| Ja que som a la capital de les Illes Fèroe del Nord, avui en recorrerem una, la més occidental. Es tracta de l’illa de Kalsoy (que ahir la varem veure tant bé amb el trekking que vàrem fer), en la qual no s’hi arriba en carretera, sino amb ferry, i anirem fins al seu extrem nord per fer una altra caminada panoràmica, la Ruta al Far de Kallur. Posteriorment visitarem els pobles de Trøllanes i Mikladalur, on en aquest últim s’hi troba una estàtua metàl·lica amb una gran llegenda al darrere. I per finalitzar el dia, tornarem amb ferry fins a Klaksvík. Així doncs, comencem. |
Avui anem a passar el dia a l’illa de Kalsoy, i hem de tenir en compte els horaris del ferry que hi porta, ja que el bitllet ja l’haurem reservat amb la màxima antelació possible. Si no és el cas, haurem de mirar de ser-hi bastant més d’hora de la sortida per trobar lloc, ja que el ferry que anirem és bastant petit.
Es tracta de la línia 56, de Klaksvík a Siðradalur, en un trajecte de 20 minuts, i amb un nombre total de places de 12 (!). En la web diu que no es pot reservar plaça amb anterioritat, o sigui que ens haurem de presentar una bona estona abans. Els horaris son els següents:
Ens presentarem a la terminal de ferri de Klaksvik, ubicada al vial Stangavegur, a la part nord del port, a prop del centre. Si ja tenim el bitllet, arribarem com a mínim 15 minuts abans, que és el mínim que et recomanen per anar amb ferry. Com veiem en els horaris, de dilluns a divendres hi ha una correcta freqüència de Ferrys, però dissabte i diumenge minva molt. També veiem que els dies que hi ha més freqüència son dilluns, dimecres i divendres. Mirarem d’agafar el ferry de les 8:00h del matí. El preu del ferry és de 160DKK pel cotxe i el conductor, i 40DKK per cada persona extra, fent un total de 280DKK (és a dir, uns 36,40€).
El paisatge que discorre entre klaksvík i Syðradalur és realment preciós, sobretot si el dia és clar i es pot gaudir de la perspectiva de les diferents muntanyes de les illes circumdants.
Un cop hem arribat a Syðradalur, recorrerem la única carretera que té l’illa en direcció nord. Farem uns 16,60km (uns 20 minuts en cotxe) per arribar a Trøllanes que és el poble on comença la nostra caminada. La conducció per la carretera serà anant amb molt de compte, ja que la mateixa no té línia divisòria producte de la seva estretor.
Un cop arribem a Trøllanes, mirarem d’aparcar el cotxe a algun espai habilitat per això, o sinó, mirarem de deixar-lo en algun lloc que no obstrueixi el pas de ningú ni de cap propietat privada. Per iniciar la caminada ens dirigirem al nord-oest del poble i mirarem d’enllaçar amb els camins que duen al Far. Hem de dir que aquesta caminada és un dels imprescindibles a fer a les illes Fèroe, per tant, a l’estiu, segur que ens hi trobem a més gent.
El diminut i privilegiat poble de Trøllanes és l’inici del sender que ens conduirà fins al far. No resulta difícil de trobar-hi el camí, ja que molts senderistes el realitzen. És important seguir el camí marcat (en moltes ocasions per les petjades que deixen altres excursionistes) i deixar-se portar per les impressionants vistes que emmarquen el camí. En moltes ocasions la caiguda en vertical fins a l’oceà és de varis centenars de metres. Aquest factor, junt amb el fet de saber que estàs en un lloc remot, fa que la sensació d’estar en un lloc únic es multipliqui.
La ruta d’anada dura 1 hora aproximadament. A l’arribar a les proximitats del Kallur Lighthouse, el verd dels penya-segats es fon amb la boira espessa que s’acumula en la cima de la muntanya que es troba en un dels extrems de l’illa. El sender vertiginós en el que es troba ubicat el far de Kallur acaba en l’enorme i gegantina paret vertical d’aquesta muntanya, tallada quasi a la perfecció per la naturalesa i que bloqueja els núvols que arriben del nord. Aquests núvols, que moltes vegades es confonen amb boira, voletegen per sobre el far, otorgant-li una àurea de misteri i soledat fascinants.
En aquest paratge inhòspit, el petit far de Kallur s’alça com un autèntic gegant en la fi del món. Lo més impressionant és creuar un estret congost que condueix a un petit monticle en el que les vistes del far son impressionants. Des del braç del congost, al que s’accedeix fent exercicis d’equilibrisme lluitant contra el vent i l’abisme que s’obre a cada costat, es pot gaudir d’una panoràmica incomparable. La vista del far de Kallur deixa sense esma. Al sud està el penya-segat de la muntanya Borgarin de 537m d’alçada- A l’oest es veu l’illa d’Eysturoy i a l’est es veu el cantó nord de les illes de Kunoy i Viðoy.
El camí de retorn a Trøllanes és el mateix que el d’anada, però amb un parell de sorpreses que reconforten al final del camí.
En el petit poble de Trøllanes és famós en totes les Illes Fèroe per les llegendes de trolls que allí habiten. Segons expliquen les històries populars, la petita vall on s’ubica Trøllanes era la llar de nombrosos trolls, que varen evitar aquestes terres fins que una dona, Giðja els va foragitar en nom de la religió cristiana.
Més enllà de curiositats i llegendes, Trøllanes és famós per la seva antiga forja (la qual segueix en actiu i es poden comprar artilugis de metall fets a mà per els locals), i per el kiosk de la fi del món. Aquest petit local és un simple contenidor reaprofitat com a botiga en la que es poden comprar records de la illa de Kalsoy. També és el lloc ideal per a reprendre forces després de l’excursió i meravellar-se per última vegada d’aquest lloc remot i increïble.
El far de Kallur és un dels llocs més singulars de tot l’Atlàntic Nord. La seva ubicació privilegiada, rodejat de penya-segats de cents de metres d’alçada, el converteixen en un lloc icònic en les Illes Fèroe. Però com tot lloc privilegiat, es troba amagat darrera diversos obstacles que s’han de superar amb determinació. La recompensa final val la pena: trobar-se a la vora de l’abisme i amb unes vistes úniques de la muntanya de Borgarin, de la illa d’Eysturoy, i de les illes Kunoy i Viðoy.
Finalitzat el trekking i l’exploració del poble de Trøllanes, ens dirigirem per la carretera cap al sud, fent uns 6km, fins al poble de Mikladalur.
En el poble de Mikladalur, en la mateixa illa de Kalsoy, hi ha una estàtua dedicada a la Kópakonan. Es tracta d’una “selkie”, criatures mitològiques del nord d’Europa que son foques en el mar, però al sortir es “treuen” la seva pell per transformar-se en dones. Tenen la seva versió feroesa: la Kópakonan, que literalment significa dona foca.
L’estàtua està ubicada aquí perquè és on es troba una llegenda que la té com a protagonista. Aquí, resumint molt, fou on un granger, enamorat, li va robar a una Kópakonan la seva pell. Els dos es varen casar i tenir fills, però el granger tenia que mantenir tancada amb clau la pell de foca de la seva esposa. Un dia, es va oblidar de la clau i la selkie va retornar al mar com a foca i es va casar amb un elefant marí, amb el que va tenir més fills. Quan el granger i els seus companys varen matar a l’elefant marí i a les seves cries, en una de les seves caceres habituals, va caure sobre ells i tota la illa de Kalsoy la maldició de la selkie. Encara avui hi ha homes que moren en el mar i en les muntanyes de l’illa a causa de la maldició, segons la llegenda.
Llegendes a part, la “selkie” es troba en un lloc preciós, amb les illes del nord de fons. I per lo vist, en els dies de forta tempesta, quan està rodejada d’onades, la seva imatge és realment esglaiadora.
Una visita al petit poblet de Mikladalur farà que la jornada d’avui tingui aquest final (sense contar amb el posterior viatge del ferry des de Syðradalur.
Contes fascinants, naturalesa encantadora, l’estàtua de la dona foca, el molí-casa i la ferreria a Norðnástova. Aquestes son algunes de les coses que pots experimentar a Mikladalur.
La gent ha viscut a Mikladalur des del començament de l’Edat Mitjana. En el 1949 es va iniciar la construcció d’un moll de desembarcament, i la connexió per carretera es va establir en el 1981. Aquesta connexió fou un canvi significatiu per la gent de Mikladalur. Abans d’això, tenien que baixar a terra en el desembarcador i caminar per l’esquerda empinada i estreta. La vall, amb el seu impressionant tamany, sempre ha atret a viatgers i en els últims anys l’estàtua de la Dona Foca només s’ha afegit a l’atracció.
Un cop visitat Mikladalur, anirem a buscar el ferry de tornada a Klaksvík, el qual surt de Syðradalur, i així finalitzarà la nostra jornada en el dia d’avui.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (36,00km i 43min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m36!1m12!1m3!1d79203.90523771817!2d-6.791978388221023!3d62.30630755539377!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m21!3e0!4m4!1s0x48bc3faa9440deb3%3A0xe15ff722cba3dec5!3m2!1d62.246482699999994!2d-6.6652213!4m4!1s0x48bc1720ab5c3ac1%3A0x9f7e99e5ac19a990!3m2!1d62.361420499999994!2d-6.7868591!4m4!1s0x48bc16f84e2527e7%3A0xa093f131095f023b!3m2!1d62.3356412!2d-6.7629154!4m4!1s0x48bc3e7dd25fd869%3A0xfb43981e320228d0!3m2!1d62.246412!2d-6.6646655!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645194615878!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]