| I finalment arribem a l’últim dia de la nostra escapada. I ens hem deixat pel final la visita que farem pel nostre compte de tres de les illes de la llacuna veneciana: Murano, Burano i Torcello. Murano és coneguda pel seu bonic cristall, Burano per les cases de colors i els seus encaixos i Torcello per la seva catedral. A Murano es pot fer una visita guiada a una de les fàbriques de bufat de vidre, veure en primera persona com es fabrica i comprar bonics productes fets amb aquest procediment. L’encaix de Burano, per la seva part, es considera el més exquisit de tot el continent, i l’illa és una bonica rèplica de la de Venècia. A Torcello, la catedral es va construïr en el segle VII, i les ruïnes del seu baptisteri son un sorprenent exemple d’art bizantí. Recorrerem les tres illes al mateix dia. |
| Índex: 1. Murano 2. Burano 3. Torcello |
1. Murano
L’excursió a les illes de Murano, Burano i Torcello des de Venècia és tot un clàssic en qualsevol visita a la ciutat dels canals. Bé, és veritat que Torcello no sempre s’inclou però, qui no coneix el cristall de Murano o no ha vist una foto de les casetes de colors de Burano? Pots arribar-hi en vaporetto (inclòs en la Venezia Unica City Pass o en la Targeta de Transport que tenim de viatges il·limitats per 4 dies) o amb un tour organitzat, t’expliquem els pros i els contres d’ambdues opcions. En qualsevol cas… lo important és arribar!
Venècia no té perifèria, lo que té son les més de cent illes de la seva llacuna, no et perdis les tres més conegudes.
El primer que farem serà acostar-nos a la parada de vaporetto de Fondamenta Nuove, en el nord de l’illa de Venècia, que és per on surten els vaporettos (els autobusos aqüàtics) de Venècia, cap a Murano. Des del nostre Hotel Centauro ubicat en el barri de Sant Marc hem de fer una passejada de 16 minuts (un total de 1200 metres) per arribar a la parada de Fondamenta Nuove (la qual està ubicada al barri de Cannaregio). Hi ha molta freqüència de vaporettos i tarden solament uns 20 minuts per arribar-hi. Les línies 4.1, 4.2, i 12 fan el recorregut de Venecia-Fondamenta Nuove cap a Murano. Si tens un abonament de transport (com nosaltres) o la Venezia Unica City Pass, el bitllet a Murano està inclòs com la resta de transport per la ciutat de Venècia. En la pàgina web oficial de la “Azienda Veneziana della Mobilità” hi ha els horaris, però també pots consultar-los en el Google Maps.
Murano: la illa d’un dels cristalls més famosos del món
Murano, malgrat dels seus menys de 5.000 habitants, és la segona illa més poblada de la llacuna de Venècia després del Lido, a més de ser una de les majors en tamany. Però, sobretot, és la més coneguda a nivell internacional. No tant per lo què hi ha en la illa en sí, sinó per el seu nom. Un nom que en quasi qualsevol racó del món s’associa al vidre. No està clar quan es va començar a produïr cristall en la illa de Murano, encara que hi ha proves de que ja hi havia mestres vidriers en el segle X. Això sí, fou a finals del segle XIII quan la seva producció es va apoderar de la illa. En el 1291 un decret de la Sereníssima República de Venècia va prohibir la presència de fàbriques de cristall en la ciutat pels incendis que havien provocat en el passat. El decret preveia que totes les fàbriques de cristall de Venècia es transferíssin justament a Murano. Els secrets del seu ofici estaven tant gelosament guardats que els mestres no podien deixar la illa, sota amenaça de mort. Ja a l’arribar en vaporetto, notaràs les xemeneies dels forns de les fàbriques de cristall. I, al posar un peu en la illa, veuràs que totes les visites que pots fer a Murano estan, com no, relacionades amb aquest antic art.
El museu del “vetro”: El museu del cristall de Murano
Com no podia ser d’una altra forma, hi ha un museu dedicat al cristall a Murano: el museu del vetro. Nosaltres hi vàrem entrar amb escepticisme, no pensàvem que ens fos a conquerir.
Doncs, al final, fou un dels museus més interessants que varem visitar a Venècia. Hi ha un recorregut cronològic sobre la història del cristall en el món i, en particular, a Venècia i obres espectaculars, algunes d’elles molt curioses. La més famosa i valuosa és la “coppa Barovier”, del segle XV, en cristall de color blau. Els detalls de la decoració en esmalts de diferents colors son increïbles. No et perdis la col·lecció de “conterie”: les peculiars perles de cristall de Murano.
El Palazzo Giustinian, l’edifici que l’acull, gòtic en estructura i reconstruït i decorat en època barroca, tampoc té desperdici. Els horaris de visita del museu son de 10:00 a 17:00h, i el preu és de 10€ pels adults (7,5€ l’entrada reduïda). Adjunto la pàgina oficial del museu del vetro per consultes.
La Chiesa dei Santi Maria e Donato
Molt a prop del museu es troba una joia de Murano que no tothom visita: creiem que és la única església de Venècia que vàrem gaudir quasi en soletat. També s’ha de dir que era un xic tard i els grups ja se n’havien tornat al centre, però no va deixar de sorprendre’ns. Es tracta de la Basílica dels Sants María i Donato, chiesa dei Santi Maria e Donato en italià. És perfectament visible amb el seu campanar romànic i el seu àbsis ple d’arcs bizantins sustentats per columnes de marbre rosat.
La basílica es va fundar probablement en el segle VII i es va reconstruïr en el segle XII. Es considera una de les esglésies bizantines més boniques del Vèneto. Hem de fixar-nos en tots els seus detalls, com els capitells de les seves columnes de marbre grec o el mosaic de la Mare de Dèu del segle XIII en l’interior de l’àbsis. Però la seva peça més preuada és el mosaic en el terra, de 1140 (de la mateixa època que el de Sant Marc a Venècia), amb els seus animals, les seves plantes i les seves referències a la Bíblia.
Visita d’una fàbrica de cristall de Murano
Moltes de les fàbriques de cristall de Murano organitzen visites amb demostracions. És una bona ocasió per entendre el procés de fabricació del cristall de Murano. Les visites son sempre per a grups, normalment d’un mínim de 10 persones. Per això, una bona alternativa és contractar un “tour a Murano des de Venècia, que inclou també Burano i Torcello”. Aquí pots veure preus i a baix t’explico més.
Lo que sí que férem fou entrar en una botiga just quan estaven fent una demostració: la artesana estava treballant amb objectes de pocs centímetres i amb una maestria que ens deixà estupefactes. Sembla mentida que poguéssin sortir aquestes figuretes d’uns tubs de cristall…
Més coses que veure a Murano
La illa és bastant petita i podràs veure-ho quasi tot fent un passeig tranquil. Passaràs per davant del Palacio Da Mula, un palau gòtic amb parts bizantines; creuaràs el Canal Grande de Murano (sí, aquí també hi és); visitaràs més esglésies com la de Sant Pere Màrtir amb els seus quadres de Bellini i Veronese; i arribaràs fins la Fondamenta dei Vetrai i la Fondamenta Manin, en la zona en la que s’instal·laren les primeres fàbriques de cristall en la illa.
I, per suposat, en el camí et trobaràs amb desenes de botigues per on podràs comprar el teu record de cristall de Murano, però ves amb compte, compra només productes artesanals! La concentració més alta d’artesans vidriers segueix estant en la Fondamenta Vetrai i el Ramo di Mula.
2. Burano
Visitat Murano, anirem a buscar el nostre vaporetto que serà el número 12 (que vé de Venècia de la Fondamenta Nuove i tarda uns 35 minuts d’anar de Venècia a Burano, passant per Murano). Els bitllets a Burano també estan inclosos en l’abonament dels transports i en la Venezia Unica City Pass, i també pots trobar els horaris en la pàgina web oficial de la “Azienda Veneziana della Mobilità” o en el Google Maps.
Burano: La illa de les cases de colors més conegudes d’Itàlia
Si la illa de Murano és petita, la de Burano és minúscula. De fet, amb els seus poc més de 20 hectàrees, és la més petita de les illes majors de la llacuna de Venècia. Això sí, és la quarta per habitants, lo qual tampoc és molt que dir perquè no arriba a 3.300!
Així que si et preguntes què veure a Burano, la resposta és senzilla: tot el poble, no tardaràs molt! Malgrat del turisme, Burano segueix tenint un aire molt plàcid, amb les seves placetes, la roba estesa en el carrer, els petits jardins, els vaixells amarrats en els canals, les vistes cap a Venècia i la illa de Torcello… Això sí, la illa és famosa sobretot per les seves cases de cridaners colors. Aquestes cases que tothom fotografia per llavors penjar les fotos a Instagram amb la saturació tant a tope que fa que et facin mal als ulls al mirar-les. Malgrat dels trucs d’Instagram o de Photoshop, sí, les cases son molt acolorides de veritat, donem fè. Tens que recórrer els tres canals que creuen la illa per a buscar aquesta foto perfecta amb les cases i els seus reflexes. Segons la llegenda, les cases a Burano es començaren a pintar de colors tant cridaners perquè els pescadors, de tornada de la feina i moltes vegades immersos en la boira, reconeguéssin fàcilment la seva llar.
Lo que és segur és que avui en dia, si vols pintar la teva casa de Burano, tens que fer-li a l’ajuntament de Venècia una petició especial i se t’indicarà el llistat de colors permesos.
No només cases de colors: Pesca tradicional, dolços típics i encaix
Les altres tres coses famoses de Burano son l’encaix, la pesca tradicional i un dolç típic: el bussolà. Respecte a aquest últim, es tracta d’una rosquilla feta amb farina, sucre, mantega i rovell d’ou, que en el seu orígen era típica de Setmana Santa. Hi ha una variant, les “essi”: galetes amb forma de lletra “s” preparades amb la mateixa massa. Nosaltres provem uns “bussolà buranelli” (“buranello” és el gentilici de Burano) en la pastisseria Palmisano, que té quasi un segle d’història. Molt bons!
Burano ha estat tradicionalment una illa de pescadors. Encara es practica la “pesca in barena”, la pesca que aprofita les maresmes de la llacuna. Si et fixes, notaràs les xarxes penjant de pals i cubes per a recollir crancs i anguiles en la llacuna al costat de Burano.
El Museu del Merletto i la Parrocchia San Martino Vescovo
Si vols saber més sobre l’encaix, tens que visitar el Museu del Merletto (“merletto” és encaix en italià), inclòs també en la Venezia Unica City Pass. Burano és a l’encaix el mateix que Murano al cristall. L’art de l’encaix, que va florir en el segle XVI, es va fer famós, com el del cristall de la illa veïna, a tota Europa. Això sí, mentres el negoci del cristall artesanal segueix florint, el de l’encaix està quasi desapareixent.
El museu està ubicat en un edifici gòtic en la plaça principal del poble. L’edifici fou la seu de la Scuola del Merletto di Burano, una escola fundada a finals del segle XIX per a rellançar i salvaguardar l’art de l’encaix. En el seu moment ho va aconseguir, però va tancar en el 1970. Ara en el museu hi ha obres d’encaix des del segle XVI al XX. Segons havíem llegit, per el matí les “merlettaie”, les encaixeres, feien demostracions. Desafortunadament, ja no és així, quasi ja no queden artesanes… El museu és molt més petit que el del vidre, es redueix pràcticament a dues sales. L’horari de visites al museu és de 10:00 a 16:00 hores (els dilluns tancat). El preu per accedir-hi és de 5€ pels adults i 3,5€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina oficial del museu del merletto per consultes.
Molt a prop del museu hi ha la botiga Emilia Burano, on a vegades sí hi han demostracions, encara que solen ser per a grups. En la mateixa plaça del museu es troba l’església de San Martino Vescovo amb la seva característica torre torta. En resum, a Burano tens que fer fotos a les seves cases de colors reflexades en els canals, conèixer més sobre el seu art de l’encaix i menjar-te un bussolà. No sembla complicat, oi?
| I si tens que escollir… Murano o Burano? En un dia es poden visitar tranquil·lament Murano, Burano i també Torcello, de la que parlem més avall. Però, si tens menys temps i has d’escollir, doncs depèn una mica de lo què més t’agradi. Burano és més característica per el seu color, però nosaltres escolliríem Murano per el museu del cristall i la preciosa església dels Sants María i Donat. |
3. Torcello
El mateix vaporetto nº12 que de Venècia va a Burano també arriba fins a Torcello. El trajecte de Burano a Torcello és d’uns 5 minuts. Un cop més, els bitllets a Torcello estan inclosos en els abonaments de transport de Venècia i en la tarja turística, i tens els horaris en la web oficial de la Azienda Veneziana della Mobilità i en el Google Maps.
Torcello: L’altra illa que mereix una visita en la llacuna de Venècia
La joia artística més preuada de la llacuna de Venècia és una església que no es troba ni a Murano ni a Burano, sinó en un altre lloc bastant menys conegut. Parlem de Torcello, una illa que dobla a Burano en tamany però que només té… 25 habitants! Sí, hi ha més ovelles o ànecs que persones.
Quan baixes del vaporetto i poses el peu a Torcello, et trobes amb prats verds i silenciosos i terrenys en part pantanosos i en part de cultiu. T’oblides d’estar a Venècia. És difícil imaginar que aquí, des del segle VII fins al segle IX, hi vivien milers de persones (sembla que unes 20.000). Gràcies al seu port, a les seves salines i a la indústria de la llana, era el centre més important de la llacuna abans de que Venècia arribés a conèixer el seu esplendor. A partir del segle XV, la proximitat amb Venècia, l’aire malsà per l’avançar del terreny pantanós i les epidèmies de pesta varen provocar un lent abandonament de la illa. Els seus monuments es començaren a utilitzar com a pedrera per a construïr edificis a Venècia i Murano i anàren desapareixent. Per això la illa té aquest aspecte quasi abandonat, com si es trobés enmig del no res enlloc que en la mateixa Venècia. Tot i així, alguns edificis del centre monumental s’han aconseguit salvar, quedant-se aïllats enmig de la verdor.
La visita a Torcello
El camí que comença en la parada del vaporetto segueix el “canale di Borgognoni” i, més enllà del Pont del Diable i l’hotel restaurant “Locanda Cipriani” (obert en el 1935 i on Ernest Hemingway va escriure alguns dels capítols de “A l’altra banda del riu” i “entre els arbres”, pots demanar la seva habitació si dorms allí), arriba fins a la plaça principal d’aquesta ciutat desapareguda. Allí es troben els Palaus de l’Arxiu i del Consell, del segle XIV i ara seus (ambdós) d’un petit museu amb restes arqueològiques, inclosos magnífics mosaics bizantins; la petita església de Santa Fosca, del segle XII; una cadira de pedra anomenada “cadira de Atila”, que probablement utilitzaven els magistrats per administrar la justícia; les restes del baptisteri i, sobretot, l’antiga catedral. Sí, Torcello fou la seu d’un bisbat ni més ni menys.
La Basílica de Santa Maria Assumpta de Torcello
L’antiga catedral, ara basílica de Santa Maria Assumpta, té el seu orígen en el segle VII (d’aquesta època és el baptisteri). Això sí, l’estructura actual és del segle IX. A més, es va tornar a construïr en part en el segle XI, d’aquesta època és el gran campanar. I es va seguir ampliant en els segles XIV i XV. Sí, com moltes esglésies europees, malgrat d’estar enmig del no res, ha tingut una història atrafegada!
A l’esquerra de l’altar major hi ha una inscripció originària de la fundació de l’església, en l’any 639. Es tracta del document més antic de la història veneciana. Com tota bona església bizantina, l’exterior és senzill, però l’interior (decorat entre els segles XI i el XIII), és espectacular. El terra polícrom, els capitells tallats en marbre, tot mereix que li dediquis la teva atenció, però, sobretot, com no, els mosaics. Entre ells el de l’interior de l’àbsis, on la Verge amb el Nen s’eleva sobre els dotze apòstols, i el de la contrafaçana: el Judici Universal. La descripció amb tots els detalls del sofriment de les ànimes en l’infern és sorprenent, val la pena quedar-se una bona estona observant-les…
L’accés a la Basílica és de pagament (5 euros), però val la pena entrar per veure una de les esglésies més boniques de Venècia, i la més antiga. També es pot pujar al campanar, per a tenir vistes sobre tota la llacuna (val 5 euros més; en total 9 euros si també s’entra a la basílica).
| Una aturada en el camí: El Cementiri de Venècia, Cimitero di San Michele El cementiri de Venècia es troba, com no podia ser d’una altra forma, en una illa. I aquesta illa està just entre Venècia i Murano. De fet, el vaporetto para allí, així que és una bona ocasió per aturar-se. Fou Napoleón qui, en el 1807, va escollir la Illa de San Michele com a lloc per el nou cementiri de Venècia. La que els venecians anomenen “la illa dels morts”, envoltada per un alt mur, des de lluny sembla quasi una fortalesa, o una presó… Però no, darrere aquest mur descansen les restes mortals dels venecians. |
Excursions a Murano, Burano i Torcello en Tours Organitzats
L’excursió a Murano, Burano i Torcello es pot fer per lliure en vaporetto o en tours organitzats. Aquí pots veure els preus i característiques dels tours a Murano i Burano i aquí dels tours a Murano, Burano i Torcello. Lo bò dels tours és que pots visitar una fàbrica de cristall a Murano. A més, deixen també temps lliure perquè recorris les illes al teu aire.
| Un cop visitades les 3 illes, ens quedarà el temps just i suficient per fer les maletes, anar a buscar el vaporetto i anar cap a l’aeroport de Venècia perquè no se’ns escapés el vol. Adjuntem les últimes fotografies de l’escapada, que corresponen al viatge de tornada del vaporetto cap a Piazzale Roma. |
Per fer-ho més maco i romàntic, en contres de desplaçar-nos a la parada de Rialto, ens desplacem a la parada de la Plaça de Sant Marc i així fem la totalitat del Gran Canal de Venècia. Aquest trajecte se’ns quedarà a la retina per sempre…
I amb la imatge del palau de Ca’ D’Oro, m’acomiado d’aquesta escapada per desitjar-vos i esperar que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
Salut, i ens veiem de ruta…
Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixent les tres illes de la llacuna de Venècia (Murano, Burano i Torcello), i de les principals atraccions i monuments que hem visitat: