (com el Feldberg), i en dies clars els Alps.

En la cima podràs trobar records de la seva època celta, ja que aquí es van instal·lar aquells pobles i per ells, aquesta muntanya era molt venerada. De fet, el seu nom vé dels celtes. I a pocs metres de la cima tens un restaurant, que antigament era també hotel, i el telecadira o telefèric, depenent de l’època de l’any.

Encara que hi ha una carretera que puja fins al restaurant, no podràs utilitzar-la ja que està restringida als turistes. És per això que et preparis per a una bona ruta de senderisme o inclús en bicicleta. La seva vessant nord és la més complicada i amb la major quantitat de bosc, mentres que la sud està més clara i podràs veure els millors paisatges. Pujar en telefèric és una gran forma d’estalviar-te els trams més complicats i ja només et quedarà caminar fins a la pròpia cima i baixar llavors per exemple fins a les Rapsfelsen (uns 15 minuts de baixada). Nosaltres, com hem dit, hem conduït els 9,2 kilòmetres que hi ha des de Schönau en la Selva Negra fins a l’estació inferior del telefèric “Belchen Seilbahn Sommer”, que ens portarà a dalt prop de la cima de Belchen. De l’estació superior del telefèric fins a la cima hi ha uns 15-20 minuts caminant.

Amb la tarja abonament “Schwarzwald Card 365” pots pujar i baixar gratuïtament del telecabina de Belchen, que és lo què ens interessava. Si no teniu la tarja, haureu de pagar 9,8€ per pujar i baixar (adults). L’horari de funcionament del telecabina és de 9:15 a 17:00 hores. Adjunto la seva pàgina web per més informació.

Aparcament a Belchen Per aparcar el cotxe, al costat de l’estació inferior del telecabina, hi ha un aparcament on els primers 90 minuts et surten gratis. Llavors a cada hora hi has d’afegir 1 euro. El temps màxim d’aparcament son 5 euros (90 minuts + 5 hores). Hi ha 100 places d’aparcament, 4 per autobusos i 2 places per discapacitats.

2. Todtnau (Cascada Todtnauer + Rodelbahn)

Cascada Todtnauer

Si estàs buscant una cascada en la Selva Negra que sigui menys famosa i estigui menys massificada que les de Triberg, la cascada de Todtnau pot ser una molt bona opció. Es troba molt a prop de Feldberg i, encara que no és tant alta com les de Triberg (medeix uns 97 metres), també val la pena visitar-la no només per la cascada en si, sinó també per l’entorn. El camí és bastant accessible però tingues en compte que tindràs que pagar 2 euros pel pàrking (hi ha un altre aparcament un xic més al nord que és gratis, però l’accés és pitjor perquè tindràs que baixar i pujar escales per a veure la cascada des de sota). Si vols realitzar el recorregut complet, igual que en les de Allerheiligen, tindràs que pujar escales sí o sí. No t’oblidis del calçat còmode.

Per nosaltres son les segones cascades en el rànking de salt de caiguda d’aigua de tota la Selva Negra, per darrera de les de Triberg. I molt més diferents, ja que el salt principal té fins a 60 metres de caiguda i els boscos que l’envolten son més de tipus caducifoli, per tant en els mesos de tardor podràs veure un paisatge diferent. En total la cascada té 97 metres de caiguda dividida en cinc salts.

La cascada té vàries entrades, éssent la més accessible la principal. És la que es troba just al costat de la corba de la carretera nacional que uneix la ciutat de Friburg amb Todtnau. Des d’aquest aparcament que hi ha a la riba de la carretera fins el salt de 60 metres de la cascada hi ha un xic més de 600 metres de camí pla i senzill. Un cop en ell, et recomano que facis un petit recorregut circular, pujant per l’esquerra i baixant per el cantó dret de la cascada.

En dies de calor porta un banyador, ja que si vols podràs refrescar-te en un tram de la cascada que està abans del salt principal, on es troba el pont que creua la cascada. I per cert, si accedeixes a la cascada per la seva entrada principal, hauries i ressalto això de “hauríes” d’abonar en una espècie de guardiola que hi ha allí la quantitat de 2€ per persona. Però això sí, només si accedeixes per la principal. Si ho fas per les altres entrades no…

Rodelbahn Todtnau

Si t’agrada l’adrenalina i passar-ho molt bé aquesta és la teva atracció. La més gran d’aquest tipus a Alemanya. És com una espècie de cotxet o trineu sobre uns raíls que baixa la vessant d’una muntanya. Aquest de Todtnau té una longitud de quasi tres kilòmetres, on hi ha zones en les que podràs agafar una gran velocitat i altres on les corbes tancades son les protagonistes. Es pot fer sol o de dos en el cotxet. Això sí, si vas amb nens menors de 8 anys i un tamany de menys de 1,40 metres ells hauran de baixar acompanyats d’algun adult. Per arribar fins a la cima de la muntanya hauràs d’agafar el telecadira, o si vols que l’aventura et costi menys, pujar caminant fins a lo més alt.

Els horaris d’estiu son de 9:00 a 16:30 hores, tots els dies. Els preus son de 14€ pels majors de 16 anys + telecadira + baixada en el trineu; 12€ per menors de 16 anys + telecadira + baixada en el trineu. Si decideixes pujar a peu només tindràs que pagar la baixada en el trineu: 6€ (majors de 16a), 5€ (menors de 16a). Hi ha abonaments de 10 i 20 viatges. Adjunto la seva pàgina web.

En altres punts de la Selva Negra també hi ha més “Rodelbahn” com el de Todtnau, però més petitets. Aquests son:

• Sommerrodelbahn Gutach
• Bobbahn Mehliskopf

3. Mont Feldberg i Llac Feldsee

Mont Feldberg

Si ets un amant de la muntanya aquest lloc l’has de veure. Feldberg en la Selva Negra és un poble de muntanya ple de pistes d’esquí des del que podràs agafar un telefèric (el Feldergbahn, que obre normalment de maig a novembre i costa 16€ per persona anar i tornar) per a pujar fins a una de les zones amb millors vistes de la Selva Negra d’Alemanya. I és que amb 1.493 metres d’alçada, el mont Feldberg és la muntanya més alta de la Selva Negra. Així que si t’agraden els plans de muntanya, estic segur de que aquest t’encantarà.

Feldberg és el sostre de la Selva Negra i des d’on es tenen unes vistes de 360º espectaculars. És molt fàcil arribar fins al seu punt més alt i poder llavors gaudir d’unes vistes increïbles, ja que fins en dies clars es poden veure fins i tot les muntanyes dels Alps. Per arribar fins a la cima només podràs fer-ho caminant o en bicicleta. I el millor aparcament on deixar el cotxe és el cobert que hi ha als peus de les pistes d’esquí. Des d’allí fins a la cima hi ha uns 3,5 kilòmetres de pujada, sí, però res que quasi qualsevol persona no pugui fer. I és més si et vols desprendre de la primera part que és la més “complicadeta”, pots pujar en el funicular del Feldberg (Feldbergbahn). Encara que això sí, res és gratis.

Nosaltres vam aparcar el cotxe a l’aparcament cobert de les pistes d’esquí i vam pujar al telefèric Feldbergbahn que ens va portar a mig camí entre el poble i la cima del Mont Feldberg. Vam caminar una mica, però l’arribar a la cima ho vam deixar per un altre dia (des de l’estació superior del telefèric hi ha uns 2 kilòmetres fins a la cima, que es solen fer mínim amb uns 30 minuts). Ja tornarem. A la zona de l’estació superior hi ha un mirador (Bismarckdenkmal, monument a Bismarck), i una Torre per visitar (Feldberg Turm), que també és un mirador. Els horaris d’entrada a la torre son tots els dies de 9:00 a 16:30h.

Aparcament a Feldberg Aquest aparcament cobert és de la casa Saba, com els pàrkings on aparquem a Barcelona. És ideal per qualsevol que vingui a la zona i busqui passar un temps a la neu, per exemple, ja sigui esquiant o simplement gaudint de l’impressionants paisatge. És un gran aparcament amb 1.200 places per a turistes i locals. Està de servei les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Les tarifes d’estacionament son les següents: 30 minuts – 1€; 60 minuts – 2€; Cada hora addicional: 2€; Tarifa diària màxima: 15€; Bitllet perdut: 20€.

Els horaris d’obertura del Feldbergbahn en els mesos d’estiu son de 9:30 a 17:00 hores. Hi ha varies tarifes, en funció de si vols visitar la Torre o la Casa de la Natura (House of Nature). Nosaltres vam agafar la de la Torre que hi ha a dalt l’estació superior, ja que entrava igualment. Ens va costar 16€ per persona anar i tornar i visitar la Torre (amb la “Schwarzwald Card 365” ens va sortir gratis ja que estava l’atracció inclosa). La Casa de la Natura està a baix al costat de les pistes d’esquí. Adjunto la pàgina web.

Llac Feldsee

Producte d’agafar el telecabina Feldbergbahn i arribar a l’estació superior, des d’allí hi ha un bon mirador sobre aquest llac, anomenat Feldsee. Té forma circular. Diuen que probablement no només és el llac més bonic de la Selva Negra, sinó el racó més espectacular de tota la Selva Negra. Una mica exagerats, tot i que és molt bonic. El llac està a una altitud de 1.100 metres. És quasi circular, 350 metres de llarg per 360 metres d’ample i té una profunditat màxima de 32 metres.

Només podràs arribar al llac caminant o en bicicleta. L’aparcament més proper està a un xic més d’1 kilòmetre del llac. És l’aparcament de Feldberg, el que està cobert als peus de les pistes d’esquí. La ruta per anar al llac és en baixada, i llavors per tant toca pujar. És un camí espectacular, però això sí, amb roques en el camí que dificulten una mica el trajecte. Llavors i un cop a baix, et recomanem rodejar el llac, un kilòmetre en total, per així poder gaudir-lo des de les seves diferents perspectives. Això és el que varem fer nosaltres. La tornada va ser en pujada.

I escolta, perquè no caminar fins a la granja propera on podràs menjar, beure una cervesa o provar el famós pastís Selva Negra? El nom d’aquesta granja és Raimartihof i està a un xic més de 600 metres del llac. Una cosa que hauries de tenir en compte és que no està permès el bany. Totalment prohibit, ja que és zona protegida. Molt protegida. Segur que inclús veuràs al “Ranger” vigilant…

4. Steinwasen Park i Schauinslandbahn

Steinwasen Park

Un cop empapats de les grans vistes i el paisatge increïble del llac Feldsee, vam tornar per anar a buscar el cotxe a l’aparcament de Feldberg de les pistes d’esquí. Havíem de continuar amb la ruta i la nostra propera aturada seria al municipi de Oberried, ja bastant a prop de Friburg. Allí ens trobarem el Steinwasen Park, un parc d’atraccions centrat en la naturalesa. Es troba a 24 kilòmetres de Feldberg. És un gran pla per si estàs buscant què fer en la Selva Negra amb nens.

Steinwasen Park és un parc temàtic amb un petit zoològic en la Selva Negra, a uns 20 kilòmetres al sud-est de Friburg de Brisgòvia. Es troba en el port de muntanya Notschrei entre Kirchzarten i Todtnau. L’horari d’obertura del parc és durant l’estiu tots els dies de 10:00 a 18:00 hores. Els preus son de 27€ per persona major de 12 anys, i 23€ pels nens de 4 a 11 anys. Adjunto la seva pàgina web perquè tinguis informació directa del parc i les seves atraccions.

Schauinslandbahn

Aquest telefèric, el més llarg d’Alemanya puja fins al mont Schauinsland, de 1.284 metres d’alçada. Des de dalt s’obtenen molt bones vistes de les muntanyes de la Selva Negra. Per arribar-hi des del Steinwasen Park s’ha de conduïr 24,7 kilòmetres (un xic més de mitja hora). Hi ha un aparcament al costat de l’estació inferior, al costat de la carretera “Bohrerstrasse”.

L’horari d’obertura del telefèric durant l’estiu és tots els dies de 9:00 a 18:00 hores. Els preus son de 14€ pels adults (anada i tornada), i 9,5€ pels nens de 6 a 14 anys (anada i tornada). Adjunto la pàgina web perquè tinguis més informació. Amb la tarja “Schwarzwald Card 365” l’entrada és gratuïta.

El Schauinslandbahn no només és el telefèric més llarg d’Alemanya, sinó també un dels més empinats. El viatge des de l’estació de la vall (473m dobre el nivell del mar) a Bohrer, un districte de Horben, fins a l’estació de muntanya (1.220m dobre el nivell del mar) a Schauinsland dura uns 15-20 minuts i cobreix una distància de 3,6 kilòmetres. El tren supera un desnivell de quasi 750 metres. Durant el viatge a Schauinslandbahn, s’obren vistes espectaculars de la vall del Rin, els Vosgos i les muntanyes circumdants de la Selva Negra. En un dia clar, inclús pots veure els Alps a la llunyania. L’impressionant paisatge et captivarà i et donarà la sensació d’estar en un viatge a través d’una naturalesa bonica i intacta.

I així acabem amb els atractius del dia, un dia amb molts telefèrics i remuntadors per anar a dalt de les muntanyes més altes de la Selva Negra. Ha valgut la pena tant d’esforç.

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 95,10km i de 2 hores i 5 minuts):

Pel matí visitarem la ciutat de Laufenburg, ciutat fronterera amb Suïssa, dividida en 2 per la seva frontera. Seguidament anirem fins a Görwihl per anar a visitar la cascada de Höllbachwasserfall. I deixarem per la tarda la visita a una altra ciutat amb encant, aquest cop Bad Säckingen. La nit la passarem en un allotjament a Schönau en la Selva Negra.

Índex: 1. Laufenburg 2. Höllbachwasserfall 3. Bad Säckingen

1. Laufenburg

Des de l’Edat Mitjana, ambdues ribes es consideraven el mateix lloc. El nom Laufenburg significaria algo així com Burg dels ràpids, en alusió a les violentes corrents del Rin, que avançava aquí entre roques, amb una amplada que a vegades no anava més enllà dels dotze metres. Aquest pont que va unir a les dues ciutats també va causar l’interès estratègic de l’enclavament, lo que li va originar nombrosos fets bèl·lics. Va pertànyer el lloc a Àustria, i en la cima del cantó suís hi va haver des del segle XII un castell de la noblesa, que va quedar pràcticament destruït en la Guerra dels Trenta Anys. Amb la pau de Luneville, en la època de Napoleón, el poble es va dividir entre dos països: Suïssa i Alemanya. El Laufenburg alemany té una mica més de tamany que el de Suïssa, amb uns 4.000 habitants. No té tant sabor artístic, però sí desenvolupa més vitalitat econòmica.

Els cascs urbans son similars: cases altes arraïmades a les ribes del riu, amb belles balconades, i la torre de l’església dominant la part superior del lloc, encara que la del Laufenburg alemany és relativament recent. La ciutat alemanya s’ha desenvolupat sobre tot al llarg del segle XX, gràcies a l’arribada del ferrocarril, a la construcció de la propera central hidroelèctrica, i a algunes indústries.

Els punts d’interès del poble son: l’Ajuntament, l’Església del Sant Esperit, l’Església Protestant, i el Pont Laufen.

Ajuntament

L’Ajuntament es troba en una porta de les muralles de la ciutat. En el seu lloc es trobava originàriament l’anomenada “Porta de la Selva” que fins al 1810 fou un edifici fortificat amb torre, però que fou remodelat en un edifici neoclassicista per a donar cabuda a l’ajuntament i a l’escola de Kleinlaufenburg després de la divisió de la ciutat.

Església de l’Esperit Sant

L’església de l’Esperit Sant (Heilig-Geist Kirche) a Laufenburg fou mencionada per primera vegada en un document escrit de l’any 1314. Fou remodelada en el 1377, enderrocada en el 1883 i reconstruïda en el 1884 com un edifici neogòtic de pedra arenisca vermella amb torre alta.

Església Protestant

La regió va pertànyer durant molts segles al regne dels Habsburg i per tant fou exclusivament catòlica. Després de la creació del Gran Ducat de Baden en 1806, els primers funcionaris protestants varen venir a l’Alt Rin. La història de la parròquia protestant de Kleinlaufenburg va començar amb el culte de Pentecostès en el 1868, que fou celebrat en el saló d’actes de l’ajuntament al qual varen assistir 90 creients. Després es varen celebrar regularment cultes protestants i els feligresos desitjaven tenir la seva pròpia església, que va poder ser construïda gràcies a donacions i inaugurada el 21 d’agost de 1887. El 5 d’abril de 1970, un foc sense flames va devastar gran part de l’església. Fou restaurada i inaugurada novament el 16 d’abril de 1972, rebent el nom de Església de la Reconciliació (Versöhnungskirche). Les noves vidrieres de l’església son obra del pintor Johannes Schreiter.

Pont de Laufen

El pont de Laufen (Laufenbrücke) creua sobre l’Alt Rin per connectar els cascs antics de les localitats de Laufenburg (Baden) a Alemanya i de Laufenburg (Argovia) a Suïssa. L’estructura actual, que data de 1911, és un pont de dos vans format per dos arcs de formigó armat que comparteixen una pila localitzada en el centre del riu. El projecte i la construcció varen ser obra de l’enginyer suís Robert Maillart.

2. Höllbachwasserfall

Passejat el casc històric de Laufenburg, tant de la part alemanya com la suïssa, ens dirigim a la cascada Höllbachwasserfall. Es tracta d’una bonica cascada que s’hi arriba per una ruta de senderisme pintoresca. Les cascades de Höllbach, situades a tant sols 500 metres al nord-est del municipi de Görwihl, son una joia natural que no t’hauries de perdre. El Höllbach, un pintoresc aflent de l’Alb, s’enfonsa aquí en una impressionant sèrie de cascades. La cascada principal impressiona amb una majestuosa altura de caiguda d’uns 8,5 metres.

Déixa’t seduïr per la força de l’aigua. La millor manera de viure aquest espectacle natural és amb una caminada circular d’uns 3,5 kilòmetres des de Görwihl (aquí deixarem el cotxe). Aquí tindràs la oportunitat no solament d’admirar les cascades, sino també de gaudir del paisatge circumdant del Hotzenwald. Es recomana especialment una caminada des de Sägemooshütte per a famílies amb nens. Des d’allí el camí discorre per el “Forellenbach” (Hintere Wühre) cap a les cascades de Höllbach. L’agradable sender ombrejat en el bosc fa que el passeig sigui refrescant inclús en els dies càlids de l’estiu, ja que sempre es camina sobre aigües cristal·lines.

I per acabar el viatge, podràs gaudir d’una barbacoa en el Sägmooshütte. La zona de barbacoa és de lliure accés pels particulars i ofereix l’oportunitat perfecta per acabar el dia envoltat de naturalesa. Experimenta les cascades de Höllbach i els seus voltants com una aventura inoblidable per a tota la família: experiències naturals que recordaràs.

3. Bad Säckingen

Vista la cascada i tornats al cotxe que hem deixat al poble de Görwihl, anirem a visitar la petita ciutat de Bad Säckingen. Avui en dia encara es pot conèixer el famós trompetista de Säckingen a Bad Säckingen. Vestit amb roba històrica, acompanya als convidats en recorreguts escènics pels carrerons de la ciutat i fins a llocs originals de la coneguda epopeia en vers de Joseph Victor von Scheffel. A Säckingen, el poeta va escoltar la romàntica història d’amor que aquí hi va ocórrer: el fill d’un simple ciutadà i una jove aristocràtica es varen enamorar. Com que el matrimoni no corresponia al seu estàtus, es van casar lluny i llavors van tornar a casa. “El trompetista de Säckingen” fou un èxit de vendes i també va entusiasmar al públic com a òpera i pel·lícula muda. El lloc on es van enamorar els dos protagonistes, el castell de Schönau, segueix en peu i alberga varis museus: des de la història de la ciutat fins a les troballes arqueològiques en la planície de l’Alt Rin, passant per una col·lecció única de trompetes de més de 400 anys de fabricació, i la “ScheffelRäumen”, els visitants poden trobar en el castell tot tipus de tresors. Altres exposicions temporals en les “Moving Rooms” completen la oferta.

En el seu parc, el parc del castell, es pot passejar meravellosament per el verd. La cafeteria també convida a fer una breu pausa i convenç per la seva ubicació junt al Rin i per una meravellosa vista des de la que es pot contemplar un altre punt destacat de Bad Säckingen: una estructura de fusta que descansa orgullosament sobre imponents pilars de pedra arrodonida per l’aigua del Rin. Amb 204 metres, és el pont de fusta cobert més llarg d’Europa. El monument cultural nacional, al que es pot accedir a peu i en bicicleta, té més de 450 anys i connecta Alemanya amb Suïssa.

Enrere van quedar els dies en que els transeünts tenien que pagar el peatge del pont de creuers. Avui en dia, els visitants caminen d’un país a l’altre i poden passejar pels carrers de Bad Säckingen. De sobte, en el cor del casc antic s’obre la vista de Münsterplatz: façanes acolorides la voregen i en el centre s’eleven les torres de San Fridolinmünster. Amb els seus nombrosos cafès i restaurants, aquest és un lloc encantador on allotjar-se. És molt possible que el trompetista també passi per allí, de camí a la tomba dels amants en la catedral.

En resum, a Bad Säckingen no et pots perdre els següents atractius:

• Palau de Schönau, avui convertit en museu
• Pont coberta de fusta
• Riu Rin i frontera amb Suïssa
• Església de Sant Fridolins
• Carrers i places: Münsterplatz, Steinbrückstrasse, Rheinbrückstrasse y Schönaugasse.

Realment Bäd Säckingen és un poble molt bonic, quasi al primer nivell dels millors pobles de la Selva Negra. Només ens queda anar-nos-en a buscar el nostre allotjament del dia d’avui, fins a la ciutat de Schönau en la Selva Negra.

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 72,80km i de 1 hora i 29 minuts):

Comencem el vuitè dia de les nostres vacances visitant un dels llacs més famosos de la Selva Negra, el Llac Titisee. I de llac, a llac. Del Titisee anirem cap al Kirnbergsee, que diuen que és el llac que té les aigües més càlides del sud de la Selva Negra. Seguidament anirem a veure les gorges del riu Wutach (Wutachschlucht). Tornarem a visitar un altre llac, aquest cop també bastant famós, el Schluchsee, el llac més gran de la Selva Negra. Seguirem anant a visitar una fàbrica de cervesa, a Rothaus, i acabarem visitant l’Abadia de Sankt Blasien al petit poble de Sankt Blasien. La catedral de l’abadia té una enorme cúpula de 46 metres de diàmetre i 63 metres d’alçada. Passarem la nit a la ciutat de Laufenburg, tocant amb la frontera Suïssa.

Índex: 1. Llac Titisee 2. Del Llac Kirnbergsee a Wutachschlucht 3. Del Llac Schluchsee a la Fàbrica de Cervesa Rothaus 4. Abadia de Sankt Blasien

1. Llac Titisee

És el llac més famós i conegut de la Selva Negra. Aquest bonic llac situat en la zona sud de la Selva Negra està envoltat d’un entorn preciós que és perfecte si ets amant del senderisme i les caminades. El Titisee és un llac glaciar que sol ser el protagonista de totes les rutes de senderisme que es poden fer als voltants. Saps que a l’hivern inclús pots fer rutes d’esquí de fons sota la llum de les estrelles?

Encara que no esquiis ni vulguis fer llargs trails, el llac Titisee també és ideal per a una caminada curta, sobretot per la zona del Bruggers See Park, un parc a les ribes del llac que a l’estiu s’omple de hamaques i para-sols.

El Llac Titisee és un dels més populars en aquesta regió d’Alemanya i raons no li falten. Allí pots fer un fotimer de plans durant tot l’any, com rutes de senderisme, caminar al voltant del llac i provar algun plat típic en algun dels seus restaurants. A l’estiu hi ha gent banyant-se (ens comenten que l’aigua arriba als 18-24ºC en aquesta època). També pots donar un passeig en vaixell molt agradable i hi ha gent llogant barques a pedals i pujant a la nòria. Si busques un pla de relax, el balneari Badeparadies Schwarzwald pot ser una molt bona alternativa.

Amb quasi dos kilòmetres de llarg i un ample d’uns 750 metres, Titisee és sens dubte el llac més visitat i per tant el més famós de tota la Selva Negra. La seva ubicació i la seva perfecta connexió amb la ciutat de Friburg fan d’aquest lloc una espècie de “Benidorm” en alguns dies calorosos de cap de setmana a l’estiu. I és que en ell et podràs banyar, pujar a una barca a pedals i recórre’l d’una cantonada a l’altra, o simplement navegar en qualsevol dels dos vaixells que van d’una riba a l’altra del llac.

Però Titisee no només és un llac. És també un poble, d’origen agricultor, i que avui en dia es dedica de ple al turisme. És per això que en ell hi trobaràs moltes botigues de souvenirs on podràs comprar regals, hotels i restaurants.

No et quedis només en lo què és el poble, camina almenys fins a la riba sud del llac. Fins a la zona de campings. Hi ha un camí de terra que voreja el llac per una de les seves ribes. 2,1 kilòmetres de ruta. Per tornar, millor fer-ho pel mateix camí, ja que l’altra riba és carretera. I una altra cosa. Si ets amant de la bicicleta podràs llogar-la en el poble i recórrer els camins que arriben i surten del llac cap als boscos i muntanyes que l’envolten.

2. Del Llac Kirnbergsee a Wutachschlucht

Llac Kirnbergsee

Diuen d’aquest llac que té les aigües més càlides del sud de la Selva Negra, així que si et vé de gust capbussar-t’hi, ja saps on anar. Per arribar-hi has de recórrer uns 25 kilòmetres cap a l’est del Titisee, agafant la carretera B31 i trencant a mà esquerra a l’alçada de Löffingen. L’aparcament està tocant a la mateixa riba sud del llac.

Wutachschlucht

Desfarem una mica la carretera fins a Löffingen i anirem a buscar a uns 15,5 kilòmetres al sud del Kirnbergsee, l’aparcament de les gorges del riu Wutach, Wutachschlucht. La “Barranca” del Wutach és una de les rutes de senderisme imprescindibles en la Selva Negra (Wutachschlucht). És el canó (o congost) més gran d’Alemanya amb fins a 170 metres de profunditat i és el pla perfecte si et vé de gust gaudir de la naturalesa. Hi ha varies rutes de trekking per escollir, encara que per una primera vegada et recomano la “Ruta de les Tres Gargantes”. Passa per el congost de Wutach i per les gargantes Gauchach i Engschlucht entre cascades, passarel·les i un paisatge de pel·lícula.

Wutachschlucht és conegut com el canó (o congost) de la Selva Negra, i encara que realment un canó doncs quasi que no és, sí que és un lloc dels més espectaculars. Si busques aquest lloc per passar una jornada de senderisme és que t’agrada molt això de la naturalesa. Ja que aquest lloc ho té tot. En ell, podràs gaudir d’un paisatge realment increïble, travessat per el riu Wutach i al que hi arriben molts afluents que engreixen aquest canó pels seus laterals. Petites cascades, tallants, miradors, passos complexos, ponts, cabanes,… Aquest lloc amaga moltíssimes meravelles que només podràs descobrir si el recórres a peu. I ull, que és bastant gran i no és fàcil escollir la ruta perfecta que s’avingui a

mb les teves necessitats. Depenent d’on vulguis iniciar la teva ruta, n’hi ha de circulars, només d’anada i la tornada la tindràs que fer en bus,…

Recomanació de ruta El primer que et recomano és que portis el millor calçat possible per caminar pel Wutachschlucht, i en la motxilla aigua suficient i també algo per a menjar. La millor ruta, o la més completa és la que neix en l’anomenat “Kiosk Wutachmühle” i acaba a “Schattenmühle”. En total, uns 15-16 kilòmetres. Això sí, la tornada l’hauràs de fer en el bus que uneix aquests dos punts. Nosaltres no vam poder destinar-hi tant de temps, vam anar a l’aparcament de “Wutanschlucht – Schattenmühle”, i vam caminar mig kilòmetre dins a la garganta (vam fer 1 kilòmetre anar i tornar).

3. Del Llac Schluchsee a la Fàbrica de Cervesa Rothaus

Llac Schluchsee

Ens desplacem al llac Schluchsee, el llac més gran de la Selva Negra, així com també un dels més famosos. En la localitat del mateix nom, et trobaràs un fotimer d’activitats a l’aire lliure que fer si tens temps quan visitis aquesta zona. La nostra recomanació és que escullis alguna ruta de senderisme curta pels voltants del llac per descobrir el paisatge i gaudir del preciós entorn.

Això sí, tingues en compte que el temps en aquesta zona és bastant canviant.

El què vam fer nosaltres en aquest llac va ser llogar 1 hora de caiac a la “Boathouse Schluchsee Canoe-Hire”. Amb la tarja abonament “Schwarzwald Card 365” ens va sortir l’activitat gratuïta, sinó val 12€ el lloguer d’1 hora de caiac o canoa. Adjunto pàgina web.

Fàbrica de Cervesa Rothaus

I després d’anar amb caiac al llac Schluchsee toca refrescar-se en la cerveseria més famosa de la Selva Negra, la Fàbrica de Cervesa Rothaus. Allí podràs fer un genial tour per l’interior de les instal·lacions, així com provar bona cerves i perquè no emportar-te’n alguna a casa. La cerveseria es troba a 7,4 kilòmetres a l’est del llac. El tour per les seves instal·lacions costa 5€, i estan obertes de 11:00 a 19:00 hores. La fàbrica té a més una zona de restaurant, botiga i una enorme terrassa on es fan esdeveniments, tot això entorn a la cervesa. Adjunto la seva pàgina web.

4. Abadia de Sankt Blasien

I per acabar la ruta del dia, ens acostarem al petit poble de Sankt Blasien que es troba a 15,6 kilòmetres al sud-oest de la fàbrica de cervesa. Allí hi trobarem la Catedral de Sainkt-Blasien, la qual té una de les cúpules més grans d’Europa. És un lloc de culte que sorprèn moltíssim per dins. I és que ningú s’espera lo què amaguen les portes de la catedral. Una espectacular sala circular de fins a vint columnes corínties que sostenen aquest tros de cúpula de 36 metres de diàmetre. Impressionant.

Aquesta abadia fou una de les més importants durant l’Edat Mitja en aquesta zona sud de la Selva Negra ja que era un punt intermig entre dos dels llocs de culte que movien tot en la regió: Friburg i el monastir de St. Gallen, en l’actual Suïssa. Fou reconstruïda per complet a finals del segle XVIII després d’un terrible incendi. Els horaris d’obertura per visitar la Catedral son tots els dies de 8:30 a 17:00h. Adjunto la pàgina web perquè disposis de més informació.

Només ens quedarà anar a buscar el nostre allotjament al poble de Laufenburg, tocant a la frontera amb Suïssa.

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 142,00km i de 2 hores i 39 minuts):

I passem per l’equador de les nostres vacances a la Selva Negra. Avui tornarà a ser un dia força intens visitant alguns dels llocs més famosos i coneguts de la regió. Començarem per Triberg, el seu poble i les seves cascades. També visitarem el Museu de la Selva Negra de Triberg, i algunes botigues de rellotges de cucut. La nostra ruta seguirà cap al sud, fins a les cascades del Sweribach on per arribar-hi farem una ruta per un bosc preciós. Seguidament visitarem el Monastir de Sankt Märgen, i després el poble encantador de Sankt Peter en la Selva Negra on també veurem el seu Monastir. Per acabar amb les visites del dia anirem a trobar l’espectacular congost de Ravennaschlucht, amb un preciós pont de 225 metres de longitud. Només ens faltarà conduïr fins a Titisee per anar a trobar el nostre allotjament.

Índex: 1. Triberg (Poble + Schwarzwald Museum + Cascades + Botigues Rellotges de Cucut) 2. Cascades Zweribach 3. Monastir de Sankt Märgen 4. Monastir de Sankt Peter en la Selva Negra 5. Ravennaschlucht

1. Triberg (Poble + Schwarzwald Museum + Cascades + Botigues Rellotges de Cucut)

Triberg és un poble ubicat en ple cor de la Selva Negra. Un lloc molt visitat bàsicament per dos atractius turístics: les cascades de Triberg i els rellotges de cucut més grans del món. Triberg és un imprescindible en la ruta pels pobles més bonics de la Selva Negra ja que està en un entorn natural únic.

Triberg està envoltada de boscos d’avets i protegida per les muntanyes de la Selva Negra. Com a punt d’interès, la creua el riu Gutach formant cascades de més de 160 metres de caiguda. Les famoses cascades de Triberg, el seu gran atractiu turístic, de les que us parlarem més endavant.

Aparcar a Triberg Si tornés a Triberg escolliria el mateix pàrking ja que està en ple centre i a tant sols 10 minuts caminant del principal atractiu turístic, les cascades de Triberg. Aquest pàrking costa 1,5€ l’hora i es paga en una màquina en la que hi poses la teva matrícula i et surt el rebut per col·locar en el vehicle. Ubicació del parking: 17 Kreuzstraße.

Les cascades de Triberg

Triberg és un dels pobles més turístics de la Selva Negra, i sincerament no és per ser el més bonic, sinó per albergar dos llocs de gran afluència turística com son les famoses cascades de Triberg i els rellotges de cucut.

Les cascades de Triberg son molt famoses en la ruta per la Selva Negra i és que tenen una altura de més de 160 metres.

Se les coneix com “les cascades més altes de tota Alemanya”. Però hi ha molta controvèrsia amb aquest tema doncs sembla ser que en Alemanya n’hi ha d’altres de més altes. La cascada Röthbach, és realment la cascada més alta d’Alemanya amb una caiguda de quasi 470 metres. Tot i així, aquestes cascades son un pur espectacle i un imprescindible a veure a Triberg. El primer que vam visitar a l’arribar a Triberg van ser les seves cascades. Des del parking a la caseta on es compren les entrades hi ha apenes 10 minuts caminant per un bonic sender en plena naturalesa.

Un cop arribis a la caseta de fusta tindràs que comprar les entrades per a veure les cascades de Triberg i us donaran un mapa en el que us indiquen varies rutes a peu.

En el bosc on s’ubiquen les cascades de Triberg son molt famosos els esquirols. Aquests animalons els veureu per totes les zones, saltant de branca en branca i menjant-se algun que altre cacauet. Perquè, sabeu què? Al comprar les entrades, ofereixen la possibilitat de comprar una bossa de cacauets per alimentar als esquirols i així poden veure’ls més de prop.

Les rutes de les cascades de Triberg es distingeixen per colors:

• Color groc: sender cascada. En ell es veuen totes les cascades i és el més fàcil i adequat per a realitzar-lo amb nens. Dura aproximadament 45 minuts.
• Color vermell: sender cultural. És el més complet ja que es veuen les cascades i una ruta pel poble. Dura aproximadament 60 minuts.
• Color verd: sender natural. És una ruta en la que no es veuen les set caigudes de les cascades, sinó més bé un recorregut pel bosc per endinsar-se en plena naturalesa. Dura aproximadament 90 minuts.

Aquestes rutes podeu seguir-les gràcies a unes senyals de color, segons la ruta que escullis, que us guiaran durant tot el recorregut. Nosaltres vam escollir la ruta de color groc, perquè el què ens interessava era veure les cascades de Triberg, encara que un cop et fiques a l’interior del bosc t’entren ganes de fer-les totes.

Els horaris d’obertura de les visites a les cascades de Triberg son tots els dies de 9:00 a 22:00 hores. El preu de l’entrada és de 8€, excepte els menors de 7 anys que els hi surt gratuïta. Si tens l’abonament “Schwarzwald 365” et surt l’entrada gratuïta. Adjunto la seva web perquè tingueu més informació.

Passejar per Triberg i visitar les famoses botigues de rellotges de cucut

En el carrer principal del poble, pot veure’s a través de les botigues i els seus aparadors la gran publicitat dels rellotges de cucut. I és que hi ha botigues completament plenes d’aquest tipus de rellotges. I no és per a menys, es diu que Triberg és la capital dels rellotges de cucut.

Visitem algunes de les botigues i hi ha autèntiques meravelles, des de rellotges de cucut miniatures fins alguns d’enormes dimensions. I és que és molt típic visitar Triberg i comprar algun rellotge d’aquests. Si t’agrada aquesta obra artesanal us animo a que us n’emporteu algun de record. La botiga més famosa de Triberg és la Haus der Uhren, la botiga dels 1000 rellotges. Ja en la seva façana crida molt l’atenció, però el seu interior encara més. I és que diuen que alberga més de 1000 rellotges de cucut i jo diria que molts més. Això sí, aquestes joies artesanals no son gens econòmiques.

Schwarzwaldmuseum. El museu de la Selva Negra que veure a Triberg

A menys de 5 minuts a peu del parking que us he recomanat anteriorment es troba el museu de la Selva Negra. És un lloc en el que podeu conèixer com vivien fa més de cent anys en la Selva Negra. Hi ha una exposició amb vestits típics de la zona, rellotges de cucut antics, i altres elements que ajuden a conèixer més sobre la història.

L’entrada al Museu de la Selva Negra és gratuïta si disposes de l’entrada a les Cascades de Triberg. Sinó, l’entrada val el mateix que les cascades, 8€. No cal dir que amb l’abonament “Schwarzwald Card 365” l’entrada et surt gratuïta.

L’horari d’obertura del museu és tots els dies de 11:00 a 17:00 hores. Com hem dit abans, l’entrada és gratuïta si tens la de les cascades o l’abonament “Schwarzwald Card 365”. Adjunto la seva pàgina web perquè disposis de més informació.

Rellotges de cucut més grans del món: el rellotge de Schonach i el rellotge de cucut Eble Uhren-Park

A Triberg hi ha varies fàbriques de rellotges de cucut. Es podria dir que Triberg és la capital dels rellotges de cucut. Però hi ha dos rellotges que hi destaquen per ser els més grans del món. Com que teníem molta curiositat per veure’ls, ens vam dirigir a visitar ambdos rellotges que estan molt a prop de Triberg. Cada rellotge es troba a un extrem de Triberg però per visitar-los hem d’anar-hi amb cotxe.

Rellotge de cucut de Schonach

Des de Triberg fins al rellotge de cucut de Schonach hi ha apenes 5 minuts en cotxe. El paisatge que et trobes durant el camí fins arribar a aquesta localitat és preciós. Encara que tinc que admetre que tots els camins que hem recorregut en cotxe per la Selva Negra han estat espectaculars, plens de prats, granges i envoltats de bosc. A l’arribar a Schonach i buscar el rellotge de cucut més gran del món vam poder veure de lluny lo què a simple vista semblava una casa, però no, estàvem davant del rellotge de cucut de Schonach.

Aparquen just al costat del rellotge i ens vam anar a visitar a l’interior del mateix. Allí hi havia una senyora molt amable que ens va fer de guia i ens va explicar com era el mecanisme del rellotge que fou construït per el seu pare Josef Dold. Té un jardí molt bonic i cuidat i pots veure sortir el cucut cada mitja hora. Val molt la pena.

Es pot visitar el Rellotge de Cucut de Schonach: L’horari d’entrada és de 10:00 a 12:00 hores i de 13:00 a 17:00 hores. El preu és de 2€ pels adults i 1€ pels nens de 7 a 16 anys. Com hem dit, val la pena entrar i veure el mecansime.

Rellotge de cucut Eble Uhren-Park

A continuació, ens dirigim a veure l’altre rellotge de cucut més gran del món, el de Eble Uhren Park. Des de Triberg fins al rellotge de cucut de Eble Uhren Park hi ha 5 minuts en cotxe. Aquest rellotge és també de grans dimensions, però personalment m’agrada més l’anterior, potser per l’entorn en el que està ubicat. Això sí, el cucut que surt en aquest rellotge em dóna més impressió.

Accedim a l’interior, on hi ha un museu que mostra el funcionament del rellotge de cucut, el seu mecanisme i obtindre així més informació sobre aquest tipus de rellotges.

L’horari per veure el funcionament del rellotge son tots els dies de 9:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada és de 2€. Adjunto la pàgina web perquè tinguis més informació.

2. Cascades Zweribach

Després de visitar Triberg ens arribarem a les cascades Zweribach, on el seu aparcament es troba a 40 minuts en cotxe de Triberg, cap al sud-oest. Les cascades del Zweribach son un dels punts d’interès més importants de qualsevol ruta que busqui visitar els llocs més imprescindibles de la Selva Negra. Per arribar-hi tindràs que fer una ruta a peu d’aproximadament 1 kilòmetre per un preciós bosc, i amb una mica de desnivell. El camí és fàcil però algo escarpat, així que no t’oblidis de portar calçat adequat. I no ho dubtis, el passeig val completament la pena. Si ets amant del senderisme i els trails, en aquesta zona podràs explaiar-te quan vulguis, perquè hi ha un fotimer de rutes per a tots els gustos i dificultats. En aquesta mateixa zona, pots visitar també les cascades de Hirschbach i les de Teichschlucht.

3. Monastir de Sankt Märgen

Continuem la nostra ruta cap al sud, en direcció al Monastir de Sankt Märgen. De l’aparcament de les cascades Sweribach a Sankt Märgen hi ha 6,9 kilòmetres (uns 17 minuts en cotxe conduïnt per una pista anomenada Landfeldweg). Està molt a prop del Monastir de Sankt Peter, el qual visitarem més tard. Els dos monastirs han arribat a rivalitzar al llarg de la història. El Monastir de Sankt Märgen fou construït a principis del segle XII, encara que va tenir que ser reconstruït varies vegades en els seus cents d’anys degut a molts incendis. Visitarem el Monastir de Sankt Märgen.

Els horaris de visita del Monastir de Sankt Märgen son bastant singulars. Dimecres i dijous de 10:00 a 13:00 hores, divendres de 14:00 a 17:00 hores i diumenge de 10:00 a 16:00 hores. La resta de dies, roman tancat (dilluns, dimarts i dissabte). El preu de l’entrada és de 6€ pels adults, i si tens la tarja “Schwarzwald Card 365” entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.

4. Monastir de Sankt Peter en la Selva Negra

I continuem la ruta fins al poble del costat, Sankt Peter en la Selva Negra. És una parada interessant si et trobes pels seus voltants. Es tracta d’un petit poble encantador.

El punt d’interès més important de Sankt Peter és el monastir que porta el mateix nom. Crida l’atenció el color rogenc i les seves dues torres, que son fruit de les renovacions que ha necessitat l’abadia al llarg de la seva història (fou fundat a l’any 1903). A les afores del poble de Sant Peter també pots visitar el petit llac Badweiher.

El Monastir de Sankt Peter fou fundat a mitjans del segle XI i lligat posteriorment als fundadors de la ciutat de Friburg. Destaca l’espectacular interior de l’església, la seva façana i com no, la seva biblioteca barroca. Els horaris de visita del Monastir son tots els dies de 8:00 a 18:00 hores i el divendres de 11:00 a 18:00 hores. El preu per entrar-hi és de 6€. Adjunto la seva pàgina web per tenir més informació.

5. Ravennaschlucht

I finalment anem a l’últim dels atractius de la ruta del dia, que no és res més que una espectacular garganta amb camins i un pintoresc pont arquejat on per dates de Nadal s’hi monta un Mercat Nadalenc. Es tracta de Ravennaschlucht. La garganta del riu Ravenna. Salts d’aigua, un bosc típic de Selva Negra i un antic poble amb el rellotge de cucut més bell d’aquesta zona d’Alemanya.

El trobaràs en l’anomenat “Vall de l’Infern”, que està entre Titisee i la ciutat de Friburg. I és que malgrat de l’intens tràfic que suporta la carretera que travessa la vall, aquest lloc és un recés de pau. Però per conèixer la garganta, abans hauràs de coneixer el petit i antic poble de Selva Negra, que fou destruït durant la II Guerra Mundial i que avui en dia es dedica de ple al turisme. En el “poble” tens una posada històrica on una tal Maria Antonieta es va allotjar durant el seu trajecte a París, una casa d’exposicions en honor al filòsof alemany Goethe, una botiga on podràs conèixer com es treballa el vidre fa centenars d’anys, una altra botiga en aquest cas de regals en general de Selva Negra, una capella, un molí d’aigua i un viaducte. Un enorme viaducte per on passa el tren que uneix Friburg i Titisee.

Justament quan passis per sota del Viaducte arribaràs al camí que et porta de ple en la garganta i on podràs gaudir d’un paisatge espectacular. Puja en calma i amb precaució mínim fins a l’únic edifici que hi ha en la garganta, un antic molí d’aigua. La ruta és d’anada i tornada per el mateix camí. Senzilleta i ideal per a nens.

L’aparcament es troba a 20,3 kilòmetres del poble de Sankt Peter en la Selva Negra, al costat de la carretera B31, a 3,6 kilòmetres abans de l’encreuament entre la B31 i la B500. De l’aparcament en la B31 fins a sota del viaducte hi ha aproximadament 1 kilòmetre a peu. Lo què caminis després ja dependrà de les teves ganes i temps.

Només ens quedarà anar a buscar el nostre allotjament al poble de Titisee, ubicat a 7,7 kilòmetres del lloc.

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 89,70km i de 2 hores i 11 minuts):

I ja som al sisè dia de les nostres vacances. Avui serà una jornada d’autèntica road-trip. Tenim poques atraccions, però estan a major distància que habitualment. Començarem visitant la ciutat de Rottweil, un imprescindible que es troba fora dels límits de la Selva Negra. Continuarem pel Castell de Hohenzollern, probablement el castell més bonic que vegem a les nostres vacances. Seguirem pel poble de Donaueschingen, buscant el naixement del riu Danubi. Finalitzarem amb la ruta visitant Villingen-Schwenningen, un poble als límits de la Selva Negra on la seva Catedral i la seva Plaça principal bé que valen una visita. Ens acostarem al poble de Triberg que és on tindrem l’allotjament per aquesta nit.

Índex: 1. Rottweil 2. Hohenzollern Castle 3. Donaueschingen 4. Villingen-Schwenningen

1. Rottweil

Havent dormit a Rottweil, pel matí començarem a visitar aquesta ciutat. Com hem dit abans, es tracta per nosaltres d’un imprescindible que no està dins dels límits de la Selva Negra.

Què t’explico de Rottweil si és un poble en el que no podràs parar de fer-hi fotos, sobretot al seu carrer principal amb la torre del rellotge. És veritat que, com et deia, aquest poble està fora dels límits de la Selva Negra, però està bastant a prop d’altres punts d’interès i val molt la pena.

Podría explicar-te moltes curiositats sobre Rottweil, com que és la ciutat més antiga de la regió alemanya de Baden-Wurttemberg o que la raça de gossos rottweiler se’ls anomena així per aquest poble (bona fe d’això dóna l’estàtua d’aquesta raça que hi ha en el carrer principal), però prefereixo recomanar-te que et perdis per els seus preciosos carrers i ho descobreixis tú mateix/a.

A Rottweil també hi ha la curiosa torre de proves de l’empresa d’ascensors Thyssenkrupp. Quasi no fa falta que la marquem en el mapa, perquè és tant alta que es veu des de molt lluny. I això la converteix en un mirador brutal d’aquesta zona. L’entrada costa 5 euros i es pot comprar des de la seva pàgina web, que aquí adjunto. Els horaris d’obertura de l’atracció son tots els dies de 10:00 a 18:00 hores (excepte els dilluns que tanquen).

2. Hohenzollern Castle

El Castell de Hohenzollern no està tècnicament dins de la Selva Negra, però sí molt a prop d’aquesta regió alemanya. Es troba a 1 hora en cotxe de Freudenstadt, Schiltach i Triberg, i a 33 minuts de Rottweil, per la carretera B27. Aquest castell del segle XIX fou la seu dels reis de Prussia i els prínceps de Hohenzollern. Té una ubicació immillorable en lo alt d’una muntanya i conta amb la friolera de 140 habitacions. Les habitacions del Rei i de la Reina, la Biblioteca i el Saló Blau son espectaculars.

Quasi 900 metres per sobre del Alba Suabia, fortificat amb torretes i merlets, hi ha el Castell de Hohenzollern, seu ancestral de la família reial prussiana i dels prínceps de Hohenzollern. Frederic Guillem IV, Rei de Prússia, era considerat un aficionat a les belles arts i un “romàntic en el trò”; el seu cor estava poètica i sentimentalment unit a l’Edat Mitjana. Probablement per això va encarregar a l’arquitecte estrella Friedrich August Stüler de Berlin que reconstruís un edifici deteriorat, el castell dels seus avantpassats. Stüler va crear l’ideal d’un castell medieval de cavallers, un xic antiquat, però encara així fantàstic i abrumadorament bonic.

En el 1852 es va col·locar la primera pedra, i en el 1867 es va completar la reconstrucció. Com hem dit abans, el castell conta amb 140 habitacions, entre les que hi destaquen la biblioteca amb importants pintures murals, l’habitació del Rei, una habitació de l’arbre genealògic i el “Saló Blau”, la habitació de la Reina. Té un anteixinat daurat, un preciós paviment de marqueteria i retrats de regents prussians. Pels esperits menys monàrquics la cerveseria interna també ofereix algo a la venda: una Pilsener de la marca “Preussens”.

L’horari d’obertura del castell son tots els dies de 10:00 a 18:00 hores, el preu per entrar son 23€ pels adults, 11€ pels nens de 12 a 17 anys, i hi ha tarifes familiars. Adjunto la seva pàgina web per a més informació. Ah, heu de saber que per pujar al recinte del castell s’ha d’agafar un “shuttle bus” que va des del parking on tindreu el cotxe fins a l’entrada del castell (Eagle’s Gate), que ja està inclòs en l’entrada.

3. Donaueschingen

Visitat l’impressionant castell de Hohenzollern, la nostra roadtrip continua, i ara fins al municipi de Donaueschingen. Es troba, aquest sí, dins dels límits de la Selva Negra, a 72 kilòmetres al sud del castell (uns 55 minuts de conducció). Però, què hi anem a buscar a Donaueschingen? Doncs el naixement del riu Danubi. Sí, com ho llegeixes. I és que el riu europeu més llarg neix a la Selva Negra, encara que segons a qui ho preguntis, et dirà un o un altre lloc.

Hi ha varies teories sobre el naixement del riu Danubi. Anem a exposar-les totes:

Naixement del Danubi en el poble de Donaueschingen

Entre l’església de Sankt Johann i el Palau es troba una font d’aspecte quasi místic. Just en aquest punt brota una font d’aigua que fou descoberta en el segle XV, encara que es creu que els romans, que ja s’establiren en el poble, tenien coneixement d’aquest lloc. Aquesta forma circular que té en l’actualitat, amb estàtues i escultures, la va agafar a finals del segle XIX, després de l’incendi que va assolar el palau. El naixement del Danubi doncs, es simbolitza amb la Donauquelle, la Font del Danubi.

Naixement del Danubi a les afores del poble de Donaueschingen

I és que kilòmetre i mig més endavant de l’anterior font, es troba la unió de dos rius. Son el Brigach i el Breg. És en aquesta confluència on molts diuen que aquest és el veritable naixement del riu Danubi.

Bregquelle

Dels dos rius mencionats anteriorment, el Breg és el més llarg, el que neix a més alçada i el que més aigua porta. És per això que molts situen en el naixement del riu Breg el també naixement del Danubi. Avui en dia si visites aquest lloc veuràs que just per sobre de la font hi ha la figura del “Déu Danubius”. Altres també apunten a que el naixement del riu Brigach podria ser el del Danubi, però no els hi fan molt cas…

Nosaltres, ens quedarem amb la primera teoria i solament visitarem la Font del Danubi a Donaueschingen, ja que no tenim més temps i hem de continuar amb la nostra ruta d’avui. Ara en serio, la nostra intenció era visitar la font que hem dit a la població de Donaueschingen, i passejar-hi una mica per ella.

4. Villingen-Schwenningen

L’últim atractiu que visitarem avui és un poble anomenat Villingen-Schwenningen, ubicat en el límit de la Selva Negra, a 17,5 kilòmetres al nord de Donaueschingen. Villingen-Schwenningen presenta una barreja única de profunditat històrica, vitalitat cultural i tranquil·litat natural, molt semblant a la de Munich, però amb el seu propi encant. Aquesta ciutat, formada per la unió de Villingen i Schwenningen, ofereix a visitants i vilatans per igual, la oportunitat d’endinsar-se en tresors menys coneguts que revelen el veritable esperit de la regió. En aquesta exploració de Villingen-Schwenningen descobrirem joies ocultes que van des de pintorescs barris i serens parcs fins a commovedors llocs històrics i singulars recintes culturals. En el cor de la Selva Negra, descobrirem l’ànima d’una ciutat en la que conflueixen tradició i modernitat.

El casc històric de Villingen

El casc antic de Villingen, enclavat en la ciutat bessona de Villingen-Schwenningen, és un magnífic testimoni del ric passat de la regió, de la mateixa manera que el castell de Blutenburg és un serè oasis històric a Munich. Aquest cor medieval de Villingen està envoltat de muralles i torres defensives ben conservades, i ofereix una vívida finestra a l’Edat Mitjana amb la seva singular barreja de bellesa arquitectònica i profunditat històrica. Passejant per els estrets carrers adoquinats del casc antic de Villingen, els visitants poden admirar els edificis bellament conservats i les restes de les fortificacions de la ciutat, incloses les emblemàtiques portes i torres de la ciutat. El Monastir de Nostra Senyora (Münster Unserer Lieben Frau), un dels principals monuments de Villingen, mostra una impressionant arquitectura romànica i gòtica. La seva història i importància espiritual la converteixen en una visita obligada per qui explori el casc antic.

El ric patrimoni cultural de Villingen es mostra també en els seus museus, com el Museu Franciscà i el Museu de la Indústria Rellotgera, que ofereixen una visió de l’evolució històrica i industrial de la ciutat. El casc antic és el cor de la vida cultural de Villingen, on es celebren diversos actes i festivals tradicionals, com el Carnestoltes de Fasnacht, que anima els carrers amb vibrants disfresses i desfilades.

Schwenninger Moos

Schwenninger Moos, a Villingen-Schwenningen, és una captivadora reserva natural, una joia oculta que ofereix una serena escapada lluny del ritme urbà. Aquest pàram no és només un lloc d’importància ecològica, sinó també un lloc ric en significat cultural i històric, que es fa eco de les tradicions i la bellesa natural de la zona. Aquesta reserva natural és cèlebre pel seu ecosistema únic, format per pàrams que serveixen de font al riu Neckar. Els seus esforços de conservació l’han convertit en un refugi de flora i fauna diverses, reflex del compromís de mantenir el patrimoni natural de la regió.

Schwenninger Moos ofereix senders que serpentegen per aquest antic paisatge. Els panells informatius que hi ha al llarg dels senders ofereixen informació sobre la formació del pàram, de la seva fauna i les mesures de conservació. Adjunto la seva pàgina web per a donar més informació.

El Museu Internacional de l’Avió (Internationales Luftfahrtmuseum)

El Internationales Luftfahrtmuseum de Villingen-Schwenningen és una joia oculta que captiva als visitants amb la seva àmplia col·lecció d’història i artefactes de l’aviació. Aquest museu és un homenatge a l’evolució del vol i és apreciat tant pels vilatans com pels entusiastes de l’aviació. El museu presenta una exploració exhaustiva de la història de l’aviació, des dels primers experiments de vol fins a la tecnologia aeroespacial moderna, permetent als visitants ser testimonis dels increíbles avenços de l’aviació.

Amb una impressionant col·lecció d’avions, maquetes i artefactes, el museu mostra el desenvolupament de l’aviació a través de peces tangibles de la història, inclosos avions militars i civils de diverses èpoques. Amb exposicions i activitats dissenyades per atraure a visitants de totes les edats, el museu proporciona una excursió fascinant i educativa per a famílies, oferint algo d’interès per a tots. Ofereix una oportunitat única de submergir-se en el món de l’aviació, per lo que és una visita obligada per qualsevol persona interessada en el passat, el present i el futur del vol. El museu es troba a 14,4 kilòmetres a l’est del centre històric de Villingen-Schwenningen. Els horaris d’obertura son de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores. Adjunto la pàgina web per donar més informació.

Carnaval de Fasnacht

El Carnaval Fasnacht de Villingen-Schwenningen és una celebració vibrant i històrica que submergeix a la ciutat en un mar de colors, sons i festes tradicionals. Profundament arrelat a la cultura local, aquest esdeveniment constitueix un testimoni del ric patrimoni de la ciutat, donant vida a les costums i tradicions que s’han transmès de generació en generació. Submergeix-te en el cor del Carnaval de Fasnacht, on els carrers cobren vida amb desfilades, música i dança, mostrant les costums úniques de la regió de la Selva Negra. Contempla als vilatans amb elaborats vestits i màscares fetes a mà, cadascun dels quals explica la seva pròpia història i representa diferents aspectes del folclore del carnaval.

El carnaval de Fasnacht és una forma profunda d’experimentar la cultura local, les tradicions i la història de Villingen-Schwenningen, oferint una visió autèntica de l’ànima de la ciutat. El Carnaval de Fasnacht és més que una celebració. És un patrimoni viu que encarna l’esperit i les tradicions de la regió.

Museu de la Indústria Rellotgera

El Museu de la Indústria Rellotgera de Villingen-Schwenningen és un fascinant homenatge al patrimoni industrial de la ciutat, en particular al seu paper fonamental en la indústria rellotgera. Situat en la part de Schwenningen de la ciutat agermanada, aquest museu ofereix una visió en profunditat de la història i l’evolució de la fabricació de rellotges, que en el seu dia va prosperar en la zona. És un testimoni de l’enginy i l’artesania que varen definir la contribució de Schwenningen a la industria rellotgera mundial. Els visitants poden admirar una àmplia col·lecció de rellotges, des dels primers guardatemps mecànics fins als moderns instruments de precisió, que posen de relleu els avenços tecnològics al llarg dels segles.

El museu és un lloc clau per a comprendre la història industrial de Villingen-Schwenningen i la seva importància en la indústria rellotgera mundial. Amb les seves exposicions pràctiques i tallers el museu involucra als visitants en els aspectes tangibles de la fabricació de rellotges, fent que la visita sigui a la vegada informativa i interactiva. Els horaris d’obertura del museu son tots els dies de 13:00 a 17:00 hores (excepte els dilluns que està tancat). El preu és de 3€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web.

Visitat Villingen-Schwenningen només ens quedarà conduïr fins al poble on tenim l’allotjament d’aquesta nit, concretament fins al famós poble de Triberg, a 23,9 kilòmetres cap a l’oest (es triga uns 28 minuts a arribar-hi).

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 151,00km i de 2 hores i 19 minuts):

I avui tornem a tenir un dia molt compacte d’activitats i atractius. Començarem amb la visita del poble de Haslach im Kinzigtal on es troben dos atractius interessants, per una part un museu de vestits de la Selva Negra (Schwarzwälder Trachtenmuseum), i per l’altra un mirador en forma de torre de 34 metres d’alçada, la Urenkopfturm. Seguidament anirem a un dels llocs que més ganes tenim de visitar, i és ni més ni menys que el Museu a l’aire lliure de la Selva Negra (Vogtsbauernhof). Ja per la tarda, visitarem 3 nous poblets, cadascun més interessant que l’anterior, començant per Hornberg, seguint Wolfach i acabant a Schiltach que és un altre dels pobles Top de la Selva Negra, un dels millors. Finalitzarem el dia al poble de Alpirsbach, a prop de Schiltach. Passarem la nit al poble de Rottweil, pensant ja en la ruta de demà.

Índex: 1. Haslach im Kinzigtal (poble i Urenkopfturm) 2. Vogtsbauernhof 3. De Hornberg a Wolfach 4. Schiltach i Alpirsbach

1. Haslach im Kinzigtal (poble i Urenkopfturm)

Sortirem ben d’hora de l’allotjament de Gengenbach en direcció a Haslag im Kinzigtal, poble que es troba a 18,8 kilòmetres cap al sud-est. Es tracta d’un altre poble típic de la Selva Negra, però a nosaltres a part de passejar-hi una mica, ens interessen dues atraccions que ofereix:

• Schwarzwälder Trachtenmuseum: Museu dels vestits de la Selva Negra
• Urenkopfturm: Mirador-torre de 34 metres d’alçada amb unes grans vistes panoràmiques.

Passegem pel seu centre històric, i contemplem alguns dels atractius que destaquen més en el poble:

• Església de Sant Arbogast
• Edifici de l’Ajuntament
• Antic monastir, avui museu de la vida, cultura i història del poble
• Cases amb entramat de fusta
• Carrers i places més destacats: Martktplatz, Hauptstrasse, Metzgergasse, Kirchgasse y Pfaffgasse.

I passejant pel poble ens trobem el Museu dels vestits de la Selva Negra, anomenat Schwarzwälder Trachtenmuseum. En ell s’hi exposen vestits tradicionals de la zona en diferents èpoques de la seva història. Els seus horaris d’obertura son tots els dies de 10:00 a 12:30h i de 13:30 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 3€ pels adults. L’entrada està inclosa en l’abonament de “Schwarzwald Card 365”. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu més informació.

El museu mostra més de 100 vestits originals de la Selva Negra en grans vitrines, reals i de mida natural, complementats amb peces individuals i objectes de la vida rural elaborats artísticament. Una altra característica especial és l’entorn del museu. L’Antic Monastir dels Caputxins, que acull aquesta important col·lecció de vestits tradicionals, és l’únic complex barroc de l’Ordre dels Caputxins completament conservat a tot el Sud d’Alemanya.

Vist el museu, ens desplacem a 4 kilòmetres a l’oest del poble per visitar la Urenkopfturm. És una torre-mirador de 34 metres d’alçada i 183 graons que ofereix unes grans vistes panoràmiques. L’aparcament es troba a 750 metres de la torre, o sigui que hem de fer una mica de caminadeta d’uns 20 minuts per un bosc. Adjunto la seva pàgina web.

Al punt més alt de la muntanya local de Haslach, l’”Urenkopf” s’alça a una alçada de 554 metres, una bellesa esbelta que ofereix una excel·lent vista panoràmica sobre la Selva Negra Central fins a la vall del Rin, els Vosges, el Kandel prop de Friburg i l’Alb de Suàbia. La torre de vigilància està oberta tot l’any.

Només es pot arribar a la torre a peu, diverses rutes de diferents longituds condueixen a la torre d’observació; la ruta més curta porta des de l’aparcament de senderisme Urenkopfturm (B294) fins a la destinació en 25 minuts. A 500 metres de l’aparcament de senderisme també hi ha el “Memorial del Camp de Concentració de Vulkan”. A més de la ruta curta des de l’aparcament de senderisme d’Urenkopfturm, hi ha dues rutes de senderisme diferents amb una longitud de 6,8 i 10,5 kilòmetres.

2. Vogtsbauernhof

Un cop baixem del mirador i arribem a l’aparcament a buscar el cotxe, el nostre següent punt de la ruta és Vogtsbauernhof, el Museu a l’Aire Lliure de la Selva Negra, ubicat al municipi de Gutach. Farem uns 13,5 kilòmetres aproximadament fins arribar-hi. Aquest curiós museu, que pot ser un gran pla si estàs buscant què veure en la Selva Negra amb nens, és una recreació d’un poble de la Selva Negra dels segles XVI-XVIII i mostra com era la vida en aquella època. Conta a més amb varis edificis que serveixen d’exemple de l’arquitectura d’aquell moment, com un magatzem, un forn, graners i varis molins.

A Vogtsbauernhof hi ha un fotimer de cases típiques que recreen com era la vida antigament en la Selva Negra. Hi ha una escola amb mobiliari antic, una sala amb joguines, molins, serradores, granges, etc… Pots inclús practicar a munyir una vaca de mentida. I l’entorn és una meravella, quins paisatges!

I és que en aquest lloc et trobaràs un fotimer de granges centenàries que han estat traslladades des de molts punts de la Selva Negra. Podràs entrar en l’interior de cadascuna d’elles i descobrir com vivia la gent antigament. A més, podràs veure a molts animals com vaques, cabres, etc… i artilugis de treball del camp i també un altre tipus d’edificis, com hem dit abans, com molins d’aigua, magatzems, capelles,… El conjunt en general és com un poble típic de la Selva Negra, però amb explicacions en els rètols que hi ha (també en espanyol).

Està situat en ple Vall del Gutach, entre els pobles de Hausach i Triberg. Arribar allí i aparcar és molt senzill gràcies a la seva genial ubicació i al seu aparcament enganxat a la carretera nacional. Els horaris d’obertura dels mesos d’estiu son cada dia de les 9:00 a les 18:00 hores i una hora més tard tanquen a l’agost. Els preus son de 12€ pels adults, 6,5€ pels menors de 18 anys i majors a sis, entrada gratuïta pels menors a 6 anys, i una tarifa a pagar per l’aparcament (4€). Amb l’abonament de “Schwarzwald Card 365” l’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web per a més informació.

Uns altres plans interessants per fer en la Selva Negra amb nens son tirar-te pel tobogan Sommerrodelbahn Gutach (es troba a 850 metres al sud del museu i aquí deixo l’enllaç per preus i horaris), i la visita al parc de “Park mit allen Sinnen” o “Parc dels Sentits”, que s’ubica a 1,6 kilòmetres al sud de la mateixa carretera del museu (B33). Aquest últim és un sender de 2 kilòmetres per a posar els cinc sentits a prova. Olorar diferents aromes, escoltar el sò de les abelles, caminar descalços, tocar diferents textures,… Súper recomanable. També adjunto l’enllaç per trobar-hi més informació.

3. De Hornberg a Wolfach

Hornberg

Visitat el museu a l’aire lliure, ens acostarem primer al poble de Hornberg, ubicat a 3,2 kilòmetres al sud de Gutach. Es tracta d’un poble famós pel seu viaducte ferroviari. El paisatge de Hornberg adquireix el seu encant especial a través dels contrastos: la ciutat en sí es troba en la vall de Gutach (360 metres sobre el nivell del mar) però l’antic castell de Hornberg s’eleva desafiant sobre ell en l’empinada pendent rocosa. Idíl·lics paisatges de praderies amb magnífics arbres fruiters, sota de la ombra de les quals acollidores vaques es relaxen a l’estiu.

Com hem dit, els seus atractius principals son les ruïnes del castell medieval a Schloßberg, l’església de la ciutat amb un cor medieval i els frescos corresponents, i un viaducte ferroviari del Ferrocarril de la Selva Negra sobre el Reichenbachtal.

Wolfach

Vist Hornberg anem a topar-nos amb un altre poble, en aquest cas, Wolfach, a 13 kilòmetres al nord, passat el creuament entre la B33 i la B294. El poble de Wolfach es troba en ple cor de la Selva Negra. No té tant d’encant com els seus veïns Schiltach o Gengenbach, però també val la pena fer-hi un passeig pels seus carrers. Si estàs buscant una mica de descans i evitar el bullici dels punts d’interès més típics de la Selva Negra, t’encantarà Wolfach, perquè és un lloc súper tranquil. Perdre’t pels seus carrers i si t’agrada l’aventura, pots apropar-te a visitar les ruïnes del castell de Fürstenberg.

Com veuràs Wolfach és un altre poble ple de cases amb entramat de fusta. Pots visitar el seu castell, en el que hi ha exposicions sobre la història i costums locals. Però lo més recomanable és perdre’s pels seus carrers sense rumb fixe. A Wolfach hi ha moltes rutes de senderisme, així que és una bona oportunitat per explorar la naturalesa de la Selva Negra. Un dels camins més bonics és el que condueix a Spitzfelsen. Es tarda 1 hora a arribar des de l’Ajuntament de Wolfach, però t’asseguro que les vistes des del mirador son al·lucinants.

4. Schiltach i Alpirsbach

Schiltach

I ara sí, és el moment, juntament amb la visita al Museu a l’aire lliure, de fer una altra visita dels autèntics imprescindibles del dia. En aquest cas es tracta de la visita al poble de Schiltach. Es troba a 15 minuts en cotxe seguint cap a l’est de la B294. Schiltach és sense cap mena de dubte, un dels pobles més bonics de la Selva Negra. I a la seva vegada, no sé perquè, un dels més desconeguts. El seu centre històric és una valuosíssima joia medieval de fusta que va tenir que ser reconstruïda per complet després de ser arrasada en la seva totalitat per un incendi en el segle XVI. Tot el què et digui de Schiltach es quedarà curt (perquè estic segur de que et sorprendrà de totes formes), així que lo millor és que passegis pels seus carrers i et perdis pels seus racons.

No et pots perdre els entorns de la Marktplatz, les seves precioses cases de colors amb bigues de fusta, els seus curiosos museus, la façana de l’Ajuntament i el passeig per la riba del riu Kinzig.

Aparcaments a Schiltach Schiltach és un poble d’uns 4.000 habitants i no tindreu cap problema a l’hora de trobar aparcament. A continuació us recomano varies zones on aparcar a Schiltach: – Aparcament gratuït: Schuttesagemuseum. Aparquem just a l’entrada del poble, en un aparcament gratuït ubicat en el museu de les balses. És un punt perfecte per començar la ruta per Schiltach. – Aparcament gratuït: Am Hirschen 1 – Aparcament privat de pagament: Auestraße 1

El poble, en plena vall del Kinzig, fou durant època romana lloc de pas gràcies a aquesta espectacular calçada romana que creuava la vall, d’Estrasbourg a Rottweil. Ja en el segle XI, era tal la quantitat de granges establertes a ambdós marges del riu Kinzig que es va construïr una primera església en lo que avui en dia és el propi poble. Això sí, poble com a tal no es va constituïr fins al 1275 quan els ducs de Teck, per assegurar els seus territoris, van construïr el castell i emmurallaren el recinte. La funció d’aquest castell era el de protegir i acomodar a tots els viatgers i comerciants abans d’afrontar la pujada que continua fins a Rottweil.

A l’any 1381 Schiltach va passar a mans dels comptes de Württemberg, i així fou fins al 1810, data en la que el poble i la regió es va unir al Gran Ducat de Baden. Lo més important de la història de Schiltach fóren els seus incendis que en diferents anys van arrasar amb tot. Malgrat això, el poble s’ha sabut reconstruïr i deixar-lo espectacular. Bell en les seves tres cantonades, les tres cantonades que formen la seva plaça del mercat, potser la més espectacular de tota la Selva Negra.

La plaça del mercat, Marktplatz

Anomenada en alemany “Marktplatz” és el centre, lo més bonic i lo què no et pots perdre a Schiltach. En ella hi son els edificis i llocs més importants del poble com son l’Ajuntament, la font, dos museus i la imatge que podràs veure en tantes fotos de Schiltach.

La plaça es va crear en l’any 1791 després d’un terrible incendi que va arrasar amb el poble. Era el lloc on arribava la carretera que travessava en el seu moment el poble i proporcionava als viatgers i comerciants tot el necessari: hi havia posades, ferreries, carnisseries, sabateries,… Com veus o veuràs està en pendent, algo que la fa especial i realment increïble. La imatge de l’Ajuntament amb el carrer que puja paral·lel i les cases amb entramat de fusta és algo insuperable.

Ajuntament

Fou construït en l’any 1593 en estil renaixentista després d’un altre incendi en la ciutat. Això sí, aquesta preciosa façana no es va construïr com a tal fins al 1905 i les pintures no es varen fer fins a l’any 1942. És una meravella la façana d’aquest edifici, quina bellesa! Avui en dia, a més d’Ajuntament és l’Oficina de Turisme.

La font de la plaça

Era i és la font més important de Schiltach, malgrat de que es desconeix per complet l’any de construcció. Però sí que se sap que fou molt abans de l’any 1751, ja que fou renovada en aquesta època. La figura d’un lleó està en lo més alt de la font, un lleó que agafa l’escut d’armes del poble que simbolitza la sobirania del mercat des de 1430.

Museum am Markt

A l’entrada de la plaça hi ha un preciós edifici de fusta entramada amb finestres de color verd que avui en dia és un genial museu sobre la història del poble. En ell podràs conèixer com fóren els incendis que van arrasar amb Schiltach al llarg de la seva història, veuràs un fotimer de vestits i objectes amb centenars d’anys i gaudiràs per dins d’una de les cases més maques del municipi.

El museu obre tots els dies de 11:00 a 17:00 hores.

Museu de la Farmàcia

Aquest museu sí que és imprescindible i no te’l pots perdre. És viatjar al passat i veure com eren les farmàcies fa molts anys. Veuràs mobles i objectes antiguíssims. Aquest museu és el museu privat més gran de farmàcies en tota Alemanya.

Els seus horaris durant els mesos estivals son de 10:30 a 12:00 i de 14:30 a 16:30 hores. L’entrada val 3€ per persona. Adjunto la seva pàgina web per donar-vos més informació.

Carrers casc històric de Schiltach

Els carrers que no et pots perdre a Schiltach son: la Schlossbergstrasse, que neix just a la dreta de l’Ajuntament, i que puja fins al punt més alt del poble. La Schenkenzellerstrasse, un carrer preciós que en pla recorre la part baixa de Schiltach.

La Mühlengasse, que et porta a un antic molí. Schiltach és petit i no té molts carrers, així que recorre els que puguis. La visita a Schiltach no s’acaba, diuen, fins que vegis l’escultura d’un ós abraçant a un peix.

Una última recomanació No et recomanem pujar fins a les ruïnes del castell de Schiltach, malgrat de que no està gens lluny del centre del poble. Però tot i així, tristament el lloc no val molt la pena… A més les vistes tampoc son res de l’altre món. Una vista increïble de les “cases penjades o penjants” de Schiltach la tens des del pont que creua el riu Kinzig i porta a l’estació de trens. Perquè l’ubiquis, busca la botiga de roba “Modelhaus Trautwein Schiltach”.

Alpirsbach

Si anem bé de temps, encara farem una visita més en el dia d’avui. Es tracta del poble de Alpirsbach, famós per la seva fàbrica de cervesa i pel monastir romànic de Sant Blai. Es troba a 18 kilòmetres al sud de Freudenstadt i a 9,4 kilòmetres al nord d’Alpirsbach. Les boniques cases amb entramat de fusta amb porticons antics i l’atractiva arquitectura revelen que aquesta ciutat explica una història. Hi ha molt per descobrir aquí.

El símbol de la ciutat és el Monastir Benedictí de 900 anys que fou restaurat fa uns 60 anys i ara es pot visitar (Monastir Benedictí de Sant Blai, adjunto la seva pàgina web). Allí també s’ofereixen visites guiades, on podràs meravellar-te amb les antigues eines i dibuixos dels pobladors de l’època. Però aquest no és l’únic atractiu de Alpirsbach. El Museu d’Història de la Ciutat et convida a submergir-te en una altra època i explica la història i el desenvolupament de la ciutat.

La artesania també és molt interessant. La ciutat t’ofereix moltes oportunitats per conèixer els orígens de l’artesania. El Museu “Alpirsbach Offizin” es va crear en honor a Gutenberg i mostra l’orígen i la funció de la impressió de llibres. Aquí hi ha una rèplica original de la premsa de Gutenberg. Adjunto la pàgina web del museu, també. També pots veure com es van lligar els troncs dels arbres per formar balses amb la finalitat de transportar-los pel Rin fins a Holanda, o com 1.400 graus de calor van transformar la sorra de quars en vidre líquid. Si desitges obtindre una impressió general, també s’ofereixen visites guiades per la ciutat a Alpirsbach. Des de recorreguts històrics per la ciutat fins a recorreguts d’aventura, hi ha algo per a tothom.

Si prefereixes passar el teu temps en la natura, també és possible a Alpirsbach. Els llocs públics, com els jardins de l’spa, conviden a quedar-se. El Kurgarten ofereix una gran vista del monastir proper i és un oasis de calma enmig de la ciutat. També, la petita presa de Kinzig, està en les immediacions (a 10,4 kilòmetres al nord d’Alpirsbach). Allí hi ha boniques rutes de senderisme, com el camí aqüàtic de Alpirsbach i el camí del balser. En ambdues rutes rebràs molta informació sobre el ràfting o el subministre d’aigua a través de la presa. La ciutat també limita amb l’únic parc nacional de Baden-Württemberg, aquí podràs simplement relaxar-te en plena naturalesa verge.

A més de les atraccions turístiques, Alpirsbach també ofereix especialitats regionals. En aquest cas, la Klosterbräu elaborada especialment, una cervesa que s’elabora en la cerveseria o fàbrica de cervesa Alpirsbacher Klosterbräu segons una recepta antiga. Hi trobaràs moltes varietats diferents, així que hi ha algo per a tots els gustos. Per suposat, la ciutat també té alguns restaurants on pots anar a menjar còmodament i deixar que el pintoresc poblet faci efecte en tu.

Café Am Kloster Et recomanem aquest cafè perquè puguis provar i tastar una ració del pastís Selva Negra. Està ubicat al mateix poble de Alpirsbach, al costat del Monastir de Sant Blai.

I ja només ens queda fer un tros de ruta fins a la ciutat de Rottweil, per anar a buscar el nostre allotjament, a prop dels llocs i atractius que explorarem en el dia següent. Rottweil es troba a 34,6 kilòmetres d’Alpirsbach (uns 40 minuts en cotxe).

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 116,00km i de 2 hores i 21 minuts):

I en el nostre quart dia de les vacances començarem visitant dos castells fantàstics de la Selva Negra, el Schauenburg Castle (al mateix poble de Oberkirch) i el Staufenberg Castle (a la població veïna de Durbach). Seguirem per la visita a Offenburg, una ciutat entre Baden-Baden i Friburg, que en diuen que és la joia barroca de la Selva Negra, i el poble de Gengenbach, un poble preciós de la Selva Negra, un dels més imprescindibles, sembla. Podem acabar el dia visitant l’Europa Park (parc d’atraccions) o el Rulantica (espectacular parc aqüàtic). Si hi ha temps també podem visitar la població de Ettenheim, abans d’anar a buscar el nostre allotjament en el poble visitat de Gengenbach.

Índex: 1. Del Schauenburg Castle al Staufenberg Castle 2. Offenburg 3. Gengenbach 4. Europa Park / Rulantica i Ettenheim

1. Del Schauenburg Castle al Staufenberg Castle

Schauenburg Castle

Començarem el dia amb la visita del castell de Oberkirch, el Schauenburg Castle. Es troba a dalt d’un turó de 367 metres a 1,7 kilòmetres del centre del poble. Es tracta de les ruïnes del castell original del segle XI, que durant la seva història fou assetjat i envaït en dues ocasions.

El castell ofereix les grans vistes de la vall del riu Rench. Fou construït pel duc Berthold II de Zähringen. Les ruïnes presenten un bon estat de conservació, i inclouen les restes de dues torres amb vivendes, una torre de porta, una muralla i un mur d’escuts amb una capella adjunta. Les restes d’un pati exterior estan envoltades per un fossar sec i un segon mur. El castell és ara una atracció turística i inclou un petit museu en el soterrani de l’antiga capella del castell i un restaurant.

Un cop arribem a l’aparcament, deixem el cotxe i ens queden encara uns 400 metres de corriol en pujada per arribar a dalt del turó. De l’aparcament a les ruïnes únicament hi ha uns 50 metres de desnivell positiu. Potser quan comencis a buscar què veure en la Selva Negra t’imagines que serà una zona plena de castells, com altres regions similars a Alemanya, però la realitat és que en la Selva Negra no abunden aquest tipus d’edificacions.

Porta en ruïnes des del segle XVII, per lo què la naturalesa ja forma part de la seva estructura, algo que li dóna un encant especial. Encara que aquestes ruïnes es visiten ràpid, nosaltres gaudirem molt del passeig perquè ens encanta explorar aquest tipus de construccions i imaginar com seria el castell en el seu dia. Adjunto la seva pàgina web per a més informació.

Staufenberg Castle

Ens acostarem seguidament a l’altre castell del municipi veí, en aquest cas el Staufenberg Castle. El Castell de Staufenberg, és un dels llocs amb millors vistes que tens que veure a la Selva Negra. A uns pocs kilòmetres al nord de Gengenbach es troba aquest curiós castell que s’alça sobre un turó a quasi 400 metres i que gaudeix d’una de les vistes panoràmiques més impressionants de la Selva Negra.

El castell fou construït en el segle XI i des de llavors ha estat molt lligat a la producció de vi i a les vinyes. Però no fa falta que t’ho expliqui jo, perquè en quan comencis a apropar-te a aquesta zona ho entendràs per tu mateix/a.

I és que la fortalesa està envoltada de vinyes i té una terrassa amb unes vistes brutals en la que t’hi pots aturar a prendre algo. L’entorn és realment preciós i a nosaltres ens va sorprendre. Es troba a 2,9 kilòmetres al nord del poble de Durbach, i s’hi arriba fins dalt mateix per un camí asfaltat, ja que el castell actualment és un bar-restaurant i també bodega. Adjunto la seva pàgina web per si t’interessa fer-los-hi una visita.

2. Offenburg

Un cop hem gaudit de les grans vistes des de la terrassa del castell anterior, ens desplaçarem fins al centre històric de la localitat d’Offenburg, la qual es troba a 9,5 kilòmetres cap a l’est del castell i de Durbach. Es tracta d’una ciutat entre Baden-Baden i Friburg, a 36,7 kilòmetres al nord de l’Europa Park. Diuen d’ella que és una joia barroca en la Selva Negra.

La ciutat es troba en la regió sud de l’Alt Rin i és la ciutat més gran de Ortenaukreis. L’antiga ciutat imperial és ara la ciutat del districte d’Ortenau, amb 60.000 habitants. Si conduïssis uns 20 kilòmetres més en direcció nord-oest, arribaries després a la ciutat francesa d’Estrasbourg. Els primers registres escrits de la ciutat es poden trobar ja en el 1148. En el 1240 es va convertir en ciutat imperial lliure. Gràcies a un gravat en coure de Merian i un dibuix de Grimmelshausen, sabem que estava envoltada per un triple mur. Aquest estava provist de torres i un bastió. Aquestes mesures d’alta seguretat fóren probablement necessàries perquè l’emperador Frederic II va fer encunyar denaris de plats en la moneda imperial de Offenburg. Lluís XIV va portar a terme varies accions militars contra Offenburg. Tota la ciutat es va incendiar, excepte el Monastir dels Caputxins i dues cases, quan es va iniciar un incendi en el 1698. Durant la Segona Guerra Mundial, Offenburg fou novament ocupada pels francesos, lo que no va ser una sorpresa donada la seva ubicació geogràfica.

Després de l’incendi de 1698, tota la ciutat fou reconstruïda, només la muralla conservada de 1,4 kilòmetres és més antiga. El panorama general encara està modelat avui per el barroc. Per anomenar alguns exemples:

• Ajuntament, construït en el 1741
• Antiga Cort Reial, construïda entre 1714 i 1717, l’actual seu de la policia
• Casa del Cavaller, segle XVIII
• Monastir dels Caputxins, construït entre 1641 i 1647, pertany a una església
• Monastir franciscà, reconstruït després de 1689

El pintoresc casc antic ofereix edificis barrocs encara més impressionants, aquests son només una petita selecció. Tots mereixen una visita. Amb uns 75.000m² d’espai interior i exterior, Offenburg s’ha fet un nom com a lloc de fires comercials des de la dècada dels anys 60 del segle passat. Des de llavors, aquí s’han celebrat cada any varies fires i congressos. Entre altres coses, la Fira de l’Alt Rin, l’Euro Cheval o la Fira del Vi de Baden.

104 dones i homes van tenir que suportar un judici per bruixeria a Offenburg. Lamentablement, 89 d’ells no van acabar bé, varen acabar executats. Particularment digna de menció és Agnes Gotter, la seva fermesa en la cambra de tortura probablement va salvar moltes vides. Perquè després del seu judici, sense confessió, la persecució va acabar a Offenburg. Offenburg és una ciutat que combina tradició i present. Hi trobaràs els últims avançaments en una de les moltes fires o vine i celebra amb les bruixes junt al gran foc. Si cap d’aquests esdeveniments és del teu agrat, pots donar un passeig relaxat pel casc antic i admirar els edificis barrocs.

3. Gengenbach

Passejats els carrers del centre històric de la ciutat d’Offenburg, agafem el cotxe i anem a trobar-nos amb un dels pobles més preciosos de la Selva Negra que es troba a prop d’Offenburg (a 11,4 kilòmetres), anomenat Gengenbach. Si parlem dels pobles més bonics que veure en la Selva Negra, n’hi ha dos que a nosaltres ens van agradar especialment. Gegenbach és un d’ells, juntament amb Schiltach, poble que veurem en els pròxims dies. No sabria dir-te si és la seva preciosa arquitectura, els seus màgics carrerons o l’increïble ambient medieval que es respira en els seus carrers, però sense dubte Gengenbach és un dels llocs imprescindibles que visitar a la Selva Negra.

Malgrat ser un poble petit, hi ha moltes coses que veure a Gengenbach i és perfecte per visitar-lo durant un matí o una tarda, si la vostra idea és incloure’l en una ruta per la Selva Negra. Nosaltres hem pensat bàsicament visitar-lo pel migdia-tarda, amb la possibilitat d’acabar la ruta del dia en aquest poble, ja que a més hi hem contractat l’allotjament. Si fas com nosaltres i visites el poble per exemple, en una tarda, podràs veure el poble al complet i sense presses. La zona cèntrica no és molt gran i es recorre en un parell d’hores o tres. Això sí, carrega les bateries dels mòbils i les càmares, perquè ja us aviso que és un poble molt fotogènic.

Aparcament a Gengenbach En principi, on aparcar a Gengenbach no ha de ser un problema. Encara que és veritat que en temporada alta si pot ésser més complicat aparcar a prop del poble. Junt a l’entrada principal al casc antic del poble hi ha dos aparcaments. Nosaltres t’aconsellem que aparquis en el parking que hi ha a mà esquerra. No és excessivament gran, però hi sol haver bastantes places lliures. Una mica més allunyat, però també a prop de l’entrada, hi ha un altre aparcament. Aquest és més gran i està junt a un preciós parc d’on vam acabar la visita a Gengenbach. Ambdós aparcaments son de pagament, però tenen un bon preu i son la millor opció per aparcar a Gengenbach. Nosaltres no cal dir-ho, però aparcarem al nostre allotjament, que ja l’hem contractat amb plaça de pàrking incorporada.

Malgrat ser un poble petit, hi ha moltes coses que veure a Gengenbach i entre foto i foto se us pot escapar un matí o una tarda. Si aparqueu en un dels dos aparcaments que us he comentat anteriorment, podreu començar la visita en la Kinzigtorturm.

Museu de les balses

Abans d’entrar al casc històric de Gengenbach, entre les vies del ferrocarril es troba el museu de les balses.

Aquest museu mostra amb tot luxe de detalls la història dels balsers de la vall del Kinzig, una de les professions més importants fins el segle XIX. Pensa que la última balsa que va sortir des de Gengenbach fou en el 1894, cap al Rin.

Kinzigtorturm. Porta de Kinzig

Des d’aquesta torre, a l’esquerra i dreta es formava la muralla que protegia la ciutat, servint com entrada principal a la ciutat. És la torre més alta i forta de la ciutat i la seva funció principal era defensar Gengenbach.

Però no era la seva única funció, el vigilant també recaudava els arancels de les balses que arribaven des del riu i dels mercaders que arribaven per el pont. Avui dia a l’interior hi ha un museu que es pot visitar de maig a octubre els dissabtes, diumenges i festius.

Marktplatz. Plaça del Mercat

La porta del Kinzig ens dóna pas fins la Marktplatz o Plaça del Mercat, on trobem varis edificis importants per a la ciutat. El primer amb el que ens topem és el Palau Löwenberg. Aquesta casa patricia del segle XVIII destaca per la seva acolorida façana i segur que no la passeu per alt. En aquesta casa varen viure els Bender, una família de gran influència en la ciutat que va donar a Gengenbach varis personatges molt importants en la seva història. Actualment alberga un museu, després d’haver residit l’escriptor Otto Ernst Sutter, fill predilecte de Gengenbach. Adjunto la seva pàgina web per si voleu trobar informació de preus i horaris.

A la dreta es troba el Rathaus o Ajuntament, considerat un dels ajuntaments més bells del segle XVIII.

Sabies que sota la barana del balcó de l’ajuntament es troben quatre repises amb caps que representen els continents d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, simbolitzant l’obertura d’aquesta ciutat al món.

En el centre de la plaça crida l’atenció l’estàtua del cavaller de l’antiga font Röhrbrunnen, conegut pels habitants del poble com “el suec”. Aquest cavaller porta en la seva mà dreta els privilegis d’una ciutat lliure com era Gengenbach

Encara que aquesta estàtua porta aquí més de 500 anys, la original es pot visitar en el museu del Palau Löwenberg. Un altre edifici a destacar dins de la Marktplatz és el graner, on es rebia i emmagatzemava el Zentner, l’impost que s’havia de pagar en aquella època. Crida molt l’atenció una taula commemorativa a la dreta del portal en record als sofriments dels jueus de Gengenbach.

Font dels bufons

Deixant enrere la Marktplatz, ens endinsem per un petit carreró que hi ha junt als bars, i arribem a un dels punts més divertits que veure a Gengenbach.

I no estic de broma al dir que és el punt més divertit, i és que Gengenbach té una font dedicada als personatges principals del carnestoltes d’aquesta ciutat. És una font molt peculiar i si viatgeu a Gengenbach amb nens segur que els hi agrada.

Fortificació i “adarves”, el punt més medieval que veure a Gengenbach

Sortint de nou a la Marktplatz, tornem darrera els nostres passos i girem a l’esquerra just abans de la Porta del Kinzig per arribar a les restes de l’antiga fortificació que envoltava la ciutat. La muralla es va anar ampliant-se amb els anys i mostra d’això son els canvis estètics de la mateixa.

La primera fortificació va començar a aixecar-se en el segle XII i cent anys més tard se li va afegir el “adarve”, que fou reconstruït en el 1991 segons el pla original.

Jardí d’herbes

Enfront als restes de la muralla es troba el Jardí d’Herbes. Aquest petit jardí té com a finalitat recordar el període en el que allí hi varen viure els monjos. Si teniu la sort de visitar-lo en primavera podreu gaudir del jardí en la seva màxima esplendor.

Aquest és un lloc preciós per a fer una petita aturada i descansar.

Abadia

Des del Jardí d’Herbes arribem directament a l’Abadia. Aquest monastir benedictí fou construït cap a l’any 725 per Sant Pirmin, encara que per desgràcia, no queden restes del convent medieval.

Junt al molí del monastir hi ha un rellotge solar amb una dedicatòria a Coeletin Quintens, el matemàtic que va inventar la bàscula decimal, en aquesta mateixa abadia. Actualment l’edifici alberga un campus universitari.

Església de Santa Maria

Junt al monastir s’hi emplaça l’Església de Santa Maria.

Fins a la destrucció de la ciutat en el 1689, la basílica tenia dos campanars, però després de la seva reconstrucció, per part de l’arquitecte Franz Beer, es va quedar amb un sol campanar d’estil barroc. Has de saber que el campanar és el punt més alt de la ciutat de Gengenbach i assenyala l’edifici més antic de la ciutat, el monastir.

Prälatenturm. Torre del Prelat

Darrera l’Església es troba una de les torres més característiques que veure a Gengenbach.

Aquesta torre, que en el seu temps formava part de la muralla que defensava la ciutat, té avui en dia una forma peculiar, i és que en el 1750, l’Abat Benedikt Rische va convertir la torre original en una caseta de jardí

Torre de la Porta Superior

En la part més al nord del centre de Gengenbach es troba la Torre de la Porta Superior. Des d’aquesta torre es té una vista panoràmica de tota la ciutat i serveix tant de vigilància i defensa de la ciutat com de porta d’accés a ella..

En la cara de la torre que dóna a l’interior de la ciutat es pot veure un rellotge solar i l’escut de la ciutat del 1618.

Torre dels Suecs

I de torre a torre seguim amb la ruta. Molt a prop es troba una altra de les torres que servien de defensa per a la ciutat de Gengenbach, la Torre dels Suecs.

Aquesta torre està un xic més amagada però es pot veure perfectament des del carrer Gänsbühl, un petit carreró que hi ha a mà esquerra abans d’arribar a la Torre de la Porta Superior. Juntament amb aquesta torre hi podem veure també la casa més antiga de Gengenbach que data de l’any 1747, ressaltant la façana d’entramat de fusta.

Carrer Engelgasse, el carrer més bonic que veure a Gengenbach

Des de la Torre dels Suecs arribem al carrer Engelgasse, un dels llocs més bonics que veure a Gengenbach.

El carrer Engelgasse és el carrer més bonic de Gengenbach i un dels racons més fotografiats de la ciutat. El carrer està protagonitzat per cases d’entramat vist i una perfecta decoració vegetal.

Durant el viatge a la Selva Negra vam veure racons i carrers preciosos, però aquest carrer tenim que posar-lo en el Top 3 dels llocs que més ens van agradar de tot el viatge.

Parc Schneckematt

Per acabar la visita a Gengenbach vam anar al parc Schneckematt.

Aquest preciós parc és el lloc perfecte per relaxar-se i descansar després de “patejar-nos” el poble. A més, si visiteu Gengenbach amb nens, el parc té un parc infantil i un estany d’ànecs perfecte per entretenir als petits de la casa després d’un dia de visita.

Cafè Birnbrauer El famós pastís de la Selva Negra té el seu orígen aquí. El trobaràs en la majoria de cafeteries i restaurants de la regió, però aquest local a Gengenbach és un dels que et recomano que hi vagis a provar-lo.

4. Europa Park / Rulantica i Ettenheim

Europa Park

És possible que ja portem el dia molt avançat, com per anar-nos-en a un Parc d’Atraccions. Com vulgueu, també podeu planificar un altre dia i incloure’l. Si busques un pla divertit on deixar anar adrenalina, Europa-Park és un dels parcs temàtics més grans d’Europa i està a tant sols 30 minuts en cotxe de Friburg, i a un xic més de mitja hora de Gengenbach. Està inclòs en la ruta del dia per la seva proximitat a aquesta preciosa regió alemanya, ja que es troba entre la Selva Negra i els Vosgos. Hi ha un fotimer de muntanyes russes amb loopings, atraccions pels més petits, una nòria i varies exposicions i espectacles per gaudir d’aquest plà amb nens (i sense ells). A Europa-Park hi ha més de 100 atraccions, així que et recomano que hi arribis d’hora per aprofitar el dia al màxim. Prepara’t per a emocions fortes.

És com hem dit, un dels parcs d’atraccions més grans i divertits d’Europa. I és que és tant increïble aquest lloc que molts que visiten la Selva Negra ho fan perquè primer han gaudit d’un o varis dies en el parc d’atraccions. La seva temàtica és molt senzilla. Està dividit per països i cada zona té les seves atraccions, hotels, restaurants, teatres, etc… És com viatjar per Europa, però de forma molt i molt divertida.

Els preus d’aquest any 2024 son de 61,50€ per dia pels majors de dotze anys d’edat, 52€ per dia pels nens entre 4 i 11 anys d’edat, i també pels majors de 60 anys. Hi ha un aparcament que també val uns 10€. Adjunto la seva pàgina web perquè pugueu mirar horaris i més informació.

Rulantica

Europa-Park també disposa d’un espectacular parc aqüàtic anomenat Rulàntica. És un extens parc aqüàtic cobert amb divertides atraccions i zones de descans inspirades en Escandinàvia.

Els preus d’aquest any 2024 son de 44€ per dia pels majors de dotze anys d’edat, i 41€ al dia pels nens entre els 4 i 11 anys i pels majors de 60 anys. Adjunto la seva pàgina web per mirar horaris, etc…

Ettenheim

I per finalitzar la ruta en la jornada d’avui, només ens quedaria la visita d’una última ciutat ubicada a 10 minuts en cotxe de l’Europa-Park i de Rulàntica. Es tracta d’Ettenheim, i és una ciutat ubicada al sud del Districte d’Ortenau a Baden-Würtemberg. La ciutat té varis monuments a destacar, i el seu centre històric és conceptualment molt semblant al de la ciutat visitada pel matí (Offenburg):

• Església Barroca de Sant Bartolomeu
• Ajuntament en estil barroc
• Portes d’entrada en estil barroc
• Empedrat de tot el centre històric
• Carrers i places més importants: Rohanstrasse, Kirchplatz, Ettikostrasse y Friedrichstrasse

És en aquesta població on vam veure que hi havia un minigolf que entrava per la tarja-abonament “Schwarzwald Card 365”. Per tant, quin millor lloc hi haurà per jugar-hi. És com una tradició a la nostra família… Adjunto la pàgina web, per si us interessa.

Visitat Ettenheim i jugat al minigolf, només ens quedarà tornar a Gengenbach per a buscar el nostre allotjament. El poble de Gengenbach es troba a uns 40 kilòmetres d’Ettenheim (uns 35 minuts conduïnt).

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 139,00km i de 2 hores i 34 minuts):

Aquest tercer dia del nostre viatge també serà un dia força dens, perquè veurem una gran quantitat d’atractius naturals, com cascades, llacs i miradors, i visitarem també algun que altre poble. Començarem per la visita al Llac Mummelsee, el qual es troba enmig d’un port de muntanya. Veurem també un altre llac, el Wildsee que es troba dins del Parc Nacional de la Selva Negra. Seguidament visitarem Seebach, un petit poblet que és la Seu del Parc Nacional anterior. Seguirem visitant les cascades i ruïnes de Allerheiligen, menys famoses que les de Triberg però amb el mateix encant, o més. Visitarem un mirador panoràmic, el Aussichtsplattform Ellbachseeblick, el qual està suspès entre els arbres amb unes vistes impressionants. Continuarem veient una nova cascada, la cascada de Burgbach, i un llac, el Glaswaldsee, per entrar a la localitat de Freudenstadt i visitar la seva Marktplatz, que és la plaça més gran del país. Si tenim temps, abans de sopar, ens acostarem al poble de Baiersbronn, on s’hi troben varis restaurants amb estrella Michelin i bonics paisatges. Finalment, anirem a buscar el nostre allotjament al poble de Oberkirch.

Índex: 1. Del Llac Mummelsee al Llac Wildsee 2. De Seebach a les Cascades i Ruïnes de Allerheiligen 3. De Aussichtsplattform Ellbachseeblick a Glaswaldsee 4. De Freudenstadt a Baiersbronn

1. Del Llac Mummelsee al Llac Wildsee

Llac Mummelsee

Anirem a trobar un altre cop la carretera panoràmica B500, per un cop allí arribar al cap de 3,5 kilòmetres directament al Llac Mummelsee. Aquest curiós llac, que pots rodejar fent un passeig, es troba enmig del port de muntanya i és un lloc perfecte per prendre un cafè gaudint de les vistes i l’entorn (allí hi ha una cafeteria/restaurant i una botiga de regals). Pots rodejar a peu tot el llac en mitja hora, llogar una barca a pedals i pujar al restaurant Grinde-Hütte, des d’on tens unes vistes de vertigen (arriba d’hora perquè s’omple molt).

El llac Mummelsee està a uns 15 minuts en cotxe de Sasbachwalden, lo què el pot convertir en el complement perfecte en la visita a aquest preciós poble de la Selva Negra. El llac Mummel, com també és conegut, és un llac glaciar localitzat entre la muntanya de Hornisgrinde.

La carretera des de Sasbachwalden fins al llac és accessible i no té cap perill. Diría que tot al contrari. Les vistes son precioses i és un passeig molt entretingut.

Aparcament Junt a l’entrada al llac hi ha un aparcament gratuït per a un gran nombre de cotxes. Lo què la gent no s’imagina abans d’arribar, és que sigui un lloc tant freqüentat, no només per turistes, sinó també per locals. Tot i així, abans d’arribar als aparcaments (si aquest està ple), a les vores de la carretera hi ha més aparcaments, encara que un xic més allunyats.

I quina va ésser la nostra sorpresa? Centenars de persones passejant, menjant i aprofitant els rajos de sol que el dia et pot regalar. Això no vol dir que ens emportéssim una decepció al visitar-lo. Tot al contrari. És un llac preciós per passejar, fer un pícnic o fer unes fotos precioses. Una de les coses que es pot fer en el llac Mummelsee és passejar per la seva riba al llarg de la passarel·la de fusta que voreja el llac per complet. Al llarg del passeig hi ha escultures amb rètols que parlen sobre diferents llegendes relacionades amb el llac.

És un passeig molt amè i no es tarda més de 30 o 40 minuts en fer-lo complet. Vorejar el llac ens regala diferents perspectives i punts de vista d’aquest preciós paisatge, però, i si us dic que també es pot veure des de dins? En el llac Mummelsee es poden llogar hidropedals i fer un passeig per les aigües tranquil·les del llac.

Això sí, aneu en compte perquè no tot és color de rosa. Estant nosaltres allí, una familia es va quedar encallada amb l’hidropedal i van tenir que venir a ajudar-los per a sortir. No va passar res i tot fou una anècdota divertida. Però us aviso perquè aneu amb compte i no us apropeu molt a les ribes perquè us podeu quedar atrapats.

Pel lloguer d’hidropedals, els tickets es compren en la botiga de souvenirs que hi ha a l’entrada del llac. Si aneu amb temps i us agraden les rutes senderistes, una altra de les opcions que ens regala aquest llac és pujar a la cima de la muntanya Hornisgrinde. És un camí d’uns 2 kilòmetres pujada amunt fins arribar a la zona més alta de la muntanya. Nosaltres no hi vàrem pujar però les vistes de tota la zona i el llac tenen que ser meravelloses.

Llac Wildsee

Molt a prop del Mummelsee hi ha un altre llac que es mereix una visita, el Wildsee. L’accés a aquest llac és una mica més complicat que l’anterior. Ara ho explicaré. Primer de tot, dir-vos que aquest és un d’aquests llacs d’aquesta zona nord de la Selva Negra que és un recés de pau. I ben amagat que està aquest “llac salvatge”. I és que per arribar-hi només podràs fer-ho fent una caminata per aquests boscos i muntanyes. Està situat dins del Parc Nacional, per tant és zona protegida i el bany està prohibit, a una altitud de 910 metres i amb una profunditat màxima de quasi 12 metres.

Per arribar-hi tindràs que deixar el cotxe en la zona anomenada “Ruhestein”, que és el punt d’informació d’aquest parc natural. “Ruhestein”, així com el seu aparcament, es troba a 6,2 kilòmetres al sud circulant per la carretera panoràmica B500. L’aparcament està als peus de lo què és una pista d’esquí en els mesos d’hivern. Doncs bé, des d’aquest lloc fins al llac, s’ha d’anar pel camí més directe hi ha uns tres kilòmetres i mig de ruta. Sent la primera part en pujada (la pròpia pista d’esquí). Aquesta pujada te la pots estalviar si agafes el telecadira (anomenat “Lift Ruhestein 1”), en funcionament també en els mesos d’estiu per els senderistes.

La última part, ja per arribar al llac, és en baixada. Una baixada que per els que no esteu acostumats a això dels arbres caiguts i les roques, doncs pot ésser un xic complicada. Per això et recomanem que aquesta part la facis en pujada, és més segur, i que hi arribis fent una petita volta. Simplement tindràs que, en comptes de girar a la dreta per iniciar la baixada, continuar recte, i en el següent encreuament de camins, girar a la dreta i allí començar un descens suau fins al llac. Sí, aquesta volta et farà fer un parell de kilòmetres més. És que per arribar al llac tot val la pena!

Adjunto la pàgina web del telecadira, perquè en tingueu més informació. Els preus son de 1 viatge per 4€ pels adults, i anar i tornar per 7€ pels adults. Els nens (fins als 12 anys) paguen 3€ (1 viatge) i 4€ (anar i tornar). Atenció! El telecadira, durant els mesos d’estiu, només funciona els dissabtes i els diumenges de 9:30 a 17:30h.

2. De Seebach a les Cascades i Ruïnes de Allerheiligen

Seebach

Havent o no pogut arribar al llac Wildsee, la nostra ruta continua ara fins al poble de Seebach. La nostra intenció és estirar una mica les cames per visitar-lo, ja que es tracta d’un poble petit. El poble s’anomena “Mummelsdorf” en la Selva Negra. Es troba de ple en el Parc Nacional de la Selva Negra i atrau a molts turistes. Poble que és un balneari climàtic reconegut. Hi té la Seu del Parc Nacional de la Selva Negra. Es troba a 11,9 kilòmetres al sud del Llac Mummelsee.

Com hem dit, Seebach és un balneari climàtic reconegut, i el Acher té la seva font en el seu districte. Va abruptament des d’uns 400 metres fins a 1.164 metres. Principalment el bosc brinda als visitants la pau necessària per a relaxar-se. El primer parc nacional de Baden-Württemberg, el Parc Nacional de la Selva Negra, té la seva seu aquí.

Un dels atractius de Seebach és l’antic molí “Vollmers Mühle”, i té més de 250 anys i és una atracció turística poc freqüent inclús en aquesta zona. Aquí no només es celebra el Dia del Molí el Dilluns de Pentecostès, ja que l’associació patrocinadora del molí s’encarrega de que les costums segueixin vives aquí. Hi ha cates de vi culinàries i musicals i el festival anual del molí es porta a càrrec a l’agost. El molí es troba a 1,9 kilòmetres al nord del centre del poble, arribant-hi per “Grimmerswaldstrasse”. Adjunto pàgina web per tenir més informació.

També hi ha un altre atractiu relacionat amb les mines de Silbergründe. L’antiga mina de mineral torna a ésser accessible gràcies a una gran iniciativa privada. Es troba a 850 metres al nord del centre del poble, seguint el mateix camí anterior del molí de “Grimmerswaldstrasse”. Adjunto pàgina web. Es fan visites guiades, per si us interessa.

A prop també s’hi troba un altre molí, el molí Deckerhof. El bosc i els arbres fruiters ofereixen protecció i només revelen la vista del molí en segon pla. Es considera un paisatge cultural típic de les valls de la Selva Negra. El molí es troba a 2 kilòmetres a l’est del centre del poble, arribant-hi per la carretera principal que arriba al poble.

I per finalitzar amb els atractius del poble de Seebach, hi ha un altre molí, el molí Buhnefronze. Després d’anys de restauració, el molí torna a ésser una joia en la Selva Negra. Gràcies al recolzament de la comunitat i del parc natural, l’aigua pot tornar a córrer sobre la roda del molí. Durant els mesos d’estiu, el molí es pot visitar els dimecres cada quinze dies entre les 18:00 i les 19:00 hores. El molí es troba a 750m del centre de Seebach, i s’hi arriba per Ruhesteinstrasse i Sommerseite.

Amb les seves instal·lacions esportives i d’oci, Seebach és un destí turístic popular per a totes les estacions. El senderisme, el ciclisme de muntanya i els esports d’hivern son els aspectes més destacats per els seus hostes.

Ruïnes de Allerheiligen

Després de visitar Seebach, el llac Wildsee o directament el Mummelsee (dependrà del temps que disposi cadascú), us recomanem que ha arribat el moment de la visita a les Ruïnes i les Cascades de Allerheiligen. Es troben a menys de 15 minuts de Seebach. La carretera que arriba a les ruïnes és preciosa i en aquest trajecte un comprèn el perquè de la Selva Negra. Bosc, bosc i més bosc. Una autèntica postal.

Consell: La carretera i el paisatge et deixen amb la boca oberta, però també deixen sense cobertura als nostres mòbils i es pot perdre la senyal del GPS. Us recomano que descarregueu els mapes abans de ficar-vos dins del bosc.

Aparcament ruïnes de Allerheiligen A l’entrada a les ruïnes, junt a la carretera, hi ha dos grans aparcaments gratuïts. Aquests, a diferencia del parking del Llac Mummelsee, normalment estan buits i no es té cap problema per aparcar.

Les ruïnes de Allerheiligen, com se les coneix, son realment les ruïnes del Monastir de Allerheiligen datat del 1192. En el seu començament es tractava d’una construcció de fusta molt senzilla, però gràcies a les donacions dels locals es va poder substituïr la fusta per la pedra. La mala notícia és que la pedra no va  i poder evitar que el Monastir fos arrasat fins en dues ocasions (1470 i 1555).

Fou tanta la fama que va adquirir el Monastir de Allerheiligen que es va convertir en un lloc de peregrinació molt important en el sur d’Alemanya. No obstant, mai va quedar abandonat i els monjos varen seguir vivint durant segles dedicant-se al culte, l’agricultura i l’ensenyament. Per desgràcia, en el 1804 un raig va destruïr l’Església del Monastir de Allerheiligen quedant abandonat.

A dia d’avui segueix sense estar restaurat i es pot visitar tant l’exterior com l’interior de lo què queda de Monastir. Quan nosaltres vam visitar les Ruïnes del Monastir de Allerheiligen estaven netejant-les i les bastides ens van espatllar una mica les vistes. Però és una bona notícia que es conservin i portin un manteniment.

Cascades de Allerheiligen

Molt a prop de les ruïnes es troben les cascades que porten el seu mateix nom, les cascades de Allerheiligen. Per arribar a les cascades des de les ruïnes del monastir hi ha dues opcions:caminant o en cotxe. Si us agrada més la opció d’anar-hi caminant, hi ha una caminada d’uns 2 kilòmetres i moltes escales fins arribar a les cascades seguint el transcurs del riu.

Aparcament a les cascades de Allerheiligen Si us decanteu per la opció d’anar-hi en cotxe, per aparcar en les cascades no hi ha cap problema. A l’entrada hi ha una esplanada molt gran on deixar el cotxe (o autocaravana). Nosaltres decidim anar-hi en cotxe per guanyar temps i dedicar-lo a la visita.

Davant dels aparcaments hi ha una espècie de porta que marquen l’entrada al sender i ja des del començament es deixa veure la màgia i bellesa de lo més profund del bosc.

Des de l’aparcament fins a la primera cascada hi ha uns cinc o deu minuts caminant. A partir de la primera cascada, podeu anar pujant fins el punt que vulgueu i tornar, però us recomano que almenys camineu uns 30 minuts cap a dins per poder veure bé les cascades.

Encara que en fotos pugui semblar lo mateix, estant allí cada cascada és diferent i val molt la pena anar en busca d’elles. Us podria penjar aquí totes les fotos fetes en les cascades, però cap d’elles faria justícia a la realitat.

Lo millor és veure-les en primera persona i gaudir, no només de les postals que ens regalen les cascades, sinó també del so i l’olor del bosc.

3. De Aussichtsplattform Ellbachseeblick a Glaswaldsee

Aussichtsplattform Ellbachseeblick

Continuem la nostra ruta i arribem al final de la carretera panoràmica B500. Continuem uns 2,5 kilòmetres més per la carretera B28 per arribar al següent punt de la nostra ruta. Es tracta d’un mirador suspès entre els arbres que proporciona unes vistes impressionants de la Selva Negra. Es troba a uns 12 kilòmetres a l’oest de Freudenstadt.

No ens hem d’enganyar. Es tracta d’un dels meus miradors preferits de la Selva Negra, un imprescindible totalment per veure-ho. Allí t’esperen unes vistes panoràmiques increïbles amb boscos infinits. Nosaltres vam veure el paisatge a l’estiu i és meravellós, així que no em vull imaginar com per exemple, estarà de bonic amb els colors de la tardor. Pots arribar al mirador fàcilament a peu des de l’aparcament (que es troba a 450 metres del mirador). Si et veus amb energia, pots aprofitar per baixar a un llac que hi ha a baix en primer terme (s’anomena Ellbachsee). Això sí, tingues en compte que després toca pujar i costa una mica (la baixada la faràs amb uns 20 minuts, però després hauràs de salvar més de 150 metres de desnivell per tornar). Nosaltres només ens vam quedar al mirador, contemplant la immensitat del paisatge.

Cascada de Burgbach

Continuarem la nostra ruta en direcció sud per la carretera L96 que ens farà accedir al municipi de Bad-Rippoldsau. En uns 12,8 kilòmetres arribarem a una nova cascada, aquest cop anomenada Burgbach Wasserfall. Aquesta cascada és especial perquè cau des de 15 metres d’alçada en caiguda lliure. Per mi és una de les més boniques de la Selva Negra.

Segurament no t’esperes aquesta cascada en un lloc així. Quina meravella. En ple “vall dels animals”, anomenat així perquè a pocs centenars de metres de la cascada s’hi troba un “parc d’animals· on hi ha llops, óssos, etc… s’hi troba un dels salts d’aigua més bells de la Selva Negra. I diem salt perquè aquesta cascada és un salt de 32 metres. Preciós, espectacular.

L’aparcament de la cascada està en la carretera principal, la que uneix la ciutat de Freudenstadt amb el poble de Wolfach. D’aquí fins a la cascada hi ha com uns 600 metres de caminada senzilla pel bosc (com a molt uns 20 minuts a peu). Llavors, ja un cop allí et recomanem que pugis fins a les roques anomenades “Burgbachfelsen” que estan enganxades a la cascada per poder així gaudir d’unes boniques vistes panoràmiques. En aquest lloc hi va haver fa moltíssims anys un castell.

Glaswaldsee

Visitada la cascada, ara podem anar a la búsqueda d’un nou llac, el Glaswaldsee, el qual s’ubica al mateix municipi que la cascada Burgbach. Aquest llac és una bona opció per si busques un llac prop de la ciutat de Freudenstadt. El Glaswaldsee es troba allí, sol, i a vegades inclús sembla una mica amenaçador sota el cel gris sobre el fons del pàl·lid verd del bosc. Però això no impedeix que molts visitants emprenguin l’agitada caminada fins a aquest antic llac-circ en la Selva Negra. El llac Glaswald té en el seu punt més profund només 11 metres de profunditat; la massa d’aigua, que abans s’anomenava Wildsee, és un llac de circ format després de l’Edat del Gel, un dels últims deu llacs de circ de la Selva Negra que encara no s’han omplert de sediments.

Al llac també se’l anomena a vegades “l’ull blau” de la Selva Negra. Junt amb el seu entorn immediat fou declarat “Reserva Natural de Glaswald” ja en el 1960. Aquest petit llac, amb una longitud de riba de 650 metres i una alçada de 839 metres, no deu el seu poètic nom al seu suposadament mirall, com superficie clara. No, al contrari, degut a la seva base d’arenisca vermella i el seu alt contingut d’àcid, l’aigua és bastant fosca, i el nom simplement prové del fet de que en el 1587 es va construïr en la seva riba una fundició per a la producció d’ampolles de vidre. Poques vegades es percep el llac Glaswald, que durant molts anys va servir com a embassament per el ràfting, com una alegre piscina, sobretot perquè en aquest lloc solitari i un tant misteriós no està oficialment permès el bany (tanmateix, sempre es poden veure convidats que breument, i impunement, es refresquen en el llac).

De l’aparcament del llac Glaswaldsee fins al mateix llac hi ha un xic més d’1 kilòmetre i més de 100 metres de desnivell en pujada (la tornada serà en baixada).

4. De Freudenstadt a Baiersbronn

Freudenstadt

Visitat el Glaswaldsee ja és hora de que ens acostem a la localitat de Freudenstadt. Aquesta localitat de la Selva Negra és famosa per tenir la plaça del mercat més gran d’Alemanya i conta amb museus, espais verds i varies torres i miradors amb vistes de vertigen. El seu ambient és molt agradable, així que no m’estranya que se la conegui com la “Ciutat de l’alegria”. Freudenstadt és tot un exemple de superació. Gran part de la ciutat va quedar destrossada durant la Segona Guerra Mundial i ha sofert varis incendis i plagues que no li han posat res fàcil. Tot i així, s’han esforçat per reconstruïr-la per oblidar aquest tràgic passat. T’avanço que no és tant monumental com altres llocs de la Selva Negra, però quan vegis el seu ambient, t’alegraràs d’haver-li donat una oportunitat. Passem a descriure’t els 9 llocs més importants de la ciutat de Freudenstadt:

1) Marktplatz, la plaça del mercat més gran d’Alemanya

Freudenstadt presumeix de tenir la plaça del mercat més gran d’Alemanya, així que ja solament per això val la pena acostar-se a conèixer-la. Fou construïda a finals del segle XVI i medeix més de 200 metres de llarg i ample. A continuació et resumeixo alguns dels monuments i llocs d’interès que pots veure en la Plaça del Mercat de Freudenstadt:

• Museu de la Ciutat: conta amb vàries exposicions permannets i temporals per conèixer la història i curiositats de Freudenstadt.
• Ajuntament de Freudenstadt: fou construït en el 1953 i es pot visitar la seva torre, des d’on tens unes vistes panoràmiques precioses de la ciutat.
• Stadtkirche: l’església municipal crida l’atenció per les seves dues torres simètriques i per la seva arquitectura en forma de “L”. És una reconstrucció perquè l’església original va quedar destruïda en la Segona Guerra Mundial.
• Monument a Venus: simbolitza el ressurgiment de la ciutat de Freudenstadt després de que quedés destruïda durant la Segona Guerra Mundial.

Vam estar a Freudenstadt a l’estiu i hi havia molts nens refrescant-se en les 50 fonts d’aigua. També hi ha molts restaurants i cafeteries amb terrassa on pots provar algun dels plats típics de la Selva Negra. Si vas el dimarts o divendres (en temporada d’estiu) o el dimarts de novembre a abril, veuràs infinitat de posts on venen un fotimer de productes locals.

2) Stadtkirche, l’església municipal de Freudenstadt

L’església municipal (Stadtkirche) es troba en la Plaça del Mercat, però es mereix una menció a part. Fou construïda a principis del segle XVII i té una forma molt peculiar amb dues torres simètriques a ambdós extrems. Gran part de la ciutat de Freudenstadt va quedar danyada pels bombardejos de 1945, inclosa l’església municipal. El seu interior és molt més auster que el de l’església original, però té vàries relíquies com la pila baptismal i el crucifixe, que canvia la seva expressió facial depenent de si el mires de front o des d’un lateral. Adjunto la seva pàgina web.

3) Heimatmuseum, el Museu de la Ciutat

Freudenstadt és tot un exemple de superació, ja que els bombardejos i incendis de la Segona Guerra Mundial van destruïr gran part de la ciutat. Si vols veure com aconseguiren reconstruïr-la després de passar varis anys de penúries, en el Museu de la Ciutat hi tens molta informació. En aquest museu hi ha pintures, aquarel·les, escultures i antiguitats que son una autèntica obra d’art. També podràs descobrir moltes dades curioses, com la convivència entre protestants i catòlics, i descobrir la importància de la indústria minera a Freudenstadt. Els horaris d’obertura del museu son de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:00 hores. Adjunto la seva pàgina web.

4) Centre de Congressos de Freudenstadt

El Kurhaus o Centre de Congressos està a 10 minuts a peu de la Plaça del Mercat, i és un altre dels llocs més interessants que veure a Freudenstadt. L’edifici fou construït en el 1954 i segueix mantenint l’estil dels anys 50, així que no t’esperis un Centre de Congressos modern. Un cop allí, pots passejar pel seu jardí o relaxar-te en les seves gandules. També pots assistir a una obra de teatre (si saps alemany) o anar a un concert. Et recomano consultar la programació oficial per si t’encaixés algun dels esdeveniments en la teva ruta per Freudenstadt.

5) Kienberg, el pulmó verd de la ciutat

Kienberg és considerada la muntanya local de Freudenstadt, així que és el lloc perfecte si vols relaxar-te en plena naturalesa. Pots asseure’t en la gespa a recarregar les piles, veure les seves escultures, recórrer un sender amb més de 2.200 roses, animar-te a fer alguna de les rutes senderistes i inclús jugar al minigolf o a la petanca. No et quedis amb les ganes de fer un pícnic a Kienberg!

6) Torre d’Observació Friedrichsturm

Aquesta torre es troba també a Kienberg, a tant sols 20 minuts a peu de la Plaça del Mercat. Fou construïda en l’any 1899 amb motiu del 300 aniversari de Freudenstadt i medeix 25 metres d’alçada. Normalment l’accés a la torre està tancat a l’hivern, però si viatges de maig a octubre hi podràs pujar per gaudir d’unes vistes panoràmiques precioses.

7) Avet més antic de la Selva Negra

Sabies que en el districte de Freudenstadt hi ha l’avet més antic de la Selva Negra? Diuen que té entre 250 i 300 anys d’antiguitat i medeix 46 metres d’alçada. El diàmetre del seu tronc també és enorme, així que necessitaràs ajuntar-te amb vàries persones per envoltar-lo sencer amb els braços.

8) Mina històrica, un lloc curiós de veure a Freudenstadt

Aquesta mina (el nom és “Besucherbergwerk”) fou descoberta en el 1998 i demostra la importància del sector miner a Freudenstadt entre els segles XV i XVII. D’aquesta mina s’extreia plata principalment i conta amb varis nivells. Actualment està en reconstrucció. Segons ens van dir, es feien visites guiades i els menors de 10 anys no poden accedir als pisos inferiors. Adjunto la seva pàgina web.

9) Museus per nens

Experimenta és un dels museus més interessants si viatges a la Selva Negra amb nens. Hi ha varies activitats interactives, així que és una bona forma de que els nens aprenguin mentres experimenten amb jocs de ones i sò, llums i ombres, magnetisme, equilibri i naturalesa.

I si al teu fill o filla li agraden els óssos de peluix, no et perdis el Museu de l’Ós Teddy, que conta amb més de 1.500 peluixos de totes les mides que, estic segur, el deixaran amb la boca oberta.

Si estàs buscant llocs interessants per veure en els voltants de Freudenstadt, no et perdis la cascada i el llac de Sankenbach. Es troben a 12,10 kilòmetres a l’oest de Freudenstadt, dins el municipi veí de Baiersbronn.

Baiersbronn

I en aquest últim municipi acabarem la nostra ruta de la jornada del dia d’avui. Visitarem Baiersbronn, que és un municipi amb varis restaurants amb estrella Michelin, una bona gastronomia i bonics paisatges. El poble de baiersbronn es troba a 6,4 kilòmetres al nord-oest de Freudenstadt. La localitat de Baiersbronn passa desaparcebuda per el turisme de masses ja que no és una localitat “interesant” respecte a patrimoni o arquitectura. Tanmateix, entre els alemanys és un dels destins turístics més “llaminers” ja que en el seu terme es situen tres restaurants que acaparen vuit estrelles Michelin, éssent la capital de l’Alta Cuina alemanya. I no només això, des de Baiersbronn surten interessants rutes de senderisme i el seu paisatge és bellíssim, ja que la localitat està situada en plena vall. Com en la resta de localitats que anem visitant en la Selva Negra, des de les oficines de turisme ofereixen atractives opcions i aprofiten de seguida qualsevol característica per fer una interessant campanya.

Per finalitzar el dia només cal que anem a buscar el nostre allotjament, ubicat en el poble de Oberkirch (ja que així ens acostem amb els atractius que farem l’endemà), a 40,90 kilòmetres cap a l’oest de Baiersbronn (uns 50 minuts de cotxe).

Adjuntem un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, i dels principals atractius del mateix (després de 149,00km i de 3 hores i 30 minuts):