És únicament el tercer dia del viatge, i és un dia molt intens, a causa de l’alt quilometratge que ens espera i de la àmplia zona a abastar. La intenció és visitar la Península de Vigo, d’un extrem a l’altre i passant pels llocs més atractius. Des de la Ría de Vigo, passant per l’oceà Atlàntic, i entrant per l’estuari del riu Miño.
Baiona és la primera ciutat que ens crida. Pel seu casc antic, però sobretot per el seu patrimoni històric medieval. Arribem a la ciutat i aparquem en el seu centre (aparcadoiro del Porto de Baiona), així ens estalviem grans caminades, ja que si volem visitar tot el patrimoni necessitarem de tots els esforços programats en el dia d’avui. Hem vingut a Baiona per recórrer les muralles de la Fortaleza de Monterreal. Son uns 3km de muralles que estan a una península natural, i l’envolten. A dins s’hi troba el Castelo de Monterreal, però forma part del Parador Nacional. El més bonic és recórrer les muralles perquè des d’elles es veu el poble de Baiona, les illes Cíes, el port i la reproducció de la caravel.la Pinta (ja que va arribar a Baiona procedent de les Amèriques, per error, però va arribar aquí, i han construït una reproducció exacta al port que es pot visitar), l’entrada de la ria de Vigo i l’immens mar.
Recorregudes les muralles i visitats els entorns, agafem el cotxe i ens n’anem al Mosteiro de Oia, a uns 20km de Baiona, en el poble d’Oia, el qual està a davant del mar i no de la ria com Baiona. Ens ha cridat l’interès per la visita del monestir perquè té molta història, i Galícia està plena de monestirs amb història. Nosaltres hem volgut sentir aquesta i ens hem apuntat a una visita turística guiada per explicar-nos el monestir. És un antic monestir cistercenc del s.XII. Durant el segle passat va estar àmpliament restaurat producte del seu estat semi-ruïnós. Avui dia es pot visitar quasi tot bé, i la visita turística dura aprox. 1 hora per les diferents dependències del monestir. El què ens va agradar més fou el claustre i com els diferents estils arquitectònics es barrejaven en l’edifici. El preu de la visita és de 6,00€ els adults i 2,5€ els nens. Hi ha visites de dimecres a diumenge de 11:30 a 13:00h i de 16:30 a 18:00h. En temporada alta recomanen fer reserva prèvia de la visita (és lo què vam fer nosaltres), per no deixar-se ningú a fora.
| Als entorns del monestir hi ha algun bar-restaurant d’interès, que fou en un en el qual vàrem dinar. Es diu Cafeteria A Riña i està al Tripadvisor. L’experiència va estar molt bé, i la relació qualitat-preu estupenda. |
Seguidament vam prosseguir amb la ruta fins a la punta de tota la península, allà on desemboca el riu Miño, hi ha un poble que es diu A Guarda, i té una muntanya, que es diu Santa Trega (en gallec) o Santa Tecla (en castellà). Per pujar a la muntanya et fan pagar un petit peatge (uns 3,00€ crec recordar) ja que a dalt s’hi troben vàries atraccions. Per una banda, un cop aparcats, vam visitar el Castro de Santa Trega, un dels castros gallecs més ben conservats i en un gran enclavament, amb grans vistes a l’entorn i al mar.
| Els castros son molt típics a Galícia, n’hi ha molts i amb diferents fases de conservació. Es tracta d’un poblat fortificat de la cultura celta, en general preromà i propi de finals de l’edat del bronze i del ferro. |
El castro de Santa Trega és un dels millors de Galícia, ja sigui per la seva conservació com per la seva ubicació. Vist el castro, vàrem pujar fins al cim de la muntanya on hi ha el Museo Arqueolóxico Monte Santa Trega (MASAT). Es tracta d’un museu on s’exposen troballes relacionades amb el Castro vist anteriorment. L’horari d’obertura és de 10:00h a 19:00h. No hi vàrem entrar perquè vam preferir voltar pels entorns i miradors per veure les panoràmiques realment espectaculars de l’emplaçament. També s’hi troba l’ermita de Santa Trega, i un viacrucis, ja que s’hi celebren diverses peregrinacions. Però lo millor del Monte de Santa Trega, a part del castro, son les espectaculars vistes que hi ha a 360º, ja que es veu l’estuari del Miño, Portugal, el poblet d’A Guarda al fons, i l’immens oceà Atlàntic. Teníem molta activitat en tirar les fotos que crèiem necessàries i la veritat és que no donàvem l’abast.
| Aconsello passar-hi una bona estona i aparcar a l’aparcament habilitat del Castro (que és on el vam deixar nosaltres) i no a dalt de tot, perquè així has de fer el tram final a peu i et vas trobant totes les atraccions seguides, una darrera l’altre, per anar gaudint a poc a poc. |
Havia arribat l’hora de marxar i prosseguir amb la ruta. Aquí vam tenir una mica de friccions, perquè algú volia variar una mica la ruta prevista i anar a xafar terreny portuguès. Ho vam fer tot. Primer de tot ens atansàrem al poble medieval de Tui, on el seu casc històric és una preciositat. El seu conjunt històric-artístic és fascinant, a més té la Catedral de Santa Maria, que és el seu màxim exponent artístic de la ciutat. La seva construcció es va iniciar a finals del segle XI, per tant l’estil inicial és el romànic, amb una extraordinària riquesa i importància, la seva influència es va estendre a tota la regió del Miño gallec i portuguès.
La solució exterior del temple, ja sigui amb la gran portalada abrigant les formes originals, o amb les seves torres de defensa, tendien a un aspecte defensiu, una de les característiques que es veuen i s’entenen ja que la ciutat es trobava en una gran confluència de camins i s’havia de preservar. Els horaris de visita de la Catedral son de 10:45h a 20:00h, i el preu per accedir-hi son 9,00€ (també hi ha la possibilitat de pujar a les cobertes de la catedral, ho fan a les 13:30h de dilluns a dissabte). La Catedral està a dalt d’un turonet, i lo més interessant, a part de contemplar-la, és caminar per els carrers que descendeixen el turonet i donen la volta al mateix. Alguns tenen grans vistes al riu Miño.
Finalitzada la visita vam anar a complir una promesa que era xafar terreny Portuguès. Vam anar fins al pont de ferro que travessa el Miño en direcció a Valença, el vam creuar amb el cotxe, i la Júlia va obrir la porta i va xafar la carretera, portuguesa, així es va complir la promesa.
| Ens hagués agradat de tenir més temps per visitar més coses, però aquest dia va passar volant, i ens quedava la tornada a Combarro que la vàrem fer per autopista. Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (187km amb 2h 49min). |