Innsbruck és la capital de l’estat federal del Tirol, a l’oest d’Àustria i té l’estatus de ciutat estatutària. Està situada a l’ampla vall del riu Inn, entre les muntanyes Nordkette al nord, Patscherkofel, Serles i Saile o Nockspitze al sud. El seu nom deriva de Inn i bruck, i significa “el pont sobre l’Inn”.
Amb 122.458 habitants (dades de l’1 de gener del 2013), Innsbruck és la ciutat més gran de l’estat federal de Tirol i, després de Viena, Graz, Linz i Salzburg, la cinquena ciutat més gran d’Àustria. A la seva àrea metropolitana viuen al voltant de 190.000 persones. A més, la ciutat compta amb prop de 30.000 estudiants i altres persones que hi fixen la seva segona residència, i 3.000 pernoctacions diàries de turistes que visiten la ciutat.
Nosaltres vam ésser quatre d’aquests turistes. Ens vàrem presentar a l’estació de tren de Fulpmes per agafar l’Stubaitalbahn, el qual és un tramvia interurbà de via estreta de 18,20km de longitud que va d’Innsbruck a Fulpmes i a l’inrevés. A la ciutat d’Innsbruck, utilitza les vies del tramvia locals.
Surt aproximadament cada 30 minuts i el trajecte està inclòs dins la tarja Stubai Super Card. Ens va fer molta il·lusió anar a Innsbruck amb tren.
Estació de Fulpmes, sobre les 9h del matí:
Vam baixar a una de les moltes parades que té pel centre d’Innsbruck, i de seguida vam anar a visitar el casc històric de la localitat.
Horaris del Stubaitalbahn:
Vam entrar al casc històric per el carrer Herz Friederick Strasse. En el mateix carrer hi ha dues de les atraccions més importants d’Innsbruck, com dues fites de la ciutat, una és la Stadturm (la torre de la ciutat), i l’altra la Goldenes Dachl (teulada d’or).
La Stadturm mira els teulats d’Innsbruck com els guàrdies de la torre en l’Edat Mitjana. Durant quasi 450 anys varen mirar des de la torre de la ciutat i varen advertir als ciutadans sobre incendis i altres perills. Els pisos inferiors es varen utilitzar com a presó. Els visitants arriben a la plataforma d’observació de 31 metres d’alçada a través de 133 graons. I no solament vegis els carrers medievals, sinó que també tingues a la vista Bergisel, Patscherkofel, Inn i Nordkette.
La torre de la ciutat és uns 50 anys més antiga que el Sostre Daurat, es va completar en 1450 i es troba junt a l’antic ajuntament. Comparada amb els edificis moderns, no sembla enorme. En 1450, la seva alçada de 51 metres era majestuosa i un signe orgullós de la confiança en sí mateixos dels habitants d’Innsbruck. S’eleva imponent enmig de les cases antigues medievals. És un bon mirador per orientar-se i conèixer Innsbruck des d’una perspectiva romàntica:
La Goldenes Dachl és el símbol més famós d’Innsbruck, el qual brilla amb llum pròpia en el centre històric de la ciutat. El seu nom el deu a les 2657 teules de coure daurades al foc que recobreixen la teulada de l’esplèndid mirador que domina des de fa més de 500 anys els edificis medievals i les arcades del centre històric. Fou l’emperador Maximilià qui va idear el disseny del mirador, i es diu que gaudia molt de les vistes: observar el tumult en els carrers de la ciutat, presidir tornejos de cavallers i deixar-se venerar per el poble.
Els visitants d’Innsbruck descobreixen la Teulada d’Or un cop s’entra en el casc històric de la ciutat. Però s’ha de mirar de prop per a poder apreciar tots els detalls: la base del mirador està adornada amb figures i representacions, algunes molt sorprenents.
El Museu de la Teulada d’Or, situat just al costat, permet endinsar-se en la fascinant època del regnat de l’emperador Maximilià.
I caminant per la Pfarrgasse s’arriba a la Catedral de Sant Jakob, però abans, en el mateix carrer, descobrim una rellotgeria impressionant:
La Catedral de Sant Jakob data de l’any 1180 (també se li diu Catedral de Santiago). S’eleva majestuosament per sobre de les teulades d’Innsbruck, i forma part d’una de les rutes de peregrinació medievals més importants per als cristians –el camí de Santiago. En els segles XVI i XVII va sofrir greus danys a causa d’un terratrèmol, el que va motivar la seva reconstrucció entre els anys 1717 i 1724. El famós pintor alemany, Alberto Durero, va quedar impressionat per la imatge de la catedral i la va immortalitzar en una de les seves aquarel·les.
Vam continuar voltant l’Old Town, i també vam sortir del casc històric per veure altres atraccions, com la Vía Maria-Theresien-Strasse, l’artèria comercial i popular de tot Innsbruck.
Passejar, anar de compres, assentar-se en un cafè a l’aire lliure, admirar els imponents edificis barrocs i gaudir de la vista panoràmica de la ciutat –així és el carrer Maria-Theresien-Strasse. Té una llarga història de més de 700 anys.
La columna Santa Anna, la capella de Sant Jordi en el parlament i l’Arc de Triomf son altres testimonis del passat de la ciutat, mentre que edificis moderns com els grans magatzems “Kaufhaus Tyrol” o la zona comercial “Rathauspassage” s’integren perfectament en el paisatge urbà.
El carrer fou renovat per complet en l’any 2009 i gran part reconvertit en un elegant boulevard per a vianants amb paviment de granit, noves instal·lacions d’il·luminació i nombrosos bancs al llarg del passeig que conviden al descans durant una tarda de compres o una visita turística.
La vista des de la columna de Santa Anna cap al nord amb la Teuladeta d’Or i les imponents cimes de la serralada Nordkette:
Mirant el sud, un dels símbols més moderns de la ciutat d’Innsbruck: el trampolí de salts de Bergisel amb les cimes de Serles i Habitch:
L’arc de Triomf, una de les fites i inici de Maria-Theresien-Strasse:
Adjuntem la documentació gràfica de Innsbruck, amb el plànol i la informació turística de la que disposàvem:
