| Ens llevem al primer dia sencer a les Illes Fèroe, i som a la capital de les Illes del Nord, Klaksvík, ubicada a l’illa de Borðoy. La intenció del dia d’avui és fer una caminada al matí on poguem posar de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns, i per la tarda, visitar la ciutat de Klaksvík. Farem una part de la ruta nº3 de les rutes i caminades senyalitzades del catàleg de les illes Fèroe. Es tracta d’una ruta que ens portarà a un mirador, Klakkur, on experimentarem una magnífica vista de les boniques illes del nord. |
Primer de tot, agafarem el cotxe per anar fins al punt d’inici de la ruta, que en el nostre cas no serà el centre del poble (ruta del catàleg), sinó ja a mitja muntanya (emplaçament de Hálsur), en un espai on hi arriba el cotxe i es pot aparcar. Hem adaptat la ruta del catàleg per fer-la més panoràmica. Hem reduït considerablement la durada de la mateixa.
Un cop aparcats a Hálsur, començarem la caminada cap a Klakkur que ens ocuparà uns 45 minuts com a molt. La caminada té una longitud d’uns 4-5km (anar i tornar) i pujarem un desnivell fins arribar a la cota de Klakkur, els 413m sobre el nivell del mar (calculem que farem una mica més de 100 metres de desnivell en l’anada).
La caminada passa en la seva major part per camins de gespa, i en tot moment es tenen de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns.
Ves amb compte quan arribis a la cima de Klakkur, ja que la pujada final és una mica empinada. La vista des de dalt és excel·lent. A l’oest, Leirvík, Gøtunes i Mjóvanes. Mirant més al sud es veu Nólsoy si la visibilitat és bona. La illa de Kalsoy jau al nord com una llarga serp en el mar.
També, al nord, observem la illa de Kunoy, la qual és la més alta del país (existeixen sis muntanyes de més de 800 metres). Cap a l’est es veu Haraldsund i Klaksvik, els quals s’extenen a sota.
Quan baixes de Klakkur, veus Halgafelli enfront a tu i llavors Háfjall. A l’altre cantó de Klaksvík, veus Myrkjanoyrafjall i Kjølin (se l’anomena la “quilla”), anomenada així perquè s’assembla a la “quilla” de un vaixell volcat. La ruta finalitza en el mateix aparcament d’on ha començat.
Adjuntem el mapa de la ruta, tot i que la sortida l’hem realitzat des del punt 2 (Hálsoy):
Un cop recuperats de l’esforç de la caminada, i havent dinat de pícnic, anirem a visitar el poble de Klaksvík, el qual té uns 5.000 habitants. En funció d’on tinguem l’allotjament hi ha la possibilitat d’aparcar-hi el cotxe i agafar el bus local. La línia 1, que opera cada dia, és la més eficaç, perquè recull la pràctica totalitat de l’espai edificat:
En el cas que tinguem un allotjament força cèntric, el bus no farà falta perquè les atraccions a visitar estan a prop del centre, també.
Klaksvík és coneguda com la capital pesquera de les Illes Fèroe, però aquesta indústria és només una part de lo que Klaksvík té per oferir.
Klaksvík és la segona ciutat més gran de les Illes Fèroe i la història de la ciutat es remonta a l’era vikinga (800-1050). I fins a mitjans del segle XIX, la ciutat estava formada únicament per llogarets dispersos. Al 1856 es va crear una base per el desenvolupament comercial a Klaksvík, que es va convertir en el centre comercial i cultural de les Illes del Nord en els següents segles. L’indústria pesquera segueix activa a Klaksvík, i la ciutat alberga algunes de les majors empreses pesqueres del país- Klaksvík també ha fomentat artistes famosos, així com músics i bandes. Pots reconèixer als seus habitants per una característica pronunciació arrossegada de la lletra A, que difereix d’altres dialectes de les Illes Fèroe, i alguns inclús veuen a Klaksvík com el centre d’una Cultura de les Illes del Nord.
Començarem la visita a Klaksvík per un dels seus monuments estrella, l’església moderna consagrada el 1963 Christianskirkjan, la qual es troba al centre de la ciutat a 200m del seu port.
L’església Christianskirkjan, del 1963, és una fita arquitectònica a Klaksvík. L’església fou dissenyada amb la inspiració de la catedral de Kirkjubøur i la tradició de construcció de cases flotants feroeses. Dins de l’església pots admirar el retaule “El Gran Sopar”(1901) de Joakim Skovgaard, i en el soterrani de l’església es pot gaudir de l’obra d’art de “Jesus de Natzaret” de Edward Fuglo i Sjúrður Sólstein.
A dos-cents metres de l’església, en direcció al port, es pot visitar una de les cerveseries més famoses de les illes Fèroe, per no dir la més famosa, anomenada Føroya Bjór. L’horari d’obertura de la mateixa és de 10:00h a 17:00h. En la seva web expliquen el procés d’elaboració de les seves cerveses (Forsíða – Föroya Bjór (bjor.fo)).
Empresa fundada en el 1888, Føroya Bjór és una cerveseria familiar de Klaksvík. El carner és el símbol de l’empresa que ha desenvolupat la tradició feroesa de refrescs i cervesa durant els últims 129 anys. En la nova botiga, pots aconseguir molta informació sobre la història de la cerveseria i el treball actual, així com destil·lar whisky. Durant l’estiu, regularment s’organitzen visites a la cerveseria. T’has de posar en contacte amb la botiga o amb l’oficina de turisme per obtenir més informació.
Un cop visitada la cerveseria, ens acostarem a l’únic museu que hi ha a Klaksvík, el Norðoya Fornminnissavn, el qual està a 800m de l’església en direcció al port. Es tracta del “Museu de les illes del Nord” com així diu el seu nom, i està ubicat en l’antiga botiga del Monopoli Comercial Reial Danès des de 1838. En el museu hi trobaràs eines de treball, una vella farmàcia, històries i interessants objectes del passat. El Monopoli Comercial Reial Danès fou abolit en el 1856, però la casa roman quasi sense alterar. Les parets traspuen història, tanta que es diu que la vella botiga està encantada.
Després de donar una volta pel seu important port pesquer de la ciutat, ens mirarem d’acostar a l’anomenat “Klaksvik Park”, el qual és un parc públic on s’hi troba un dels pocs boscos de les illes Fèroe. Es troba a uns 1300m de l’església i s’hi pot anar amb bus urbà, o a peu, fent una agradable passejada i coneixent més la ciutat.
El nom del parc és “Viðarlundin Uti i Grøv”, i és un fèrtil oasis amb vistes a la badia de Borðoyavík. Els arbres foren plantats en la dècada de 1980 i proporcionen resguardar-se del vent i dotar al lloc d’una atmosfera que és molt diferent de l’accidentat paisatge feroès. Addicionalment, hi ha restes interessants encara no excavades que es consideren de la època vikinga.
Aquí segurament t’entraran ganes de quedar-t’hi una bona estona. També dependrà del temps que disposis. Pràcticament aquí donem la jornada per finalitzada en el dia d’avui, havent realitzat una caminada panoràmica i la visita a la ciutat de Klaksvík.
Adjuntem en un mapa de google maps, les atraccions visitades en el dia d’avui: