| I en el nostre catorzè dia arribarem a la famosa Costa Oest de l’Illa Sud de Nova Zelanda. Hi arribarem per la carretera Great Cost Road (SH 6), que és la carretera més bonica de la West Coast. Abans d’arribar-hi però, passarem pel Buller Gorge Scenic Reserve, un congost al·lucinant, i donarem la possibilitat de visitar Karamea i les Oparara Basin, per la carretera SH 67, cap al nord. Si continuem per la carretera de la costa, ens trobarem amb el Cape Foulwind, Tauranga Bay, Paparoa National Park, Pancake Rocks i després, ja per la tarda, ens desviarem fins a l’Arthur’s Pass National Park, per fer-hi un petit trekking i passar-hi la nit. |
| Índex: 1. Buller Gorge Scenic Reserve 2. Karamea i Oparara Basin 3. Cape Foulwind 4. Tauranga Bay 5. Pancake Rocks 6. Arthur’s Pass National Park |
1. Buller Gorge Scenic Reserve
Després d’una nit preciosa dormint en el preciós Llac Rotoiti, podem rumb a la West Coast i més endavant la zona dels glaciars. Avui iniciem l’aventura per la West Coast o costa oest de la illa sud, una de les zones més meravelloses i impressionants del país.
És una etapa intensa, però realment interessant, perquè a més de les carreters costaneres de la West Coast, que son flipants, visitem un lloc com les Pancake Rocks. I entre paisatges preciosos i pobles interessants a la tarda pujarem fins a l’Arthur’s Pass National Park, un parc nacional ubicat en el cor dels Alps del Sud de l’illa, molt popular per a fer rutes de senderisme. Si tenim temps en farem alguna, i si no, amb les vistes ens conformarem.
Glenhope Scenic Reserve
Sortint dels Nelson Lakes creuarem la Glenhope Scenic Reserve. I el paisatge és realment preciós.
Aquesta reserva natural és coneguda sobretot per dues coses: per la mineria i la búsqueda d’or, i per albergar una històrica cabana (Booth’s Cottage) que fou la llar d’una família dedicada precisament a aquesta activitat. Pots trobar més informació aquí.
Murchison
De camí a la West Coast per la State Highway 6 ens trobem amb el poble de Murchinson, un lloc perfecte per fer una parada tècnica: hi ha gasolinera i unes quantes cafeteries. El poble es troba a 45 minuts del nostre allotjament en la passada nit.
Buller Gorge Scenic Reserve
Deixant enrere Murchinson ens endinsem en el congost del Riu Buller, una zona que ens recorda molt, salvant les distàncies, a algunes zones de la Forgotten World Highway.
En aquesta zona la carretera discorre tota l’estona per la riba del riu Buller i el paisatge és preciós. Aquest tram es divideix en Upper Buller Gorge i Lower Buller Gorge i en varis punts de la carretera et trobaràs ponts molt bonics i súper fotografiables. A més de gaudir del camí per la pròpia carretera, en aquesta zona hi ha un fotimer d’opcions d’esports d’aventura i en els vorals de la calçada t’aniràs trobant nombroses empreses de rafting, tirolina, hiking, etc…
Si com nosaltres no tens temps per aturar-te aquí i fer qualsevol d’aquestes activitats, pots anar parant en tots els viewpoints que et trobaràs pel camí. Ah, per cert, aquí a Buller Gorge es troba el pont penjant més llarg de Nova Zelanda, anomenat Buller Gorge Swingbridge. Aquí és obligatori parar-s’hi (es troba a l’inici, a la part més alta del Upper Buller Gorge).
2. Karamea i Oparara Basin
Arribats en aquest punt, ens trobem en la confluència de la carretera principal SH 6 amb la carretera que puja fins al Kahurangi National Park (carretera SH 67). Si disposeu de més temps o més dies, us recomano que féu una escapada fins a aquest parc natural. No és molt turístic i val molt la pena arribar-s’hi. Nosaltres detallarem una mica com seria si el visitéssim.
A Westport anem seguint la SH 67 en direcció al Parc Nacional Kahurangi. Ja fa unes dues hores que hem sortit dels Nelson Lakes.
Platja Little Wanganui
Es troba a 90,3 kilòmetres de Cape Foulwind (un trajecte de 1 hora i 30 minuts). És una bonica platja, però no t’acostis massa a la riba perquè el mar és molt perillós en aquesta zona.
Karamea
Es troba a 17,4 kilòmetres de Little Wanganui. Karamea es troba al final d’una carretera sense sortida entre turons boscosos i el mar de Tasmània. La ciutat atén a excursionistes i aventurers que busquen assaborir la naturalesa salvatge de Nova Zelanda. Les formacions d’arcs de pedra calcària son una característica especial de la zona. Pots caminar fins a l’Arc de Oparara, que s’extén sobre el riu Oparara, o aventurar-te més per trobar l’Arc de la Porta de Moria. Per veure les coves i l’arc de Honeycomb Hill, hauràs de reservar una visita guiada. Karamea està a prop de l’entrada sud de Heaphy Track, una caminata de varis dies per el Parc Nacional Kahurangi. Les caminates d’un dia inclouen Fenian Track, Mount Stormy i el primer tram de Wangapeka Track. En el poble de Karamea hi viuen 650 habitants, té un Centre d’Informació Turística, i molta varietat d’opcions d’allotjament des de campings a albergs de luxe. També supermercat, ferreteria, galeria i pub històric.
Oparara Basin
En la nostra opinió es tracta d’un tresor amagat de Nova Zelanda, un dels llocs que pot agradar més de l’illa sud. Oparara Basin es troba ubicada a 20 kilòmetres al nord de Karamea, en la costa oest de l’illa sud i pertany al Parc Nacional de Kahurangi. El paisatge està compost per coves, túnels i arcs de roca calcària de més de 35 milions d’anys d’antiguitat i és un lloc perfecte per amants de l’espeleologia i la naturalesa i també per a senderistes. Pots fer alguna ruta de senderisme pel teu compte o fer un tour amb un guia local per entrar a algunes de les coves més antigues.
| Nosaltres us proposem que feu una excursió guiada i gaudireu moltíssim aprenent d’un guia local sobre la fauna i la flora del parc nacional i també que exploreu la cova Honeycomb Hill on podreu veure ossos de Moa i cucs que brillen en la foscor, com a Waitomo. |
| Per reservar excursions guiades amb guies locals a Oparara Basin i veure algunes coves a les que només hi pots entrar acompanyats d’aquests guies tens que entrar en aquesta pàgina web: Kahurangi National Park Guided Tours. |
3. Cape Foulwind
Com hem dit abans, la nostra prioritat era arribar el més aviat possible a la West Coast. I així ho fem, de la Lower Buller Gorge ens arribem a Cape Foulwind (uns 16 kilòmetres, 13 minuts de trajecte). La història de Cape Foulwind es remunta a l’any 1642 quan Abel Tasman va arribar aquí i li va posar el nom de “Punta Rocosa” per la seva especial orografia. Però aquest no va durar molt, el temps que va tardar James Cook en arribar aquí en el 1770 i després de veure l’ambient del lloc, el va anomenar Cap Foulwind, traduït com “Ventboig”.
Un dels grans motius d’arribar en aquest punt de la Costa Oest de Nova Zelanda era fer el Cape Foulwind Walkway, d’unes dues hores més o menys, que recorre alguns dels paisatges més impressionants de la zona, inclosa la badia de Tauranga, on es pot veure una colònia de foques. El principal problema és amb el temps meteorològic, ja que durant molts dies no és gaire agradable i plou. No us podeu perdre un sender que ens porta des del parking fins al far que es troba a uns 10 minuts caminant.
Algo molt important, sobretot en aquesta zona del país, és portar repel·lent i prendre precaucions contra les sandflies, unes petites mosquites de la sorra, que en comptes de picar, mosseguen i son extremadament molestes. Un cop finalitzada la visita tornem pel camí del far a la autocaravana i recorrem els 5 kilòmetres que ens separen de Tauranga Bay, la colònia de foques que hi ha en aquesta zona del cap i que com no podia ésser d’una altra forma, no ens volem perdre.
Si disposeu de més temps, val la pena explorar la zona fent el camí de Cape Foulwind Walkway, com hem dit abans.
4. Tauranga Bay
Tornem a deixar l’autocaravana en el parking habilitat per això i recorrem un sender d’aproximadament 10 minuts, fins que arribem al primer mirador, en el que es pot veure la colònia de foques. Inicialment imaginàvem que seria més difícil veure-les, però res més allunyat de la realitat, les tenim a pocs metres i a més hi ha moltíssimes cries. Gaudim del moment com nens.
Som a mig matí quan donem per finalitzada la visita a la Badia Tauranga i continuem la nostra ruta per la Costa Oest de Nova Zelanda, dirigint-nos al següent punt de la ruta que no és altre que les famoses Pancake Rocks, a 60 kilòmetres de la Badia de Tauranga. En aquest punt de la ruta, és quan comences a recórrer la Gran Carretera de la Costa, un tram de la carretera SH 6, que recorre alguns dels paisatges més increïbles de Nova Zelanda, que estem segurs, et deixaran amb la boca oberta encara que no tinguis un dia assolellat. L’únic que has de saber i tenir en compte és que no hi ha gasolineres en pràcticament 120 kilòmetres i tampoc caixers automàtics, per lo què és molt important fer aquest tram de la Costa Oest de Nova Zelanda amb el dipòsit ple.
| Es tracta de la carretera més bonica de la West Coast. Com et dèiem, recórre-la és una experiència única en la West Coast de Nova Zelanda, ja que la carretera discorre paral·lela a la costa, sent un espectacle pels sentits, inclús en dies de pluja i mal temps. Per solcar el Paparoa National Park i arribar fins a les Pancake Rocks. Paisatges impressionants.Lonely Planet la qualifica com una de les 10 millors carreteres costaneres del món. Oficialment transcorre pel tram entre Westport i Greymouth (uns 102 kilòmetres que es fan en una hora i mitja de trajecte). Et trobes varis miradors i t’aconsellem que et paris a tots. |
Paparoa National Park
El Paparoa National Park és una de les joies de la West Coast. El paisatge és brutal: bosc costaner, penyasegats, platges d’aquestes que no pararies mai de fotografiar, congostos de pedra calcària, coves i rierols subterranis, etc…
5. Pancake Rocks
Que curiosa que és la naturalesa a vegades. I si no que els hi diguin a aquestes costaneres roques amb forma de torre de “tortitas”. Les Pancake Rocks, com es coneix comunment al Dolomite Point, és una zona de la West Coast en la que el mar i el vent han erosionat la roca formant aquestes curioses formacions en forma de pancake.
La visita, que a més és completament gratuïta, és un passeig circular d’uns 45 minuts (tenint en compte totes les fotos que voldràs fer) per la vora dels penyasegats gaudint de les vistes, dels pancakes i de la força del mar colpejant contra les roques.
Abans de visitar-lo, siguem sincers, crèiem que seria la típica turistada per intentar atraure als viatgers a uns penyasegats clàssics. Però res més lluny de la realitat. El lloc mola moltíssim: les formacions son precioses i el passeig es fa súper entretingut. De veritat, les Pancake Rocks valen molt la pena i son, sense cap dubte, un dels nostres imprscindibles de Nova Zelanda.
Entre Westport i Greymouth hi ha Punakaiki i les seves famosíssimes Pancake Rocks, un dels llocs que veure en la Costa Oest de Nova Zelanda més importants. Un cop hi arribis, et recomanem deixar el teu cotxe o autocaravana en l’aparcament i apropar-te al centre de visitants, on inclús pots prendre un cafè o menjar algo en la cafeteria/restaurant, per entendre una mica més del lloc en el que et trobes. Aquesta zona de la Westcoast té moltíssims atractius, entre ells varis senders, encara que el seu principal atractiu son les Pancake Rocks, el punt que visiten tots els turistes i que també serà el que farem nosaltres. Aquestes roques, son famoses per les seves formes i respiradors, provocats al llarg de cents d’anys d’erosió que han fet que es formin capes de pedra calcària, pràcticament perfectes, amb forma de pancake, d’aquí vé el seu nom.
La ruta es fa a través d’algunes passarel·les i camins senyalitzats, que et porten a les zones més importants de les Pancake Rocks, i no dura més de 20 minuts. Tingues en compte que per veure aquesta atracció turística en el seu màxim esplendor, és important arribar quan hi ha marea alta, moment en el que l’aigua surt disparada pels forats provocats per l’erosió, regalant un espectacle únic.
Pots consultar l’horari de les marees tant en el centre de visitants com en la pàgina de Metservice. Visitades les Pancake Rocks, decidim seguir la ruta per la costa Oest de Nova Zelanda, amb l’objectiu posat a Greymouth a 45 kilòmetres, on farem una parada tècnica.
Greymouth
Poble ideal per a fer-hi una parada tècnica. Com hem dit, es troba a 45 kilòmetres de les Pancake Rocks.
6. Arthur’s Pass National Park
De Greymouth continuem per la SH 6 fins a Kumara, on agafarem el trencall a mà esquerra per la SH 73 que ens durà a Arthur’s Pass National Park. El Centre de Visitants del Parc es troba a 77,9 kilòmetres de Kumara (una hora i 3 minuts de trajecte aproximadament).
És un parc nacional situat en el cor dels Alps del Sud. Aquest parc connecta la costa est i oest de l’illa sud de Nova Zelanda i és molt popular per fer senderisme en els mesos d’estiu. En principi, el què hem pensat és anar a conèixer el Centre de Visitants del Parc i ells ens informaran de les rutes de senderisme que es poden fer per la zona.
La nostra intenció és fer una ruta de dificultat fàcil, de poca durada i amb molt bones vistes, ideal per fer amb família. Veiem que en el Parc hi ha molts tipus de ruta. Adjuntem l’enllaç amb la informació del Parc Nacional
Ens informen que aquest Parc Nacional té molt bones rutes per muntanyencs experimentats, però no per “principiants” com nosaltres. Tenen rutes de 2 o 3 hores de dificultat difícil, que la veritat, no estem ara per fer-les, ja que portem una càrrega a sobre d’alguns dies ja, i la nostra intenció era fer una cosa lleugera i prou. En aquest cas, ens recomanen que anem a visitar la cascada Devils Punchbowl Waterfall, ubicada a 1,8 kilòmetres del Centre de Visitants. Té una pujada de 100 metres (desnivell), i la durada del recorregut és d’uns 45 minuts anada. Veiem que la ruta s’acosta bastant a lo què hem demanat, i ens adaptem.
Així doncs, amb l’autocaravana aparcada a l’aparcament del Centre de Visitants, i per l’hora de la tarda en què som, ens animem a fer la caminada fins a la cascada. A l’alçada de l’Arthur’s Pass Walking Track surt el nostre camí ben senyalitzat. Seguim el camí de grava en bon estat i aviat creuarem el primer pont (Bealey River).
Llavors, el camí serpenteja per el canó a través del bosc de faigs fins arribar a la plataforma d’observació de la cascada Devils Punchbowl. Encara que hi ha alguns graons, no hi ha res de què preocupar-se i la pista sembla ben bé un breu passeig d’oci, que és lo què realment buscàvem.
Sol ploure molt en aquest lloc. Això fa que el bosc i la cascada siguin encara més misteriosos. La caiguda del Devils Punchbowl brolla amb molt de poder. La caminada ha estat com un descans refrescant del nostre viatge per carretera per la costa oest.
| Des d’aquí, jo et recomano dues rutes més. Per una banda, una amb molta exigència, la Avalanche Peak Route, i encara que les vistes des de la cima de la muntanya son precioses et pot semblar un xic extrema, només te la recomano si ets un muntanyenc experimentat i sense por a les altures. Per altra banda, hi ha una mini-ruta molt suau, anomenada Bealey Spur Track, la qual son només 600 metres de pujada, amb uns 60 metres de desnivell i des de dalt es tenen unes grans vistes del Parc Nacional. L’aparcament de la mini-ruta es troba a 5,2 kilòmetres del nostre allotjament. |
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 5 hores i 12 min, en un trajecte final de 379,00 kilòmetres):
Adjuntem el trekking realitzat a prop del Centre de Visitants d’Arthur’s Pass, fins a la cascada Devils Punchbowl Waterfalls, en un mapa de google maps:
I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Klondyke Corner Campsite, al costat del Bealy River i de la carretera SH 73, a 8 kilòmetres del Centre de Visitants en direcció al centre del municipi de Arthur’s Pass. També es troba a 2 kilòmetres del centre del Parc Nacional, en la confluència dels dos rius, el Bealey River i el Waimakariri River.