| En el segon dia de la nostra escapada, farem un interessant recorregut pel casc històric de Milà, començant al Castello Sforzesco i acabant al barri de Il Navigli. Després del Castello Sforzesco visitarem el Parco Sempione amb les seves atraccions, com l’Arco della Pace, la Torre Branca, i l’Arena Cívica Gianni Brera. Continuarem la ruta fins a l’església de Sant Maurici al Monastero Maggiore, on també s’hi troba el Museu Arqueològic de Milà. Anirem cap a la Chiesa de Santa Maria delle Grazie, passant per el Palazzo Litta, a veure el Cenacolo Vinciano (el quadre de l’”Últim Sopar” de Leonardo Da Vinci), ubicat al convent dels dominics de Santa Maria delle Grazie. Seguirem fins a la Basílica di Sant’Ambrogio, passant pel Museu Nacional de Ciència i Tecnologia Leonardo da Vinci. Continuarem fins a la Basílica de San Lorenzo Maggiore, on a part de visitar-la també veurem les Columnes de Sant Llorenç, unes ruïnes romanes. I finalment arribarem al barri de Il Navigli, el barri dels canals, on concretament n’hi ha dos, el Naviglio Grande i el Naviglio Pavese. També visitarem altres atraccions del barri, com la Basílica de Sant’Eustorgio, l’Arco di Porta Ticinese, el Vícolo Privato Lavandai, i la Chiesa di San Cristóforo. També ens trobem molt a prop del barri de Guastalla, on hi ha l’únic bany termal de Milà (QC Termemilano), i una granja del segle XVIII enmig de la ciutat, la Cascina Cucagna. |
| Índex: 1. Castello Sforzesco i Parco Sempione 2. Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore 3. Santa Maria delle Grazie 4. Basílica de San Ambrogio 5. Basílica de San Lorenzo Maggiore 6. Barri Il Navigli |
1. Castello Sforzesco i Parco Sempione
Ens dirigirem de bon matí cap al Castello Sforzesco, agafant el metro des del nostre Hotel, concretament la Línia 2 des de la parada “Centrale FS” baixant al cap de 4 parades a la parada de “Lanza”, que es troba a 2 minuts a peu del Castello. En total haurem invertit uns 12 minuts per arribar-hi:
Visitar el Castell Sforzesco és sumament recomanable, sobretot si ets un aficionat als racons misteriosos. En el jardí t’hi trobaràs un increïble laberint. En el Castell Sforzesco sentiràs com si viatgessis a una altra dimensió, t’ho asseguro! No et perdis tampoc els immensos jardins que envolten aquest lloc, perquè no els trobaràs tant verds ni immensos en cap altre lloc.
Al nord-oest del centre històric de Milà s’alça el Castell Sforzesco, també conegut com Castell Sforza. Es tracta d’una gran fortificació construïda en el segle XV a sobre de les ruïnes d’una fortalesa medieval anterior. Fou encarregat per Francesco Sforza, senyor de la ciutat en aquella època. D’aquí vé el seu nom. Al llarg del temps, el castell ha tingut molts senyors i governants. No només famílies milaneses com els Sforza, sinó també governants estrangers molt importants, com l’Emperador Carles V i Napoleón Bonaparte. Especialment a principis del segle XX, els milanesos tenien sentiments trobats cap al Castell Sforzesco. La raó era que al llarg dels segles es va convertir en la base militar d’exèrcits invasors que havien atacat als propis ciutadans, inclús disparant des de les torres. Destaquen els fets ocorreguts en el 1848 durant la rebel·lió dels milanesos contra els Habsburg d’Àustria. A aquest violent episodi se’l coneix com els Cinc Dies de Milà. Així, al llarg de la història, aquest imponent complexe ha desenvolupat moltes funcions: fortalesa defensiva, residència ducal i quarter militar. Després de vàries remodelacions (i de sobreviure als bombardejos de la Segona Guerra Mundial), el castell llueix l’aspecte arquitectònic de l’època dels Sforza.
Què veure en el castell Sforzesco
En l’actualitat, el seu robust interior alberga els museus municipals de Milà i altres institucions culturals. No obstant, el recinte del castell és fascinant en sí mateix, amb grans patis, muralles massisses de maó vermell, un fossar i la magnífica Torre del Rellotge, una obra de Antonio Averlino, natiu de Florència, construïda en l’any 1450. Aquí van alguns dels museus més destacats que es poden visitar en el Castell Sforzesco.
Museu d’Art Antic
En ell hi podràs trobar-te amb diferents elements de la història de Milà i conèixer secrets que no t’imagines. Hi ha frescos de la família Sforza i moltes escultures de diferents períodes històrics (de l’Antiguitat, el Medieval i el Renaixement). Entre lo més destacable podem mencionar la “Pietat Rondanini”, la última creació de Miquel Àngel, la qual l’artista no va tenir temps d’acabar.
La Pinacoteca
Una impressionant col·lecció d’art formada per més de 1.500 obres d’art creades entre els segles XIII i XVIII. Destaquen algunes de les obres mestres d’Andrea Mantegna, Giovanni Bellini, Lorenzo Lotto, Correggio, Tintoretto i Canaletto.
Museu Egipci
Aquest és un altre dels museus del castell en el que podràs observar objectes (estatuetes, mòmies, sarcòfags i màscares funeràries) procedents de l’Antic Egipte.
Museu d’Instruments Musicals
Aquest museu conté curiosos instruments de tot el món. És una de les majors col·leccions d’aquest tipus de tota Europa.
Col·lecció de Mobles
La Raccolta di Mobili exhibeix mobiliari dels segles XV al XX; el Museu d’Arts Decoratives ofereix una vasta col·lecció de ceràmiques, preciosos marfils de l’antiguitat tardana i vidre contemporani.
Museu de Prehistòria i Protohistòria
Gràcies a aquest museu, es pot conèixer més sobre el passat d’aquesta zona que actualment ocupa la ciutat. En ell s’hi troben objectes provinents de les principals cultures que varen habitar Llombardía al llarg del temps.
Museu d’Arts Decoratives
Alberga objectes artístics de diferents èpoques: obres en ceràmica, escultures i tapissos. En el Museu d’Instruments Musicals s’atresoren instruments procedents de diferents punts del planeta. Tenint en compte que aquest lloc fou un focus de concentració dels més importants artistes de l’època medieval, entre els que es trobava Leonardo da Vinci, hi trobaràs joies impressionants protegides darrere d’aquests murs. Entre elles et recomano “Nudo Vinciano”, un fresc que es troba en una de les sales més imponents d’aquest edifici, la Sala delle Asse.
| La Sala delle Asse, és una gran sala del Castello Sforzesco de Milà, on s’hi troba una pintura al temple sobre guix de Leonardo da Vinci, que data aproximadament de 1498. |
El Castell Sforzesco ocupa un extrem del Parco Sempione i l’accés al complexe és gratuït. Per visitar els museus fa falta una entrada única que costa 5€ (3€ la tarifa reduïda), i gratis per a menors de 18 anys. Està obert de dimarts a diumenge de 10:00 a 17:30 hores (última entrada a les 17:00 hores). El Castell Sforzesco té entrada gratuïta els primers i tercers dimarts a partir de les 14:00 hores i tots els primers diumenges de cada més. Adjunto la pàgina web del castell.
Parco Sempione
Sortim del castell i anem a estirar les cames al Parco Sempione, que és un dels llocs d’esbarjo a l’aire lliure de Milà. Aquest parc, considerat el pulmó verd del centre de Milà, és un oasis de descans i pau per a passejar i gaudir en família. La seva visita és un imprescindible de Milà, ja que a més del parc, aquest hi alberga monuments de Milà com el Castello Sforzesco, la Torre Branca i l’Arco della Pace.
Arco della Pace
Aquest grandiós arc de triomf es troba al començament de Corso Sempione. Fou construït en el segle XIX i és un dels monuments de Milà més importants.
Com hem dit, l’Arc de Triomf de Milà data de principis del segle XIX i representa un dels moments clau de la història d’aquesta ciutat. Celebrador i simbòlic, l’Arco della Pace és una fita que commemora la sumptuosa i luxosa presència de Napoleón. Sabíes que Milà havia estat sota el domini francès durant alguns anys? En efecte! Des de 1796 fins a 1815 fou envaïda per el llegendari Bonaparte i el seu gran exèrcit. Aquest breu però intens període d’ocupació havia portat a la ciutat una sèrie d’èxits arquitectònics, i l’Arco della Pace, fundat en el 1807, és potser el més representatiu d’ells.
Aquari Cívic de Milà
Fou construït en el 1906 amb motiu de l’Exposició Universal de Milà. A dia d’avui, és l’únic edifici que hi perdura d’aquest esdeveniment. És un bon pla per anar-hi amb nens per a descobrir la vida submarina del Mediterrani i de les costes italianes.
La Torre Branca
Originalment anomenada Torre Littoria, és una torre d’observació d’una alçada de 108,60 metres. En la seva part superior hi pots trobar un restaurant que ofereix vistes panoràmiques de Milà. També és un dels miradors més famosos de la ciutat. Per pujar-hi val uns 6€. Adjunto la pàgina web.
Arena Cívica Gianni Brera
És un estadi multiusos utilitzat principalment per el futbol i el rugbi. Fou inaugurat el 18 d’Agost de 1807 i és un dels principals exemples de l’arquitectura neoclàssica de Milà, tenint una capacitat que varia entre els 10.000 i els 38.000 espectadors.
| El Parc Sempione fou construït entre l’any 1888 i 1894 per l’arquitecte i enginyer local Emilio Alemagna. És el més gran de la ciutat, amb una superfície de 386.000m², on podràs trobar corrents d’aigua, petits estanys i un pont romàntic. A més dels monuments abans mencionats, és un lloc ideal per a fer esports, descansar i passejar amb nens ja que posseeix vàries àrees de jocs infantils. L’horari d’obertura del parc és de 6:30 a 21:00 hores. |
Sortim del Parco Sempione per la Via Dante, una avinguda del segle XIX amb vida molt animada. Si segueixes caminant i et gires, de fons veuràs el Castello Sforzesco.
| També volem mencionar l’existència de la Via Broletto, una avinguda que conflueix com la Via Dante, a la Piazza Cordusio. També es tracta d’una avinguda del segle XIX plena d’edificis públics importants. |
2. Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore
Ens disposem a passejar fins a la Chiesa di San Maurizio al Monastero Maggiore. Aquesta s’ubica a 600 metres de la Via Dante i de la Piazza Cordusio. També hi podríem anar d’una forma més “directa” des del Castello Sforzesco, però ens perdríem les vistes de la Via Dante. Un cop arribem a la Chiesa, ens adonem que el lloc està dividit en dues parts: l’església mateixa i el monastir, que solia estar estrictament reservat a les monges i s’anomena el Saló de les Monges.
L’entrada és per l’església, que té vuit capelles, distribuïdes en ambdós costats, cobertes per murals perfectament conservats. El “Saló de les Monges” és la veritable joia on es troben els frescos del segle XVI. També podràs veure un preciós orgue de 1554 que encara funciona.
Deixant enrere una sobria façana de pedra, et quedes sense paraules quan veus els grans frescos realitzats per importants artistes del renaixement que cobreixen les parets interiors i es troben en tant bon estat de conservació, que li han valgut el sobrenom de “La Capella Sixtina de Milà”. Com hem dit abans, un altre aspecte sorprenent de l’interior és que està la nau central dividida en dos per un gran mur que es va utilitzar per separar la zona del públic general i el de les monges. Abans de sortir de l’església pots passar-te per el claustre que alberga el Museu Arqueològic de Milà.
L’horari de visites de l’església de San Maurici és de 10:00 a 17:00h (dilluns tancat). Adjunto la pàgina web.
El Museu Arqueològic de Milà està dedicat a la història de l’antiguitat. Aquest museu és realment perspicaç i permet donar un cop d’ull a una època passada. La primera part del museu detalla la història de l’antiga Mediolanum (així és com es coneixia a Milà en temps dels romans), mentres que la segona part, situada en el soterrani, conta amb una selecció d’obres d’art i escultures. L’extensa col·lecció inclou restes arqueològiques, màscares teatrals, ceràmica i armadures.
L’horari de visites és de 10:00 a 17:30h (dilluns tancat). El preu per accedir-hi és de 5€ pels adults i 3€ per l’entrada reduïda. Adjunto la seva pàgina web.
Sortint del museu i de l’església, a uns 170 metres cap a l’est del Corso Magenta, ens trobem amb la Pasticceria Marchesi (ubicada en la Via Santa Maria alla Porta, nº13). Es tracta d’un cafè-xocolateria tradicional, que va obrir en l’any 1824 regentada per la mateixa família, i inclou una selecció de reposteria i postres gourmet. L’horari de la botiga és de 7:30 a 20:00 hores tots els dies.
I anem en direcció oest cap a l’església de Santa Maria delle Grazie. A 200 metres de la pastisseria en direcció oest (i quasi a davant de l’església anterior de San Maurizio), passem pel Palazzo Litta, un palau rococó amb un antic teatre. També es coneix el palau com a Palazzo Arese-Litta, el qual en el 2018, va servir com a centre cultural, albergant espais d’exhibició, oficines i un teatre.
Continuem passejant i a 240 metres del Palazzo Litta ens trobem amb el Bar Magenta (Via Carducci, nº13). Es tracta d’un famós cafè-bar d’estil parisenc. És un bar tradicional revestit de fusta amb taules rústiques i un mostrador que serveix paninis. L’horari d’obertura és de les 7:00 fins a les 2:00 hores. Aquest és un bon lloc per a fer el típic aperitiu milanès…
I continuem caminant pel Corso Magenta a només 500 metres d’arribar a Santa Maria delle Grazie.
3. Santa Maria delle Grazie
I ens trobem ja molt a prop de conèixer una de les joies d’aquesta ciutat, una de les peces artístiques més enigmàtiques que es coneixen fins al moment, “L’Últim Sopar” de Leonardo da Vinci. La mateixa s’ha tornat extremadament popular gràcies als llibres de Dan Brown. Aquesta obra d’art es troba en l’antic convent de Santa Maria delle Grazie i data de 1498, encara que al llarg del temps se l’ha restaurat de múltiples formes, per evitar que desaparegui. El refectori on es troba fou bombardejat durant la Segona Guerra Mundial, un moment que es va veure marcat per un esdeveniment sorprenent: tota l’església es va desplomar mentres que el Cenacle va romandre miraculosament en peu.
Tant si t’agrada l’art com si no, no hauries de deixar de visitar aquest lloc, ja que estem segurs de que et resultarà sorprenent. Això sí, com que és un lloc sumament visitat has de reservar les teves entrades amb antelació perquè de cap altra forma no hi podràs accedir.
En la paret del menjador d’aquest antic convent dels dominics, el geni Leonardo da Vinci va pintar el fresc de “L’Últim Sopar”, on destaca la figura que es troba a la dreta de Crist, amb trets molt femenins, que podria tractar-se de María Magdalena i de la que algunes teories diuen que era l’esposa de Jesús i que a més, fou un dels fils argumentals que va utilitzar Dan Brown en la seva famosa novel·la “El Código Da Vinci”. El pas del temps i les diferents guerres han causat un deteriorament en la pintura i encara que després d’una gran restauració, encara es troba en un fràgil estat de conservació, per lo que es limita l’accés a poques visites durant el dia.
Tens varies opcions per a veure el Cenacolo Vinciano, depenent del tipus de visita que vulguis fer:
- Guixeta: en cas de que hi hagi disponibilitat, algo molt estrany, pots intentar comprar les entrades el mateix dia directament en les guixetes. Aquestes estan obertes de dimarts a divendres de 9:30 a 18:30h.
- Reserva online: Pots reservar les entrades per veure L’Últim Sopar a través de la pàgina oficial o escrivint un email en aquesta direcció: cenacologruppi@adartem.it. És important recordar que si compres les entrades online hauràs d’anar a les guixetes 15 minuts abans de la hora d’accés. En cas contrari perdràs l’entrada.
- Visita guiada: Una altra de les opcions per veure el Cenacolo Vinciano, que a més és la més recomanada si vols conèixer tota la història i informació, és reservar aquesta visita guiada a l’Últim Sopar o aquesta oferta de visita guiada per Milà + L’Últim Sopar, amb lo que a més, no tindràs que fer cues. Si no hi ha disponibilitat pots buscar en aquesta pàgina de confiança.
Els horaris per visitar l’església de Santa Maria delle Grazie son de 9:00 a 12:20h i de 15:00 a 17:50h (diumenges de 15:00 a 17:50h). L’entrada a l’església és gratuïta (es demana una donació de 5€). Adjunto la pàgina web de l’església.
Els horaris per veure el “Cenácolo Vinciano” (l’obra “L’Últim Sopar” de Leonardo da Vinci), son de dimarts a diumenge de 8:15 a 19:00h. El preu de l’entrada és de 15€ pels adults i 2€ l’entrada reduïda (joves de 18 a 25 anys). Adjunto la seva pàgina web.
| Nosaltres finalment no vàrem poder reservar amb antelació per veure l’obra, i ens vam tenir que conformar en visitar únicament l’església. Les visites son d’un màxim de 30 persones i únicament es pot romandre en el refectori uns 15 minuts. A més d’això, la visita no es pot realitzar per lliure i sempre serà guiada. Això, unit a que és una de les obres més importants del món, fa que sigui imprescindible planejar la visita amb molt de temps d’antelació. |
4. Basílica de San Ambrogio
Ens dirigirem ara a la Basílica de San Ambrogio, ubicada a 850 metres de Santa Maria delle Grazie (a uns 10-12 minuts a peu). Més o menys a mig camí, ens trobem amb el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia Leonardo Da Vinci. Leonardo Da Vinci era molt més que un artista, era un geni avançat al seu temps: un veritable visionari, inventor i erudit. Aquí hi trobaràs moltes de les seves obres que et permetran entendre més sobre Leonardo. També hi trobaràs reconstruccions de les seves màquines voladores i una gran quantitat de dibuixos, plànols i esbossos. A més de les obres de Leonardo da Vinci, també hi ha una gran col·lecció d’invents i peces de tecnologia innovadora que varen canviar el món. Si t’agrada la ciència i la tecnologia, definitivament, no hauries de deixar de visitar aquest museu milanès.
Els horaris d’obertura son de dimarts a divendres de 9:30 a 17:00h, i dissabtes i diumenges de 9:30 a 18:30h. El preu de l’entrada és de 10€ pels adults, i 7,5€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web del museu.
Arribem ara a la Basílica de Sant’ Ambrogio. Aquest és un dels edificis més antics de Milà i data del 379 d.C. Amb un disseny romànic simple, l’estil d’aquesta església no ha canviat molt des de la seva creació (per San Ambrogio) i la ciutat de Milà es va construïr al seu voltant, ja que va servir com a punt focal per a la població local. Dues grans torres emmarquen la façana frontal i un pati central s’emmarca a través d’una sèrie d’arcs ornamentats. Degut a la seva antiguitat, l’interior de l’església presenta interessants mosaics i obres d’art que inclouen el sostre de l’Oratori i la deliciosa representació de Crist en una de les cúpules. Una visita a aquesta església proporcionarà una excel·lent visió de la història de Milà i la seva importància religiosa.
L’horari de visites és de dilluns a dissabte de 10:00 a 12:00h i de 14:30 a 18:00h, i diumenges de 15:00 a 17:00h. L’entrada és gratuïta. Adjunto la pàgina web.
5. Basílica de San Lorenzo Maggiore
La nostra propera aturada serà una altra Basílica, i un altre contacte amb la història de la ciutat. Es tracta de la Basílica de San Lorenzo Maggiore, que es troba a 900 metres de l’anterior (uns 10-12 minuts a peu). La Basílica de Sant Llorenç, un dels edificis religiosos més importants i antics de Milà, fou creada en l’any 402 i està situada en la part sud-oest del centre històric. L’entrada principal està emmarcada per una sèrie de columnates i en el pati es troba una estàtua de l’emperador Maximilià.
L’interior és bastant ombrívol i destaca l’absència de color. Tanmateix, hi ha un fantàstic altar major i la capella de San Aquilino, que conta amb boniques obres d’art en el sostre i mosaics. Si estàs per la zona, és interessant entrar a donar-li un cop d’ull.
Un dels grans atractius de la basílica son les antigues ruïnes romanes del segle IV. Es tracta de 16 columnes (les Columnes de Sant Llorenç) que serveixen de punt de trobada entre locals i turistes. A més, aquesta és una bona zona per socialitzar i començar la nit, ja que té un fotimer de bars, restaurants i locals d’oci nocturn en els voltants.
L’horari de visita de la Basílica és de dilluns a divendres de 8:00 a 12:30h i de 15:00 a 18:30h, i dissabtes i diumenges de 9:00 a 13:00h i de 15:00 a 19:00h. Adjunto la seva pàgina web.
6. Barri Il Navigli
Ens disposem a visitar el barri de Navigli, ubicat a 700 metres de la basílica, seguint cap al sud el Corso di Porta Ticinese. Abans d’arribar-hi completament ens trobem amb la Basílica de Sant’Eustorgio, una antiga basílica catòlica d’estil romànic, amb pintures històriques i un museu annexe.
L’horari de visita de la mateixa és de 7:45 a 12:00h i de 15:30 a 18:30h. Adjunto la pàgina web.
Es considera que la porta del barri dei Navigli és l’Arco di Porta Ticinese, un emblemàtic arc columnat d’estil neoclàssic i fet de granit rosa, que commemora la victòria de Napoleó a Marengo.
I passat l’arc, ja veiem els canals del barri. Il Navigli és una de les zones més màgiques de tota la ciutat. Imperdible! Antigament aquest barri era l’entrada i sortida de la gent i les mercaderies de Milà al món, i gaudia d’una gran popularitat; de fet, el marbre utilitzat per construïr el Duomo va ingressar per aquest lloc. En aquesta època la ciutat era abraçada per extensos canals per on la gent podia navegar, era com una petita Venècia. Fou així fins que buidaren els canals que passaven pel centre de la ciutat quedant només aquest barri, ple de nostàlgia i història. El mateix es composa de dos canals principals: “el Naviglio Grande” i “el Naviglio Pavese”, que es connecten amb el Riu Ticino. És un lloc ideal per a passejar en bicicleta. Et recomano que hi vagis amb temps per fer fotografies i empapar-te de l’aire humit que envaeix el barri. Cal mencionar també que aquesta és una de les zones amb major vida nocturna de tota la ciutat, per lo que no has de quedar-te solament amb lo què hi vegis durant el dia. Nosaltres ja hi vam arribar de nit, i més tard vam sopar al mateix barri, que disposava de terrasses animades.
Encara que és difícil imaginar Milà sense els cotxes o els seus icònics tramvies grocs, aquesta és una ciutat que solia funcionar per aigua enlloc d’asfalt. Dels molts kilòmetres de canals que creuaven la ciutat, només queden dues vies fluvials: Naviglio Grande i Naviglio Pavese. En el seu punt de confluència, la Dàrsena, és ara un barri en auge ple de llocs de moda, moltes vegades desconeguts pels turistes que viatgen a Milà.
Passejos en barca
El sistema de canals es va construïr originalment per a facilitar la construcció dels monuments que actualment defineixen Milà. El Duomo? Existeix gràcies als canals, sense els quals, el marbre que el sustenta mai hauria arribat al centre de la ciutat. Tanmateix, avui en dia, el què es transporta en els canals son els turistes. Durant l’estiu, és una de les activitats més populars que fer a Navigli. Hi ha passejos en barca que surten cada hora de Alzaia Naviglio Grande. Si busques algo menys convencional, pots optar per navegar en la primera (i única) góndola veneciana de Milà, propietat dels Canottieri San Cristoforo.
Restaurants en Navigli
En aquesta zona de Milà et trobaràs amb petits restaurants, bars i tavernes situats als laterals dels canals, traient-li partit a un entorn aqüàtic de postal. A més, com que hi ha espai, alguns tenen terrasses, ideals per a refrescar-se en les càlides nits d’estiu. Et passo a recomanar alguns dels restaurants que estan en els canals:
- Le Striatelle di Nonna Mafalda: Un dels preferits dels milanesos. Situat a pocs passos de Naviglio Grande, aquest discret cafè ofereix plats típics de la regió amb un toc modern i creatiu. La seva especialitat és un tipus de sandwich de pa pla conegut com striatelle. També té opcions vegetarianes.
- Zio Pesce: Un restaurant de referència per a menjar marisc a Navigli. La temàtica del restaurant és desenfadada, mentres que l’oferta gastronòmica és variada i imaginativa. Els preus son raonables, cosa que el converteixen en un punt de trobada per a locals i turistes. Inclús tenen un “Menú de Peix Inusual”.
- The Brisket: Si et vé de gust algo diferent a la gastronomia italiana i t’agrada la carn… T’encantarà! Aquí hi trobaràs una excel·lent oferta en carns fumades a l’estil americà de Texas: pulled pork, les costelles, el moll de l’os i molt més. A més, tenen cerveses locals.
- Rita: Més que menjar, aquí tens que vindre a prendre algo. A Rita serveixen els còctels més enginyosos de Milà, amb productes frescos i naturals. Si prefereixes les begudes més convencionals, també conten amb una àmplia selecció de vins i cerveses locals, així com alguns aperitius com el pop a la graella i hamburgueses.
- Carlo al Naviglio: Situat en una antiga serradora, l’ambient i la decoració de Carlo al Naviglio és espectacular. Serveixen delicioses pastes i carns fetes a mà i còctels excepcionals. Un dels preferits és el “Desperados”: tequila, cervesa rosa, llimona, mel d’atzavara i pebrot crusc.
- Backdoor 43: Els amos afirmen que és el bar més petit del món. Si els altres bars situats a les ribes de l’aigua a l’hora de l’aperitiu estan massa ocupats, pot ser que hi trobis lloc aquí (és tant petit que la majoria ni el veuen). Per venir aquí hauràs de reservar amb antelació.
Prendre un aperitiu
La zona de Navigli no té res a veure durant el dia que per la nit. A partir de les 5 de la tarda, tot canvia. A aquesta hora, els milanesos s’acosten en massa als nombrosos bars junt al canal. I és que en els últims anys s’han convertit en el centre de la cultura de l’aperitiu. Com funciona? Et demanes una beguda i podràs gaudir de mini tapes i entrepanets de forma gratuïta. El menjar sol ser deliciós i és, sota el meu punt de vista, suficientment abundant com per saltar-te el sopar.
Postes de sol en els canals de Milà
I ja que estàs per aquí… Sabies que Milà conta amb un bonic capvespre? El problema és que no té espais oberts o gratacels amb miradors. Per aquest motiu, el millor lloc per veure la posta de sol, és sens dubte, el Naviglio Grande. Aquí es pot veure el cel multicolor reflexat en el canal. En dies clars, és espectacular.
De compres: Roba Vintage
Milà és la capital mundial de la moda. Molts vénen aquí, precisament, per les compres. T’animo a que provis fora del Quadrilàter de la moda. Navigli és un barri amb una excel·lent escena vintage i de disseny independent. Les botigues de segona mà es troben a ambdós costats dels dos canals, i també hi ha molts ateliers independents i botigues d’antiguitats amagades en els petits carrerons laterals. De fet, un dels millors llocs per comprar aquest tipus de productes és en el mercat. El Mercato dell’Antiquario s’instal·la en les ribes del Naviglio Grande l’últim diumenge de cada més.
Altres punts d’interès turístic a Navigli
Aquí et faré una petita llista resumida amb altres llocs per visitar en els canals de Milà. Abans ja hem dit la Basílica de Sant’Eustorgio i l’Arco di Porta Ticinese:
- Drassana: Construïda en el 1603, el port va arribar a tenir quasi un kilòmetre de longitud i fou un dels ports fluvials italians més actius. Tots els dissabtes pel matí es celebra aquí el mercat “Fiera di Sinigallia”.
- Fondazione Arnaldo Pomodoro: Arnaldo Pomodoro és un dels escultors més importants de la postguerra italiana. En el 1995, Pomodoro, junt amb un consell d’administració, va crear una fundació dedicada per complet a la preservació de l’art modern; en concret, a conservar i millorar la seva pròpia obra premiada, al temps que proporciona un espai col·lectiu per recolzar la creativitat d’altres artistes joves i prometedors. La fundació té locals d’exposició per tota la ciutat, però la seva seu principal es troba a Via Vigevano. El propi estudi de treball de Pomodoro està a un parell de minuts a peu del Naviglio Grande.
- Capella Portinari: Una de les millors obres del Renaixement de Milà. Fou encarregada per un banquer florentí anomenat Pigello Portinari que dirigia el Banc Mediceo de Milà.
- Corso San Gottardo: Fou el primer gran barri de la ciutat i data del segle XVII. Des d’aquí també es pot accedir al Naviglio Pavese creuant els característics patis plens de tallers i estudis d’art.
- Vicolo delle Lavandaie: El “carreró del safareig” es troba al principi de Naviglio Grande i és un dels llocs més encantadors del barri. Encara es pot veure l’antic safareig on les dones rentaven a mà.
- Chiesa di San Cristóforo: Església catòlica al sud del barri, en un gran emplaçament. Val la pena acostar-s’hi. Els horaris de visita son de dilluns a dissabte de 8:30 a 18:30h i els diumenges de 9:00 a 12:00h i de 17:00 a 19:00h. Adjunto la pàgina web de l’església.
Una mica d’història
En un intent per convertir la ciutat de Milà en una urbe accessible des del mar es va posar en marxa un projecte de canalització que tenia com fonamental objectiu portar l’aigua fins al mateix centre de la metròpoli. En l’any 1179 es va construïr una xarxa de canals artificials; tanmateix aquest projecte va durar molt poc temps. Es tractava d’una ruta per la que es transportava tant la mercaderia com els passatgers vinguts d’altres punts d’Europa. És important mencionar que gràcies a ells fou possible el trasllat dels marbres necessaris per a la construcció del Duomo, la Catedral del centre de Milà. Posteriorment també fóren una via per la que es traslladaven els rotlles de paper que serien utilitzats en els diaris més coneguts del país, com el Corriere della Sera. Si bé en l’actualitat aquests canals solament tenen una utilitat pictòrica, en el seu moment fóren fonamentals eixos de la industrialització del país. A més cal aclarir que varen treballar en aquest projecte els millors enginyers del seu moment i, la prova d’això és que, inclús mirant-ho des dels nostres dies, pot descobrir-se que es va tractar d’un sistema innovador de preses, l’inventor de les quals no fou altre que Leonardo da Vinci.
Leonardo da Vinci i la millora en els canals
La construcció d’aquests canals va durar 35 anys i va consistir en una excavació al llarg de 90 kilòmetres, navegables malament gràcies a l’existència de 25 valls. Durant anys se’ls va utilitzar amb nombrosos problemes derivats de la mala construcció dels canals. Fins que va aparèixer en el segle XV un dels majors genis que ha donat la història, da Vinci, qui va proposar la millora de les preses que va convertir aquests canals, poc navegables, en veritables rutes d’accés al centre de Milà i inclús va connectar aquest centre amb el llac de Como. En el Museu dels Navigli poden apreciar-se els esbossos i dissenys realitzats per Da Vinci amb aquesta finalitat; et recomanem que no et perdis aquest lloc ple d’història, on s’ensuma l’aventura i l’afany de progrés que va caracteritzar sempre al poble italià. Durant tres o quatre segles, els canals fóren fonamentals per la comunicació de Milà amb el món, tanmateix a partir del segle XIX, aquest tipus de viatges fóren substituïts per trens i tramvies que eren més ràpids i els canals varen perdre rellevància per a la vida de la ciutat. Per millorar l’estructura de la ciutat totes les ramificacions d’aquests canals fóren tapats, això fou en l’any 1929.
Naviglio Grande i Naviglio Pavese
En el Naviglio Grande hi ha tres coses que no t’hauries de perdre: els seus preciosos restaurants, l’Església de San Cristòfor i el Carreró dels safareigs. Veuràs que tot es conserva en un estat admirable i conèixer una altra part de la història d’aquesta ciutat. En aquest petit carreró es reunien les dones de la classe més humil per rentar la seva roba. El Naviglio Pavese és més petit però també té coses interessants per veure; sobretot hi ha una gran quantitat de cases de menjar i restaurants que et deixaran embriagat. Tot aquest barri ha tingut un gran auge turístic en els últims anys, convertint-se en un punt de trobada imprescindible per els caps de setmana. És allí on es concentra lo millor de la vida nocturna de Milà.
A l’estiu, sobretot, els carrers s’omplen de joves gaudint i bebent en el carrer i terrasses i es crea un ambient preciós per aquells als que els hi agrada gaudir de la nit d’una forma diferent. Depenent de la teva edat et convindrà més una o altra zona; en el Naviglio Grande hi ha més polivalència mentres que en el Pavese solen reunir-se els nois i noies més joves i sol haver-hi ambient de bogeria adolescent. Per altra banda, com hem dit amb anterioritat, per si t’interessa, l’últim diumenge de cada més es celebra en el Naviglio Grande un mercat d’antiguitats. És un esdeveniment impressionant! En ell podràs veure tot tipus d’objectes curiosos a molt bon preu.
| Cal dir que a prop del barri de I Navigli, existeix un altre petit barri, el de Guastalla, on s’hi troben dues atraccions o punts d’interès: Per una banda, l’únic bany termal de Milà, el QC Termemilano; i per l’altra, una extensa granja del segle XVIII, la Cascina Cucagna. Ambdues atraccions es troben a uns 2,5 kilòmetres cap a l’est del Navigli. S’hi podria arribar bé amb transport públic, sobretot si agafes la línia 9 del tramvia, que et porta de Porta Genova a Porta Romana, fent 10 parades en uns 15 minuts. |
Qc Termemilano
Aquest és l’únic bany termal de Milà i pot ser una idea fantàstica si lo què vols és desconnectar. Les instal·lacions inclouen piscines d’hidromassatge, saunes, sales de relaxació i banys de vapor. També és possible reservar hora per a un massatge o un tractament facial. QC Termemilano ofereix un menú gastronòmic especialitzat i, per suposat, l’hora de l’aperitiu.
Els horaris de visita son de les 8:30 a les 23:00h. Hi ha varis tipus de tarifes. Adjunto la web per més informació.
Cascina Cucagna
Aquesta extensa granja del segle XVIII és una petita franja de camp enmig de la gran ciutat. Restaurada en el 2002, actualment alberga un restaurant que ofereix un menú de temporada. Com no és d’estranyar, tots els productes procedeixen de granges locals. També hi ha un jardí, un mercat d’agricultors, allotjament, espais comuns i un bar, que s’ha convertit en el lloc preferit dels joves creatius i les famílies per a prendre l’aperitiu. Si t’és possible, fes coincidir la teva visita amb el Mercato Di Campagna Amica (els dimecres i dissabtes per el matí) que té lloc molt a prop, en la Via Friuli.
Els horaris de visita son de les 9:00 a la 1:00h. Adjunto la pàgina web per a més informació.
I fins aquí amb la ruta del dia d’avui. Des del barri de I Navigli, anirem a buscar el metro que ens durà de tornada a l’Hotel Bolzano. Anirem a la parada de “Porta Genova FS” i agafarem la línia 2 que ens durà en 8 parades més fins a l’estació de “Centrale FS”, durant uns 14 minuts de trajecte.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats: