| I pel tercer dia de l’escapada ens queda també un dia força compacte com l’anterior. Avui coneixerem i explorarem dos sestriere de Venècia, el barri de Castello i el de Cannaregio (els dos barris a l’est del Gran Canal), on per l’hora que serà hi soparem. Començarem passejant per la Riva degli Schiavoni en direcció a Via Garibaldi. Passarem per l’Hotel Danieli, l’església de San Zaccaria, l’església de la Pietà, l’església de San Giorgio dei Greci i per la Scuola de San Giorgio degli Schiavoni. Arribarem a la Via garibaldi un cop vist l’Arsenal de Venècia, el lloc on es feien les galeres en l’època de la República. Continuarem i ens endinsarem al cor del Barri de Castello travessant l’Arco del Paradiso, el Campo de Santa Mª Formosa i la Fondazione Querini-Stampalia. Entrarem a la llibreria Acqua Alta i a la Basílica de Santi Giovanni e Paolo, abans d’arribar a la Scuola Grande di San Marco. Entrem a Cannaregio per carrerons i canals estrets i ens trobem a una joia de l’arquitectura veneciana, la Chiesa di Sta. Mª dei Miracoli. Anirem fins la riba del Gran Canal per admirar Ca’ Sagredo i sobretot, la Ca’ d’Oro, la qual visitarem. I farem un recorregut específic pel barri, passant el Ponte Chiodo i la Chiesa della Madonna dell’ Orto. A través de la Fondamenta della Misericordia arribarem al Guetto Jueu i entrarem al Museu Hebreu. En aquesta zona acabarem la ruta del dia d’avui i soparem. Per tornar, agafarem un vaporetto que ens acosti al nostre allotjament. |
| Índex: 1. De Riva degli Schiavoni a Via Garibaldi 2. De Palazzo Grimani a Scuola Grande di San Marco 3. De Chiesa di Sta. Mª dei Miracoli a Chiesa della Madonna dell’ Orto 4. De Fondamenta della Misericordia al Museu Hebreu |
1. De Riva degli Schiavoni a Via Garibaldi
Tornem a creuar la Piazza de San Marco ben d’hora pel matí. És un autèntic plaer. Arribem a la Riva degli Schiavoni, i el primer que ens sorprèn son les vistes que es tenen des d’aquí. Es tracta del principal passeig vora el mar que té Venècia, i l’hem de gaudir.
Doncs per aquí entrem al barri de Castello. És el més gran dels sestriere, i s’estén des del Pont de Rialto a l’oest, fins a l’Arsenale, a l’est. Està just al costat de Sant Marc. Per la seva bona ubicació, podria semblar que és un barri bulliciós i de grans multituds. Tanmateix, és un dels més tranquils. Potser sigui per aquest motiu que molts dels hotels de luxe es troben aquí. La Via Garibaldi, el carrer més ample de Venècia, creua Castello. Està plena de botigues i cafès, i és un lloc encantador per explorar i provar l’autèntic menjar venecià: inclús hi ha un mercat d’aliments i posts de carrer oberts tots els dies. A més, és un barri on es pot menjar a bon preu (quan més t’allunyis de San Marco, és més econòmic). Si tens previst visitar les illes de Murano i Burano, hauràs de dirigir-te a la Fondamenta Nove, que és des d’on surten els vaixells. Els jardins de Castello son uns dels més bells de Venècia i s’estenen fins a la punta de l’illa. Les bienals d’art i arquitectura s’alternen en la presa de l’Arsenale, una antiga base naval on es construïen les famoses galeres. De fet, la marina italiana segueix estant visiblement present en la zona, amb una base al costat del centre d’exposicions, i el Museu d’Història Naval. Castello està més allunyat dels centres de transport i de les zones tradicionalment turístiques de la ciutat, per lo que està relativament poc concorregut. Altres llocs a visitar del barri son l’Església de la Pietá, San Giorgio dei Greci i San Zaccaria.
Estem passant per davant de l’Hotel Danieli, ubicat en un antic palau del segle XIV. L’Hotel és molt opulent. En ell s’hi troba el Bar Dandolo. A la terrassa hi ha un restaurant amb unes grans vistes de l’entorn.
Passem pel costat del Monument a Vittorio Emmanuelle II, el qual és un destacat monument de bronze creat al 1887 per homenatjar el primer rei d’Itàlia.
Ens acostem a l’església de San Zaccaria, ubicada a 170 metres de la Riva degli Schiavoni. Té una gran façana de marbre blanc que impressiona força. És una de les primeres d’estil renaixentista a Venècia. Val la pena acostar-s’hi. A dins, també hi ha moltes obres d’art de gran valor.
San Zaccaria és una cèntrica església veneciana construïda amb una barreja d’estils gòtic i renaixentista. Tanmateix, aquesta església és més coneguda per la seva cripta freqüentment inundada. Curiosament, l’aigua ha millorat la sensació general de l’espai, perfectament adequat com a lloc de descans per a alguns dels primers Dux de Venècia. Les columnes de pedra i els sostres voltats, combinats amb l’aigua estancada, dónen al lloc una aparença esgarrifosa i màgica a la vegada. L’església en sí és monumental. La seva façana blanca és realment bonica i té un interior molt decorat. Hi destaca el quadre de “La Verge amb el Nen entre els Sants” de Giovanni Bellini a més d’altres pintures i frescos d’altres grans pintors del Renaixement.
L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a dissabte de 10:00 a 12:00h i de 16:00 a 18:00 hores, i els diumenges de 16:00 a 18:00h. El preu per accedir a l’església és testimonial (1€). Adjunto la pàgina web.
A 260 metres d’aquesta església, en la Riva degli Schiavoni, ens trobem amb l’església de la Pietà, una església imponent del segle XVIII en la que hi va treballar Vivaldi, amb molts frescos i concerts de música clàssica.
L’horari d’obertura de l’església és de 10:30 a 13:00h i de 14:00 a 18:00h (dilluns tancat).
I molt a prop d’aquesta, també ens en trobarem una altra que val la pena aturar-nos. Es tracta de la Chiesa di San Giorgio dei Greci, ubicada a 180 metres al nord de l’anterior església. Es tracta d’una església ortodoxa, amb una emblemàtica torre inclinada, un interior ornamentat i murs plens d’icones daurades. Adjunto la seva pàgina web.
A prop de l’església, a 150 metres al costat del canal de la Pleta, ens trobem a la Scuola de San Giorgio degli Schiavoni. Val la pena entrar-hi només per gaudir de les pintures de Carpaccio. L’horari d’obertura és de 10:00 a 17:30h (dimarts tancat), i hi ha l’opció de poder fer tours guiats. Adjunto la seva web.
Deixem enrere les esglésies i l’Escola, i ens acostem a l’Arsenale de Venècia. Es troba a 1 kilòmetre de l’església de la Pietà, a la Riva degli Schiavoni. L’Arsenale és una drassana històrica de góndoles i vaixells històrics, com les galeres. Està construït a principis del segle XII. L’horari de visites és variat i es poden visitar les diferents parts. Adjuntem la pàgina web per concretar la informació. Cal dir que nosaltres únicament el vàrem veure per fora.
Baixant de l’Arsenale per el seu canal, arribem a la Riva di San Biasio, on ens trobem amb el Museu de la Història Naval, ubicat a uns 550 metres de l’Arsenale. Aquest museu marítim va començar a funcionar a principis del segle XX i en ell s’hi pot aprendre més sobre la història naval de Venècia. Està a tocar del Gran Canal i en el museu no només s’exposen models de vaixells, sinó també d’armes utilitzades en la mar en aquella època, com canons i pistoles. Les decoracions dels vaixells son realment admirables. Durant el recorregut per el museu podràs veure quan de temps i treball es va utilitzar en la construcció d’aquestes naus. Si t’agrada tot lo relacionat amb el món nàutic, no et pots perdre aquesta increïble exposició.
I finalment arribem a la Via Garibaldi, el carrer més ample de Venècia, a 300m del museu anterior. És el carrer més ample perquè es tracta d’un antic canal cobert. Actualment està ple de bars, osteries i botigues. L’espai afegit fa que el carrer sembli més propi d’una petita ciutat italiana de Províncies que de Venècia. Pels matins, en dia laborable, hi ha un mercat a l’aire lliure amb verdures fresques, fruita, formatge i peix. Aquí s’hi ubiquen alguns bons restaurants on menjar de la ciutat. Segons el meu punt de vista, aquest és un lloc imprescindible que veure a Venècia.
2. De Palazzo Grimani a Scuola Grande di San Marco
Continuarem la nostra ruta cap a l’interior del barri de Castello, desfent el camí fins a la Riva degli Schiavoni i pujant per el Campo San Zaccaria fins arribar al Palazzo Grimani. En total hem caminat 1,3 kilòmetres des de la Via Garibaldi. Venècia és coneguda pel seu art i la seva cultura, i no tindràs que desviar-te molt de les típiques rutes turístiques per trobar un lloc secret com el Palazzo Grimani. Es troba relativament a prop de la Plaça de Sant Marc, però és bastant desconegut. Aquest palau alberga el museu de la col·lecció arqueològica de Giovanni Grimani, exposada amb gust entre sostres i parets exquisidament decorats. Grimani fou un bisbe i patriarca venecià, a més d’un entusiasta col·leccionista d’objectes. Durant la teva visita passaràs per vàries sales del palau. Quan arribis a la Sala Tribuna, no t’oblidis de mirar cap amunt!
L’horari d’obertura del museu és de 10:00 a 19:00 hores (dilluns tancat), i el preu per accedir-hi és de 14€ pels adults i 7€ l’entrada reduïda. Adjunto la seva web.
Vist el palau, no ens mourem d’una petita àrea o zona on es troben varis monuments i atraccions del barri de Castello. Primer de tot, ens acostarem a l’Arco del Paradiso, un arc gòtic triangular que corona un extrem de la Calle del Paradiso, un dels carrers medievals millor conservats de Venècia. Et recomano que facis un passeig per aquesta zona per admirar les seves barbacanes, que son unes bigues de fusta que sobresurten i ajuden a ampliar l’espai habitable en l’últim pis de les cases antigues. Prop del carrer del Paradiso també pots visitar l’església de Sant Lio per veure la tomba de Canaletto. Molt a prop està la plaça Campo di Santa Maria Formosa, on podràs prendre’t un agradable i relaxat aperitiu abans de visitar l’adjacent Fondazione Querini-Stampalia. Bé, però anem a pams.
Ara ens acostem a l’església de San Lio, a 180 metres de l’arco del Paradiso. Com hem dit abans, és una bonica església on s’hi troba la tomba de Canaletto.
Ens dirigim ara al Campo Santa Maria Formosa, on en el mateix ens hi trobem 2 dels atractius de la zona. Per arribar al Campo hi ha uns 270 metres (uns 4 minuts de passeig). Primer de tot s’observa la Parrocchia Santa Maria Formosa, una de les esglésies més peculiars de Venècia des de l’exterior. La veritable façana dóna cap a un canal, però està quasi amagada. La que veuràs, segurament, sigui la que dóna cap a la plaça (Campo de Santa Maria Formosa). Aquesta façana lateral, tant ampla, fa la sensació de ser molt baixa, sobretot al costat del gran campanar barroc. Quan la vàrem veure ens va semblar que algo no quadrava.
L’interior, molt lluminós, amb el seu blanc i vermell, també és algo peculiar. No et perdis el políptic de principis del segle XVI de Palma il Vecchio, Santa Bàrbara entre els Sants, en una de les capelles.
Un cop més, aquesta església està inclosa en el Chorus Pass i la Venezia Unica City Pass. Si no tens els abonaments, pots pagar 3,5€ d’entrada. Adjuntem la pàgina web.
Des de la mateixa plaça, també s’observa un altre dels atractius de la mateixa, la Fondazione Querini-Stampalia. Es tracta d’una col·lecció de pintura, escultura i arts decoratives d’una família veneciana, exposada a la seva residència, el Palazzo Querini Stampalia. Els horaris de visita son de 10:00 a 18:00h (dilluns tancat). L’entrada és de 15€ pels adults (12€ per l’entrada reduïda). L’atracció està inclosa en la tarja turística Venezia Unica City Pass.
I ens desplacem més cap al nord del barri, recorrent uns 180 metres (2 minuts passejant), per arribar a un dels imprescindibles del dia, la llibreria Acqua Alta. Com ja deus saber, les inundacions son un problema freqüent en aquesta ciutat construïda sobre l’aigua. Per aquest motiu, varies institucions venecianes han ideat respostes úniques al fenòmen. La llibreria Acqua Alta és una d’elles i ha col·locat els seus llibres i revistes en banyeres, contenidors impermeables i inclús dins d’una góndola. La original decoració d’aquesta botiga de llibres l’ha convertit en un punt d’interès indispensable, especialment per els instagramers.
L’horari d’obertura de la llibreria és de 9:00 a 19:20h.
Continuem amb la ruta uns 200 metres i arribem al Campo Santi Giovanni e Paolo on apareixen dues atraccions més per visitar en el dia d’avui.
Per una banda ens trobem amb la Basílica Santi Giovanni e Paolo. És una de les nostres esglésies preferides que veure a Venècia. És la més gran de la ciutat i una de les més sorprenents, a l’albergar en el seu interior les magnífiques tombes de 27 Duxs.
Aquest excel·lent exemple d’arquitectura gòtica veneciana és el principal temple religiós dels dominics a Venècia i a més de les tombes, val la pena observar les seves pintures, l’estàtua bizantina “Verge de la Pau” i un peu de Santa Catalina de Siena, la principal relíquia de l’església.
Al sortir de l’església et trobaràs amb l’estàtua de Bartolomeo Colleoni. L’horari de visites és de dilluns a dissabte de 9:00 a 18:00h i els diumenges de 12:00 a 18:00 hores. Adjuntem la seva pàgina web.
I enganxat a la Basílica s’hi troba la Scuola Grande di San Marco. La Scuola Grande di San Marco té una llarga història que es remonta a 1261, i avui és l’hospital de la ciutat amb una joia oculta en el pis superior. A l’entrar a l’edifici, puja per les escales de la dreta. Aquí et trobaràs el Museu de la Història de la Medicina, que es pot visitar de forma totalment gratuïta. Els llibres antics s’alinien en les parets i l’àmplia sala està plena d’interessants artefactes, equips i materials literaris sobre els orígens de la medicina. Tanmateix, lo millor està en el sostre: no te’n vagis sense mirar cap amunt!
L’horari de visites és de dimarts a dissabte de 10:00 a 18:00 hores. L’entrada és gratuïta, per tant, no hi valen excuses per no visitar-la.
3. De Chiesa di Sta. Mª dei Miracoli a Chiesa della Madonna dell’ Orto
Sortim del Campo Santi Giovanni e Paolo en direcció al barri que encara ens falta visitar, Cannaregio. Travessem una illa de cases i ja hi som. Cannaregio és un dels barris grans i amb més vida local de Venècia. S’estén des de l’estació de tren de Santa Llucia fins al pont de Rialto, al llarg del cantó nord de l’illa. En aquest barri s’hi troba el Ghetto Jueu, un barri de 500 anys d’antiguitat molt interessant de conèixer. És una zona bastant tranquil·la i residencial, aliena a les massificacions turístiques d’altres sestrieres. Està marcat per una sèrie de fondamente, que son com passejos situats al costat dels canals que van de est a oest. La Fondamenta Misericordia és la més coneguda, ja que té un fotimer de bacaris i osteries (bars de tapes i vins). Si busques un lloc per sopar, com nosaltres més endavant, aquest barri és molt bona opció. A més, és un dels més animats durant la nit. Un altre lloc magnífic per visitar a Cannaregio és el Palau Ca’ D’Oro, un palau del segle XV obert al públic on es poden veure obres d’art de mestres venecians com Carpaccio, Bellini i Tiziano. Si estàs explorant aquest barri, tampoc pots perdre’t l’església de la Madonna dell’Orto.
Recorreguts 250 metres des del Campo Santi Giovanni e Paolo, ens trobem amb una de les joies de Venècia més ben amagades. Es tracta de la Chiesa di Santa Mª dei Miracoli.
L’església de Santa Maria Dei Miracoli és un autèntic tresor amagat de gran valor històric, artístic i arquitectònic. Construïda en el segle XV, ha romàs pràcticament intacta, a diferencia de les altres esglésies de la ciutat.
L’arquitectura és extraordinaria, amb l’interior i les façanes esculpides i revestides de marbre multicolor. Tres costats son visibles des dels carrers, mentres que un d’ells dóna directament a un petit canal creuat per góndoles.
Els horaris de visita de l’església son de les 10:30 a les 13:30h i de les 14:30 a les 17:00h. L’entrada està inclosa als abonaments turístics tant del Chorus Pass com de la Venezia Unica City Pass. Si no disposes d’ells, l’entrada son 3,5€.
| Després de visitar aquesta església és quasi imprescindible fer una volta per els seus carrers estrets (molt menys transitats). Aquí podràs veure roba penjada, carnisseries i verduleries. Ens donem compte que seria un bon moment per fer un passeig tranquil amb góndola. El barri, els canals i l’ambient és força adequat. Doncs sí, en el Ponte dei Miracoli pugem a una góndola i contractem un viatge de 40 minuts per 80 euros la góndola… |
Fer un passeig en góndola per Venècia és algo inoblidable. Gaudir dels canals d’una de les ciutats més boniques i romàntiques del món i admirar les seves mansions i palaus que els flanquegen navegant en aquestes embarcacions tradicionals és, sens dubte, una de les millors coses a fer a Venècia. Hem de tenir en compte que és la única forma d’accedir a alguns canals més estrets, que no podries veure d’una altra manera.
A Venècia existeixen dos tipus de góndoles: les oficials, que poden agafar-se en les parades oficials, i les pirates. No obstant, excepte que tinguis una idea molt clara de com és cada una, et serà difícil diferenciar-les. De fet, no només les barques son iguals, sinó que els gondolers van vestits de la mateixa forma: a l’estil tradicional de Venècia, amb les samarretes a ratlles i el pantaló fosc. Lo ideal és que un cop arribis a Venècia, consultis en una oficina de turisme de la zona en la que t’allotges, on sabran dir-te quines son les parades oficials i d’aquesta manera, assegurar-te un passeig en condicions. Una altra opció és adquirir un tour en góndola per Internet en una web oficial, com per exemple, a “GetYourGuide”.
Et convé decantar-te per una góndola oficial, perquè generalment les pirates solen ser més cares i, al no regir-se a les normes establertes per l’ajuntament, solen oferir trajectes més reduïts i una experiència menys confortable. Una opció que ofereixen els gondolers és passejar-te mentres t’ofereixen una serenata. És una bona alternativa per imprimir de romanticisme el teu viatge o gaudir d’una experiència diferent. Aquestes góndoles podràs contractar-les en qualsevol agència de turisme o en les parades oficials que es troben en el Gran Canal.
L’horari més barat per passejar en góndola és pel matí, mentres que el més car és al capvespre (encara que és també el que t’oferirà una experiència més colorista i inoblidable). En lo que respecte al trajecte; i encara que tots el que desitgem és passejar-nos pel Gran Canal, has de saber que degut al gran trànsit que hi ha en aquest curs, pot resultar-te algo molest i sorollós el viatge, per lo que et recomanem que et decantis per alguna zona de canals estrets per gaudir més del teu viatge.
La tarifa oficial base d’un passeig en góndola està establerta per trajectes de 40 minuts i és de 80 euros. Així mateix, si vols estendre el passeig fins arribar a passejar una hora, hauràs de pagar 40 euros addicionals. Això significa que, per passejar una hora en góndola hauràs de pagar 120 euros. No obstant, en les zones més turístiques aquesta tarifa sol ser més elevada. Aquesta tarifa canvia a partir de les 6 de la tarda. Al capvespre, per un passeig de 40 minuts tindràs que pagar 100 euros i si vols passejar durant una hora, l’addicional és de 50 euros. Això significa que per un passeig d’una hora completa per gaudir del capvespre a Venècia et cobraran uns 150 euros. Cal mencionar que si viatges amb un grup de persones (fins a sis) el preu no varia perquè la tarifa és per vehicle i no per passatger; això significa que podria resultar-te algo més assequible si divideixes el cost entre varies persones. En aquest sentit, també és possible contractar passejos compartits, que et sortiran una mica més econòmics (uns 30 euros per persona).
Un altre tema a tenir en compte és que quan més cèntrica i turística sigui la zona en la que desitgis passejar, el preu també serà més alt. Procura evitar pujar en una góndola prop de la Plaça de Sant Marc o del Pont de Rialto. Un altre lloc que et recomanem evitar és fer-ho per el Gran Canal, ja que és un lloc molt transitat i sorollós. Llavors, on és millor prendre una góndola? Et recomanem fer-ho en els barris més tranquils de Venècia: a Cannaregio, San Polo i la zona de Campo San Barnaba a Dorsoduro.
| Les góndoles s’han utilitzat des del segle XI i en el seu apogeu, hi havia més de 10.000 exemplars circulant per Venècia. Tanmateix, actualment només n’hi ha unes 400 en funcionament, encara que en veuràs tantes durant el teu viatge que pot semblar que n’hi ha moltes més. A dia d’avui s’utilitzen quasi exclusivament per portar als turistes, però les góndoles estan lluny de ser un invent recent. Fetes a mida per a les aigües poc profundes de la llacuna, durant segles fóren la principal forma d’arribar a Venècia i moure’s per la ciutat. |
Estan fetes de vuit tipus de fusta diferents. Nou, si incloem el rem que és de faig. A més, estan inclinades, per ajudar a equilibrar el pes del gondoler. La distintiva proa de ferro, no solament serveix per equilibrar el vaixell; la seva forma de “S” representa les corbes del Gran Canal, mentres que les sis dents representen els districtes de Venècia. La gorra del Dux està representada en la part superior corba, mentres que la dent que sobresurt de la part posterior de la proa representa a la illa de Giudecca. Un gondoler ha de completar 400 hores de capacitació abans d’aprovar una prova per demostrar el seu coneixement sobre com operar un bot d’aquest tipus. També té que demostrar i tenir coneixement dels punts de referència i història de Venècia, així com les seves habilitats lingüístiques. Per aquest motiu, només s’emeten tres o quatre llicències de gondoler cada any.
Per aquí hem passat amb la góndola en el nostre passeig…
Després del viatge amb góndola, continuem la nostra ruta en direcció al carrer Varisco. Es tracta del carrer més estret de Venècia. S’ubica a uns 260 metres al nord de l’església de Sta. Mª dei Miracoli. Per arribar al carrer Varisco, tindràs que serpentejar per un laberint de carrerons, i a vegades, Google Maps no funciona bé a Venècia. Si tens sort, donaràs amb aquest carrer extremadament estret que acaba en un canal. És un lloc molt divertit per a fer fotos…
Continuem la passejada i ens encaminem cap a la riba del Gran Canal. Anem a espetegar a la Calle dei Traghetto a la Strada Nuova…
Un cop a la riba, busquem dos dels palaus més icònics de la ciutat. Per una banda, hi ha el Palazzo de Ca’ Sagredo, que actualment és un Hotel i en la seva façana hi ha unes mans gegants. Només volem fer-nos-hi una foto…
I continuant un parell de finques pel Gran Canal, ens topem amb la joia de la corona (des del meu punt de vista) dels Palaus de la ciutat. Es tracta de la Ca’ D’Oro, el palau del qual és actualment un museu d’antiguitats. En aquest museu hi trobaràs diverses antiguitats de l’època del Renaixement. Es poden veure obres de Tiziano i Van Dyck, entre d’altres. L’edifici és un antic palau del segle XV, per lo que l’edifici també és especial en termes de disseny. La decoració de les parets, els terres i els sostres son magnífics. El que crida més l’atenció en aquest museu és la combinació d’art modern i d’obres més antigues.
Des del primer moment que el vaig veure, em vaig enamorar d’aquest edifici i de la seva façana, que per mi, és la més bonica de tot Venècia, i per totes totes, havíem d’entrar a veure’l si fos possible. Encara que hi hagi un museu tenia clar que s’hi havia d’entrar…
El Museu s’anomena Galleria Giorgio Franchetti, i l’horari de visites son de les 8:15 a les 18:15h, i l’entrada costa 7€ (3€ l’entrada reduïda). Adjunto la seva pàgina web.
Després de la góndola i la visita de Ca’ D’Oro, què més podiem demanar? Doncs la ruta segueix i anem explorant aquest meravellós barri de Cannaregio. Ara, ens trobem a la Calle dei traghetto al Campo San Felice…
I d’aquí, resseguim la Fondamenta de San Felice i anem a parar, fent uns 200 metres, al Ponte Chiodo. Com tothom sap, els ponts de Venècia es construïren sense baranes. Durant centenars d’anys, varen posar a prova la capacitat dels seus habitants per a mantenir l’equilibri. No fou fins al segle XIX quan, per raons de salut i seguretat, es varen afegir a tots els ponts. D’alguna manera, Chiodo va mantenir el seu aspecte original i és l’únic que pots trobar sense passamans o algun sistema de seguretat. Bé, en realitat no és l’únic. N’hi ha un més, el Pont del Diable, però està en la illa de Torcello.
Continuem amb la ruta i ara anem fins a trobar-nos amb l’església della Madonna dell’Orto, ubicada a 550 metres del Ponte Chiodo. Es tracta d’una elegant església del segle XV, amb façana i claustre gòtics, obres de Tintoretto i la seva tomba. El seu nom se’l deu a una estàtua de la Verge i el Nen que es va trobar en un jardí proper (orto és jardí en italià). És una de les esglésies més rellevants de Venècia. Des de la seva construcció, ha estat modificada en moltes ocasions, principalment per problemes en l’estabilitat del sòl.
Es diferencia d’altres esglésies de Venècia per la seva façana de maons vistos, on podem admirar tant l’estil romànic, gòtic i el renaixentista. Està dedicada a Sant Cristòfol Màrtir. Consta d’una nau central i dues de laterals, recolzades per una sèrie de columnes de marbre grec. En el seu interior es poden veure importants obres de Tintoretto: “L’adoració del Vedell d’Or”, “La Presentació de la Verge en el Temple”, i “el Judici Final”. Si t’agrada Tintoretto, t’interessarà saber que les seves restes es troben en la capella absidial de la dreta.
4. De Fondamenta della Misericordia al Museu Hebreu
La nostra ruta ja arriba al seu final. Anirem a buscar la Fondamenta della Misericordia. Es troba a continuació del Ponte Chiodo. És un lloc que tens que veure a Venècia sí o sí. A nosaltres ens va encantar. Es tracta d’un llarg carrer que corre al costat del canal. Està ple de petites trattories familiars i bacaris (baretos) on degustar els millors chiccetti de Venècia a bon preu (son com unes tapes). També hi ha botigues diminutes que venen licor, vi, records i per suposat, varies esglésies antigues. Aquesta zona de Venècia la sentim molt més autèntica i real, per lo tant, és menys turística.
Més tard, quan acabem amb la ruta del dia, tornarem a aquest carrer a sopar en un autèntic bar de tapes, anomenat “A la Vecia Papussa”. Ara, continuem amb el carrer fins arribar a l’alçada del guetto jueu. Allí es canvia el nom per la Fondamenta degli Ormessini.
I ara entrem al cor del Ghetto Jueu. Aquest fou el primer Ghetto del món (de fet, la pròpia paraula “ghetto” procedeix de l’idioma venecià). Es va establir en el 1516, quan la República de Venècia va restringir als jueus en aquesta zona de la ciutat. Encara és possible veure algunes sinagogues, restaurants especialitzats, delicioses fleques i el Museu Ebraic, imprescindible per a conèixer en profunditat la curiosa història del ghetto jueu de Venècia.
Aquí, en el Campo del Ghetto Nuovo vàrem estar bastanta estona passejant i explorant aquest tram del barri de Cannaregio…
Finalment ens vam decidir per entrar al Museu Ebraic de Venècia, però de seguida vam veure que estava tancat. Ja érem més tard de les 18h… El Museu Jueu et donarà la possibilitat d’aprofundir en la història i orígen del ghetto jueu de Venècia. És un museu més aviat petit, almenys comparat amb els que hem anat anomenant fins al moment. Tanmateix, és molt bonic i té col·leccions i exposicions molt interessants. Lo millor de tot és que inclou la visita a dues sinagogues. Pots realitzar una visita guiada per el museu, o començar la tarda amb un “dinar kosher” en la cafeteria. Com no és d’estranyar, el Museu Ebraic es troba en ple cor del barri jueu, una petita zona de Cannaregio.
Els horaris d’obertura del museu son de les 10:00 a les 18:00h (dilluns tancat), i el preu per entrar és de 15€ l’entrada pels adults i 13€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web.
De fet, ja era hora de sopar i d’anar-nos-en a la Fondamenta della Misericordia a buscar el bar de tapes que ens havien recomanat. Se’n diu “A la Vecia Papussa”. És un bar que està a prop del Ponte de Chiodo, i és molt popular entre els venecians. Grups d’amics i parelles s’asseuen al llarg del canal amb una copa de vi a bon preu i gaudint de les famoses tapes venecianes: els cicchetti. Aquí les tens a un preu increíble, entre 1,5 i 3 euros. Encara que hi ha taules a l’interior, et recomano que mengis a fora. Aquesta és una zona molt més tranquil·la i alternativa de Venècia que desborda encant, així que gaudeix de les escenes d’adolescents recorrent els canals en les seves barques, carnissers locals creuant els seus ponts personals i joves locals fent gala de la “dolce vita”. Adjunto la pàgina web.
Un cop sopats i descansats de la “dura” i intensa jornada, només ens queda entornar-nos a l’allotjament. Anirem caminant a trobar la riba del Gran Canal fins a la parada de “San Marcuola-Casino” on esperarem el vaporetto (línies 1 i 2), que ens portarà en un trajecte d’uns 15 o 20 minuts, passat el Pont de Rialto, a la parada de “Rialto”, que és on baixarem i en uns 5 minuts més a peu serem a l’allotjament.
Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixent els Sestrieres de Castello i Cannaregio, i de les principals atraccions i monuments que hem visitat (el trajecte amb vaporetto el tenim marcat en un altre mapa):
Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del trajecte amb vaporetto que hem fet per tornar del barri de Cannaregio: