Mes: setembre de 2025

I arriba el dia de marxar. Com podeu suposar, en funció de l’hora que sigui el viatge, tindrem més o menys temps per aprofitar el dia, però en principi no contem fer gran cosa, únicament carregar el cotxe de maletes i desplaçar-nos a l’aeroport de Vágar.

El nostre vol surt a les 12:00h del migdia de l’Aeroport Internacional de Vágar. Contant que hi volem ser un parell d’hores abans (retornar el vehicle, etc…), preveiem marxar a les 9:00h i ens pararem pel camí en alguna gasolinera a omplir el dipòsit i a comprar dinar.

El viatge s’ha acabat, i aquí us adjuntem el retorn que haurem de fer amb el cotxe de lloguer, de la capital Tórshavn fins a l’aeroport de Vágar (uns 46,80km, que son uns 47 minuts amb cotxe). Allà, retornarem el cotxe de lloguer i agafarem el vol que ens durà a l’aeroport de Barcelona.

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per les Illes Fèroe. Només resta dir que espero que hagueu disfrutat del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Avui és el nostre últim dia sencer que passem a les Illes Fèroe. El dia d’avui el passarem en la seva totalitat a l’illa de Streymoy. Pel matí ben d’hora, la nostra intenció és veure un dels imprescindibles de les illes, la visita als penya-segats de Vestmanna, al nord-oest de la illa de Streymoy, en els quals s’hi arriba amb barca des del mateix poble de Vestmanna. Seguidament després ens aturarem a dos miradors a peu de carretera, el primer a Kvívik i el segon a la platja de sorra negra de Leynar. La ruta continuarà fins a Tórshavn. A partir de l’hora que hi arribem ens dedicarem a visitar tots els atractius de la capital de les Illes Fèroe. Hem previst una ruta de 4 trams per veure-ho tot, si més no lo més imprescindible. Amb els seus poc més de 20.000 habitants (incloent els pobles que la rodegen), Tórshavn és una de les capitals més petites del món. Aquest poble-capital d’orígen víking té l’encant d’unir aquests dos aspectes tant contradictoris. Una ànima de poble, alimentada per la proximitat dels feroesos, i la modernitat que esperes d’una capital nòrdica.

Índex: 1. Penya-segats de Vestmanna 2. Tórshavn: Del Museu Nacional Tjóðsavnið al Centre Comercial SMS 3. Tórshavn: De Vesteravág a la Península de Reyni 4. Tórshavn: De Skansin a Kongaminnið 5. Tórshavn: De Niels Finsens Gøta a la Vesturkirkjan

1. Penya-segats de Vestmanna

Pel dia d’avui tenim reservat de fa uns dies un bitllet per una excursió amb vaixell en el poble de Vestmanna, a la mateixa Illa de Streymoy. El vaixell surt a les 10:30h i hi hauríem de ser un quart d’hora abans, per anar bé. Del nostre allotjament de Tórshavn a Vestmanna hi ha 38,30 kilòmetres (que es fan en uns 36 minuts). Per tant, decidim sortir de Tórshavn a les 9:30h aproximadament. L’excursió és una ruta als penya-segats més propers de Vestmanna, que sembla que son superespectaculars. Ens comenten que la ruta val molt la pena i també creiem que és un imprescindible a fer de les Illes Fèroe.

Anirem fins al “Vestmanna Tourist Centre”, el qual és el punt de trobada de la ruta als penya-segats de Vestmanna. Per reservar la ruta als penya-segats varem haver-ho de fer on-line a la web: www.puffin.fo/en

L’excursió en vaixell als penya-segats d’aus i grutes prop de Vestmanna és una de les atraccions turístiques més antigues de les Illes Fèroe. En aquest recorregut de dues hores, ens aproparem a aus exòtiques, veurem ovelles pasturant en el què semblen ser camps verticals a varis 100 metres sobre el nostre cap, i navegarem cap a grutes profundes i al voltant de piles marines independents de gran altura, tallades i motllurades per la naturalesa a través de milions d’anys.

El guia a bord ens explicarà com aquests penya-segats per a ocells solien servir com a font d’aliment en els vells temps, i com els feroesos encara avui reuneixen a les seves ovelles en les inaccessibles i empinades vessants de les muntanyes.

Es tracta d’un recorregut en la naturalesa real, i per tant, el patró, que és responsable de la seguretat i la comoditat, pot canviar l’itinerari de tant en tant degut a les condicions climàtiques i del mar, etc…

També s’ha de tenir en compte que el clima a les Illes Fèroe pot ésser molt diferent d’un lloc a un altre. Això també significa que no es pot estimar el temps a Vestmanna mirant el temps, per exemple, a Tórshavn.

Nosaltres hem escollit el “The Classic Tour”, el qual com s’ha dit, dura unes dues hores, i té un preu de 398DKK pels adults (uns 55€ aprox) i per nens de 2 a 13 anys uns 165DKK (uns 22€ aprox). És una atracció força cara, però creiem que un cop vista, val molt la pena. És un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe. Les sortides en els dies de temporada alta, poden arribar a ser unes 4 per cada dia. A nosaltres ens interessa la sortida de les 10:30h.

Un cop tornem al Vestmanna Tourist Centre, hem de tenir en compte que dins d’aquest edifici també hi ha un museu, un museu de cera realista. Pots comprar l’accés al museu a preu reduït al comprar les entrades per els passejos en vaixell. La nostra intenció, però, no està en visitar aquest museu. Adjunto, de totes maneres, la pàgina web del Centre, on veureu l’empresa de les sortides amb vaixell i el museu de cera (anomenat “Saga Museum”).

Continuem la nostra ruta per la carretera 21 en direcció a Tórshavn, però a només 10 kilòmetres de Vestmanna, ens aturem a un dels millors miradors de la zona. Es tracta del mirador al poble de Kvívik.

En el poble de Kvívik val la pena aturar-s’hi per contemplar les restes dels antics assentaments vikings, concretament el què val la pena és veure les restes de 2 edificis del període viking, els quals es troben en un bon estat de conservació, i indiquen la forma de vida dels primers habitants de les Illes Fèroe. Nosaltres no ens hi vam aturar ja que teniem la prioritat d’arribar a Tórshavn per a poguer visitar la capital feroesa.

Continuem amb la carretera 21, uns 2,7 kilòmetres més i ens parem en un altre mirador. Es tracta del poble veí de Leynar. L’atractiu és la seva platja de sorra negra. La platja Leynasandur és molt apta per anar-hi a peu i observar la seva bellesa. És una platja de sorra negra molt bonica.

Vista la platja la nostra ruta continua cap a la carretera d’accés a Torshavn nº10. Aquest cop entrarem per l’accés principal (i no per les muntanyes), perquè ens va bé amb la ruta que tenim planificada per visitar Tórshavn i els seus entorns.

2. Tórshavn: Del Museu Nacional Tjóðsavnið al Centre Comercial SMS

Encara que hagis vingut a Illes Fèroe per la naturalesa que desprèn, Tórshavn també mereix una visita. El centre històric té molt d’encant. És el lloc amb més vida i més varietat d’oferta gastronòmica i cultural de les Illes Fèroe. I, sobre tot, per la seva posició estratègica en el centre del país, és el lloc ideal com a “base d’operacions” i també és on més oferta hotelera hi ha.

Avui quasi no serà necessari agafar el cotxe, ja que tot el què s’ha de veure a Tórshavn està a poca distància. El centre del poble es desenvolupa al voltant de la petita península de Reyni, que divideix el port en dues parts: la oriental (el Eystaravág), i la occidental (el Vesteravág).

El nom Tórshavn té orígen víking: significa “port de Thor”, el déu víking del tro.

Entrarem a la ciutat per la carretera nº10 i farem tota una tirada d’atractius pensats des d’aquest accés, conduïnt el cotxe i dirigint-nos al centre de la ciutat. El seguit d’atractius que voldríem visitar son:

• Tjóðsavnið (Faroe Islands National Museum): L’edifici principal està al poble de Hoyvík, tocant a Tórshavn
• Hoyvíksgarður: Forma part del Museu Nacional. Es tracta d’una granja-museu a l’aire lliure per visitar
• Svartafoss Waterfall: Cascada als afores de Tórshavn tocant a Hoyvík
• The Nordic House: Centre cultural que ha guanyat algun premi d’arquitectura, ubicat a les rondes de Tórshavn
• Listasavn Føroya: Galeria Nacional de les Illes Fèroe
• Viðarlundin í Havn: Parc singular i representatiu prop del centre de Tórshavn
• SMS: Centre Comercial de Tórshavn, a 10 minuts a peu de l’Oficina de Turisme de la ciutat.

Nosaltres vam entrar únicament al Museu Nacional, ja que preferiem tenir temps per arribar al Centre i visitar-lo. Amb el cotxe vam anar recorrent tots els atractius, però cal dir que també hagués sigut possible fer-ho amb transport públic (autobusos). A més, la xarxa de busos urbans de Tórshavn és gratuïta.

Tjóðsavnið (Faroe Islands National Museum)

Entrant per l’àrea “metropolitana” de Tórshavn, accedim al poble de Hoyvík (enganxat a Tórshavn) per visitar, al nostre criteri, el museu més important de Tórshavn. Es tracta d’un museu que alberga tres àmbits: per una banda, un edifici principal amb una exposició permanent, per una altra, un museu a l’aire lliure a prop de l’anterior (l’explicarem al següent punt), i finalment una Estació Ballenera que està oberta els caps de setmana durant l’estiu. L’objectiu és que obtinguis una experiència memorable de la naturalesa, la cultura i la història de les Illes Fèroe. Recomanem visitar els tres ambients. Adjunto la seva pàgina web on trobareu els tres àmbits.

L’exposició permanent del Museu Nacional ofereix una experiència de la geologia, la botànica, la zoologia, l’arqueologia, la vida popular i la història de les Illes Fèroe, la col·lecció completa dels llegendaris bancs de Kirkjubøur del segle XV, una varietat de vestits nacionals i troballes interessants de la era vikinga. També es pot experimentar un viatge a través de la història natural i geològica de les Illes Fèroe amb la seva vida de mamífers i aus i l’orígen geològic volcànic de les illes.

De l’1 de Maig al 30 de setembre, l’exposició permanent està oberta cada dia de les 10h a les 17h. Es troba al poble de Hoyvík (als afores de Tórshavn), a la direcció Brekkutún nº6. L’entrada general per els tres espais (Museu en nau industrial + Granja a l’aire lliure + Estació Ballenera) son uns 80DKK pels adults (un xic més de 10€) i gratuïta als nens fins als 18 anys. L’entrada és vàlida per una setmana i es pot utilitzar una vegada per museu, lo què li brinda temps i flexibilitat per explorar i gaudir els llocs al nostre ritme.

Hoyvíksgarður

Per visitar l’Open Air Museum, hi ha una passejada molt bonica per fer entre l’edifici de l’exposició permanent i les granges, com s’observa en la fotografia (uns 16 minuts a peu – un total de 1,3km). L’edifici de les granges està ubicat en una bonica vall verda i val molt la pena arribar-hi caminant. Nosaltres però, que portavem el “mono” de visitar Tórshavn, vam escurçar aquest camí i vam aparcar el cotxe a l’inici del “Walking Track”, per fer el mínim camí possible a peu. Val la pena, però arribar-hi a peu, ja que et vas fent a l’idea de com és la granja a visitar.

L’Open Air Museum consta d’una granja, la granja de Hoyvíksgarður, la qual està ubicada en una bonica vall verda als afores de Tórshavn, a poca distància a peu de la sala d’exposicions del Museu Nacional. Aquí pots experimentar una antiga granja feroesa amb les seves cases, estables i voltants. La llegenda diu que la granja estava situada originalment a Kúrdalur, però fou traslladada a la seva ubicació actual per el granger que es feu càrrec de la granja en el 1772.

L’horari d’obertura és el mateix que per l’exposició permanent. Com hem dit abans, també es podria utilitzar l’autobús públic de Tórshavn per arribar fins aquí, a més és gratuït.

Autobús públic de Tórshavn El museu es troba a 3,5km del centre de Tórshavn, i per agafar l’autobús hauriem d’anar fins a la parada “Steinatún (Suður)” a buscar un autobús de les línies 1 i 3, el trajecte de les quals fins a la parada “Vegurin Langi/Brekkutún” (la més propera al museu) és de 13 minuts. Passen busos cada 10 minuts.

Svartafoss Waterfall

Per arribar a l’aparcament de la cascada des de la granja anterior, hem de fer 2,4km i entrar a Tórshavn a la seva ronda de circumval·lació i tornar-ne a sortir ràpidament. En el mapa de google maps del final del dia veureu com s’hi arriba.

La Cascada Svartafoss, que significa “Cascada Negra”, és una impressionant cascada situada a 2km al nord del Centre Històric de Tórshavn, a Hoydalsá. Flueix a través de Hoydalar i antigament marcava la frontera entre Tórshavn i Hoyvík. La cascada és especialment magnífica durant la temporada de pluges, però a l’estiu, després d’una llarga sequera, el riu i la cascada només tenen una petita quantitat d’aigua. En aquest moment, el mur de pedra que hi ha darrera es veu negre, d’aquí el seu nom. S’han construït camins que faciliten l’exploració i el gaudi d’aquest lloc tant pintoresc.

The Nordic House

És un altre dels edificis contemporanis que criden molt l’atenció i mereixen una visita. The Nordic House és la seu d’un centre cultural d’intercanvi entre les Illes Fèroe i altres països nòrdics. Uneix la modernitat del cristall amb lo tradicional dels sostres de gespa i l’edifici està inspirat…amb un turó d’elfs!

L’entrada a l’edifici és gratuïta, i els horaris d’obertura son durant els mesos d’estiu de 9:00h a 17:00h (excepte dissabtes que obren de 10h a 17h i diumenges que obren de 12h a 17h). Adjunto la seva pàgina web. Per arribar-hi hi ha 1,8km de distància a peu (uns 25 minuts) des del centre de la ciutat. Creiem que el millor mitjà de transport per fer-ho son els busos de la ciutat.

Autobús públic de Tórshavn Com sempre, des de la parada més propera a l’oficina de turisme, “Steinatún (Suður)” podem agafar els busos de la línia 1 i 4 que ens portaran en 3 minuts a la parada de “Tórsbreyt” i d’aquí encara hi ha uns 5 minuts caminant fins l’emplaçament. Els busos passen cada 9 minuts.

Listasavn Føroya (Galeria Nacional de les Illes Fèroe)

Un dels dos museus més importants de les Illes Fèroe. S’exposen diferents obres d’artistes locals. Prop de la Galeria Nacional està el parc Platasjan, on es troba l’estàtua de Tarira, una criatura llegendària creada per l’escriptor local William Heinesen. És una de les moltes escultures que pots trobar a la ciutat. A l’oficina de turisme hi ha fins i tot un tour que et descobreix unes quantes.

Els horaris d’obertura del museu durant els mesos d’estiu son tots els dies de 11:00h a 17:00h, i els preus son de 90DKK pels adults (un xic més de 12€ aprox) i entrada gratuïta pels nens i joves fins a 20 anys. Adjunto la seva pàgina web.

El museu es troba a 1,1km al nord de l’Oficina de Turisme de la ciutat. S’hi pot arribar amb una passejada o amb el bus urbà si es vol. Es pot demanar a la mateixa oficina de turisme quina línia i a on s’ha d’agafar.

Autobús públic de Tórshavn En aquest cas, la parada més propera a l’Oficina de Turisme és “Steinatún (Suður)” i hi passen 3 línies de bus (la nº1, la nº2 i la nº4) que ens portarien a la parada més propera del Museu, a “R.C.Effersøes gøta/Tjaldursvegur”, en 8 minuts. Cada 20 minuts passa un bus.

Viðarlundin í Havn

La Galeria Nacional està dins del recinte d’aquest parc públic de la ciutat. És com el Central Park de Nova York per Tórshavn (salvant les distàncies). Es tracta d’un pintoresc parc que funciona com un oasis dins de la ciutat. És un dels parcs preferits pels locals com pels turistes, oferint un entorn ideal per a un passeig tranquil o per un pícnic. El parc es caracteritza pels seus camins ben cuidats, la seva vibrant flora i les seves impressionants vistes dels paisatges circumdants. És un lloc perfecte per a la relaxació i la reflexió. Els visitants poden trobar encantadores escultures i instal·lacions artístiques repartides per tot el parc, que afegeixen un toc artístic a la serenitat de l’entorn.

SMS

I a 10 minuts a peu de l’anterior, en direcció al centre de la ciutat, ens trobem amb el Centre Comercial de les Illes Fèroe. Es tracta del Centre Comercial més gran del país. Inclou botigues de roba, una llibreria, una joguineria, una joieria, una farmàcia, un gran supermercat (Miklagarður), una botiga d’electrònica i molt més. També conta amb un pati de menjars amb tres restaurants (té un Burger King). SMS també organitza diversos esdeveniments en el pavelló ubicat en el centre del centre comercial. L’horari del Centre és de 9:00 a 18:00 hores, amb el diumenge tancat. Adjunto la seva pàgina web.

3. Tórshavn: De Vesteravág a la Península de Reyni

Després d’aturar-nos a l’aparcament del Centre Comercial SMS ja és el moment de visitar el Centre de la ciutat. Per això tindrem d’aparcar el cotxe. Hem escollit un gran aparcament a la zona del Vesteravág (port occidental). L’aparcament es troba a 300 metres de la península de Reyni, i permet que els cotxes hi puguin estar un total de 8 hores com a molt. Adjuntem l’ubicació de l’aparcament en un plànol de google maps.

Un cop aparcats, visitarem els següents atractius del centre de la ciutat:

• El passeig marítim de Vágsbotnur (Vesteravág): Part oest del Port i passeig marítim singular, amb cases de colors
• Catedral de Tórshavn (Dómkirkjan)
• Reyn: Casc antic i històric de Tórshavn, ubicat sobre la península
• Tinganes: Zona de la península amb els edificis vermells i històrics del parlament de les Illes Fèroe

Tota aquesta àrea central de la ciutat la vam recórrer tranquil·lament a peu. Preveu unes 2 hores com a mínim per a passejar i explorar aquests espais que realment t’encantaran.

El passeig marítim de Vágsbotnur (Vesteravág)

Un cop aparcats, vam passejar per el port de la banda oest de Tórshavn. Aquesta part se n’anomena Vesteravág. Vam recórrer el Passeig Marítim de Vágsbotnur fins a topar-nos amb les famoses façanes de les cases de colors.

És un dels llocs més animats de la ciutat, amb les seves botigues, cafeteries, restaurants i pubs, ubicats en molts casos, en edificis d’antics magatzems o oficines del port. Si disposes de temps, aturar-se a una terrassa a veure la posta de sol des d’aquí és una molt bona opció. Nosaltres, només arribar hi vam dinar de pícnic. Al llarg de la Vesteravág per el matí es poden comprar peixos i aus recent capturats. Segons la temporada, també es venen patates, remolatxa o ruibarbre de petits productors. Aquí és també on s’ubica la fira en les festes de San Olav.

En el mateix passeig marítim s’hi ubica el famós mercat de peix (Sølutorgið), en unes estructures metàl·liques preparades (tipus marquesines).

Hem arribat al considerat centre de Tórshavn, l’espai en xamfrà que està format per escales i bancs de pedra amb el mateix material que el paviment. Se n’anomena “Trappan” i es tracta d’un parc urbà. Per asseure’s-hi una estona i gaudir dels edificis i els colors de la capital Tórshavn. La pròpia arquitectura de la plaça conforma els recorreguts i els bancs.

Catedral de Tórshavn (Dómkirkjan)

Entrem de seguida a la Catedral de Tórshavn, al trobar-se ben bé al costat. En feroès s’anomena “Havnar Kirkja” o “Dómkirkjan”. No podràs evitar topar-te amb la “gran” església de fusta pintada de blanc i amb sostres de pissarra. Malgrat ésser del segle XVIII, és la segona més antiga de les Illes Fèroe. Es porta més de 6 segles amb la més antiga, la qual la vàrem veure en un dia anterior, a Kirkjubøur (església de Sant Olav del segle XII).

Una cosa és certa: no és fàcil de trobar-te la catedral oberta. Pregunta en la propera oficina de turisme per els horaris (es troba a 350m al nord de la catedral). Per internet diuen que els horaris son tots els dies de 10:00 a 16:00h (excepte els diumenges que no obre fins a les 13:00h). Adjunto la seva pàgina web. Ah, nosaltres ens la vam trobar oberta i ho vàrem aprofitar.

Visitat l’interior, li vam donar la volta per veure-la des de tots els seus angles.

Reyn (Casc antic i històric)

Vorejada la Catedral ja podem dir que som al Reyn, o península de Reyni, com vulgueu. Estem a la part residencial de la petita península. Lo més característic de Tórshavn son les casetes de fusta de la península de Reyni que és l’àrea del casc històric, o Reyn.

Entrem a l’àrea residencial del casc històric pel carrer Reyngøta, que creua pel mig la petita península. Nosaltres, però, ens vam dedicar a explorar tots els racons i raconets de l’àrea residencial. De seguida vam trencar per Skipara Hansens Gøta i vam començar a descobrir espais increïbles…

Potser sí que els espais que forma el carrer Skipara Hansens Gøta son de lo més bonic de Tórshavn. Però també n’hi ha d’altres més: Bakkahella, Reyngøta, Gongin, etc…

Aquestes casetes negres (cobertes de quitrà), amb les seves finestres blanques i les seves cobertes amb gespa, son una de les senyes d’identitat de les Illes Fèroe. Els locals encara hi viuen: els veuràs tornant de la compra o et toparàs amb els tricicles dels seus nens.

Malgrat dels incendis que ha sofert, moltes de les cases de fusta de Tórshavn, un parell de dotzenes en el centre històric, son originals. Les més antigues es remunten a l’Edat Mitjana i moltes son dels segles XVI i XVII.

Avancem pel carrer principal de Reyn, Reyngøta, el qual té uns 150 metres de longitud, mal comptats, i desemboca a la zona de Tinganes que veurem més endavant. Aquí a Reyngøta l’espectacle dels racons i raconets bonics continua…

I sense adonar-nos-en, enllacem el carrer principal de Reyngøta cap al barri de Tinganes, amb cases de fusta de color vermell…

Tinganes

Dins del casc històric (Reyn) es troben els edificis vermells de Tinganes, els quals son l’antiga llar del parlament de Illes Fèroe, el Løgtingið. En aquesta àrea, sobre les grans roques planes de la punta de la península, fou on els víkings, en el segle IX, varen establir el seu parlament original. Aquí es reunien a cada estiu per aprovar lleis, resoldre disputes i conflictes o emetre judicis.

Tinganes, on fins el 1870 es reunia el parlament feroès, és un dels llocs de reunió parlamentària més antics del món. Des de 1870 el Løgtingið es va traslladar a un edifici més modern en el nord de la ciutat i els de Tinganes, protegits, hostatgen altres oficines públiques, com la del Primer Ministre de les Illes Fèroe (fotos anteriors).

Finalment, arribem a la punta del tot de la península de Reyni, on s’hi troba un altre edifici governamental i vistes de tota l’àrea del port i de la ciutat. És un lloc que val la pena arribar-hi…

En les roques al final de la península hi ha un gravat que es coneix com el “rellotge de sol” i que es diu que és de l’època dels víkings. En realitat, sembla que no és un rellotge de sol sinó una brúixola.

Vam tornar pel mateix carrer central de Tinganes i per la seva continuació a Reyn, el carrer Reyngøta. Ens vam desviar per algun carreró amagat fins a sortir a l’Eystaravág, la banda est del port.

4. Tórshavn: De Skansin a Kongaminnið

Un cop hem sortit ja de la Península de Reyni, i travessem el Eystaravág (zona est del port), ens dirigim al fort de Skansin. Abans d’arribar-hi creuem molts aparcaments i la zona del port on surten els ferrys que van a les illes com Suðuroy o Nolsoy.

La nostra intenció és iniciar una fase més de la ruta per Tórshavn. Heu de preveure que des del fort Skansin fins a l’obelisc, per a fer tota la ruta contant parades i tot, hi podeu dedicar com a mínim 45 minuts o 1 hora:

• Skansin: Fortalesa construïda per protegir la ciutat
• Undir Ryggi: Carrer amb cases de fusta tradicionals fora de la península de Reyni
• Kongaminnið: Obelisc commemoratiu de 1874, amb grans vistes de la ciutat

Skansin

Darrera l’Eystaravág, la part oriental del port, es troba Skansin, el fort construït per a protegir la ciutat. Es troba a uns 400 metres de la Península de Reyni. El reconeixeràs per el far. No queda molt del fort original, però hi ha boniques vistes cap a la veïna illa de Nólsoy. A més d’ésser un lloc de pícnic en els dies de bon temps.

L’heroi feroès Magnus Heinason va manar construir el fort a finals del segle XVI. Després de moltes incursions de pirates, estava clar que feia falta protegir el ric port i el centre comercial de la ciutat. Això sí, la fortificació original no va arribar a durar ni un segle: en el 1677 fou destruïda per pirates francesos.

Durant la ocupació britànica en la Segona Guerra Mundial, el fort fou seu de la Royal Navy. Els dos canons que segueixen enfrontant-se al mar avui en dia es varen utilitzar a bord del buc de guerra HMS Furious per a defensar la illa d’un atac alemany. A Skansin també hi ha quatre canons de bronze danesos del segle XVIII.

Undir Ryggi

De Skansin ens dirigim a l’inici d’un carreró molt especial amb cases tradicionals de fusta, fora de la Península de Reyni. Hi ha uns 400 metres a peu, tornant enrere a creuar els aparcaments dels ferrys.

Realment sembla que et trobis al casc històric de Reyn, a la península, però no, estàs en un altre barri. També sembla que estiguis permanentment en un poblet amb tants carrers singulars. L’Undir Ryggi fa pujada cap al barri de l’obelisc (Kongaminnið). Té una longitud de poc més de 100 metres.

Kongaminnið

Sortim de l’Undir Ryggi per Hoyvíksvegur i continuem per aquesta mateixa via fins arribar al trencall on s’entra peatonalment al recinte de l’obelisc. Després s’ha de caminar per una passera d’uns 40 metres. L’obelisc de Tórshavn (o Kongaminnið) es troba un xic alçat respecte l’orografia general de la ciutat, i per això hi ha bastants visitants que el vénen a veure, sobretot per les vistes que des d’ell es tenen de Tórshavn.

El monument Kongaminnið és un obelisc de basalt erigit al 1874 per commemorar la visita del rei danès Cristian IX a les Illes Fèroe, la primera visita que feia un monarca danès. Des d’aquest mirador, es gaudeix d’una esplèndida vista de la ciutat. La visita del rei a Tórshavn va tenir els seus moments dramàtics. Tràgicament, l’alcalde de Tórshavn es va desmaiar durant el discurs de benvinguda i va morir en l’acte enfront al rei i la multitud. Es diu que el rei Cristian IX va quedar molt afectat per aquest succés i va recolzar econòmicament a la viuda de l’alcalde durant la resta de la seva vida.

5. Tórshavn: De Niels Finsens Gøta a la Vesturkirkjan

Ja estem en l’última part de la nostra ruta per Tórshavn. Des de l’obelisc Kongaminnið vam caminar fins a la Plaça de l’Oficina de Turisme, i d’allí vam iniciar aquesta última fase passejant pel carrer peatonal Niels Finsens Gøta. El temps que hi podeu dedicar en aquesta última fase és d’un mínim de 30-45 minuts, ja que finalitzem anant a buscar el cotxe a l’aparcament i desplaçant-nos fins a l’església Vesturkirkjan:

• Niels Finsens Gøta: Carrer peatonal amb comerços i botigues que actua com a eix vertebrador de la vida del centre de la població. En primer terme, trobem l’Oficina de Turisme, després l’edifici del Parlament (Løgtingið), i finalment l’edifici de l’Ajuntament de Tórshavn (Tórshavnar Býráð).
• Paname Café: Cèntric i popular cafè amb botiga de souvenirs i llibreria
• Vesturkirkjan: Església contemporània que destaca en el skyline de la ciutat.

Niels Finsens Gøta

De l’Obelisc (Kongaminnið) fins a l’Oficina de Turisme del Centre de Tórshavn hi ha uns 500 metres (8 minuts a peu). Per l’Oficina de Turisme hi passa el carrer Niels Finsens Gøta. El seguirem fins al seu final amb el centre de Tórshavn.

L’Oficina de Turisme de Tórshavn està situada en la confluència dels carrers Niels Finsens Gøta amb Steinagøta (forma una plaça anomenada Steinatún, on hi passen tots els autobusos públics de la ciutat). El seu horari d’obertura és de dilluns a divendres de 10:00 a 16:00h, dissabtes de 10:00 a 14:00 hores i el diumenge està tancat (com a tot arreu!). Caminarem els últims 180 metres del carrer Niels Finsens Gøta acabant a l’espai de plaça que forma l’avinguda Vaglið (on es troba el Paname Café). Cal dir, que el carrer Niels Finsens Gøta és força més llarg. Per la part nord continua endinsant-se en els barris i finalitzant prop del centre comercial SMS. En total és un carrer que té una longitud de 600 metres!!! Com hem dit, és el carrer comercial més important de la ciutat.

És un carrer que està ple de botigues de tot tipus (moda, artesania, etc…), i també conté varis edificis públics importants que li dónen personalitat. Primer de tot ens hem trobat l’Oficina de Turisme de Tórshavn, però si continuem cap al centre, a mà esquerre ens trobarem l’edifici actual del Parlament feroès (Løgtingið).

L’edifici blanc de fusta del parlament feroès està ubicat en un espai força bonic. El carrer Niels Finsens Gøta hi forma com una plaça on apareixen altres elements com un canal d’aigua, un parc i la ubicació d’un quiosc molt singular.

També hi ha altres elements com petites escultures, fa poc hi havia un banc gegant de fusta de color blanc…

A l’altra banda del carrer Niels Finsens Gøta, hi ha en la seva part final l’Ajuntament de la ciutat de Tórshavn. És un edifici de pedra fosca i no sembla el què creiem que hauria de ser, un edifici més notori. En feroès l’edifici de l’Ajuntament es diu Tórshavnar Býráð.

Darrera l’Ajuntament, en un pati de gespa, paral·lel al carrer Mylnugøta, apareixen escultures, una d’elles es diu Traðarmaðurin.

Traðarmaðurin És una imponent i icònica estàtua de bronze que significa un comerciant. És un símbol del patrimoni marítim feroès i un testimoni de l’arraigada connexió dels illencs amb el mar. Creada per l’artista feroès Hans Pauli Olsen, s’ha convertit en una part integral del paisatge de Tórshavn. L’estàtua representa a un comerciant fort i decidit, agafant amb orgull un peix sobre el seu cap, simbolitzant la importància de la pesca en la cultura i l’economia feroeses. La postura del pescador irradia determinació i resiliència, rendint homenatge a la històrica dependència dels illencs de la pesca com a forma de vida.

Paname Café

I finalment arribem a l’últim lloc que voliem arribar en aquesta ruta a peu pel centre de la ciutat. Es tracta que ni més ni menys d’un Cafè. Però no és un cafè qualsevol, és el Paname Café. Ubicat en un edifici històric amb sostre de gespa de la plaça Vaglið, a prop del Parlament, es troba el Paname Café, d’inspiració parisenca, que combina a la perfecció la decoració francesa amb l’hospitalitat feroesa informal i un autèntic toc històric. Aquest cafè familiar ofereix reposteria i pa casolà, cafè i tè orgànics, a més d’excel·lents vins francesos per acompanyar una taula d’embotits. És el lloc perfecte per començar el dia amb un pa casolà amb formatge i melmelada de ruibarbre o per rematar un llarg dia amb una bona cervesa local.

Nosaltres vam estar-hi una molt bona estona per rematar el dia de visita de Tórshavn. L’edifici, a part de ser un cafè, també és una llibreria, i una botiga de souvenirs. Aquí vam comprar els imans de nevera que vam portar als nostres familiars…

I només ens faltava acomiadar-nos del centre de Tórshavn, així que vam recórrer els quasi 300 metres que ens separaven de l’aparcament on havíem aparcat el cotxe, per tal de desplaçar-nos fins a l’últim punt de la nostra ruta per Tórshavn.

Vesturkirkjan

El contrast entre casetes de fusta amb segles d’història i edificis contemporanis al més pur estil nòrdic és lo més atractiu de Tórshavn. Ens vam haver d’allunyar uns 800 metres del centre de Tórshavn per trobar un edifici contemporani força interessant. És la “Vesturkirkjan”, una església on la seva coberta en forma de punxa destaca sobre tota la ciutat. La seva gran façana de panells de vidre deixa filtrar la llum en l’interior, on es pot pujar a una galeria per admirar-la des de dalt. Això sí, en aquest cas també els horaris son limitats. Informa-te’n a l’oficina de turisme. Adjunto la seva pàgina web.

Per variar, ens el vam trobar tancat, i només vam poder gaudir dels exteriors. Això sí, l’edifici està com integrat en un petit parc urbà amb ànecs i tot, on hi ha una estàtua d’algun guerrer viking que no vam conèixer.

Autobús públic de Tórshavn Per arribar a la Vesturkirkjan hi ha uns 800 metres des de l’Oficina de Turisme (uns 11 minuts a peu). Si voleu agafar el bus, heu d’anar a la parada “Steinatún (Norður)”, agafar el bus de la línia 1 o 5 i en 2 minuts et portarà cap a la parada “Vesturkirkja”. Passen busos cada 12 minuts. És la forma més ràpida d’arribar-hi. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn. L’entrada a l’església és gratuïta (però s’accepten donacions).

Visitats els exteriors de la Vesturkirkjan, només ens quedava tornar a l’allotjament. Per això, ja estàvem encarats per sortir fàcilment gràcies a la seva ubicació de l’església i al sentit de tota la ruta.

Finalment, tot això és lo què ha donat de si la visita a Tórshavn i entorns, i encara ens cal dir una última cosa: A l’Oficina de Turisme de Tórshavn disposen de la “Tórshavn Welcome Card”, la qual és una tarja-abonament amb accés als museus, aquari i algun altre atractiu. També té descomptes en varis establiments de la ciutat. Nosaltres no l’hem adquirit ja que realitzem la visita a Tórshavn en un mateix dia i segur que no ens surt a compte. En canvi si t’estàs 2 dies o més i vols visitar varis museus, segur que et surt a compte. Pregunta-ho a l’Oficina de Turisme. La nostra intenció ha estat solament entrar al Museu Nacional.

Tórshavn és el centre cultural de les Illes Fèroe, aquí és on es reuneix quasi tot el país en les grans ocasions. Com en la festa gran: l’Ólavsøka. Les festes son al final de Juliol, i val la pena visitar la capital per aquestes dates.

A l’estiu hi ha molts concerts en la capital feroesa, tant de música local com internacional. Pots informar-te en l’oficina de turisme.

Els preus dels restaurants en Illes Fèroe son molt alts. És complicat gastar-se menys de 70 euros per persona, sense vi.

La mini-capital feroesa també mereix una visita abans de llançar-te a descobrir els paisatges de les illes.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (82,50km i 1h 35min):

Adjuntem en un mapa de google maps, el recorregut peatonal realitzat pel Centre de Tórshavn amb les seves atraccions visitades:

Teníem ganes de que arribés el nostre primer dia que passéssim a les Illes del Nord. La idea del dia d’avui era principalment recórrer la que per nosaltres és la illa del nord més bonica, la Illa de Kalsoy. També és la més occidental. En el dia anterior la varem veure molt bé amb els diferents trekkings o caminades que varem fer. Per arribar a l’illa de Kalsoy s’hi arriba en ferry, i un cop a l’illa anirem fins al seu extrem nord per fer una altra caminada panoràmica, la Ruta al Far de Kallur, que surt del poble de Trøllanes. Posteriorment visitarem tant el poble de Trøllanes com Mikladalur, on en aquest últim s’hi troba una estàtua amb una gran llegenda al darrere. Tornarem amb ferry a Klaksvík on visitarem breument la ciutat, ja que per nosaltres no té el nivell de Tórshavn. Ens conformarem en visitar l’església principal i després fer una caminada fins a un mirador panoràmic anomenat Klakkur, amb unes grans vistes sobre Klaksvík i les illes del Nord. Si queda temps, que en quedarà, encara farem una mini-ruta amb cotxe fins al poble de Viðareiði (capital de l’illa de Viðoy), que és el punt més al nord que haurem anat de les Illes Fèroe. A Viðareiði comença un trekking majestuós fins als penyasegats de Villingadalsfjall, prop del cap Ennisberg, un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe, tot i que per avui no serà, que ja portarem 2 trekkings. El deixem per una altra ocasió. La tornada a Tórshavn serà relaxada, de contemplació dels paisatges potser encara més íntims i singulars de les Illes del Nord.

Índex: 1. Ferry a Kalsoy 2. Caminada a Kallur Lighthouse 3. Mikladalur 4. Mirador de Klaksvík 5. Carretera fins a Viðareiði

1. Ferry a Kalsoy

La intenció del dia d’avui és passar la major part del dia a l’Illa de Kalsoy, i hem de tenir en compte els horaris del ferry que hi porta, ja que el bitllet ja l’haurem reservat amb la màxima antelació possible. Si no és el cas, haurem de mirar de ser-hi bastant més d’hora de la sortida per trobar lloc, ja que el ferry on anirem és bastant petit.

El nostre ferry cap a Kalsoy surt a les 10:00h des del port de Klaksvík. Vam reservar un cotxe amb conductor i 3 persones restants (total de la família de 4). Per portar el bitllet reservat ens han dit que hem de ser-hi com a molt tard, a un quart d’hora menys a la sortida (a 3/4 de 10:00h). Per tant, si del nostre allotjament de Tórshavn al moll de Klaksvík (ens hem de presentar a la Terminal de Ferry de Klaksvík, ubicada al vial Strangavegur) hi ha 45 minuts, només cal que com a molt tard sortim a les 9:00h del matí. Adjunto el punt exacte que ens vam tenir de presentar al port de Klaksvík:

I així ho vam fer. Adjunto la pàgina web del Ferry de Kalsoy perquè pugueu fer les reserves o qualsevol consulta dels horaris.

El preu per embarcar 4 persones i 1 cotxe de gasolina al ferry de Kalsoy és de 549DKK (anada i tornada, uns 75€ aprox). El seu desglòs és de 269DKK pel cotxe i el conductor, dos adults a 210DKK i un adolescent a 70DKK. En la pàgina web anterior també podreu fer les simulacions.

Per arribar a Klaksvík cal travessar 2 túnels submergits de pagament (bé l’Eysturoyartunnilin ens el podríem estalviar però s’hauria de fer molta volta…): l’Eysturoyartunnilin (entre l’illa de Streymoy i la d’Eysturoy) i el Norðoyartunnilin (entre les illes de Eysturoy i la de Borðoy, on Klaksvík és la capital).

Obres a l’embarcador de Syðradalur Durant els últims dies hem vist a les notícies de la web del ferry que s’han produït obres en l’embarcador de baixada a Kalsoy (Syðradalur). En principi les obres s’acabaven el dia abans de comprar els bitllets, per tant tot ho teníem pensat per fer el trajecte amb el cotxe de lloguer per Kalsoy (això ens feia guanyar llibertat i comoditat). Doncs el que no havia de passar va passar. Un cop arribats al moll de Klaksvík a 3/4 de 10h, un operari del ferry ens avisa que els cotxes no es poden embarcar i que hem de viatjar sense cotxe i agafant la línia de bus públic per l’illa de Kalsoy. Per sort, aquest pla B també el teníem estudiat…

Vam embarcar tots quatre al ferry de Kalsoy, i un cop vam arribar a Syðradalur (el trajecte és d’uns 20 minuts tant l’anada com la tornada), vam pujar a l’autobús públic de la línia 506 que fa Syðradalur – Trøllanes. Tant els ferrys com els busos van súper coordinats, i vam notar que l’autobús va esperar als passatgers del ferry per si els havia de portar. Adjuntem la pàgina web de la línia 506 d’autobús públic perquè vegeu els horaris:

Com podeu observar a les 10:20h surt un bus de Syðradalur que va a Trøllanes (arriba a les 10:50h). Això és el què vam tenir de fer. Per altra banda, el conductor d’autobús ens va recomanar que compréssim un ticket de tot el dia per l’autobús, ja que també l’hauríem d’agafar després i en 2 llocs diferents, com veureu. El cost d’un ticket d’1 dia d’autobús públic per la línia 506 de Kalsoy és de 100DKK per persona (uns 13,4€, un pèl caret, com tot!!). Per sort, es pot pagar amb tarja.

El paisatge que discorre entre klaksvík i Syðradalur és realment preciós, sobretot si el dia és clar i es pot gaudir de la perspectiva de les diferents muntanyes de les illes circumdants.

Un cop el ferry ha arribat a Syðradalur, pugem a l’autobús de la línia 506 que ens portarà a Trøllanes, recorrent la única carretera que té l’illa en direcció nord. Farem uns 16,60km (uns 30 minuts en autobús i uns 20 minuts en cotxe) per arribar a Trøllanes que és el poble on comença la nostra caminada. La conducció per la carretera és anant amb molt de compte, ja que la mateixa no té línia divisòria producte de la seva estretor.

Carreteres a Kalsoy Per una banda estavem una mica mosquejats pel tema de no poguer portar el cotxe. Això ens feia perdre llibertat. Però per altra banda, i veient les carreteres de Kalsoy, ens donava molta tranquil·litat que hagués de ser el conductor de l’autobús qui hagués de vetllar perquè tot sortís bé. Ells ja estaven acostumats a fer aquestes carreteres i tots els trajectes van anar molt bé. Més tranquils tots.

2. Caminada a Kallur Lighthouse

Un cop l’autobús ens deixa a Trøllanes ens prepararem per iniciar la caminada. Ens dirigim a la part nord-oest del minúscul poble, ben bé al costat d’on ens ha deixat l’autobús, i ja veiem una tanca al mig del pas, amb una persona cobrant als turistes. Ja som al peatge de la caminada! Hem de dir que aquesta caminada és un dels imprescindibles a fer a les Illes Fèroe, per tant, és normal que ens hi trobem a tanta gent. Tant el ferry com l’autobús anàvem ben plens. La Taxa a abonar és de 200DKK pels adults (26,80€) i 100DKK pels nens de 13 a 17 anys, i gratis pels menors de 13 anys. Trobaràs la caminada i les tarifes a la pàgina web de “hiking.fo“.

El diminut i privilegiat poble de Trøllanes és l’inici del sender que ens conduirà fins al far. No resulta difícil de trobar-hi el camí, ja que molts senderistes el realitzen, i el propietari dels terrenys ha iniciat les obres per mantenir el camí en bones condicions. També ens trobem que està molt ben senyalitzat amb pals clavats de fusta de color blau. El dia que hi anem ens trobem a una mini-excavadora fent feines de consolidació del terreny i moviment de terres.

És important seguir el camí marcat i deixar-se portar per les impressionants vistes que emmarquen el camí. En moltes ocasions la caiguda en vertical fins a l’oceà és de varis centenars de metres. Aquest factor, junt amb el fet de saber que estàs en un lloc remot, fa que la sensació d’estar en un lloc únic es multipliqui. El camí és en lleugera pujada tota l’estona fins al Far.

La ruta d’anada dura 1 hora aproximadament, i és en pujada salvant un desnivell d’uns 200 metres. A l’arribar a les proximitats del Kallur Lighthouse, el verd dels penya-segats es fon amb la boira espessa que s’acumula en la cima de la muntanya que es troba en un dels extrems de l’illa. El sender vertiginós en el que es troba ubicat el far de Kallur acaba en l’enorme i gegantina paret vertical d’aquesta muntanya, tallada quasi a la perfecció per la naturalesa i que bloqueja els núvols que arriben del nord. Aquests núvols, que moltes vegades es confonen amb boira, voletegen per sobre el far, otorgant-li una àurea de misteri i soledat fascinants.

Boira Com ja sabíem i havíem vist en altres llocs, a les Illes Fèroe és normal que faci un temps de núvols i boira. Nosaltres portàvem tres dies amb un sol radiant i força bon temps, i en aquest quart dia ens va tocar els núvols i la boira, també una mica de vent. Ens vam haver d’aguantar ja que pràcticament no vam poder veure res d’aquest paisatge meravellós que es veu des del Far de Kallur.

De tant en tant el temps s’esclarissava, però durava poc, de seguida es tornava a tapar. Nosaltres vam aprofitar per anar a veure la Tomba de l’Agent 007, James Bond. La tomba s’ubica seguint la carena del far cap al penyasegat de major alçada, a uns 200 metres del Far.

En aquest paratge inhòspit, el petit far de Kallur s’alça com un autèntic gegant en la fi del món. Lo més impressionant és creuar un estret congost que condueix a un petit monticle en el que les vistes del far son impressionants. Des del braç del congost, al que s’accedeix fent exercicis d’equilibrisme lluitant contra el vent i l’abisme que s’obre a cada costat, es pot gaudir d’una panoràmica incomparable. Avui, però, no es pot contemplar aquestes vistes i l’immens paisatge.

Nosaltres creuem igualment l’estret congost que s’allunya del far per veure si tenim millors vistes i el temps ens depara una treva, però no, tot seguia força tapat.

Els camins panoràmics del voltant del far juguen amb l’abisme molt fàcilment. Has de mantenir l’equilibri constantment per tal de gaudir de l’immens panorama.

Us adjuntem algunes vistes tretes d’internet on observareu l’autèntic paisatge dels entorns del far, i tot el què ens vam perdre nosaltres per culpa de la boira i els núvols.

La vista del far de Kallur deixa sense esma. Al sud està el penya-segat de la muntanya Borgarin de 537m d’alçada- A l’oest es veu l’illa d’Eysturoy i a l’est es veu el cantó nord de les illes de Kunoy i Viðoy. És una llàstima que no tinguéssim millor temps, però tot no es pot tenir a les Illes Fèroe. Pot ser un motiu per tornar en un altre viatge.

El camí de retorn a Trøllanes és el mateix que el d’anada.

I arribem al petit poble de Trøllanes que ara visitarem perquè disposem d’un xic més d’1 hora per estar-hi, abans d’agafar l’autobús corresponent. El petit poble de Trøllanes és famós en totes les Illes Fèroe per les llegendes de trolls que allí habiten. Segons expliquen les històries populars, la petita vall on s’ubica Trøllanes era la llar de nombrosos trolls, que varen evitar aquestes terres fins que una dona, Giðja els va foragitar en nom de la religió cristiana.

Més enllà de curiositats i llegendes, Trøllanes és famós per la seva antiga forja (la qual segueix en actiu i es poden comprar artilugis de metall fets a mà per els locals). En realitat, es tracta d’un petit museu anomenat “The Blacksmith on Trollanes: Economusée“. Adjunto la seva pàgina web.

També és famós per trobar-s’hi el kiosk de la fi del món. Aquest petit local és un simple contenidor reaprofitat com a botiga en la que es poden comprar records de la illa de Kalsoy. També és el lloc ideal per a reprendre forces després de l’excursió i meravellar-se per última vegada d’aquest lloc remot i increïble.

El far de Kallur és un dels llocs més singulars de tot l’Atlàntic Nord. La seva ubicació privilegiada, rodejat de penya-segats de cents de metres d’alçada, el converteixen en un lloc icònic en les Illes Fèroe. Però com tot lloc privilegiat, es troba amagat darrera diversos obstacles que s’han de superar amb determinació. La recompensa final val la pena: trobar-se a la vora de l’abisme i amb unes vistes úniques de la muntanya de Borgarin, de la illa d’Eysturoy, i de les illes Kunoy i Viðoy.

Finalitzat el trekking i l’exploració del poble de Trøllanes, agafarem l’autobús de la línia 506 en direcció Syðradalur, però farem una parada intermitja en el poble de Mikladalur, a uns 6km de Trøllanes. A Trøllanes agafem el bus a les 14:35h. A les 14:45h (10 minuts més tard) ens deixarà a Mikladalur.

3. Mikladalur

En el poble de Mikladalur, en la mateixa illa de Kalsoy, hi ha una estàtua dedicada a la Kópakonan. Es tracta d’una “selkie”, criatures mitològiques del nord d’Europa que son foques en el mar, però al sortir es “treuen” la seva pell per transformar-se en dones. Tenen la seva versió feroesa: la Kópakonan, que literalment significa dona foca.

Llegenda de la Kópakonan de Mikladalur L’estàtua està ubicada aquí perquè és on es troba una llegenda que la té com a protagonista. Aquí, resumint molt, fou on un granger, enamorat, li va robar a una Kópakonan la seva pell. Els dos es varen casar i tenir fills, però el granger tenia que mantenir tancada amb clau la pell de foca de la seva esposa. Un dia, es va oblidar de la clau i la selkie va retornar al mar com a foca i es va casar amb un elefant marí, amb el que va tenir més fills. Quan el granger i els seus companys varen matar a l’elefant marí i a les seves cries, en una de les seves caceres habituals, va caure sobre ells i tota la illa de Kalsoy la maldició de la selkie. Encara avui hi ha homes que moren en el mar i en les muntanyes de l’illa a causa de la maldició, segons la llegenda.

Llegendes a part, la “selkie” es troba en un lloc preciós, amb les illes del nord de fons (concretament la illa de Kunoy). I per lo vist, en els dies de forta tempesta, quan està rodejada d’onades, la seva imatge és realment esglaiadora.

Una visita al petit poblet de Mikladalur valdrà molt la pena. Així aprofitarem el temps esperant que arribi el pròxim autobús per anar a Syðradalur. Contes fascinants, naturalesa encantadora, l’estàtua de la dona foca, el molí-casa i la ferreria a Norðnástova. Aquestes son algunes de les coses que pots experimentar a Mikladalur.

La gent ha viscut a Mikladalur des del començament de l’Edat Mitjana. En el 1949 es va iniciar la construcció d’un moll de desembarcament, i la connexió per carretera es va establir en el 1981. Aquesta connexió fou un canvi significatiu per la gent de Mikladalur. Abans d’això, tenien que baixar a terra en el desembarcador i caminar per l’esquerda empinada i estreta. La vall, amb el seu impressionant tamany, sempre ha atret a viatgers i en els últims anys l’estàtua de la Dona Foca només s’ha afegit a l’atracció.

Cafè Eðge Al final del carrer de baixada per anar a veure l’estàtua s’hi troba l’únic cafè de Mikladalur, anomenat Café Eðge. Obre de dimarts a dissabte, i nosaltres el vam trobar tancat perquè hi vam anar en dilluns.

Un cop visitat Mikladalur, anem a la parada de bus a buscar l’autobús que ens durà al moll de Syðradalur, i d’aquí al ferry cap a Klaksvík. El bus passa per Mikladalur a les 16:05h (farem servir el ticket de bus públic que hem comprat per tot el dia). El bus arriba a Syðradalur a les 16:30h, que és l’hora que surt el ferry cap a Klaksvík. Arribem a Klaksvík amb el ferry de les 16:30h (hora de sortida de Syðradalur). Per tant, arribem a Klaksvík, 40 minuts després, a les 17:10h.

4. Mirador de Klaksvík

Un cop arribats al moll de Klaksvík, ja recuperats de la caminada al Far i havent dinat de pícnic, pensem en anar a visitar el poble de Klaksvík, el qual té uns 5.000 habitants. Klaksvík és coneguda com la capital pesquera de les Illes Fèroe, però aquesta indústria és només una part de lo que Klaksvík té per oferir.

Klaksvík és la segona ciutat més gran de les Illes Fèroe i la història de la ciutat es remonta a l’era vikinga (800-1050). I fins a mitjans del segle XIX, la ciutat estava formada únicament per llogarets dispersos. Al 1856 es va crear una base per el desenvolupament comercial a Klaksvík, que es va convertir en el centre comercial i cultural de les Illes del Nord en els següents segles. L’indústria pesquera segueix activa a Klaksvík, i la ciutat alberga algunes de les majors empreses pesqueres del país. Klaksvík també ha fomentat artistes famosos, així com músics i bandes. Pots reconèixer als seus habitants per una característica pronunciació arrossegada de la lletra A, que difereix d’altres dialectes de les Illes Fèroe, i alguns inclús veuen a Klaksvík com el centre d’una Cultura de les Illes del Nord.

Començarem la visita a Klaksvík per un dels seus monuments estrella, l’església moderna consagrada el 1963 Christianskirkjan, la qual es troba al centre de la ciutat a 200m del seu port.

L’església Christianskirkjan, del 1963, és una fita arquitectònica a Klaksvík. L’església fou dissenyada amb la inspiració de la catedral de Kirkjubøur i la tradició de construcció de cases flotants feroeses. Dins de l’església pots admirar el retaule “El Gran Sopar”(1901) de Joakim Skovgaard, i en el soterrani de l’església es pot gaudir de l’obra d’art de “Jesus de Natzaret” de Edward Fuglo i Sjúrður Sólstein. Vam intentar entrar, però estava tancat. Ens vam haver de conformar amb les vistes des de fora.

A dos-cents metres de l’església, en direcció al port, es pot visitar una de les cerveseries més famoses de les illes Fèroe, per no dir la més famosa, anomenada Føroya Bjór. L’horari d’obertura de la mateixa és de 10:00h a 17:00h. En la seva web expliquen el procés d’elaboració de les seves cerveses (Forsíða – Föroya Bjór (bjor.fo)). Nosaltres, per l’hora que era, no la vam poder visitar. Ho deixem per un altre viatge.

Empresa fundada en el 1888, Føroya Bjór és una cerveseria familiar de Klaksvík. El carner és el símbol de l’empresa que ha desenvolupat la tradició feroesa de refrescs i cervesa durant els últims 129 anys. En la nova botiga, pots aconseguir molta informació sobre la història de la cerveseria i el treball actual, així com destil·lar whisky. Durant l’estiu, regularment s’organitzen visites a la cerveseria. T’has de posar en contacte amb la botiga o amb l’oficina de turisme per obtenir més informació.

Un cop visitada la cerveseria (en el cas hipotètic que ho haguéssim pogut fer), ens voliem acostar a l’únic museu que hi ha a Klaksvík, el Norðoya Fornminnissavn, el qual està a 800m de l’església en direcció al port. Es tracta del “Museu de les illes del Nord” com així diu el seu nom, i està ubicat en l’antiga botiga del Monopoli Comercial Reial Danès des de 1838. En el museu hi trobaràs eines de treball, una vella farmàcia, històries i interessants objectes del passat. El Monopoli Comercial Reial Danès fou abolit en el 1856, però la casa roman quasi sense alterar. Les parets traspuen història, tanta que es diu que la vella botiga està encantada.

Una altra opció que tampoc vam fer pel temps que feia, era donar una volta pel seu important port pesquer de la ciutat, i acostar-nos posteriorment a l’anomenat “Klaksvik Park”, el qual és un parc públic on s’hi troba un dels pocs boscos de les illes Fèroe. Es troba a uns 1300m de l’església i s’hi pot anar amb bus urbà, o a peu, fent una agradable passejada i coneixent més la ciutat.

El nom del parc és “Viðarlundin Uti i Grøv”, i és un fèrtil oasis amb vistes a la badia de Borðoyavík. Els arbres foren plantats en la dècada de 1980 i proporcionen resguardar-se del vent i dotar al lloc d’una atmosfera que és molt diferent de l’accidentat paisatge feroès. Addicionalment, hi ha restes interessants encara no excavades que es consideren de la època vikinga.

Aquí segurament t’entraran ganes de quedar-t’hi una bona estona. També dependrà del temps que disposis.

Després de visitar l’església, el què realment vam fer va ser intentar fer una altra caminada panoràmica, aquesta més curta que la del matí, al turó anomenat “Klakkur“. Agafem el cotxe des del centre de Klaksvík i pugem fins a mitja muntanya a l’emplaçament de Hálsur. El camí deixa d’estar asfaltat i es converteix en un camí de terra ben arreglat. Deixem el cotxe en un espai habilitat on s’hi arriba i es pot aparcar. Aquest punt es troba a 3,7km del centre del poble. Realment hem adaptat una ruta del Catàleg de les Illes Fèroe per fer-la més panoràmica i curta (a la ruta del catàleg comences caminant des del centre de Klaksvík).

Adjunto el punt on hem aparcat el cotxe i que és un bon mirador de la ciutat de Klaksvík:

La nostra intenció és finalitzar la ruta fins a l’emplaçament de Klakkur, dalt de la muntanya. Considerem que hi ha una mitja hora caminant fins al cim i mitja hora baixant. El problema és que just a partir de l’inici de la caminada en el punt on ens trobem, hi ha núvols i no es veu res més. Després de deliberar una estona, decidim que no podem pujar i ens quedarem durant un xic de temps en el lloc on tenim per contemplar el paisatge en una banda i l’altra.

Com veieu, per una banda, contemplem el paisatge per Klaksvík. Des d’aquí dalt és impressionant. Es veu les dues parts de la ciutat, per una banda si mirem al nord veiem el petit fiord de Klaksvík, i si veiem el sud, el fiord de Borðoyarvík. Ara caminarem uns 200 metres cap a l’altra banda de la muntanya. Des d’allí veiem tot el Leirvíksfjørður, amb les illes de Eysturoy i Kalsoy.

Caminada a Klakkur Com hem comentat, decidim no fer la part final de la caminada de Klakkur producte del mal temps. La caminada que havíem pensat comença un cop aparcats a Hálsur. La caminada ens ocuparia uns 30-45 minuts com a molt (anada). En el “Google Maps” ja ens marca “Klakkur Trailhead”. La caminada té una longitud d’uns 4-5km (anar i tornar) i pujarem un desnivell fins arribar a la cota de Klakkur, els 413m sobre el nivell del mar (calculem que faríem una mica més de 100 metres de desnivell en l’anada). La caminada passa en la seva major part per camins de gespa, i en tot moment es tenen de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns. La pujada final és una mica empinada. La vista des de dalt és excel·lent. A l’oest, Leirvík, Gøtunes i Mjóvanes. Mirant més al sud es veu Nólsoy si la visibilitat és bona. La illa de Kalsoy jau al nord com una llarga serp en el mar. També, al nord, observem la illa de Kunoy, la qual és la més alta del país (existeixen sis muntanyes de més de 800 metres). Cap a l’est es veu Haraldsund i Klaksvik, els quals s’extenen a sota. Quan baixes de Klakkur, veus  Halgafelli enfront a tu i llavors Háfjall. A l’altre cantó de Klaksvík, veus Myrkjanoyrafjall i Kjølin (se l’anomena la “quilla”), anomenada així perquè s’assembla a la “quilla” de un vaixell volcat. La ruta finalitzaria en el mateix aparcament d’on ha començat.

5. Carretera fins a Viðareiði

D’acord, no fem la part final de la caminada “Klakkur” però en comptes d’això, agafarem el cotxe i farem una mini-ruta fins a l’illa de Viðoy, i en concret fins a un lloc molt panoràmic com el seu poblet capital, el poble de Viðareiði, el punt més al nord que haurem arribat de les Illes Fèroe.

Comencem, doncs, dirigint-nos cap al nord, cap a Viðareiði. Es troba a 18,70km de Klaksvik (uns 22 minuts amb cotxe). Abans d’arribar-hi, però, ens aturarem a un dels millors miradors de les Illes Fèroe, el Viðareiði Viewpoint. Lamentablement, no es veu res des d’ell, ja que des de que hem sortit de Klaksvík el temps ha empitjorat i està tot tapat per núvols i boira. Ens perdrem els paisatges de l’illa de Viðoy, però ja ho sabem, son més motius per tornar en un altre viatge… Adjunto el punt d’aquest mirador:

Amb el cotxe, com que no es veu res de res, decidim directament anar fins al poble de Viðareiði, concretament fins a la seva església.

Els penya-segats d’aus al nord i l’exhuberant praderia verda en la vall, varen jugar el seu paper en la creació de Viðareiði com la capital històrica del Nord de les Illes. El poble fou mencionat per primer cop als voltants de 1350-1400. Però està clar que hi ha hagut assentaments aquí per molt més temps enrere. Fins al 1934, totes les illes del Nord eren una parròquia i la seva seu estava a Viðareiði. La tercera muntanya més alta de les Illes Fèroe, Villingardalsfjall (844m), domina el poble fins al nord, i al sud Malinsfjall (751m) s’eleva cap al cel. En el 2017, es va plantar una arbreda commemorativa per homenatjar als que caigueren pels penya-segats, els que es perderen en el mar, i altres que varen perdre la vida en la dura naturalesa feroesa.

Un dels llocs a destacar a Viðareiði és la seva església. L’església actual fou consagrada en el 1892, però hi ha hagut esglésies anteriors en la mateixa ubicació. L’església està feta de pedres. Cada home carregava 24 pedres a l’any durant dos anys. En el mur nord de l’església hi penja un plat d’altar, un dels tresors més antics de l’església en les Illes Fèroe. La Royal Navy britànica va donar una església de plata a la gent del poble en reconeixement a la ajuda dels seus habitants en el rescat de la tripulació del bergantí naufragat Marwood, en el 1847. Si voleu entrar a veure-la per dins, us heu de posar en contacte amb “Visit Nordoy”. Lògicament, quan hi vam arribar l’església estava tancada.

Caminada a Villingardalsfjall Si disposeu de temps a l’illa de Viðoy, és quasi imprescindible que intenteu fer la caminada a Villingardalsfjall. La caminada comença a Uppi í Garð (punt nº12 del plànol del poble). Té una durada total de unes 3 a 4 hores, i la distància és d’uns 6km. S’arriba fins a la cota 841m sobre el nivell del mar. La caminada no és apta per a nens petits menors de set o vuit anys. També hem de dir que és una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, en aquest cas hem de pagar 200DKK per persona (26,80€ per persona).

Illa de Kunoy Igualment que per a la caminada anterior, si disposeu de més temps per a les Illes del Nord, creiem que també és imprescindible arribar-nos fins a conèixer la Illa de Kunoy. El seu nom significa “illa de les dones” i es contraposa al nom de l’illa veïna de Kalsoy, la qual significa “illa dels homes”. Aneu fins al poble del mateix nom, Kunoy. Hi ha uns 25,5km (uns 27 minuts) de carretera des de Klaksvík per gaudir dels paisatges de les illes del Nord.

I ha arribat el moment de tornar a Tórshavn. O sigui que sortirem de Viðoy acabant el loop circular que hem començat, sortint per la carretera nº70 cap a Hvannasund. Creuarem Borðoy i Eysturoy per entrar un altre cop en el túnel de la rotonda submergida i arribar a Tórshavn.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (136km i 2h 47min):

Adjuntem igualment la ruta realitzada amb l’autobús públic de la línia 506 de Kalsoy (34,50km):

En el dia d’avui visitarem una nova illa, també de les illes centrals. La illa d’Eysturoy. Serà una jornada una mica completa ja que tenim molts atractius per explorar. L’objectiu principal és recórrer amb el cotxe la zona dels poblets d’Eiði, Gjógv, Funningur, Elduvik i Oyndarfjørður, meravellant-nos amb les grans vistes i panoràmiques que ens oferiran des de la mateixa carretera, i aprofitar algun dels miradors naturals que el paisatge ens donarà, per gaudir-lo encara més. Tornarem cap a Tórshavn a través del túnel Eysturoyartunnilin, on veurem la famosa rotonda submergida.

Índex: 1. Carretera de Eiði a Gjógv 2. Caminada Hvíthamar 3. Gjógv i Caminada pels seus penyasegats 4. Funningur i Funningsfjørður 5. Elduvík 6. Oyndarsfjørður

1. Carretera de Eiði a Gjógv

Començarem dirigint-nos cap al poble d’Eiði, el qual està situat a 51,90 kilòmetres del nostre allotjament de Tórshavn. Hem d’anar al nord de la illa central d’Eysturoy. Tardarem uns 50 minuts a fer-ho. També cal dir que utilitzarem el túnel submergit Eysturoyartunnilin (unió entre les illes de Streymoy i Eysturoy) només en la tornada. En l’anada ens surt el mateix que anar-hi convencionalment, així ens estalviem un viatge pel túnel submergit, que és força car. El poble d’Eiði està ubicat a la punta nord-oest de l’illa d’Eysturoy. Accedirem a Eysturoy per un pont creuant l’estret de Sundini. Tot el trajecte és per mitjà d’una carretera de un sentit per direcció.

Es tracta d’un poble pintoresc i amb un gran atractiu com és un camp de futbol encaixonat a la vora del mar. Per veure’l hem pensat entrar al casc urbà d’Eiði i anar a un dels carrers més alts de la població. Fet això, ens adonem que potser no és la millor opció. La millor opció seria parar-nos a la mateixa carretera panoràmica que realitzarem després per anar cap al poble de Gjógv.

També veiem que actualment, no es tracta d’un camp de futbol, sinó del càmping d’autocaravanes del poble. A part d’aquesta aturada, al poble no en farem cap més perquè considerem que no té cap atractiu.

Ruta als penya-segats d’Eiði A Eiði hi hauria una ruta prou interessant per fer, en el cas de que disposéssim de més temps. Es tracta de la ruta fins als seus penyasegats (Ruta als penya-segats d’Eiði). Si el temps atmosfèric ens deixés, es tracta d’una ruta de 2,15km anada, els quals es fan amb 1h de temps, i uns 273m de desnivell. Per fer la ruta, recomanen que hi vagis un dia que faci molt poc vent, ja que sinó és molt incòmode suportar segons quines rauxes de vent.

Continuarem la nostra ruta anant a buscar la carretera panoràmica que ens ha de dur fins al poble de Gjógv. Es tracta d’una de les carreteres panoràmiques de més bellesa de les Illes Fèroe. Amb el cotxe, son 13 kilòmetres només de carretera que hi ha entre Eiði i Gjógv, però això sí, parant-nos contínuament allà on la naturalesa i les vistes ho requereixin.

El primer mirador que trobarem és a 3km d’haver iniciat la carretera, és a dir, a 3km del poble d’Eiði. Es tracta del mirador dels illots de Risin i Kellingin. Aquest és un dels millors llocs per contemplar-los. L’altre és des del poble de Tjørnuvík, a l’illa d’Streymoy (on ja hi vam anar el nostre segon dia del viatge).

Com ja és ben sabut, aquestes dues piles marines estan associades a una llegenda.

Llegenda de Risin og Kellingin Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

Continuarem per la mateixa carretera fins arribar a una esplanada que serveix com a aparcament, 7km després d’haver-la iniciat. Es tracta ni més ni menys de l’aparcament on s’atura la gent que vol pujar fins la muntanya més alta de les illes Fèroe, el Slættaratindur (amb una cota de 880m). Com podeu suposar, nosaltres no farem aquesta ascensió (per falta de temps i també no cal dir-ho per no desgastar-nos molt en el dia d’avui), però sí que podem aturar el cotxe i contemplar la muntanya i fer un tros de camí si ens vé de gust.

El nom d’Slættaratindur significa en feroès “la cima plana”. L’ascensió en si mateixa no representa cap dificultat, segons el catàleg de caminades de les Illes. L’ascensió es pot fer en qüestió de dues hores o dues hores i mitja, des del mateix aparcament en la carretera que estem ubicats.

Continuem la nostra ruta passant el trencall del poble de Funningur (el qual visitarem a la tornada), i a pocs metres d’allí, un cop haguem fet dues corbes tancades, es troba l’indret per deixar el cotxe i anar-nos-en a veure un mirador natural anomenat Hvíthamar.

2. Caminada Hvíthamar

Hvíthamar: el seu nom significa “cresta de la muntanya”, i és un dels millors miradors de totes les illes Fèroe. Ara, arribar-hi requereix un petit esforç físic, ja que per assolir realment la cresta de la muntanya hem de pujar pel dret durant uns 15 o 20 minuts. Es tracta també d’una caminada que últimament s’ha fet una mica popular gràcies a les xarxes socials. Cal dir que de moment, però, la caminada és gratuïta. Hem de deixar el cotxe en el punt on “Google Maps” diu “Gongutúrur: Hvithamar Trailhead“:

Des de l’aparcament seguirem la mateixa cota de la muntanya, fins a la ubicació d’una barana d’acer inoxidable que es troba a sobre del poble de Funningur. La caminada fins aquí son uns 20 minuts aproximadament i és plana, ja que segueix la mateixa cota. També presenta senyalització, com la majoria de les caminades per a les illes Fèroe, uns pals semienterrats de fusta de color groc us guiaran i verificaran el vostre camí fins al mirador.

Hvíthamar és un mirador sobre el poble de Funningur. La popular atracció es troba a un curt passeig planer (hem dit uns 20 minuts), on s’hi ubica una barana d’acer inoxidable perquè sàpigues que hi has arribat.

Des del mirador de Hvíthamar tindràs una gran vista del fiord Funningsfjørður i les muntanyes circumdants. També hi ha una vista impressionant cap al nord, cap a l’illa de Kalsoy (que en pròxims dies visitarem).

Per completar la caminada cap al mirador de Hvíthamar (en concret per completar la caminada fins a la barana d’acer inoxidable), hauríem de resseguir la cresta de la muntanya, costa amunt des del pas de muntanya Gjáarskarð. També és un mirador, de fet, tota la cresta ho és. Des de la cresta (mirador) tens unes vistes encara més espectaculars.

Arribem a l’alçada de la cresta desitjada: un segon monticle de pedres on en dies de cel clar com avui, també es tenen vistes de la cima de la muntanya més alta Slættaratindur. Aquí pot ésser un bon lloc per fer un pícnic (tot i que nosaltres el volem fer al poble de Gjógv, a més encara és força d’hora). Avui ens està fent un dia radiant i ho hem d’aprofitar.

El paisatge és grandiós i immens i abarquem unes vistes de 360º. Val la pena haver fet aquest tros de pujada per arribar fins aquí. A vegades costa de trobar, ja que hi ha poques indicacions (nosaltres hem seguit la cresta resseguint uns petits pals de fusta clavats sobre el terreny).

Abans de marxar d’aquest lloc, ens “empaparem” de les seves vistes. Ara sí, ha arribat el moment de baixar, però no ho farem pel mateix camí, sinó perpendiculars al camí, seguint les tanques de fusta del bestiar. Anirem a parar directament on hi ha aparcats els cotxes.

3. Gjógv i Caminada pels seus penyasegats

Al baixar de Hvíthamar continuarem la nostra ruta amb cotxe fins a un altre dels imprescindibles del viatge, el poble de Gjógv. Només hi ha 3,5km d’esplèndida carretera, i arribem a una altra de les meravelles de les Illes Fèroe. Es tracta d’un poble de cinquanta habitants, amb les seves casetes de fusta i teulades de gespa i peix penjat per assecar, però el més espectacular de tot és el seu emplaçament. Es troba al voltant d’una gorja de doscents metres de llarg que s’obre a l’oceà. Això és Gjógv, i creiem que no falten més explicacions…s’ha de veure.

Anem fins a l’aparcament públic, que realment ens costa de trobar, ja que està al costat de lo què sembla un càmping d’autocaravanes, un cop creuat pel mig tot el poble… Allí mateix hi ha l’església de fusta, molt bonica (tot i que està tancada), i un petit parc.

El parc es diu: “Minnisvarðin í Gjógv”. És un humil i senzill monument com a homenatge a persones desaparegudes en el mar. Està just al costat de l’església de Gjógv i es pot accedir fàcilment creuant una porta metàl·lica ubicada en la tanca. Si fas un passeig pel poble, no costa gaire apropar-s’hi.

El poble de Gjógv està partit en dos pel pas d’un torrent o riu que desemboca al mar. Les finques i casetes que estan a prop del riu tenen molta vida, o com a mínim així se’ns demostra el dia que hi vam anar, perquè feia molt bon temps.

Hem explorat el poble. De fet, en uns 20 minuts ja ho haureu fet, veureu que és molt bonic. A part d’aquesta exploració, també s’ha de dir que us trobareu l’engorjat de Gjógv, que funciona com a port. Aquesta zona també val la pena explorar-la a fons, ja que hi ha uns camins que son molt espectaculars i passen per sobre l’engorjat i el voregen. Les vistes son una passada.

Com que estem amb ganes i volem, hi ha l’opció de fer una minicaminadeta també panoràmica, des del camí superior de l’engorjat. En el “Google Maps” s’indica el seu inici com “Gjógv Loop Trailhead“:

Es tracta d’una caminada superespectacular que pots fer pels penyasegats de Gjógv, sortint des del seu port natural o engorjat.

El camí superior de l’engorjat surt des del port, concretament surt des de davant del cafè del poble, anomenat “Gjáarkaffi”. Segueix l’engorjat i des d’ell s’obtenen unes vistes del mateix i del poble força espectaculars. El camí et porta fins a una tanca de fusta on començarà la caminada pels penya-segats de Gjógv.

Veiem que hi ha una tanca pel ramat, una porta i una bústia amb el nº50, indicant doncs que per creuar la tanca cal pagar 50 corones daneses o feroeses (son un total de 6,5€), per persona. Aquí no es pot pagar amb tarja, s’ha de fer en efectiu… Si ens interessa, pagarem aquest import i farem la caminada, la qual com a màxim son uns 40 minuts en pujada fins a dalt d’un penya-segat. Les vistes que es tenen de Gjógv i dels entorns son espectaculars. Val molt la pena.

El primer tram del camí panoràmic pel penyasegat està construït amb escales de fusta, per facilitar el seu accés i ajudar a les persones amb menys mobilitat, ja que les vistes que hi ha des del final de les escales de fusta son brutals. A més, al final de la primera pujada pels graons de fusta, s’hi disposa un banc perquè puguis relaxar-te contemplant la panoràmica.

Es tracta d’una fantàstica excursió per el penya-segat de Gjógv, tallat en vertical sobre el mar. El camí discorre per un verd, inclinat i relliscós turó, des del que podem veure, tant el poble de Gjógv com el mar. Com veieu, avui és el dia de les mini-rutes panoràmiques!!!

A mesura que anem pujant, se’ns van obrint noves visuals i les vistes son cada cop més espectaculars. Cal dir també, que el camí està protegit per una tanca amb pals de fusta tota l’estona, per evitar que ningú prengui mal.

Com veieu, hem d’anar vorejant la tanca del ramat, i evitar acostar-nos massa al precipici!

I quan portem una mitja hora pujant, decidim que fins aquí hem arribat. No és que no puguem més, sinó que ens estem reservant forces ja que en el dia d’avui hi ha bastantes caminadetes per fer. A més, des de dalt d’on som creiem que ja hi ha unes bones vistes per gaudir, no cal anar més amunt.

Vam estar força estona contemplant les vistes i les panoràmiques que se’ns presentaven davant, i quan vam creure que ja n’hi havia prou, vam decidir xino-xano anar baixant i tornar cap al poble.

I arribem a baix al poble. Decidim que és l’hora de dinar, i ens assentem en una de les taules exteriors de l’únic cafè que hi ha al poble. És com si haguéssim estat al cel. Estem una mica cansats, però ha valgut molt la pena.

Des del mateix cafè on dinem es tenen unes vistes del port natural increïbles. Serà un dia que recordarem. I com que no en tenim mai prou, agafem el cotxe i ens acostem, per la mateixa carretera que hem vingut, fins al trencall de Funningur.

4. Funningur i Funningsfjørður

Des d’aquest trencall encara resten 3,5km per arribar al poble. Aquests 3,5km son com una d’aquestes carreteres tant impossibles com els paisatges feroesos. Però, corba rere corba, s’arriba al poble de Funningur. I no acaba aquí, sinó que la carretera panoràmica segueix vorejant el fiord, concretament el Funningsfjørdur.

Abans d’arribar a Funningur, però, ens aturarem a peu de carretera ja que hi ha un mirador natural (concretament a 1,6km abans d’arribar al poble de Funningur). Les vistes del poble, de la carretera i del fiord son espectaculars i val la pena fer l’aturada.

Ens aturem un moment a Funningur, per contemplar l’església que hi ha, amb teulada de gespa, un petit monument recordatori, i les vistes des del seu port de tot el fiord de Funningsfjørður.

A Gjógv sí que hi havia una mica de vida, però a Funningur, aquí sí que no hi ha ningú…

Grímur Kamban Explica la llegenda que els monjos irlandesos fóren els primers en xafar les Illes Fèroe, però fóren expulsats pels vikings noruecs. Es diu que Grímur Kamban va arribar aquí al voltant de l’any 825 i es diu que fou la primera persona en assentar-se en les Illes Fèroe. Funningur (que significa “trobada” o “terra trobada”) sempre s’ha assenyalat com el lloc on va desembarcar. El seu nom comporta algunes perspectives històriques interessants, ja que Grímur és un antic nom nòrdic i Kamban és celta, i significa “el que coixeja”. Això verifica lo que les proves genètiques han demostrat posteriorment: que els orígens dels feroesos i islandesos son tant celtes com nòrdics. Adjuntem la seva pàgina web: Grímur Kamban

Continua la nostra ruta, el poble de Funningur és bonic, però l’espectacle està en la carretera panoràmica, la qual segueix pel costat del fiord, passat Funningur. La seguirem i farem els 6,6km que resten per acabar el fiord de Funningsfjørður, tenint en tot moment, unes vistes al·lucinants. Un cop feta la carretera de 6,6km per la riba oest del fiord, continuarem per la riba est, pujant cap al poble de Elduvík.

5. Elduvík

Però abans d’arribar a Elduvík, a 12,5 kilòmetres de Funningur, en el final de la riba est del fiord de Funningsfjørður, ens aturem a un dels millors miradors del dia: l’Elduvík Scenic Viewpoint.

El Mirador d’Elduvík, és un gran mirador perquè es troba al mig del fiord Funningsfjørður, i des d’ell es veuen molts atractius. Continuem amb el cotxe fins a Elduvík, que està a 2 kilòmetres.

Arribem a Elduvík, i aparquem com no, en l’espai habilitat com a aparcament públic (el mateix inclou uns lavabos públics, com a tot arreu). Davant mateix ens queda l’església. Abans de passejar pels seus 2 o 3 carrerons, volem anar a veure un altre petit monument, a prop de la platja de roques del poble. Es tracta d’una escultura, anomenada en feroès “Marmennilin” (adjunto aquí la seva pàgina web).

Llegenda de Marmennilin Per William Heinesen, el poeta i novel·lista més famós de les Illes Fèroe, “Marmennil (tritó)” és una criatura que, segons es diu, viu en el fons del mar. Sembla ser un humà, però és més petit i té dits llargs. Li agrada provocar als pescadors mossegant l’esquer dels seus hams i lligant-los al fons del mar perquè el sedal es trenqui. Arnfinn era un granger de Elduvík. Explica la història que una vegada Marmennilin va volguer provocar al granger Arnfinn mentres pescava. Marmennilin va volguer clavar l’ham del granger en el fons del mar, però li va sortir malament. L’ham se li va enganxar en la mà i Marmennilin fou pujat a la barca. Els homes de la barca varen fer la senyal de la creu i van portar a la bestia a casa. Després d’això, els homes portaven a la bestia a pescar i cada vegada que pujaven a bord, feien la senyal de la creu. Quan hi havia peixos sota la barca, Marmennilin reia i jugava. Els homes llençaven els seus hams i sempre pescaven. Arnfinn va tenir a Marmennilin durant molts anys, però un dia, quan els homes van posar la barca a l’aigua, les onades trencants eren tant fortes que no es van enrecordar de fer el senyal de la creu. En quant la barca va estar en la mar, Marmennilin va escapar i va saltar al mar, per no ésser vist mai més.

Passegem pels carrers d’Elduvík, per anar a buscar el camí que ens porta a un altre dels atractius del poble: unes gorges que fan la funció de port natural. Com a Gjógv, però aquí no son tant espectaculars.

Als afores del poble, surt un camí que ens portarà a la gorja. Es tracta d’una passejada més que una caminada, ja que el camí és ben pla i té solament uns 400 metres de longitud. De seguida albirem les gorges d’Elduvík.

Les dimensions de la gorja son molt més reduïdes que a Gjógv, però des d’ella es tenen grans vistes del fiord i del poble de Funningur. Val la pena estar-s’hi una bona estona, que és el què vam fer nosaltres.

Un cop hem passejat de tornada a Elduvík, fem alguna volta més pel poble per acabar d’observar elements constructius de l’arquitectura popular de les Illes Fèroe.

I ara si, agafem el cotxe i desfem la ruta pel fiord de Funningsfjørður en direcció al fiord del costat, anomenat Oyndarfjørður. Hem de fer uns 23 kilòmetres de carretera (el seu tram final panoràmica), que es fan en una mitja hora conduïnt.

6. Oyndarsfjørður

Passat el poble de Funningsfjørður, al final del fiord del mateix nom, farem 5,4 kilòmetres de la carretera nº10, cap al trencall amb la carretera que ens durà al fiord Oyndarsfjørður. Es tracta d’una carretera panoràmica anomenada “Oyndarfjarðarvegur”, la qual és la carretera nº643. El trencall on s’inicia la carretera està a prop del final del fiord Skálafjørður.

Es tracta d’una carretera panoràmica de 10km de longitud que finalitza en el poble d’Oyndarfjørður (el qual es troba en el petit fjord del mateix nom).

La carretera passa per una vall molt bonica, i es va obrint pas fins a trobar el petit fjord de Oyndarfjørður. A l’esquerra hi ha el poble amb el mateix nom, que és on ens pararem i farem l’última aturada del dia, perquè ja va éssent hora de finalitzar la jornada.

Abans d’arribar a Oyndarfjørður, arribarem al trencall per anar al poble de Hellur. Si tinguéssim més temps ens hi podríem acostar per a la seva visita, però ja serà en una altra ocasió en què hi anirem.

Un cop arribem al poble d’Oyndarfjørður, aparquem el cotxe en un aparcament habilitat, i passegem una mica pel mateix poble. De seguida fem, ja que no és molt gran, tot i que té un alberg, un museu i un supermercat. Ens crida l’atenció l’església del poble, la “Oyndarfjarðar Kirkja”. El poble no té tant d’encant com els anteriors vistos el mateix dia, però val la pena una visita. No és un poble gaire compacte, sinó que és força disseminat.

Proposta de caminada: De Oyndarfjørður a Elduvík Deixem aquesta caminada per una altra ocasió. Es troba al catàleg de les caminades senyalitzades de les Illes Fèroe, la qual surt del mateix poble i ens conduïrà fins a Elduvík (poble visitat anteriorment), en el fiord veí. La caminada té una durada de 2 hores (una hora per anar i una altra per tornar). Té una longitud de 7-8km (anar i tornar) i s’assoleix una alçada màxima de 145m. Està considerada de dificultat fàcil i apta totalment per fer amb nens de qualsevol edat.

Ha arribat el moment de tornar cap a l’allotjament de Tórshavn. Ens trobem a 38,10 kilòmetres de la capital de les Illes Fèroe (uns 40 minuts de conducció per carreteres ben asfaltades i amb dos carrils, un per cada sentit de direcció. A més, avui ens espera una sorpresa: quan estiguem arribant a l’inici de l’Skálafjørður (a la població de Strendur) entrarem en el túnel Eysturoyartunnilin, el famós túnel de la rotonda il·luminada submergida.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (158km i 3h 5min):