Categoria: GALÍCIA

Estem al vuitè dia i encara no hem anat a treure el cap a la ria d’Arousa. Això és imperdonable! Per tant, avui toca visitar-la i ho farem des d’una península on es diu que hi ha el millor marisc de Galícia: O Grove.

No sortirem d’O Grove, perquè la intenció és passar-nos-hi el dia, ja que d’O Grove se’n parla molt. Diuen que té un microclima propi, unes platges de sorra fina i aigües cristal.lines, un destí termal i una gastronomia de luxe.

Tot això va fer que reservéssim via internet un creuer per les muscleres de la ria (“Crucero de los Mejillones”), i avui és el dia que ho farem. L’empresa és Cruceros Pelegrín, i també opera des de Combarro. Vam pensar fer-lo des d’O Grove, per conèixer millor a la tercera ria que vèiem, la ría d’Arousa.

Tant bon punt vam sortir de l’apartament, ens en vàrem anar cap a O Grove, i ens vam aturar en el seu istme, en el qual hi ha ubicada una platja de renom, la Praia da Lanzada. És una platja llarguíssima, d’uns 3km, és una de les més conegudes de Galícia, i nosaltres vam decidir anar-hi a treure el cap, només el cap, ja que teníem el creuer allà mateix. Vàrem visitar la platja i també l’Ermita de Nuestra Señora da Lanzada, la qual està en una petita península des d’on es tenen grans vistes de la platja i de tot l’entorn.

Seguidament vam anar al port d’O Grove per anar a buscar el nostre vaixell. Vam tenir molta sort per trobar aparcament, ja que no vàrem veure cap superfície habilitada, com en altres llocs, i sí que vam veure molt volum de cotxes i el port col·lapsat pel trànsit.

Arribats al port, vam veure l’empresa i el vaixell, i el creuer ja estava a punt. Lo més interessant del creuer és que et dóna la possibilitat d’acostar-te i que t’expliquin què son les muscleres que hi ha per totes les ries, què emmagatzemen, com ho guarden, etc… També és que després pots fer un tast de musclos, però això ens pensàvem que era secundari, fins que va arribar l’hora. Les muscleres, son estructures per el cultiu de musclos, vieires i ostres (que això no ho sabíem, sabíem que era pels musclos però no per lo altre). Galícia és líder europeu en la producció de les muscleres.

Després de les explicacions varen anar portant les plates de musclos en cada taula del vaixell, i vam dir, ostres que bé! Va ésser espectacular menjar-nos aquells musclos, però el que no sabíem era que després en vindria una altra de plata, i després de la segona, la tercera, o sigui que vam haver de dir prou, o quasi rebentem de musclos, i pensar que jo havia proposat pel mateix dia anar a fer una mariscada. Sort que ens vam tirar enrere…Per cert, el vaixell tenia una cambra de visió submarina, perquè poguéssim admirar tot el què hi ha a sota de les muscleres. Va ésser una visita molt interessant, i per l’hora que era, sobre les 12h del migdia, va ésser molt idònia, vam sortir quasi sense gens de gana per dinar.

Baixant del vaixell anàrem a buscar el cotxe, ja que a O Grove hi ha poc per veure, tot son restaurants de marisc, i ens en vam anar a la Illa de la Toja (Isla da Toxa), on vam fer un curt passeig fins arribar a l’ermita revestida de petxines, que es diu Ermita de San Caralampio y San Sebastián. Es tracta d’una ermita completament revestida de petxines de vieira. És espectacular. No us ho perdeu.

Vista la Toja, la nostra intenció era menjar de pícnic, o sigui que ens en vàrem anar a veure dos miradors del centre de la península, a veure si trobàvem algun lloc per fer el pícnic. El primer mirador es diu Miradoiro da Siradella, el qual té unes grans vistes de la península i de la platja da Lanzada. Aquí vam trobar una petita àrea de pícnic (merendeiro) on hi vam dinar. Acabats de dinar vam anar a l’altre mirador, que es diu, Miradoiro Con Da Hedra. En aquest no hi havia tant bones vistes com l’altre, tot i que es veia més o menys el mateix, amb la platja da Lanzada també.

Seguidament ens en vam anar a San Vicente do Grove, a buscar una passarel·la de fusta amb vistes panoràmiques del mar i de les roques la qual és una de les passarel·les més boniques de Galicia: la pasarela da Pedras Negras. La ruta comença just en el port esportiu de San Vicente i s’allarga uns 2,5 kilòmetres. És una ruta molt popular i turística, però no ens la vam trobar gaire massificada, es podia caminar bé i fer les fotos sense haver d’apartar a ningú. Al llarg del trajecte es veuen varies escultures de pedra, on en una d’elles és en honor als voluntaris que varen col·laborar en la neteja de la costa en el naufragi del Prestige.

El passeig no es va fer gens feixuc, al contrari, és molt agradable, perquè una de les coses que més impressiona son les formacions rocoses esculpides per l’erosió de l’aigua i del vent. Ens va recordar a la Costa del granit Rosa de Bretanya, salvant les diferències. A part de les roques, també vas passant per varies cales amb aigües cristal·lines de color turquesa, sens dubte un paisatge paradisíac, que si no fos per la temperatura de l’aigua, recordaria al Carib. Quan va finalitzar la passarel·la, el camí continua per un petit corriol de terra fins arribar a una bateria militar abandonada. De seguida vàrem girar cua i vam tornar a San Vicente do Mar. En definitiva, es tracta d’una ruta agradable i molt ben cuidada, d’on es pot gaudir d’unes estupendes vistes de les Rías Baixas, es pot realitzar perfectament amb nens petits i inclús amb persones de mobilitat reduïda.

Era el moment de fer el canvi. Era el moment d’agafar el cotxe i anar-nos-en a l’allotjament de la Costa da Morte. I així ho vàrem fer. Ja havíem carregat el cotxe el matí amb totes les bosses i maletes, i ara era l’hora de fer el trasllat cap al municipi de Cee, que és on teníem una pensió reservada. El trajecte fins a Cee el vàrem fer en dues fases, una primera per l’autopista AP-9 fins a Santiago, i una segona per carreteres locals fins a Cee. Vam contractar la pensió Hostal Pereiriña, de dues estrelles, on hi vàrem dormir 6 nits, i també esmorzar (cal dir que els esmorzars que fan valen molt la pena, i et donen moltes opcions per triar el què tu vulguis). Per sort hi havia suficients places d’aparcament per a tothom, no com a Combarro. El recomanem també per la seva professionalitat, neteja i simpatia cap als clients.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (195km amb 3h 15min), contant també el desplaçament a la Costa da Morte:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m62!1m12!1m3!1d1226.957459004251!2d-9.193494529407708!3d42.994847589558816!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m47!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2f42324b34ecdd%3A0xeb2044a218ac38ff!3m2!1d42.4298274!2d-8.8776233!4m4!1s0xd2f417a37a90b3f%3A0xc12ded9681fd880d!3m2!1d42.4529224!2d-8.8764261!4m4!1s0xd2f4163b5b6d941%3A0xc57dc6d5b3c65437!3m2!1d42.4956703!2d-8.8629407!4m4!1s0xd2f402d448064d9%3A0xd556183fb9eea7c4!3m2!1d42.4839972!2d-8.8465139!4m4!1s0xd2f410804c6f7f3%3A0xa087bf40a9700e9c!3m2!1d42.470119499999996!2d-8.8808632!4m4!1s0xd2f410fa2c5d123%3A0xd9d92e240433f913!3m2!1d42.4687111!2d-8.8893048!4m4!1s0xd2f46b34e21aadd%3A0x6f7538d7e2b54719!3m2!1d42.452167599999996!2d-8.924910299999999!4m4!1s0xd2932d4c252c0cf%3A0x92f6923857f40c99!3m2!1d42.994987099999996!2d-9.1928337!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637679595926!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui ha arribat un dia molt especial que tots esperàvem. Un dels dies més especials de les vacances, que és la visita al Casc Històric de Santiago de Compostel.la i en el seu monument més emblemàtic, que és la Catedral de Santiago. A més, la intenció no és realitzar una visita estàndard, entrant a la catedral i ja està, sinó que el què farem serà també visitar-la des de les teulades i des d’una de les torres (la de la carraca), i això ens donarà accés a altres parts del recinte de la catedral, com el Museu, Cripta, etc… O sigui que ens llevem amb ganes, esmorzem, i cap a Santiago de Compostel·la. Hi arribem per l’autopista de peatge AP-9, la qual ens acosta a les seves immediacions i entrem al casc històric per l’Avenida de Xoan Carlos I, i d’aquí, a la Rúa de San Clemente, que en el seu final, és on hi ha un aparcament (Aparcadoiro Santo Clemente – Praza do Obradoiro) i on deixarem el cotxe unes hores. L’avantatge d’aquest aparcament en comptes d’altres és la seva ubicació, a tocar de la Praza del Obradoiro.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m27!1m12!1m3!1d1461.840158406442!2d-8.54715299772897!3d42.879591202926676!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m12!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2efe4171288a27%3A0x5adb13b9881116e1!3m2!1d42.8789802!2d-8.5470013!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637668664401!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Des de l’aparcament ens atansem a la Praza do Obradoiro a poc a poc, son poc menys de les 10h del matí, quan de sobte, a l’arribar-hi, amb moltíssima més gent, tenim l’impacte de veure la façana monumental de la catedral sobre tots nosaltres. Les càmeres de fotos i vídeos treuen fum, però ens n’adonem que el què hauríem de fer és anar a veure per on s’entra, davant de tanta gentada. En efecte, l’entrada a la Catedral es fa per Praza de Praterías, i seguim la cua i arriba més enllà de la Praza da Quintana. Ens hi posem i veiem que no avança. Aquí ens hi podem passar hores. Canviem d’estratègia. Primer de tot, tenim contractat per internet una visita a les cobertes i torres de la catedral sobre les 11h 30min. (vàrem pagar 12€ els adults, i 10€ els nens). Per tant necessitarem omplir aquesta franja amb una altra cosa, i és aquí on apareix el Xacobeo. Som en any Xacobeo, i vàrem llegir que obren la Porta de la Façana Posterior (recordo que es deia Puerta Santa) només en anys Xacobeo. Ens hi atansem i veiem que pràcticament no hi ha cua. El què passa és que aquesta entrada només és pel Sepulcre de Santiago i poca cosa més. Bé, però per algun lloc hem de començar.

Entrem a veure el Sepulcre de Santiago per la Puerta Santa i comencem a notar la grandesa de la Catedral al passar d’esquitllentes per el seu interior. La gent fa una fila de un i guarda un sepulcral silenci, mai millor dit. Fa impressió estar on estem amb tanta gent i aquest silenci místic. A la sortida veiem que la cua encara augmenta i ens n’anem a per la visita de les teulades i torres.

Per sort, arribem molt puntuals i de seguida es presenta la guia i l’hem de seguir que ens durà a dalt. Pugem per diferents escales i finalment sortim a l’exterior per a tenir unes vistes fora de lo normal. A part de les cobertes i torres estem envoltats del Casc Històric de Santiago i això fa que aquests moments siguin màgics.

La guia ens fa asseure a lo què seria el carener de la nau central i ens fa una explicació. Jo no paro de tirar fotos a tort i a dret. Diu que no ens podem moure sense el seu permís i que encara hi ha operaris que hi estan treballant, o sigui que vigilem. Les obres de restauració semblen acabades, però hi ha una petita part, en el creuer de la nau central, que tenen més feina de lo habitual per a poder-ho impermeabilitzar.

Recorrem les cobertes amunt i avall fins que la guia ens diu que podem pujar a la torre de la Carraca (la torre de l’esquerra vista des de la Praza do Obradoiro). El més impressionant de la pujada a la torre, a part de veure la Plaça del Obradoiro des de dalt, és sobretot veure i entendre que la façana de les torres i la catedral que dóna a la Praza do Obradoiro és una façana de revestiment molt posterior a l’època que van construir la totalitat del temple. És a dir, la catedral és romànica, una de les més maques del país, però la façana del Obradoiro no ho és, és barroca. Quan puges a les torres es veu aquest canvi d’estils, ho tens a tocar de la mà. A part, pots veure minuciosament cada detall, cada escultura, i això fa que siguin uns moments increïbles i màgics. La visita va passar molt ràpid al meu entendre, jo m’hi hagués quedat hores a dalt.

Vàrem baixar a poc a poc a visitar el Museu de la Catedral, des del qual es tenen molt bones vistes també de la Praza do Obradoiro. La visita també incloïa el Palacio de Xelmirez, que també vàrem visitar. El nostre cap, però, encara estava a les cobertes i pensant ja com podríem entrar a la catedral després de veure tanta cua. Vam decidir anar a dinar d’hora i provar-ho al migdia un altre cop. I així ho vam fer: vam dinar a prop de la Catedral i allà a les 14:30-15:00h vàrem anar a la Praza de Praterías per veure com estava la cua. Doncs la cua s’havia esfumat. Hi havia una mica de cua, però no lo què ens vam trobar al matí. Fent la mica de cua ens vam adonar del pòrtic magnífic romànic que té la Catedral a la Praza de Praterías.

És possiblement l’única part romànica que es veu en qualsevol de les façanes, i és per admirar. Finalment, doncs, vam entrar a l’interior de la Catedral, de forma gratuïta (gratis!) i vam anar seguint tots i cadascun dels pòrtics amb les seves capelles i capelletes, fins que a l’arribar al transsepte, vàrem veure el famós botafumeiro. També fa molt d’impacte l’altar major, amb les seves escultures i baldaquí barrocs. Aquest altar va substituir al seu temps un altre de romànic. Aquest el presideix Santiago en hàbit de peregrí, sobre el què es va col·locar l’espectacular baldaquí sostingut per àngels i coronat per la efígie eqüestre de l’Apòstol i l’escut d’Espanya.

Una altra de les coses que ens van impactar van ser les mides de la catedral. Per ésser romànica és una catedral molt alta i esvelta, i també hi deixa entrar bastanta llum. Això ens va impactar. L’única taca negra a la visita va ésser no poder veure el “Pórtico de la Gloria” del maestro Mateo, el pòrtic romànic de la nau principal que acabava de ser restaurat. En el seu dia vàrem pensar si contractar-hi visita o no, i producte del preu (també és de pagament) ens vàrem tirar enrere i vam decidir fer únicament les cobertes.

Sortíem de la catedral però vam veure també que amb l’entrada ens servia la Cripta. S’accedeix per la façana principal de la Praza do Obradoiro, per la zona de les escales, sota el Pórtico de la Gloria. La Cripta no té res de impactant, únicament, potser, l’alçada. Per ésser una cripta és molt alta, prova del desnivell que els antics mestres d’obres o arquitectes tenien que resoldre. Al sortir de la cripta ens vam adonar que estàvem a sota de la immensa façana barroca de la Catedral, i varem continuar tirant fotografies.

Vam decidir estar-nos a la Plaça contemplant-la una estona més. Així quasi se’ns va fer l’hora de marxar, i pensar que volíem dedicar el seu temps a la resta del Casc Històric. Doncs de seguida ens hi vàrem posar. Vam donar la volta als carrers que voregen a la Catedral i vàrem fer una ruta que ens havíem proposat fer, la Ruta d’Intramuros Monumental que marquen tots els plànols de la Oficina de Turisme. Diu que és una ruta d’unes 3 hores, però nosaltres crec que la vàrem fer en la meitat del temps. Sí és veritat que no ens vàrem anar parant a tots els llocs. Els carrers que més ens varen agradar, a part dels col·lindants amb la catedral, foren la Rúa do Franco, la Rúa do Vilar, i la Rúa Nova, tots tres carrers paral·lels entre ells i plens de vida, bars, restaurants, negocis i comerç, especialment la Rúa do Vilar que té cases i palauets de molt d’interès.

També vàrem passar per la Praza de Mazarelos i vàrem veure el Arco de Mazarelos. Passàrem per el Mercado de Abastos, i vam veure la vida que també hi ha. Es tracta del segon lloc més visitat de la ciutat, darrera mateix de la Catedral, el qual és un mercat tradicional cobert i descobert amb parades de tot tipus: carn, flors, productes agrícoles, etc… Finalment, vam tornar a la Praza do Obradoiro per la Rúa de San Francisco i acabar així amb la visita del casc històric. Durant tot el dia el cel ens va respectar, estava tapat, però. No va començar a descarregar una miqueta fins que vam ésser als carrers, era únicament un plugim, però es va anar aguantant. Abans d’anar a buscar el cotxe, vàrem anar a berenar al Parque de la Alameda, gran pulmó verd de Santiago tocant el Casc Històric per el Campo da Estrela.

La visita a Santiago de Compostel.la ja ha finalitzat, i adjuntem el nostre material gràfic on s’observen totes les atraccions, carrers i places que hem anat explicant, així com la ruta monumental que està marcada en una línia magenta-violeta per tot el casc històric:

Adjuntem els punts imprescindibles que vàrem realitzar durant la visita a Santiago de Compostel.la, en un mapa de google maps:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1ZN-bhOTo9s-g9b0uoH6I1eDZferE_2Qq&usp=sharing

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (137km amb 1h 56min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m32!1m12!1m3!1d2945.0334551220803!2d-8.7077437300915!3d42.427022772038164!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m17!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2efe4171288a27%3A0x5adb13b9881116e1!3m2!1d42.8789802!2d-8.5470013!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637669528508!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

El dia d’avui és una nova experiència, ja que anem a visitar dues ciutats, o més ben dit, un poble gran i una ciutat. La intenció és visitar Cambados al matí, dinar a Cambados, i visitar la tarda i si fa falta, el vespre, Pontevedra, la capital de Província. A més, avui hem reservat a Cambados, un tast de vins de la denominació d’origen Albariño, o sigui que avui també és un dia especial.

Cambados és un preciós poble mariner que pertany a la comarca del Salnés i és Capital del vi albariño, D.O. Rías Baixas, on també forma part de la Ruta do Viño Rías Baixas que recorre bodegues tant de Cambados com dels poblets veïns. Cambados conta amb un valuós patrimoni històric. En referència a això es troba la Torre de San Sadurniño (construïda per defensar-se dels constants atacs que rebia, en el segle XI), que és el monument més antic del poble. Se li fou concedida el nom de “Muy Real Villa” pel rei Fernando II en el segle XII, donant inici a un període d’esplendor que encara avui pot admirar-se en els magnífics pazos que es conserven al municipi. La actual Cambados està formada per la fusió de tres nuclis originaris: el senyorial de Fefiñáns, l’administratiu i comercial de Cambados, i l’autènticament mariner barri de Santo Tomé.

Per aquest últim barri vàrem començar la visita (Santo Tomé). Un barri totalment mariner, amb moltes façanes folrades de vieires i una distribució dels carrers com si fos un petit poblet en si mateix. És en aquest lloc on es troba la Torre de San Sadurniño, ubicada en la illa del mateix nom. Visitat el barri, ens trobem el primer dels pazos més importants, el pazo de Montesacro, que fa de frontissa entre el barri de Santo Tomé, i la resta de Cambados.

Continuem la visita per la Rua Hospital, on veiem la Capilla del Hospital en una zona més noble i ampla. Aquí se’ns succeeixen un seguit de pazos i residencies més nobles i senyorials. Passem per el Pazo de Fajardo i per la Casa de las Conchas, una casa, que com el seu nom indica, està revestida per petxines de vieira en les seves façanes. És un dels monuments de Cambados que ens va agradar més.

L’edifici fou aixecat en el segle XIX, i en la seva construcció es poden destacar varis elements que pertanyien a un estil neobarroc, combinats amb les petxines de vieira. La casa fou usada pels pescadors del municipi, i en destaca la bonica balconada central, amb dues grans portes que surten a la mateixa. També es pot contemplar una torre que es troba annexada a la part lateral esquerra de l’edifici, en la que hi ha tres nivells o plantes, amb sendes finestres en cada una d’elles. Totes aquestes finestres estan forjades en ferro. Arribem a l’alçada de la Casa Consistorial i de la Oficina de Turisme, en la qual, entrem per renovar el material gràfic i disposar-ne de nou i d’actualitzat. Per la rua do Principe ja es nota que entrarem al nucli senyorial de Cambados, i sobretot quan ens trobem a la Rua Real, ja veiem la Praza de Fefiñáns i la Iglesia de San Benito.

Parlant de Pazos, nosaltres tenim reservada un tast de vins Albariño en el Pazo de Fefiñáns, potser el pazo més bonic i fotografiat de Cambados. La visita a les bodegues és tot un encert, ja que l’edifici té una gran història, com la relació que té l’edifici amb el vi, que ve des del segle XVII. El pati interior és espectacular, ja que està vorejat per vinyes d’albariño, les quals son molt altes i permeten de passar per sota.

El pazo, amb planta de “L”, conté en el seu braç curt, una torre emmerletada. En els xamfrans exteriors de l’edifici hi destaquen grans balcons circulars, i la decoració renaixentista sobre de les finestres. També en la façana, es poden veure en estil barroc els escuts de les famílies nobiliàries. Com hem dit, actualment els baixos del Pazo alberguen una bodega de vins Albariño (“Bodegas del Palacio de Fefiñáns”), que es tenen per ésser la primera que va embotellar el vi de la zona, sota la marca “Albariño de Fefiñáns”, marca registrada en el 1.928.

La visita a Cambados ja ha finalitzat, i adjuntem el nostre material gràfic on s’observen totes les atraccions, pazos i altres que hem anat explicant:

Adjuntem els punts imprescindibles que vàrem poder veure, en un mapa de google maps:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1rfn58vGsuEPMru7K3nHP6hv88DlKp8R2&usp=sharing

Després de dinar ens arribem a Pontevedra, on aparquem en una gran superfície d’aparcaments que hi ha a l’altra banda del riu (Pabellón de Deportes) en la cara nord del casc històric. D’allà, travessem un pont (el pont per a vianants do Burgo), i ja som al casc històric. L’entrada al casc històric pel Ponte do Burgo, forma part del Camino de Santiago, per quin millor lloc entrar, doncs? Pontevedra és una ciutat amb un casc històric espectacular. És la ciutat europea amb el casc històric per a vianants més gran. Diguem que tot el seu casc històric és per a vianants, per tant, quin guany de qualitat de vida que tenen. No ens podem quedar amb un sol monument de Pontevedra, perquè la sensació que es té és que tots els monuments, carrers i places formen un conjunt hegemònic on tot ressalta. És una ciutat que ens va arribar molt endins. Vam entrar al casc històric per la Basílica de Santa Maria, la qual és un gran edifici gòtic, del segle XVI, i nomenada Basílica des de 1.962 per un Decret de Juan XXIII. És l’església principal de la ciutat, ja que no trobarem una catedral perquè la ciutat pertany a la Diòcesis de Santiago de Compostel.la. És sens dubte, un punt turístic important que veure a Pontevedra.

Vam seguir la ruta per la Casa del Barón, en la rua del Barón, el qual és un palau renaixentista del segle XVI i actual Parador de Turisme de Pontevedra. Compta amb una escalinata de pedra, decoracions a manta, i unes habitacions d’escàndol.

Després vàrem trobar les Ruïnes de l’església de Santo Domingo, la qual es reconeix per la capçalera porticada i el braç transversal del creuer. Aquest temple gòtic es va començar a construir gràcies als dominics en el segle XIII. Tres segles després es va intentar una reconstrucció neoclàssica però no es va acabar. I ja ens trobem una gran fita, la Església-Santuari de la Virgen de la Peregrina, la qual està construïda a partir de 1.778, i és l’últim exemple de les capelles gallegues de planta central (en aquest cas en forma de petxina de vieira, símbol del pelegrinatge a Compostel.la). En aquesta plaça de la Peregrina, també es troba una curiosa escultura a un lloro, el Loro Ravachol. Segons la tradició, aquesta Verge guiava als peregrins que visitaven Pontevedra creuant des de Baiona fins a Santiago. És possiblement el lloc més famós que visitar de turisme a Pontevedra.

Al costat d’aquest monument, n’hi ha un altre, que és l’Església de San Francisco. Diu la tradició que va ésser fundada durant els segles XIII-XIV per Francesc d’Assís al seu pas per Pontevedra com a peregrí a Santiago. És un edifici d’estil gòtic tardà, on a dins l’església hi podem trobar alguns sepulcres medievals, com el de Pai Gómez Chariño (ubicat a l’esquerra de la capella), el qual fou un trobador i almirall que avui descansa en una de les esglésies més maques de Pontevedra. Tot passejant ens acostem en una altra de les fites imprescindibles per veure a Pontevedra, en aquest cas, una plaça, la Praza da Verdura, on passat el segle XVIII es convertiria en el mercat de verdures. És un espai petit, però, màgic, que a l’estiu s’omple de terrasses i animació. A prop de la plaça n’hi ha una altra, la de Méndez-Núñez, en la qual eren famoses les tertúlies de finals de segle XIX, on hi participava Valle-Inclán, motiu per el que hi ha la seva estàtua.

Caminant també a prop, ens topem amb la petita Praza de la Leña, imprescindible, la qual es tracta d’una de les places més pintoresques i amb encant de la ciutat. El seu nom es deu a que antigament va existir aquí un mercat de llenya.

Si continuem per la rua del Padre Sarmiento, ens trobem la Església de San Bartolomé, una preciosa església d’estil barroc jesuític amb influències italianes. Al costat hi ha el Sexto Edificio del Museo de Pontevedra, el qual mereix una visita pel seu interior. El Museu de Pontevedra consta de diferents edificis escampats per la ciutat. Aquest, que és el 6è, contempla 23 sales d’exposicions permanents de totes les èpoques. Es pot trobar art gallec del gòtic, o art contemporani del segle XX. És interessant recórrer les sales amb temps i paciència, en un ordre establert cronològic i seguint el mapa. A més, amb l’entrada també pots veure el claustre de l’Església de San Bartolomé i altres àrees del temple.

Prop d’aquí hi ha la Praza da Pedreira, la qual és menys animada que les altres, no té terrasses amb taules com la de la Leña, però mereix també la pena una visita. Es diu així per el gremi que exercia la talla de pedres. Avui hi trobem el Pazo Mugartegui, un edifici noble del segle XVIII pertanyent a l’època barroca i que des de 1.998 gestiona l’Ajuntament de Pontevedra. S’utilitza sobretot, per actes protocol·laris, culturals i socials (des del seu balcó es dóna el pregó de les festes de la Peregrina). En la part inferior podem trobar un museu del vi.

I finalment, passejant amunt i avall, ens parem a fer un “tanto” a la Praza do Teucro, on a part de la plaça que és molt representativa i maca, observem un conjunt de detalls arquitectònics que en aquesta ciutat s’hi poden trobar, és com l’essència de Pontevedra, amb això ens quedem. Així finalitza la jornada.

En resum, lo més imprescindible que veure al Casc Històric de Pontevedra correspon a passejar i submergir-se en els seus carrers i placetes durant una bona estona, dos hores com a mínim, i lo ideal seria tot un dia. La visita a Pontevedra ja ha finalitzat, i adjuntem el nostre material gràfic on s’observen totes les atraccions, carrers i places que hem anat explicant:

Adjuntem els punts imprescindibles que vàrem veure, en un mapa de google maps:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1xaidVAm3oDoUhjdiLKDlgyZnpaKIhd-h&usp=sharing

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (61km amb 1h 28min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m37!1m12!1m3!1d79196.64433319497!2d-8.791628908369644!3d42.46682388654884!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m22!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2f6ab90a0c1d39%3A0x8324117c1d4ee9f2!3m2!1d42.512330399999996!2d-8.8182885!4m4!1s0xd2f71c13694bfdb%3A0x2e047bafdd5823b9!3m2!1d42.435853699999996!2d-8.6421747!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637667601556!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui és un dels dies que em fa més il·lusió de les vacances. Ja sigui perquè anem a explorar més bé que a veure, ja sigui per aquesta sensació d’anar a fer alguna cosa que no sabem si podrem fer… La intenció d’avui és anar a passar el dia a la península de O Morrazo, i ens hem planificat una ruta amb un inici i un final. El problema és que no sabem com ens trobarem els camins per arribar als corresponents caps i puntes geogràfiques, però això és anar a l’aventura. Comencem! L’inici de la nostra ruta és a les immediacions del cabo Home, la punta més a l’oest de la península del Morrazo. Per arribar-hi hi ha la carretera local que t’acosta fins a Cangas, i llavors hi ha altres carreteretes secundàries que t’acosten a la zona del cabo Home, però al final passa lo què jo em temia: ens topem amb camins de carro. Amb molta precaució els explorem i veiem que es poden fer, mínimament estan en bon estat, el cotxe potser patirà una mica però arribarem allà on volíem arribar. Volíem arribar a una àrea d’aparcament de la zona del cabo Home, al costat de la Praia de Milide. Des d’aquesta zona baixarem del cotxe i explorarem els caps i els fars. Adjuntem petit mapa marcat en una P la zona d’aparcament, i marcats els 3 caps i fars que es troben en la zona del cabo Home.

Nosaltres al baixar del cotxe vam anar directament a la Praia de Milide, que és espectacular perquè hi arribes a través d’una pineda, és totalment salvatge, amb els seus contrastos d’ombres i clars, i la seva sorra blanca i les aigües cristal·lines. Ens hi haguéssim quedat hores, però no anàvem preparats per banyar-nos, únicament per explorar els caps i els fars. De la praia de Milide vam observar un corriol que se n’anava cap a la zona del Faro de Punta Robaleira, i el vam seguir.

Érem conscients que estàvem davant d’un paratge excepcional, que mereix una atenció especial dins de l’article, ja que per mi és la zona més maca del Morrazo i potser també de les Rías Baixas

Era el camí que ens portava al Faro de Punta Robaleira, un petit far de color vermell cridaner, que està ubicat en un gran paratge. Com els dos altres fars, està ubicat en un cap rocós, on les onades xoquen incessants i els vaixells de pesca s’hi acosten amb precaució. Vàrem veure algun vaixell, algun pescador, i també alguna creu col·locada sobre les roques.

D’aquí vam buscar i trobar el camí cap al Faro de Cabo Home, el qual és un far de color blanc amb vistes sobre l’Atlàntic i senders que porten fins a dos dels altres fars, ubicat en un cap rocós. En aquest far, el paisatge és magnífic. Per una banda veus la Costa da Vela que son una paret de penya-segats cap a la zona de Donón, i per l’altra veus els diferents caps rocosos amb els corresponents fars. Aquí ens hi haguéssim quedat tot el dia, però havíem de continuar, perquè teníem més atraccions per veure a la ruta prèviament planificada.

Vam anar a buscar el cotxe i vam sortir per un altre camí de carro, fent que el recorregut fos circular, és a dir, que no et pots creuar amb cap cotxe de cara. Crec que està molt ben arreglat i indicat tot per millorar el manteniment i que el medi ambient no se’n ressenti. Vàrem anar a sortir a l’aparcament de la “Caracola” de Donón, i ens hi vam aparcar per veure la nostra pròxima atracció. La intenció és pujar al “facho” de Donón, però abans observarem les vistes i el paisatge des de la Caracola, que és una escultura d’acer col·locada en aquest emplaçament.

Les vistes des d’aquí son espectaculars, però més ho serien des de la muntanya del “facho” de Donón, o sigui, que ens n’hi anem!!! No és gaire la pujada, en total de 20 a 30 minuts, el problema, però que tenim avui és la boira. De cop i volta se’ns ha emboirat el cel i des de dalt del mirador no es veu res de res.

O “facho” de Donón és un punt singular al concentrar diversos valors patrimonials i paisatgístics. Està a la Costa da Vela, i posseeix una fantàstica perspectiva de les illes Cíes i Ons, i àmplies vistes sobre les bocanes de les ries de Pontevedra i Vigo. És una fita paisatgística, que sobresurt per la seva forma i concentra un ric llegat patrimonial destacant el facho (o far), petita construcció del segle XVII que va poder ésser un punt de vigilància. També és un antic Santuari Romà, que inclou un petit castro, i molts petroglifs.

Vam esperar ben bé una mitja hora a veure si la boira se n’anava, però no vam aconseguir veure res i ens en vam anar a continuar la ruta. Llàstima, perquè des de dalt del mirador haguéssim vist des del Cabo Silleiro (a Baiona), passant per tota la bocana de la Ría de Vigo, les Illes Cíes, la Ría de Pontevedra amb les illes Ons, tota la Costa da Vela, Finisterre i sobretot la immensitat de l’Oceà Atlàntic.

El pròxim punt de la nostra ruta era un cruceiro, concretament s’havia d’anar al poble de O Hio a admirar el cruceiro davant de l’església del poble. Semblava una atracció no tant important, però a l’arribar a la placeta del cruceiro ja vàrem veure que es tractava potser del cruceiro més ben treballat i més bonic de tot Galícia, i així està considerat (com un dels més importants).

La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de forma simbòlica. La iconografia és barroca, i el propi simbolisme de les figures està molt discutit. Va ésser esculpit al 1872 per José Cerviño en una sola peça de granit. Està dividit en tres grans blocs de pedra que ens mostren la història de la cristiandat que comença en la base amb Adam i Eva consumant el pecat original, continua en el fust amb la imatge de la immaculada, i finalitza en la creu amb l’escenificació del desenclavament de Crist.

Finalment ens quedava un emplaçament encara per acabar la ruta proposada: el Cabo Udra. És el cap que separa la ria de Pontevedra amb la petita ria d’Aldán, i ens mostra una naturalesa verge pels 4 costats. Per sort, hi ha un caminet que voreja el cap i passa per el mig de tanta naturalesa. És un recorregut circular que comença a l’aparcament de la praia do Ancoradoiro. En total vàrem estar entre 30 i 40 minuts caminant i observant el nostre entorn, un mar immens i tranquil, de moment. Quan vàrem acabar vam decidir passar-nos per Cangas, i visitar Cangas, però estàvem una mica cansats i no ho vam fer gaire a fons. Vam veure un poble tradicional sense cap atracció fora de sèrie, amb alguns carrers i places per a vianants a destacar, i res més. Vàrem passejar una mica i ens assentàrem en una placeta a prendre alguna cosa i després tornar cap a casa.

De tornada, passem per una nova carretera per l’interior per tal de veure la Ría de Pontevedra des d’una altra visual. Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (123km amb 2h 50min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m57!1m12!1m3!1d94380.24249540959!2d-8.822358984964852!3d42.334366067770695!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m42!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2f5e511715bb13%3A0x16d94d8bf06e5081!3m2!1d42.253282299999995!2d-8.8732461!4m4!1s0xd2f5f99368a638b%3A0xd7914250fb19d5d9!3m2!1d42.270955099999995!2d-8.861298399999999!4m4!1s0xd2f5e6c64311489%3A0x46adbcb63ddfc2ab!3m2!1d42.2728773!2d-8.8615777!4m4!1s0xd2f60a20d690505%3A0x9b0a8a077d0a8ba9!3m2!1d42.2701717!2d-8.8294842!4m4!1s0xd2f675ef876c435%3A0x23ae0484ef832c10!3m2!1d42.3347647!2d-8.825092699999999!4m4!1s0xd2f6104f4eba6fb%3A0x5bf3ecd1cef14d37!3m2!1d42.261048699999996!2d-8.785198399999999!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637665827313!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui ens despertem amb un altre aire, potser amb més ganes i tot. Hem de llevar-nos una mica més d’hora perquè avui anem a agafar el ferri per anar a les Illes Cíes, que és una de les principals atraccions del viatge. Hem estat molt de temps per planificar el dia d’avui, ja que per comprar el bitllet del ferri s’havia de fer amb força antelació i a més demanar un permís a la Xunta de Galícia per poder-ho fer. Tot plegat, ha arribat avui i estem a punt, o sigui que agafem el cotxe i cap a Cangas. Vam decidir partir de Cangas pel tema de l’aparcament, ja que en el poble hi ha molts llocs habilitats i tots gratuïts, no com a Vigo, que haguéssim hagut de pagar lo seu.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d2952.6861687676655!2d-8.784680436742859!3d42.26387404436904!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e2!4m4!1s0xd2f611a8ea48cb5%3A0x7162448ef887811!3m2!1d42.265712199999996!2d-8.782361!4m4!1s0xd2f610504c23f6f%3A0xedaf689020f0e1f7!3m2!1d42.2614746!2d-8.7835263!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637664540899!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

A Cangas deixem el cotxe en un descampat, que s’anomena aparcadoiro de Altamira, i n’hi ha varis més. Del cotxe al port hi ha entre 5 i 10 minuts a peu. Hem d’anar a buscar les dependències de la naviliera Piratas de Nabia (operen 2 navilieres més per anar a les Cíes). Arribem uns 20 minuts abans de partir, que ho farem a les 10:30h. El preu és de 19,50€ pels adults i 10,00€ pels nens.

Les Illes Cíes son un arxipèlag gallec ubicat a la boca de la Ría de Vigo. Van ser declarades Parc Natural el 1980, i estan incloses al Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, creat el 2002. A més, per les importants colònies d’aus marines, les Cíes estan declarades Zona d’especial protecció per a les aus. També son un Lloc d’Importància Comunitària i Zona d’especial protecció dels valors naturals. Per tot això hi ha tantes restriccions. L’arxipèlag està format per tres illes principals: l’illa de Monteagudo (o illa del nord), l’Illa del Far (o illa del mig) i l’Illa de San Martiño (o illa del sud). L’any 2007 el diari britànic The Guardian va escollir la Platja de Rodas (ubicada a l’illa de Monteagudo), com la platja més bonica del món.

La nostra intenció del dia d’avui és fer una ruta senderista marcada per l’illa, i després anar a acabar de passar l’estança a la Platja de Rodas. Escollim la ruta groga del Faro de Cíes, la qual és una ruta d’anada de 3km i mig, de 1h 30min de durada, i un desnivell de 175m, ja que el far està a dalt d’una muntanya. A mig camí hi ha la Pedra da Campá, a 1h de la sortida. És la ruta amb major contrast de paisatges, des de l’arenal de Rodas i el Llac, fins als penya-segats del mirador del Faro de Cíes, amb l’amplitud de l’oceà per un costat i la Ría de Vigo per l’altre.

Quan portem un bon tros ens n’adonem que potser no estem preparats per arribar fins dalt del mirador del far, i ens quedem a la Campá, d’on es permet gaudir d’una bonica panoràmica del llac, així com dels penya-segats. Hi ha també un punt d’observació de les aus, i la pedra més famosa (pedra d’a campá).

En aquest lloc menjarem el pícnic que tenim preparat (a l’illa hi ha 2 o 3 restaurants, però no se’ns va acudir mirar com estaven, vam anar directament a fer-nos el pícnic, això et donava més llibertat per a tot lo altre). Un cop dinats, vam baixar a la Platja de Rodas i vam acabar de passar la tarda fins a la sortida del ferri de tornada, sobre les 17:30h.

La Playa de Rodas és espectacular, sembla que estiguis al Carib o en una altra ubicació. És la platja més extensa de les illes Cíes, ubicada a l’illa de Monteagudo. La platja té forma de mitja lluna amb sorra blanca i aigües blaves i verdes, que tanca la petita llacuna dos Nenos d’aigües transparents que separa les Illes de Monteagudo i do Faro. En els extrems de la platja hi ha pinedes que arriben fins a la sorra. Nosaltres ens vam quedar en un lloc central i d’allà no ens vam poder moure, ja sigui de l’emoció, o del vent que bufava que déu n’hi do!!! Només 1 dels 4 es va aconseguir banyar del tot, ja que la temperatura de l’aigua era molt freda.

La tarda passa ràpid i som vora les 17:30h que és l’hora que marxava el nostre ferri cap a Cangas. La veritat és que ha valgut la pena visitar les Illes Cíes, perquè son com un petit paradís enmig de tot lo altre. Ho aconsellem totalment.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (187km amb 2h 49min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m32!1m12!1m3!1d94357.51586955957!2d-8.786769587024413!3d42.349508033962216!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m17!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2f611a8ea48cb5%3A0x7162448ef887811!3m2!1d42.265712199999996!2d-8.782361!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637664879370!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

És únicament el tercer dia del viatge, i és un dia molt intens, a causa de l’alt quilometratge que ens espera i de la àmplia zona a abastar. La intenció és visitar la Península de Vigo, d’un extrem a l’altre i passant pels llocs més atractius. Des de la Ría de Vigo, passant per l’oceà Atlàntic, i entrant per l’estuari del riu Miño.

Baiona és la primera ciutat que ens crida. Pel seu casc antic, però sobretot per el seu patrimoni històric medieval. Arribem a la ciutat i aparquem en el seu centre (aparcadoiro del Porto de Baiona), així ens estalviem grans caminades, ja que si volem visitar tot el patrimoni necessitarem de tots els esforços programats en el dia d’avui. Hem vingut a Baiona per recórrer les muralles de la Fortaleza de Monterreal. Son uns 3km de muralles que estan a una península natural, i l’envolten. A dins s’hi troba el Castelo de Monterreal, però forma part del Parador Nacional. El més bonic és recórrer les muralles perquè des d’elles es veu el poble de Baiona, les illes Cíes, el port i la reproducció de la caravel.la Pinta (ja que va arribar a Baiona procedent de les Amèriques, per error, però va arribar aquí, i han construït una reproducció exacta al port que es pot visitar), l’entrada de la ria de Vigo i l’immens mar.

Recorregudes les muralles i visitats els entorns, agafem el cotxe i ens n’anem al Mosteiro de Oia, a uns 20km de Baiona, en el poble d’Oia, el qual està a davant del mar i no de la ria com Baiona. Ens ha cridat l’interès per la visita del monestir perquè té molta història, i Galícia està plena de monestirs amb història. Nosaltres hem volgut sentir aquesta i ens hem apuntat a una visita turística guiada per explicar-nos el monestir. És un antic monestir cistercenc del s.XII. Durant el segle passat va estar àmpliament restaurat producte del seu estat semi-ruïnós. Avui dia es pot visitar quasi tot bé, i la visita turística dura aprox. 1 hora per les diferents dependències del monestir. El què ens va agradar més fou el claustre i com els diferents estils arquitectònics es barrejaven en l’edifici. El preu de la visita és de 6,00€ els adults i 2,5€ els nens. Hi ha visites de dimecres a diumenge de 11:30 a 13:00h i de 16:30 a 18:00h. En temporada alta recomanen fer reserva prèvia de la visita (és lo què vam fer nosaltres), per no deixar-se ningú a fora.

Als entorns del monestir hi ha algun bar-restaurant d’interès, que fou en un en el qual vàrem dinar. Es diu Cafeteria A Riña i està al Tripadvisor. L’experiència va estar molt bé, i la relació qualitat-preu estupenda.

Seguidament vam prosseguir amb la ruta fins a la punta  de tota la península, allà on desemboca el riu Miño, hi ha un poble que es diu A Guarda, i té una muntanya, que es diu Santa Trega (en gallec) o Santa Tecla (en castellà). Per pujar a la muntanya et fan pagar un petit peatge (uns 3,00€ crec recordar) ja que a dalt s’hi troben vàries atraccions. Per una banda, un cop aparcats, vam visitar el Castro de Santa Trega, un dels castros gallecs més ben conservats i en un gran enclavament, amb grans vistes a l’entorn i al mar.

Els castros son molt típics a Galícia, n’hi ha molts i amb diferents fases de conservació. Es tracta d’un poblat fortificat de la cultura celta, en general preromà i propi de finals de l’edat del bronze i del ferro.

El castro de Santa Trega és un dels millors de Galícia, ja sigui per la seva conservació com per la seva ubicació. Vist el castro, vàrem pujar fins al cim de la muntanya on hi ha el Museo Arqueolóxico Monte Santa Trega (MASAT). Es tracta d’un museu on s’exposen troballes relacionades amb el Castro vist anteriorment. L’horari d’obertura és de 10:00h a 19:00h. No hi vàrem entrar perquè vam preferir voltar pels entorns i miradors per veure les panoràmiques realment espectaculars de l’emplaçament. També s’hi troba l’ermita de Santa Trega, i un viacrucis, ja que s’hi celebren diverses peregrinacions. Però lo millor del Monte de Santa Trega, a part del castro, son les espectaculars vistes que hi ha a 360º, ja que es veu l’estuari del Miño, Portugal, el poblet d’A Guarda al fons, i l’immens oceà Atlàntic. Teníem molta activitat en tirar les fotos que crèiem necessàries i la veritat és que no donàvem l’abast.

Aconsello passar-hi una bona estona i aparcar a l’aparcament habilitat del Castro (que és on el vam deixar nosaltres) i no a dalt de tot, perquè així has de fer el tram final a peu i et vas trobant totes les atraccions seguides, una darrera l’altre, per anar gaudint a poc a poc.

Havia arribat l’hora de marxar i prosseguir amb la ruta. Aquí vam tenir una mica de friccions, perquè algú volia variar una mica la ruta prevista i anar a xafar terreny portuguès. Ho vam fer tot. Primer de tot ens atansàrem al poble medieval de Tui, on el seu casc històric és una preciositat. El seu conjunt històric-artístic és fascinant, a més té la Catedral de Santa Maria, que és el seu màxim exponent artístic de la ciutat. La seva construcció es va iniciar a finals del segle XI, per tant l’estil inicial és el romànic, amb una extraordinària riquesa i importància, la seva influència es va estendre a tota la regió del Miño gallec i portuguès.

La solució exterior del temple, ja sigui amb la gran portalada abrigant les formes originals, o amb les seves torres de defensa, tendien a un aspecte defensiu, una de les característiques que es veuen i s’entenen ja que la ciutat es trobava en una gran confluència de camins i s’havia de preservar. Els horaris de visita de la Catedral son de 10:45h a 20:00h, i el preu per accedir-hi son 9,00€ (també hi ha la possibilitat de pujar a les cobertes de la catedral, ho fan a les 13:30h de dilluns a dissabte). La Catedral està a dalt d’un turonet, i lo més interessant, a part de contemplar-la, és caminar per els carrers que descendeixen el turonet i donen la volta al mateix. Alguns tenen grans vistes al riu Miño.

Finalitzada la visita vam anar a complir una promesa que era xafar terreny Portuguès. Vam anar fins al pont de ferro que travessa el Miño en direcció a Valença, el vam creuar amb el cotxe, i la Júlia va obrir la porta i va xafar la carretera, portuguesa, així es va complir la promesa.

Ens hagués agradat de tenir més temps per visitar més coses, però aquest dia va passar volant, i ens quedava la tornada a Combarro que la vàrem fer per autopista. Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (187km amb 2h 49min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m52!1m12!1m3!1d318331.35245053115!2d-8.944059466774378!3d42.16066616750344!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m37!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd25f35adc09a7cd%3A0xa4b6c40d0195b6f7!3m2!1d42.121611!2d-8.849976999999999!4m4!1s0xd25ed318f9ec237%3A0xc3b74da2b15ed327!3m2!1d42.0029408!2d-8.8764196!4m4!1s0xd25c02808450d7b%3A0xe66667be26565f7d!3m2!1d41.8924795!2d-8.8697056!4m4!1s0xd25c028c8cbd283%3A0xf586d1c87dbdc1cb!3m2!1d41.8888775!2d-8.8711497!4m4!1s0xd259abd07957cb9%3A0xffd363fe151bddff!3m2!1d42.0501946!2d-8.6463935!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637664336817!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Les Rías Baixas son una part de l’àrea costanera de Galícia. Ocupen la costa oest de la Província de la Corunya, i tota la costa de la Província de Pontevedra, des del cap de Fisterra fins al Cap Silleiro. Es caracteritzen per la seva mida, que és gran en relació a la resta de ries gallegues (Rías Altas i Rías Medias). Son les més conegudes de Galícia a conseqüència del turisme. A les ries, el ritme de les marees és molt més visible que en el mar obert.

Planificant el viatge, teníem clar que havíem de venir a veure les Rías Baixas, i sobretot a tres d’elles: la Ría de Vigo, la Ría de Pontevedra, i la Ría de Arousa, que son les més “famoses” turísticament parlant.

Per altra banda, vam deixar per visitar altres ries quan fóssim a la Costa da Morte, com per exemple, la Ría de Corcubión, i la Ría de Muros e Noia. Dins els 6 dies que pernoctarem a les Rías Baixas, es poden desglossar els mateixos en 6 zones visitables diferents. Cada dia és únic i pot no tenir relació amb els demés.

El despertar ja era una altra cosa. Estàvem només a 3 o 4 hores de l’emplaçament de Galícia i ja s’olorava que ens hi acostàvem. Un cop esmorzats, anàrem a buscar el cotxe i carretera a fons. Agafem l’autopista AP-71 cap a Astorga, d’aquí agafem l’autovia A-6 que ja ens endinsa a Galícia per la província de Lugo i arribem fins a Lugo amb la mateixa autovia. Després es transforma en l’autovia A-54 que ens porta a Santiago de Compostela, i d’aquí agafem la Autopista AP-9 fins Pontevedra, ben a prop del nostre poblet preferit. De Pontevedra a Combarro no hi ha ni 10 minuts. Entrem al municipi de Poio (on pertany Combarro) per la carretera local PO-308, que ens durà fins al trencall amb el casc històric de Combarro.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d1507646.408331968!2d-8.25764205012344!3d42.43578251786043!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0xd379a9bb41c47b3%3A0xbc02e8a1553ad47d!3m2!1d42.5985412!2d-5.5693321!4m4!1s0xd2f6ef6f15e5e55%3A0x1fa114fda4885b96!3m2!1d42.428695499999996!2d-8.7069527!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637663458342!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Per deixar el cotxe a prop de l’apartament hi ha un aparcament llarguíssim a Combarro, però has d’anar a poc a poc per veure si en surt algun, ja que el lloc és tant turístic que l’aparcament quasi sempre està ple. Entrem a Combarro per la Rua Baixada a Chousa, continuem per Avenida Francisco Regalado, i en aquesta mateixa avinguda hi ha l’aparcament, davant del mar i del port. Si trobes l’aparcament ple, hi ha la possibilitat d’aparcar en l’aparcament privat del Club Nàutic de Combarro. Nosaltres, vàrem tenir paciència cada dia i no ho vam haver de fer.

Finalment, al cap de 4h i 3min (i després de 382 kilòmetres) ja hem arribat a Combarro i ens instal·lem en un apartament cèntric (a la mateixa praza Peirao da Chousa), però amb poques característiques més. Tenim per endavant tota una tarda per explorar Combarro. El poble no és gaire gran, però està a rebentar de turistes. És un dels pobles més bonics de Galícia, i més que bonic, nosaltres li vàrem trobar una singularitat fora de lo comú: passejant pels seus carrerons estrets del centre històric, només feies que veure hórreos i algun cruceiro en cada plaça o bifurcació. Les cases amb suportals de pedra son molt autèntiques, i el poble ens va sorprendre per la seva bellesa. El vam veure amb la marea alta i amb la marea baixa, i totes dues tenen el seu encant.

Val a dir que vam fotografiar el poble per tots els seus racons i raconets. Amb aquestes imatges es va acabar la jornada.

Sortim de Manresa per l’Eix Transversal (C-25) fins a enllaçar amb l’Autovia A-2 que ens duu fins a Lleida. D’allà enllaçarem a l’autopista AP-2 que ens endinsarà amb l’Aragó i creuarem Saragossa agafant l’autopista AP-68 que ens farà anar cap a Logronyo. A l’alçada de Miranda de Ebro agafarem l’autovia del Norte (autopista AP-1) que ens durà fins a Burgos, i de Burgos a León agafarem l’autovia A-231 que ens hi acostarà.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m31!1m12!1m3!1d2557727.0929348464!2d-3.09702896310737!3d41.88472323919445!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m16!3e0!4m5!1s0x12a4580a3de3fc01%3A0xf15a294ccdca803d!2sManresa!3m2!1d41.7292826!2d1.8225154!4m3!3m2!1d42.597984!2d-5.5717115!4m4!1s0xd379a9bb41c47b3%3A0xbc02e8a1553ad47d!3m2!1d42.5985412!2d-5.5693321!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637662852302!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Entrarem a León per l’Avenida de Europa que es transformarà amb l’Avenida del Alcalde Miguel Castaño. D’aquí passarem una rotonda i agafarem l’Avenida Independencia que ens durà a la Plaza de Santo Domingo, que és com la plaça d’enllaç entre el casc històric i la zona de l’eixample lleonès. Enllaçarem per dins el casc històric fins a la Plaza de San Marcelo i d’allà a la Calle Ancha que és on pernoctarem en un hotel.

En el nostre hotel de León hi passarem 1 nit. L’Hotel escollit fou l’Hotel Spa París, un hotel de 3 estrelles al mig de la calle Ancha de León, en ple centre del casc històric. Estem molt contents d’haver triat aquest hotel, per la seva ubicació i per les seves qualitats i característiques. És un hotel amb les habitacions àmplies, netes i amb un bon esmorzar (et donaven a triar entre 2 tipus d’esmorzars). També té wifi, piscina, aire condicionat, i aparcament (totalment necessari per arribar fins al centre). El recomanem totalment, sobretot la seva relació qualitat-preu. Hotel Spa París (arvahoteles.com)

Un cop allotjats, vàrem sortir a estirar les cames, que després d’unes 7 hores de viatge, en teníem necessitat. Vam anar directament a veure la joia de la corona de la ciutat, que és la Catedral de León. Vam veure a davant de la catedral l’Oficina de Turisme i hi vàrem entrar a buscar algun plànol que ens pogués ser d’utilitat. Per l’hora que era, ja no acceptaven visites a la Catedral, i ens vam tenir de conformar amb les vistes des de l’exterior. És una catedral gòtica espectacular. També es nota que ha estat restaurada fa poc, ja que llueix moltíssim la pedra i els detalls ornamentals exteriors. Vàrem caminar per tot el voltant de la Catedral i vam quedar gratament sorpresos. No en vàrem tenir prou i vàrem anar a fer una ruta per tot el Barrio Húmedo de León.

El casc històric de León està separat en 2 barris, per un carrer central (la calle ancha). La part del sud s’anomena Barrio Húmedo, i la part del nord s’anomena Barrio Romántico.

Nosaltres primer vàrem començar pel sud. Entrant per la Calle Mariano Domínguez Berrueta arribaríem a la Plaza Mayor de León, la qual és d’una noblesa i “senyorio” brutal. Hi ha l’edifici que havia estat l’Ajuntament com l’edifici més important de la plaça. Ens hi assentarem una bona estona. Era l’hora de buscar alguna cosa per sopar i continuarem la ruta turística, però amb els ulls oberts pels restaurants.

Passejant pel Barrio Húmedo, ens va impressionar la Plaza del Grano, una plaça d’estil medieval que fou un antic mercat de cereals. Vam creuar al Barrio Romántico (a l’altra banda de la calle ancha) i ens vam trobar amb la Basílica de San Isidoro, amb una façana molt bonica amb alguns elements romànics i d’altres de gòtics. La vam trobar molt interessant. Aquí es va acabar la jornada del primer dia, producte de l’hora que era i del cansament acumulat per les hores de cotxe. Demà serà un altre dia i ens en vàrem anar a l’Hotel.

Adjuntem en un plànol de google Maps els imprescindibles que vàrem veure aquest dia:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1aQn19p4kZGZkQlEUMmmz16QymfuAsUy-&usp=sharing

Per no posar el nostre cos i la nostra ment al límit, entenem que producte de les distàncies entre Manresa i Galícia, farem una ruta de dos dies en comptes de fer-ho seguit. A més, així podrem visitar un altre lloc i ampliar coneixements.

L’anàlisi de la ruta en cotxe ens diu que de Manresa a Combarro hi ha un total de 1.124Km, fent una previsió d’hores de 10h 54min. La ruta passa per vàries ciutats importants, en altres comunitats autònomes. Ens quedem amb la ciutat de León en aquest viatge d’anada (i Burgos pel de la tornada), perquè està entremig del nostre desplaçament i perquè mostra tot l’interès per conèixer-la amb un dia.