El despertar ja era una altra cosa. Estàvem només a 3 o 4 hores de l’emplaçament de Galícia i ja s’olorava que ens hi acostàvem. Un cop esmorzats, anàrem a buscar el cotxe i carretera a fons. Agafem l’autopista AP-71 cap a Astorga, d’aquí agafem l’autovia A-6 que ja ens endinsa a Galícia per la província de Lugo i arribem fins a Lugo amb la mateixa autovia. Després es transforma en l’autovia A-54 que ens porta a Santiago de Compostela, i d’aquí agafem la Autopista AP-9 fins Pontevedra, ben a prop del nostre poblet preferit. De Pontevedra a Combarro no hi ha ni 10 minuts. Entrem al municipi de Poio (on pertany Combarro) per la carretera local PO-308, que ens durà fins al trencall amb el casc històric de Combarro.
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d1507646.408331968!2d-8.25764205012344!3d42.43578251786043!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0xd379a9bb41c47b3%3A0xbc02e8a1553ad47d!3m2!1d42.5985412!2d-5.5693321!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637663458342!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]| Per deixar el cotxe a prop de l’apartament hi ha un aparcament llarguíssim a Combarro, però has d’anar a poc a poc per veure si en surt algun, ja que el lloc és tant turístic que l’aparcament quasi sempre està ple. Entrem a Combarro per la Rua Baixada a Chousa, continuem per Avenida Francisco Regalado, i en aquesta mateixa avinguda hi ha l’aparcament, davant del mar i del port. Si trobes l’aparcament ple, hi ha la possibilitat d’aparcar en l’aparcament privat del Club Nàutic de Combarro. Nosaltres, vàrem tenir paciència cada dia i no ho vam haver de fer. |
Finalment, al cap de 4h i 3min (i després de 382 kilòmetres) ja hem arribat a Combarro i ens instal·lem en un apartament cèntric (a la mateixa praza Peirao da Chousa), però amb poques característiques més. Tenim per endavant tota una tarda per explorar Combarro. El poble no és gaire gran, però està a rebentar de turistes. És un dels pobles més bonics de Galícia, i més que bonic, nosaltres li vàrem trobar una singularitat fora de lo comú: passejant pels seus carrerons estrets del centre històric, només feies que veure hórreos i algun cruceiro en cada plaça o bifurcació. Les cases amb suportals de pedra son molt autèntiques, i el poble ens va sorprendre per la seva bellesa. El vam veure amb la marea alta i amb la marea baixa, i totes dues tenen el seu encant.
Val a dir que vam fotografiar el poble per tots els seus racons i raconets. Amb aquestes imatges es va acabar la jornada.