Categories
ILLES FÈROE

5. EYSTUROY: EIDI + CTRA. EIDI-GJÓGV (PANORÀMICA) + HVÍTHAMAR + GJÓGV + FUNNINGUR + FUNNINGSFJØRDUR

En el dia d’avui, deixarem enrere les illes del Nord i visitarem una de les illes centrals, la illa d’Eysturoy. Serà una jornada una mica completa ja que tenim previstes moltes coses per explorar. L’objectiu principal és recórrer amb el cotxe la zona dels poblets d’Eidi, Gjógv i Funningur, meravellant-nos amb les grans vistes i panoràmiques que ens oferiran des de la mateixa carretera, i aprofitar algun dels miradors naturals que el paisatge ens donarà, per gaudir-lo encara més.

Començarem dirigint-nos al poble d’Eiði, el qual està a 44,2km de Klaksvík (uns 41 minuts), i està ubicat a la punta nord-oest de l’illa d’Eysturoy. Es tracta d’un poble pintoresc i amb un gran atractiu com és un camp de futbol encaixonat a la vora del mar.

Ens aturarem a Eiði per veure aquesta atracció i per donar una volta pel poble, amb la intenció d’explorar, si el temps atmosfèric ens deixa, la ruta fins als penya-segats d’Eiði. Es tracta d’una ruta de 2,15km anada, els quals es fan amb 1h de temps, i uns 273m de desnivell. Per fer la ruta, recomanen que hi vagis un dia que faci molt poc vent, ja que sinó és molt incòmode suportar segons quines rauxes de vent.

Un cop aparcat el cotxe a Eiði, anirem a trobar-nos amb el camí, el qual surt de les cases més altes del poble. La ruta és fàcil de seguir, ja que està marcada amb fites i posts de color groc. Hi ha unes excel·lents vistes del poble de Tjørnuvík (a la illa contigua de Streymoy), si el temps ho permet.

Aquesta fantàstica caminada va del poble d’Eiði fins a les dues piles marines anomenades Risin i Kellingin, les quals també estan associades a una llegenda.

Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

La caminada ens porta el més a prop possible dels dos farallons, per tant, si es va amb nens petits, cal anar amb compte. També és molt habitual que bufin grans rauxes de vent o que s’hi posi la boira i no ens deixi veure res, però, en fi, s’ha de provar.

Ja de tornada, agafarem el cotxe per fer una de les carreteres panoràmiques de més bellesa de les Illes Fèroe. Agafarem el cotxe per fer els tretze kilòmetres de carretera que hi ha entre Eiði i Gjógv, però això si, parant-nos contínuament allà on la naturalesa i les vistes ho requereixin.

El primer mirador que trobarem és a 3km d’haver iniciat la carretera, és a dir, a 3km del poble d’Eiði. Es tracta del mirador dels illots de Risin i Kellingin. Aquest és un dels millors llocs per contemplar-los. L’altre (a part de la caminada realitzada) és des del poble de Tjørnuvík, a l’illa d’Streymoy.

Continuarem per la mateixa carretera fins arribar a una esplanada que serveix com a aparcament, 7km després d’haver-la iniciat. Es tracta ni més ni menys de l’aparcament on s’atura la gent que vol pujar fins la muntanya més alta de les illes Fèroe, el Slættaratindur (amb una cota de 880m). Com podeu suposar, nosaltres no farem aquesta ascensió (per falta de temps i també no cal dir-ho per no desgastar-nos molt en el dia d’avui), però sí que podem aturar el cotxe i contemplar la muntanya i fer un tros de camí si ens vé de gust.

El nom d’Slættaratindur significa en feroès “la cima plana”. L’ascensió en si mateixa no representa cap dificultat, segons el catàleg de caminades de les Illes (és la caminada nº8). L’ascensió es pot fer en qüestió de dues hores o dues hores i mitja, des del mateix aparcament en la carretera que estem ubicats.

Continuem la nostra ruta passant el trencall del poble de Funningur (el qual visitarem a la tornada), i a pocs metres d’allí, un cop haguem fet dues corbes tancades, es troba l’indret per deixar el cotxe i anar-nos-en a veure un mirador natural anomenat Hvíthamar.

S’observa la cresta de la muntanya que ens servirà com a mirador natural

El seu nom significa “cresta de la muntanya”, i és un dels millors miradors de totes les illes Fèroe. Ara, arribar-hi requereix un petit esforç físic, ja que per assolir la cresta de la muntanya hem de pujar pel dret durant uns 15 o 20 minuts.

Pujant cap a Hvíthamar, on observem allà on hem aparcat el cotxe, a peu de carretera, després de les dues corbes

Hvíthamar és un mirador sobre el poble de Funningur. La popular atracció es troba a un curt passeig costa amunt des del pas de muntanya Gjáarskarð. Des de la cresta (mirador), tindràs una gran vista del fiord Funningsfjørdur i les muntanyes circumdants. També hi ha una vista impressionant cap al nord cap a l’illa de Kalsoy.

Impressionants vistes des de Hvíthamar

En dies amb el cel clar, també es tenen vistes de la cima de la muntanya més alta Slættaratindur. Aquí pot ésser un bon lloc per fer un pícnic, si és que ja som a l’hora de dinar, i si el temps acompanya… El paisatge és grandiós i abarquem unes vistes de 360º. Val la pena haver fet aquest tros de pujada per arribar fins aquí. A vegades costa de trobar, ja que no hi ha cap indicació. Ens orientem pel google maps. La ruta per arribar a Hvíthamar també es troba al wikiloc:

Abans de marxar d’aquest lloc, ens “empaparem” de les seves vistes.

Al baixar de Hvíthamar continuarem la nostra ruta fins a un altre dels imprescindibles del viatge, el poble de Gjógv. Només hi ha 3,5km d’esplèndida carretera, i arribem a una altra de les meravelles de les Illes Fèroe. Es tracta d’un poble de cinquanta habitants, amb les seves casetes de fusta i teulades de gespa i peix penjat per assecar, però el més espectacular de tot és el seu emplaçament. Es troba al voltant d’una gorja de doscents metres de llarg que s’obre a l’oceà. Això és Gjógv, i creiem que no falten més explicacions…s’ha de veure.

Impacte entre les casetes de colors i la força de l’engorjat natural que li serveix de port

A part d’explorar el poble, també ho farem de l’engorjat, ja que hi ha uns camins que el voregen. Les vistes des d’aquests camins son molt espectaculars:

Si estem amb ganes i volem, hi ha l’opció de fer una minicaminadeta també panoràmica, des del camí superior de l’engorjat.

Veurem que hi ha una tanca pel ramat, una porta i una bústia amb el nº50, indicant doncs que per crear la tanca cal pagar 50 corones daneses o feroeses (son un total de 6,5€). Si ens interessa, pagarem aquest import i farem la caminada, la qual son uns 40 minuts en pujada fins a dalt d’un penya-segat. Les vistes que es tenen de Gjógv i dels entorns son espectaculars. Val molt la pena. La caminada també es troba al wikiloc:

Es tracta d’una fantàstica excursió per el penya-segat de Gjógv, tallat en vertical sobre el mar. El camí discorre per un verd, inclinat i relliscós turó, des del que podem veure, tant el poble de Gjógv com el mar. Com veieu, avui és el dia de les mini-rutes panoràmiques!!!

Com veieu, hem d’anar vorejant la tanca del ramat, i evitar acostar-nos massa al precipici!

I si encara no en tenim prou, agafarem el cotxe i ens acostarem, per la mateixa carretera que hem vingut, fins al trencall de Funningur. Des d’aquest trencall encara resten 3,5km per arribar al poble. Aquests 3,5km son com una d’aquestes carreteres tant impossibles com els paisatges feroesos. Però, corba rere corba, s’arriba al poble de Funningur. I no acaba aquí, sinó que la carretera panoràmica segueix vorejant el fiord, concretament el Funningsfjørdur.

Abans d’arribar a Funningur, però, ens aturarem a peu de carretera ja que hi ha un mirador natural (concretament a 1,6km abans d’arribar al poble de Funningur). Les vistes del poble, de la carretera i del fiord son espectaculars i val la pena fer l’aturada.

Pur espectacle amb el poble de Funningur al centre

Ens aturarem a Funningur el temps que necessitem, però l’espectacle està en la carretera panoràmica, la qual segueix pel costat del fiord, passat Funningur. La seguirem i farem els 6,6km que resten per acabar el fiord, tenint en tot moment, unes vistes al·lucinants.

Final del Funningsfjørður

Un cop arribem al final del fjord, donarem la jornada per finalitzada, i tornarem per aquestes belles i plàcides carreteres fins al nostre allotjament de Klaksvík, enduent-nos els paisatges i panoràmiques molt endins nostre. Des del final del fjord de Funningur fins a Klaksvík, hi ha un total de 30km (que es fan amb 28 minuts de cotxe).

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (108,00km i 2h):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m60!1m12!1m3!1d2629.283024799278!2d-6.579236893152841!3d62.22620061576361!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m45!3e0!4m5!1s0x48bc3f1a5ab4b589%3A0xc2f04655c5f6c057!2zS2xha3N2w61r!3m2!1d62.2271922!2d-6.5779064!4m4!1s0x48bc1f23c2408789%3A0x5999309db405b9a5!3m2!1d62.306297099999995!2d-7.0836501!4m3!3m2!1d62.3019245!2d-7.0981891!4m4!1s0x48bc1fea20c09131%3A0x6012a077bdc97ae6!3m2!1d62.304468899999996!2d-7.0587899!4m4!1s0x48bc1f5209c57a75%3A0x3f6312f2089aa440!3m2!1d62.285658399999996!2d-7.006514699999999!4m3!3m2!1d62.2988985!2d-6.9698854!4m4!1s0x48bc19b08e05ff2d%3A0x37ccea5f27b86ccd!3m2!1d62.325892499999995!2d-6.9441828!4m4!1s0x48bc18a339a5a1ad%3A0x479e60e792696434!3m2!1d62.286840899999994!2d-6.966592599999999!4m4!1s0x48bc3f9ec417dfa5%3A0xa605132d2141ccb4!3m2!1d62.2276032!2d-6.5839745999999995!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645196125275!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
ILLES FÈROE

4. VIÐOY I KUNOY: VILLINGARDALSFJALL + VIÐAREIÐI + KUNOY

Avui recorrerem dues de les illes Fèroe del Nord, les illes de Viðoy i de Kunoy. Primer ens presentarem al poble de Viðareiði (capital de Viðoy), on a part de visitar-lo, iniciarem un trekking majestuós fins els penyasegats Villingadalsfjall, prop del cap Ennisberg. És un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe. Avui, però, la ruta serà un xic més dura i per tant, deixarem llibertat per si no la poguéssim acabar, arribar fins on s’arribi ja serà suficient. Després, amb el cotxe, travessarem un petit pont per entrar a l’illa de Kunoy i arribar-nos al seu poblet capital, Kunoy, el qual està ubicat en un gran emplaçament.

Comencem, doncs, dirigint-nos cap al nord, cap a Viðareiði. Es troba a 18,70km de Klaksvik (uns 22 minuts amb cotxe). Anirem a buscar l’inici de la caminada a Villingardalsfjall. La caminada comença a Uppi í Garð (punt nº12 del plànol del poble). Té una durada total de unes 3 a 4 hores, i la distància és d’uns 6km. S’arriba fins a la cota 841m sobre el nivell del mar. La caminada no és apta per a nens petits menors de set o vuit anys.

També hem de dir que és una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, en aquest cas hem de pagar 200DKK per persona i dipositar els diners a la bústia que trobarem junt a la porta que condueix al camí d’accés.

La gent de Viðareiði dissuadeix als turistes de realitzar aquesta caminada sense un guia, perquè segons ells, pot ésser perillosa. El paisatge és força empinat, i el camí pot presentar alguna dificultat, a part de la boira que pot aparèixer en qualsevol moment.

Nosaltres ens hem mentalitzat que si les coses comencen a ésser difícils, farem marxa enrere i tornarem per el mateix camí.

Per curiositat, per la contractació d’un guia per fer aquesta caminada només cal entrar a la pàgina “hiking.fo”, on veiem que ens costaria 73€ per cap. Una autèntica passada.

Aparcarem el cotxe junt a l’hotel de la població i començarem a caminar des de Uppi í Garð (a la part nord de Viðareiði. Es puja per la carretera i surts per la porta cap als jardins. Es tracta de la ruta nº1 del catàleg de caminades de les illes Fèroe que et donen a l’Oficina de Turisme.

En quasi tot el camí fins a la cima, la ruta està marcada amb tubs de plàstic blau que sobresurten del terra.

El primer tram és d’herba, però poc a poc el recorregut es torna més rocós i apareixen penya-segats. S’ha d’anar amb compte amb les pedres soltes, especialment si es va amb grup.

En una part de la ruta costa amunt, hi ha un antic mur de pedra. El mur es va aixecar per evitar que el ramat es dirigís a les zones escarpades de les muntanyes.

Quan queden uns 100 metres de desnivell fins a la cima, s’arriba a un petit altiplà amb una fita i unes roques punxegudes. Una de les pedres es diu Kona Per (Esposa de Per). Hi ha una història sobre un solter de Viðareiði que fou objecte de burles per no tenir esposa, i els homes que es burlaven d’ell proclamaren que la roca era la seva esposa.

Els túmuls condueixen a l’escarpat penya-segat Enniberg. A vegades es diu entre els feroesos que Enniberg, amb els seus 754 metres, és el promontori més alt d’Europa (de fet, del món) enfront al mar obert. No se sap amb certesa si això és cert, però de totes maneres és fabulosament bonic i empinat.

No has de seguir les fites. En el seu lloc, continua escalant en la mateixa línia que abans. En alguns llocs hi ha petits túmuls, però després d’uns minuts veuràs un túmul amb una vara que marca “Torratindur”, que està en la cima de Villingardalsfjall. Ja hi has arribat.

La vista des de dalt és espectacular. A més de Malinsfjall, es veu més al sud que en qualsevol de les altres boniques muntanyes de Viðoy. A l’oest tens l’orgullosa Kunoyarnakkur, la més septentrional de les sis muntanyes de Kunoy que supera els 800 metres d’alçada. Kunoyarnakkur és un destí popular pels aventurers, però es recomana no fer el viatge sense un guia local.

Al baixar pel mateix camí, has d’anar amb compte ja que la superfície rocosa és relliscosa.

Un cop retornats a Viðareiðdi, anirem a donar un tomb pel poble.

Els penya-segats d’aus al nord i l’exhuberant praderia verda en la vall, varen jugar el seu paper en la creació de Viðareiði com la capital històrica del Nord de les Illes.

El poble fou mencionat per primer cop als voltants de 1350-1400. Però està clar que hi ha hagut assentaments aquí per molt més temps enrere. Fins al 1934, totes les illes del Nord eren una parròquia i la seva seu estava a Viðareiði. La tercera muntanya més alta de les Illes Fèroe, Villingardalsfjall (844m), domina el poble fins al nord, i al sud Malinsfjall (751m) s’eleva cap al cel. En el 2017, es va plantar una arbreda commemorativa per homenatjar als que caigueren pels penya-segats, els que es perderen en el mar, i altres que varen perdre la vida en la dura naturalesa feroesa.

Un dels llocs a destacar és la seva església. L’església actual fou consagrada en el 1892, però hi ha hagut esglésies anteriors en la mateixa ubicació. L’església està feta de pedres. Cada home carregava 24 pedres a l’any durant dos anys. En el mur nord de l’església hi penja un plat d’altar, un dels tresors més antics de l’església en les Illes Fèroe. La Royal Navy britànica va donar una església de plata a la gent del poble en reconeixement a la ajuda dels seus habitants en el rescat de la tripulació del bergantí naufragat Marwood, en el 1847. Si voleu entrar a veure-la per dins, us heu de posar en contacte amb “Visit Nordoy”.

Un cop explorat el petit poblet, agafarem el cotxe per anar a una altra de les illes del Nord, Kunoy. El seu nom significa “illa de les dones” i es contraposa al nom de l’illa veïna de Kalsoy, la qual significa “illa dels homes”. Anirem fins al poble del mateix nom, Kunoy. Hi ha uns 25,5km (uns 27 minuts) de carretera per gaudir dels paisatges de les illes del Nord.

Un cop arribem i aparquem el cotxe en el nucli principal d’edificacions, farem una passejada d’aproximació per veure la totalitat del poble i els seus entorns immediats. La passejada dura aproximadament una mitja hora i és una excel·lent forma d’experimentar el poble i gaudir de la bonica vista sobre el fiord i la illa de Kalsoy. La passejada et porta a l’església, als diferents barris del poble i a través de la plantació d’arbres (sí, hi ha una altra plantació d’arbres a part de Klaksvík). La passejada és la nº14 de les atraccions del plànol del poble.

El poble és conegut per estar ben protegit en tot tipus de clima, i per la plantació que decora el paisatge obert.

Kunoy fou mencionat per primera vegada en el 1350-1400, però s’estima que els orígens del poble encara fossin més antics. Té una Central Elèctrica inaugurada en el 1952, i el poble fou un dels primers en les Illes Fèroe per disposar d’energia elèctrica. El túnel que travessa l’illa es va obrir en el 1987, ja que durant molts anys enrere, el ferry navegava entre Kalsoy, Kunoy i Klaksvik. Un cop obert el túnel, d’un dia per l’altre, el poble ja no era un poble en una illa perifèrica, sinó que estava connectat amb la regió central de les illes del Nord.

El Kunoy Park, el bosc més famós de les illes Fèroe, segons diuen. El nom en feroès és “Viðarlundin” (la Plantació). Els arbres foren plantats en el 1905 i és una fita per el poble. La plantació ha sofert devastadores tempestes, però segueix essent un adorn per el paisatge. La zona sota la plantació és molt rica i fèrtil.

Vistes del poble de Kunoy cap al seu fiord i la illa de Kalsoy

Un cop hem explorat el poble de Kunoy, serà l’hora de tornar cap a Klaksvík i donar la jornada per finalitzada.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (55,90km i 1h):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m43!1m12!1m3!1d4962.947388268785!2d-6.5816082792765345!3d62.22910716219898!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m28!3e0!4m5!1s0x48bc3f1a5ab4b589%3A0xc2f04655c5f6c057!2zS2xha3N2w61r!3m2!1d62.2271922!2d-6.5779064!4m5!1s0x48bc6b37c38def59%3A0x820125da23c50116!2zVmnDsGFyZWnDsGk!3m2!1d62.360321899999995!2d-6.5349878!4m4!1s0x48bc6b33c2282fc5%3A0x6774dcdfa80e836a!3m2!1d62.3597525!2d-6.5439473!4m4!1s0x48bc15f836c93193%3A0xf304ab886f148c50!3m2!1d62.292949199999995!2d-6.6712136!4m4!1s0x48bc3f9ec417dfa5%3A0xa605132d2141ccb4!3m2!1d62.2276032!2d-6.5839745999999995!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645195240589!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
ILLES FÈROE

3. KALSOY: FERRY KLAKSVÍK-SYÐRADALUR + RUTA AL FAR DE KALLUR + MIKLADALUR + FERRY SYÐRADALUR-KLAKSVÍK

Ja que som a la capital de les Illes Fèroe del Nord, avui en recorrerem una, la més occidental. Es tracta de l’illa de Kalsoy (que ahir la varem veure tant bé amb el trekking que vàrem fer), en la qual no s’hi arriba en carretera, sino amb ferry, i anirem fins al seu extrem nord per fer una altra caminada panoràmica, la Ruta al Far de Kallur. Posteriorment visitarem els pobles de Trøllanes i Mikladalur, on en aquest últim s’hi troba una estàtua metàl·lica amb una gran llegenda al darrere. I per finalitzar el dia, tornarem amb ferry fins a Klaksvík. Així doncs, comencem.

Avui anem a passar el dia a l’illa de Kalsoy, i hem de tenir en compte els horaris del ferry que hi porta, ja que el bitllet ja l’haurem reservat amb la màxima antelació possible. Si no és el cas, haurem de mirar de ser-hi bastant més d’hora de la sortida per trobar lloc, ja que el ferry que anirem és bastant petit.

Es tracta de la línia 56, de Klaksvík a Siðradalur, en un trajecte de 20 minuts, i amb un nombre total de places de 12 (!). En la web diu que no es pot reservar plaça amb anterioritat, o sigui que ens haurem de presentar una bona estona abans. Els horaris son els següents:

Ens presentarem a la terminal de ferri de Klaksvik, ubicada al vial Stangavegur, a la part nord del port, a prop del centre. Si ja tenim el bitllet, arribarem com a mínim 15 minuts abans, que és el mínim que et recomanen per anar amb ferry. Com veiem en els horaris, de dilluns a divendres hi ha una correcta freqüència de Ferrys, però dissabte i diumenge minva molt. També veiem que els dies que hi ha més freqüència son dilluns, dimecres i divendres. Mirarem d’agafar el ferry de les 8:00h del matí. El preu del ferry és de 160DKK pel cotxe i el conductor, i 40DKK per cada persona extra, fent un total de 280DKK (és a dir, uns 36,40€).

El paisatge que discorre entre klaksvík i Syðradalur és realment preciós, sobretot si el dia és clar i es pot gaudir de la perspectiva de les diferents muntanyes de les illes circumdants.

Un cop hem arribat a Syðradalur, recorrerem la única carretera que té l’illa en direcció nord. Farem uns 16,60km (uns 20 minuts en cotxe) per arribar a Trøllanes que és el poble on comença la nostra caminada. La conducció per la carretera serà anant amb molt de compte, ja que la mateixa no té línia divisòria producte de la seva estretor.

Un cop arribem a Trøllanes, mirarem d’aparcar el cotxe a algun espai habilitat per això, o sinó, mirarem de deixar-lo en algun lloc que no obstrueixi el pas de ningú ni de cap propietat privada. Per iniciar la caminada ens dirigirem al nord-oest del poble i mirarem d’enllaçar amb els camins que duen al Far. Hem de dir que aquesta caminada és un dels imprescindibles a fer a les illes Fèroe, per tant, a l’estiu, segur que ens hi trobem a més gent.

El diminut i privilegiat poble de Trøllanes és l’inici del sender que ens conduirà fins al far. No resulta difícil de trobar-hi el camí, ja que molts senderistes el realitzen. És important seguir el camí marcat (en moltes ocasions per les petjades que deixen altres excursionistes) i deixar-se portar per les impressionants vistes que emmarquen el camí. En moltes ocasions la caiguda en vertical fins a l’oceà és de varis centenars de metres. Aquest factor, junt amb el fet de saber que estàs en un lloc remot, fa que la sensació d’estar en un lloc únic es multipliqui.

La ruta d’anada dura 1 hora aproximadament. A l’arribar a les proximitats del Kallur Lighthouse, el verd dels penya-segats es fon amb la boira espessa que s’acumula en la cima de la muntanya que es troba en un dels extrems de l’illa. El sender vertiginós en el que es troba ubicat el far de Kallur acaba en l’enorme i gegantina paret vertical d’aquesta muntanya, tallada quasi a la perfecció per la naturalesa i que bloqueja els núvols que arriben del nord. Aquests núvols, que moltes vegades es confonen amb boira, voletegen per sobre el far, otorgant-li una àurea de misteri i soledat fascinants.

En aquest paratge inhòspit, el petit far de Kallur s’alça com un autèntic gegant en la fi del món. Lo més impressionant és creuar un estret congost que condueix a un petit monticle en el que les vistes del far son impressionants. Des del braç del congost, al que s’accedeix fent exercicis d’equilibrisme lluitant contra el vent i l’abisme que s’obre a cada costat, es pot gaudir d’una panoràmica incomparable. La vista del far de Kallur deixa sense esma. Al sud està el penya-segat de la muntanya Borgarin de 537m d’alçada- A l’oest es veu l’illa d’Eysturoy i a l’est es veu el cantó nord de les illes de Kunoy i Viðoy.

El camí de retorn a Trøllanes és el mateix que el d’anada, però amb un parell de sorpreses que reconforten al final del camí.

En el petit poble de Trøllanes és famós en totes les Illes Fèroe per les llegendes de trolls que allí habiten. Segons expliquen les històries populars, la petita vall on s’ubica Trøllanes era la llar de nombrosos trolls, que varen evitar aquestes terres fins que una dona, Giðja els va foragitar en nom de la religió cristiana.

Més enllà de curiositats i llegendes, Trøllanes és famós per la seva antiga forja (la qual segueix en actiu i es poden comprar artilugis de metall fets a mà per els locals), i per el kiosk de la fi del món. Aquest petit local és un simple contenidor reaprofitat com a botiga en la que es poden comprar records de la illa de Kalsoy. També és el lloc ideal per a reprendre forces després de l’excursió i meravellar-se per última vegada d’aquest lloc remot i increïble.

El far de Kallur és un dels llocs més singulars de tot l’Atlàntic Nord. La seva ubicació privilegiada, rodejat de penya-segats de cents de metres d’alçada, el converteixen en un lloc icònic en les Illes Fèroe. Però com tot lloc privilegiat, es troba amagat darrera diversos obstacles que s’han de superar amb determinació. La recompensa final val la pena: trobar-se a la vora de l’abisme i amb unes vistes úniques de la muntanya de Borgarin, de la illa d’Eysturoy, i de les illes Kunoy i Viðoy.

Finalitzat el trekking i l’exploració del poble de Trøllanes, ens dirigirem per la carretera cap al sud, fent uns 6km, fins al poble de Mikladalur.

En el poble de Mikladalur, en la mateixa illa de Kalsoy, hi ha una estàtua dedicada a la Kópakonan. Es tracta d’una “selkie”, criatures mitològiques del nord d’Europa que son foques en el mar, però al sortir es “treuen” la seva pell per transformar-se en dones. Tenen la seva versió feroesa: la Kópakonan, que literalment significa dona foca.

L’estàtua està ubicada aquí perquè és on es troba una llegenda que la té com a protagonista. Aquí, resumint molt, fou on un granger, enamorat, li va robar a una Kópakonan la seva pell. Els dos es varen casar i tenir fills, però el granger tenia que mantenir tancada amb clau la pell de foca de la seva esposa. Un dia, es va oblidar de la clau i la selkie va retornar al mar com a foca i es va casar amb un elefant marí, amb el que va tenir més fills. Quan el granger i els seus companys varen matar a l’elefant marí i a les seves cries, en una de les seves caceres habituals, va caure sobre ells i tota la illa de Kalsoy la maldició de la selkie. Encara avui hi ha homes que moren en el mar i en les muntanyes de l’illa a causa de la maldició, segons la llegenda.

Llegendes a part, la “selkie” es troba en un lloc preciós, amb les illes del nord de fons. I per lo vist, en els dies de forta tempesta, quan està rodejada d’onades, la seva imatge és realment esglaiadora.

Una visita al petit poblet de Mikladalur farà que la jornada d’avui tingui aquest final (sense contar amb el posterior viatge del ferry des de Syðradalur.

Mapa del poble de Mikladalur

Contes fascinants, naturalesa encantadora, l’estàtua de la dona foca, el molí-casa i la ferreria a Norðnástova. Aquestes son algunes de les coses que pots experimentar a Mikladalur.

La gent ha viscut a Mikladalur des del començament de l’Edat Mitjana. En el 1949 es va iniciar la construcció d’un moll de desembarcament, i la connexió per carretera es va establir en el 1981. Aquesta connexió fou un canvi significatiu per la gent de Mikladalur. Abans d’això, tenien que baixar a terra en el desembarcador i caminar per l’esquerda empinada i estreta. La vall, amb el seu impressionant tamany, sempre ha atret a viatgers i en els últims anys l’estàtua de la Dona Foca només s’ha afegit a l’atracció.

Un cop visitat Mikladalur, anirem a buscar el ferry de tornada a Klaksvík, el qual surt de Syðradalur, i així finalitzarà la nostra jornada en el dia d’avui.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (36,00km i 43min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m36!1m12!1m3!1d79203.90523771817!2d-6.791978388221023!3d62.30630755539377!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m21!3e0!4m4!1s0x48bc3faa9440deb3%3A0xe15ff722cba3dec5!3m2!1d62.246482699999994!2d-6.6652213!4m4!1s0x48bc1720ab5c3ac1%3A0x9f7e99e5ac19a990!3m2!1d62.361420499999994!2d-6.7868591!4m4!1s0x48bc16f84e2527e7%3A0xa093f131095f023b!3m2!1d62.3356412!2d-6.7629154!4m4!1s0x48bc3e7dd25fd869%3A0xfb43981e320228d0!3m2!1d62.246412!2d-6.6646655!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645194615878!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
ILLES FÈROE

2. BORÐOY: TREKKING A KLAKKUR + KLAKSVÍK

Ens llevem al primer dia sencer a les Illes Fèroe, i som a la capital de les Illes del Nord, Klaksvík, ubicada a l’illa de Borðoy. La intenció del dia d’avui és fer una caminada al matí on poguem posar de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns, i per la tarda, visitar la ciutat de Klaksvík. Farem una part de la ruta nº3 de les rutes i caminades senyalitzades del catàleg de les illes Fèroe. Es tracta d’una ruta que ens portarà a un mirador, Klakkur, on experimentarem una magnífica vista de les boniques illes del nord.

Primer de tot, agafarem el cotxe per anar fins al punt d’inici de la ruta, que en el nostre cas no serà el centre del poble (ruta del catàleg), sinó ja a mitja muntanya (emplaçament de Hálsur), en un espai on hi arriba el cotxe i es pot aparcar. Hem adaptat la ruta del catàleg per fer-la més panoràmica. Hem reduït considerablement la durada de la mateixa.

Aparcament a Hálsur, sobre Klaksvík

Un cop aparcats a Hálsur, començarem la caminada cap a Klakkur que ens ocuparà uns 45 minuts com a molt. La caminada té una longitud d’uns 4-5km (anar i tornar) i pujarem un desnivell fins arribar a la cota de Klakkur, els 413m sobre el nivell del mar (calculem que farem una mica més de 100 metres de desnivell en l’anada).

Vistes de Klaksvík des de Hálsur

La caminada passa en la seva major part per camins de gespa, i en tot moment es tenen de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns.

Ves amb compte quan arribis a la cima de Klakkur, ja que la pujada final és una mica empinada. La vista des de dalt és excel·lent. A l’oest, Leirvík, Gøtunes i Mjóvanes. Mirant més al sud es veu Nólsoy si la visibilitat és bona. La illa de Kalsoy jau al nord com una llarga serp en el mar.

Vista de Kalsoy amb la seva llargada

També, al nord, observem la illa de Kunoy, la qual és la més alta del país (existeixen sis muntanyes de més de 800 metres). Cap a l’est es veu Haraldsund i Klaksvik, els quals s’extenen a sota.

Muntanyes de pedres (fets pels turistes) marquen el pic de Klakkur

Quan baixes de Klakkur, veus  Halgafelli enfront a tu i llavors Háfjall. A l’altre cantó de Klaksvík, veus Myrkjanoyrafjall i Kjølin (se l’anomena la “quilla”), anomenada així perquè s’assembla a la “quilla” de un vaixell volcat. La ruta finalitza en el mateix aparcament d’on ha començat.

Finalitzant la ruta

Adjuntem el mapa de la ruta, tot i que la sortida l’hem realitzat des del punt 2 (Hálsoy):

Un cop recuperats de l’esforç de la caminada, i havent dinat de pícnic, anirem a visitar el poble de Klaksvík, el qual té uns 5.000 habitants. En funció d’on tinguem l’allotjament hi ha la possibilitat d’aparcar-hi el cotxe i agafar el bus local. La línia 1, que opera cada dia, és la més eficaç, perquè recull la pràctica totalitat de l’espai edificat:

En el cas que tinguem un allotjament força cèntric, el bus no farà falta perquè les atraccions a visitar estan a prop del centre, també.

Plànol de Klaksvík

Klaksvík és coneguda com la capital pesquera de les Illes Fèroe, però aquesta indústria és només una part de lo que Klaksvík té per oferir.

Klaksvík és la segona ciutat més gran de les Illes Fèroe i la història de la ciutat es remonta a l’era vikinga (800-1050). I fins a mitjans del segle XIX, la ciutat estava formada únicament per llogarets dispersos. Al 1856 es va crear una base per el desenvolupament comercial a Klaksvík, que es va convertir en el centre comercial i cultural de les Illes del Nord en els següents segles. L’indústria pesquera segueix activa a Klaksvík, i la ciutat alberga algunes de les majors empreses pesqueres del país- Klaksvík també ha fomentat artistes famosos, així com músics i bandes. Pots reconèixer als seus habitants per una característica pronunciació arrossegada de la lletra A, que difereix d’altres dialectes de les Illes Fèroe, i alguns inclús veuen a Klaksvík com el centre d’una Cultura de les Illes del Nord.

Començarem la visita a Klaksvík per un dels seus monuments estrella, l’església moderna consagrada el 1963 Christianskirkjan, la qual es troba al centre de la ciutat a 200m del seu port.

L’església Christianskirkjan, del 1963, és una fita arquitectònica a Klaksvík. L’església fou dissenyada amb la inspiració de la catedral de Kirkjubøur i la tradició de construcció de cases flotants feroeses. Dins de l’església pots admirar el retaule “El Gran Sopar”(1901) de Joakim Skovgaard, i en el soterrani de l’església es pot gaudir de l’obra d’art de “Jesus de Natzaret” de Edward Fuglo i Sjúrður Sólstein.

A dos-cents metres de l’església, en direcció al port, es pot visitar una de les cerveseries més famoses de les illes Fèroe, per no dir la més famosa, anomenada Føroya Bjór. L’horari d’obertura de la mateixa és de 10:00h a 17:00h. En la seva web expliquen el procés d’elaboració de les seves cerveses (Forsíða – Föroya Bjór (bjor.fo)).

Cerveseria Føroya Bjór, establerta a Klaksvík

Empresa fundada en el 1888, Føroya Bjór és una cerveseria familiar de Klaksvík. El carner és el símbol de l’empresa que ha desenvolupat la tradició feroesa de refrescs i cervesa durant els últims 129 anys. En la nova botiga, pots aconseguir molta informació sobre la història de la cerveseria i el treball actual, així com destil·lar whisky. Durant l’estiu, regularment s’organitzen visites a la cerveseria. T’has de posar en contacte amb la botiga o amb l’oficina de turisme per obtenir més informació.

Un cop visitada la cerveseria, ens acostarem a l’únic museu que hi ha a Klaksvík, el Norðoya Fornminnissavn, el qual està a 800m de l’església en direcció al port. Es tracta del “Museu de les illes del Nord” com així diu el seu nom, i està ubicat en l’antiga botiga del Monopoli Comercial Reial Danès des de 1838. En el museu hi trobaràs eines de treball, una vella farmàcia, històries i interessants objectes del passat. El Monopoli Comercial Reial Danès fou abolit en el 1856, però la casa roman quasi sense alterar. Les parets traspuen història, tanta que es diu que la vella botiga està encantada.

La vella farmàcia i eines d’altres temps en el museu

Després de donar una volta pel seu important port pesquer de la ciutat, ens mirarem d’acostar a l’anomenat “Klaksvik Park”, el qual és un parc públic on s’hi troba un dels pocs boscos de les illes Fèroe. Es troba a uns 1300m de l’església i s’hi pot anar amb bus urbà, o a peu, fent una agradable passejada i coneixent més la ciutat.

El nom del parc és “Viðarlundin Uti i Grøv”, i és un fèrtil oasis amb vistes a la badia de Borðoyavík. Els arbres foren plantats en la dècada de 1980 i proporcionen resguardar-se del vent i dotar al lloc d’una atmosfera que és molt diferent de l’accidentat paisatge feroès. Addicionalment, hi ha restes interessants encara no excavades que es consideren de la època vikinga.

Aquí segurament t’entraran ganes de quedar-t’hi una bona estona. També dependrà del temps que disposis. Pràcticament aquí donem la jornada per finalitzada en el dia d’avui, havent realitzat una caminada panoràmica i la visita a la ciutat de Klaksvík.

Adjuntem en un mapa de google maps, les atraccions visitades en el dia d’avui:

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1aZAV43oBi9fENv848QjcHThoHlq4hp2u&usp=sharing
Categories
ILLES FÈROE

1.    VIATGE: VOL BARCELONA – ILLES FÈROE

La forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canaria son solament a l’hivern, de desembre a març).

Nosaltres tenim previst contractar els vols directes amb Atlantic Airways, i durant el més d’Agost opera des de Barcelona amb dimarts. Per tant, marxarem un dimarts cap a les illes Fèroe i tornarem en dimarts cap a Catalunya.

El vol d’anada és a les 14:20h a l’Aeroport del Prat (BCN) i arribada a les 17:10h a Vágar (FAE). Com veieu la durada del vol és d’unes 3 hores.

El cost aproximat del vol anar i tornar per tots quatre en classe “low” (baixa), és de 15.176DKK (son uns 1.972,88€, és a dir, uns 2.000€ per anar i tornar a les Illes Fèroe).

Un cop arribem a l’aeroport de Vágar (ubicat al centre de la illa del mateix nom), anirem a buscar el cotxe de lloguer el qual haurem reservat prèviament. En l’aeroport de Vágar hi ha vàries empreses de lloguer de cotxes presents. La central de lloguer de cotxes es troba aproximadament a 100m a la nostra esquerra al sortir de l’edifici de la terminal.

Tal com hem dit en l’article corresponent, llogarem el cotxe a través del link de “Rentalcars”, el qual sempre ens ha funcionat de meravella.

Fent una simulació, preveurem el lloguer d’un cotxe compacte per 4 persones tipus “Toyota Yaris”. El lloguer ens costa un total de 1.365,54€ pels 14 dies (de dimarts a dimarts). El preu inclou kilometratge gratis, exenció de danys per col·lisió, protecció contra robatoris, el 25% de l’IVA i la tarifa d’aeroport.

Doncs ha arribat l’hora de pujar al vehicle i fer la corresponent ruta fins al nostre primer allotjament, en el qual hi estarem 1 setmana.

Abans, però, no estarà de més que passem per l’oficina d’informació i turisme de l’aeroport, per tal d’informar-nos de la viabilitat del nostre viatge i de si hi ha alguna qüestió que ens pugui afectar, com talls en carreteres, previsió del temps, disponibilitat d’un bon mapa de carreteres, etc…

La ruta que farem per arribar a l’allotjament de Klaksvik serà espectacular, essent un total de 76,70km (previsió de 1 hora i 11 minuts de cotxe) per arribar-hi. Passarem per el llac més gran de les illes, creuarem tres túnels submergits a l’oceà (i una rotonda submarina), i creuarem un total de 4 illes (contant la de Vágar (ubicació aeroport) i la de Borðoy (on Klaksvík és la capital).

El primer que farem un cop arribar a Klaksvík, serà anar a buscar el nostre allotjament, que en aquest cas serà un apartament (amb disponibilitat de cuina). Un cop instal·lats, anirem a comprar menjar en un dels supermercats indicats amb anterioritat en aquest article (Bonus o Pe). Veiem que tenim un supermercat Bonus molt a prop del centre de Klaksvik, en la ubicació “Oman Eid, nº9”. Els horaris d’obertura son de les 9:00h a les 22:00h.

Un cop comprat el menjar, anirem a l’oficina de turisme de Klaksvik, la qual està ubicada al centre de la ciutat, al costat del port (700 Biskupsstodgota, 11), a 850m del supermercat Bonus. Ens aprovisionarem del plànol de la ciutat i de possibles rutes si fes falta, tot i que tenim molt clar el què volem fer.

En funció del temps que tinguem farem una cosa o una altra. La jornada d’avui, la deixarem aquí.

Adjuntem la ruta amb cotxe realitzada avui, amb la inclusió del supermercat i oficina de turisme visitats, en un plànol de google maps:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m32!1m12!1m3!1d1105.4346181029248!2d-6.583805649072976!3d62.227366615254375!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m17!3e0!4m5!1s0x48be84cd12bd47a1%3A0x38f179e44f47421f!2sTorshavn-V%C3%A1ga%20Floghavn!3m2!1d62.0675971!2d-7.279001999999999!4m4!1s0x48bc3f22c04fc8c9%3A0xe9ba653180b5f54e!3m2!1d62.222831!2d-6.574018799999999!4m4!1s0x48bc3f9ec417dfa5%3A0xa605132d2141ccb4!3m2!1d62.2276032!2d-6.5839745999999995!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645112997714!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
ILLES FÈROE

Viatge a les Illes Fèroe en 15 dies i Guia de Viatge

Fa molt de temps que tenia ganes de fer un viatge com aquest. L’orígen de tot va ésser observar unes fotografies a l’instagram, unes fotos que et deixaven bocabadat i amb ganes de més…

Penyasegats i Far de Kallur, a la illa de Kalsoy
Penyasegats i llac de Sørvágsvatn, per sobre de l’oceà, a la illa de Vágar
Far i penya-segats de la Illa de Mykineshólmur

Ens podríem tirar hores i hores visualitzant fotos com aquestes o molt semblants. Per tant, l’objectiu va ésser explorar a on estaven i si hi havia possibilitat de planificar un viatge.

En aquest article he intentat incloure, a més del desglòs del viatge, tota la informació pràctica que puguis necessitar. És a dir, la meva intenció és presentar-vos una guia el més completa possible, amb els principals consells per a viatjar a les Illes Fèroe. Sí, ho heu endevinat, les fotos son de les illes Fèroe.

L’objectiu de l’article és incloure tot el què es pugui buscar per viatjar a les illes. Per tant, col·locarem un índex perquè sigui més fàcil trobar el què busquis:

  1. Introducció
  2. Com arribar-hi
  3. Viatjar amb nens
  4. Moure’s per les Illes
  5. El clima de les Illes
  6. Allotjament a les Illes
  7. Menjar a les Illes
  8. Preus i assegurances
  9. Altra informació pràctica
  10. Desglòs del viatge a les Illes Fèroe: Turisme i activitats
  1. INTRODUCCIÓ

Les Illes Fèroe son unes illes que es troben al mig de l’Atlàntic Nord, a la mateixa distància d’Islàndia que de Noruega, i més a prop de Gran Bretanya.

Pertanyen a Europa, i des de 1948 son un país autònom autogovernat dins del Regne de Dinamarca. Alguna cosa semblant amb lo què passa amb Groenlandia. Això significa que depenen de Dinamarca però tenen la seva autonomia en tots els assumptes d’estat, exceptuant defensa, relacions exteriors i sistema legal.

De fet, tenen el seu propi parlament (el qual sembla que és el parlament més antic d’Europa i un dels més antics del món que encara està en actiu), el seu propi idioma, la seva pròpia bandera i la seva pròpia moneda. També s’ha de dir que porten anys tractant d’aprovar la seva pròpia constitució, però els partits encara no han estat capaços de redactar-la. De fet, el referèndum d’aprovació estava previst per el 2018… i encara no se’n sap res d’ell.

En les Illes, no es veu ni una bandera de Dinamarca, ja que s’exhibeix amb orgull la bandera de les Illes Fèroe, la qual és una creu roja amb franges de color blau sobre fons blanc. Té una història relativament recent ja que va néixer en el 1919.

En quan a la població, hi ha un xic menys de 50.000 habitants en tot el país, i uns quasi 20.000 viuen a l’àrea metropolitana de la capital de les Illes: Tórshavn. Com a curiositat destaquem que en la capital s’hi troben els tres únics semàfors de les illes. La segona ciutat, Klaksvík, té uns 5.000 habitants.

Com a dada a tenir en compte s’ha de dir que hi ha més ovelles (unes 80.000) que habitants. Per alguna cosa el nom del país (Føroyar) significa “illa dels xais”.

La major part de la població es dedica a la pesca i gran part de l’exportació del país consisteix justament en el peix. Segur que has menjat bacallà o salmó feroès sense saber-ho. La vuitena companyia de salmonicultura més gran del món és d’aquí. Per pràcticament tots els fiords del país, veuràs unes estranyes estructures circulars. Ara ja sabràs què son.

2. COM ARRIBAR-HI

Malgrat dependre de Dinamarca, l’arxipèl·lag de les Illes Fèroe no és membre de la Unió Europea i no es troba en l’espai Schengen. Encara que no formi part de la UE, els ciutadans de la Unió Europea (inclosos els espanyols) i altres països que formen part de l’espai Schengen, no necessiten passaport per visitar les illes, serà suficient amb el DNI, amb la condició que siguin ciutadans d’aquests països (no solament residents). Per ciutadans de països externs a l’espai Schengen és necessari, doncs, el passaport.

La millor manera d’arribar a les Illes Fèroe és amb avió. L’aeroport internacional de les Illes Fèroe és l’aeroport de Vágar (codi IATA: FAE), i en feroès: Vága Floghavn.

L’aerolínia Atlantic Airways uneix l’arxipèl·lag amb Reikiavik; Bergen; Edinburgh i Londres; Aalborg, Bilklund i Copenhague; París; Barcelona, Palma de Mallorca i Gran Canària. Des d’aquí surten, també, helicòpters que connecten l’interior del país (Atlantic Helicopters ofereix connexions entre les seves illes).

Per tant, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canaria son solament a l’hivern, de desembre a març).

Per poder veure preus dels vols de la península ibèrica a les Illes Fèroe, et deixem aquest link d’Skyscanner: Vuelos baratos a Islas Feroe desde 117 € | Skyscanner

L’altra manera d’arribar a les Illes des del continent, és amb vaixell. La naviera Smyril Lines connecta el port de Tórshavn i el de Hrthals (nord de Dinamarca). La travessa dura unes 30 hores i et permet viatjar amb el teu cotxe (al voltant dels 350 euros per trajecte dos persones i un vehicle).

3. VIATJAR AMB NENS

Viatjar amb nens a les Illes Fèroe és molt fàcil. Perquè els feroesos son uns amants dels nens i, en molts casos, tenen famílies nombroses: és molt fàcil de trobar-se amb pares joves que ja tenen quatre o cinc fills.

Les cadires de passeig sempre tenen prioritat. Hi ha sales de lactància i canviadors en tots els llocs públics. Estan molt més preparats que nosaltres.

4. MOURE’S PER LES ILLES

L’arxipèl·lag de les Illes Fèroe inclou unes 18 illes, uns 1.400km² de superfície i 1.110km de línia costanera. No hi ha cap punt en les Illes Fèroe que estigui a més de 5km del mar. Les illes estan connectades a través d’una infraestructura excel·lent per una xarxa de carreteres, ponts, Ferrys i helicòpters. Actualment la xarxa pública de carreteres ja conta amb uns quants túnels submergits per sota l’oceà, i hi ha una planificació per anar-ne construïnt més.

Hi ha tres grups d’illes. Les illes majors i les més centrals, on probablement passis la major part del temps:

  • Vágar: On està l’aeroport i on també s’inclou l’illa de Mykines
  • Streymoy: On es troba la capital, Tórshavn, i que està rodejada per altres tres illes menors
  • Eysturoy: Unida per carretera a Streymoy per un nou túnel submergit

Les sis illes del nord (la regió es diu Norðoyar), entre elles Borðoy, on es troba Klaksvík. I les illes del sud: Sandoy, Suðuroy i altres tres menors.

A les illes del sud, ara per ara, s’hi ha d’anar amb ferry. Però les tres illes majors i les principals illes del nord estan connectades per ponts i túnels. Tingues en compte que les distàncies son petites: de l’aeroport de Vágar al punt més septentrional de Viðoy (la illa de més al nord) son uns 100km i una hora i mitja en cotxe aproximadament.

Viatjar en cotxe per les illes, doncs, és la millor manera de viatjar i de treure-li el màxim rendiment al temps. Així ho tenim previst en la planificació del viatge. La majoria de carreteres estan asfaltades i en bones condicions. Tot i així, hem de tenir en compte una sèrie de requisits si volem moure’ns amb cotxe per les illes:

  • En l’oficina de turisme de l’aeroport de Vágar tenen un mapa de carreteres gratuït molt bo, on també s’indiquen les carreteres panoràmiques. No cal dir que es condueix per la dreta.
  • Límits de velocitat: 80km/h fora de les zones urbanes i 50km/h en els pobles i ciutats.
  • Túnels de pagament: Els tres túnels sota l’oceà que connecten Vágar i Streymoy, Streymoy i Eysturoy, i Borðoy i Eysturoi son de pagament (DKK 100, uns 13€ d’anada i tornada). El pagament es registra directament amb la matrícula al passar i te’l cobra l’empresa de lloguer de cotxes. Hi ha la possibilitat de demanar-li a la Companyia del lloguer del cotxe que afegeixi una tarifa única a l’acord formalitzat, que permeti l’ús il·limitat de les autopistes de peatge (son unes 300DK / uns 45 euros). Alternativament, pots afegir un “xip de peatge” al teu cotxe que supervisarà l’ús de les carreteres. Pots pagar la tarifa a l’hora de retornar al cotxe.
  • Llums de posició: S’han de tenir sempre enceses.
  • Carreteres estretes: moltes carreteres i inclús alguns túnels son de dos sentits però solament tenen espai per un vehicle. Tenen escapatòries als costats: si tens l’escapatòria a la dreta, ets tú qui té de parar.
  • S’ha d’anar amb compte amb les ovelles. N’hi ha moltíssimes i estan lliures, així que poden creuar la carretera.
  • Pujar als Ferrys amb cotxe: algun, per exemple el de Kalsoy, és molt petit, així que s’ha d’anar amb compte a l’aparcar, els cotxes queden a centímetres de distància (hi ha una persona que s’encarrega de guiar als conductors).
  • Carnet internacional: no és necessari per a residents de països de la UE (inclosa Espanya) o de països nòrdics. Per la resta de turistes, sí.
  • Lloguer de cotxe: No existeixen els lloguers amb assegurança a tot risc en les Illes, probablement per el perill de les ovelles, així que s’ha d’anar molt en compte. S’han de tenir 23 anys per llogar un cotxe. A l’estiu és recomanable reservar-los abans d’anar-hi.
  • Aparcaments: A les ciutats i els pobles grans (Klaksvík, Tórshavn, Runavík i l’aeroport de Vágar) hi ha restriccions horàries per l’aparcament. Els cotxes tenen una espècie de rellotge en el parabrises en el que s’ha d’indicar l’hora en la qual aparques.

Per contractar i veure els preus dels cotxes de lloguer, ho pots fer a través d’aquest link de “Rentalcars”: Alquiler de coches baratos en Islas Feroe – Rentalcars.com

Com hem comentat, nosaltres ens mourem amb el cotxe prioritàriament (en el cas que sigui possible). Sempre hi hauran les excepcions, com anar a l’illa de Mykines, en la qual tenim previst d’anar-hi amb helicòpter i tornar amb ferry, o com la visita a les illes del sud, la qual obligatòriament ens portarà transportar el cotxe en el ferry.

També cal dir, que el transport públic de les illes és molt eficient. Alguns Ferrys son molt econòmics perquè tenen subvencions de l’estat. I també hi ha una Travel Card que inclou tots els transports en autobús i vaixell (menys el de Mykines). La de 4 dies, per exemple, costa 500DKK (uns 70€).

Et deixo la informació i horaris de la pàgina web de “Stranfaraskip”, l’empresa de transport públic de les illes: Home/Faroese Public Transport Company (ssl.fo)

L’helicòpter és molt econòmic: anar a Mykines des de Vágar, per exemple, costa uns 145DKK (uns 20€) per persona. Aquí et deixem les tarifes de la companyia Atlantic Airways: Helicopter fares – Atlantic Airways

Dins de la capital Tórshavn, i fins a Kirjubøur, els autobusos son gratuïts.

Una altra opció és moure’s en bicicleta: si no portes la teva en pots llogar una a Tórshavn. Si viatges amb bicicleta, en la web de Visit Faroe Islands hi ha unes quantes suggerències. Les trobaràs aquí: Bicycling in the Faroe Islands – Visit Faroe Islands.

5. EL CLIMA DE LES ILLES

El clima en les Illes Fèroe és marítim subàrtic. En poques paraules, si vens en busca de calor, està clar que les Illes Fèroe no estan fetes per a tu. Tenen una mitjana de 13ºC a l’estiu. Els hiverns son més suaus de lo què caldria esperar: la temperatura mitja a l’hivern és d’uns 3ºC, una de les més altes dels països nòrdics, gràcies a la corrent de l’Atlàntic Nord. I el més fotut és que pot ploure en qualsevol moment, ja que hi ha una previsió anual de 210 dies de pluja. Porta impermeable i calçat impermeable també.

Nosaltres preferim viatjar a l’estiu a les Illes Fèroe (sobretot en els mesos de Juny, Juliol i Agost), pel tema de les hores de llum (els dies son molt més llargs): el 21 de juny hi ha quasi 20 hores de llum, mentres que a l’hivern hi ha dies amb unes 5 hores de llum. També s’ha de tenir en compte que encara que viatgis en temporada alta, no et trobaràs amb aglomeracions, ja que és un país que no està massificat turísticament, encara.

A més, encara que la temperatura sigui suau, a l’hivern és més fàcil que hi hagi forts vents i és encara més difícil trobar-te amb dies assolellats (que tampoc son molt comuns a l’estiu). Això sí, tot pot canviar d’un moment a l’altre o de un lloc a un altre de l’arxipèl·lag.

Hi ha una pàgina web del temps en les Illes Fèroe en la que també es pot veure les webcams de diferents punts de l’illa i la condició de les carreteres, i fins i tot baixar-te una app, aquí t’adjunto el seu link: Landsverk. D’aquesta forma pots decidir també on aniràs cada dia.

Altres bones raons per a viatjar a les Illes Fèroe a l’estiu son la presència d’aus (inclosos els “frarets” o “pufins”), i els esdeveniments i festivitats de les illes que hi ha en aquesta temporada.

Si viatges a l’hivern els preus son més baixos i pots trobar-te amb l’aurora boreal o amb paisatges de somni com la cascada de Gásadalur rodejada de neu (encara que és algo una mica estrany perquè no sol nevar a les illes), o el mar en tempesta, per exemple al voltant de l’estàtua de la “selkie” de l’illa de Kalsoy, o en la cascada de Bøsdalafossur.

Una altra cosa a tenir en compte és que a l’hivern hi ha molta menys connexió en els transports, per exemple, la companyia Atlantic Airways no vola a la península ibèrica (sí ho fa a Gran Canària).

6. ALLOTJAMENT A LES ILLES

Malgrat ésser un país petit, hi ha allotjament de tot tipus a les Illes Fèroe. Hotels de fins a quatre estrelles (aquí pots veure els preus: Booking.com : Hotels a Tórshavn . Reserva ara el teu hotel!), 3 “hostels” (2 a Tórshavn i 1 a Vágar), 21 càmpings (et deixo la llista: yvirlityvirkampingoekioghentleikar002.pdf (visitfaroeislands.com)), i moltes cases i habitacions en lloguer de vacances.

En el nostre cas, preveurem allotjar-nos una setmana en un lloc i la segona setmana en un altre lloc, per tenir les zones més acotades i perquè des de qualsevol punt fins al nostre allotjament no hi hagi més de 1 hora en transport.

Per la primera setmana, aconsellem allotjar-nos a la zona de les illes del nord, per exemple, a la ciutat de Klaksvík, que ens servirà com a centre d’operacions. Aconsellem llogar una casa o un apartament en les webs específiques de “booking” i/o “airbnb”.

Per la segona setmana, aconsellem allotjar-nos a la illa de Vágar o a la mateixa capital Tórshavn, i amb el mateix tipus d’allotjament que durant la primera setmana. Hem triat aquesta disposició pel tema de tenir l’aeroport més a prop el dia que haguem de marxar.

Si fem una simulació per saber on estan els preus de mercat, tenim els següents resultats:

  • Primera setmana amb allotjament a Klaksvík: Per la plataforma “Booking”, la millor oferta és un apartament a 8km del centre, amb un cost de 1.174€ per set nits (cost per nit de 167,72€). Per la plataforma “AirBnb”, la millor oferta és un apartament al port de Klaksvík amb un cost de 1.015€ per set nits (cost per nit de 149€).
  • Segona setmana amb allotjament a Vágar o Tórshavn: Farem la simulació a Tórshavn que hi ha més oferta. Per la plataforma “Booking”, la millor oferta és un apartament al mateix centre de la ciutat, amb un cost de 1.151€ per set nits (cost per nit de 164,43€). Per la plataforma “AirBnb”, la millor oferta és un apartament al centre de la ciutat amb un cost de 1.170€ per set nits (cost per nit de 168€).

Totes les ofertes son amb tot inclòs (aparcament, cuina, banys, rentadora, i sobretot, condicions de cancel·lació gratuïta.

El total del cost de les dues setmanes és de 2.325€ per la plataforma “Booking” i de 2.185€ per la plataforma “AirBnb”. Perquè ens fem una idea dels preus, i hem seleccionat sempre el més econòmic dins les condicions indicades abans.

En funció de com contractem els vols d’avió, serà més o menys eficients aquests requisits. En el cas que el vol de tornada fos molt d’hora, hi hauria la possibilitat de buscar l’allotjament el més a prop possible de l’aeroport de Vágar.

Per altra banda, acampar està permès únicament a les zones reservades per fer-ho. No hi ha acampada lliure.

7. MENJAR A LES ILLES

La nostra intenció és fer-nos els àpats en la cuina del nostre allotjament, ja que menjar fora és difícil, per una banda hi ha molt pocs llocs i per l’altra son bastant cars. Veureu que els preus a les Illes Fèroe son una mica desorbitats en relació al nostre país.

Realitzant una previsió, compta que un àpat en un restaurant normal de gamma mitja per a dues persones i tres plats, s’enfili per sobre dels 100€ (concretament uns 105€ previstos).

Tampoc preveiem amb poder prendre cafè en alguna cafeteria com a norma, ja que n’hi ha poquíssimes. És millor portar un termo en el cotxe.

Ara, si algun dia ens ho podem permetre (anar de restaurant), s’ha de dir que les cuines nòrdiques estan de moda i la feroesa no es queda enrere. Tenen inclús un restaurant, el “Koks” amb una estrella Michelin, i el diari “The Guardian” l’ha definit com “la nova frontera de la cuina nòrdica”.

La majoria de restaurants feroesos son especialistes en els plats de xai i de tot tipus de peix, sobre tot bacallà. Un plat que s’ha de provar és el de xai fermentat i el peix sec. I també, la cuina de fusió amb la d’altres països, inclús amb l’espanyola, està molt de moda.

Una curiositat: només hi ha dos locals de fast-food internacionals en les Illes Fèroe: un Sunset Boulevard i un Burger King. No hi ha McDonald’s!!! Encara que hi ha unes quantes pizzeries.

L’aigua de l’aixeta és una de les millors del món. En els restaurants te la serviran i en l’hotel i en qualsevol bany pots beure-la sense problemes. L’alcohol és molt car i tot és importat. Això si, tenen també la seva cervesa, la Føroya Bjór.

La nostra intenció, tal com dèiem, era anar de supermercats.  Per nosaltres, els millors supermercats de les Illes Fèroe son el “Bonus”, i el “Pe”. Ambdós son bones opcions per comprar menjar a un preu relativament assequible i de bona qualitat.

8. PREUS I ASSEGURANCES

Com a bon país nòrdic, l’arxipèl·lag de les Illes Fèroe és un destí car, molt car. El menjar és especialment car (com hem dit, és complicat poder menjar en un restaurant per menys de 50€ per persona, i la conta puja més en els bons restaurants). Val la pena provar-ho alguna vegada, però, per provar les especialitats locals.

Hi ha molts supermercats que, a més, estan oberts fins tard, inclús fins les 10 de la nit. El menjar dels mateixos segueix essent més car (un litre de llet, per exemple, costa uns 3€), però és més que assequible. Per això, si vas amb un pressupost limitat, és bo tenir un lloc on poder cuinar (un hostel o un apartament).

Per uns 85€ pots tenir una habitació privada amb bany compartit en un “hostel”, el qual no està gens malament per a un destí nòrdic.

Actualment, els preus de la gasolina entre el nostre país i les Illes Fèroe, son bastant similars, o un xic més cara la gasolina de les illes, però no molt més cara.

La primera rotonda submarina és ja una realitat, entre les illes de Streymoy i Eysturoy

A les Illes Fèroe no és vàlida la targeta sanitària europea (al no formar part de la Unió Europea, encara que romangui a Dinamarca). Només tenen acords d’aquest tipus amb ciutadans del Regne Unit i d’altres països nòrdics.

Considerant això i que els preus en el país son molt alts, aconsellem fer una assegurança de viatge. A més, a l’ésser Europa, és molt barata si ets resident en el continent. Amb uns 50€ per persona t’assegures estar cobert.

Un extra a tenir en compte és que inclogui cobertura Covid: despeses d’anul·lació en cas de resultar positiu, despeses d’hotel per a possibles quarantenes o tancament de frontera, proves PCR en destí i més.

9. ALTRA INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anunciem alguna informació pràctica més:

  • Moneda: La moneda oficial és la corona feroesa, encara que no és una moneda independent. És una versió local, amb el mateix valor de la corona danesa, també acceptada. Encara que els bitllets son diferents, les monedes son les mateixes que a Dinamarca.
  • Idioma: Els idiomes oficials de les Illes Fèroe son el feroès i el danès, encara que tothom parla i entén bé l’anglès, sobretot els més joves. El turisme hispanoparlant és minoritari, així que no hi ha material en espanyol i creiem que tampoc guies en espanyol a les illes. Si vols aprendre alguna cosa de feroès, hi ha una iniciativa molt simpàtica promoguda per el govern de les Illes Fèroe: com el Google Translate no tradueix al feroès (només el parlen unes 80.000 persones en tot el món), ells han creat el seu propi traductor amb voluntaris de l’illa: el Feroe Islands Translate (Faroe Islands Translate). El feroès és una llengua escandinava occidental no relacionada amb el danès sinó més bé amb l’islandès i amb alguns dialectes noruecs occidentals, de fet es va desenvolupar a partir de la llengua parlada per els noruecs que colonitzaren les illes a partir del segle IX.
  • Internet: Al no formar part de la UE, en les Illes Fèroe segueix havent-hi roaming per a europeus. Si vols utilitzar internet en el mòbil, és bona idea que et facis amb una targeta local. El millor és comprar-la en el propi aeroport, que és bastant barata. En molts espais públics, i en tots els hotels, restaurants i bars, hi ha wifi gratuït i de bona qualitat.
  • Targetes de crèdit i dèbit: S’accepten quasi en tots els llocs (menys la American Express).
  • Horaris: Els bancs obren de dilluns a divendres de 9:30h a 16h; les botigues normalment de 10h a 17:30h de dilluns a divendres i de 10h a 16h el dissabte; els grans supermercats poden obrir de 7:15h a 22h de dilluns a dissabte. Tot queda tancat el diumenge.
  • Horaris dels àpats: Molts restaurants fan horari continu de les 10h a les 23h i la cuina tanca sobre les 22h.
  • Hora: L’horari de les Fèroe és el mateix que Londres, o sigui GMT a l’hivern i GMT+1 a l’estiu (una hora menys que a Espanya).
  • Electricitat i endolls: L’estàndard feroès és de 220-230 volts AC (50 Hz). Els endolls son els de Dinamarca (tipus K), amb tres forats. Però els endolls de dues clavilles espanyols hi caben, així que no fa falta adaptador.
  • Religió: La gran majoria de la població (un 95%), és de religió cristiana protestant evangèlica o luterana, i els feroesos son bastant practicants. Així que els diumenges trobaràs molta gent a les esglésies i és per això que no hi trobaràs quasi res obert.

Per acabar, cal dir que és un país que es paga quasi per tot, fins i tot per fer una ruta de senderisme. A les Illes Fèroe quasi tot el terreny és particular i està vallat, per tant quasi segur que la teva ruta inclou el pas per una zona privada que sens dubte tindrà una bústia en la que has de ficar-hi el què et demanin: 10USD, 5USD,… No fa falta canviar molt diners (en quasi tots els llocs pots pagar amb tarja), excepte les bústies de les rutes…

Apuntar, també, tot i que s’ha dit, que el temps sol ser força dolent. És per això que no és convenient portar un pla molt definit, resultant més òptim planificar amb 1 o 2 dies d’antelació, i sempre entrar en el portal “Føroyski portalurin – portal.fo” i consultar el temps en les diferents illes, visualitzar les webcam que tenen i on hi hagi millor estimació, dirigir-se allí al dia següent.

10. DESGLÒS DEL VIATGE A LES ILLES FÈROE: TURISME I ACTIVITATS

Les illes Fèroe son un lloc fascinant. L’arxipèl·lag està format per divuit illes volcàniques muntanyoses separades per estrets i fiords. Escarpats penya-segats que cauen al mar i on es refugien milers d’aus, praderies d’una verdor intensíssima i torberes riques en molsa on pasten les ovelles, cascades que et sorprenen a cada cantonada.

És un paisatge que condiciona de manera brutal la cultura del lloc i en el que regnen les ovelles com a element omnipresent i els éssers fantàstics de la mitologia vikinga.

Està clar que la naturalesa és la reina aquí, així que admirar-la és la raó principal per la que viatjar a les Illes Fèroe.

Poden semblar les Illes Fèroe un país o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de les Illes Fèroe i veure-les a fons. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per les Illes Fèroe de 15 dies de durada, visitant o intentant visitar la pràctica totalitat de les illes habitades.

Hem fet una planificació tenint clar un parell de requisits: per una banda, sempre hi haurà menys d’1 hora de transport entre l’atracció a visitar i el seu corresponent allotjament (per això partim l’estada de 15 dies en 2 zones diferents); i per l’altra banda, en un mateix dia no es visitaran més de 2 illes.

Tenint clar el condicionant del temps (com hem parlat en l’anterior punt de l’article), a mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

  1. Viatge: Vol Barcelona – Illes Fèroe
  2. Borðoy: Trekking a Klakkur + Klaksvík
  3. Kalsoy: Ferry Klaksvík-Syðradalur + Ruta al Far de Kallur + Mikladalur + Ferry Syðradalur-Klaksvík
  4. Viðoy i Kunoy: Villingardalsfjall + Viðareiði + Kunoy
  5. Eysturoy: Eidi + Ctra. Eidi-Gjógv (panoràmica) + Hvíthamar + Gjógv + Funningur + Funningsfjørdur
  6. Eysturoy: Oyndarfjarðarvegur (ctra. panoràmica) + Oyndarfjorður + Ruta Oyndarfjorður-Elduvík (anar i tornar) + Elduvík + History Museum (Blásastova)
  7. Streymoy: Saksun + Fossá + Tjørnuvík + Pont entre Streymoy i Eysturoy
  8. Mykines: Helicòpter a Mykines + Mykineshólmur + Ferry Mykines-Sørvágur
  9. Streymoy: Vestmanna + Kvívík + Leynar + Oyggjarvegur (Kollafjørður + Mjørkadalur + Kalbarsfjørður + Norðradalsvegur) + Kirkjubøur
  10. Streymoy: Tórshavn + (Museu Nacional (Tjódsavnid) + Open Air Museum (Hoyvíksgardur))
  11. Vágar: Llac Sørvágsvatn (Miðvágur – Bøsdalafossur) + The Nix + Sandavágur + Trøllkonufingur
  12. Vágar: Ruta Drangarnir + Ctra de Bøur a Gásadalur + Cascada Múlafossur + Gásadalur
  13. Hestur i Sandoy: Empresa RIB62 Exploració Hestur + Ferry Gamlaræt-Skopun + Pobles de Sandoy + Ferry Skopun-Gamlaræt
  14. Suðuroy: Ferry Tórshavn-Tvøroyri + Far Akraberg + Beinisvord + Eggjarnar + Sandvík + Ferry Tvøroyri-Tórshavn
  15. Viatge: Vol Illes Fèroe – Barcelona

Per altra banda, hem de dir que farien falta un mínim de 4 o 5 dies per fer-te una idea de tot el què ofereixen les illes, i per anar bé creiem que els viatges a les Fèroe haurien de durar una setmana com a mínim de temps.