Dia 1: Piazza del Duomo + Galeria Vittorio Emmanuelle II + Piazza dei Mercanti + Santa Maria Presso San Satiro + Pinacoteca Ambrosiana + Piazza della Scala + Quadrilatero d’Oro + Corso Vittorio Emmanuelle II + Barri de Brera

En el primer dia de la nostra escapada començarem per visitar els monuments que hi ha a la Piazza del Duomo, bàsicament la Catedral (Duomo) i les Galeries Vittorio Emmanuelle II. Comprarem l’entrada a la Catedral i la possibilitat de pujar a la seva terrassa amb ascensor. Seguidament passarem pel costat del Palazzo Reale i del Museu del Novecento, i anirem a treure el cap a l’església propera de San Bernardino alle Ossa, la qual presenta una decoració macabra d’ossos humans en el seu interior. Observarem la Torre Velasca i continuarem la nostra visita cap a les Galeries Vittorio Emmanuelle II. A dins d’elles, veurem el cafè històric Biffi, i donarem la possibilitat d’entrar al museu de Leonardo3 Museum. Després anirem a sortir a la Piazza dei Mercanti, on veurem el Palazzo della Ragione i al xamfrà amb Piazza Cordusio observarem la seu de Starbucks Roastery a Milà, ubicada en un edifici històric. Continuarem la visita cap a Santa Maria presso San Satiro, on observarem la il·lusió òptica que creà el seu arquitecte, Bramante, i ens dirigirem cap a la Biblioteca i també la Pinacoteca Ambrosiana, on hi entrarem amb la modalitat d’entrada combinada que ens donarà dret d’entrar a la Cripta di San Sepolcro. Sortint, observarem el Palazzo dell’Ambrosiana, i la botiga “Peck”, una de les botigues de delicatessen més famoses de Milà. Farem un cop d’ull a l’escultura L.O.V.E. i ens en tornarem a la zona de les Galeries Vittorio Emmanuelle II per anar a sortir a la Piazza della Scala, en la qual veurem el teatre alla Scala. En la plaça també observarem el Palazzo Marino, l’actual ajuntament, i seguirem la nostra ruta per la Chiesa di San Fedele, la Casa degli Omenoni i la Casa-Museu del Manzoni. Entrarem al Quadrilatero d’Oro, i veurem les botigues més luxoses de la ciutat disposades a Corso Venezia, Via Alessandro Manzoni, Via della Spiga, i Via Monte Napoleone. Tornarem a la Piazza del Duomo per el Corso Vittorio Emmanuelle II, i anirem cap al barri de Brera on entrarem a la seva famosa Pinacoteca di Brera. Passejarem pels carrers principals del barri i veurem també algunes de les seves millors esglésies, per acabar sopant per la zona. Així finalitzarem amb la planificació del dia i ens en tornarem al nostre hotel.

Índex: 1. Piazza del Duomo 2. San Bernardino alle Ossa 3. Galeria Vittorio Emmanuelle II 4. Piazza dei Mercanti 5. Santa Maria presso San Satiro, Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana 6. Piazza della Scala 7. Chiesa di San Fedele 8. Quadrilatero d’Oro 9. Barri de Brera i Pinacoteca de Brera

1. Piazza del Duomo

Sortirem ben d’hora de l’Hotel Bolzano i ens dirigirem amb metro a la Piazza del Duomo. Hem d’agafar la línia M3 a l’estació “Centrale” i baixar al cap de 4 parades a “Duomo”. En total tardarem uns 10 minuts des de que sortim de l’Hotel.

I som a la Piazza del Duomo. Milà és una ciutat bastant gran, tanmateix, la majoria de punts d’interès per el turisme es troben en el centre de la ciutat, cosa que simplifica la preparació del viatge i permet visitar els llocs importants amb major rapidesa, evitant grans desplaçaments i inclús, l’ús del transport públic. Sortint del metro a la Piazza del Duomo, pujarem unes extenses escales on notarem a la seva sortida, la presència impactant de la façana dels edificis de la Piazza del Duomo, i en particular de la façana de la seva Catedral (Duomo). A un extrem de la plaça veurem aquest monument que és el més icònic de la ciutat. Hem de dir que és la quarta catedral més gran del món i un lloc imprescindible de visitar.

Si viatges a Milà, molt probablement t’estiguis plantejant visitar la seva catedral, el Duomo. A continuació et redacto una petita guia pràctica amb consells, entrades i informació de primera mà perquè puguis organitzar i planificar la teva visita. El recinte consta de 6 zones diferents: la catedral en sí, les terrasses, la zona arqueològica, la cripta de Sant Carles i el Museu del Duomo. A part de la zona arqueològica i la cripta, cada lloc té la seva pròpia entrada.

Tipus d’entrades i tarifes

Potser que hagis llegit en alguna web que la catedral de Milà és un lloc gratuït per a visitar. No és del tot veritat. És cert que s’hi pot accedir, a través d’una porta especial, per a resar. Tanmateix, no és l’entrada per realitzar la visita al Duomo de Milà en la seva totalitat. Si aquest és el teu cas, tens 2 opcions. Pots adquirir entrades individuals per cada lloc o bé optar per les entrades combinades que et dónen accés al Duomo al complet, que és lo què vàrem fer nosaltres. Aquí tens un resum dels preus perquè puguis comparar i decidir quin tipus d’entrada t’encaixa millor.

Tickets d’accés individual i entrades combinades

La zona arqueològica i la cripta de Sant Carles son gratuïtes, però per accedir a elles es necessita una entrada per a la Catedral de Milà. La tarifa reduïda és aplicable a nens d’entre 6 i 11 anys. Menys de 6 anys és gratis, però és possible que et demanin la documentació. Els preus son orientatius i poden canviar:

• Catedral Duomo: 6€ (3€ tarifa reduïda)
• Terrasses (amb accés per les escales): 10€ (5€ tarifa reduïda)
• Terrasses (amb accés per ascensor): 15€ (7€ tarifa reduïda)
• Terrasses (amb accés per ascensor i saltant la cua): 26€ (13€ tarifa reduïda)
• Passi cultural (sense terrasses): 10€ (4€ tarifa reduïda)
• Entrada combinada catedral + terrasses per escales: 15€ (7€ tarifa reduïda)
• Entrada combinada catedral + terrasses en ascensor: 20€ (9€ tarifa reduïda)
• Entrada combinada amb accés prioritari (catedral i ascensor saltant la cua): 30€ (15€ tarifa reduïda)

Si només vols veure un dels llocs: l’interior de la catedral o les terrasses, és millor comprar l’entrada individual. Si tens previst visitar més d’un lloc, és millor comprar l’entrada combinada. Nosaltres vam comprar l’entrada combinada de catedral + terrasses en ascensor. No ens vàrem trobar gaire cua, per l’època en la que hi vam anar.

On comprar els tickets

Totes les entrades han de comprar-se amb antelació, ja sigui per internet o en una de les taquilles situades en el costat dret de la catedral. Normalment hi ha cua, per lo què et recomano fer-te amb les entrades per internet. Crec que costen un xic més, però pots estalviar-te molt de temps. I el temps és or, veritat?. Pots fer-ho directament aquí. També t’adjunto la pàgina web del Duomo, on tens la possibilitat de comprar-los igualment.

Val la pena comprar l’accés prioritari?

Sota el meu punt de vista, absolutament Si. Especialment si viatges per poc temps. Les cues son llargues, inclòs en dies plujosos. Amb la opció de la via ràpida, podràs utilitzar l’ascensor especial i accedir a la catedral saltant-te la cua. Et deixo aquest ticket aquí.

La millor manera de visitar el Duomo

Et recomano començar explorant les terrasses del Duomo. Es tarda entre mitja hora i una hora en explorar el terrat, depenent de les vegades que et paris a fer fotografies i a gausir de les vistes de Milà. Des de la terrassa, baixaràs a la Catedral i podràs veure el seu interior. Pot portar-te entre mitja hora i una hora aproximadament. Després dirigeix-te a la zona arqueològica i a la cripta, a la que s’accedeix directament des de la catedral. Finalitza la visita en el Museu del Duomo i a continuació, l’Església de San Gottardo. Si fas tota la visita al complet pots tardar unes 3 hores aproximadament, que és lo què vàrem tardar nosaltres.

Lo què més ens va agradar fóren les terrasses i les vistes increïbles que hi ha allí. Després, visitaríem la catedral per dins i deixaríem la zona arqueològica per el final. En aquest ordre. És la meva opinió personal, i pot ser que els teus gustos siguin diferents als meus.

Consells, normes i coses que has de saber

Les Normes de Conducta de la Catedral estableixen que s’ha de vestir amb modèstia per entrar. No estan permesos els tops, les camisetes de tirants, les minifaldilles, els barrets i la roba escotada. També diuen que no estan permesos els pantalons curts. Tanmateix, he vist a molta gent amb pantalons curts (a l’alçada del genoll). Igual si véns amb uns shorts molt curts, pots tenir problemes. Una altra cosa que has de tenir en compte, és que no es pot accedir amb menjar i beure. El meu consell és que t’hidratis bé abans d’entrar, encara que no hi ha lavabos en la teulada ni en l’interior de l’església. Si no has comprat una entrada per Internet i tens que fer cua durant una bona estona, et recomano que compris aigua per a l’espera, especialment a l’estiu. Si tens por a les alçades, pujar a les terrasses pot ser que no sigui una bona idea. Encara que és totalment segur, el camí que envolta la vora és estret i pot estar molt concorregut.

Tours guiats i audioguies

La terrassa del Duomo és un dels millors llocs, però tanmateix, no hi ha plaques ni senyals que expliquin el què estàs veient o lo què pots veure a la llunyania. Mentres deambulava per allí, vaig poder escoltar algunes de les visites guiades en anglès i vaig escoltar alguns detalls ocults i històries interessants sobre la terrassa. Si tens temps i algo de diners extra, segurament serà bona idea realitzar una visita guiada (crec que la fan en espanyol també). Per a l’interior de la catedral de Milà es poden llogar audioguies (el lloc està a prop de l’entrada). A menys que hagis comprat un ticket que estigui l’audioguia inclosa, necessitaràs diners en efectiu i el DNI o passaport com a dipòsit de l’equip. Si no tens previst fer un tour guiat al Duomo, però vols saber més sobre l’església, les audioguies son una bona forma de treure-li profit a la visita. A més, estan en espanyol.

Pujar a les terrasses del Duomo: Escales o Ascensor

L’opció més econòmica és pujar a peu per les escales. Son 251 graons per arribar a la part més alta de la terrassa. Si no recordo malament, menys que les de la Catedral de Sant Pau a Londres. No obstant, el més còmode i ràpid és pujar-hi amb ascensor. Hi ha 2 ascensors. El normal es troba en el costat nord de l’església i et portarà fins al primer nivell de la terrassa. Tindràs que pujar unes escales per arribar a la part més alta, però és poca cosa. L’ascensor ràpid, que es troba en el costat sud del Duomo, té menys cua i un cost extra. En ambdós hi caben unes 6 persones, lo què pot resultar un xic claustrofòbic, però el trajecte només dura un minut.

Història del Duomo de Milà

L’estructura més vella de la plaça del Duomo és la Basílica de Sant Ambrosio, que es va construïr abans del segle V. Posteriorment, es va edificar una basílica al seu costat que, havent estat arrasada per un violent incendi, fou substituïda per l’actual catedral que avui podem visitar. La primera pedra de l’imponent Duomo es va col·locar en l’any 1386. La construcció d’aquest edifici va durar moltíssims anys (més de 400). Durant aquest temps, va haver-hi períodes en els que es va aturar el treball per falta de diners o idees, i altres en els que es va treballar intensament. Donat el llarg temps de treball i l’evolució dels estils arquitectònics al llarg dels anys, en aquesta catedral podem trobar-hi nombrosos estils que es barregen per a formar un edifici bellíssim i carregat d’identitat.

Per a que el treball estigués ben organitzat es va crear la famosa “Venerable Fàbrica del Duomo”, que era una institució que s’encarregaría d’ordenar el treball i que feu possible que aquest continués al llarg dels segles. La mateixa s’encarregaria tant del procés d’extracció del marbre, com del seu transport, col·locació, i tot lo relacionat amb el disseny i el manteniment d’aquesta gran mole: la segona catedral gòtica més gran del món (la primera, és la de Sevilla).

La llum en la Catedral de Milà

Les finestres majors d’aquesta església es diu que son les més grans de tot el món, i a dir la veritat, sigui o no sigui així, son impressionants. En el Duomo podràs viure una experiència inigualable. La forma en la que han estat dissenyats els finestrals permet que la llum penetri d’una forma particular, acolorint les parets de tonalitats diverses i donant-li a aquest fred edifici un aspecte càlid; tenint en compte que la seva principal matèria prima és el marbre això resulta una mica estrany, no et sembla?

La barreja arquitectònica del Duomo

Gaudeix d’una arquitectura bastant particular, amb alguns trets propis de les estructures franceses de Bourges. És possible que aquesta peculiaritat es degui a un dels arquitectes que més es va implicar en la construcció de l’edifici, que fou Nicolau de Bonaventure, un fidel apassionat de l’estil gòtic, imprompta que es troba en totes les seves creacions.

L’obra va finalitzar al 1805, gràcies a la intercessió de Napoleón Bonaparte, qui va asegurar que el govern francès s’encarregaria de pagar el cost. Encara que el reemborsament dels diners mai es féu, es va aixecar una estàtua de Napoleón i, finalment, el Duomo va tenir la façana que es mereixía. Alguns anys després es varen construïr els arcs i capitells i se’ls hi va donar el toc final a les vidrieres i estàtues. També es féu un treball de remodelació, que va finalitzar en l’any 2008.

És important mencionar que el Duomo de Milà és un edifici complexe arquitectònicament parlant: amb matisos del gòtic tardà, el gòtic francès i el renaixentista, el què el fa únic en el món i d’obligatòria visita per qualsevol persona que trepitja la ciutat. Cada dia, centenars de turistes s’apropen a les seves portes per gaudir de les seves obres artístiques i omplir-se de la llum dels seus finestrals…

Naus i monuments a veure

Aquesta catedral està formada per cinc naus, una central i dues laterals de cada costat. Una de les característiques més cridaneres de la principal és la seva alçada: més de 45 metres; lo què li dóna un aspecte imponent a tot el seu recinte. Es troba fabricada de maó recobert amb marbre de color rosa i d’un aspecte rotundament massís. Un element que es destaca de la seva cúpula és la Madonnina, una estàtua de coure daurat dissenyada per Carlo Pellicani i inaugurada en el 1774.

Entre els monuments més destacables del Duomo podem destacar l’Estàtua de Bartolomé l’Apòstol, el Sarcòfag de l’arquebisbe Diego Hualde i el de Gian Giacomo Medici di Marignano. A més, no podem deixar de mencionar l’altar del marbre que es troba decorat al millor estil renaixentista, amb estàtues daurades de bronze.

A més, entre les obres d’art que allí s’hi troben podem citar l’estàtua de San Bartolomé de Marco da Agrate i alguns frescos de diferents períodes estètics. Ja sigui que t’agradi l’arquitectura, que siguis devot o que no t’interessi cap d’ambdues coses, et recomanem que visitis aquesta catedral. El Duomo és en definitiva, un dels llocs que cap turista hauria de perdre’s de Milà; l’eix per el que es mou la vida dels ciutadans. Enfront a la catedral hi ha un emplaçament enorme que s’utilitza per a fer esdeveniments a l’aire lliure i per a reunions amistoses. I, en quan als laterals es troben nombrosos i prestigiosos restaurants, botigues de roba, cases de música i tot tipus de botigues on gastar diners, gaudir i complementar el teu viatge: un veritable paradís per els aficionats a les compres.

Visitat el Duomo, donarem un cop d’ull a l’edifici del Palazzo Reale. El Palau Reial de Milà no solament ofereix una interessant història i arquitectura: també serveix com a museu d’art amb col·leccions famoses. El Museu del Palau comparteix la història del palau de forma segmentada, bàsicament dedicat a la era neoclàssica, la era napoleònica, la restauració i la unificació d’Itàlia. Una part del palau encara s’està restaurant. Aquesta secció inclou les habitacions de la reialesa del segle XIX que habitaven l’edifici.

L’horari de visita del Museu del Palazzo Reale és de 10:00 a 19:30h, amb els dilluns tancat. El preu per accedir-hi és de 17€ l’entrada general i 13€ l’entrada reduïda. Adjunto la seva web perquè pugueu trobar més informació si us interessa.

Al costat del Palau Reial, a la mateixa Piazza del Duomo, s’hi troba el Museu del Novecento. Aquesta és una galeria d’art situada just al costat del Duomo dedicada a l’art del segle XX. Presenta no solament artistes italians com per exemple Amedeo Modigliani, Carlo Carrà i Umberto Boccioni, sinó també artistes internacionals de la talla de Pablo Picasso, Henri Matisse i Paul Klee. A més, des d’aquest museu obtindràs unes boniques vistes del Duomo. L’entrada només costa 5€, i per el preu, la veritat és que està bastant bé. A dues hores abans del tancament, i els dimarts a partir de les 14h, l’entrada és gratuïta.

L’horari de visita és de 10:00 a 19:30h (els dilluns tancat). Com hem dit, l’entrada general costa 5€ (3€ la reduïda). Adjuntem la pàgina web per complementar la informació.

2. San Bernardino alle Ossa

Si disposem de temps, farem una petita escapada a l’església de San Bernardino alle Ossa, que es troba a uns 500 metres de la Piazza del Duomo (uns 6 minuts a peu). Per alguna raó, aquesta església no apareix en la majoria de guies de turisme sobre Milà. Aquí hi trobaràs algo que potser vulguis o no visitar. Per entendre-ho millor, has de saber que antigament era la llar d’un cementiri que es va quedar sense espai. Llavors, les restes (els ossos) s’emmagatzemaren en una habitació específicament construïda per a aquest propòsit. I quan diem “emmagatzemats”, ens referim a un apilament molt ordenat de ossos i cranis, amb alguns d’ells ensamblats de formes específiques perquè serveixin com a decoració. Aquesta església té una bona semblança a l’”Ossari de Kutná Hora” de Praga.

L’horari de visites és de dilluns a divendres de 8:00 a 18:00h, els dissabtes de 9:30 a 18:00h i els diumenges i festius de 9:30 a 12:00h. Adjunto la pàgina web per a més informació i consultes.

Tornarem a la Piazza del Duomo per continuar amb la nostra ruta, però abans donarem un cop d’ull a la Torre Velasca de Milà. Es tracta d’un gratacels emblemàtic del 1950, que té forma de fong, i disposa de botigues, oficines i residències particulars. Es troba a uns 600 metres de l’església anterior, però és ben visible quasi de tot arreu.

3. Galeria Vittorio Emmanuelle II

I ens disposem a visitar, en la Piazza del Duomo, les galeries més famoses de Milà, la Galeria Vittorio Emmanuelle II. Segurament és un dels llocs més famosos de Milà; així que quan visitis aquesta centenaria ciutat, et recomanem que no te la perdis. Hi trobaràs una arquitectura que t’enlluernarà i podràs observar veritables obres d’art, úniques en el món. A més, podràs prendre’t un respir en algun dels històrics cafès que s’hi troben. Milà és la capital de la moda i la cultura d’Itàlia, i la Galleria Vittorio Emanuele II representa el seu nucli. Situada en la Piazza del Duomo, a l’esquerra de l’entrada principal, és fàcil donar-se de cara amb la impressionant i ornamentada galeria comercial.

L’estructura consta de dues arcades amb volta de vidre que es creuen en un octògon que cobreix el carrer que connecta la catedral amb la Piazza della Scala. Dins, hi ha lo què puguis esperar: una bona col·lecció d’emporis de luxe, cadenes internacionals, botigues de roba i restaurants gourmet. Per aquest motiu, la Galleria Vittorio Emanuele II està considerada una de les destinacions de compres més sofisticades de Milà.

Símbol de l’estil i la riquesa, la galeria presenta intrincats terres de mosaic i un magnífic arc que dóna pas als seus “carrers” coberts per pòrtics. Amb quasi 47 metres d’alçada i 389 tonelades de ferro (la major part utilitzat per construïr els esquelètics suports del sostre de vidre), la Galleria Vittorio Emanuele II és un lloc de visita obligada en qualsevol viatge a Milà. Sí, inclús si no t’interessa la moda i no tens planificat anar de compres. A continuació t’explico alguna curiositat sobre la galeria, el que hi ha per veure i quan. Al final tens un petit resum històric de l’edifici (que també és curiós).

Visitar la Galleria Vittorio Emanuele II

La Galleria Vittorio Emanuele II està oberta les 24 hores del dia (passejar-hi és gratuït) i set dies a la setmana. Evidentment, les botigues i restaurants tenen els seus propis horaris. Està més concorreguda els caps de setmana, sobretot els dissabtes, i també els dies laborables entre les 12h i les 18h. El centre comercial és una atracció important en una de les zones més concorregudes de Milà, per lo què és d’esperar que estigui molt més abarrotada i plena de turistes durant la temporada alta, entre juny i agost (també durant els esdeveniments de la setmana de la moda). Meca de les botigues d’alta costura i punt d’encontre de la jet set milanesa, la principal atracció de la Galeria és anar de compres. La seva abundància de boutiques d’alta gamma, botigues de dissenyadors caríssims i l’ambient de “veure i ésser vist” la converteixen en un lloc divertit per observar a la gent i fer teràpia de compres, o simplement per mirar aparadors. Si les compres no son lo teu, la visita vé acompanyada d’altres tradicions (ens explicarem) i moltes formes de gaudir de la seva impressionant arquitectura.

El brau de Torí

El terra de la galeria està decorat amb varis mosaics, i en el centre octogonal de l’edifici segurament veuràs a una multitud reunida entorn a una de les figures: El brau de Torí. Símbol agafat de l’escut d’armes de Saboya, es diu que el brau dóna bona sort als qui dónen 3 voltes amb el taló recolzat sobre els seus testicles. Això explicaria el profund forat que s’ha format en el paviment sota els atributs de l’animal. Sí, pot ser que te’l trobis de reformes, que passa de tant en tant.

Les botigues més prestigioses de Milà

Elegància, bon gust, delicadesa, armonia, serenitat, son algunes de les qualitats d’aquest lloc. Fins i tot els guàrdies de seguretat semblen portar uniformes que no desentonen amb l’espai. Éssent un dels llocs de pas obligatori per connectar la plaça de la Catedral de Milà amb la de la Scala, ha sabut mantenir-se impecable al pas precipitat dels locals i a les mirades curioses dels turistes. En els quatre monumentals passadissos d’aquesta galeria, s’alberguen les botigues més importants de tota la ciutat (Armani, Prada, Gucci o Louis Vuitton) i alguns dels restaurants més prestigiosos. Entre els més coneguts s’hi troba el Restaurant Savini. Segons les crítiques, és el lloc on es menja molt bé, encara que lamentablement no és un lloc per qualsevol: un sopar allí pot costar com el lloguer d’una habitació durant tot un mes. Fa uns anys hi havia també un McDonald’s, encara que fa poc ha estat desplaçat per Prada, possiblement per a no trencar amb l’armonia d’aquest brillant lloc. En un altre dels laterals s’hi troba el Town House Galleria, un dels hotels més luxosos de la ciutat, només a l’abast d’uns pocs afortunats.

Art i arquitectura

Possiblement, el més atractiu de la galeria siguin els mosaics del terra i la seva enorme cúpula acristallada, lo que la torna única en el món: a través dels cristalls hi passa el sol, creant formes i ombres en tot el recinte i donant calidesa a l’ambient. Per entrar, passaràs per una porta tant alta que et quedaràs una bona estona mirant-la, intentant calcular la seva alçada, encara que sense aconseguir-ho. Un cop a dins, tot el què vegis et transmetrà bellesa i bon gust; no és per a menys, tractant-se d’una de les obres arquitectòniques més meravelloses del món i una de les joies històriques de la ciutat de Milà. Una altra cosa per a ressaltar son les icones de les ciutats més importants d’Itàlia, il·lustrades sobre el terra de la galeria: el brau de Torí i la lloba de Roma son els més coneguts, però n’hi ha molts més. A més, sobre un dels laterals, s’hi troben dibuixats quatre continents (falta Oceania).

Bar Campari

Un altre lloc important és el Bar Campari; alguns diuen que és tant vell com la galeria. Durant la Segona Guerra Mundial el varen bombardejar, però fou reconstruït i mai va parar de funcionar. Solament fa uns anys va estar tancat perquè es va reestructurar, però ja es troba obert al públic. És un lloc increíble per prendre una tapeta a mitja tarda, encara que a l’igual que en la resta dels negocis de la Galeria, és exageradament car.

Ricordi

A un costat de l’edifici, es troba la botiga de música Ricordi. Té tres pisos i tot sobre òpera, música de cambra i altres vessants de la música acadèmica, així com també un pis plè d’àlbums de cantants populars, tant d’Itàlia com de la resta del món. Un lloc que t’aconsello que no et perdis!

Llibreria Bocca

Es tracta d’una encantadora botiga històrica que ha estat un pilar de la Galeria Vittorio Emanuele II des de la seva obertura al 1930. La llibreria fou en el seu dia la imprempta oficial de la Casa de Saboya i va publicar a autors com Pellico, Nietzche, Jierkegaard i Freud. És una de les llibreries més antigues del seu gènere encara en actiu, conta amb una divisió de venda al detall (títols nacionals i estrangers) i segueix produïnt llibres i diaris, a més de promoure actes culturals, exposicions d’art, presentacions de llibres i conferències.

Un xic d’Història

La Galeria Vittorio Emanuele II fou dissenyada per l’arquitecte Giuseppe Mengoni en l’estil renaixentista de l’època. La construcció va començar en el 1865 i va acabar menys de dotze anys després, un assoliment sorprenent en aquells temps. Però un núvol fosc planava sobre la gran inauguració: apenes uns dies abans, el cos sense vida de Mengoni va aparèixer sota de les bastides. Alguns varen creure que s’havia mort d’un atac de cor, mentres que altres varen especular que s’havia suicidat per les crítiques a la galeria i per el fet de que el rei, Vittorio Emanuele II, ni tant sols havia vist l’estructura. Tanmateix, lo què ningú sabia era que el rei estava malalt i va morir poc després, el 9 de gener de 1878. Dins, pot veure’s-hi una placa dedicada a Mengoni. Cal mencionar que aquesta galeria fou font d’inspiració per altres de similars d’Europa com les que es troben a Brussel·les, Londres i París. De fet, gràcies a la galeria de Milà, es va introduïr el terme “galeria” en aquest tipus de recintes.

A finals del segle XIX i principis del XX, La Galleria Vittorio Emanuele II era coneguda com “el saló de Milà” per la seva popularitat entre la burgesia milanesa. A finals dels anys seixanta, la seva fisonomia va canviar dràsticament, dominada per manifestacions d’estudiants radicals, mítings, debats i enfrontaments amb la policia. Però la Galleria va aconseguir reinventar-se un cop més, i avui és un magnífic lloc per passejar, observar a la gent, comprar i menjar (lo últim, a preus bastant esbojarrats).

Nosaltres també ens vàrem fixar amb dos espais més a dins de la galeria: per una banda, el Caffè Biffi, un cafè restaurant històric ubicat als baixos dins la galeria.

I per altra, el Museu Leonardo3 Museum (el Món de Leonardo), ubicat fent xamfrà amb la Piazza della Scala. Es tracta d’un museu amb exposicions de quadres restaurats digitalment, i models d’invents del geni renaixentista. És un innovador museu dedicat completament a Leonardo da Vinci. Un viatge interactiu a través de models funcionals de les seves màquines i com hem dit, la restauració digital de les seves pintures. El Món de Leonardo permet als visitants descobrir l’autèntic Leonardo da Vinci com artista i com a inventor, amb reconstruccions mai vistes abans de les seves màquines i restauracions de les seves pintures en l’estrena mundial. El “Lleó Mecànic”, la “Ballesta de Foc Ràpid”, l’Àguila Mecànica”, el “Gran Orgue Continu” i el “Canó de Vapor” son només algunes de les noves incorporacions a l’exposició. Els visitants podran veure l’estrena mundial de la reconstrucció física de la pintura “L’Últim Sopar” i del refectori de Santa Maria delle Grazie en l’època de Leonardo.

Els horaris de visita son de dilluns a divendres de 9:30 a 20:00h i els dissabtes i diumenges de 9:30 a 21:00h. El preu de l’entrada és de 14€ per la d’adults, i 11€ per la reduïda. Adjunto la seva pàgina web per obtenir més informació.

4. Piazza dei Mercanti

Visitada la galeria ens dirigirem a la Piazza dei Mercanti, una antiga plaça medieval on es feia un mercat. Durant l’Edat Mitjana aquesta era la plaça principal de la ciutat de Milà i un veritable centre d’activitat comercial. Ubicada entre la Piazza del Duomo i la Piazza Cordusio, a poca distància dels principals llocs d’interès de Milà, hauries de destinar uns minuts en veure-la. Varis edificis importants es troben en la Plaça Mercanti, incloent el Pallazzo della Ragione, el Palazzo delle Scuole Palatine i la Loggia degli Osii. També podràs veure algunes estàtues i monuments d’orígen romà.

Com hem dit, en la plaça observaràs el Palazzo della Ragione, un edifici del segle XIII que és l’antic ajuntament de la ciutat.

Molt a prop d’aquí, en el xamfrà entre Via Orefici i Piazza Cordusio, s’hi troba l’Starbucks Roastery el qual es va inaugurar en el 2018. El cafè italià no té res a veure amb el que es consumeix en Estats Units. Aquí, lo més habitual és que es serveixi en forma de espresso. Així que Starbucks tenia que fer algo especial per a portar el seu estil a Itàlia. I segurament ho han aconseguit. La Starbucks Roastery es troba en l’edifici de l’antiga borsa i oficina central de correus de la ciutat. Un Starbucks Roastery no és un Starbucks qualsevol. És una experiència en la que pots veure tot el procés de torrat del cafè. Evidentment, també es poden prendre una gran varietat de begudes: tot tipus de cafè fins a còctels. Vagis o no a consumir, el disseny interior és preciós i no fa falta pagar per entrar.

5. Santa Maria presso San Satiro, Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana

I en comptes d’anar cap a la Piazza della Scala, ens escapem un moment cap al barri de Cinque Vie a trobar l’església de Santa Maria Presso San Satiro. Es troba a 300m del Starbucks.

La seva construcció fou empresa a finals del segle XV per voluntat del Duc Gian Galeazzo Sforza i més tard continuada per Ludovico el Moro com a part d’un ambiciós programa de renovació de l’art en el ducat, que contemplava entre altres coses cridar a la cort milanesa artistes de tota Itàlia. L’edifici fou projectat segons el nou estil renaixentista importat al ducat per Donato Bramante. L’església, construïda englobant el més antic saceli de San Sàtir que li va donar el nom, és cèlebre per albergar l’anomenat “fals cor” de Bramante, obra mestra de la pintura en perspectiva renaixentista italiana.

Com que la mida del temple era molt reduïda, Bramante va decidir crear un absis fals. La il·lusió arquitectònica és tant bona que tens que apropar-te lateralment per veure que no és real. La veritat que ho aconsegueix!

Els horaris de visita de l’església son de dilluns a divendres de 7:30 a 12:00 i de 15:00 a 18:30h i els dissabtes de 15:30 a 19:00h i els diumenges de 9:30 a 12:00 i de 15:30 a 19:00h.

Ens dirigim ara al costat mateix, a veure la Pinacoteca Ambrosiana així com l’edifici de la Biblioteca Ambrosiana. La Biblioteca Ambrosiana és una de les fonts bibliogràfiques més emblemàtiques de Milà. Conté una gran varietat de manuscrits antics i alberga una galeria d’art anomenada la Pinacoteca Ambrosiana.

La Biblioteca Ambrosiana està considerada com la “joia de la corona” artística de Milà. Conta amb més de 750.000 volums, 2.100 incunables, 15.000 manuscrits, 60.000 cartes i documents i 10.000 pergamins. Entre els documents s’hi troba el Fragment Muratorià, que és la llista més antiga dels llibres considerats canònics del Nou Testament. Però una de les seves possessions més importants son els dotze manuscrits de Leonardo da Vinci, que inclouen el “Codice Atlanticus”, on es poden observar els seus invents.

En la Pinacoteca Ambrosiana, un dels museus més importants d’Itàlia, es poden visitar les 24 sales que segueixen un recorregut cronològic de tota la col·lecció del Cardenal Federico. A dins s’exhibeixen més de 1.500 obres d’artistes com Leonardo da Vinci, Bramantino, Jacopo Bassano, Ambrogio Bergognone, Tiziano, Bernardino Luini, Moretto, Giovanni Paolo Lomazzo, Jan Brueghel el Vell, Cerano, Morazzone, Daniele Crespi o Anton Raphael Mengs.

El cardenal Federico Borromeo, junt als seus agents, va recórrer tota Europa Occidental en busca de manuscrits i llibres. En el seu viatge va obtenir grans adquisicions com els pergamins del monastir benedictí de Bobbio i la cèlebre “Ilia Picta”. Després d’això, va decidir crear un espai per aquells erudits que estaven al servei de la contrarreforma catòlica. Va obrir les seves portes el 8 de desembre de 1609, convertint-se en la cinquena biblioteca més antiga d’Europa. Les constants adquisicions varen portar a ampliar la Biblioteca Ambrosiana, construïnt un nou edifici que inclouria una pinacoteca plena de pintures, escultures i dibuixos de diversos artistes com: Leonardo da Vinci, Bramantino, Botticelli, Tiziano, Brueghel o Caravaggio.

L’horari de visita de la Pinacoteca és de 10:00 a 18:00 hores, i el de la Biblioteca és de 9:00 a 16:50 hores. Pots entrar a la Pinacoteca Ambrosiana per 15€ i hi ha una entrada combinada per entrar també a l’edifici de la Cripta San Sepolcro que costa 20€ (l’entrada sola a la cripta costa 8€). Adjuntem la pàgina web per l’actualització de la informació, horaris i preus.

La Cripta San Sepolcro es troba ben bé al costat. Es tracta d’una església medieval hipogea de 1.030 amb una cripta romànica digne d’interès.  El paviment es va realitzar utilitzant les antigues pedres de l’antiga ciutat de Mediolanum: un autèntic viatge al cor de Milà a través de la història de la ciutat. Nosaltres vàrem comprar l’entrada combinada i vam accedir als dos espais.

L’horari de visita de la Cripta San Sepolcro és de 10:00 a 18:00h (dimecres tancat), i els preus com hem dit son de 8€ per l’entrada general, 6€ l’entrada reduïda, i 20€ l’entrada combinada amb la Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana. 

I no ens allunyarem de la zona sense vorejar i veure per fora els edificis de la Biblioteca, Pinacoteca i Cripta San Sepolcro. La veritat és que val molt la pena la visita.

També és interessant saber, que a escassos 100 metres de l’edifici de la Biblioteca Ambrosiana s’hi troba la botiga de delicatessen més famosa de Milà, anomenada “Peck”. Es troba a la Via Spadari, nº9. El seu horari d’obertura és de 9:00 a 19:30h (diumenge tancat).

I abans de marxar cap a la Piazza della Scala, ens acostarem un moment a veure una obra d’art contemporani, anomenada L.O.V.E. Es tracta d’una escultura que porta l’acrònim de “Libertá, Odio, Vendetta, Eternitá” (Llibertat, Odi, venjança i Eternitat). L’autor de l’obra és Maurizio Cattelan, i encara que ell mai ha comentat públicament el significat de la seva obra, nosaltres entenem que és un “que el fo-tin” al món capitalista dels banquers i les finances. I tu, què n’opines?

Es tracta d’una atracció singular de la ciutat, ubicada a 350 metres de la Biblioteca i Pinacoteca Ambrosiana (uns 5 minuts a peu), a la Piazza degli Affari.

6. Piazza della Scala

Ens en tornem a creuar la Galleria Vittorio Emanuele II cap a la Piazza della Scala. La Piazza della Scala és una plaça peatonal de la ciutat, connectada a la plaça principal de la ciutat (Piazza del Duomo) mitjançant la Galeria Vittorio Emanuele II. Es diu així en honor al conegut Teatre alla Scala, que ocupa el costat nord-oest de la plaça; aquest edifici conté a més del teatre el Museu Teatrale alla Scala, dedicat a la història de La Scala i la òpera en general. En el cantó oposat a La Scala, al sud-est, hi ha el Palazzo Marino, l’ajuntament de Milà.

Un altre edifici important situat en la plaça és el Palazzo della Banca Commerciale Italiana, en el costat nord-est. El cantó sud-oest de la plaça alberga l’entrada a la Galeria Vittorio Emanuele II i el Palazzo Beltrami. La major part dels edificis de la plaça son obra de l’arquitecte Luca Beltrami, que va dissenyar el palau homònim, la façana del Palazzo Marino, i l’edifici de la Banca Commerciale Italiana. En el centre de la plaça hi ha un monument a Leonardo da Vinci, obra de l’escultor Pietro Magni (del 1872).

El primer que farem serà anar a veure el Teatro alla Scala. Es tracta d’un dels teatres d’òpera més famosos del món. Està impregnat d’història, per això el volem veure (com a mínim per fora). Si t’agrada l’òpera, definitivament, no te’l pots perdre. Mentres puges les escales cap al teatre podràs trobar-te amb fotos històriques, com la de la primera vegada que Maria Callas va estar aquí i va cantar en públic, enlluernant-ho. També hi ha fotos de tenors distingidíssims com Alfredo Kraus i Luciano Pavorotti. I com no? Precioses fotografies de Joan Sutherland, Cecilia Bartoli i tantíssims altres cantants únics.

Hi ha una visita guiada que pots fer per conèixer més de la història del teatre i de l’òpera. I, al sortir, no deixis de passar per la petita botiga, on hi trobaràs records i peces úniques de la música que segurament t’agradarà conservar per sempre, junt al mini catàleg del teatre. També tens la opció de visitar el museu del teatre. L’horari del mateix és de 9:00 a 17:30 hores. Adjunto la pàgina web del teatre.

La construcció del Teatro alla Scala fou ordenada per l’arxiduc Fernando de Austria després de la destrucció de l’antic Teatre Ducale, en el 1776. El seu nom prové de l’Església de Santa Maria alla Scala, la qual es trobava anteriorment en el mateix emplaçament. El teatre ha tancat les seves portes en dues ocasions:

• La primera vegada, entre 1943 i 1946, quan va tenir que ésser reconstruït després de patir danys importants en la seva estructura per els bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.
• La següent va succeïr entre 2002 i 2004, però en aquest cas només es va deure a una renovació. Per a la seva reobertura, es va presentar novament “L’Europa Riconosciuta” de Salieri, la primera obra presentada en la inauguració en el 1778.

El Teatro alla Scala conta amb una col·lecció artística relacionada amb el món de la música i l’òpera. En la visita podràs veure elements de decorat, postes en escena, vestits, busts i pintures. A més, podràs veure amb els teus propis ulls l’auditori, les llotges i el luxós vestíbul amb revestiments de vellut vermell, estucs daurats i una aranya de vidre amb 383 bombetes. Per conèixer el Teatro alla Scala en un recorregut guiat de 1 hora en espanyol, aquí. Nosaltres, al final, per falta de temps, vàrem acordar deixar la visita guiada per una altra ocasió.

En la mateixa Piazza della Scala hem dit que s’hi troba l’actual ajuntament, el Palazzo Marino, el qual és un palau manierista majestuós del segle XVI amb grans frescos que funciona com ajuntament i on s’ofereixen tours també. L’horari de visita del mateix és de 8:00 a 20:00h (diumenges tancat).

7. Chiesa di San Fedele

Continuarem la nostra ruta en direcció al Quadrilatero d’Oro, passant per la Chiesa di San Fedele, una església jesuïta que data del segle XVI, amb una cripta i una col·lecció de quadres i relíquies que val la pena visitar.

Els horaris d’obertura de l’església son de dilluns a dimarts de 7:30 a 16:00h, de dimecres a divendres de 7:30 a 18:00h, els dissabtes de 14:00 a 19:00h i els diumenges i festius de 10:00 a 12:00h i de 14:00 a 19:30h. Per entrar a l’església cal abonar l’import de 5€ (entrada general), i 3€ per l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web.

Entrarem a la Via degli Omenoni, per veure per fora la Casa degli Omenoni. Aquesta és una casa que val la pena descobrir a Milà. El seu nom formal és Palazzo Leoni-Calchi, però com que en la seva façana hi ha 4 grans escultures, els milanesos l’anomenen “casa dels homes”. Està darrera mateix de l’església de San Fedele i és molt bonica i molt curiosa de veure.

I abans d’entrar al Quadrilatero d’Oro, passarem per davant de la Casa-Museu del Manzoni. Es tracta de la casa natal de l’escriptor Alessandro Manzoni, amb disposició de visites guiades i una biblioteca centrada en la història de la zona.

L’horari d’obertura és de dimarts a divendres de 10:00 a 18:00h i dissabtes de 14:00 a 18:00h. El preu per accedir-hi son 9€. Adjunto la pàgina web.

8. Quadrilatero d’Oro

Ara sí, ens disposem a entrar dins del Quadrilatero d’Oro, el quadrilàter de la moda, també conegut com a Quad d’Oro, on es troben les botigues de roba més sofisticades i cares de tot Milà i, possiblement, del món; les quals son visitades cada any per nombroses estrelles que van a buscar exquisits vestits i accessoris. Les botigues amb seu en aquest daurat espai son Dolce & Gabanna, Dior, Cavalli, Armani, Valentino,…, en locals d’un luxe excessiu i envoltats de cafès i perruqueries del mateix nivell. Et recomano que hi dónis una volta inicialment per la Vía Montenapoleone, on trobaràs fantàstiques botigues de Versace, Armani, Dolce & Gabbana, Valentino, Rolex, Dior…, per anomenar els millors i més prestigiosos representants de la moda italiana. En una mitja hora haureu recorregut tot el quadrilàter.

El Quadrilatero d’Oro està delimitat per 4 vies o carrers: el Corso Venezia, la Vía della Spiga, la Vía Alessandro Manzoni, i la Vía Montenapoleone. Recomanem que recorreu les 4 vies, tal com vàrem fer nosaltres… Però si n’haguéssim d’escollir 1 o 2, jo personalment recorreria la Via Alessandro Manzoni, ja que està plena de palaus (nº 6, 12, 30, i 39) així com també de botigues. També recorreria el Corso Venezia, en la qual també s’hi troben grans palaus (Palazzo Fontana-Silvestri en el nº10, Palazzo Serbelloni en el nº16, i Palazzo Castiglioni en el nº47). A la Via Montenapoleone nº8 ens hi trobarem un cafè-pastisseria tradicional que val la pena entrar. Es tracta de “Cova” (horaris d’obertura de dilluns a dissabte de 8:30 a 20:00h i els diumenges de 9:30 a 19:30h). Nosaltres ens el vàrem perdre…

Empapats de l’ambient de superluxe de la zona, baixarem per el Corso Vittorio Emanuele II per arribar fins a la Piazza del Duomo. Son uns 700 metres de recorregut, per un carrer principal i també molt comercial de Milà. Al final, tenim les imatges i vistes de la façana lateral del Duomo.

9. Barri de Brera i Pinacoteca de Brera

Arribats a la Piazza del Duomo, ens dirigim ara cap a l’últim emplaçament de la nostra ruta en el dia d’avui: el Barri de Brera.  Des de la Piazza del Duomo fins al cor del barri de Brera hi ha uns 15 minuts de passeig (aproximadament 1 kilòmetre). Pujarem per la Via Brera, que és la via principal d’un barri bohemi, jove i animat. Aquest encantador districte es troba al nord del Duomo, entre Borgonovo i Broletto. Aquí, l’atmosfera és diferent, i té un aire bohemi, un barri ple de acadèmies d’art, galeries, restaurants i bars de moda. És un lloc perfecte per gaudir d’un bon àpat, un aperitiu milanès, sortir a prendre una copa, o simplement caminar pels carrers empedrats i admirar l’arquitectura.

Un bon motiu per visitar el Barri de Brera és poder entrar en una de les galeries d’art més importants d’Itàlia, la Pinacoteca de Brera. Per l’hora que era, nosaltres no hi vàrem poder entrar però és totalment recomanable. Ubicada en el Palazzo Brera, la Pinacoteca és una galeria d’art que conté una gran col·lecció d’art italià i és un dels museus més visitats de Milà. En el passat, el palau va servir com a convent i com a biblioteca nacional, però es va convertir en museu durant el segle XIX. Dins de la galeria, pots trobar obres tant famoses com el “Matrimoni de la Verge” de Rafael, “Pietá” de Bellini, “L’últim Sopar” de Rubens i “L’adoració dels mags” de Correggio. Ubicada a prop del Castell Sforzesco i de la Piazza del Duomo, et serà fàcil de trobar.

Com hem dit, el Palazzo Brera fou el lloc escollit per l’Emperatriu Maria Teresa d’Àustria, per instal·lar-hi l’Acadèmia de Belles Arts a Brera. La seva missió era la d’oferir als estudiants d’art l’oportunitat d’estudiar de prop les obres mestres que allí s’hi trobaven. En el 1882, la Pinacoteca es va independitzar de l’Acadèmia i des de llavors la seva col·lecció s’ha expandit. Una dada interessant és que al contrari d’altres importants museus d’Itàlia, no v començar com una col·lecció d’art privada. En l’actualitat, les obres es troben distribuïdes en ordre cronològic al llarg de les 38 sales del museu. La Pinacoteca di Brera conserva més de 400 obres i és un dels museus més importants del món.

Si el vols veure només per la seva arquitectura, es pot recórrer el pati interior de l’edifici sense pagar entrada.

El Palau de Brera data dels segles XVI i XVII. Fou fundat per jesuïtes sobre el monastir de Santa Maria di Brera Humiliati. Quan l’ordre dels jesuïtes fou abolida en el 1773, el lloc va quedar com a seu de la biblioteca i de l’Observatori.

L’horari d’obertura de la Pinacoteca és de dimarts a diumenge de 8:30 a les 19:15h (l’última entrada és a les 18:00h). El preu de l’entrada general és de 15€, i 10€ per l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web per obtenir més informació.

Vista la Pinacoteca, esperarem l’hora de sopar fent un passeig per el Barri de Brera. Pujarem per la Via Brera i al cap de solament 100 metres de la Pinacoteca ens trobem amb el Bar Jamaica (Vía Brera, 32), el qual  té un caràcter de bar bohemi totalment integrat amb el barri.

Ara passarem pel costat de la Chiesa Santa Maria del Carmine, una església romànica del segle XV amb un interior barroc, amb molts quadres, frescos i estàtues. L’horari d’accés a l’església és de 7:15 a 19:15h. Està ubicada a uns 400 metres del bar Jamaica, cap al sud, a la Via del Carmine.

Continuem la nostra ruta anant a buscar la Vía Pontaccio, la qual fa xamfrà amb la Via Brera un xic més amunt del Bar Jamaica. Allí prop ens trobem (a uns 120 metres) una altra de les esglésies que val la pena visitar del barri de Brera, la Chiesa Parrocchiale di San Marco. Es tracta d’una imponent església catòlica construïda en el segle XIII, amb un interior d’estil barroc amb frescos. L’horari de visites és de les 7:00 a les 12:00h i de les 16:00 a les 19:00h.    

Continuem la passejada per la Via Pontaccio. Hi passegem uns 300 metres cap a l’oest, fins a trobar l’enllaç amb la Via Garibaldi, que torna a pujar cap el nord. Aquí, ens trobem amb la Chiesa San Simpliciano, a uns 230 metres del xamfrà entre Via Garibaldi i Via Pontaccio. Aquesta és l’església dels primers cristians, amb art i elements arquitectònics de moltes èpoques en el seu elegant interior. L’horari de visites és de les 7:15 a les 12:00h i de les 15:00 a les 19:00h.

Ens endinsem per carrerons del barri de Brera, en direcció nord-est, i al cap de 900 metres ens trobem amb l’última església que volem visitar. Es tracta de la Chiesa Santa Maria degli Angeli. És una església catòlica ubicada a la Piazza Sant Angelo, 2. Els horaris de visita son de les 6:30 a les 20:00h tots els dies.

I finalment, arribem al Corso Como, ubicat a 900 metres al nord-est del barri. Hi entrarem per la Porta Garibaldi. És una via principal molt animada plena de botigues, bars i restaurants. En principi aquí és el lloc on hem previst buscar un restaurant per sopar.

Altres llocs interessants en el Barri de Brera son el Piccolo Teatro, el Jardí Botànic de Brera i l’Observatori Astronòmic, famós per ser el lloc on l’astrònom Giovanni Schiaparelli va observar els coneguts “Canals de Mart” per primera vegada. També és un barri ideal per a passar una tarda prenent el típic aperitiu milanès en algun dels seus bars, o sopar menjar tradicional en algun dels seus locals més recomanats, com “La Tasteria Milano” o el fantàstic “Taglieri e Bicchieri”, dos dels millors restaurants on menjar a la ciutat de Milà.

Havent sopat, fem una última volta cap al sud entrant un altre cop al cor del Barri de Brera, i més tard anirem a buscar el metro per entornar-nos-en al nostre Hotel. Tenim a prop la parada “Garibaldi FS”, on agafarem la línia 2 que ens durà fins a la nostra parada de “Centrale FS”. El trajecte és de solament uns 4 minuts (son dues parades), ja que estem força a prop del nostre Hotel.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats: