| Ja som en el nostre primer dia sencer d’aquestes vacances. Avui descobrirem la fascinant Valle de Tena, i alguna de les seves atraccions estrella. La intenció és fer un petit trekking pel matí fins a l’Ibón de Piedrafita, on aparcarem el cotxe al parking del Parc Faunístic Lacuniacha, a 2 kilòmetres de Piedrafita de Jaca. Feta la caminada anar i tornar i visitat el parc, ens llançarem amb una de les tirolines més llargues d’Europa, la Tirolina Valle de Tena, ubicada a la Hoz de Jaca. En el cas que no féssim l’activitat de la tirolina, una altra opció que tenim és anar a visitar San Juan de la Peña, el que fou el monestir més important d’Aragó durant l’Alta Edat Mitjana. |
Sortim de Biescas en direcció Piedrafita de Jaca, on anirem a trobar l’aparcament del Parc Faunístic de Lacuniacha. Hi arribem en uns 20 minuts (recorrent 14,3 kilòmetres). Aquí hi comença el trekking fins a l’Ibón de Piedrafita. Es tracta d’un senzill recorregut d’unes dues hores de durada i 270 metres de desnivell fins a un dels ibons més accessibles de la Vall de Tena.
L’ibón de Piedrafita s’ubica als peus de la imponent i escarpada Peña Telera, que amb els seus 2.762 metres d’alçada és, després de la Peña Retona, el pic més alt de la Serra de la Partacua. L’accés a l’ibón es realitza en la seva major part per pista forestal actualment tallada al tràfic. La ruta té una distància de 6km (anar i tornar) i és lineal, és a dir, es torna pel mateix camí que farem servir per arribar-hi.
Des de la zona de l’aparcament agafarem la pista forestal, tallada al trànsit, i pujarem per la mateixa. En el recorregut trobarem un parell de dreceres senyalitzades que ens permetran escurçar lleugerament el major recorregut traçat per la pista.
Durant el recorregut gaudirem d’unes bones vistes de les serralades que conformen la Vall de Tena. A la nostra esquena la Serra Tendeñera.
Continuant per la pista aviat apareixerà davant nostre la Peña Telera.
Transcorreguts uns 45 minuts de marxa per la pista, arribarem a un torrent anomenat Barranco del Boj, que baixa directament des de l’ibón de Piedrafita. Agafarem el camí que puja en paral·lel al barranc. A la nostra dreta deixarem el Refugi de las Planas o Refugi de Telera.
Remuntant el barranc durant uns 800 metres arribarem finalment a l’ibón de Piedrafita.
Després d’una bona estona explorant els entorns de l’ibón, prendrem el camí de tornada per la pista forestal.
| També hi hauria la possibilitat d’allargar la caminada i fer-la arribar fins a l’Arco Natural de Piedrafita. De l’ibón a l’arc és tot pujada, i llavors la caminada es converteix en un trekking de 8,54km, amb un desnivell de 514 metres, i passa a ser una ruta circular. Adjuntem el mapa: |
Fem la caminada que fem, arribarem al Parque Faunístico de Lacuniacha (que és on tenim el cotxe) i el visitarem. Es tracta d’un parc en un terreny muntanyós amb rutes per veure 15 espècies animals diferents en semi-llibertat. És un dels atractius de la Valle de Tena, i els horaris d’estiu son tots els dies de les 11h a les 19h, i els preus son de 16€ pels adults i 14€ pels nens.
Lacuniacha és un “bioparc” de 30 hectàrees on podrem trobar una representació tant de flora com de fauna de les espècies que viuen o varen viure en algun moment en el Pirineu. Tots els animals que viuen en el parc han nascut en captivitat, provenen de centres de recuperació, o han estat rescatats de llocs on no rebien les cures necessàries per el seu benestar.
Lacuniacha no vol ser una barrera pels animals que viuen en llibertat als voltants del parc, i per aquest motiu, les valles que tanquen els recintes, estan preparades perquè la fauna autòctona pugui entrar i sortir del Parc sense problemes. D’aquesta forma, el visitant podrà gaudir d’esquirols, talps, aus i altres animals que viuen en llibertat en les immediacions del Parc.
Durant el recorregut de 4 kilòmetres i mig del camí de muntanya, gaudirem d’un agradable passeig, on podrem observar al voltant de 120 individus, de les 15 espècies diferents que viuen a Lacuniacha.
Lacuniacha està ubicada en l’antic bosc de “La Pinosa”, un paratge natural en el què tot just s’hi ha intervingut. En el parc hi trobarem un itinerari botànic amb les 21 espècies vegetals més destacables de la zona, en el que podrem trobar panells informatius amb les característiques de les plantes.
Lacuniacha forma part de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala, única Reserva de la Biosfera en territori aragonès. La Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala és una de les millors representacions dels ecosistemes de muntanya del Pirineu. Alberga espècies de flora i fauna singulars dins del context regional i internacional, moltes d’elles amb algun grau d’amenaça, la conservació del qual és fonamental per el manteniment de la diversitat biològica.
També hem de dir, que molt a prop de Lacuniacha s’hi troba una de les fagedes més importants de la vall, anomenada el Bosque de Betato. La seva visita també es podria combinar amb l’excursió a l’ibón de Piedrafita. Es tracta d’una fageda mística i plena d’encants, amb un bon grup de caminades per a fer.
En funció del temps que ens quedi, optarem per anar a fer l’activitat de la tirolina a la Vall de Tena, o anar a visitar el Monastir de San Juan de la Peña. Ara i aquí us explicarem les dues atraccions.
També hi ha una tercera atracció, no tant turística, però, i molt encaminada als nens i a la gent gran. Es tracta d’un tren turístic anomenat Tren Valle de Tena, el qual surt del mateix poble de Piedrafita de Jaca i té una durada de recorregut de 2h a 2h i quart. No es pot reservar i en els mesos centrals de l’estiu hi ha 3 sortides diàries (a les 11:30h, 16h i 18:30h). Per tenir plaça has d’anar-hi amb un mínim de 20 minuts d’antelació. Els preus son de 18€ els adults (nens de 9 anys en endavant), i 12€ els nens de 4 a 8 anys.
El Tren Turístic Valle de Tena t’ofereix la possibilitat de realitzar una bonica excursió en tren en la que et descobrirà l’inigualable paisatge de La Partacua. El tren surt de Piedrafita de Jaca i porta un conductor professional i una audioguia amb les explicacions dels llocs, les tradicions, la flora i la fauna, la història i els secrets de cada racó de la vall. Ho trobem un pèl car per lo què és.
Així doncs, ens n’anem a buscar l’empresa per llançar-nos amb una de les tirolines més impressionants del continent. Hem d’anar fins a Hoz de Jaca (que és el poble on tenen les oficines). Està ubicat a 8 kilòmetres de Piedrafita de Jaca, que es fan amb uns 14 minuts aproximadament. L’empresa es diu com l’atracció: Tirolina Valle de Tena. Es tracta de la tirolina doble més alta i més llarga d’Europa, bé, o això és lo què diuen. Es pot saltar de dia o de nit. Per reservar es pot fer per la web de l’empresa (Salto Tirolina diurna (turitop.com)). Pots reservar un salt entre les 10:30h i les 20:30h (en el cas que vulguis saltar de dia). Els preus son de 20€ per cada salt. A la web veiem que els adults paguen el mateix que els menors de 18 anys. La tirolina està ubicada a una alçada de 120 metres sobre el Pantano de Búbal, i conta amb 950 metres de recorregut.
És una tirolina extrema, però apta per a tots els públics. Es pot arribar a velocitats de 90km/h. A més, també està preparada per persones amb qualsevol tipus de discapacitat, física o sensorial. És la única tirolina d’Espanya adaptada a persones amb minusvalíes.
En el Mirador de Hoz de Jaca s’hi troba la torre des de la que farem el salt fins a recórrer els 950 metres que ens separen de l’arribada, a l’altre cantó de l’embassament. Hi ha un aparcament al costat del mirador. És imprescindible dirigir-se a l’oficina de Hoz de Jaca 10 minuts abans del salt, per a les verificacions prèvies.
En el cas que no vulguem o puguem saltar amb la tirolina, teníem previst la possibilitat de visitar el Monestir de San Juan de la Peña, ubicat a 1 hora del mirador de la Hoz de Jaca (a uns 61,4km en cotxe). Es tracta d’un complex de dos monestirs, un del segle X i l’altre del segle XVII, amb un claustre romànic i tombes reials. El millor accés per arribar al conjunt monumental és a través de la carretera N-240 (Jaca/Pamplona), agafant el desviament al poble de Santa Cruz de la Serós. Una carretera de muntanya que surt del poble ens porta fins al Monestir Vell, kilòmetres, i des d’allí és necessari recórrer 1,5km més fins al Monestir Nou. Tot el conjunt es troba en un entorn de gran bellesa: el Paisatge Protegit de San Juan de la Peña i Monte Oroel. Gaudeix d’aquest espai únic.
L’atracció principal és un monestir rupestre d’espectacular emplaçament, joia del romànic i primer panteó real d’Aragó. Construït a l’empara de la roca a principis del segle X, és un lloc màgic que combina història, cultura i naturalesa com cap altre.
Amb la teva entrada tindràs accés al Monestir Vell i al Monestir Nou, situats a 1,5km l’un de l’altre. També se’t permetrà visitar l’interior de l’església romànica de Santa Maria, ubicada en la veïna localitat de Santa Cruz de la Serós. Tens la possibilitat, també, de realitzar una visita guiada en el Monestir Vell. La resta d’espais es visiten per lliure.
Els imprescindibles de la visita, per tant, son:
- El Monestir Vell, del segle X
- El Monestir Nou, del segle XVII
- El Centre d’Interpretació del Monestir
- El poble de Santa Cruz de la Serós
En l’interior del Monestir Vell de San Juan de la Peña sobresurt el magnífic claustre. Construït en el segle XII, és un meravellós exemple de l’art romànic i conta amb una amb una valuosa galeria de capitells tallats. Destaquen també l’església preromànica, les pintures de Sant Cosme i Sant Damià, del segle XII, el denominat Panteó de Nobles, l’església superior consagrada en el 1094, i la capella gòtica de Sant Victorián.
A tot això hi ha que afegir altres edificis posteriors als segles medievals, entre els que cal assenyalar el Panteó Reial, en el que descansen les restes dels primers Reis d’Aragó. És d’estil neoclàssic i fou erigit en l’últim terç del segle XVIII.
Els autèntics orígens del monestir es perden en la foscor dels temps alt-medievals i se li ha suposat refugi d’eremites, encara que les dades històriques ens condueixen a la fundació d’un petit centre monàstic dedicat a Sant Joan Baptista en el segle X, del que sobreviuen encara alguns elements.
Arruïnat a finals del mateix segle X, fou refundat sota el nom de San Juan de la Peña per Sancho el Mayor de Navarra en el primer terç del segle XI. Fou aquest monarca qui va introduir en ell la regla de Sant Benet, norma fonamental en la Europa Medieval. Al llarg d’aquest segle, el centre es va ampliar amb noves construccions al convertir-se en panteó de reis i monestir predilecte de la incipient monarquia aragonesa que el va dotar amb nombrosos béns.
Visitat el Monestir Vell, completarem la visita apropant-nos al Monestir Nou, en el que s’hi troben dos Centres d’Interpretació, un dedicat al propi Monestir i l’altre al Regne d’Aragó.
Com a conseqüència d’un terrible incendi esdevingut en l’any 1675 en el Monestir Vell de San Juan de la Peña, es va prendre la decisió de construir un nou Monestir. El seu emplaçament es va escollir en un lloc pròxim, el conegut com a “Llano de San Indalecio”, una bella prada assentada sobre la gran roca que reunia condicions idònies per començar una nova vida. D’estil barroc, és conegut com a Monestir Nou i el seu interior alberga l’església i el Centre d’Interpretació del Monestir.
La traça de l’edifici constitueix un dels exemples més perfectes i evolucionats de l’arquitectura monàstica en l’Edat Moderna, per la seva simetria, per la multiplicació dels seus claustres i per l’organització racional que posseïa el projecte original, el qual, lamentablement, mai es va poder realitzar en la seva totalitat.
Centre d’Interpretació del Monestir: Assentat sobre les ruïnes del Monestir Nou, un sorprenent espai del segle XXI ens mostra els diferents aspectes del conjunt de San Juan de la Peña, des dels seus orígens fins que els monjos van tenir que abandonar el monestir en el segle XIX.
En el seu interior, una original estructura fa que el visitant, caminant per un terra de cristall, pugui veure sota els seus peus les diferents dependències de lo que fou el Monestir: les habitacions de servei, la cuina, la “botica”, el refectori, la bodega i la despensa… totes elles ambientades amb figures de monjos a tamany natural, mobles, utensilis, etc., per a poder comprendre les enormes dimensions d’aquest conjunt monàstic.
Centre d’Interpretació del Regne d’Aragó: Es troba en un modern espai interactiu integrat en l’església barroca del Monestir Nou. A través de grans pantalles mòbils adaptades a l’arquitectura del temple, un espectacular audiovisual ens narra les claus de l’origen del Regne i la Corona d’Aragó. La narració, de 45 minuts de durada, ens endinsa en la història i les arrels d’Aragó des dels seus orígens i explica com San Juan de la Peña fou un emplaçament clau per el destí de la terra d’Aragó.
| El Monestir, juntament a l’exuberant naturalesa que l’envolta i les dues esglésies de Santa Cruz de la Serós, conformen el conjunt monàstic de San Juan de la Peña. |
Esglésies de Santa Cruz de la Serós: L’església de Santa Maria fou monestir femení en els segles XI i XII, i entre els seus murs varen viure les dones de la noblesa aragonesa. Aresa, Urraca i Sancha, filles del rei Ramiro I, van ser les seves més cèlebres habitants. L’església està oberta tots els dies i la seva visita està inclosa al comprar l’entrada del Monestir de San Juan de la Peña.
L’ermita de San Caprasio, ubicada a l’entrada del poble, és un bell exemple de romànic llombard del segle XI.
S’aconsella comprar l’entrada per a visitar el recinte “on line”. També se’n venen a taquilles fins a completar l’aforament. Durant els mesos centrals d’estiu (juliol i agost), l’horari del Monestir Vell és de 10h a 14h i de 15h a 20h (diferents hores per la visita guiada, consultar-ho a la web del monestir); l’horari del Monestir Nou és de 10h a 20h, i per l’església de Santa Maria de Sta. Cruz de la Serós és de 10h a 14h i de 15h a 20h. Hi ha una entrada general a 12€, i una entrada reduïda (nens de 6 a 14 anys,…) a 7,5€. Els nens menors a 6 anys entren gratuïtament.
Cal dir que hi ha també servei de llançadora entre els dos Monestirs (només en temporada alta). Quan aquest servei està en funcionament, els visitants no poden desplaçar-se amb el seu vehicle d’un monestir a l’altre.
A part de la visita al Complex dels Monestirs, hi ha la possibilitat de realitzar una ruta panoràmica a peu pels entorns. La mateixa té una durada de 1h i 45 minuts, 3,6km, desnivell de 160m, i és de caràcter circular. La sortida és des del “Llano de San Indalecio”, passes pel “Mirador de Santa Teresa”, després pel “Mirador de San Voto” i per últim pel “Balcón de los Pirineos”.
Adjuntem la informació del Complex de San Juan de la Peña, amb els corresponents 2 enllaços (Maquetación 1 (monasteriosanjuan.com)), i (visitasanjuan.pdf (monasteriosanjuan.com)).
També adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (141 kilòmetres, en unes 2 hores i 39 minuts). Contarem la visita a San Juan de la Peña com una visita més, i no com una alternativa a les tirolines: