Quan vam marxar de la Val di Funes, vam marxar cap al sud, en direcció a Bolzano, per anar a parar-nos i visitar el poble de Klausen (Chiusa). Està a 12,7km de la Val di Funes.
Klausen és una encantadora ciutat medieval. Inclús Alberto Durero es va enamorar de la ciutat de Klausen a la riba del riu Eisack en 1494 i, fins al dia d’avui, la bonica i petita ciutat no ha perdut res del seu encant: boniques façanes, esglésies gòtiques, posades tradicionals i un paisatge pintoresc caracteritzen la ciutat.
Avui en dia, el centre històric de Chiusa a Itàlia, amb els seus carrers estrets i boniques cases adossades, ens convida a gaudir d’un agradable passeig. Aquesta és la Via Cittá (Alta i Bassa):
El fet de que unes vacances en Klausen siguin variades està garantit no solament pels diversos tresors artístics i culturals que es poden admirar, sinó també per el paisatge en sí. Castanyers i vinyes s’adhereixen a les assolellades vessants i et conviden a donar tranquils passejos i excursions al llarg d’elles. Un passeig fins al monestir de Säben, el símbol de Klausen, hauria de formar part dels seus plans de vacances.
Klausen, a Tirol del Sud, és coneguda ara també com una de les petites ciutats més boniques d’Itàlia. La Pfarrkirche St. Andreas, amb la Torre del Capitano (Burg Branzoll) al fons:
A partir d’una imatge fotogràfica que vam veure, vam anar buscant a quin lloc pertanyia, i el vam trobar: Villnösstal (Val di Funes). Una de les valls més boniques del Tirol. La vall de només 24 kilòmetres situada en el municipi de Funes, província de Bolzano, és un dels racons més fotografiats de la zona dels Dolomites.
Val di Funes és coneguda com el tresor dels Dolomites i creiem que és per les increïbles panoràmiques que ofereix. Els seus prats s’estenen entre cimes dolomítiques i alguna església entra en l’escena per a fer-la més idíl·lica. Hi ha qui associa aquest títol a que és la província d’Itàlia més rica del país.
Una altra de les coses per destacar en la Val di Funes son els seus petits i tranquils pobles amb la seva cuidada decoració. Aquesta decoració és comuna amb la zona de tot el Tirol. Edificis de fusta, decoració floral, carrers estrets i estil gòtic son els seus trets.
St. Giovanni in Ranui és l’església més fotografiada de la Val di Funes, sens dubte. La petita església no és coneguda per el seu estil arquitectònic o el seu valor artístic sinó per la seva localització. Enmig d’aquest prat verd de la Val di Funes es troba aquesta església de diminutes dimensions i estil gòtic amb influències italianes. La gent visita aquesta església per la preciosa estampa que es crea degut al lloc en el que s’ubica.
El fons d’aquesta escena son les muntanyes Dolomites i els voltants els boscos frondosos de coníferes. Tot això forma un racó preciós al que acudeixen moltíssims turistes de totes les parts del món per a fotografiar i gaudir.
Vam començar fent una caminada anomenada Nature Trail fins a Zanzer Alm:
Era una caminada panoràmica, amb les vistes impressionants en tot moment dels Dolomites:
Passem per frondosos boscos de coníferes:
Arribem a Berggasthof a Zanzer Alm:
És el Naturpark Puez-Geisler, dins l’àmbit dels Dolomites:
Diferents imatges de la caminada que recordarem durant força temps, em sembla:
Sensacions de relaxació, pau i tranquil·litat:
Allarguem la caminada per arribar fins a l’església de Sant Giovanni in Ranui:
Vista de la Val di Funes, al poble de Santa Magdalena:
Vam tenir temps i tot per anar a un parc d’aventura als arbres. Aquest, es diu Parco Aventura Funes, i està ubicat a Santa Magdalena:
Feia dies que no ho provàvem:
El parc d’aventura està obert durant els mesos d’estiu de 9:00h a 18:00h. Els preus son de 22,00€ pels adults i 16,00€ pels nens de 13 a 16 anys. També hi ha tarifes familiars: 60,00€ (2 adults i 2 nens).
Després de jugar pels arbres, vam anar a visitar el Centre de Visitants del Parc Natural, anomenat “Naturparkhaus Puez-Geisler”, a Santa Magdalena:
L’entrada és gratuïta i l’horari és de 9:30h a 12:30h i de 14:30h a 18:00h:
El Tirol del Sud és la part meridional de la regió històrica del Tirol. Administrativament, pertany a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud, de la qual constitueix la part nord sota el nom de Província Autònoma de Bozen – Tirol del Sud.
Actualment gaudeix d’un alt grau d’autonomia i les relacions amb el Tirol del Nord i de l’Est (les parts de Tirol que romangueren a Àustria) són fortes, especialment des de l’entrada d’Àustria a la Unió Europea. El Partit Popular del Tirol del Sud n’ha dominat la vida política des de la seva fundació el 1945.
Els Swarovski Kristallwelten (Mons de Cristall Swarovski) varen ésser inaugurats en 1995 amb motiu del centenari de l’empresa Swarovski.
L’artista multimèdia André Heller va dissenyar per l’esdeveniment un lloc de fantasia, únic en el seu gènere. Fins ara, aquesta apreciada atracció turística en el Tirol, ha brindat moments d’admiració a més de dotze milions de visitants de tot el món.
Les fulgurants Cambres de les Meravelles han estat redissenyades i ampliades. Entorn al Gegant l’espera un espai obert de naturalesa cristal·lina: el parc.
Deixa’t impactar allí per el fulgurant Núvol de Cristall sobre la Piscina Mirall o experimenta amb tots els sentits la torre de jocs, en quatre nivells.
En el fulgurant entorn de la gran botiga Swarovski Kristallwelten Store t’espera la gamma completa de productes: des de bijuteria i accessoris, passant per estatuetes, fins la Swarovski Optik.
Tothom que desitgi delectar-se més tard amb delícies culinàries, Daniels Kristallwelten, és el lloc indicat. Allí podràs gaudir no només de plats internacionals i de l’estació, sinó també de la confiteria més fina.
L’horari d’obertura del complex durant els mesos d’estiu és de 9:00h a 19:00h, i el preu és de 19,00€ pels adults i 6,00€ pels nens de 5 a 17 anys.
Hall in Tirol és una de les ciutats més boniques d’Àustria: la tradició i la modernitat, l’elegància urbana i la bellesa natural escènica creen contrastos fascinants i harmonies inesperades. Hall in Tirol té el casc antic més gran de l’estat de Tirol. Oberer Stadtplatz, amb la Rathaus al fons:
Descobreix Hall in Tirol amb un guia local i experimenta la ciutat històrica més gran del Tirol: una combinació d’oportunitats de compres úniques, encantadors cafès i restaurants completaran perfectament la seva visita. Pfarrkirche St. Nikolaus, enganxada a la Josefskirche:
Hall in Tirol té un dels nuclis històrics millor conservats d’Àustria, i en realitat és inclús més gran que el d’Innsbruck. Sparkassengasse, amb la torre de la Pfarrkirche:
Cada any, el casc antic curosament restaurat i el complex Burg Hasegg amb la seva Torre de la Moneda i el Museu de la Moneda que l’acompanya, encanten als visitants de tot el món. Convent i Jesuitenkirche:
Els bonics edificis del casc antic de Hall donen testimoni del pròsper passat de l’assentament. L’extracció de sal en la Edat mitjana va transformar Hall en el principal centre comercial del nord del Tirol. Schlossergasse:
Anomenada “la mare de totes les mines”, la mina de plata de Schwaz és una aventura subterrània inigualable.
En el seu apogeu a finals de l’Edat Mitjana, Schwaz fou el centre miner de plata més gran i ric del món. Avui, pots fer un recorregut per la mina i aprendre sobre la seva història minera.
Un dels imprescindibles de visitar d’Innsbruck, és el seu zoològic, l’Alpenzoo (el zoo dels Alps), on per arribar-hi vam agafar un funicular (el Hungerburgbahn), a l’estació cèntrica de Congress Station (a 400m de la Teuladeta d’Or), dissenyada per l’arquitecta Zaha Hadid:
El trajecte dura uns 10 minuts fins a la parada de l’Alpenzoo:
Des de l’Alpenzoo es tenen unes vistes espectaculars d’Innsbruck amb els seus entorns:
Fundat el 22 de setembre de 1962 per el zoòleg austríac Hans Psenner, l’Alpenzoo es feu famós per la reintroducció d’espècies en perill d’extinció com el trencalòs, la cabra alpina i l’ibis calb del nord en estat salvatge.
El zoològic és una associació sense ànims de lucre i la major part del seu finançament prové de les tarifes de l’entrada, però el zoològic rep fons addicionals de la ciutat d’Innsbruck i del Govern del Tirol.
L’Alpenzoo fou un dels llocs escollits per a representar a Àustria en el bitllet col·leccionable de zero euros. La imatge representa a tres dels animals estrella del zoo: el trencalòs, el linx i la cabra alpina.
El zoo té capacitat per a uns 2000 animals de 150 espècies: 20 mamífers (de les 80 espècies de mamífers en els Alps), 60 espècies d’aus, 11 espècies de rèptils i 6 espècies d’amfibis, a més de quasi totes les espècies de peixos presents en els Alps. L’Alpenzoo és l’únic zoològic del mon que exhibeix el “trepamurs”.
El preu per entrar a l’Alpenzoo és de 12,00€ pels adults, i l’horari d’estiu és de 9:00h a 18:00h.
Innsbruck és la capital de l’estat federal del Tirol, a l’oest d’Àustria i té l’estatus de ciutat estatutària. Està situada a l’ampla vall del riu Inn, entre les muntanyes Nordkette al nord, Patscherkofel, Serles i Saile o Nockspitze al sud. El seu nom deriva de Inn i bruck, i significa “el pont sobre l’Inn”.
Amb 122.458 habitants (dades de l’1 de gener del 2013), Innsbruck és la ciutat més gran de l’estat federal de Tirol i, després de Viena, Graz, Linz i Salzburg, la cinquena ciutat més gran d’Àustria. A la seva àrea metropolitana viuen al voltant de 190.000 persones. A més, la ciutat compta amb prop de 30.000 estudiants i altres persones que hi fixen la seva segona residència, i 3.000 pernoctacions diàries de turistes que visiten la ciutat.
Nosaltres vam ésser quatre d’aquests turistes. Ens vàrem presentar a l’estació de tren de Fulpmes per agafar l’Stubaitalbahn, el qual és un tramvia interurbà de via estreta de 18,20km de longitud que va d’Innsbruck a Fulpmes i a l’inrevés. A la ciutat d’Innsbruck, utilitza les vies del tramvia locals.
Surt aproximadament cada 30 minuts i el trajecte està inclòs dins la tarja Stubai Super Card. Ens va fer molta il·lusió anar a Innsbruck amb tren.
Estació de Fulpmes, sobre les 9h del matí:
Vam baixar a una de les moltes parades que té pel centre d’Innsbruck, i de seguida vam anar a visitar el casc històric de la localitat.
Horaris del Stubaitalbahn:
Vam entrar al casc històric per el carrer Herz Friederick Strasse. En el mateix carrer hi ha dues de les atraccions més importants d’Innsbruck, com dues fites de la ciutat, una és la Stadturm (la torre de la ciutat), i l’altra la Goldenes Dachl (teulada d’or).
La Stadturm mira els teulats d’Innsbruck com els guàrdies de la torre en l’Edat Mitjana. Durant quasi 450 anys varen mirar des de la torre de la ciutat i varen advertir als ciutadans sobre incendis i altres perills. Els pisos inferiors es varen utilitzar com a presó. Els visitants arriben a la plataforma d’observació de 31 metres d’alçada a través de 133 graons. I no solament vegis els carrers medievals, sinó que també tingues a la vista Bergisel, Patscherkofel, Inn i Nordkette.
La torre de la ciutat és uns 50 anys més antiga que el Sostre Daurat, es va completar en 1450 i es troba junt a l’antic ajuntament. Comparada amb els edificis moderns, no sembla enorme. En 1450, la seva alçada de 51 metres era majestuosa i un signe orgullós de la confiança en sí mateixos dels habitants d’Innsbruck. S’eleva imponent enmig de les cases antigues medievals. És un bon mirador per orientar-se i conèixer Innsbruck des d’una perspectiva romàntica:
La Goldenes Dachl és el símbol més famós d’Innsbruck, el qual brilla amb llum pròpia en el centre històric de la ciutat. El seu nom el deu a les 2657 teules de coure daurades al foc que recobreixen la teulada de l’esplèndid mirador que domina des de fa més de 500 anys els edificis medievals i les arcades del centre històric. Fou l’emperador Maximilià qui va idear el disseny del mirador, i es diu que gaudia molt de les vistes: observar el tumult en els carrers de la ciutat, presidir tornejos de cavallers i deixar-se venerar per el poble.
Els visitants d’Innsbruck descobreixen la Teulada d’Or un cop s’entra en el casc històric de la ciutat. Però s’ha de mirar de prop per a poder apreciar tots els detalls: la base del mirador està adornada amb figures i representacions, algunes molt sorprenents.
El Museu de la Teulada d’Or, situat just al costat, permet endinsar-se en la fascinant època del regnat de l’emperador Maximilià.
I caminant per la Pfarrgasse s’arriba a la Catedral de Sant Jakob, però abans, en el mateix carrer, descobrim una rellotgeria impressionant:
La Catedral de Sant Jakob data de l’any 1180 (també se li diu Catedral de Santiago). S’eleva majestuosament per sobre de les teulades d’Innsbruck, i forma part d’una de les rutes de peregrinació medievals més importants per als cristians –el camí de Santiago. En els segles XVI i XVII va sofrir greus danys a causa d’un terratrèmol, el que va motivar la seva reconstrucció entre els anys 1717 i 1724. El famós pintor alemany, Alberto Durero, va quedar impressionat per la imatge de la catedral i la va immortalitzar en una de les seves aquarel·les.
Vam continuar voltant l’Old Town, i també vam sortir del casc històric per veure altres atraccions, com la Vía Maria-Theresien-Strasse, l’artèria comercial i popular de tot Innsbruck.
Passejar, anar de compres, assentar-se en un cafè a l’aire lliure, admirar els imponents edificis barrocs i gaudir de la vista panoràmica de la ciutat –així és el carrer Maria-Theresien-Strasse. Té una llarga història de més de 700 anys.
La columna Santa Anna, la capella de Sant Jordi en el parlament i l’Arc de Triomf son altres testimonis del passat de la ciutat, mentre que edificis moderns com els grans magatzems “Kaufhaus Tyrol” o la zona comercial “Rathauspassage” s’integren perfectament en el paisatge urbà.
El carrer fou renovat per complet en l’any 2009 i gran part reconvertit en un elegant boulevard per a vianants amb paviment de granit, noves instal·lacions d’il·luminació i nombrosos bancs al llarg del passeig que conviden al descans durant una tarda de compres o una visita turística.
La vista des de la columna de Santa Anna cap al nord amb la Teuladeta d’Or i les imponents cimes de la serralada Nordkette:
Mirant el sud, un dels símbols més moderns de la ciutat d’Innsbruck: el trampolí de salts de Bergisel amb les cimes de Serles i Habitch:
L’arc de Triomf, una de les fites i inici de Maria-Theresien-Strasse:
Adjuntem la documentació gràfica de Innsbruck, amb el plànol i la informació turística de la que disposàvem:
Es tracta de la Vall central del Tirol austríac, la Vall que conté el riu Inn a Suïssa, Àustria i Alemanya. La vall té una longitud total de 517 kilòmetres i la ciutat més gran situada a Inntal és Innsbruck.
Ens hi vam passar 2 dies a la Vall d’Inntal, un dia per Innsbruck i l’altre dia visitant Hall in Tirol, Silberbergwerk a Schwaz i l’Swarovski Kristallwelten, a Wattens.
L’últim dia a la Vall d’Stubai va ésser especial per lo bé que havia anat tot i per tot el què vam descobrir aquí. Com a clients de la tarja Stubai Super Card ens entrava una última experiència, a Kampler See, un llac ubicat a tocar de la carretera de la Vall al barri de Kampl, a 4,2km de Fulpmes i a 2,9km de Neustift, que és on pertany.
L’experiència va ésser donar una volta pel llac amb una encesa d’espelmes, anomenada “FackelWanderung”, en el programa de la Big Family Stubai Programm.
