| I arriba l’últim dia sencer que ens passarem a la Val d’Aran. Avui proposem passar-nos el dia a una de les valls més amagades i desconegudes de la Val d’Aran: La Val de Toran i Canejan. Proposarem dues rutes per fer, i en triarem una de les dues. Després de la caminada anirem a visitar el poble de Canejan. Comencem. |
Ens dirigirem amb el cotxe al Baish Aran, en direcció a Les. Un cop sobrepassem aquesta localitat, i abans d’arribar al punt fronterer de Pont de Rei (a 1,7 kilòmetres de la frontera francesa), a Pontaut, prendrem un trencall a mà dreta que ens endinsarà en la Val de Toran.
La primera de les opcions és la Ruta del Camí Històric de miners i contrabandistes. És una caminada lineal de dificultat fàcil que comença en el llogaret de Porcingles i arriba al poble de Canejan. Torna pel mateix camí a Porcingles. Té una longitud total de 6,8 kilòmetres, un desnivell de 200 metres i un temps de 2 hores de realització. La caminada coincideix en tot moment amb el GR-211, per tant, està correctament senyalitzada. Hi ha petites diferències amb la caminada que proposa l’oficina de turisme, en quan al temps de realització i la llongitud de la ruta.
Toran és la darrera gran vall aranesa abans de la frontera estatal amb França. Mentre que la capçalera de la vall, disposada a l’entorn del tuc d’Ermèr i dels estanys de Liat, és una de les regions més feréstegues del Pirineu català, el curs baix per on discorre l’itinerari és amable i humanitzat. La passejada permetrà imaginar com era la vida en aquest indret no fa gaires anys recorrent camins de contraban utilitzats, també, pels miners que treballaven a les explotacions de carbó. El magnífic mirador que ens brinda el camí Vell de Porcingles a Canejan, amb la plana d’Era Lana de Les a sota i el massís de la Maladeta al fons, contrasta amb l’espessa boscúria de l’obaga de Toran, que comprèn una imponent fageda i boscos de pi negre i avets emparats pel Montlude (2.518m). Les marques blanques i vermelles del GR-211 ens acompanyaran i indicaran el camí a seguir. El recorregut coincideix, també, amb un tram de l’itinerari número 23 del Centre BTT Val d’Aran. En tractar-se d’una ruta lineal, caldrà tornar pel mateix camí que anem.
Per situar-se al punt de sortida de l’excursió s’ha d’anar fins a Porcingles, on hi ha la palanca de Pèirarroth.
0,00 km (876 m). Pont de Pèirarroth i pista d’accés a Porcingles. L’itinerari comença a l’aparcament situat a l’esquerra, entre els trencalls de Canejan i de Sant Joan de Toran, just abans que la carretera creui el riu cap a la dreta. Es pren la pista cimentada que puja de valent en direcció Nord-Oest fins a les bordes de Porcingles. Aquesta pujada és l’autèntic desnivell que té la ruta. Als pocs metres, es troba la font del Com. Just a l’entrada, es deixa un desviament a la dreta per on ve el sender GR 211, que se seguirà a partir d’ara continuant en el mateix sentit de la marxa (Nord-Oest).
0,46 km (942 m), 0 h 12 min. Porcingles. Es travessa aquest petit nucli rural i, just a la sortida, es deixa un abeurador a la dreta. Se segueix en direcció Nord-Oest pel camí que hi ha a continuació, que discorre planer, vorejat per marges de pedra, entre prats i camps de conreu abandonats.
2,25 km (978 m), 0 h 37 min. Confluència amb el sender PR C-114, que remunta des de l’esquerra (S) i es dirigeix a Bordius i Vilamòs. Es continua recte (Nord-Oest) seguint les marques d’aquest PR i les del GR 211. La vista sobre el vessant obac de la vall de Toran és magnífica.
3,05 km (966 m), 0 h 49 min. Es creua un torrent i es prossegueix cap a ponent pel mateix camí, que conserva algun tram empedrat. A poc a poc, es va obrint la vall i, cap al Sud, comença a distingir-se la plana d’Era Lana de Les. Més endavant, s’entra a Canejan.
Entrarem a Canejan i anirem fins a l’església del poble. Un cop allà s’observen les espectaculars vistes sobre la Vall central de la Val d’Aran, i tornarem pel mateix camí cap a Porcingles.
El poble de Canejan ens sorprèn de veritat, i creiem realment que és un dels més autèntics de la vall.
I fins aquí exposem la primera de les opcions. Ara explicarem la segona opció. També hi ha la possibilitat de realitzar totes dues opcions, per si us veieu en forces.
La segona opció és una passejada pel cor de Toran. La caminada té una longitud de 2,3km, un desnivell de 100 metres i una durada d’uns 45 minuts. L’inici i el final son al mateix lloc, en el Refugi guardat d’Era Honeria.
El passeig és un curt però preciós recorregut que va a buscar l’amagat poble de Pradet. Una cascada i el curs del riu Toran junt a la carretera son un bon començament. El Tuc d’Emèr presidint la vall mostra orgullosament les seves verdes pendents verticals i amaga en les seves faldes una petita gelera fins ben entrat l’estiu. Les seves vessants les formen espessos boscos d’avet i faig, lloc ideal per a les migracions del tímid ós que no entén de fronteres. El riu Toran a més és enigmàtic ja que el curs de l’aigua apareix i desapareix, fent part del seu recorregut sota terra quan baixa el nivell de l’aigua.
El recorregut s’inicia en l’aparcament junt al refugi guardat de “Era Honeria”. Es continua a peu de front per la carretera fins la primera corba i s’entra en el camí que surt de la corba i que segueix la riba del curs del riu. Aquest va per el bosc fins que es troba el riu. Es creua per les pedres. Es segueix pujant suaument per l’altra vessant fins a un encreuament. Es continua a l’esquerra entre runes d’antigues bordes. El camí es fa més estret, però està ben traçat. Flanqueja i ofereix una bona perspectiva sobre els prats i la vall. Es creua algun torrent i s’arriba a un abeurador i a un “carner” de pedra. Poc després s’arriba a Eth Pradet. Es baixa per la carretera que es bifurca i es continua a l’esquerra fins la carretera principal que porta fins al punt de partida.
Un cop feta la passejada recomanem la visita als pobles de Sant Joan de Toran, Porcingles i Canejan o un passeig fins a l’embassament de Hons dera Coma.
Curiositats:
Prop del refugi de Era Honeria existia una fundició de ferro. Abans fou una vall molt poblada: Canejan va arribar a tenir més de 500 habitants. L’hipèric (hipericum maculatum) es troba en abundància per la vall. De flors grogues amb punts negres en els seus pètals, és una de les plantes més conegudes, entre les seves múltiples virtuts destaca l’oli de hipèric aplicat per a cops, ferides i torçades. També és utilitzat en homeopatia i com a antidepressiu. L’ós bru (ursus arctos) mamífer tímid i solitari viu preferentment en boscos d’avets, faigs i roures ja que els seus fruits junt als gerds i els nabius constitueixen la base de la seva alimentació. Les osses, a més, tenen la peculiaritat de poder aplaçar el desenvolupament de l’òvul fecundat per quan les condicions del medi els hi siguin més favorables.
Finalitzada l’exposició de les rutes, ara només ens falta escollir la que farem, i l’escollirem en funció de molts factors, entre ells el cansament acumulat pels dies. Si només volem una passejada sense cap mena de dificultat, escollirem la 2ª opció. Si ens veiem en cor de fer més que una passejada, la 1ª opció. I com hem dit anteriorment, lo ideal seria poder combinar les dues rutes i així fer-nos i descobrir a fons la Val de Toran i Canejan.
Finalitzada la ruta, ens acostarem al poble de Canejan per acabar de visitar-lo bé. Malgrat les diminutes proporcions del casc urbà de Canejan, hi ha una sèrie de monuments que mereixen la pena visitar quan passis pels seus carrers.
El principal i el més important de tots, en quan al patrimoni que representa, és l’església de Sant Sernilh. És una preciosa construcció romànica que fou totalment restaurada i reformada en el 1818. Tanmateix, encara conserva una pila de marbre decorada amb el xai sagrat que data del segle XVI.
Un altre dels imprescindibles del poble, sense contar amb els carrerons estrets del seu nucli antic, és el Mirador o Pelarica, ubicat al final del Carrer Andreu. Les vistes des d’allí son espectaculars.
Es pot gaudir del paisatge des del mirador el qual està situat en l’extrem del poble. Fou remodelat quasi per complet fa pocs anys. La Pelarica, tal com li diuen, en honor a la verge del Pilar, que està ubicada en una caseta de pedra. Unes finestretes de vidre la protegeixen del vent.
I finalment, també val la pena anar a buscar un altre dels miradors espectaculars: el Mirador deth To. S’ha d’ascendir per el camí més elevat del poble i es pot gaudir d’una vista més amplia del paisatge des d’aquest mirador, ubicat a uns pocs metres de les cases del poble. Val la pena fer l’esforç per acostar-s’hi.
I fins aquí haurem arribat amb la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (67,30 kilòmetres, en 1 hora i 27 minuts):