| I arriba l’últim dia sencer de les nostres vacances a Cantàbria. La intenció del dia d’avui és repetir una visita a la comarca de los Valles Pasiegos, però fent un petit trekking per acabar de conèixer més l’entorn. Farem la Ruta de las Cabañas Pasiegas, des de San Roque de Riomiera. I com a segona activitat del dia, donarem a escollir entre… 5 opcions!!! Com podeu suposar, les 4 opcions que no es facin seran apuntades per un pròxim viatge a Cantàbria. |
Agafarem el cotxe i anirem fins a San Roque de Riomiera, en la Comarca de los Valles Pasiegos. Hi ha 16,1 kilòmetres des de Liérganes (es fa amb uns 23 minuts amb cotxe). Aparcarem a la Plaza de San Roque, i des d’aquest lloc s’inicia la caminada. El circuït completa una distància de 8 kilòmetres, amb un desnivell de 200 metres, i un temps estimat de unes tres hores. La duresa de la caminada ens defineix que és mitja, i la ruta transcorre per carretera, pistes i camins.
Aquesta ruta ens permet conèixer algunes de les més de 800 cabanes que es reparteixen per el municipi. El recorregut s’inicia en la plaza de San Roque, des d’on un camí encatxat puja fins creuar la carretera comarcal que va de San Roque a Selaya.
A partir d’allí, la ruta transita entre finques de cabanes vividores i condueix cap al barrio de La Herrería, creuant en el trajecte el rierol de La Pedrosa.
A través de calçades parcialment empedrades que discorren sempre a mitja alçada sobre la vall del Miera, es creuen diversos paratges transformats per els usos ramaders tradicionals, amb cabanes pasiegas, algunes taques de bosc autòcton i un sens fi de praderies tancades amb murs de pedra.
L’ascens culmina en el barrio de Cortiguero, que és el punt més alt de la ruta, a quasi 750m. Un cop arribats en aquesta cota, el camí inicia un suau descens a través del barrio del Ahorcado, que conserva magnífics exemples de cabanes, algunes de les quals remonten els seus orígens varis segles enrere.
Un camí empedrat molt ben conservat ens condueix fins la carretera comarcal CA-643, junt a la que es localitza el puente de Los Pontones, construït en el segle XVIII com a part de l’antic Camino Real.
Seguint la carretera es baixa cap a San Roque, en la plaça del qual finalitza el camí.
Un cop realitzada la caminada, continuarem la nostra ruta en el dia d’avui, escollint una opció entre 5 propostes que tenim possibles per fer:
- El Churrón de Borleña: En la mateixa comarca de los Valles Pasiegos, hi ha aquesta petita caminadeta (es tracta d’una passejada), de 4,6km (anar i tornar), on seguim un rierol i finalitza amb una cascada.
- Cueva del Pendo / Castillo / Monedas: La Cueva del Pendo s’ubica al municipi de Camargo, al poble d’Escobedo, i està declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco (conté art rupestre paleolític). La Cueva del Castillo s’ubica al municipi de Puente Viesgo, i està declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco (conté art rupestre paleolític). La Cueva de las Monedas està a prop de la del Castillo, en el municipi de Puente Viesgo, i està declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco (conté art rupestre paleolític).
- Visita a quesería: Proposem la visita a una granja-formatgeria anomenada el Pendo, ubicada al municipi de Camargo i al poble d’Escobedo.
- Centro de Interpretación del románico: Ubicat a Villacantid, dins d’una església romànica, l’església de Santa Maria de Villacantid, en la comarca de Campoo-Los Valles.
- Museo etnográfico de Cantábria: Ubicat al municipi de Camargo, al poble de Muriedas. Museu amb utensilis, eines d’oficis tradicionals, etc… Durada de la visita sobre uns 45-60 minuts.
El Churrón de Borleña
Ens dirigim amb el cotxe a la població de Borleña, ubicada a 35,4 kilòmetres de Liérganes (uns 31 minuts amb cotxe), a la comarca de los Valles Pasiegos.
Es tracta de la senda fluvial del Churrón de Borleña. És una ruta curta i sense cap dificultat, el què fa que sigui ideal per anar-hi amb nens. És una ruta completament verda. La vida neix per tot arreu d’aquesta senda. Podem aparcar en l’esplanada entre la bolera i les pistes esportives de Borleña. Des de la Bolera de Borleña la ruta anar i tornar son 4,6 kilòmetres, hi ha uns 75 metres de desnivell, i el temps efectiu estimat és de 1 hora i mitja o dues hores. Aquí tens espai de sobres per aparcar, i més endavant es complica una mica.
Segueix cap a dalt per una carretera amb un mur de pedra en ambdós costats. Veuràs el Telecentro de Borleña a mà dreta.
Segueix el camí. Deixaràs el rentador del poble a la dreta, i quan vegis una casona amb escut típica muntanyesa de color blanc i els baixos de pedra, amb balcons de fusta i un rellotge de sol de pedra a peu de carrer, agafa el camí de l’esquerra. No necessites pujar més.
Està indicat per “Sólo Vecinos”, per lo que si no vas amb nens, és millor aparcar junt a la bolera del poble.
Aquesta senda és de fàcil accés i sense grans dificultats, en la que es segueix una senda fluvial fins a arribar al Churrón de Borleña, una cascada amb uns 20 metres de caiguda en la que cada pas és una delícia pels nostres sentits.
Després de caminar uns 200 metres per la senda, veuràs una casa un tant peculiar i a inicis del sender del rierol veuràs una indicació a la dreta que et mostra la ruta. A l’esquerra pots pujar cap a la Piedrona de Villegar, que es diu que és un rellotge solar d’origen celta, encara que no hi ha estudis que ho recolzin. Son 400 metres de desnivell, que podria ésser un xic dur per a nens. Millor seguim per el rierol de la Llana per gaudir de l’espectacle que ens espera.
Després de creuar el pont, et sentiràs que formes part d’un documental sobre la selva amazònica, quan en realitat és una ruta apta per a totes les edats que tenim a l’abast de la mà.
Sembla que el color verd neix en la senda fluvial del Churrón de Borleña. Aquesta preciosa vall poblada de roures, freixes i verns fa que gaudeixis de la verdor refrescant inclús en els dies més calorosos de l’estiu; així com del plaer de caminar sobre les fulles en la tardor.
Sens dubte, és una ruta que es pot gaudir durant totes les èpoques de l’any en la que podràs apreciar que bé s’ha conservat el bosc original caducifoli de ribera.
La molsa creix amb una facilitat increïble, fruit de la frescor que genera la humitat d’aquest paratge. La ruta que et proposo és per fer-la en família, donat que és un trajecte de tant sols uns 75 metres de desnivell, un xic més evidents al final del nostre recorregut.
A meitat de camí et trobaràs amb la Carbonera. És el lloc del poble en el que abans s’enterrava la llenya perquè es convertís en carbó vegetal i estar calentets en el fred hivern “pasiego”, mostra de la saviesa dels nostres avant-passats.
A l’arribar al final de la ruta ens trobarem amb el Churrón de Borleña, que és una toba, una roca sedimentària molt porosa formada per l’acció de l’aigua en els paisatges de roca calcària (kàrstics). Al sortir a la superfície, l’aigua va dipositant el carbonat càlcic en la vegetació present en una font, o un riu. Amb el pas del temps es va formant la toba, com pot ser el Churrón de Borleña, i al desaparèixer els vegetals, fa que tingui aquesta forma porosa.
En aquesta part final els nens necessitaran ajuda. L’únic risc que corren és poder donar-se una relliscada i que tinguis que posar-los-hi uns mitjons secs. És la única part en la que haurien d’anar de la mà.
En el gorg que crea el Churrón es crien un fotimer de granotes. Has d’anar amb compte i tenir molta cura de no trepitjar-les, perquè son un dels animals més complexes que existeixen, i mostren la qualitat de l’ecosistema local.
La senda és molt còmoda, i a lo millor es pot enfangar una mica els dies de pluja. A l’hivern, o quan comença el desgel en la primavera, et trobaràs unes cues d’aigua impressionants, així com el soroll que forma l’aigua al xocar contra el gorg.
Veuràs que també hi ha un mirador perquè puguis veure la Cascada des de tot el seu esplendor. Després d’haver jugat bastant amb els nens, retornarem sobre els nostres passos. És un espectacle de vegetació i aigua del que sembla que no pugui ser.
Cueva del Pendo / Castillo / Monedas
Son tres propostes de coves. Les tres estan declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, i les tres contenen art rupestre paleolític, per tant, podem triar qualsevol cova de les tres aquí anunciades:
- Cueva del Pendo: Ubicada al Barrio El Churi, al poble d’Escobedo. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 15 a 19h (sessions de 10:15h, 11:30h, 12:45h, 15:15h, 16:30h, 17:45h). Diumenge de 10 a 15:30h (sessions de 10:20h, 11:20h, 12:20h, 13:20h, 14:20h). Tarifes: 5€ entrada general (i nens a partir de 13 anys), 3€ entrada reduïda (jubilats, estudiants, famílies nombroses,…), 1,5€ entrada de nens i grups escolars (nens de 4 a 12 anys), entrada gratuïta nens de 0 a 3 anys.
- Cueva del Castillo: Ubicada al Monte Castillo, al municipi de Puente Viesgo. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 14h (última visita 13:00h) i de 15 a 19h (última visita 18:00h). Diumenge de 10 a 15:30h (última visita 14:20h). Tarifes: 5€ entrada general (i nens a partir de 13 anys), 3€ entrada reduïda (jubilats, estudiants, famílies nombroses,…), 1,5€ entrada de nens i grups escolars (nens de 4 a 12 anys), entrada gratuïta nens de 0 a 3 anys.
- Cueva de las Monedas: Ubicada al Monte Castillo, al municipi de Puente Viesgo. Horaris: de dimarts a dissabte de 10 a 14h (última visita 13:00h) i de 15 a 19h (última visita 18:00h). Diumenge de 10 a 15:30h (última visita 14:20h). Tarifes: 5€ entrada general (i nens a partir de 13 anys), 3€ entrada reduïda (jubilats, estudiants, famílies nombroses,…), 1,5€ entrada de nens i grups escolars (nens de 4 a 12 anys), entrada gratuïta nens de 0 a 3 anys.
Visita a quesería
Proposem una visita a la Granja-Quesería El Pendo, ubicada al poble d’Escobedo, en el municipi de Camargo. Es tracta d’una explotació familiar que consta de dos ramats, un de 200 ovelles de races latxa i assaf, productores de llet i l’altre d’uns 50 caps de vàries races, per a carn. A més, en la formatgeria transformen la llet de la granja en formatge de llet crua d’ovella, de manera totalment artesanal.
Recomanem reservar per whats (639.844.106) o pel facebook. Les visites es fan durant tots els dies de temporada alta, a les 11h, 12h, 17h i 18h, i tenen una durada d’1 hora. Els preus son de 6€ pels adults i 3€ pels nens.
Centro de Interpretación del románico
Ens dirigim amb el cotxe a la població de Villacantid, en la comarca de Campoo-Los Valles. Des de Liérganes hi ha 84,10 kilòmetres (es fan amb uns 55 minuts).
El Centre està allotjat dins de l’església romànica de Santa María la Mayor, a escassos 6 kilòmetres de Reinosa. Construïda a finals del segle XII i coincidint amb el regnat d’Alfonso VIII, aquest centre d’interpretació es troba ubicat entre l’àrea geogràfica amb major concentració de romànic a Cantàbria: Campoo i Valderredible.
A Cantàbria les primeres esglésies romàniques comencen a aixecar-se de forma sistemàtica durant la primera meitat del segle XII. Situades sempre en les vies de comunicació utilitzades pels peregrins per anar a Santiago de Compostela.
Els horaris d’accés durant la temporada alta son de dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 15 a 19h, i els diumenges de 10 a 15:30h. La última visita és a 30 minuts abans del tancament. Els preus son de 1,5€ per l’entrada normal (majors de 13 anys), i 1€ l’entrada reduïda (nens de 4 a 12 anys).
La visita al centre s’inicia a través d’una breu introducció sobre la fundació i principals característiques arquitectòniques i iconogràfiques en l’exterior i interior de l’església. L’interior està dotat d’audiovisuals que expliquen les diferents fases de construcció de l’església, els treballs de pedreria, les tècniques arquitectòniques, l’origen i desenvolupament del romànic en la regió. En aquest sentit, la intensitat artística del temple, es concilia amb la tecnologia més avançada.
Els diversos interactius i audiovisuals instal·lats en el centre ens permetran conèixer i interpretar les principals esglésies romàniques de les valls meridionals, sent aquest centre cultural el punt de partida que ens porti a conèixer llocs tant significatius com San Cipriano de Bolmir o Santa María de Retortillo, ambdues situades properes a la “Casa-Domus Juliobriga”, o la col·legiata de San Pedro de Cervatos i San Martín de Elines, veïnes al Centro de Interpretación de la Arquitectura Rupestre, entre altres.
Museo etnográfico de Cantábria
Per visitar el museu hem d’anar fins al poble de Muriedas, en el municipi de Camargo (a 18,9 kilòmetres de Liérganes, tardant uns 18 minuts amb cotxe).
Els horaris d’obertura son durant els dies d’estiu de dimarts a diumenge de 10 a 14h i de 16 a 19h. L’entrada és gratuïta. Totes les visites son guiades i han de concertar-se mitjançant cita prèvia trucant al numero de telèfon 942.251.347.
El Museu s’estructura a partir d’eixos temàtics vinculats a la cultura i activitats tradicionals de Cantàbria amb el propòsit de desenvolupar una línia didàctica essencialment de naturalesa etnogràfica.
Però, no es pot oblidar la col·lecció pertanyent al capità Velarde que s’exposa en un dels espais, amb peces singulars com “La probanza de Hidalguía” segellada a Flandes en el 1652, i el “sillón frailero blasonado” amb els escuts d’armes dels Velarde i Ceballos del segle XVII.
La resta de les col·leccions del museu estan compostes per objectes de distinta cronologia i de variada procedència, elaborats fundamentalment en fusta.
I fins aquí l’exposició de les 5 opcions per triar. Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (284,00km i 4 hores i 35 minuts). Hem posat les cinc opcions de forma correlativa, com si fossin 5 activitats a realitzar, una darrera l’altre: