| En el dia d’avui visitarem una nova illa, també de les illes centrals. La illa d’Eysturoy. Serà una jornada una mica completa ja que tenim molts atractius per explorar. L’objectiu principal és recórrer amb el cotxe la zona dels poblets d’Eiði, Gjógv, Funningur, Elduvik i Oyndarfjørður, meravellant-nos amb les grans vistes i panoràmiques que ens oferiran des de la mateixa carretera, i aprofitar algun dels miradors naturals que el paisatge ens donarà, per gaudir-lo encara més. Tornarem cap a Tórshavn a través del túnel Eysturoyartunnilin, on veurem la famosa rotonda submergida. |
| Índex: 1. Carretera de Eiði a Gjógv 2. Caminada Hvíthamar 3. Gjógv i Caminada pels seus penyasegats 4. Funningur i Funningsfjørður 5. Elduvík 6. Oyndarsfjørður |
1. Carretera de Eiði a Gjógv
Començarem dirigint-nos cap al poble d’Eiði, el qual està situat a 51,90 kilòmetres del nostre allotjament de Tórshavn. Hem d’anar al nord de la illa central d’Eysturoy. Tardarem uns 50 minuts a fer-ho. També cal dir que utilitzarem el túnel submergit Eysturoyartunnilin (unió entre les illes de Streymoy i Eysturoy) només en la tornada. En l’anada ens surt el mateix que anar-hi convencionalment, així ens estalviem un viatge pel túnel submergit, que és força car. El poble d’Eiði està ubicat a la punta nord-oest de l’illa d’Eysturoy. Accedirem a Eysturoy per un pont creuant l’estret de Sundini. Tot el trajecte és per mitjà d’una carretera de un sentit per direcció.
Es tracta d’un poble pintoresc i amb un gran atractiu com és un camp de futbol encaixonat a la vora del mar. Per veure’l hem pensat entrar al casc urbà d’Eiði i anar a un dels carrers més alts de la població. Fet això, ens adonem que potser no és la millor opció. La millor opció seria parar-nos a la mateixa carretera panoràmica que realitzarem després per anar cap al poble de Gjógv.
També veiem que actualment, no es tracta d’un camp de futbol, sinó del càmping d’autocaravanes del poble. A part d’aquesta aturada, al poble no en farem cap més perquè considerem que no té cap atractiu.
| Ruta als penya-segats d’Eiði A Eiði hi hauria una ruta prou interessant per fer, en el cas de que disposéssim de més temps. Es tracta de la ruta fins als seus penyasegats (Ruta als penya-segats d’Eiði). Si el temps atmosfèric ens deixés, es tracta d’una ruta de 2,15km anada, els quals es fan amb 1h de temps, i uns 273m de desnivell. Per fer la ruta, recomanen que hi vagis un dia que faci molt poc vent, ja que sinó és molt incòmode suportar segons quines rauxes de vent. |
Continuarem la nostra ruta anant a buscar la carretera panoràmica que ens ha de dur fins al poble de Gjógv. Es tracta d’una de les carreteres panoràmiques de més bellesa de les Illes Fèroe. Amb el cotxe, son 13 kilòmetres només de carretera que hi ha entre Eiði i Gjógv, però això sí, parant-nos contínuament allà on la naturalesa i les vistes ho requereixin.
El primer mirador que trobarem és a 3km d’haver iniciat la carretera, és a dir, a 3km del poble d’Eiði. Es tracta del mirador dels illots de Risin i Kellingin. Aquest és un dels millors llocs per contemplar-los. L’altre és des del poble de Tjørnuvík, a l’illa d’Streymoy (on ja hi vam anar el nostre segon dia del viatge).
Com ja és ben sabut, aquestes dues piles marines estan associades a una llegenda.
| Llegenda de Risin og Kellingin Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia. |
Continuarem per la mateixa carretera fins arribar a una esplanada que serveix com a aparcament, 7km després d’haver-la iniciat. Es tracta ni més ni menys de l’aparcament on s’atura la gent que vol pujar fins la muntanya més alta de les illes Fèroe, el Slættaratindur (amb una cota de 880m). Com podeu suposar, nosaltres no farem aquesta ascensió (per falta de temps i també no cal dir-ho per no desgastar-nos molt en el dia d’avui), però sí que podem aturar el cotxe i contemplar la muntanya i fer un tros de camí si ens vé de gust.
El nom d’Slættaratindur significa en feroès “la cima plana”. L’ascensió en si mateixa no representa cap dificultat, segons el catàleg de caminades de les Illes. L’ascensió es pot fer en qüestió de dues hores o dues hores i mitja, des del mateix aparcament en la carretera que estem ubicats.
Continuem la nostra ruta passant el trencall del poble de Funningur (el qual visitarem a la tornada), i a pocs metres d’allí, un cop haguem fet dues corbes tancades, es troba l’indret per deixar el cotxe i anar-nos-en a veure un mirador natural anomenat Hvíthamar.
2. Caminada Hvíthamar
Hvíthamar: el seu nom significa “cresta de la muntanya”, i és un dels millors miradors de totes les illes Fèroe. Ara, arribar-hi requereix un petit esforç físic, ja que per assolir realment la cresta de la muntanya hem de pujar pel dret durant uns 15 o 20 minuts. Es tracta també d’una caminada que últimament s’ha fet una mica popular gràcies a les xarxes socials. Cal dir que de moment, però, la caminada és gratuïta. Hem de deixar el cotxe en el punt on “Google Maps” diu “Gongutúrur: Hvithamar Trailhead“:
Des de l’aparcament seguirem la mateixa cota de la muntanya, fins a la ubicació d’una barana d’acer inoxidable que es troba a sobre del poble de Funningur. La caminada fins aquí son uns 20 minuts aproximadament i és plana, ja que segueix la mateixa cota. També presenta senyalització, com la majoria de les caminades per a les illes Fèroe, uns pals semienterrats de fusta de color groc us guiaran i verificaran el vostre camí fins al mirador.
Hvíthamar és un mirador sobre el poble de Funningur. La popular atracció es troba a un curt passeig planer (hem dit uns 20 minuts), on s’hi ubica una barana d’acer inoxidable perquè sàpigues que hi has arribat.
Des del mirador de Hvíthamar tindràs una gran vista del fiord Funningsfjørður i les muntanyes circumdants. També hi ha una vista impressionant cap al nord, cap a l’illa de Kalsoy (que en pròxims dies visitarem).
Per completar la caminada cap al mirador de Hvíthamar (en concret per completar la caminada fins a la barana d’acer inoxidable), hauríem de resseguir la cresta de la muntanya, costa amunt des del pas de muntanya Gjáarskarð. També és un mirador, de fet, tota la cresta ho és. Des de la cresta (mirador) tens unes vistes encara més espectaculars.
Arribem a l’alçada de la cresta desitjada: un segon monticle de pedres on en dies de cel clar com avui, també es tenen vistes de la cima de la muntanya més alta Slættaratindur. Aquí pot ésser un bon lloc per fer un pícnic (tot i que nosaltres el volem fer al poble de Gjógv, a més encara és força d’hora). Avui ens està fent un dia radiant i ho hem d’aprofitar.
El paisatge és grandiós i immens i abarquem unes vistes de 360º. Val la pena haver fet aquest tros de pujada per arribar fins aquí. A vegades costa de trobar, ja que hi ha poques indicacions (nosaltres hem seguit la cresta resseguint uns petits pals de fusta clavats sobre el terreny).
Abans de marxar d’aquest lloc, ens “empaparem” de les seves vistes. Ara sí, ha arribat el moment de baixar, però no ho farem pel mateix camí, sinó perpendiculars al camí, seguint les tanques de fusta del bestiar. Anirem a parar directament on hi ha aparcats els cotxes.
3. Gjógv i Caminada pels seus penyasegats
Al baixar de Hvíthamar continuarem la nostra ruta amb cotxe fins a un altre dels imprescindibles del viatge, el poble de Gjógv. Només hi ha 3,5km d’esplèndida carretera, i arribem a una altra de les meravelles de les Illes Fèroe. Es tracta d’un poble de cinquanta habitants, amb les seves casetes de fusta i teulades de gespa i peix penjat per assecar, però el més espectacular de tot és el seu emplaçament. Es troba al voltant d’una gorja de doscents metres de llarg que s’obre a l’oceà. Això és Gjógv, i creiem que no falten més explicacions…s’ha de veure.
Anem fins a l’aparcament públic, que realment ens costa de trobar, ja que està al costat de lo què sembla un càmping d’autocaravanes, un cop creuat pel mig tot el poble… Allí mateix hi ha l’església de fusta, molt bonica (tot i que està tancada), i un petit parc.
El parc es diu: “Minnisvarðin í Gjógv”. És un humil i senzill monument com a homenatge a persones desaparegudes en el mar. Està just al costat de l’església de Gjógv i es pot accedir fàcilment creuant una porta metàl·lica ubicada en la tanca. Si fas un passeig pel poble, no costa gaire apropar-s’hi.
El poble de Gjógv està partit en dos pel pas d’un torrent o riu que desemboca al mar. Les finques i casetes que estan a prop del riu tenen molta vida, o com a mínim així se’ns demostra el dia que hi vam anar, perquè feia molt bon temps.
Hem explorat el poble. De fet, en uns 20 minuts ja ho haureu fet, veureu que és molt bonic. A part d’aquesta exploració, també s’ha de dir que us trobareu l’engorjat de Gjógv, que funciona com a port. Aquesta zona també val la pena explorar-la a fons, ja que hi ha uns camins que son molt espectaculars i passen per sobre l’engorjat i el voregen. Les vistes son una passada.
Com que estem amb ganes i volem, hi ha l’opció de fer una minicaminadeta també panoràmica, des del camí superior de l’engorjat. En el “Google Maps” s’indica el seu inici com “Gjógv Loop Trailhead“:
Es tracta d’una caminada superespectacular que pots fer pels penyasegats de Gjógv, sortint des del seu port natural o engorjat.
El camí superior de l’engorjat surt des del port, concretament surt des de davant del cafè del poble, anomenat “Gjáarkaffi”. Segueix l’engorjat i des d’ell s’obtenen unes vistes del mateix i del poble força espectaculars. El camí et porta fins a una tanca de fusta on començarà la caminada pels penya-segats de Gjógv.
Veiem que hi ha una tanca pel ramat, una porta i una bústia amb el nº50, indicant doncs que per creuar la tanca cal pagar 50 corones daneses o feroeses (son un total de 6,5€), per persona. Aquí no es pot pagar amb tarja, s’ha de fer en efectiu… Si ens interessa, pagarem aquest import i farem la caminada, la qual com a màxim son uns 40 minuts en pujada fins a dalt d’un penya-segat. Les vistes que es tenen de Gjógv i dels entorns son espectaculars. Val molt la pena.
El primer tram del camí panoràmic pel penyasegat està construït amb escales de fusta, per facilitar el seu accés i ajudar a les persones amb menys mobilitat, ja que les vistes que hi ha des del final de les escales de fusta son brutals. A més, al final de la primera pujada pels graons de fusta, s’hi disposa un banc perquè puguis relaxar-te contemplant la panoràmica.
Es tracta d’una fantàstica excursió per el penya-segat de Gjógv, tallat en vertical sobre el mar. El camí discorre per un verd, inclinat i relliscós turó, des del que podem veure, tant el poble de Gjógv com el mar. Com veieu, avui és el dia de les mini-rutes panoràmiques!!!
A mesura que anem pujant, se’ns van obrint noves visuals i les vistes son cada cop més espectaculars. Cal dir també, que el camí està protegit per una tanca amb pals de fusta tota l’estona, per evitar que ningú prengui mal.
Com veieu, hem d’anar vorejant la tanca del ramat, i evitar acostar-nos massa al precipici!
I quan portem una mitja hora pujant, decidim que fins aquí hem arribat. No és que no puguem més, sinó que ens estem reservant forces ja que en el dia d’avui hi ha bastantes caminadetes per fer. A més, des de dalt d’on som creiem que ja hi ha unes bones vistes per gaudir, no cal anar més amunt.
Vam estar força estona contemplant les vistes i les panoràmiques que se’ns presentaven davant, i quan vam creure que ja n’hi havia prou, vam decidir xino-xano anar baixant i tornar cap al poble.
I arribem a baix al poble. Decidim que és l’hora de dinar, i ens assentem en una de les taules exteriors de l’únic cafè que hi ha al poble. És com si haguéssim estat al cel. Estem una mica cansats, però ha valgut molt la pena.
Des del mateix cafè on dinem es tenen unes vistes del port natural increïbles. Serà un dia que recordarem. I com que no en tenim mai prou, agafem el cotxe i ens acostem, per la mateixa carretera que hem vingut, fins al trencall de Funningur.
4. Funningur i Funningsfjørður
Des d’aquest trencall encara resten 3,5km per arribar al poble. Aquests 3,5km son com una d’aquestes carreteres tant impossibles com els paisatges feroesos. Però, corba rere corba, s’arriba al poble de Funningur. I no acaba aquí, sinó que la carretera panoràmica segueix vorejant el fiord, concretament el Funningsfjørdur.
Abans d’arribar a Funningur, però, ens aturarem a peu de carretera ja que hi ha un mirador natural (concretament a 1,6km abans d’arribar al poble de Funningur). Les vistes del poble, de la carretera i del fiord son espectaculars i val la pena fer l’aturada.
Ens aturem un moment a Funningur, per contemplar l’església que hi ha, amb teulada de gespa, un petit monument recordatori, i les vistes des del seu port de tot el fiord de Funningsfjørður.
A Gjógv sí que hi havia una mica de vida, però a Funningur, aquí sí que no hi ha ningú…
| Grímur Kamban Explica la llegenda que els monjos irlandesos fóren els primers en xafar les Illes Fèroe, però fóren expulsats pels vikings noruecs. Es diu que Grímur Kamban va arribar aquí al voltant de l’any 825 i es diu que fou la primera persona en assentar-se en les Illes Fèroe. Funningur (que significa “trobada” o “terra trobada”) sempre s’ha assenyalat com el lloc on va desembarcar. El seu nom comporta algunes perspectives històriques interessants, ja que Grímur és un antic nom nòrdic i Kamban és celta, i significa “el que coixeja”. Això verifica lo que les proves genètiques han demostrat posteriorment: que els orígens dels feroesos i islandesos son tant celtes com nòrdics. Adjuntem la seva pàgina web: Grímur Kamban |
Continua la nostra ruta, el poble de Funningur és bonic, però l’espectacle està en la carretera panoràmica, la qual segueix pel costat del fiord, passat Funningur. La seguirem i farem els 6,6km que resten per acabar el fiord de Funningsfjørður, tenint en tot moment, unes vistes al·lucinants. Un cop feta la carretera de 6,6km per la riba oest del fiord, continuarem per la riba est, pujant cap al poble de Elduvík.
5. Elduvík
Però abans d’arribar a Elduvík, a 12,5 kilòmetres de Funningur, en el final de la riba est del fiord de Funningsfjørður, ens aturem a un dels millors miradors del dia: l’Elduvík Scenic Viewpoint.
El Mirador d’Elduvík, és un gran mirador perquè es troba al mig del fiord Funningsfjørður, i des d’ell es veuen molts atractius. Continuem amb el cotxe fins a Elduvík, que està a 2 kilòmetres.
Arribem a Elduvík, i aparquem com no, en l’espai habilitat com a aparcament públic (el mateix inclou uns lavabos públics, com a tot arreu). Davant mateix ens queda l’església. Abans de passejar pels seus 2 o 3 carrerons, volem anar a veure un altre petit monument, a prop de la platja de roques del poble. Es tracta d’una escultura, anomenada en feroès “Marmennilin” (adjunto aquí la seva pàgina web).
| Llegenda de Marmennilin Per William Heinesen, el poeta i novel·lista més famós de les Illes Fèroe, “Marmennil (tritó)” és una criatura que, segons es diu, viu en el fons del mar. Sembla ser un humà, però és més petit i té dits llargs. Li agrada provocar als pescadors mossegant l’esquer dels seus hams i lligant-los al fons del mar perquè el sedal es trenqui. Arnfinn era un granger de Elduvík. Explica la història que una vegada Marmennilin va volguer provocar al granger Arnfinn mentres pescava. Marmennilin va volguer clavar l’ham del granger en el fons del mar, però li va sortir malament. L’ham se li va enganxar en la mà i Marmennilin fou pujat a la barca. Els homes de la barca varen fer la senyal de la creu i van portar a la bestia a casa. Després d’això, els homes portaven a la bestia a pescar i cada vegada que pujaven a bord, feien la senyal de la creu. Quan hi havia peixos sota la barca, Marmennilin reia i jugava. Els homes llençaven els seus hams i sempre pescaven. Arnfinn va tenir a Marmennilin durant molts anys, però un dia, quan els homes van posar la barca a l’aigua, les onades trencants eren tant fortes que no es van enrecordar de fer el senyal de la creu. En quant la barca va estar en la mar, Marmennilin va escapar i va saltar al mar, per no ésser vist mai més. |
Passegem pels carrers d’Elduvík, per anar a buscar el camí que ens porta a un altre dels atractius del poble: unes gorges que fan la funció de port natural. Com a Gjógv, però aquí no son tant espectaculars.
Als afores del poble, surt un camí que ens portarà a la gorja. Es tracta d’una passejada més que una caminada, ja que el camí és ben pla i té solament uns 400 metres de longitud. De seguida albirem les gorges d’Elduvík.
Les dimensions de la gorja son molt més reduïdes que a Gjógv, però des d’ella es tenen grans vistes del fiord i del poble de Funningur. Val la pena estar-s’hi una bona estona, que és el què vam fer nosaltres.
Un cop hem passejat de tornada a Elduvík, fem alguna volta més pel poble per acabar d’observar elements constructius de l’arquitectura popular de les Illes Fèroe.
I ara si, agafem el cotxe i desfem la ruta pel fiord de Funningsfjørður en direcció al fiord del costat, anomenat Oyndarfjørður. Hem de fer uns 23 kilòmetres de carretera (el seu tram final panoràmica), que es fan en una mitja hora conduïnt.
6. Oyndarsfjørður
Passat el poble de Funningsfjørður, al final del fiord del mateix nom, farem 5,4 kilòmetres de la carretera nº10, cap al trencall amb la carretera que ens durà al fiord Oyndarsfjørður. Es tracta d’una carretera panoràmica anomenada “Oyndarfjarðarvegur”, la qual és la carretera nº643. El trencall on s’inicia la carretera està a prop del final del fiord Skálafjørður.
Es tracta d’una carretera panoràmica de 10km de longitud que finalitza en el poble d’Oyndarfjørður (el qual es troba en el petit fjord del mateix nom).
La carretera passa per una vall molt bonica, i es va obrint pas fins a trobar el petit fjord de Oyndarfjørður. A l’esquerra hi ha el poble amb el mateix nom, que és on ens pararem i farem l’última aturada del dia, perquè ja va éssent hora de finalitzar la jornada.
Abans d’arribar a Oyndarfjørður, arribarem al trencall per anar al poble de Hellur. Si tinguéssim més temps ens hi podríem acostar per a la seva visita, però ja serà en una altra ocasió en què hi anirem.
Un cop arribem al poble d’Oyndarfjørður, aparquem el cotxe en un aparcament habilitat, i passegem una mica pel mateix poble. De seguida fem, ja que no és molt gran, tot i que té un alberg, un museu i un supermercat. Ens crida l’atenció l’església del poble, la “Oyndarfjarðar Kirkja”. El poble no té tant d’encant com els anteriors vistos el mateix dia, però val la pena una visita. No és un poble gaire compacte, sinó que és força disseminat.
| Proposta de caminada: De Oyndarfjørður a Elduvík Deixem aquesta caminada per una altra ocasió. Es troba al catàleg de les caminades senyalitzades de les Illes Fèroe, la qual surt del mateix poble i ens conduïrà fins a Elduvík (poble visitat anteriorment), en el fiord veí. La caminada té una durada de 2 hores (una hora per anar i una altra per tornar). Té una longitud de 7-8km (anar i tornar) i s’assoleix una alçada màxima de 145m. Està considerada de dificultat fàcil i apta totalment per fer amb nens de qualsevol edat. |
Ha arribat el moment de tornar cap a l’allotjament de Tórshavn. Ens trobem a 38,10 kilòmetres de la capital de les Illes Fèroe (uns 40 minuts de conducció per carreteres ben asfaltades i amb dos carrils, un per cada sentit de direcció. A més, avui ens espera una sorpresa: quan estiguem arribant a l’inici de l’Skálafjørður (a la població de Strendur) entrarem en el túnel Eysturoyartunnilin, el famós túnel de la rotonda il·luminada submergida.
Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (158km i 3h 5min):