| És el primer dia que visitarem atraccions de la illa de Vágar, una de les illes més maques de les Fèroe. La intenció d’avui és començar fort, fent una caminada pels voltants del llac Sørvágsvatn fins als voltants de Bøsdalafossur i Trælanipa i tornant per una de les ribes del llac. Veurem una de les vistes més impactants i “impossibles” de les Faroe. Finalitzada la caminada veurem seguidament l’estàtua “The Nix”, i anirem a visitar el poble de Sandavágur, el qual té una església de postal. Sortint de Sandavágur en direcció al mar, veurem l’última de les atraccions del dia, els “dits de la dona troll” (Trøllkonufingur). |
Ens dirigirem cap al poble de Miðvagur, el qual està a 39,8km de Tórshavn (uns 38 minuts amb cotxe), contemplant el paisatge meravellós d’aquestes carreteres, i creuant el túnel submarí que porta cap a l’illa de Vágar. Anirem a aparcar el cotxe a prop del punt on el google maps posa que s’inicia l’itinerari, als afores del poble, en la seva part sud (a 1 kilòmetre i mig de l’església del poble).
Pocs paisatges et semblaran més desconcertants que el que rodeja el llac Sørvágsvatn, un lloc que no et pots perdre si vas a viatjar a les Illes Fèroe. Imagina un llac per sobre del nivell del mar que treu el cap en aquest últim per uns penya-segats i que, a l’altra banda, acaba amb una cascada sobre aquest mateix mar, l’Oceà Atlàntic. Dit així sembla impossible, el fruit d’una imaginació desbordant. Quan el vegis en persona, segueixes creient que és impossible i penses que estàs davant d’un dels dibuixos fantasmagòrics de Escher (aquests dibuixos en els que a dalt i a baix i a dreta i esquerra es confonen, com per art de màgia, gràcies a il·lusions òptiques).
El joc de colors –verds, blaus, turqueses, grisos, blancs…- es complementa amb el de formes –muntanyes, penya-segats, cases de fusta…-. Tot encaixa, res desentona en la imatge…excepte la pròpia imatge. Arribarà un moment en què et tinguis que pessigar per confirmar que és real, que existeix i que, lo millor, de veritat estàs allí davant. Sens dubte, un dels paisatges que veure a les Illes Fèroe. El llac, però, presenta un petit problema, ja que pot rebre fins a tres noms diferents. Dos son els seus noms principals: Sørvágsvatn i Leitisvatn, però gran part dels habitants de les illes Fèroe li diu simplement Vatnið, que significa literalment llac en feroès.
Un cop a la zona del llac, la idea és dirigir-se cap a la zona més espectacular i màgica. Per això hem arribat a Miðvágur (a menys de 10 minuts en cotxe de l’aeroport). Les indicacions per la ruta de senderisme que apareixen en la guia de senders de les Illes Fèroe (aquesta caminada hi forma part amb el nº15) es dónen des del sentit contrari de la carretera, des de Sandavágur. S’ha de girar a l’esquerra en el primer carrer després de l’església del poble (just en el creuament hi ha un aparcament on deixar el cotxe) i continuar dret uns 250 metres. Des d’aquell punt ja et trobaràs amb les senyalitzacions: s’ha de girar a la dreta i passar la porta que dóna inici al camí.
Per cert, no deixis de mirar a l’esquerra abans de passar la porta, ja que allí estarà el Trøllkonufingur, el dit de la dona troll (que veurem més tard a la tarda).
La ruta, segons el catàleg de les caminades de les Illes, té una durada d’unes dues hores i fas un total de cinc kilòmetres (anar i tornar). En realitat, si vols pujar a Trælanipa i travessar la cascada de Bøsdalafossur, segur que mínim perdràs 1 hora més.
La ruta de senderisme per el llac Sørvágsvatn és una ruta circular. Circular entre cometes, perquè hi ha uns 2,2km de distància per la carretera entre el punt d’origen i el del final, vagis en el sentit que vagis. Per suposat, pots anar i tornar per el mateix camí, però perds una part de les vistes.
La quantitat de turistes que recorren una de les rutes més famoses de les Illes Fèroe, ha portat a les autoritats a “posar-li preu” (taxa). La taxa d’accés per fer la caminada son 200DKK per persona (els nens de 7 a 14 anys paguen menys, uns 50DKK), això si ho vols fer per lliure. Cada dia, segons la temporada, s’organitzen tres tours guiats (i val 450DKK per persona, incloent un guia turístic i un fullet informatiu), a les 9h, 12h i 15h. Es pot demanar un dinar per 100DKK addicionals.
El començament de la caminada inclou un petit cobert on els visitants poden comprar begudes calentes, dolces i menjar tradicional feroès. També hi ha banys per si els necessites. Es pot pagar amb targeta de crèdit, si es vol.
Per obtenir més informació i reservar una caminada, has de visitar la web: www.tralanipan.fo.
Després de travessar la porta, desapareix la “civilització”. Només una petita casa de fusta es veu a l’altra banda del llac. L’asfalt deixa pas a la terra, el soroll de cotxes i humans deixa pas al dels ocells i ovelles i la realitat deixa pas a la ficció.
El camí superior, amb les seves vistes sobre el llac i la petita població de Miðvágur, et deixaran extasiat. Les aus, amb els seus cants, sembla que volen explicar-nos el què estem a punt de descobrir mentre salten i s’amaguen al nostre pas. Les Illes Fèroe no estan massificades i les aus encara no tenen problemes amb els quatre “bojos” que treuen el cap en el camí.
El camí porta fins a Trælanípa, un mur de roca que s’eleva 142 metres sobre el nivell del mar. El nom Trælanipa significa literalment “muntanya d’esclaus”. El seu nom data de la època dels vikings, quan aquests tiraven els esclaus des d’allí, o això es creu.
Abans de començar la pujada, ens trobarem per primera vegada amb els penya-segats. Creurem estar preparats per qualsevol cosa que arribi. La vista dels penya-segats ens donarà energia per a pujar la paret amb la idea de que la que hi hauria des de dalt seria encara més èpica. Sens dubte, ho és. Com es pot imaginar un llac per sobre del mar, separat d’aquest per uns penya-segats rocosos? És massa bonic per arribar a pensar-ho sense haver-ho vist i massa surrealista com per ésser capaç d’imaginar-ho.
Seguim pujant, amb la respiració entretallada per la vista i per l’esforç d’aquesta costa amunt sobre la gespa. Cada pas ens durà a descobrir una imatge més impactant.
Els petits turons serveixen de límit al llac contrastant el verd de la seva gespa amb el blau de l’aigua i del cel (si tens un dia clar). A l’esquerra es veu el final del llac, i de nou, l’oceà. A la dreta les cases de fusta de Miðvágur. Ens preguntarem si podria haver-hi alguna cosa més bonica. I les vistes s’amplien, ja que a les espatlles del llac s’obre el paisatge i es divisen les illes de Koltur, Hestur i Streymoy.
En dies clars també es poden veure les illes del sud: Sandoy, Skúvoy i Suðuroy.
Encara que sigui una cosa secundària, en lo alt de Trælanipa ens trobarem també amb restes d’uns edificis construïts per l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial (també varen construir l’aeroport en el qual arribes). Quan ets a dalt de tot, farem desenes o centenars de fotografies, i llavors ens vindrà de gust assentar-nos i admirar un paisatge que sabem que serà difícil de superar… o això creurem.
I la màgia no finalitza amb aquestes vistes… El final del llac que divisem a l’esquerra des de lo alt de Trælanipa sí que es troba amb el mar, malgrat la diferència d’alçades. El salt ho salva amb la cascada Bøsdalafossur. Et sabia a poc la imatge del llac traient el cap sobre el mar rodejat de penya-segats? No t’havia convençut? Doncs la cascada lluitant contra les onades sobre els penya-segats de l’altra banda del llac acabaran per convèncer-te. Inclús és possible creuar el llac per un camí de roques i veure la cascada des de l’altre angle.
Val la pena sortejar les roques i buscar el lloc més senzill per on travessar la cascada. Una vegada en el cantó contrari, cuidadosament és possible trepar entre els penyals fins assolir un altre penya-segat. Darrera d’ell, s’amaga una bonica escarpadura en forma de daga erosionada per el vent i la força del mar.
La tornada a Miðvágur es pot fer per el mateix camí o per la riba del llac. Si hem vingut pel camí, ens en tornarem per la riba del llac. A més, és des de la riba des d’on s’aprecia més el seu tamany. Per si sents curiositat, la seva profunditat mitja és de 2,5 metres encara que la màxima supera els 59 metres.
Per la riba del llac arribarem a un aparcament a la carretera nº11 que segueix fins al poble de Miðvágur, i d’aquí al lloc on hem aparcat el cotxe encara hi ha uns 2,2km…
Des del “port lacustre” de Vatnsoyrar (el poble que hi ha al final del llac, en la seva cara nord), hi salpa un petit vaixell turístic que fa el recorregut per el llac fins arribar al seu extrem sud, junt a la cascada Bøsdalafossur. Un cop a terra, a més de treure el cap al penya-segat, es pot pujar fins a Trælanipa per a gaudir de la vista.
Si esculls la opció d’anar en vaixell, lo millor serà preguntar en l’oficina de turisme per tenir la informació actualitzada de preus i horaris (també s’ha de tenir en compte que les condicions meteorològiques poden impedir que salpi el vaixell).
La durada de l’excursió amb vaixell és d’unes 3 hores (contant amb el temps que pots baixar i anar fins a Trælanipa). Per reservar i veure la resta de la informació, hi ha una pàgina web: www.lakeside.fo.
En un lloc tant especial no hi podien deixar de sorgir llegendes. Pensa, a més, que el clima hivernal fa que les onades del mar trepin pels penya-segats, que la boira cobreixi les muntanyes i que la llum quasi desaparegui (a l’hivern hi ha entre quatre i cinc hores de llum a l’arxipèl·lag).
La llegenda que ens interessa a nosaltres està protagonitzada per una terrible criatura que viu en el llac, el Nix (o Nykur), que així s’anomena, sovint agafa la forma de un bonic cavall. S’apropa a la gent, i quan aconsegueix que el montin, corre cap al llac ofegant al seu genet. Si veus que s’apropa un cavall mentres recorres el camí, no oblidis que si l’anomenes per el seu nom, perd tot el seu poder i desapareix. Un cop estiguem en el cotxe, ens acostarem a la riba nord del llac, prop del poble de Vatnsoyrar, on hi ha una gran escultura anomenada “The Nix” en honor a aquesta llegenda. La veritat és que l’emplaçament triat fan que l’escultura sigui espectacular. Val la pena acostar-s’hi. A més, hi han instal·lat uns projectors i quan es fa fosc s’il·lumina…
Després de tanta llegenda i trucs de màgia per part del paisatge, des d’aquí assegurem que el llac Sørvágsvatn és real, que aquest paisatge existeix, i que t’espera en les illes Fèroe.
Després de visitar al Nix, ens acostarem al poble de Sandavágur, el qual es troba a 3,4km del poble de Miðvágur, o sigui, molt a prop. Aparcarem en el centre on hi ha l’església, per a poder-la contemplar. Es tracta d’una església de fusta de postal. L’església és del 1917.
Un cop a Sandavágur, hem de saber que del poble surt el camí que ens portaria a una altra de les atraccions estrella de les illes Fèroe, els dits de la dona troll (anomenada Trøllkonufingur). El camí que surt del poble és asfaltat inicialment, és una carretera single track, i el podem fer amb cotxe, però al cap de 2,4km mesurats des de l’església, el camí d’asfalt s’acaba. Allí on s’acaba és com un mirador i és on comença el camí de terra per realitzar-lo a peu. Serà un bon moment per tenir-ho en compte i haver buscat aparcament.
Com hem dit, el lloc és com un mirador, però les vistes a Trøllkonufingur no son del tot completes i hem de continuar caminant. Caminarem fins on creguem convenient de fer-ho, ja que no coneixem el camí, i es pot anar complicant. Tenim la seguretat que arribarem a algun lloc on es tindran molt bones vistes del Trøllkonufingur. Només es tracta de seguir la carena del penya-segat. La ruta està al wikiloc. Son 1,2km (600 anar i 600 tornar), amb 136m de desnivell. No cal que el fem tot, podem fer un tros, en funció de com estiguem de forces.
Com hem dit, seguirem la carena dels penya-segats fins on puguem arribar. Si fa molt vent, anirem més per “dins” de la muntanya, no tant exposats.
I vist el dit de la dona troll, serà el moment per donar la jornada per finalitzada i tornar a Tórshavn, amb la imatge gravada a la retina, de la costa plena de penya-segats, una altra de les imatges màgiques de les Illes Fèroe.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (96,80km i 1h 43min):
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m47!1m12!1m3!1d196.81372437122909!2d-6.774237294353401!3d62.0111890950851!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m32!3e0!4m5!1s0x48bc2e1c5f994095%3A0xddae09988c0225a9!2zVMOzcnNoYXZu!3m2!1d62.0107248!2d-6.7740852!4m4!1s0x48be83259c67ed2b%3A0xdfac6105f1458613!3m2!1d62.0417895!2d-7.199505599999999!4m4!1s0x48be84ac8efd82e7%3A0xda0fa63eac4f4c6e!3m2!1d62.0700309!2d-7.2559708999999994!4m4!1s0x48be82e75099acdd%3A0x321294972f38a082!3m2!1d62.053901399999994!2d-7.1511353!4m4!1s0x48be8308b47a9711%3A0xd1da75cef2a6dcdb!3m2!1d62.044698399999994!2d-7.1271315!4m4!1s0x48bc2e03f46d1ed7%3A0x6d2776a02bd24ff3!3m2!1d62.011192199999996!2d-6.773782799999999!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645272576305!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]