Estem al vuitè dia i encara no hem anat a treure el cap a la ria d’Arousa. Això és imperdonable! Per tant, avui toca visitar-la i ho farem des d’una península on es diu que hi ha el millor marisc de Galícia: O Grove.
No sortirem d’O Grove, perquè la intenció és passar-nos-hi el dia, ja que d’O Grove se’n parla molt. Diuen que té un microclima propi, unes platges de sorra fina i aigües cristal.lines, un destí termal i una gastronomia de luxe.
Tot això va fer que reservéssim via internet un creuer per les muscleres de la ria (“Crucero de los Mejillones”), i avui és el dia que ho farem. L’empresa és Cruceros Pelegrín, i també opera des de Combarro. Vam pensar fer-lo des d’O Grove, per conèixer millor a la tercera ria que vèiem, la ría d’Arousa.
Tant bon punt vam sortir de l’apartament, ens en vàrem anar cap a O Grove, i ens vam aturar en el seu istme, en el qual hi ha ubicada una platja de renom, la Praia da Lanzada. És una platja llarguíssima, d’uns 3km, és una de les més conegudes de Galícia, i nosaltres vam decidir anar-hi a treure el cap, només el cap, ja que teníem el creuer allà mateix. Vàrem visitar la platja i també l’Ermita de Nuestra Señora da Lanzada, la qual està en una petita península des d’on es tenen grans vistes de la platja i de tot l’entorn.
Seguidament vam anar al port d’O Grove per anar a buscar el nostre vaixell. Vam tenir molta sort per trobar aparcament, ja que no vàrem veure cap superfície habilitada, com en altres llocs, i sí que vam veure molt volum de cotxes i el port col·lapsat pel trànsit.
Arribats al port, vam veure l’empresa i el vaixell, i el creuer ja estava a punt. Lo més interessant del creuer és que et dóna la possibilitat d’acostar-te i que t’expliquin què son les muscleres que hi ha per totes les ries, què emmagatzemen, com ho guarden, etc… També és que després pots fer un tast de musclos, però això ens pensàvem que era secundari, fins que va arribar l’hora. Les muscleres, son estructures per el cultiu de musclos, vieires i ostres (que això no ho sabíem, sabíem que era pels musclos però no per lo altre). Galícia és líder europeu en la producció de les muscleres.
Després de les explicacions varen anar portant les plates de musclos en cada taula del vaixell, i vam dir, ostres que bé! Va ésser espectacular menjar-nos aquells musclos, però el que no sabíem era que després en vindria una altra de plata, i després de la segona, la tercera, o sigui que vam haver de dir prou, o quasi rebentem de musclos, i pensar que jo havia proposat pel mateix dia anar a fer una mariscada. Sort que ens vam tirar enrere…Per cert, el vaixell tenia una cambra de visió submarina, perquè poguéssim admirar tot el què hi ha a sota de les muscleres. Va ésser una visita molt interessant, i per l’hora que era, sobre les 12h del migdia, va ésser molt idònia, vam sortir quasi sense gens de gana per dinar.
Baixant del vaixell anàrem a buscar el cotxe, ja que a O Grove hi ha poc per veure, tot son restaurants de marisc, i ens en vam anar a la Illa de la Toja (Isla da Toxa), on vam fer un curt passeig fins arribar a l’ermita revestida de petxines, que es diu Ermita de San Caralampio y San Sebastián. Es tracta d’una ermita completament revestida de petxines de vieira. És espectacular. No us ho perdeu.
Vista la Toja, la nostra intenció era menjar de pícnic, o sigui que ens en vàrem anar a veure dos miradors del centre de la península, a veure si trobàvem algun lloc per fer el pícnic. El primer mirador es diu Miradoiro da Siradella, el qual té unes grans vistes de la península i de la platja da Lanzada. Aquí vam trobar una petita àrea de pícnic (merendeiro) on hi vam dinar. Acabats de dinar vam anar a l’altre mirador, que es diu, Miradoiro Con Da Hedra. En aquest no hi havia tant bones vistes com l’altre, tot i que es veia més o menys el mateix, amb la platja da Lanzada també.
Seguidament ens en vam anar a San Vicente do Grove, a buscar una passarel·la de fusta amb vistes panoràmiques del mar i de les roques la qual és una de les passarel·les més boniques de Galicia: la pasarela da Pedras Negras. La ruta comença just en el port esportiu de San Vicente i s’allarga uns 2,5 kilòmetres. És una ruta molt popular i turística, però no ens la vam trobar gaire massificada, es podia caminar bé i fer les fotos sense haver d’apartar a ningú. Al llarg del trajecte es veuen varies escultures de pedra, on en una d’elles és en honor als voluntaris que varen col·laborar en la neteja de la costa en el naufragi del Prestige.
El passeig no es va fer gens feixuc, al contrari, és molt agradable, perquè una de les coses que més impressiona son les formacions rocoses esculpides per l’erosió de l’aigua i del vent. Ens va recordar a la Costa del granit Rosa de Bretanya, salvant les diferències. A part de les roques, també vas passant per varies cales amb aigües cristal·lines de color turquesa, sens dubte un paisatge paradisíac, que si no fos per la temperatura de l’aigua, recordaria al Carib. Quan va finalitzar la passarel·la, el camí continua per un petit corriol de terra fins arribar a una bateria militar abandonada. De seguida vàrem girar cua i vam tornar a San Vicente do Mar. En definitiva, es tracta d’una ruta agradable i molt ben cuidada, d’on es pot gaudir d’unes estupendes vistes de les Rías Baixas, es pot realitzar perfectament amb nens petits i inclús amb persones de mobilitat reduïda.
| Era el moment de fer el canvi. Era el moment d’agafar el cotxe i anar-nos-en a l’allotjament de la Costa da Morte. I així ho vàrem fer. Ja havíem carregat el cotxe el matí amb totes les bosses i maletes, i ara era l’hora de fer el trasllat cap al municipi de Cee, que és on teníem una pensió reservada. El trajecte fins a Cee el vàrem fer en dues fases, una primera per l’autopista AP-9 fins a Santiago, i una segona per carreteres locals fins a Cee. Vam contractar la pensió Hostal Pereiriña, de dues estrelles, on hi vàrem dormir 6 nits, i també esmorzar (cal dir que els esmorzars que fan valen molt la pena, i et donen moltes opcions per triar el què tu vulguis). Per sort hi havia suficients places d’aparcament per a tothom, no com a Combarro. El recomanem també per la seva professionalitat, neteja i simpatia cap als clients. |
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (195km amb 3h 15min), contant també el desplaçament a la Costa da Morte:
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m62!1m12!1m3!1d1226.957459004251!2d-9.193494529407708!3d42.994847589558816!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m47!3e0!4m5!1s0xd2f6ef25e04bd5f%3A0xdeb83c23c222fbc0!2sCombarro!3m2!1d42.4305807!2d-8.706737799999999!4m4!1s0xd2f42324b34ecdd%3A0xeb2044a218ac38ff!3m2!1d42.4298274!2d-8.8776233!4m4!1s0xd2f417a37a90b3f%3A0xc12ded9681fd880d!3m2!1d42.4529224!2d-8.8764261!4m4!1s0xd2f4163b5b6d941%3A0xc57dc6d5b3c65437!3m2!1d42.4956703!2d-8.8629407!4m4!1s0xd2f402d448064d9%3A0xd556183fb9eea7c4!3m2!1d42.4839972!2d-8.8465139!4m4!1s0xd2f410804c6f7f3%3A0xa087bf40a9700e9c!3m2!1d42.470119499999996!2d-8.8808632!4m4!1s0xd2f410fa2c5d123%3A0xd9d92e240433f913!3m2!1d42.4687111!2d-8.8893048!4m4!1s0xd2f46b34e21aadd%3A0x6f7538d7e2b54719!3m2!1d42.452167599999996!2d-8.924910299999999!4m4!1s0xd2932d4c252c0cf%3A0x92f6923857f40c99!3m2!1d42.994987099999996!2d-9.1928337!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637679595926!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]