Mes: agost de 2025

Avui, durant tot el dia, visitarem atractius de l’illa de Vágar, una de les illes més boniques de les Fèroe. La intenció d’avui també és començar fort, fent una caminada pels voltants del llac Sørvágsvatn fins als voltants de Bøsdalafossur i Trælanipa i tornant pel mateix camí. Veurem una de les vistes més impactants i “impossibles” de les Fèroe. Finalitzada la caminada anirem a visitar el poble de Sandavágur, el qual té una església de postal. Sortint de Sandavágur en direcció al mar, veurem l’última de les millors atraccions del dia, els “dits de la dona troll” (Trollkonufingur). Per acabar el dia, visitarem l’antiga capital de les illes Fèroe, a tocar Tórshavn, anomenada Kirkjubøur.

Índex: 1. Caminada del Llac Sørvágsvatn a Trælanipa 2. Església de Sandavágur 3. Caminada al Mirador del Trollkonufingur 4. Kirkjubøur

1. Caminada del Llac Sørvágsvatn a Trælanipa

Ens dirigirem cap al poble de Miðvagur, el qual està a 39,8km de Tórshavn (uns 38 minuts amb cotxe), contemplant el paisatge meravellós d’aquestes carreteres, i creuant el túnel submarí que porta cap a l’illa de Vágar. Anirem a aparcar el cotxe a prop del punt on el google maps posa que s’inicia l’itinerari, als afores del poble, en la seva part sud (a 1 kilòmetre i 100 metres de l’església del poble). Adjunto la ubicació del punt:

Pocs paisatges et semblaran més desconcertants que el que rodeja el llac Sørvágsvatn, un lloc que no et pots perdre si vas a viatjar a les Illes Fèroe. Imagina un llac per sobre del nivell del mar que treu el cap en aquest últim per uns penya-segats i que, a l’altra banda, acaba amb una cascada sobre aquest mateix mar, l’Oceà Atlàntic. Dit així sembla impossible, el fruit d’una imaginació desbordant. Quan el vegis en persona, segueixes creient que és impossible i penses que estàs davant d’un dels dibuixos fantasmagòrics de Escher (aquests dibuixos en els que a dalt i a baix i a dreta i esquerra es confonen, com per art de màgia, gràcies a il·lusions òptiques).

El joc de colors –verds, blaus, turqueses, grisos, blancs…- es complementa amb el de formes –muntanyes, penya-segats, cases de fusta…-. Tot encaixa, res desentona en la imatge…excepte la pròpia imatge. Arribarà un moment en què et tinguis que pessigar per confirmar que és real, que existeix i que, lo millor, de veritat estàs allí davant. Sens dubte, un dels paisatges que veure a les Illes Fèroe. El llac, però, presenta un petit problema, ja que pot rebre fins a tres noms diferents. Dos son els seus noms principals: Sørvágsvatn i Leitisvatn, però gran part dels habitants de les illes Fèroe li diu simplement Vatnið, que significa literalment llac en feroès.

Un cop a la zona del llac, la idea és dirigir-se cap a la zona més espectacular i màgica. Per això hem arribat a Miðvágur (a menys de 10 minuts en cotxe de l’aeroport). Les indicacions per la ruta de senderisme que apareixen en la guia de senders de les Illes Fèroe (aquesta caminada n’hi forma part) es dónen des del sentit contrari de la carretera, des de Sandavágur. S’ha de girar a l’esquerra en el primer carrer després de l’església del poble (just en el creuament hi ha un aparcament on deixar el cotxe) i aturar-nos en la caseta de fusta, que és com la recepció de la caminada. És on pagues la taxa i també és un bar-restaurant, per si t’interessa un cop que tornis el fet de quedar-te a dinar.

Per cert, no deixis de mirar a l’esquerra abans d’anar-te’n pel camí, un cop passada la caseta de recepció, ja que allí estarà el Trøllkonufingur, el dit de la dona troll (que veurem més tard a la tarda).

La ruta, segons el catàleg de les caminades de les Illes, té una durada d’unes dues hores i fas un total de cinc kilòmetres (anar i tornar). En realitat, si vols pujar a Trælanipa i travessar la cascada de Bøsdalafossur, segur que mínim perdràs 1 hora més.

La ruta de senderisme per el llac Sørvágsvatn és una ruta d’anada i tornada. Abans, fa uns anys, era circular, bé circular entre cometes, perquè tornaves per la riba del llac i hi havia uns 2,2km de distància per la carretera entre el punt d’orígen i el del final, anéssis en el sentit que hi anéssis.

La quantitat de turistes que recorren una de les rutes més famoses de les Illes Fèroe, va portar a les autoritats a “posar-li preu” (taxa). La taxa d’accés per fer la caminada son 200DKK per persona (26,80€ per persona; els nens de 0 a 14 anys no paguen, els hi surt la caminada gratuïta), això si ho vols fer per lliure. Cada dia, segons la temporada, s’organitzen tres tours guiats (i val 450DKK per persona, incloent un guia turístic i un fullet informatiu), a les 9h, 12h i 15h. Es pot demanar un dinar per 100DKK addicionals. Nosaltres, no cal dir.ho, que ens va tocar pagar la caminada.

El començament de la caminada s’inicia com hem dit en una caseta de fusta que funciona com a recepció. És com un petit cobert on els visitants poden comprar begudes calentes, dolces i menjar tradicional feroès. També hi ha banys per si els necessites. Es pot pagar amb targeta de crèdit, si es vol.

Per obtenir més informació i reservar la caminada, has de visitar la web: www.trælanipan.fo

Un cop deixes enrere la caseta de fusta que funciona com a recepció i bar-restaurant amb lavabos, desapareix la “civilització”. Només una petita casa de fusta es veu a l’altra banda del llac. L’asfalt deixa pas a la terra, el soroll de cotxes i humans deixa pas al dels ocells i ovelles i la realitat deixa pas a la ficció.

El camí superior, amb les seves vistes sobre el llac i la petita població de Miðvágur, et deixaran extasiat. Les aus, amb els seus cants, sembla que volen explicar-nos el què estem a punt de descobrir mentre salten i s’amaguen al nostre pas. Les Illes Fèroe no estan massificades i les aus encara no tenen problemes amb els quatre “bojos” que treuen el cap en el camí.

El camí porta fins a Trælanípa, un mur de roca que s’eleva 142 metres sobre el nivell del mar. El nom Trælanipa significa literalment “muntanya d’esclaus”. El seu nom data de la època dels vikings, quan aquests tiraven els esclaus des d’allí, o això es creu.

Abans de començar la pujada, ens trobarem per primera vegada amb els penya-segats. Creurem estar preparats per qualsevol cosa que arribi. La vista dels penya-segats ens donarà energia per a pujar la paret amb la idea de que la que hi hauria des de dalt seria encara més èpica. Sens dubte, ho és. Com es pot imaginar un llac per sobre del mar, separat d’aquest per uns penya-segats rocosos? És massa bonic per arribar a pensar-ho sense haver-ho vist i massa surrealista com per ésser capaç d’imaginar-ho.

Seguim pujant, amb la respiració entretallada per la vista i per l’esforç d’aquesta costa amunt sobre la gespa. Cada pas ens durà a descobrir una imatge més impactant.

Els petits turons serveixen de límit al llac contrastant el verd de la seva gespa amb el blau de l’aigua i del cel (si tens un dia clar). A l’esquerra es veu el final del llac, i de nou, l’oceà. A la dreta les cases de fusta de Miðvágur. Ens preguntarem si podria haver-hi alguna cosa més bonica. I les vistes s’amplien, ja que a les espatlles del llac s’obre el paisatge i es divisen les illes de Koltur, Hestur i Streymoy.

En dies clars també es poden veure les illes del sud: Sandoy, Skúvoy i Suðuroy.

Encara que sigui una cosa secundària, en lo alt de Trælanipa ens trobarem també amb restes d’uns edificis construïts per l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial (també varen construir l’aeroport en el qual arribes). Quan ets a dalt de tot, farem desenes o centenars de fotografies, i llavors ens vindrà de gust assentar-nos i admirar un paisatge que sabem que serà difícil de superar… o això creurem.

I la màgia no finalitza amb aquestes vistes… El final del llac que divisem a l’esquerra des de lo alt de Trælanipa sí que es troba amb el mar, malgrat la diferència d’alçades. El salt ho salva amb la cascada Bøsdalafossur. Et sabia a poc la imatge del llac traient el cap sobre el mar rodejat de penya-segats? No t’havia convençut? Doncs la cascada lluitant contra les onades sobre els penya-segats de l’altra banda del llac acabaran per convèncer-te. Inclús és possible creuar el llac per un camí de roques i veure la cascada des de l’altre angle.

Tot i que no ho vam poguer aconseguir degut a la dificultat de caminar i sortejar les roques, la nostra intenció era sortejar les roques i buscar el lloc més senzill per on travessar la cascada. Una vegada en el cantó contrari, cuidadosament és possible trepar entre els penyals fins assolir un altre penya-segat. Darrera d’ell, s’amaga una bonica escarpadura en forma de daga erosionada per el vent i la força del mar.

Vam continuar meravellant-nos amb les vistes del llac, dels penyasegats i del xoc del mar contra les roques.

La tornada a Miðvágur només es pot fer per el mateix camí (abans, quan no estava sectoritzat ho podies fer també per la riba del llac). Per si sents curiositat, la profunditat mitja del llac és de 2,5 metres encara que la màxima supera els 59 metres.

Tornem doncs, pel mateix camí un cop recuperat aquest baixant per les roques al final de Trælanipa. Ens tornem a creuar les vistes dels penya-segats del primer mirador…

Vaixell turístic de Vatnsoyrar Des del “port lacustre” de Vatnsoyrar (el poble que hi ha al final del llac, en la seva cara nord), hi salpa un petit vaixell turístic que fa el recorregut per el llac fins arribar al seu extrem sud, junt a la cascada Bøsdalafossur. Un cop a terra, a més de treure el cap al penya-segat, es pot pujar fins a Trælanipa per a gaudir de la vista.

Si esculls la opció d’anar en vaixell, lo millor serà preguntar en l’oficina de turisme per tenir la informació actualitzada de preus i horaris (també s’ha de tenir en compte que les condicions meteorològiques poden impedir que salpi el vaixell). La durada de l’excursió amb vaixell és d’unes 3 hores (contant amb el temps que pots baixar i anar fins a Trælanipa). Per reservar i veure la resta de la informació, hi ha una pàgina web: www.lakeside.fo.

En un lloc tant especial no hi podien deixar de sorgir llegendes. Pensa, a més, que el clima hivernal fa que les onades del mar trepin pels penya-segats, que la boira cobreixi les muntanyes i que la llum quasi desaparegui (a l’hivern hi ha entre quatre i cinc hores de llum a l’arxipèl·lag).

Llegenda del Nix o Nykur La llegenda que ens interessa a nosaltres està protagonitzada per una terrible criatura que viu en el llac, el Nix (o Nykur), que així s’anomena, sovint agafa la forma de un bonic cavall. S’apropa a la gent, i quan aconsegueix que el montin, corre cap al llac ofegant al seu genet. Si veus que s’apropa un cavall mentres recorres el camí, no oblidis que si l’anomenes per el seu nom, perd tot el seu poder i desapareix. Un cop estiguem en el cotxe, ens acostarem a la riba nord del llac, prop del poble de Vatnsoyrar, on hi ha una gran escultura anomenada “The Nix” en honor a aquesta llegenda. La veritat és que l’emplaçament triat fan que l’escultura sigui espectacular. Val la pena acostar-s’hi. A més, hi han instal·lat uns projectors i quan es fa fosc s’il·lumina…

Després de tanta llegenda i trucs de màgia per part del paisatge, des d’aquí assegurem que el llac Sørvágsvatn és real, que aquest paisatge existeix, i que t’espera en les illes Fèroe.

2. Església de Sandavágur

Després de visitar al Nix, ens acostarem al poble de Sandavágur, el qual es troba a 3,4km del poble de Miðvágur, o sigui, molt a prop. Aparcarem en el centre on hi ha l’església, per a poder-la contemplar. Es tracta d’una església de fusta de postal. L’església és del 1917.

L’església ja ens havia captivat des de lluny, des de la mateixa carretera, però ara tenim la oportunitat d’acostar-nos-hi. Tot i que potser hem triat malament el dia, ja que creiem que avui hi ha una celebració o un casament que monopolitza els espais interiors de l’església. Ens haurem de conformar amb els exteriors, que no són pocs.

Just davant mateix de l’església ens crida l’atenció una escultura de pedra i figures de bronze que ocupa un petit monticle.

El monument s’anomena “The Shepherd of Sondum”, el qual és un home llegendari.

Llegenda del pastor de Sondum Un dia, mentres cavalcava per cuidar les seves ovelles, un pastor es va topar amb un vestit en una gran roca junt al llac Fjallavatn. Les seves perles brillaven al sol. Va prendre el vestit i va emprendre el camí de retorn a casa. No sabia que el vestit pertanyia a un gegant. Quan el gegant va sortir a buscar-lo, es va donar compte que havia desaparegut. Va veure el pastor a l’horitzó i va avisar a sa germana que l’ajudés. La seva germana va córrer darrera el pastor, que es va donar compte que el perseguien. Al passar Miðvágur, el gegant s’havia apropat tant que va atrapar la cua del cavall i la va arrencar. El pastor va girar el seu cavall cap a l’església, doncs sabia que el gegant no podia xafar terra sagrat. A l’arribar a l’església, es va abalançar, però el gegant va aconseguir subjectar el vestit. Va tirar i tirar fins que el vestit es va estripar i el pastor només es va quedar amb una màniga. Tanmateix, la màniga era tant gran que podria haver-se convertit en la capa d’un clergue. El ministre encara l’utilitza a l’església de Sandavágur.

3. Caminada al Mirador del Trollkonufingur

Un cop a Sandavágur, hem de saber que del poble surt el camí que ens portaria a una altra de les atraccions estrella de les illes Fèroe, els dits de la dona troll (anomenada Trøllkonufingur). El camí que surt del poble és asfaltat inicialment, és una carretera single track, i durant l’any creiem que es pot fer amb cotxe, però al cap de 2,4km mesurats des de l’església, el camí d’asfalt s’acaba. Allí on s’acaba és com un mirador i és on comença el camí de terra per realitzar-lo a peu. A l’estiu, però, degut al ser temporada alta de turistes prohibeixen, el seu pas des del seu inici de Sandavágur, totalment la circulació de qualsevol vehicle motoritzat. O sigui que haurem de deixar el cotxe a l’aparcament habilitat de Sandavágur i realitzar el camí a peu fins al mirador. Aparcarem allà on al “Google Maps” hi posa “Witges Finger Trail”. Es troba a 1,1km de l’església del poble. Adjuntem el punt de l’aparcament.

El camí des de l’aparcament del poble fins a trobar-nos el primer mirador, són uns 1,3km que es fan en uns 30 o 40 minuts aproximadament. Ah!, s’ha de dir que és una caminada gratuïta.

Com hem dit, el lloc on arribem és com un primer mirador. Està sectoritzat per un tancat de fusta, i es considera que aquest és el punt on més a prop pots arribar del Trollkonufingur.

Hi ha gent que considera que les vistes a Trøllkonufingur no son del tot completes i volen continuar caminant per descobrir-ne de millors. Aquí cadascú s’haurà de fer responsable de lo seu. “In situ” en el lloc, no veiem que hi hagi una continuació probable ni fàcil i creiem sincerament que no val la pena jugar-te la vida per això. Si voleu, es tracta d’anar seguint la carena dels penyasegats.

I vist el dit de la dona troll, serà el moment per donar la caminada per finalitzada i emprendre el camí de retorn a Sandavágur (uns altres 30 o 40 minuts), amb la imatge gravada a la retina, de la costa plena de penya-segats, una altra de les imatges màgiques de les Illes Fèroe.

Un cop a l’aparcament, continuarem amb la nostra ruta del dia que és arribar fins a Kirkjubøur, l’antiga capital de les Illes Fèroe, ubicada passat Tórshavn a l’illa de Streymoy.

4. Kirkjubøur

De Sandavágur agafarem la carretera principal nº11 i creuarem el túnel submergit Vágartunnilin. Arribarem a Tórshavn per la nostra carretera preferida de les muntanyes (nº50), i finalment arribarem a Kirkjubøur. En total hi ha uns 46km, que es fan en cotxe en uns 45 minuts aproximadament.

Kirkjubøur està ubicat a la costa occidental de la illa de Streymoy, i és la població de més al sud de la mateixa. En el 2012 contava amb 74 habitants. Durant l’Edat Mitjana fou seu episcopal de les illes Fèroe i actualment és el lloc històric més important de l’arxipèl·lag. S’hi troben tres del monuments més coneguts de les illes Fèroe:

• Catedral de Sant Magnus
• Edifici de fusta de Kirkjubøargarður
• Església de Sant Olav

Un cop aparcats al seu aparcament públic, començarem la visita pel monument que està més lluny, i potser el més imponent, la Catedral de Sant Magnus. La catedral de Sant Magnus fou concebuda cap al 1300 per ésser el major temple de l’arxipèl·lag. És una construcció gòtica inacabada, per lo que no té finestres, sostre ni torre. Adjunto la pàgina web del monument.

Just al costat de la catedral, es troba l’edifici conegut com Kirkjubøargarður, un vell edifici de fusta del segle XI que fou residència episcopal, escola, domini reial i actualment residència de l’influent família Patursson, encara que també funciona com a museu. Com podeu imaginar, es tracta de la casa de fusta més antiga del món, anomenada també Roykstovan, i habitada per la mateixa família durant 17 generacions.

La part més antiga de l’edifici està oberta al públic. L’horari d’obertura és cada dia de 9:00h a 17:00h excepte els caps de setmana que obren de 14:00h a 17:00h. El preu per entrar és testimonial, tot i que no hem sabut veure quan val. Adjunto la seva pàgina web. Nosaltres no hi varem entrar perquè vam arribar bastant més tard de l’hora de tancar.

El tercer monument del poble és la petita església de Sant Olaf, que data del segle XII i és la més antiga de les Illes Fèroe que encara està en ús. La seva “silleria” medieval de pedra tallada es troba avui en el Museu Nacional de les Illes Fèroe a Tórshavn i constitueix un dels majors tresors artístics medievals de les illes.

Kirkjubøur és candidata per ingressar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Amb aquestes visites donem la jornada per finalitzada i retornarem a la capital Tórshavn, per acabar el dia.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (100km i 1h 46min):

La nostra intenció en el dia d’avui, és fer l’imprescindible de l’imprescindible primer de tot (recordem que realment avui és com si fos el nostre primer dia sencer a les Fèroe, ja que en el dia anterior ens condicionava de bon matí la visita al supermercat). I què és l’imprescindible de l’imprescindible? Nosaltres ho teníem clar: la visita a la Illa de Mykines i fer-hi un trekking. Per fer-ho més espectacular vam reservar l’anada a l’illa mitjançant un vol amb els helicòpters d’Atlantic Airways. La visita a l’illa és també contractada, ja que obliguen a tothom a anar-hi amb un guia i el recorregut és el què et diuen que has de fer. La tornada serà amb ferry fins a Sørvagur. A la tarda, anirem a veure un altre dels imprescindibles de l’illa de Vágar i de les Illes Fèroe, la cascada Múlafossur i el poble de Gásadalur, els quals comparteixen emplaçament. No hi haurà millor estampa per finalitzar la jornada.

Índex: 1. Helicòpter a Mykines 2. Ruta a peu per Mykines 3. Ferry Mykines a Sørvágur 4. Carretera de Bøur a Gásadalur 5. Cascada de Múlafossur

1. Helicòpter a Mykines

Un dels punts ben marcats en el nostre viatge a Illes Fèroe és Mykines. Segurament, de les divuit illes que formen l’arxipèl·lag, Mykines sigui la més famosa, encara que a poca gent li soni el seu nom. És aquí on habita la colònia més gran de “frarets” (“puffins”) de les Illes Fèroe i on s’alça el far més fotografiat del país (almenys fins fa uns pocs anys així ho era). Actualment el camí del far està tallat i no et deixen arribar-hi, ja que l’accés a Mykineshólmur està prohibit. Alguns dels nostres paisatges favorits de Illes Fèroe varen sortir d’aquesta petita illa. Verds turons surcats per estrets camins esquitxats d’ovelles, contra un dels cels més blaus que trobem en tot l’arxipèl·lag: t’agradin o no els “frarets”, hi ha molt més a veure a Mykines.

Mykines és l’illa més occidental de l’arxipèl·lag i pertany a la regió de Vágar. Els seus poc més de 10 kilòmetres quadrats de superfície donen recer a una desena de persones en un únic llogaret, travessat per l’únic riu de l’illa. A l’estiu, però, s’omple de famílies que ocupen les cases dels seus avant-passats buscant la tranquil·litat.

Visitem la illa el tercer dia del nostre viatge, així que ja comencem a estar una mica acostumats als turons, als penya-segats i a les praderies. A lo què no estem acostumats és a què no hi hagin cotxes: a Mykines només hi ha quads per els treballs agrícoles. Més pau dins d’un país en el que l’estrès no sembla haver-hi arribat…

Per anar a Mykines hi ha dues formes d’arribar-hi: en helicòpter, des de l’aeroport de Vágar, i en ferry, des del port de Sørvágur, també en l’illa de Vágar. No volíem deixar passar la ocasió de volar en helicòpter i així vam fer el viatge d’anada a Mykines. Ens vam presentar a l’aeroport de Vágar per a l’ocasió. El vol amb helicòpter sortia a les 10:30h (hi havíem de ser mitja hora abans). Malgrat que les Illes Fèroe, en general, siguin un país bastant car, aquest servei d’helicòpter està subvencionat pel govern, bàsicament als residents de les illes. Pels turistes no hi ha descompte ni subvenció i el preu del bitllet en adult és de 435DKK (uns 60€ per persona). Adjunto aquí l’enllaç de la seva pàgina web per a poder fer la reserva. La durada del vol és de poc més de deu minuts, però van ser els deu minuts més sorprenents, gaudint dels paisatges que havíem vist en fotografies o vídeos des d’una perspectiva totalment diferent.

L’helicòpter és petit (disposa de 12 places), així que seria molt convenient reservar amb temps per no quedar-se a terra (però això no pot ser com veureu). Pots veure els horaris en la pàgina oficial d’Atlantic Airways, la companyia aèrea de bandera del país que també s’ocupa del servei d’helicòpter. Adjuntem la pàgina web horaris helicòpter aquí.

En l’horari es veu que en els mesos d’estiu, només hi ha vols en dimecres, divendres i dissabte. També s’observa que només es pot reservar amb 1 setmana d’antelació !!!

2. Ruta a peu per Mykines

Verdes praderies estenent-se per les vessants dels turons, ovelles que semblen formar part del paisatge, el petit llogaret de Mykines travessat per l’únic rierol de l’illa amb les seves cases de teulades cobertes de gespa, cents de mils d’aus, un preciós far de color blanc… no està malament per només deu kilòmetres quadrats.

Només arribar a l’illa, ens dirigeixen a tots els turistes cap a un lloc en concret del poble de Mykines: la seva antiga escola. Allí ens assignen un guia, en aquest cas una guia (no recordo el seu nom). Ella serà l’encarregada d’explicar-nos els secrets de l’illa i ens farà una ruta panoràmica per la mateixa. Com heu pogut comprovar la ruta surt en direcció contrària a l’illot de Mykineshólmur (ja que han prohibit el seu accés) que es connecta a Mykines a través d’un pont.

El passeig, que durarà entre 2 o 3 hores (fins que marxi el nostre ferry), s’ha de realitzar amb un guia local. De fet, des de fa poc temps que és obligatori fer-lo amb un guia local. Actualment no és possible fer-lo per lliure. En l’import que pagarem al guia hi està inclòs també l’import d’una taxa per a fer la caminada. L’obligatorietat d’entrar amb un guia és per ajudar a preservar l’espai natural (Mykines és una zona de protecció especial).

Això ho fan (ruta amb un guia local) perquè el camí del trekking travessa una zona de nidificació dels “frarets”, entre altres aus, i que quan camines te’n trobes amb milers d’ells en època de cria (de juny a principis de setembre).

Per tant, heu de saber que el preu de l’excursió de senderisme és de 400DKK (uns 55€ !!!) per cada viatger major de 15 anys. Si reserves i pagues el tour en la pàgina www.hiking.fo a més tardar al dia anterior, el preu és de 400DKK. Hi ha un reembolsament complet si es cancela degut al mal temps. Si ho pagues a l’arribada a Mykines, el preu és de 500DKK !!!. Els nens menors de 15 anys entren gratis. Per protegir la naturalesa, les aus i la vida silvestre, aquest recorregut només està obert pels turistes entre les 10:00h i les 17:00h i el nombre de turistes també és limitat. Tota aquesta informació la trobareu i la podreu gestionar des de la pàgina web Hiking.fo.

Referent al trekking, és una ruta circular d’uns 4 o 5 kilòmetres, i l’alçada màxima a assolir és d’uns 125m sobre el nivell del mar. La seva durada és l’espai que hi ha entre l’arribada amb ferry o helicòpter i l’hora de la marxa del mateix ferry cap a Sørvagur. Cal dir que el ritme que porta el guia és molt pausat i espaiat per tal de que a tothom li vagi bé.

Com hem dit anteriorment, agafem des del poble de Mykines, un camí en direcció contrària al far. Anem guanyant alçada fins que ens dirigim als primers penyasegats. En aquest punt, canviem la direcció i seguirem carenejant els penyasegats en direcció al far. Al far, però, no hi arribarem, ens quedarem a mig camí, abans d’accedir a l’illot de Mykineshólmur.

L’illot de Mykineshólmur està deshabitat, excepte per els cents de mils d’aus que hi arriben cada temporada per a criar. Abans, també hi havia el farer (una de les postals més típiques d’Illes Fèroe era el far de Mykineshólmur), però fa anys que està automatitzat.

I carenejant en direcció a l’illot de Mykineshólmur ens topem amb el Memorial Monument. Hem anat observant i hem vist que ens anàvem trobant amb restes del passat bèl·lic de l’illa. Durant la Segona Guerra Mundial, l’arxipèl·lag fou ocupat per les tropes britàniques on varen construïr-hi un radar i un petit refugi per el farer. També ens acabem de trobar amb el monument als pescadors que varen morir a finals del segle XVI: tots els homes treballadors de Mykines moriren en el mar al “trobar-se” amb una sobtada tempesta.

A partir d’aquest punt, se’ns diu que entrem directament en la zona que podem trobar-nos amb les aus. Nosaltres estem esperant aquest moment amb candeletes. A partir d’aquí és més probable que ens trobem amb “puffins”. És difícil no quedar enamorats dels “frarets”. Amb les seves plomes blanques i negres i la seva forma maldestre de caminar, recorden als pingüins. Amb els seus pics acolorits que semblen enganxats als seus petits caps, tenen un aire als tucans. Amb el seu vol agitat, s’assemblen a gegantins col·librís. Una barreja explosiva però fascinant.

Arribem al punt més llunyà de la ruta, el punt en el que estàs més a prop de l’illot de Mykineshólmur i dels “puffins”. En aquest punt s’hi troba una barana i uns binocles i fa les funcions de mirador de l’illot, mirador d’aus i mirador dels corresponents penyasegats.

Estem en un petit paradís dins d’un altre paradís. Això és Mykines, la illa dels “frarets” en les Illes Fèroe. Nosaltres hem tingut sort i n’hem vist algun.

Realment, en un dia com aquest, si el temps acompanya, és quan més gaudeixes de la natura i de l’aire lliure, i et poden passar volant les hores que tinguis fins a agafar el ferry de tornada.

La guia ens diu que avui realment no hem pogut veure gaires aus ni “puffins”. Ens explica que en el dia d’avui fa molta calor, tota l’estona hi ha sol sense cap núvol al cel i això fa que els “puffins” i la resta d’ocells es mantinguin en les parts més fredes dels penya-segats, o sigui, a baix. Nosaltres estem en un punt alt, en la part alta de la vessant de les carenes de penya-segats.

I ha arribat el moment de tancar el recorregut circular que hem fet en la nostra ruta. Des del camí del Memorial i del Mirador (que és el mateix), baixarem per la vessant de la muntanya, aprofitant els camins de gespa existents i veient les colossals praderies que formen l’illa. Aquesta baixada cap al poble de Mykines també és molt espectacular.

3. Ferry Mykines a Sørvágur

El viatge de tornada, per a provar totes les opcions, el farem en ferry. Des del petit port de Mykines fins al port de Sørvágur. Tampoc és recomanable reservar gaire just. Podeu veure els horaris del ferry en la pàgina oficial del servei de transports d’Illes Fèroe. Adjuntem l’enllaç aquí. Vam sortir de Mykines a les 14:15h hora local, per tal d’arribar a Sørvagur a les 15:00h.

El trajecte amb ferry té una durada d’uns 45 minuts, i a més d’oferir un altre angle per gaudir dels penya-segats, ens acosta als penyasegats de Mykines si fa bona mar (que avui n’és el cas) i a vegades també s’acosta a l’illot de Tindhólmur.

El preu del viatge és de 123DKK per persona (només la tornada, uns 16,50€). S’ha de reservar a la web específica de Mykines, Mykines.fo.

Finalment arribarà l’hora de tornar amb el ferry (hi ha únicament tres viatges de tornada des del petit port de Mykines cap a Sørvagur, un a les 10:00h, l’altre a les 14:00h i l’últim a les 18:00h aproximadament). Al fer-ho tindrem la sensació que s’haurà acabat com una “aventura celestial”.

El retorn amb ferry cap a Sørvagur és una passada, ja que en funció de l’estat de la mar, el capità fa que sigui més o menys turístic el viatge. Com que avui el dia és clar i la mar està tranquil·la ens hem apropat als penyasegats de Mykines, i també passem a prop dels illots Tindhólmur i Drangarnir.

I arribem, al cap de 45 minuts de salpar de Mykines, al petit port de Sørvagur. Un cop desembarcats, ens haurem d’esperar una estona per agafar la línia d’autobús que ens ha de portar de nou a l’Aeroport, que és on tenim el cotxe aparcat. Per cert, l’hem aparcat en una zona gratuïta del mateix aeroport.

Al costat mateix de l’embarcador s’hi atura l’autobús que ens tornarà a l’Aeroport. Es tracta de la línia de bus 300, que uneix Sørvágur, passa i para a l’Aeroport i finalitza a la capital Tórshavn. Adjunto aquí la seva taula horària en aquest enllaç.

L’autobús que surt més aviat és a les 16:25h des de Sørvagur. Son poc més de les 15:00h, aprofitarem per dinar i descansar una mica tot esperant l’autobús. El trajecte fins a l’Aeroport dura solament 10 minuts. Una alternativa, també seria no esperar l’autobús i dirigir-nos a peu fins a l’Aeroport, creuant tota la població de Sørvágur. Calculo que hi arribaríem en uns 45 minuts (per fer 3km). També una altra alternativa seria fer autostop (com es feia fa uns anys…).

4. Carretera de Bøur a Gásadalur

Un cop arribats a l’Aeroport i recollit el nostre cotxe, continuarem amb la nostra ruta prevista en el dia d’avui, i la pròxima visita és un altre dels imprescindibles que fer a Illes Fèroe: anar a veure la cascada Múlafossur en el poble de Gásadalur. Agafarem el cotxe i ens dirigirem fins al poble de Bøur, a la mateixa illa de Vágar. Hi ha uns 4,8km (uns 8 minuts en cotxe, pel tipus de carretera). De Bøur comença una carretera panoràmica que ens durà a Gásadalur, té un total de 5,5km i travessa un túnel de 1,4km.

A Bøur mateix, o millor dit un xic abans del rètol del poble, hi ha un accés cap a unes casetes-apartament d’AirBnb que es diuen “The View”. És un lloc bastant famós, ja que vam veure que s’hi paraven. Això és lo què tenen les xarxes socials, i en concret l’instagram. “The View” son unes cases construïdes de nou amb trets i materials tradicionals.

Varem aparcar a l’accés de les casetes i vam caminar uns 100 metres enrere per la carretera 45, fins anar a trobar el darrere de les cases i poguer fer la foto de rigor.

Des d’aquest punt observem les vistes meravelloses del fiord de Sorvágsfjørður, dels illots de Tindhólmur i Gashólmur, així com de l’arc de Drangarnir. Cal dir que si hi passeu més tard, amb les últimes llums del dia son encara més sensacionals les vistes.

Fetes les fotos a “The View”, no podem de deixar de parar varis cops en la mateixa carretera de Bøur a Gásadalur. En un d’ells entrem al mateix poble de Bøur, i ens parem a l’aparcament públic autoritzat. Des d’aquest aparcament es tenen unes vistes impressionants de les illes i illots abans esmentats.

I arriba un dels moments més esperats. L’entrada al túnel de Gásadalur. El túnel que travessa la muntanya per arribar a Gásadalur es va acabar de construir el 2004!!, o sigui que abans, aquest poble era un dels més aïllats de les Illes Fèroe.

Ruta dels Carters Per arribar al poble es feia servir el camí o la ruta dels carters (ruta entre Bøur i Gásadalur a peu), que pujava i baixava tota la muntanya. Avui és una sensacional ruta de trekking, i està seleccionada com una de les rutes del catàleg de les Illes Fèroe. Té una dificultat de “moderada” perquè ha de superar uns 370 metres de desnivell. Es pot escurçar i fer-se des de la cascada de Skarðsáfossur. Des d’aquesta cascada la ruta té uns 4,2km d’anada, i una durada de 1h30min d’anada. Les vistes son increïbles sobre el fiord i la baixada sobre el poblet de Gásadalur i la cascada de Múlafossur. Hem desestimat la realització de la caminada per temes logístics, ja que n’haurem fet una altra el mateix dia. Si per temes varis no poguéssim fer la de Mykines, podríem fer aquesta, però això ja és una altra cosa. Adjuntem alguna fotografia de la ruta dels carters per veure la seva espectacularitat.

Adjuntem algunes fotos de la Ruta dels Carters, de Bøur a Gásadalur:

5. Cascada de Múlafossur

Les Illes Fèroe son les illes dels paisatges més improvables. Fins i tot hi ha una cascada, la de Múlafossur, a Gásadalur, en la que a vegades, el vent aconsegueix doblegar el gran raig d’aigua i aquest es plega o inclús arriba a anar cap amunt. Però no fa falta que això passi per sentir que aquest lloc està encantat. Una gran cascada, una muntanya, un llogaret aïllat fins fa uns pocs anys, uns “frarets”, les mils de tonalitats de verd de les Illes Fèroe i… es fa la màgia!!!

Un cop hem travessat el túnel amb el cotxe, entrem en un paisatge completament màgic:

Aparcarem el cotxe al poblet de Gásadalur, i després d’una mica de visita al mateix, anirem a fer un recorregut circular de mitja hora que ens portarà per totes les atraccions del lloc. El poble és un poble típic ubicat als peus d’una muntanya.

Sortirem del poble a peu en direcció a la cascada i sobretot al seu punt de vista, el qual està ubicat a uns 750m del poble, molt a prop d’on baixa l’antic camí dels carters (que el veiem ben marcat a la muntanya que tenim a darrera). Hi ha uns 10 minuts caminant.

És un dels punts icònics de les Illes Fèroe, i ens estarem una bona estona realitzant tot tipus de fotografies, amb la cascada, la cascada i el poble, o tot el paisatge el màxim d’obert possible.

Quan ja haguem fet tot un reportatge, serà l’hora de continuar amb la ruta a peu fins al poble. Passarem no pel camí oficial del mirador, sino per un camí interior de terra que ens porta a passejar per sobre algun penyasegat i entrar al poble per la seva banda sud-oest.

El poble en sí de Gásadalur no té res d’especial (té una pensió, uns apartaments i una petita botiga de regals), és com un dels poblets típics de les Fèroe. El què el fa més especial és el lloc on es troba i al trobar-se en un marc incomparable amb la cascada Múlafossur.

Finalment anem a buscar el cotxe als aparcaments públics del poble, i encarem el viatge de tornada a Tórshavn. Durant el mateix i un cop havent creuat el túnel de Gásadalur, no podem evitar tornar-nos a parar en la carretera panoràmica per contemplar-hi les seves vistes.

Ens despedirem del lloc màgic, guardant aquestes imatges a la retina, un cop marxem d’aquest “racó de cel” anomenat Illes Fèroe.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (116,00km i 2h 7min):

Adjuntem també la ruta realitzada avui a peu per l’Illa de Mykines, sota la direcció d’un guia, en un mapa de google maps, amb la indicació del recorregut que hem fet a peu:

L’inici del nostre primer dia de ruta vindrà determinat per la logística del viatge, ja que tant bon punt ens llevem haurem d’anar a comprar menjar ja que tenim la nevera buida. Després d’acostar-nos al supermercat “Bonus” més proper, prepararem els àpats del dia i ens disposarem a iniciar la ruta del dia. Hem pensat una cosa bastant suportable, com serà no moure’ns de la mateixa illa que estem, Streymoy, i visitar 2 enclavaments en la part nord de l’illa. Primer de tot, visitarem un dels pobles més bonics i impactants de les illes, Tjørnuvík, el qual està en un grandiós emplaçament envoltat per un amfiteatre de muntanyes, cascades i torrents. Després ens acostarem a la cascada més alta de les Illes Fèroe, d’uns 140 metres d’alt, anomenada Fossá. Continuarem fins a Saksun, on veurem la icònica imatge del poble ideal de les Illes, amb les seves casetes amb cobertes de gespa, la seva església, el seu fjord, la seva muntanya i una llacuna,… tot com una imatge somniada. Aquí també hi farem un petit trekking o caminada fins a trobar-nos amb la seva platja de sorra negre. Diguem que fins ara hem vist 3 llocs imprescindibles de visitar en tot viatge a les Fèroe. Finalment, tornarem a Tórshavn per la carretera de les muntanyes, que és la carretera nº50, l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la “Oyggjarvegur”, la qual és considerada una de les millors carreteres panoràmiques del país. Com que vam disposar de temps, ens vam entretindre a parar en tots els miradors i racons previstos, un total de 4 llocs força espectaculars.

Índex: 1. Tjørnuvík 2. Fossá waterfall 3. Saksun 4. Caminada a Saksun’s Black Sand Beach 5. Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)

1. Tjørnuvík

I comença el nostre primer dia del viatge de la manera més lògica en un país on tot és força més car que lo què coneixem, anant a comprar menjar al supermercat. A poc més de 2km per la ronda de circumval·lació de Tórshavn, ens trobem amb un dels 2 supermercats “Bonus” que disposa la capital Tórshavn, en la direcció de Janusargøta, 10. Els horaris d’obertura son de les 9:00h a les 22:00h (recordar que els Bonus tenen aquest horari a tots els establiments que es troben a les Illes Fèroe).

Un cop comprat el menjar decidim anar directament a l’allotjament, i deixar l’oficina de turisme de Tórshavn pel dia que decidim visitar la capital. L’oficina de turisme de Tórshavn es troba al centre de la ciutat, a 350m al nord de la Catedral, a la direcció Niels Finsens Gøta, nº17.

Seguidament podem començar la ruta turística d’aquest primer dia, que ens portarà a la part nord de l’illa de Streymoy. Deixarem per a la tornada la visita a punts d’interès de l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la “Oyggjarvegur”. Del nostre allotjament de Tórshavn fins al poble de Tjørnuvík hi ha 55,70 kilòmetres (aproximadament 1 hora de cotxe), vorejant el perímetre est de l’illa d’Streymoy, en la primera part vorejant 2 fiords i en la part final vorejant l’estret de Sundini.

En l’última part del trajecte, hi ha un semàfor per regular l’accés a Tjørnuvík, degut a l’estretor de la carretera en aquest tram final. Cal dir que fins a Hvalvík (els primers 40 kilòmetres, un cop superats els dos fjords) hem anat en una carretera prou ampla de 2 carrils (1 sentit per cada direcció).

Taula de Marees de Saksun El motiu d’haver començat la ruta pel nord de Streymoy pel poble de Tjørnuvík en comptes de Saksun és per la caminada que volem fer a Saksun, ja que per arribar a la platja negra de Saksun és necessari anar-hi quan la marea està baixa. És a dir, avui mateix hem mirat els horaris de la taula de les marees en la zona de Saksun i hem vist que com més a prop del vespre fóssim, millor perspectives de fer la caminada tindríem, per tant ens hem decidit de començar pel poble de Tjørnuvík. Adjunto el link de la taula de marees.

Arribem a Tjørnuvík, un poble encaixonat entre les aigües d’un fiord i les parets quasi verticals (i plenes de salts d’aigua) del turó “Hægstafjall”, éssent un dels llocs més bonics de les illes.

Tjørnuvík es troba en la punta nord de l’illa de Streymoy, i està envoltat de desenes i possiblement centenars de cascades. Tjørnuvík es troba ubicat al fons d’una bonica badia i encaixonat al peu d’un escarpat amfiteatre verd fluorescent. Sens dubte, el context on es troba el converteixen en un dels pobles més bells que trobarem en el nostre viatge.

Aquest petit poblet de 70 habitants, on en l’any 1956 varen trobar-hi restes d’un cementiri viking, conta també amb una preciosa platja de sorra negra. Des d’ella, en dies clars les vistes arriben fins als llegendaris pilars de roca Risin i Kellingin (El Gegant i la Bruixa), ubicats en l’extrem nord de l’illa veïna de Eysturoy. Si estem de sort i no hi ha temporal, allí els trobarem, imponents i pacients enfront a nosaltres, semblant haver-se quedat petrificats amb el pas del temps.

Llegenda de Risin og Kellingin Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

Com veieu, el primer que fem un cop arribats a Tjørnuvík, és conèixer la seva platja, des de tots els angles, des del petit passeig marítim, fins a les ribes del fiord. El poble resta ben encaixonat en una imatge bucòlica impressionant.

Ens endinsem també, en els seus minúsculs carrers plens de les casetes de fusta típiques dels pobles de les Fèroe.

Pels amants del senderisme, un conegut camí de set kilòmetres puja sobre les muntanyes més elevades on es troba encaixonat el poblet. La ruta, creua a l’altre cantó del turó fins arribar a Saksun. La totalitat de la ruta és gratuïta. Val la pena iniciar el camí i explorar els seus entorns, des d’on es precipiten centenars i centenars de petites i no tant petites cascades. El relaxant so de les cascades el converteix en un fantàstic lloc per a reflexionar. Des del camí a Saksun (que any rere any forma part del catàleg de senders senyalitzats de les Illes Fèroe) tindrem unes grans vistes des de les altures.

2. Fossá waterfall

Quan ens sembli bé, serà l’hora de marxar d’aquest lloc tant idíl·lic. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera 594, vorejant l’estret de Sundini i tenint al costat la illa de Eysturoy. Un cop fets 10 minuts de cotxe i havent passat la població de Haldarsvík, ens trobem amb un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe: la cascada de Fossá.

La cascada de Fossá és un doble salt d’aigua que es troba entre els majors atractius naturals de l’arxipèl·lag. Quan condueixes per les carreteres de les Illes Fèroe hi ha dues constants, dos tipus de companyes que et guien per el camí: les ovelles i les cascades. Surten darrere de cada corba… Si en destaquem una (de cascada), que sigui la més alta, la cascada més alta de les Illes Fèroe, Fossá!

Està encaixonada junt a una corba tancada en la carretera que voreja l’estret de Sundini. A vegades pots estar de sort i veure-la amb un excés de cabal…

Sortejant entre penyals, és possible trepar sobre la torba humida i relliscosa per arribar a la base de la cascada. Possiblement es tracta de la més superba d’entre tantes cascades que trobem a l’arxipèl·lag. El seu doble salt d’aigua és senzillament espectacular.

Visitada la cascada segurament hem acabat xops pel vapor d’aigua que desprèn el seu entorn. Agafem el cotxe i continuem la nostra ruta vorejant l’estret de Sundini i dirigint-nos al poble de Streymnes (al costat de Hvalvík), a uns 10 minuts de Fossá. D’allí continuarem cap a l’interior, per la carretera 53 que en uns 15 minuts (uns 9,80 kilòmetres) ens porta a l’entrada de Saksun.

3. Saksun

Abans mateix d’arribar a Saksun, hem d’anar amb compte amb la carretera, perquè hi ha un trencall abans d’arribar al poble que es dirigeix a l’aparcament de la platja de Saksun. Després de veure el poble ja decidirem si hi anem, en principi contem que sí ja que a més ens hem assessorat amb la taula de marees. Es tracta de l’inici de la caminada que duu a la platja de Saksun, superant la llacuna i el fjord. És una ruta que només es pot fer en marea baixa i dura uns 45 minuts l’anada.

Un kilòmetre abans d’arribar al poble de Saksun ens trobem amb una bifurcació: la carretera de l’esquerra porta a l’aparcament de la caminada a la platja de Saksun, i la carretera de la dreta porta cap al poble de Saksun. Nosaltres primer anirem al poble, o sigui, agafarem la carretera de la dreta.

Un cop aparcats a l’aparcament públic, ens topem amb la imatge de l’Església de Saksun, formant unes vistes de postal amb la muntanya, la cascada i la llacuna.

Si t’agraden els llocs amb aura salvatge aquest lloc t’encantarà. Estem a l’antic poble de Saksun, amb tot just 14 habitants, 5 casetes de sostres de gespa, una església de fusta, muntanyes, un fiord i una llacuna… ah, i una interessant granja i assecador de carn de xai (que es pot visitar i visitarem) entre dos llacs: el Saksunarvatn i el Pollurin. Aquest últim és especial per dues raons; la primera és que serveix de desaigüe a una de les cascades més altes del país (Gellingará) i l’altra és que culmina en una preciosa platja de sorra negra enclaustrada entre muntanyes verdes. És una de les estampes més boniques de tot l’arxipèl·lag.

A Saksun hi ha un museu ubicat en una antiga granja. S’anomena “Dúvugarðar”, i és un museu dedicat a la vida rural des de l’Edat Mitjana fins el segle passat, ubicat en una granja original de 300 anys. El Museu obre de l’1 de Maig al 30 de Setembre. Els horaris d’obertura del museu son de 10:00h a 16:00h tots els dies, i el preu per entrar son 150DKK per persona. Adjunto el seu enllaç.

Dúvugarðar Aquí hi ha una qüestió important a informar. Resulta que la imatge bucòlica i icònica del poble de Saksun amb les seves casetes de coberta de gespa, és en realitat la imatge bucòlica de la granja de Dúvugarðar. Els seus propietaris han creat un recinte de pagament i si vols entrar als seus terrenys has de pagar l’entrada al Museu de Dúvugarðar. Per tant, si vols veure i fotografiar-te amb les casetes de coberta de gespa, hauràs de pagar els 150DKK (un xic més de 20€ per persona, déu n’hi dó). Amb el mateix preu, podràs accedir també a dins de la granja i gaudiràs també amb una petita botiga de souvenirs i un petit bar on podràs prendre algo.

Els elevats turons que flanquegen el llogaret i la boira que amb freqüència cobreix el fiord, emboliquen Saksun en un raig de misteri molt especial. En l’antiguitat, la platja formada en la petita badia servia com a port natural, però després d’una forta tempesta en l’any 1600, la sorra va bloquejar el fiord impedint el pas de les embarcacions. A més de tot això, que resulta no ésser poc, apareixen desenes d’ovelles pastant sobre esmunyedisses vessants aclaparades per centenars de rierols d’aigües cristallines. Per tant pintorescs motius amuntegats en tant diminut espai, considerem que Saksun pot ser un dels poblets més bells en tot el continent i un dels llocs del que millor record podràs guardar. Està clar que nosaltres et recomanem que paguis l’entrada a la granja i contemplis l’emplaçament des d’un dels llocs més bonics de les Illes Fèroe.

Finalment, abans d’anar-nos-en a enfilar la caminada a la Platja de Saksun, vam entrar a la granja de Dúvugarðar, ja que lo què havíem pagat també ho incloïa. Els interiors son força interessants. Està tal i com era quan funcionava, i si t’interessa, pots sol·licitar una visita guiada per coneixer la granja i els seus exteriors. Adjunto l’enllaç.

Visitat el poble des de tots els angles, posicions i alçades, podem anar a fer un petit trekking fins a la platja negra de Saksun. Ens desplacem un xic més d’1 kilòmetre des de la bifurcació de la qual hem parlat, i aparquem el cotxe en un aparcament habilitat, a l’altra banda del riu. Ara, ens acabem d’assegurar que hi ha marea baixa perquè si no no podrem passar.

4. Caminada a Saksun’s Black Sand Beach

Anar des de l’aparcament a la platja son uns 45 minuts i tornar uns altres 45 minuts més. Veuràs que amb un entorn així, el temps passa ràpid.

També hem de comentar que es tracta d’una caminada on fins l’any passat encara s’havia de pagar una taxa per fer-la (s’havia de pagar 75DKK per persona). Això sí, et deixaven pagar-ho amb targeta de crèdit, ubicada a una porta metàl·lica de la vall. Creiem que producte de la creació del recinte de pagament de Dúvugarðar a Saksun, han tret el fet de pagar també la caminada. Actualment la caminada és gratuïta.

A mesura que avança la caminada, anem deixant enrere per una banda el petit corriol que ens feia de camí, ja que amb l’aparició del llac Pollurin el camí és la seva riba (recordeu lo de la marea baixa…).

Un dels moments que vam gaudir més de la caminada és quan ja deixes enrere la llacuna Pollurin i t’endinses en un petit congost que es forma entre la Platja Negra i la llacuna esmentada. Aquest petit congost està quasi sec quan hi ha la marea baixa.

Finalment arribes a la Platja Negra de Saksun. És un moment molt espectacular, perquè al sortir del congost tens la sensació que el paisatge és immens i la platja negra és una meravella.

Ens hi quedem una bona estona. El lloc és fantàstic per a fer fotos i agafar-te les coses d’una altra manera, tot molt més relaxadament. Lo millor que podeu fer quan arribeu aquí és parar-vos i contemplar-ho tot.

I no sabiem l’hora que era quan vam decidir tornar. Vam desfer el camí realitzat i també vam veure que els núvols i la boira estaven mica en mica deixant lloc a unes vistes encara més espectaculars de les muntanyes.

La caminada a la Platja Negra de Saksun s’havia acabat. En total heu de contar una hora i mitja caminant (45 minuts per sentit) i una mitja hora més com a mínim, per aturar-vos i tirar fotos. És el què vam tardar nosaltres. Encara no era prou tard perquè el sol marxés, però una bona idea és que la visita a la Platja Negra de Saksun coincideixi amb el capvespre, i així poder contemplar una posta de sol des de la mateixa platja. Ha de ser molt espectacular…

5. Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)

Però el dia encara no havia acabat, ens quedava el camí de tornada amb cotxe des de Saksun. Havíem de desfer el camí de la vall de Saksun (per una minúscula carretera nº53) que ens duria al poble de Hvalvík i allà ja agafaríem una carretera una mica més ample de dos sentits marcats de circulació. D’aquí i vorejant Streymoy agafaríem la carretera nº10 que en principi porta a Tórshavn, però la nostra intenció era fer l’antiga carretera nº50 per arribar a Tórshavn, la “Oyggjarvegur“, que ja l’havíem fet dos cops, un el dia anterior, en la nostra arribada, i l’altre cop d’anada el mateix matí.

La carretera té en total uns 20km de longitud (també compta que la pots fer en 20 minuts) i passa per sobre de les muntanyes de Tórshavn. El seu inici està a una gasolinera a 4,4km de Leynar (gasolinera Effo Gas Station), on hi ha el trencall on s’inicia la Oyggjarvegur.

Ja als inicis de la carretera, quan portem 5km de la mateixa, ens aturarem a un dels seus millors miradors, el mirador del fiord Kollafjørður. Les vistes son meravelloses.

Continuarem la nostra ruta i seguidament, a 1,1km de l’anterior mirador, a mà dreta, hi ha un trencall on s’inicia un nou tram panoràmic cap a la vall de Mjørkadalur. Es tracta d’una carretera panoràmica de 3,7km de longitud, amb grans vistes sobre la vall, la qual està ubicada a la carena est de la muntanya Sornfelli (749m), i també es poden fer grans caminades i excursions. Avui no serà el cas. La carretera és súper estreta pels 2 sentits que té, i amb prou feines hi passa un cotxe. Heu d’anar molt en compte perquè hi ha trams força perillosos perquè hi passin dos cotxes. Però, creieu-me, que val la pena arribar fins al final.

La carretera, en tot moment, però, disposa dels seus pals els quals indiquen el seu camí.

Després dels 3,70km arribem a Sornfelli. Des de l’última pujada que hi ha apareix un trencall a la dreta que ens portarà a un espai pensat per aparcar-hi els cotxes i gaudir de les vistes panoràmiques que se’ns obren a davant nostre.

Aquest lloc ens va deixar bocabadats. No ens esperàvem, en un dia clar com el que teníem, que poguéssim gaudir d’unes vistes com aquestes. Des d’aquest lloc es veu tota l’illa de Vágar, on es pot veure a la seva esquerra el “Trollkonufingur” que ja veurem més de prop en dies posteriors.

S’observa l’entrada de tot el Vágafjørður, el fjord que separa l’illa de Vágar amb la de Streymoy. Ja a Streymoy apareix una muntanya (sencera!) davant de la nostra panoràmica, referenciant aquestes altes cotes amb les del nivell de l’aigua i les illes. Creiem realment que el mirador de Sornfelli pot ésser un “highlight” de les vacances. Totalment imprescindible no perdre-se’l.

Tornem cap al trencall de la carretera 50 Oyggjarvegur, i ens aturarem de seguida perquè en uns 2 kilòmetres (un xic menys de 3 minuts) ens apareix el proper mirador que forma part de la nostra ruta. Es tracta del Mirador del fiord de Kalbarsfjørður. És un lloc singular ja que ens trobem al costat de la famosa i única presó que hi ha a les Illes Fèroe.

El mirador es troba sobre el punt kilomètric 6,8km de la Oyggjarvegur. Aquest potser és el mirador que té les millors vistes (si exceptuem el de Sornfelli que hem vist en el punt anterior).

La carretera és preciosa, enllaça miradors amb miradors, i la recorrerem tranquil·lament, sabent-la gaudir com es mereix. Per finalitzar amb les atraccions panoràmiques més importants, arribarem a un altre trencall a mà dreta en el punt kilomètric (mesurat des del nord, com tots els altres) 10,2km. Es tracta d’una nova carretera molt singular, de 3,5km de longitud, amb grans vistes sobre la vall de Norðradalur amb la illa Koltur de fons. La seguirem fins a trobar el petit poble disseminat de Nordradalur. Us aconsellem que pareu quan vulgueu, però nosaltres vam parar ràpid, a 750 metres del trencall amb la Oyggjarvegur. Aquí vam deixar el cotxe i vam caminar una mica en direcció a les corbes de la carretera. La vista des d’aquí és molt impactant.

Les vistes de la carretera de Norðradalur i de la illa Koltur al fons és com si estiguéssis en un quadre. També creiem que és una de les vistes imprescindibles de trobar-nos a les Illes Fèroe, i un dels punts d’interès a la illa de Streymoy.

Les corbes de la carretera s’adapten al seu subsòl. És un dels exemples de bellesa més impactants.

Finalment, arribarem al poblet de Nordradalur i girarem cua un altre cop fins a la carretera Oyggjarvegur, la qual ens durà definitivament fins a les rondes de circumval·lació de Tórshavn. D’aquí, anirem a buscar la carretera de Kirkjubøur que ens durà al nostre allotjament. Del trencall de Norðradalur fins al nostre allotjament hi ha 11,30km (que es fan en poc més de 10 minuts).

Realment ens vam convèncer de prioritzar l’antiga carretera d’accés a Tórshavn en comptes del normal accés des de la carretera nº10, per baix els fiords. Amb aquestes vistes donem la jornada per finalitzada.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (148km i 2h 58min):

Com hem dit anteriorment, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a l’octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canària son solament a l’hivern, de desembre a març). Nosaltres vam contractar els vols directes amb Atlantic Airways, i durant el més d’Agost opera des de Barcelona amb dimecres. Per tant, vam marxar un dimecres cap a les Illes Fèroe i vam tornar en dimecres cap a Catalunya. El vol d’anada és a les 17:15h a l’Aeroport del Prat (BCN) i arribada a les 19:55h (hora de les Illes) a l’Aeroport de Vágar (FAE). Com veieu, la durada del vol és un xic menys de 4 hores.

Un cop arribem a l’Aeroport Internacional de Vágar (ubicat al centre de la illa del mateix nom), anem a buscar les maletes i el cotxe de lloguer, el qual ja hem reservat prèviament. En l’Aeroport de Vágar hi ha vàries empreses de lloguer de cotxes presents. La central de lloguer de cotxes es troba en un edifici annex a l’aeroport, aproximadament a 100m a l’esquerra de l’edifici principal, al sortir de l’edifici de la terminal. Tal com hem dit anteriorment en l’article corresponent, lloguem el cotxe a través del link “Rentalcars” a la companyia “Budget-Avis” que disposa d’un mostrador a l’edifici de la Central del lloguer de cotxes. Hem de dir que els cotxes que hem llogat a través de “Rentalcars” ens han funcionat sempre de meravella, i aquest de les Illes Fèroe no en va ser l’excepció.

Hem llogat un cotxe “SUV” per a 4 persones, de la casa “Kia” model “Sportage”, de benzina E10. A les Illes Fèroe hi ha 2 tipus de benzina, per una part la benzina Super 95 (com la que tenim aquí al país), i per altra part la benzina E10 (major contingut de biocarburants que la benzina anterior). També hi ha dos tipus de gasolineres, per una banda, les Magn (on trobaràs benzina E10 i dièsel) i per l’altra banda les Effo Gas Station (on trobes la Super 95 i també dièsel). El lloguer del cotxe per 1 setmana ens ha costat 745€ (de dimecres a dimecres). El preu inclou kilometratge gratis, exenció de danys per col·lisió, protecció contra robatoris, el 25% de l’IVA i la tarifa d’aeroport.

Doncs ha arribat l’hora de pujar al vehicle i fer la corresponent ruta fins al nostre allotjament de la capital Tórshavn. Abans, però, no està de més que passem per l’oficina d’informació i turisme de l’aeroport, per tal d’informar-nos de la viabilitat del nostre viatge i de si hi ha alguna qüestió que ens pugui afectar, com talls en les carreteres, previsió del temps, disponibilitat d’un bon mapa de carreteres, etc…

La ruta que farem per arribar a l’allotjament de Tórshavn és força espectacular, éssent un total de 47,20km (estem uns 45 minuts a arribar-hi). Passem per el llac més gran de les illes, creuem un túnel submergit a l’oceà (el Vágartunnilin), i creuem la illa de Vágar per entrar a la de Streymoy que és on hi ha també la capital. El primer que fem quan arribem a Tórshavn és anar a buscar el nostre allotjament, ubicat a la direcció del nº100 de la via “Kirkjubøarvegur” (la carretera que uneix Tórshavn amb el poble de “Kirkjubøur”). Entre haver recollit les maletes, visitat l’oficina de turisme de l’aeroport i recollit el cotxe de lloguer, marxem de l’Aeroport de Vágar sobre les 8:30 o 8:45h. Arribem a Tórshavn 45 minuts després, i com podeu suposar, ja tot pràcticament està tancat i tampoc volem arribar més tard per no provocar maldecaps perquè ens puguin donar les claus de l’allotjament en condicions horàries. Demà al matí quan ens llevem, ja anirem a comprar menjar en un supermercat “Bonus” proper, el qual disposa d’horaris d’obertura de 9:00h a les 22:00h (vam pensar no anar-hi el dia d’arribada per poder disposar de les claus el màxim de d’hora per tenir l’allotjament).

La jornada d’avui consistirà en assentar-nos al nostre allotjament i preparar-ho tot per començar amb ganes el nostre viatge d’1 setmana el dia de demà. Adjuntem la ruta amb cotxe realitzada avui, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix, en un plànol de “Google Maps” (47,20km i 46 minuts):

Les Illes Fèroe son un lloc fascinant. L’arxipèl·lag està format per divuit illes volcàniques muntanyoses separades per estrets i fiords. Escarpats penya-segats que cauen al mar i on es refugien milers d’aus, praderies d’una verdor intensíssima i torberes riques en molsa on pasten les ovelles, amb cascades que et sorprenen a cada cantonada.

És un paisatge que condiciona de manera brutal la cultura del lloc i en el que hi regnen les ovelles com a element omnipresent i els éssers fantàstics de la mitologia vikinga. Està clar que la naturalesa és la reina aquí, així que admirar-la és la raó principal per la que viatjar a les Illes Fèroe.

Poden semblar les Illes Fèroe un país o un territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de les Illes Fèroe i veure-les a fons. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per les Illes Fèroe de 8 dies de durada, visitant o intentant visitar la pràctica totalitat de les illes habitades. Una ruta en cotxe de lloguer i per lliure, durant els mesos estivals. A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

Dia 1: Viatge: Vol Barcelona – Illes Fèroe

Dia 2: Streymoy: Tjørnuvík + Fossá + Saksun + Caminada a Saksun’s Black Sand Beach + Oyggjarvegur (Kollafjørdur + Sornfelli + Kalbarsfjørdur + Norðradalsvegur)

Dia 3: Mykines i Vagar: Helicòpter a Mykines + Ruta a peu per Mykines + Ferry Mykines a Sørvágur + Carretera de Bøur a Gásadalur + Cascada Múlafossur

Dia 4: Vagar: Caminada del Llac Sørvagsvátn a Trælanipa + Església de Sandavágur + Caminada a mirador del Trøllkonufingur + Kirkjubøur

Dia 5: Eysturoy: Carretera de Eiði a Gjógv + Caminada Hvíthamar + Gjógv + Caminada penya-segats de Gjógv + Funningur + Funningsfjørdur + Elduvik + Oyndarsfjorður

Dia 6: Illes del Nord: Ferry a Kalsoy + Caminada a Kallur Lighthouse + Mikladalur + Mirador de Klaksvik + Carretera fins a Viðareiði

Dia 7: Streymoy: Penya-segats de Vestmanna + Tórshavn (Del Museu Nacional Tjóðsavnið al Centre Comercial SMS + De Vesteravág a la Península de Reyni + De Skansin a Kongaminnið + De Niels Finsens Gøta a la Vesturkirkjan)

Dia 8: Viatge: Vol Illes Fèroe – Barcelona

Es tracta d’una ruta amb cotxe de lloguer durant 8 dies (bé realment son 6 dies perquè el primer i l’últim els destinem únicament pel viatge), on mantenim el mateix allotjament cada dia, als afores de la capital Tórshavn. Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en el conjunt del Viatge a les Illes Fèroe en 8 dies:

Una setmana per les Illes Fèroe és el temps ideal per conèixer la regió sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps. Et proposem de fer un viatge per les Illes Fèroe, on en aquest article et vull ajudar a organitzar-lo. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduïr cada dia, els trekkings que et proposem fer, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius. A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per les Illes Fèroe. Corresponen a 4 grans grups:

1. Vols econòmics
2. Moure’s per les illes amb cotxe de lloguer
3. Allotjament
4. Altra informació pràctica

1. Vols econòmics

La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per als mesos estivals (juliol i/o agost), per tant temporada alta, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant els mesos centrals de l’estiu:

Skyscanner

Malgrat dependre de Dinamarca, l’arxipèl·lag de les Illes Fèroe no és membre de la Unió Europea i no es troba a l’espai Schengen. Els ciutadans de la Unió Europea (inclosos els espanyols) i altres països que formen part de l’espai Schengen, necessiten passaport per visitar les illes (no n’hi ha prou amb el DNI), amb la condició que siguin ciutadans d’aquests països (no solament residents). La millor manera d’arribar a les Illes Fèroe és amb avió. L’Aeroport Internacional de les Illes Fèroe és l’Aeroport de Vágar (codi IATA: FAE), i en feroès, Vága Floghavn.

L’aerolínia Atlantic Airways uneix l’arxipèl·lag amb Reikiavik; Bergen; Edinburgh i Londres; Aalborg, Billund i Copenhague; París; Barcelona, Palma de Mallorca i Gran Canària. Des d’aquí surten, també, helicòpters que connecten l’interior del país (Atlantic Helicòpters ofereix connexions entre les seves illes). Per tant, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canària son solament a l’hivern, de desembre a març).

Els vols directes amb la companyia Atlantic Airways son en dimecres. Nosaltres vam volar l’anada i la tornada una setmana després amb la companyia de les Illes Fèroe (és l’única companyia que disposa de vols directes). El vol d’anada surt de tarda des de Barcelona, a les 17:15h, i el de tornada surt al migdia, de a les 12:00h des de Vagar. El vol té una durada d’unes 3h i mitja aproximadament. El preu del bitllet (d’anada i tornada) per persona en els mesos estivals, en plena temporada alta, és aproximadament de 650€.

L’altra manera d’arribar a les Illes des del continent, és amb vaixell. La naviera Smyril Lines connecta el port de Tórshavn i el de Hrthals (nord de Dinamarca). La travessa dura unes 30 hores i et permet viatjar amb el teu cotxe (al voltant dels 350€ per trajecte dos persones i un vehicle).

2. Moure’s per les illes amb cotxe de lloguer

L’arxipèl·lag de les Illes Fèroe inclou unes 18 illes, uns 1.400km² de superfície i 1.110km de línia costanera. No hi ha cap punt en les illes Fèroe que estigui a més de 5km del mar. Les illes estan connectades a través d’una infraestructura excel·lent per una xarxa de carreteres, ponts, Ferrys i helicòpters. Actualment, la xarxa pública de carreteres ja conta amb uns quants túnels submergits per sota de l’oceà, i hi ha una planificació per anar-ne construïnt més.

Hi ha tres grups d’illes. Les illes majors i les més centrals, on probablement passis la major part del temps:

• Vágar: On hi ha l’Aeroport i on també s’inclou l’illa de Mykines.
• Streymoy: On es troba la capital, Tórshavn, i que està envoltada per altres tres illes menors.
• Eysturoy: Unida per carretera a Streymoy per un nou túnel submergit.

Les sis illes del nord (la regió es diu Norðoyar), entre elles Borðoy, on es troba Klaksvik. I les illes del sud: Sandoy, Suðuroy i altres tres menors.

A les illes del sud (excepte Sandoy que el passat 2023 es va inaugurar el corresponent túnel subaqüàtic) s’hi ha d’anar amb ferry. Però a les tres illes majors i a les principals illes del nord estan connectades per ponts i túnels. Tingues en compte que les distàncies son petites: de l’aeroport de Vágar al punt més septentrional de Viðoy (la illa de més al nord) son uns 100km i una hora i mitja en cotxe aproximadament. Viatjar en cotxe per les illes, doncs, és la millor manera de viatjar i de treure-li el màxim rendiment al temps. Així ho tenim previst en la planificació del viatge. La majoria de carreteres estan asfaltades i en bones condicions. Tot i així, hem de tenir en compte una sèrie de requisits si volem moure’ns amb cotxe per les illes:

• En l’oficina de turisme de l’Aeroport de Vágar tenen un mapa de carreteres gratuït molt bo, on també s’indiquen les carreteres panoràmiques. No cal dir que es condueix per la dreta.
• Límits de velocitat: 80km/h fora de les zones urbanes i 50km/h en els pobles i ciutats.
• Túnels de pagament: Els 4 túnels submarins que funcionen a dia d’avui (Agost del 2025) son precisament les úniques carreteres de peatge de les Illes Fèroe. El cobrament és automàtic i es fa per la lectura de la matrícula a través de càmares. Algunes empreses de lloguer de cotxe t’inclouen el cost d’aquests peatges en el preu i altres te’l cobren al final (que és el nostre cas), així que ull amb això i informa’t bé de tot plegat. La veritat és que son obres faraòniques que impressionen molt i han facilitat la vida dels feroesos d’una manera impressionant. Estan excavats sota la llera marina i arriben a tenir una profunditat de 187m sota del nivell del mar. Inclús n’hi ha un que té una rotonda en el seu interior.

Túnels	Preu	Observacions
Vágatunnilin	100 corones anada i tornada	Entre les illes de Vágar i Streymoy. És la única manera de creuar entre ambdues illes
Norðoyartunnilin	100 corones anada i tornada	Entre Eysturoy i Borðoy. Tampoc es pot evitar
Eysturoyartunnilin	275 corones per cada sentit	Entre Streymoy i Eysturoy. És el més car, te’l cobren cada vegada que el creuïs i el pots evitar gràcies a un petit pont gratuït que uneix ambdues illes en el nord
Sandoyartunnilin	350 corones anada i tornada	Entre Streymoy i Sandoy. És el més recent de tots. Inaugurat en el desembre de 2.023, conta amb 10 kilòmetres d’extensió. És un xic car però la comoditat d’arribar en cotxe a una illa que des de fa pocs mesos semblava un somni llunyà, és una passada.
Això canvia per moments. Actualment hi ha uns quants túnels submarins en construcció i tants d’altres projectats. És indubtable que les infraestructures feroeses milloren cada any i permeten una major mobilitat entre illes sense necessitat de dependre dels vaixells i, en conseqüència, de l’estat de la mar. Adjunto la Pàgina web de la nostra companyia (Avis-Budget) on s’observen les tarifes que apliquen les companyies de lloguer de cotxes.

• Llums de posició: S’han de tenir sempre enceses
• Carreteres estretes: moltes carreteres i inclús alguns túnels son de dos sentits però solament tenen espai per a un vehicle. Tenen escapatòries als costats: si tens l’escapatòria a la dreta, ets tú qui té de parar.
• S’ha d’anar amb compte amb les ovelles. N’hi ha moltíssimes i estan lliures, així que poden creuar la carretera.
• Pujar als Ferrys amb cotxe: algun, per exemple el de Kalsoy, és molt petit, així que s’ha d’anar amb compte a l’aparcar, els cotxes queden a centímetres de distància (hi ha una persona que s’encarrega de guiar als conductors).
• Carnet Internacional: no és necessari per a residents de països de la UE (inclosa Espanya) o de països nòrdics. Per la resta de turistes, sí.

• Lloguer de cotxe: No existeixen els lloguers amb assegurança a tot risc en les illes, probablement per el perill de les ovelles, així que s’ha d’anar molt en compte. S’ha de tenir 23 anys per llogar un cotxe. A l’estiu és recomanable reservar-los abans d’anar-hi.
• Aparcaments: A les ciutats i els pobles grans (Klaksvik, Tórshavn, Runavík i l’Aeroport de Vagar) hi ha restriccions horàries per l’aparcament. Els cotxes tenen una espècie de rellotge en el parabrises en el que s’ha d’indicar l’hora en la qual aparques.

Per contractar i veure els preus dels cotxes de lloguer, ho pots fer a través de la plataforma Rentalcars.

Nosaltres vam contractar per aquesta plataforma un cotxe per a 4 persones amb espai per a les maletes. Vam contractar un Kia Sportage. Nosaltres ens vam moure amb cotxe prioritàriament. Sempre hi hauran excepcions, com anar a l’illa de Mykines, en la qual tenim previst d’anar-hi amb helicòpter i tornar amb ferry, o com la visita a l’illa de Kalsoy, la qual ens portarà a transportar el cotxe en el ferry.

També cal dir, que el transport públic de les illes és molt eficient. Alguns Ferrys son molt econòmics perquè tenen subvencions de l’estat. I també hi ha una Travel Card que inclou tots els transports en autobús i vaixell (menys el de Mykines). La de 4 dies, per exemple, costa 500DKK (uns 70€). També pots comprar el ticket per 1 dia de l’autobús públic per les illes. Nosaltres el vam tenir que comprar el dia que vam visitar Kalsoy, perquè encara que teníem previst anar-hi en cotxe, unes obres al moll de Syðradalur no ens ho varen permetre, i un cop a Kalsoy vam comprar aquest ticket que ens va permetre agafar l’autobús fins a 3 cops al mateix dia. El seu preu era de 100DKK per persona (13,40€).

Et deixo la informació i horaris de la pàgina web de “Stranfaraskip”, l’empresa de transport públic de les illes Fèroe.

L’helicòpter és una possibilitat que fa uns pocs anys era força econòmic (per exemple, per anar a Mykines des de Vágar costava uns 145DKK, uns 20€ per persona). Actualment, a partir de l’1 de Setembre de 2.022, els preus dels vols regulars amb helicòpter han canviat. El preu ara es diferencia segons on tinguis registrada la teva residència. El govern de les Illes Fèroe subvenciona els vols regulars amb helicòpters d’Atlantic Airways. L’objectiu és oferir als residents de les illes més petites una connexió regular amb el continent. Per tant, els preus subvencionats i més econòmics depenen de si tens residència registrada en les Illes Fèroe o no. A nosaltres (no residents), per anar de l’Aeroport de Vágar a Mykines el vol ens va costar 435DKK (uns 60 euros) per persona. Ja no és econòmic com abans. Aquí et deixem les tarifes de la Companyia Atlantic Airways.

Dins de la capital Tórshavn, i fins a Kirjubøur, els autobusos son gratuïts. Una altra opció és moure’s en bicicleta: si no portes la teva en pots llogar una a Tórshavn. Si viatges amb bicicleta, en la web de “Visit Faroe Islands” hi ha unes quantes suggerències. Les trobaràs aquí: Bicycling in the Faroe Islands – Visit Faroe Islands.

3. Allotjament

Malgrat ésser un país petit, hi ha allotjament de tot tipus a les Illes Fèroe. Hotels de fins a quatre estrelles, “hostels” (albergs), 21 càmpings i moltes cases i habitacions en lloguer de vacances. Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:

• Booking: Allotjament amb cancel·lació gratuïta
• AirBnb: Allotjaments especialistes en apartaments, també amb l’opció de cancel·lació gratuïta

Nosaltres vam trobar amb molta antelació una bona oferta d’allotjament a la ciutat de Tórshavn. Una caseta de fusta per a 4 persones als afores de la capital. Ho vam contractar amb la plataforma “AirBnb”. Serviria com a allotjament base per a fer les visites en 1 setmana. En el cas que la teva escapada o viatge sigui d’almenys 1 setmana, no cal que consideris desplaçar l’allotjament, ja que des de Tórshavn en 1 setmana ho tindràs tot a tocar. En el cas que vulguis viatjar més d’1 setmana, podem parlar si és necessari contractar 2 allotjaments. En el nostre cas, que hem previst un VIATGE PLANIFICAT a les Illes Fèroe de 15 dies, fem aquesta proposta de passar 1 setmana a un allotjament a Klaksvík i l’altra setmana a l’allotjament de Tórshavn. La idea seria tenir les zones més acotades i perquè des de qualsevol punt fins al nostre allotjament no hi hagi més de 1 hora en transport.

Vam contractar una caseta amb tot inclòs (aparcament, cuina, bany, rentadora i sobretot, condicions de cancel·lació gratuïtes). El cost total per les 7 nits va ser de 1.040€ (uns 150€ per nit). Aquest podria ser un llindar de lo més econòmic que us podeu trobar a les Illes Fèroe per a una familia de 4 persones.

Per altra banda, acampar està permès únicament a les zones reservades per fer-ho. No hi ha acampada lliure.

4. Altra informació pràctica

En aquest apartat anuncio alguna informació pràctica de més a tenir en compte per planificar un viatge a les Illes Fèroe:

• El Clima a les Illes: Clima marítim subàrtic. Si véns en busca de calor, està clar que les Illes Fèroe no estan fetes per a tu. Tenen una mitjana de 13ºC a l’estiu. Els hiverns son més suaus de lo què caldria esperar: la temperatura mitja a l’hivern és d’uns 3ºC, una de les més altes dels països nòrdics, gràcies a la corrent de l’Atlàntic Nord. I el més fotut és que pot ploure en qualsevol moment, ja que hi ha una previsió anual de 210 dies de pluja. Porta impermeable i calçat impermeable també. Nosaltres preferim viatjar a l’estiu a les Illes Fèroe (sobretot en els mesos de Juny, Juliol i Agost), pel tema de les hores de llum (els dies son molt més llargs). També s’ha de tenir en compte que encara que viatgis en temporada alta, no et trobaràs amb aglomeracions, ja que és un país que no està massificat turísticament, encara. Hi ha una pàgina web del temps en les Illes Fèroe en la que també es pot veure les webcams de diferents punts de l’illa i la condició de les carreteres, i fins i tot baixar-te una app, aquí t’adjunto el seu link: Landsverk. D’aquesta forma pots decidir també on aniràs cada dia. Altres bones raons per a viatjar a les Illes Fèroe a l’estiu son la presència d’aus (inclosos els “puffins” o “frarets”), i els esdeveniments i festivitats de les illes que hi ha en aquesta temporada. Si viatges a l’hivern els preus son molt més baixos i pots trobar-te amb l’aurora boreal o amb paisatges de somni com la cascada de Gásadalur envoltada de neu (encara que és algo una mica estrany perquè no sol nevar a les illes), o el mar en tempesta, per exemple al voltant de l’estàtua de la “selkie” de l’illa de Kalsoy, o en la cascada de Bøsdalafossur.
• Menjar a les Illes: La nostra intenció és fer-nos els àpats en la cuina del nostre allotjament, ja que menjar a fora és difícil, per una banda hi ha molt pocs llocs i per l’altra son bastant cars. Veureu que els preus a les Illes Fèroe son una mica desorbitats en relació al nostre país. Realitzant una previsió, compta que un àpat en un restaurant normal de gamma mitja per a dues persones i tres plats, s’enfili per sobre dels 100€. L’aigua de l’aixeta és una de les millors del món. En els restaurants te la serviran i en l’hotel i en qualsevol bany pots beure-la sense problemes. L’alcohol és molt car i tot és importat. Això sí, tenen també la seva cervesa, la Føroya Bjór. La nostra intenció, tal com dèiem, és anar de supermercats. Per nosaltres el millor supermercat de les Illes Fèroe és la cadena “Bonus”. Considerem que és molt bona opció per comprar menjar a un preu relativament assequible i amb una qualitat mínima. A més, disposa d’una bona estructura disposada per a totes les illes més importants. Una altra cadena de supermercats, aquesta bastant menor en nombre son els supermercats “FK”. En la capital Tórshavn i concretament en el seu únic Centre Comercial (SMS, ubicat a 10 minuts a peu del centre), s’hi troba un altre dels supermercats que us podríem recomanar. Es tracta del “Miklagarður”, ubicat al soterrani de l’edifici del Centre Comercial SMS de Tórshavn. És un altre supermercat que també hi trobareu una mica de tot. Vigileu, però amb els horaris del Centre Comercial, ja que a l’estiu tanca a les 18h (no així els Bonus que tanquen a les 22h).

• Moneda i canvi: La moneda oficial és la corona feroesa, encara que no és una moneda independent. És una versió local, amb el mateix valor de la corona danesa, també acceptada. Encara que els bitllets son diferents, les monedes son les mateixes que a Dinamarca. En un país en el que pots pagar pràcticament tot en targeta, lo ideal és que portis amb tu almenys dues que et permetin pagar en divisa estrangera sense comissions i amb el millor canvi possible. En aquest sentit, t’aconsello utilitzar la targeta N26 i/o la targeta Revolut, perquè son les que millor funcionen. També t’aconsello canviar o treure algo de diners en metàl·lic per cobrir petits pagaments que no podràs fer de manera electrònica. Son pocs, però per exemple hi ha algunes rutes de senderisme que has d’abonar en metàl·lic a través d’una bústia (com la ruta dels penyasegats de Gjógv, que costa 50DKK per persona).
• Internet: Les Illes Fèroe queden fora dels països europeus inclosos en la itinerància de dades de les companyies espanyoles i, per aquest viatge, lo millor és comprar una targeta SIM en la destinació. Solen tenir un cost menor que si la compres amb antelació a Espanya, i a vegades, t’inclou un paquet de dades major. El millor seria comprar-la en el propi aeroport. En realitat, nosaltres vam estar buscant una botiga a l’aeroport i inclús a informació, i va ser impossible. Ens van comentar que podríem trobar aquesta targeta a la botiga que l’empresa principal de telecomunicacions té a la ciutat de Tórshavn, concretament al Centre Comercial SMS (l’empresa és “Føroya Telecom”). Ara, també hi ha la solució de comprar la targeta des d’Espanya. O millor dit, comprar una targeta eSIM. Adjunto la de l’empresa “Holafly” que presenta més garanties. Una altra possibilitat és comprar un “Pocket Wifi” amb la companyia de lloguer de cotxes, si és que t’ofereixen la possibilitat de contractar-ho com un extra tant en la modalitat de poder tenir dades il·limitades com per a disposar d’internet per el navegador. El nostre cas, però, no va passar tot aixó: per començar no disposem de mòbils compatibles amb la targeta “eSIM d’Holafly” i per altra banda la companyia de lloguer ens va dir que no disposava de més cotxes amb navegador GPS, o sigui que ho vam tenir que fer a la nostra manera: cada vespre, ens descarregàvem el mapa amb la ruta de l’endemà des de Google Maps per utilitzar sense cobertura durant tot el dia. No ens va fallar mai aquesta opció i ens va anar molt bé per passar aquesta setmana de viatge.
• Horaris: Els bancs obren de dilluns a divendres de 9:30 a 16:00h; les botigues normalment de 10h a 17:30h de dilluns a divendres i de 10h a 16h el dissabte; els grans supermercats poden obrir de 7:15h a 22h de dilluns a dissabte. Tot queda tancat el diumenge. Per altra banda, l’horari de les Fèroe és el mateix que a Londres, o sigui GMT a l’hivern i GMT+1 a l’estiu (una hora menys que a Espanya).
• Electricitat i endolls: L’estàndard feroès és de 220-230 volts AC (50 Hz). Els endolls son els de Dinamarca (tipus K), amb tres forats. Però els endolls de dues clavilles espanyols hi caben, així que no fa falta adaptador.