| Teníem ganes de que arribés el nostre primer dia que passéssim a les Illes del Nord. La idea del dia d’avui era principalment recórrer la que per nosaltres és la illa del nord més bonica, la Illa de Kalsoy. També és la més occidental. En el dia anterior la varem veure molt bé amb els diferents trekkings o caminades que varem fer. Per arribar a l’illa de Kalsoy s’hi arriba en ferry, i un cop a l’illa anirem fins al seu extrem nord per fer una altra caminada panoràmica, la Ruta al Far de Kallur, que surt del poble de Trøllanes. Posteriorment visitarem tant el poble de Trøllanes com Mikladalur, on en aquest últim s’hi troba una estàtua amb una gran llegenda al darrere. Tornarem amb ferry a Klaksvík on visitarem breument la ciutat, ja que per nosaltres no té el nivell de Tórshavn. Ens conformarem en visitar l’església principal i després fer una caminada fins a un mirador panoràmic anomenat Klakkur, amb unes grans vistes sobre Klaksvík i les illes del Nord. Si queda temps, que en quedarà, encara farem una mini-ruta amb cotxe fins al poble de Viðareiði (capital de l’illa de Viðoy), que és el punt més al nord que haurem anat de les Illes Fèroe. A Viðareiði comença un trekking majestuós fins als penyasegats de Villingadalsfjall, prop del cap Ennisberg, un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe, tot i que per avui no serà, que ja portarem 2 trekkings. El deixem per una altra ocasió. La tornada a Tórshavn serà relaxada, de contemplació dels paisatges potser encara més íntims i singulars de les Illes del Nord. |
| Índex: 1. Ferry a Kalsoy 2. Caminada a Kallur Lighthouse 3. Mikladalur 4. Mirador de Klaksvík 5. Carretera fins a Viðareiði |
1. Ferry a Kalsoy
La intenció del dia d’avui és passar la major part del dia a l’Illa de Kalsoy, i hem de tenir en compte els horaris del ferry que hi porta, ja que el bitllet ja l’haurem reservat amb la màxima antelació possible. Si no és el cas, haurem de mirar de ser-hi bastant més d’hora de la sortida per trobar lloc, ja que el ferry on anirem és bastant petit.
El nostre ferry cap a Kalsoy surt a les 10:00h des del port de Klaksvík. Vam reservar un cotxe amb conductor i 3 persones restants (total de la família de 4). Per portar el bitllet reservat ens han dit que hem de ser-hi com a molt tard, a un quart d’hora menys a la sortida (a 3/4 de 10:00h). Per tant, si del nostre allotjament de Tórshavn al moll de Klaksvík (ens hem de presentar a la Terminal de Ferry de Klaksvík, ubicada al vial Strangavegur) hi ha 45 minuts, només cal que com a molt tard sortim a les 9:00h del matí. Adjunto el punt exacte que ens vam tenir de presentar al port de Klaksvík:
I així ho vam fer. Adjunto la pàgina web del Ferry de Kalsoy perquè pugueu fer les reserves o qualsevol consulta dels horaris.
El preu per embarcar 4 persones i 1 cotxe de gasolina al ferry de Kalsoy és de 549DKK (anada i tornada, uns 75€ aprox). El seu desglòs és de 269DKK pel cotxe i el conductor, dos adults a 210DKK i un adolescent a 70DKK. En la pàgina web anterior també podreu fer les simulacions.
Per arribar a Klaksvík cal travessar 2 túnels submergits de pagament (bé l’Eysturoyartunnilin ens el podríem estalviar però s’hauria de fer molta volta…): l’Eysturoyartunnilin (entre l’illa de Streymoy i la d’Eysturoy) i el Norðoyartunnilin (entre les illes de Eysturoy i la de Borðoy, on Klaksvík és la capital).
| Obres a l’embarcador de Syðradalur Durant els últims dies hem vist a les notícies de la web del ferry que s’han produït obres en l’embarcador de baixada a Kalsoy (Syðradalur). En principi les obres s’acabaven el dia abans de comprar els bitllets, per tant tot ho teníem pensat per fer el trajecte amb el cotxe de lloguer per Kalsoy (això ens feia guanyar llibertat i comoditat). Doncs el que no havia de passar va passar. Un cop arribats al moll de Klaksvík a 3/4 de 10h, un operari del ferry ens avisa que els cotxes no es poden embarcar i que hem de viatjar sense cotxe i agafant la línia de bus públic per l’illa de Kalsoy. Per sort, aquest pla B també el teníem estudiat… |
Vam embarcar tots quatre al ferry de Kalsoy, i un cop vam arribar a Syðradalur (el trajecte és d’uns 20 minuts tant l’anada com la tornada), vam pujar a l’autobús públic de la línia 506 que fa Syðradalur – Trøllanes. Tant els ferrys com els busos van súper coordinats, i vam notar que l’autobús va esperar als passatgers del ferry per si els havia de portar. Adjuntem la pàgina web de la línia 506 d’autobús públic perquè vegeu els horaris:
Com podeu observar a les 10:20h surt un bus de Syðradalur que va a Trøllanes (arriba a les 10:50h). Això és el què vam tenir de fer. Per altra banda, el conductor d’autobús ens va recomanar que compréssim un ticket de tot el dia per l’autobús, ja que també l’hauríem d’agafar després i en 2 llocs diferents, com veureu. El cost d’un ticket d’1 dia d’autobús públic per la línia 506 de Kalsoy és de 100DKK per persona (uns 13,4€, un pèl caret, com tot!!). Per sort, es pot pagar amb tarja.
El paisatge que discorre entre klaksvík i Syðradalur és realment preciós, sobretot si el dia és clar i es pot gaudir de la perspectiva de les diferents muntanyes de les illes circumdants.
Un cop el ferry ha arribat a Syðradalur, pugem a l’autobús de la línia 506 que ens portarà a Trøllanes, recorrent la única carretera que té l’illa en direcció nord. Farem uns 16,60km (uns 30 minuts en autobús i uns 20 minuts en cotxe) per arribar a Trøllanes que és el poble on comença la nostra caminada. La conducció per la carretera és anant amb molt de compte, ja que la mateixa no té línia divisòria producte de la seva estretor.
| Carreteres a Kalsoy Per una banda estavem una mica mosquejats pel tema de no poguer portar el cotxe. Això ens feia perdre llibertat. Però per altra banda, i veient les carreteres de Kalsoy, ens donava molta tranquil·litat que hagués de ser el conductor de l’autobús qui hagués de vetllar perquè tot sortís bé. Ells ja estaven acostumats a fer aquestes carreteres i tots els trajectes van anar molt bé. Més tranquils tots. |
2. Caminada a Kallur Lighthouse
Un cop l’autobús ens deixa a Trøllanes ens prepararem per iniciar la caminada. Ens dirigim a la part nord-oest del minúscul poble, ben bé al costat d’on ens ha deixat l’autobús, i ja veiem una tanca al mig del pas, amb una persona cobrant als turistes. Ja som al peatge de la caminada! Hem de dir que aquesta caminada és un dels imprescindibles a fer a les Illes Fèroe, per tant, és normal que ens hi trobem a tanta gent. Tant el ferry com l’autobús anàvem ben plens. La Taxa a abonar és de 200DKK pels adults (26,80€) i 100DKK pels nens de 13 a 17 anys, i gratis pels menors de 13 anys. Trobaràs la caminada i les tarifes a la pàgina web de “hiking.fo“.
El diminut i privilegiat poble de Trøllanes és l’inici del sender que ens conduirà fins al far. No resulta difícil de trobar-hi el camí, ja que molts senderistes el realitzen, i el propietari dels terrenys ha iniciat les obres per mantenir el camí en bones condicions. També ens trobem que està molt ben senyalitzat amb pals clavats de fusta de color blau. El dia que hi anem ens trobem a una mini-excavadora fent feines de consolidació del terreny i moviment de terres.
És important seguir el camí marcat i deixar-se portar per les impressionants vistes que emmarquen el camí. En moltes ocasions la caiguda en vertical fins a l’oceà és de varis centenars de metres. Aquest factor, junt amb el fet de saber que estàs en un lloc remot, fa que la sensació d’estar en un lloc únic es multipliqui. El camí és en lleugera pujada tota l’estona fins al Far.
La ruta d’anada dura 1 hora aproximadament, i és en pujada salvant un desnivell d’uns 200 metres. A l’arribar a les proximitats del Kallur Lighthouse, el verd dels penya-segats es fon amb la boira espessa que s’acumula en la cima de la muntanya que es troba en un dels extrems de l’illa. El sender vertiginós en el que es troba ubicat el far de Kallur acaba en l’enorme i gegantina paret vertical d’aquesta muntanya, tallada quasi a la perfecció per la naturalesa i que bloqueja els núvols que arriben del nord. Aquests núvols, que moltes vegades es confonen amb boira, voletegen per sobre el far, otorgant-li una àurea de misteri i soledat fascinants.
| Boira Com ja sabíem i havíem vist en altres llocs, a les Illes Fèroe és normal que faci un temps de núvols i boira. Nosaltres portàvem tres dies amb un sol radiant i força bon temps, i en aquest quart dia ens va tocar els núvols i la boira, també una mica de vent. Ens vam haver d’aguantar ja que pràcticament no vam poder veure res d’aquest paisatge meravellós que es veu des del Far de Kallur. |
De tant en tant el temps s’esclarissava, però durava poc, de seguida es tornava a tapar. Nosaltres vam aprofitar per anar a veure la Tomba de l’Agent 007, James Bond. La tomba s’ubica seguint la carena del far cap al penyasegat de major alçada, a uns 200 metres del Far.
En aquest paratge inhòspit, el petit far de Kallur s’alça com un autèntic gegant en la fi del món. Lo més impressionant és creuar un estret congost que condueix a un petit monticle en el que les vistes del far son impressionants. Des del braç del congost, al que s’accedeix fent exercicis d’equilibrisme lluitant contra el vent i l’abisme que s’obre a cada costat, es pot gaudir d’una panoràmica incomparable. Avui, però, no es pot contemplar aquestes vistes i l’immens paisatge.
Nosaltres creuem igualment l’estret congost que s’allunya del far per veure si tenim millors vistes i el temps ens depara una treva, però no, tot seguia força tapat.
Els camins panoràmics del voltant del far juguen amb l’abisme molt fàcilment. Has de mantenir l’equilibri constantment per tal de gaudir de l’immens panorama.
Us adjuntem algunes vistes tretes d’internet on observareu l’autèntic paisatge dels entorns del far, i tot el què ens vam perdre nosaltres per culpa de la boira i els núvols.
La vista del far de Kallur deixa sense esma. Al sud està el penya-segat de la muntanya Borgarin de 537m d’alçada- A l’oest es veu l’illa d’Eysturoy i a l’est es veu el cantó nord de les illes de Kunoy i Viðoy. És una llàstima que no tinguéssim millor temps, però tot no es pot tenir a les Illes Fèroe. Pot ser un motiu per tornar en un altre viatge.
El camí de retorn a Trøllanes és el mateix que el d’anada.
I arribem al petit poble de Trøllanes que ara visitarem perquè disposem d’un xic més d’1 hora per estar-hi, abans d’agafar l’autobús corresponent. El petit poble de Trøllanes és famós en totes les Illes Fèroe per les llegendes de trolls que allí habiten. Segons expliquen les històries populars, la petita vall on s’ubica Trøllanes era la llar de nombrosos trolls, que varen evitar aquestes terres fins que una dona, Giðja els va foragitar en nom de la religió cristiana.
Més enllà de curiositats i llegendes, Trøllanes és famós per la seva antiga forja (la qual segueix en actiu i es poden comprar artilugis de metall fets a mà per els locals). En realitat, es tracta d’un petit museu anomenat “The Blacksmith on Trollanes: Economusée“. Adjunto la seva pàgina web.
També és famós per trobar-s’hi el kiosk de la fi del món. Aquest petit local és un simple contenidor reaprofitat com a botiga en la que es poden comprar records de la illa de Kalsoy. També és el lloc ideal per a reprendre forces després de l’excursió i meravellar-se per última vegada d’aquest lloc remot i increïble.
El far de Kallur és un dels llocs més singulars de tot l’Atlàntic Nord. La seva ubicació privilegiada, rodejat de penya-segats de cents de metres d’alçada, el converteixen en un lloc icònic en les Illes Fèroe. Però com tot lloc privilegiat, es troba amagat darrera diversos obstacles que s’han de superar amb determinació. La recompensa final val la pena: trobar-se a la vora de l’abisme i amb unes vistes úniques de la muntanya de Borgarin, de la illa d’Eysturoy, i de les illes Kunoy i Viðoy.
Finalitzat el trekking i l’exploració del poble de Trøllanes, agafarem l’autobús de la línia 506 en direcció Syðradalur, però farem una parada intermitja en el poble de Mikladalur, a uns 6km de Trøllanes. A Trøllanes agafem el bus a les 14:35h. A les 14:45h (10 minuts més tard) ens deixarà a Mikladalur.
3. Mikladalur
En el poble de Mikladalur, en la mateixa illa de Kalsoy, hi ha una estàtua dedicada a la Kópakonan. Es tracta d’una “selkie”, criatures mitològiques del nord d’Europa que son foques en el mar, però al sortir es “treuen” la seva pell per transformar-se en dones. Tenen la seva versió feroesa: la Kópakonan, que literalment significa dona foca.
| Llegenda de la Kópakonan de Mikladalur L’estàtua està ubicada aquí perquè és on es troba una llegenda que la té com a protagonista. Aquí, resumint molt, fou on un granger, enamorat, li va robar a una Kópakonan la seva pell. Els dos es varen casar i tenir fills, però el granger tenia que mantenir tancada amb clau la pell de foca de la seva esposa. Un dia, es va oblidar de la clau i la selkie va retornar al mar com a foca i es va casar amb un elefant marí, amb el que va tenir més fills. Quan el granger i els seus companys varen matar a l’elefant marí i a les seves cries, en una de les seves caceres habituals, va caure sobre ells i tota la illa de Kalsoy la maldició de la selkie. Encara avui hi ha homes que moren en el mar i en les muntanyes de l’illa a causa de la maldició, segons la llegenda. |
Llegendes a part, la “selkie” es troba en un lloc preciós, amb les illes del nord de fons (concretament la illa de Kunoy). I per lo vist, en els dies de forta tempesta, quan està rodejada d’onades, la seva imatge és realment esglaiadora.
Una visita al petit poblet de Mikladalur valdrà molt la pena. Així aprofitarem el temps esperant que arribi el pròxim autobús per anar a Syðradalur. Contes fascinants, naturalesa encantadora, l’estàtua de la dona foca, el molí-casa i la ferreria a Norðnástova. Aquestes son algunes de les coses que pots experimentar a Mikladalur.
La gent ha viscut a Mikladalur des del començament de l’Edat Mitjana. En el 1949 es va iniciar la construcció d’un moll de desembarcament, i la connexió per carretera es va establir en el 1981. Aquesta connexió fou un canvi significatiu per la gent de Mikladalur. Abans d’això, tenien que baixar a terra en el desembarcador i caminar per l’esquerda empinada i estreta. La vall, amb el seu impressionant tamany, sempre ha atret a viatgers i en els últims anys l’estàtua de la Dona Foca només s’ha afegit a l’atracció.
| Cafè Eðge Al final del carrer de baixada per anar a veure l’estàtua s’hi troba l’únic cafè de Mikladalur, anomenat Café Eðge. Obre de dimarts a dissabte, i nosaltres el vam trobar tancat perquè hi vam anar en dilluns. |
Un cop visitat Mikladalur, anem a la parada de bus a buscar l’autobús que ens durà al moll de Syðradalur, i d’aquí al ferry cap a Klaksvík. El bus passa per Mikladalur a les 16:05h (farem servir el ticket de bus públic que hem comprat per tot el dia). El bus arriba a Syðradalur a les 16:30h, que és l’hora que surt el ferry cap a Klaksvík. Arribem a Klaksvík amb el ferry de les 16:30h (hora de sortida de Syðradalur). Per tant, arribem a Klaksvík, 40 minuts després, a les 17:10h.
4. Mirador de Klaksvík
Un cop arribats al moll de Klaksvík, ja recuperats de la caminada al Far i havent dinat de pícnic, pensem en anar a visitar el poble de Klaksvík, el qual té uns 5.000 habitants. Klaksvík és coneguda com la capital pesquera de les Illes Fèroe, però aquesta indústria és només una part de lo que Klaksvík té per oferir.
Klaksvík és la segona ciutat més gran de les Illes Fèroe i la història de la ciutat es remonta a l’era vikinga (800-1050). I fins a mitjans del segle XIX, la ciutat estava formada únicament per llogarets dispersos. Al 1856 es va crear una base per el desenvolupament comercial a Klaksvík, que es va convertir en el centre comercial i cultural de les Illes del Nord en els següents segles. L’indústria pesquera segueix activa a Klaksvík, i la ciutat alberga algunes de les majors empreses pesqueres del país. Klaksvík també ha fomentat artistes famosos, així com músics i bandes. Pots reconèixer als seus habitants per una característica pronunciació arrossegada de la lletra A, que difereix d’altres dialectes de les Illes Fèroe, i alguns inclús veuen a Klaksvík com el centre d’una Cultura de les Illes del Nord.
Començarem la visita a Klaksvík per un dels seus monuments estrella, l’església moderna consagrada el 1963 Christianskirkjan, la qual es troba al centre de la ciutat a 200m del seu port.
L’església Christianskirkjan, del 1963, és una fita arquitectònica a Klaksvík. L’església fou dissenyada amb la inspiració de la catedral de Kirkjubøur i la tradició de construcció de cases flotants feroeses. Dins de l’església pots admirar el retaule “El Gran Sopar”(1901) de Joakim Skovgaard, i en el soterrani de l’església es pot gaudir de l’obra d’art de “Jesus de Natzaret” de Edward Fuglo i Sjúrður Sólstein. Vam intentar entrar, però estava tancat. Ens vam haver de conformar amb les vistes des de fora.
A dos-cents metres de l’església, en direcció al port, es pot visitar una de les cerveseries més famoses de les illes Fèroe, per no dir la més famosa, anomenada Føroya Bjór. L’horari d’obertura de la mateixa és de 10:00h a 17:00h. En la seva web expliquen el procés d’elaboració de les seves cerveses (Forsíða – Föroya Bjór (bjor.fo)). Nosaltres, per l’hora que era, no la vam poder visitar. Ho deixem per un altre viatge.
Empresa fundada en el 1888, Føroya Bjór és una cerveseria familiar de Klaksvík. El carner és el símbol de l’empresa que ha desenvolupat la tradició feroesa de refrescs i cervesa durant els últims 129 anys. En la nova botiga, pots aconseguir molta informació sobre la història de la cerveseria i el treball actual, així com destil·lar whisky. Durant l’estiu, regularment s’organitzen visites a la cerveseria. T’has de posar en contacte amb la botiga o amb l’oficina de turisme per obtenir més informació.
Un cop visitada la cerveseria (en el cas hipotètic que ho haguéssim pogut fer), ens voliem acostar a l’únic museu que hi ha a Klaksvík, el Norðoya Fornminnissavn, el qual està a 800m de l’església en direcció al port. Es tracta del “Museu de les illes del Nord” com així diu el seu nom, i està ubicat en l’antiga botiga del Monopoli Comercial Reial Danès des de 1838. En el museu hi trobaràs eines de treball, una vella farmàcia, històries i interessants objectes del passat. El Monopoli Comercial Reial Danès fou abolit en el 1856, però la casa roman quasi sense alterar. Les parets traspuen història, tanta que es diu que la vella botiga està encantada.
Una altra opció que tampoc vam fer pel temps que feia, era donar una volta pel seu important port pesquer de la ciutat, i acostar-nos posteriorment a l’anomenat “Klaksvik Park”, el qual és un parc públic on s’hi troba un dels pocs boscos de les illes Fèroe. Es troba a uns 1300m de l’església i s’hi pot anar amb bus urbà, o a peu, fent una agradable passejada i coneixent més la ciutat.
El nom del parc és “Viðarlundin Uti i Grøv”, i és un fèrtil oasis amb vistes a la badia de Borðoyavík. Els arbres foren plantats en la dècada de 1980 i proporcionen resguardar-se del vent i dotar al lloc d’una atmosfera que és molt diferent de l’accidentat paisatge feroès. Addicionalment, hi ha restes interessants encara no excavades que es consideren de la època vikinga.
Aquí segurament t’entraran ganes de quedar-t’hi una bona estona. També dependrà del temps que disposis.
Després de visitar l’església, el què realment vam fer va ser intentar fer una altra caminada panoràmica, aquesta més curta que la del matí, al turó anomenat “Klakkur“. Agafem el cotxe des del centre de Klaksvík i pugem fins a mitja muntanya a l’emplaçament de Hálsur. El camí deixa d’estar asfaltat i es converteix en un camí de terra ben arreglat. Deixem el cotxe en un espai habilitat on s’hi arriba i es pot aparcar. Aquest punt es troba a 3,7km del centre del poble. Realment hem adaptat una ruta del Catàleg de les Illes Fèroe per fer-la més panoràmica i curta (a la ruta del catàleg comences caminant des del centre de Klaksvík).
Adjunto el punt on hem aparcat el cotxe i que és un bon mirador de la ciutat de Klaksvík:
La nostra intenció és finalitzar la ruta fins a l’emplaçament de Klakkur, dalt de la muntanya. Considerem que hi ha una mitja hora caminant fins al cim i mitja hora baixant. El problema és que just a partir de l’inici de la caminada en el punt on ens trobem, hi ha núvols i no es veu res més. Després de deliberar una estona, decidim que no podem pujar i ens quedarem durant un xic de temps en el lloc on tenim per contemplar el paisatge en una banda i l’altra.
Com veieu, per una banda, contemplem el paisatge per Klaksvík. Des d’aquí dalt és impressionant. Es veu les dues parts de la ciutat, per una banda si mirem al nord veiem el petit fiord de Klaksvík, i si veiem el sud, el fiord de Borðoyarvík. Ara caminarem uns 200 metres cap a l’altra banda de la muntanya. Des d’allí veiem tot el Leirvíksfjørður, amb les illes de Eysturoy i Kalsoy.
| Caminada a Klakkur Com hem comentat, decidim no fer la part final de la caminada de Klakkur producte del mal temps. La caminada que havíem pensat comença un cop aparcats a Hálsur. La caminada ens ocuparia uns 30-45 minuts com a molt (anada). En el “Google Maps” ja ens marca “Klakkur Trailhead”. La caminada té una longitud d’uns 4-5km (anar i tornar) i pujarem un desnivell fins arribar a la cota de Klakkur, els 413m sobre el nivell del mar (calculem que faríem una mica més de 100 metres de desnivell en l’anada). La caminada passa en la seva major part per camins de gespa, i en tot moment es tenen de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns. La pujada final és una mica empinada. La vista des de dalt és excel·lent. A l’oest, Leirvík, Gøtunes i Mjóvanes. Mirant més al sud es veu Nólsoy si la visibilitat és bona. La illa de Kalsoy jau al nord com una llarga serp en el mar. També, al nord, observem la illa de Kunoy, la qual és la més alta del país (existeixen sis muntanyes de més de 800 metres). Cap a l’est es veu Haraldsund i Klaksvik, els quals s’extenen a sota. Quan baixes de Klakkur, veus Halgafelli enfront a tu i llavors Háfjall. A l’altre cantó de Klaksvík, veus Myrkjanoyrafjall i Kjølin (se l’anomena la “quilla”), anomenada així perquè s’assembla a la “quilla” de un vaixell volcat. La ruta finalitzaria en el mateix aparcament d’on ha començat. |
5. Carretera fins a Viðareiði
D’acord, no fem la part final de la caminada “Klakkur” però en comptes d’això, agafarem el cotxe i farem una mini-ruta fins a l’illa de Viðoy, i en concret fins a un lloc molt panoràmic com el seu poblet capital, el poble de Viðareiði, el punt més al nord que haurem arribat de les Illes Fèroe.
Comencem, doncs, dirigint-nos cap al nord, cap a Viðareiði. Es troba a 18,70km de Klaksvik (uns 22 minuts amb cotxe). Abans d’arribar-hi, però, ens aturarem a un dels millors miradors de les Illes Fèroe, el Viðareiði Viewpoint. Lamentablement, no es veu res des d’ell, ja que des de que hem sortit de Klaksvík el temps ha empitjorat i està tot tapat per núvols i boira. Ens perdrem els paisatges de l’illa de Viðoy, però ja ho sabem, son més motius per tornar en un altre viatge… Adjunto el punt d’aquest mirador:
Amb el cotxe, com que no es veu res de res, decidim directament anar fins al poble de Viðareiði, concretament fins a la seva església.
Els penya-segats d’aus al nord i l’exhuberant praderia verda en la vall, varen jugar el seu paper en la creació de Viðareiði com la capital històrica del Nord de les Illes. El poble fou mencionat per primer cop als voltants de 1350-1400. Però està clar que hi ha hagut assentaments aquí per molt més temps enrere. Fins al 1934, totes les illes del Nord eren una parròquia i la seva seu estava a Viðareiði. La tercera muntanya més alta de les Illes Fèroe, Villingardalsfjall (844m), domina el poble fins al nord, i al sud Malinsfjall (751m) s’eleva cap al cel. En el 2017, es va plantar una arbreda commemorativa per homenatjar als que caigueren pels penya-segats, els que es perderen en el mar, i altres que varen perdre la vida en la dura naturalesa feroesa.
Un dels llocs a destacar a Viðareiði és la seva església. L’església actual fou consagrada en el 1892, però hi ha hagut esglésies anteriors en la mateixa ubicació. L’església està feta de pedres. Cada home carregava 24 pedres a l’any durant dos anys. En el mur nord de l’església hi penja un plat d’altar, un dels tresors més antics de l’església en les Illes Fèroe. La Royal Navy britànica va donar una església de plata a la gent del poble en reconeixement a la ajuda dels seus habitants en el rescat de la tripulació del bergantí naufragat Marwood, en el 1847. Si voleu entrar a veure-la per dins, us heu de posar en contacte amb “Visit Nordoy”. Lògicament, quan hi vam arribar l’església estava tancada.
| Caminada a Villingardalsfjall Si disposeu de temps a l’illa de Viðoy, és quasi imprescindible que intenteu fer la caminada a Villingardalsfjall. La caminada comença a Uppi í Garð (punt nº12 del plànol del poble). Té una durada total de unes 3 a 4 hores, i la distància és d’uns 6km. S’arriba fins a la cota 841m sobre el nivell del mar. La caminada no és apta per a nens petits menors de set o vuit anys. També hem de dir que és una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, en aquest cas hem de pagar 200DKK per persona (26,80€ per persona). |
| Illa de Kunoy Igualment que per a la caminada anterior, si disposeu de més temps per a les Illes del Nord, creiem que també és imprescindible arribar-nos fins a conèixer la Illa de Kunoy. El seu nom significa “illa de les dones” i es contraposa al nom de l’illa veïna de Kalsoy, la qual significa “illa dels homes”. Aneu fins al poble del mateix nom, Kunoy. Hi ha uns 25,5km (uns 27 minuts) de carretera des de Klaksvík per gaudir dels paisatges de les illes del Nord. |
I ha arribat el moment de tornar a Tórshavn. O sigui que sortirem de Viðoy acabant el loop circular que hem començat, sortint per la carretera nº70 cap a Hvannasund. Creuarem Borðoy i Eysturoy per entrar un altre cop en el túnel de la rotonda submergida i arribar a Tórshavn.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (136km i 2h 47min):
Adjuntem igualment la ruta realitzada amb l’autobús públic de la línia 506 de Kalsoy (34,50km):