| I avui no ens mourem de la comarca en la qual som: Trasmiera. Primer de tot farem un petit trekking per veure un altre tram de la costa càntabre. La Ruta de Somo a Langre és ideal. Partirem del pàrking de la playa de loredo i recorrerem 9,60km d’anada i tornada, arribant fins a la playa de Langre, on ens hi banyarem. Acabarem el dia fent una altra caminadeta als pous de Noja, amb unes magnífiques vistes del litoral. Comencem. |
Avui farem la Ruta de Somo a Langre per la costa. En la costa oriental de cantàbria, aquest passeig discorre entre Somo i Langre per la costa de Ribamontán al Mar, travessant la platja de El Puntal – Somo – Loredo, i la illa de Santa Marina. Nosaltres escurçarem aquesta ruta una mitja hora (anada) fent un total escurçat de 1 hora.
Per tant, serà una ruta de 4,80km (anada), d’una durada aproximada de 1 hora i 15 minuts (anada), amb desnivell escàs, únicament algo pronunciat en la baixada a la platja de Langre.
La ruta “oficial” surt de l’embarcador de Somo, però nosaltres escurçarem la ruta una mitja hora i aparcarem en el parking de la playa de Loredo. Continuarem caminant per la platja fins al seu final i prendrem el corriol que ens durà fins a l’aparcament de la playa de Los Tranquilos.
L’aparcament de la playa de Los Tranquilos està situat enfront a la illa de Santa Marina, que és la més gran del litoral cantàbric.
A partir d’aquest punt, el camí discorre per uns alts penya-segats (los Acantilados de Loredo), al llarg dels quals haurem de tenir la precaució de no apropar-nos massa a les vores.
En breu arribarem al mirador de Llaranza, que ofereix una espectacular imatge de la bravura del mar Cantàbric.
Superat aquest lloc, es veurà la bella playa de Langre, a la que haurem de baixar-hi des de l’aparcament de la platja.
Ens banyarem en aquesta meravellosa platja. Després, només ens quedarà la tornada pel mateix camí que hem fet.
Un cop acabem el trekking a l’aparcament de la platja de Loredo, agafarem el cotxe en direcció a Miera, per anar a fer la ruta a los pozos de Noja. De Loredo a Miera hi ha uns 35,70 kilòmetres cap a l’interior, que es fan en 50 minuts aproximadament. A Miera anirem en compte de trobar la carretera que ens deixi a l’aparcament de la Cueva Sopeña II. Allí deixarem el cotxe i farem la caminada fins als pous de Noja.
Com veiem, és una caminada d’uns 6,4km (anar i tornar), amb un temps efectiu total de 2 hores. Té una mica de desnivell tot i que la dificultat és fàcil.
Els pozos de Noja son dues llacunes artificials situades entre els municipis de Miera i Liérganes. Existeixen varies formes d’arribar als pous, però t’aconsello que si hi aneu amb nens, seguiu les indicacions d’aquesta ruta que surt des del poble de Miera, un preciós poble en el que podràs passar-hi unes hores estupendes. Si es vol, al final del dia i de la caminada, et recomanem una visita a la Cova de Sopeña i al poble de Miera. T’encantarà!
La ruta és per descobrir el balcó més bonic del Cantàbric, a 700 metres d’alçada…
Per arribar als pous de Noja com hem dit, haurem d’acostar-nos al poble de Miera. De la carretera CA-260 haurem de trencar a mà dreta i agafar la carretera CA-641 en direcció Miera i La Solana. És una carretera de tant sols 3 kilòmetres, però s’ha de fer amb paciència perquè hi ha corbes per avorrir.
A Miera t’hi trobes l’església de Nuestra Señora de Miera, que es coneix familiarment com “la Catedral de Miera” per la seva espectacularitat arquitectònica i per la seva portada i retaules barrocs. No te la pots perdre. Des d’aquí podràs gaudir d’unes vistes precioses de la vall de Miera.
Des de la majestuositat dels 400 metres d’alçada en els que se situa Miera podràs gaudir del paisatge llaurat per el riu del mateix nom. Des d’aquí haurem de tornar a agafar el cotxe i seguir per la mateixa carretera. Veuràs una indicació cap a la Cueva de Sopeña – Salitre II, el punt de partida de la nostra ruta de los Pozos de Noja.
Des de Miera fins a la Cueva de Sopeña son 4 kilòmetres d’una carretera de poble, així que no fa falta córrer molt, sinó que és millor gaudir del paisatge i fer-ho a poc a poc.
Al final arribaràs a un aparcament per a 4 places junt a una casa. És l’accés a la Cova de Sopeña. Aquí és on pots deixar el cotxe. Des d’aquí son tant sols 3 kilòmetres fins arribar a los Pozos de Noja.
Després d’aparcar comença la nostra pujada per la carretera. Son 1.700 metres d’un tram que segueix éssent asfaltat, amb molt poc tràfic, excepte per alguna furgoneta o tractor dels propietaris de les 3 o 4 cabanes que et trobaràs per el camí. És recomanable anar amb cura.
Les vistes son impressionants, i milloren a cada pas. A mà esquerra podràs gaudir del cuidat paisatge de la Vall del Miera format per infinits camps que els ramaders d’aquesta vall agreste cuiden amb tant d’amor.
Qui sap si els nostres fills seran la última generació que pugui gaudir d’aquests verds prats delimitats per murs de pedra, abans de que el seu abandó els converteixi en bosc i males herbes. Gaudiu d’aquest paisatge únic que sembla que ha nascut de la paleta d’un pintor.
Després de passar el barri de la Solana veuràs un creuament de camins. Assegura’t de seguir per la carretera de la dreta. No té pèrdua, però una foto explicativa mai està de més.
Després d’haver realitzat els primers 1.700 metres, veuràs un camí de terra que va cap a la dreta. Deixa la carretera i segueix per aquí.
En aquesta segona desviació tingues un xic més de cura. Fixa’t en la tanca del bestiar com a referència i agafa el camí de la dreta. Poc després veuràs que en el camí hi ha una cabana a mà esquerra. És la última que veuràs.
A partir d’aquesta desviació son 1.300 metres més fins als Pozos de Noja. Son de terra i el camí està bastant erosionat per l’efecte de l’aigua i dels tractors, així que per aquí no es pot anar amb cadiretes de nens.
Aquests últims metres son costa avall, així que passen volant. Quan comenci una última pujadeta cap amunt gira a l’esquerra i veuràs el primer Pozo de Noja.
Els Pozos de Noja son dos petits embassaments creats a principis del segle XX per alimentar una petita central hidroelèctrica de la Electra Pasiega, en la base de la muntanya. Es varen construir aprofitant les fondalades del terreny, i en el petit encara s’aprecia la canalització per la que baixava l’aigua. Les turbines que generaven la electricitat encara es troben en la carretera que uneix Liérganes amb San Roque de Riomiera, encara que estan molt deteriorades. Les anomenen “la fàbrica de la llum”. Encara que abandonades, estan ben visibles.
El primer Pozo és més gran, i està en el terme municipal de Miera. En canvi, el petit es situa en el de Liérganes. Entre ambdós podràs pujar-te a un mirador des del que es divisen més de 50 kilòmetres del litoral càntabre.
Des d’aquí podràs contemplar una de les millors vistes de la plana litoral, des de Santoña fins a la Badia de Santander.
Entre els dos pozos de Noja hi ha una campa gegant en la que els nens podran jugar sense cap tipus de perill mentres que els grans reposem forces.
Els Pozos de Noja son un ecosistema molt necessari per a aus i la vida aquàtica d’aquests cossos d’aigua. Et recomanem que tinguis molt de cura amb aquest enclavament tant delicat, i que els deixis almenys igual de bé de com t’ho has trobat.
Un cop arribat al teu destí, tant sols tens que tornar sobre els teus propis passos fins a l’aparcament de la Cueva de Sopeña – Salitre II i que t’expliquem a continuació.
| Cueva de Sopeña – Salitre II La Cueva de Sopeña no és molt coneguda i té molt d’encant. És una cova-museu que recrea la Cueva de Salitre en Ajanedo, i a la que només hi poden accedir paleontòlegs. Aquest jaciment del Paleolític Superior i Mesolític té panells de pintures rupestres paleolítiques que han servit d’inspiració per la habilitació al turisme de la Cueva de Sopeña – Salitre II. Si us interessa la seva visita heu de contactar amb l’Ayuntamiento de Miera (942.53.97.46) o enviar un correu electrònic a ayuntamientodemieramail.com amb antelació. |
Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (73,90km i 1 hora i 39 minuts):