| El dia d’avui serà molt espectacular, ja que visitem les Aran Islands, unes illes icòniques que es troben ubicades a la desembocadura de la badia de Galway. Per tot lo què representen i per tal com son, la visita val molt la pena. Nosaltres varem visitar la illa més gran de les tres, anomenada Inishmore, mitjançant un ferry que surt del Doolin Pier. Allí varem contractar una ruta amb mini-bus que durant unes 3 o 4 hores ens va anar portant d’atracció a atracció, deixant-nos el corresponent temps d’espera per fer les visites. Varem conèixer un dels llocs més espectaculars del viatge, la fortalesa de Dún Aengus. Per la tarda, un cop retornats a Doolin, varem fer una ruta fent un circuït per el Burren i visitant els llocs més autèntics i tradicionals de la regió. Varem acabar que se’ns va fer de nit, ja que el dia era força complet de coses a fer. |
| Índex 1. Circuït per Inishmore 2. Circuït per The Burren |
1. Circuït per Inishmore
Avui ens llevarem una mica més d’hora perquè hem d’anar a buscar un vaixell en el Doolin Pier que ens ha de portar a les Aran Islands, concretament a la seva illa major, Inishmore. La companyia de ferrys que ens portarà a les Aran Islands (i també fan viatges acostaments als Cliffs of Moher) és la companyia “Doolin Ferry”. El trajecte a Inishmore son uns 35 minuts. Al mig de l’estiu fan quatre sortides per dia: 9:00/10:00/11:00/14:30h. La que nosaltres varem contractar surt a les 9:00h del matí. Diferents preus d’anada i tornada.
| Com hem dit, les Aran Islands son 3 illes: Inishmore, la més gran; Inishmaan i Inisheer. A Inishmore hi ha empreses de lloguer de bicicletes, e-bicis i busos turístics per l’illa. En els ferrys no hi pots pujar amb el cotxe, perquè a les illes està prohibit que hi circulin cotxes. També veuràs tours amb poni i carruatge. Inishmore és la més gran de les illes, té uns 800 habitants. Té un paisatge característic de kilòmetres de pedra calcària (paisatge agrest) i penya-segats a occident. |
| Les illes Aran (Inis Mór, Inis Meáin i Inis Oírr) es troben a 48 kilòmetres de la badia de Galway i es tracta del territori més occidental abans d’arribar a Amèrica. Famoses pels seus paisatges naturals, típics jerseis de punt i boniques cases rurals, les illes Aran, de parla irlandesa, meravellen a tot aquell que les visita. Aquestes tres illes han conservat la cultura i el llegat de la vida tradicional irlandesa, i fascinen als milers de visitants que reben cada any. Les imatges de les illes es reconeixen immediatament gràcies al seu paisatge entrecreuat amb murs de pedra, una característica tradicional de l’oest d’Irlanda. Les illes Aran han servit d’inspiració a un sense fí d’autors, poetes, i artistes al llarg dels segles, i molts visitants arriben aquí en busca d’un refugi per connectar amb la Irlanda autèntica i rural. Les tres illes son comunitats de parla irlandesa, però els residents son bilingües i l’anglès és el seu segon idioma. |
Inis Mór
Inis Mór és la major de les tres illes (“Mór” significa “gran” en irlandès) i té una població de voltants de 800 habitants. Tenint en compte que només medeix 12 kilòmetres de llarg i 3 d’ample, conta amb molts llocs d’interès històric, com Dún Aonghasa (Dun Aengus), Na Seacht Teampall (“les set eglésies”) i una torre circular. El paisatge de l’illa és característic, amb kilòmetres de murs de pedra i pedra calcària fissurada que s’extenen fins als enormes penya-segats de la part occidental. La naturalesa ofereix una costa esculpida per les onades, una pròspera colònia de foques, cignes salvatges, ànecs i aus rares, tot això complementat per les antigues ruïnes, l’animada vida nocturna i les agradables cafeteries i restaurants locals que dónen fama a aquesta illa.
Finalment arribem a l’embarcador de l’illa d’Inishmore, en el petit poble de Kilronan, que funciona com la capital de l’illa. Allí hi trobem una oficina de turisme i l’oficina de l’empresa dels busos per fer l’excursió. Ens esperen, o sigui, que pugem al minibús i comencem a delectar-nos amb els paisatges i monuments que té la illa. El tour tindrà una durada de 3 a 4 hores, i un preu d’uns 20€ per persona. El primer lloc que ens porta el bus és la joia de la corona de les Aran Islands, el monument més important. Comencem per aquest monument, anomenat Dún Aengus (Dún Aonghasa). Es tracta d’una fortalesa paleocristiana del segle VII a.C. Està envoltat de penya-segats i grans vistes. Té un Centre de Visitants i tot, el qual es troba a 850 metres del monument, que és on ens para l’autobús. Baixarem on hi ha un petit nucli de casetes (formant una plaça molt bonica), on hi ha el Centre d’Interpretació i on comença el camí que ens porta a Dún Aengus.
Un prehistòric fort que s’eleva precàriament sobre un penya-segat a 100 metres d’alçada de l’Oceà Atlàntic… Una de les meravelles més antigues d’Irlanda amb aproximadament 3000 anys d’història. Quan et trobes a Dún Aonghasa (el fort de Aonghas, en irlandès), sembla com si et trontollessis en la vora del món. I amb els intensos vents bufant al teu voltant i les onades trencant avall, et sentiràs en ple cor de la Irlanda Celta.
Com qualsevol fort que es preï, Dún Aonghasa guarda els seus secrets. Ningú sap qui era Aonghas, potser un noble desterrat procedent de l’est del riu Shannon, o un rei del segle V procedent de Cashel, en el Comptat de Tipperary. I el propòsit de la plataforma rocosa amb la seva espectacular ubicació en la vora del penya-segat segueix éssent un misteri. Però això només augmenta l’atractiu d’aquest lloc màgic. Mentres recorres les ruïnes, et recomanem que deixis volar la teva imaginació… es tracta del monument bàrbar més magnífic existent a Europa.
Dún Aonghasa està aproximadament a 1 kilòmetre del Centre de Visitants i s’accedeix a ell per un terreny elevat. L’últim tram del camí és sobre roca natural rugosa i s’ha d’anar amb compte, especialment al baixar. Es recomanen botes o sabates fortes per caminar. No hi ha tanca o barrera a la vora del penya-segat. Encaramat perillosament en un penya-segat, Dún Aonghasa s’enfronta desafiant a l’Oceà Atlàntic. És el major dels castres prehistòrics de pedra de les illes Aran.
El fort consta de tres enormes murs de defensa de pedra seca. Fora d’ells hi ha un “chevaux-de-frise”, és a dir, una densa banda de pedres irregulars i verticals, milers en nombre. Una forma devastadorament efectiva d’impedir als intrusos, els “chevaux-de-frise” rodegen tot el fort de penya-segat a penya-segat.
Dún Aonghasa té més de 3.000 anys. Les excavacions han revelat evidència significativa de metal·lúrgia prehistòrica, així com varies cases i enterraments. Tot el complexe es va reforçar entre els anys 700 i 800 d.C.
La visita implica una caminada curta sobre el terreny elevat i roques naturals aspres, així que vingueu preparats amb botes o sabates fortes per caminar. Ves amb compte també quan caminis a prop del penya-segat: no hi ha tanca ni barrera a la vora de la caiguda de 87 metres.
Els horaris d’obertura de la visita son de 9:30 a 18:00h, i els preus per accedir-hi son de 5€ pels adults, 3€ pels nens i estudiants, i 13€ per les famílies.
Visitats els penya-segats i el fort de Dún Aengus, l’excursió continua per paratges típics de l’illa i per altres atraccions i monuments.
A prop del centre de visitants de Dún Aengus ens trobem amb la platja Kilmurvey Beach, una platja de sorra en un gran emplaçament. Tota aquesta zona és rica en hàbitats. Vàries espècies de plantes estranyes es troben aquí. L’avifauna es considera d’importància internacional. Aquesta platja està vigilada.
Prop de Dún Aengus, també s’hi troba un altre dels imprescindibles de l’illa, i aquest és una mica més modern. Es tracta del “The Worm Hole”, un forat rectangular excavat en la roca on es fan competicions i tot. Es tracta d’un dels atractius de l’illa.
Aproximadament a 1 milla des de Kilmurvey Beach, en direcció est, es troba “The Seal Colony”, una atracció on divises colònies de foques. El mirador està clarament senyalitzat amb una petita cabana que ven entrepans. Durant la marea baixa, una dotzena de foques es congreguen en la platja i les roques, creant una bonica vista amb les muntanyes de Connemara com a teló de fons. S’ha de dir, en honor a la veritat, que nosaltres quan hi varem passar, no en vam veure cap, de foca.
Amb el bus ens varem acostar a un altre dels imprescindibles de les illes, el lloc anomenat com “Seven Churches”. És un dels monastirs més grans i centres de peregrinació al llarg de la costa oest d’Irlanda. Es troba a 3 kilòmetres a l’oest de la platja de Kilmurvey Beach. Malgrat del seu nom popular, en realitat només hi ha dues esglésies entre les “Set Esglésies”; els altres edificis probablement fóssin allotjaments per a peregrins i dependències. La importància de les illes Aran com destí de peregrinació queda demostrada per el fet de que en el 1607, el Papa Pau V va concedir una indulgència plenària a tots els que visitéssin les esglésies de la illa en determinats dies festius. L’edifici més gran del lloc és Teampall Bhreacáin (“el temple de Breacàn”), que medeix 5m per 13m. L’església es va duplicar amb creus en tamany en el segle XIII, i la diferència en els estils de construcció es pot veure clarament en el mur oest. En el centre del mur oest, just per sobre de l’alçada del cap hi ha una inscripció: “Or ar il Conoin”, que significa “pregar per els dos canonges”.
Un altre dels atractius de l’illa es diu “Teampall Bheanain”. Es tracta de l’església més petita d’Irlanda, ubicada en un gran emplaçament amb grans vistes de l’illa. Es troba a 2,5 kilòmetres de Kilronan. L’església en sí medeix aproximadament 15 peus per 11 peus. Es troba en lo més alt d’un turó amb vistes a la badia de Killeaney i és un punt de referència en la illa per els pescadors en el mar. A diferència de les esglésies en altres parts d’Irlanda, té una orientació nord sud en oposició a la orientació est-oest més comú. Data aproximadament del segle VII. Les vistes des d’ella son excepcionals. A prop es troben les restes d’un mur de cashel i un “clochán” (cel·la de pedra). Just a sota de Teampall Bheanin es troben les restes d’una torre rodona i una creu celta que formava part del gran llogaret monàstic establert per St. Enda en el segle VI.
I finalment, la ruta conclou amb la visita a l’últim monument de l’illa, anomenat Dún Eoghanachta. Es tracta d’una petita fortalesa a la part oest de l’illa. Es visita després de veure les Seven Churches.
El bus ens torna a Kilronan, on agafarem el ferry de tornada a Doolin. Abans, però, ens quedarà una mica de temps per acabar de fer una última passejada pel minúscul poblet i els seus entorns.
Tornem amb ferry cap al Doolin Pier, i passem un altre cop per davant de les altres dues illes Aran:
Inis Meáin
Inis Meáin significa “la del mig” i s’enorgulleix d’haver mantingut un caràcter bastant tradicional en aquests temps moderns. Aquí es segueixen fabricant els jerseis tipus Aran, famosos en tot el món, junt amb dissenys de punt contemporanis en la Inis Meáin Knitting Company. La pesca era una part molt important en la vida de l’illa, per lo que aquests jerseis es varen convertir ràpidament en un article de primera necessitat per els seus habitants. Segons el folclore de les illes, el jersei es va crear quan un pescador i la seva família varen afegir un patró únic a la puntada. Ho varen fer per a poder identificar al pescador per aquesta puntada en cas d’ofegar-se i trobar-se amb el seu cos (inclòs transcorregudes unes setmanes). Durant un temps, els jerseis tipus Aran fóren el petit secret d’aquestes illes. Tanmateix, el gran ressorgiment literari del segle XX va atraure a visitants en busca de les autèntiques tradicions populars i l’idioma d’Irlanda. Les laborioses dones d’Aran aprofitaren la oportunitat i començaren a vendre els seus dissenys més enllà de l’illa. Inis Méain té més que oferir que els seus jerseis de fama mundial. Enmig de l’illa observaràs un paisatge que podríes contemplar durant hores: roques de color gris cendra esquitxades de flors delicades, camps verds vorejats amb murs de pedra seca i l’assot de les onades de l’Atlàntic en la distància. Inis Meáin és la menys visitada de les tres illes Aran. A l’explorar els seus penya-segats espectaculars, platges desertes i camins rurals sense tràfic, no seria d’extranyar que et trobéssis pràcticament sol.
Inis Oírr
La millor forma d’explorar Inis Oírr és recorrent en bicicleta els seus camins flanquejats per murs de pedra i esquitxats per flors silvestres. Amb menys de 3 kilòmetres de longitud i només 2 kilòmetres d’amplada, és la més petita de les illes Aran i la més propera a terra ferma. Inis Oírr té un paisatge similar al del Burren, en el comptat de Clare, per lo què la seva flora està protegida. El primer que veuràs és una platja de sorra blanca i molt fina banyada per aigües cristal·lines. És una meravellosa presentació d’una illa que combina moments de fràgil bellesa amb l’abrupte, però sòlid, aspecte de l’escarpada pedra calcària tant típica de la zona.
2. Circuït per The Burren
Un cop arribats a terra ferma, ens disposarem a fer un altre circuït, aquest amb el nostre cotxe de lloguer, i per la regió denominada “The Burren”. El Burren és un dels llocs més autèntics i tradicionals del país. L’inici i final del circuït que plantegem és el mateix poble de Doolin.
| La vasta zona del Burren es troba en el Comptat de Clare, té aspecte lunar i és un dels paisatges més fascinants d’Irlanda. Aquí, la freda roca gris solcada d’esquerdes baixa fins el turbulent oceà Atlàntic. El resultat és un dels fenòmens més extraordinaris de la naturalesa: un enorme terra rocós esquitxat de formacions rocoses, coves i fòssils, així com una increïble varietat de flors que inclou des d’espècies autòctones fins a plantes àrtiques, alpines i mediterrànies. Format fa milions d’any sota mars tropicals oblidats fa molt de temps, el paisatge calcari del Burren ha donat lloc a una ramaderia perdurable que conta amb una història de més de 6.000 anys. Avui en dia continua practicant-se l’antiga tradició de deixar pasturar el ramat en els turons a l’hivern (“winterage”) per aclarir el terreny d’herbes resistents i permetre que la vida vegetal floreixi en primavera. Per ser un lloc tant rocós, el Burren té una bellesa poètica que ha captivat els cors i ments de poetes, pintors, artistes i escriptors. La sentiràs mentres passeges per la platja de Fanore, de color mantega, banyada per l’oceà Atlàntic i amb un turó de pedra calcària com a teló de fons. La sentiràs també mentres passeges per terrasses de roca que s’endinsen en cascada fins a l’oceà o mentres contemples l’impressionant dolmen de Poulnabrone, una construcció de fa més de 5.800 anys que desafia la gravetat. |
Farem un circuït en bucle amb inici i final a Doolin, i el farem en direcció les agulles d’un rellotge, començant per la carretera de la costa en direcció nord (R477). Després de vorejar la costa cap al nord, ens acostarem al Black Head, a uns 20 kilòmetres de Doolin (uns 25 minuts recorreguts des de Doolin). Des del Black Head es tenen unes impressionants vistes sobre la badia de Galway. Allà mateix, ens podem arribar al far Black Head Lighthouse.
Per el Black Head hi passa un recorregut circular anomenat Black Head Loop Walk, que és un recorregut de 26 kilòmetres circular que passa pel far i la punta de Black Head.
El bucle de Black Head creua el pas de Gleninagh i la vall de Feenagh al llarg de l’espatlla de la muntanya Cappanwalla. En un creuament de 3 vies, el bucle torna a pujar passant per Caher an Ard Rois, on es recorre una curta distància per la carretera asfaltada de la vall de Caher, passant per un creuament de camins. Una altra carretera verda et porta al voral de Slieve Elva, a Ballelly i de tornada a l’aparcament de la platja de Fanore. Començant des del tauler a Fanore Beach, surti de l’estacionament i giri a l’esquerra seguint la fletxa morada. Les altres fletxes de colors son per altres passejos que comencen i acaben a l’aparcament. Segueix la carretera durant més de 1 kilòmetre (passant un creuament després de 500 metres) per arribar a un creuament amb una carretera de sorra a la nostra dreta; gira a la dreta aquí. Segueix aquesta carretera costa amunt durant 500 metres per arribar a un montant de pedra on creuaràs un camp i s’unirà a Green Road que et portarà al voltant de Black Head. I el camí continua fent el bucle fins a l’aparcament de la platja de Fanore…
Nosaltres, amb el cotxe continuarem passant pel poble de Ballyvaughan, un poble tradicional de cases amb teulades de palla, i amb oficina d’informació turística.
A 2,4 kilòmetres de Ballyvaughan hi ha el Newtown Castle, una torre restaurada del segle XVI. Es tracta d’una casa-torre del segle XVI bellament restaurada amb caracetrístiques arquitectòniques úniques. Hi ha un grup de característiques interessants que daten de l’època victoriana que es troben al sud-oest del Castell de Newtown.
I a 8,8 kilòmetres de Ballyvaughan s’hi troba la Corcomroe Abbey, les ruïnes d’una abadia de 1194. Amb l’entrada gratuïta. Era una abadia cistercenca.
Però nosaltres, un cop hem arribat a Ballyvaughan, continuarem la ruta cap al sud, per la N67 que enllaça a la carretera local R480, i al cap de 4,4 kilòmetres ens porta a l’Aillwee Cave. És una gruta de la zona oberta al públic al 2.008. És una de les més antigues d’Irlanda. L’entrada va conjuntament amb un centre d’aus rapinyaires (entrada gruta + centre). S’anomena Aillwee Cave & The Birds of Prey Centre. Hi ha diferents tipus de visites i de preus. Els horaris d’obertura del complex son de 10:00 a 17:00h i els preus son de 25€ pels adults, 23€ pels estudiants, i 15€ pels nens de 5 a 16 anys. Es visita tot conjuntament.
Des de “un forat en el terra” fins a “volar amb Àligues”, tothom gaudeix enormement el temps que passarem a Aillwee Cave i Bird of Prey Center. Durant tres generacions, Aillwee Cave and Bird of Prey Center han donat la benvinguda als visitants al Burren en el comptat de Clare. Els visitants poden explorar l’inframón de Burren i gaudir d’una llibertat inesperada amb els majestuosos Birds of Prey. Passeja pels boscos d’avellaners, freixes i grèvols o recorre la vessant de Aillwee Burren mentres gaudeixes de les vistes panoràmiques de la badia de Galway i la ruta costanera de l’Atlàntic. Escolta i sent el batre de l’ala d’un falcó mentres es precipita. Olora la humitat terrosa d’un llarg llit de riu sec decorat amb pampalluguejants formacions cristal·lines. Gaudeix de les saboroses recompenses de formatge fumat o dolç de sucre. En la Cova de Aillwee: Més de 3.500 peus de paisatges sinuosos estan oberts al públic, amb visites guiades regulars. Els visitants d’aquesta popular atracció del comptat de Clare son acompanyats en un passeig de 35 minuts a través de cavernes, sobre abismes amb ponts, sota de formacions rocoses inusuals i acabant junt a una cascada eixordadora. Aquesta sorprenent creació de la naturalesa es va formar gradualment a partir d’aigües de desgel prehistòriques de l’Edat de Gel que obríen camins a través d’aquesta muntanya de pedra calcària.
Centre d’aus de presa de Burren: Ubicat al peu de la cova Aillwee, conta amb l’exhibició més gran de falcons, falcons harris, mussols, cernícals americans i àguiles marines de cua blanca en el país. Durant la temporada de cria, els visitants podràn veure la cria manual de les aus rapinyaires joves, aprendre de la falconeria com un esport ancestral i conèixer millor questes magnífiques espècies autòctones i els problemes ambientals que implica la seva protecció i conservació.
Botiga de granja: La botiga de la granja propera, a la que també es pot arribar per un encantador passeig pel bosc, alberga una varietat de deliciosos productes locals, com el guardonat formatge Burren Gold, mel, mermelades i dolços de sucre. Observa com s’elabora el formatge tipus Gouda, classificat com a formatge de granja perquè està fet amb llet de vaca sense pasteuritzar, i llavors prova el producte final. Tour guiat disponible. Obert tots els dies des de les 10:00h.
Visitat el centre, ens dirigirem al Poulnabrone Dolmen, a uns 7 kilòmetres de la cova. Es tracta d’un dòlmen de l’Edat de Pedra, construït amb enormes pedres en forma de taula. Un dels dòlmens més característics del Burren i del país. Poulnabrone és el monument megalític més antic d’Irlanda i un dels dòlmens més fotografiats del país.
Seguim amb la ruta i ens aturarem a Leamaneh Castle, a 7 kilòmetres del dòlmen. Es tracta de les ruïnes d’un castell, on hi ha dempeus una casa-torre de 5 pisos construïda al voltant de 1480. És un monument visible però no accessible.
Les magnífiques ruïnes de la gran fortalesa O’Brien de Leamaneh es troben en la franja sud del desert de pedra calcària conegut com el Burren. És un lloc solitari i potser un lloc sorprenent per a una esplèndida mansió de principis del segle XVII de quatre pisos, amb sostre a dues aigües, amb fileres de grans finestrals. La primera part de l’edifici en l’extrem est és, per el contrari, una torre de cinc pisos bastant ombrejada amb estretes obertures per a les finestres, una filera de petites cambres i una escala de cargol. El seu passatge d’entrada, amb forats per barres de tir per a les portes interiors i exteriors, probablement es va reservar més tard per els servents, ja que la mansió a dues aigües tenia la seva pròpia porta d’entrada. La mansió de quatre pisos es va agregar a l’oest de la torre en la dècada de 1640. Aquest monument és visible des de la carretera però no és accessible.
El proper pas del circuït és el Ballykinvarga Stone Fort, ubicat a 5,4 kilòmetres del monument anterior. Es tracta d’una fortificació amb murs de pedra vora Kilfenora.
I arribem finalment a Kilfenora, un poblet amb Catedral, Centre de Visitants i una High Cross. A Kilfenora només ens hi aturarem per visitar el Burren Visitor Centre, que es tracta del Centre de Visitants del Burren, amb exposicions, cafeteria i botiga de souvenirs.
I de poble anem a un altre poble, Lisdoonvarna, que a 8,6 kilòmetres de Kilfenora és el poble més important del Burren. Té unes termes famoses i uns Spa Gardens. A nosaltres ens interessaria visitar el Lisdoonvarna Spa Wells Heritage Centre. L’Heritage Centre es va inaugurar al 2.018 a l’edifici anomenat Spa Wells. Lisdoonvarna és una ciutat victoriana balneari del país. L’horari de l’Heritage Centre és de les 10:00 a la 1:00h, i l’entrada és gratuïta.
Lisdoonvarna Heritage Centre es va inaugurar en el mes de juny de 2.018 en l’edifici conegut formalment localment com Spa Wells. La gent ha estat aprofitant els atributs beneficiosos de les aigües de Lisdoonvarna des de 1750. Ha estat administrat per el grup comunitari Lisdoonvarna Fáilte durant quasi 120 anys, lo que la converteix en l’organització comunitària més antiga d’Irlanda. Durant els últims anys, el grup junt amb la Societat Històrica de Lisdoonvarna han restaurat i reviscut la història de Lisdoonvarna i les seves aigües. Al maig, els visitants poden trobar una flor estranya anomenada Butterworth Mayor. Visita el Centre per aprendre sobre la història local i les aigües en una guardonada exposició. Endinsa’t en la història de la única ciutat balneari victoriana de Irlanda, coneix al principal propietari de la època, els promotors del spa i estudia el progrés fotogràfic de la ciutat des dels seus humils inicis fins la actualitat. Els visitants també poden provar els minerals de les aigües sulfuroses. Asseu-te i relaxa’t amb un paisatge impressionant i vistes al jardí i escolta el sò dels rius. Hi ha un Saló de tè que es troba dins de l’edifici principal, on es poden degustar mostres de pastissos i bolleria locals. Al setembre tots els dies hi ha balls de 12:00 a 14:00h en el Saló de ball.
I finalitzarem la nostra ruta per el Burren a Cahermacnaghten Stone Fort, una antiga fortificació que funcionava com a Centre de Cultura. Es troba a uns 10 kilòmetres de Lisdoonvarna, cap a l’interior, seguint la carretera N67.
I fins aquí amb la ruta del dia d’avui. Hem visitat a fons les Aran Islands (concretament l’illa de Inishmore), i hem fet a la tarda un circuït per The Burren força complet, per tant ja és l’hora d’anar-nos-en a descansar al nostre allotjament.
Adjuntem en un mapa de google maps, l’itinerari en cotxe que hem seguit en el dia d’avui, amb el marcatge de les atraccions i els principals monuments, així com del kilometratge i del temps destinat per això (76,20 kilòmetres / 1 hores i 41 minuts):