Tarn és un departament francès situat a la regió d’Occitània. Pren el seu nom del riu Tarn, que el travessa d’oest a est. El departament de Tarn és un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790. Va ser creat a partir de les diòcesis d’Albi, Castres i La Vaur, totes ubicades a l’antiga província de Llenguadoc. Té una extensió de 5.758km2 i la seva capital és Albi.
Serà a Albi on passarem els pròxims 7 dies, canviant així de regió i de departament.
Les Forges de Pyrene és un complex que està a 8 minuts de Foix amb cotxe (uns 4,3km), agafant la carretera D117 cap al sud.
Es tracta de la recreació d’un poble bucòlic, en el cor d’un parc ombrejat de 5 hectàrees, travessat per un riu. Un poblet antic, però encara viu i animat en el que es revaloren els treballs i eines d’abans. Animen a la gent a venir a viure moments de la història juntament amb els famosos oficis de forjador, arquer, forner i mestre d’escola. Ells ens desvelaran els gestos i els mètodes d’una època passada però molt revolucionària. L’espai museogràfic i la seva col·lecció de 6500 eines completen aquesta visita de molts moments per a compartir. Fascinarà a persones de totes les edats. Els mesos d’estiu està obert tots els dies de 10h a 18h. Els preus son de 10,20€ pels adults i 6,80€ pels nens de 5 a 17 anys. Hi ha un passi familiar de 2 adults i 2 nens a 32,00€ (és el que vam agafar nosaltres).
Forges de PyreneForges de Pyrene
Verdader llibre obert sobre la història, Les Forges de Pyrène submergeix al visitant en l’univers dels segles XIX i XX, en el que es descobreixen per mitjà de tallers animats, els gestos d’abans i la vida dels artesans de llavors. Hi ha fins a 6 tallers animats. Son tallers coberts i funcionen inclús en cas de pluja.
Adjuntem el mapa del complex, per tenir més informació:
A 10 minuts amb cotxe de Foix (uns 6,9km) per la carretera comarcal D1, arribem a l’emplaçament per entrar a visitar el riu subterrani de Labouiche, que està obert al públic des de l’any 1938.
La visita correspon a embarcar-nos a 60 metres sota terra. El recorregut, que té una longitud de 1500 metres, ens sorprendrà per la seva varietat de paisatges i riqueses geològiques. Grans o petits, apassionats del món subterrani o en busca d’una experiència única, tot el món passarà una bona estona. Al llarg del passeig, el guia abordarà diversos temes, entre els quals estan la geologia i les exploracions, i li farà descobrir concrecions amb noms evocatius com la Bruixa i l’Unicorn.
A la tornada, podrem fer una petita parada en la botiga, que ofereix una àmplia varietat de minerals i souvenirs, i també podrem fer una parada en el bar restaurant per recuperar forces.
Riu subterrani de LabouicheRiu subterrani de Labouiche
Es tracta d’una visita completa de 75 minuts. Es recomanen sabates tancades i una peça de roba adequada amb la temperatura del lloc (a 13ºC). Hi ha aproximadament 200 graons durant la visita. La visita es porta a terme amb un guia que va amb un grup d’unes 12 persones.
Els horaris d’obertura pels mesos d’estiu son de les 9:30h fins a les 17h (jornada contínua). Els preus son de 12,80€ pels adults i 10,80€ pels nens. Els grups de més de 20 persones han de fer una reserva prèvia. La visita creiem que és un imprescindible, o sigui que val la pena, però és una mica cara.
Continuant per la carretera local que ens passava per l’última de les gorges del punt anterior (Defilé de Joucou), la carretera D107, vam anar-la seguint i cada cop pujava més fins que vam arribar al Col du Pradel, després de 20,8km des del Defilé de Joucou (uns 36 minuts). La carretera era molt estreta, i amb prou feines hi passàvem 2 cotxes.
Es tracta d’un coll amb unes vistes súper espectaculars (es veuen els pirineus), que fa de frontera entre els departaments de l’Arièja i l’Aude, a 1673 metres sobre el nivell del mar.
Vistes des del Col du PradelVistes des del Col du Pradel
Si continuem per la carretera, aquesta vegada baixant, arribarem a Ax-les-Thermes i d’aquí a Foix hi ha uns 40 minuts amb cotxe (42,70km). És una bona excursió per realitzar-la amb mitja jornada, per exemple, i enllaçar-la amb altres excursions per la zona, com la ruta de les gorges anterior, o inclús amb la visita als castells de Roquefixade i Montségur, que també estan relativament a prop per la zona.
A prop de Foix, vam realitzar una ruta per diverses gorges i congostos, mirant d’enllaçar-los entre ells i resultant els següents trams:
De Foix fins a les Gorges de Saint Georges: vam anar a buscar les gorges que estaven més lluny, i des d’allà anar fent la ruta fins les altres. Les gorges de Saint Georges estan ubicades a 2,7km del poble d’Atsat (uns 4 minuts), per la carretera local D118.
Gorges de Saint GeorgesGorges de Saint Georges
De les gorges de Saint Georges fins a les gorges de la Pierre-Lys: 8,80km, uns 10 minuts de ruta per les carreteres locals D118 i D117.
Gorges de la Pierre-LysGorges de la Pierre-Lys
De les gorges de la Pierre-Lys a les Gorges de Rebenty: 18,00km, uns 22 minuts de ruta per les carreteres locals D117 i D107
Gorges de RebentyGorges de Rebenty
De les gorges de Rebenty al Defilé de Joucou (congost): 2,60km, uns 6 minuts, per la mateixa carretera local D107
Defilé de JoucouDefilé de Joucou
El total dels trams de la ruta en el google maps, resulten així:
Va ésser una bonica ruta, perquè vam anar parant a cada engorjat i vam trigar més temps del què realment és perquè vam explorar a fons aquestes gorges.
El castell de Montsegur es tracta del lloc càtar més carregat d’història. Ho explicarem per parts, la primera el castell i la seva història; la segona, el poble i el seu museu; i la tercera, el catarisme.
El castell i la seva història
L’enclavament, que culmina a 1207 metres d’alçada, es cita des del segle XII com a propietat de la família Péreille. A començaments del segle XIII, la comunitat càtara de Languedoc demana a Raymond de Péreille rehabilitar el castell i preparar per a la defensa tot el conjunt del penyal rocós (en occità, “pog”). En conseqüència, Montségur es converteix en la seu de l’església càtara i refugi dels proscrits (“faydits”), aquells senyors que havien estat desposseïts de les seves terres per la Creuada. D’aquesta forma, al castell, que serveix de defensa, queda adossat un castrum, un poble càtar penjat en la falda del “pog”. Almenys 600 persones vivien llavors en l’enclavament.
Reproducció de Montsegur, per l’any 1240Estela conmemorativa de la foguera
El 16 de març de 1244 més de 220 càtars pugen a la foguera. Així acaba la guerra contra els Albigesos, i Montségur entra en la història. En el camí d’accés al castell, una estela recorda aquest martiri dels càtars.
El castell fou abandonat a partir del segle XVI, coneixent un llarg període d’oblit que no es veurà interromput fins a finals del segle XIX: sota la ploma de diversos escriptors i historiadors, la tragèdia de Montségur serà llavors realment rescatada d’aquest oblit per a magnificar el sacrifici d’aquells càtars que no volgueren abjurar de la seva fe desafiant així l’autoritat del rei de França i del Papa.
A la fortalesa de Montségur es pot accedir després de mitja hora de marxa a peu. A més dels seus vestigis medievals, ofereix una magnífica panoràmica del poble i dels paisatges que la rodegen.
Els horaris d’accés al castell son en els mesos d’estiu, de 9:00h a 18:00h. Els preus en temporada alta son de 6,50€ pels adults, i de 3,50€ pels nens de 8 a 15 anys. La taquilla està un cop hem passat el Pla dels Cremats, amb la seva estela commemorativa, i un cop pugem per el camí cap a dalt del turó.
El mur nord-est del castell de MontsegurEl castell de Montsegur
El poble i el seu museu
Situat en la base del “pog”, Montségur presenta totes les seves cases alineades seguint les corbes de nivell. Montségur reunia prop d’un miler d’habitants a finals del segle XIX. En el centre del poble, el Museu ofereix els més bonics objectes arqueològics procedents de les excavacions portades a cap des de fa més de 50 anys. A més dels objectes que testifiquen les activitats de defensa del castrum, testimonis varis de la vida diària permeten rescatar la forma de vida dels càtars de l’enclavament en el segle XIII. A més de maquetes, panells, dels quals els temàtics es refereixen a diversos aspectes històrics, i un vídeo documental, completen l’exposició per descriure els diferents episodis de la guerra contra els Albigesos, i comprendre la magnitud de la tragèdia de la caiguda de Montségur i el final del catarisme.
Els horaris d’obertura del museu en els mesos d’estiu son de 11h a 13h i de 14h a 19h, amb els dilluns i dimarts tancat. Els preus pels mateixos mesos son de 2,50€ pels adults i 1,50€ pels nens de 8 a 15 anys.
El mur nord-est del castell de MontsegurL’interior del castell de Montsegur
El catarisme
El catarisme és una religió dualista que, segons certs historiadors, hauria arribat d’Àsia Menor en el segle X. La filosofia d’aquesta religió es recolza sobre una perpètua oposició entre el Bé i el Mal: el Mal seria el món material, mentre que el Bé seria per el contrari, el de l’espiritualitat. Els Perfectes i les Perfectes (seguidors) observaran una estricta regla basada en l’abstinència sexual i una vida de pobresa. Contrastant amb l’església Catòlica (una gran part es trobava instal·lada en la riquesa), l’església càtara pregonava la pobresa i la vida ascètica. Els historiadors admeten que la tragèdia de Montségur va significar la desaparició del catarisme.
Adjuntem la documentació gràfica que vam utilitzar per realitzar la visita al castell de Montségur:
Situada al cim d’un impressionant penya-segat, la fortalesa de Roquefixade, des del segle XI, dóna la cara a la fortalesa de Montségur.
Aquesta fortalesa, amb més de 100 metres de longitud, es divideix en dos recintes. A sota, un pati envoltat de murs cortina seguint la línia de la carena. A la part superior, el mateix castell, accessible per una torre de porta. Després de la seva destrucció ordenada per Lluís XIII el 1632, només queda aquesta fortalesa, un mur travessat per dues finestres arquejades, i una torre.
Al segle XIII, una comunitat de creients càtars vivia al poble i lluitava per la llibertat de la seva religió, la seva família i la seva terra.
Accés lliure i gratuït durant tot l’any. Per pujar al turó on hi ha el castell s’ha de fer una caminada d’uns 20 o 25 minuts des del poble de Roquefixade. Ja hi ha previstes places d’aparcament.
Les ruïnes del Castell de RoquefixadeEl poble de Roquefixade, baixant de la caminada al castellMapa del Castell de Roquefixade
Mirepoix és una ciutat medieval construïda en el segle XIII amb cases fetes de fusta i murs d’argila. En quan entres a la seva plaça central et dones compte que no estàs caminant per una vil.la qualsevol. Et passo a descriure els llocs més imprescindibles de Mirepoix.
Plaça central de Mirepoix i les seves galeries cobertes
Situada en el cor de la vil·la, el que més et sorprendrà son les cobertes sobre pilars de fusta. Les cases medievals que hi ha a sobre son una meravella. En la plaça normalment es celebren esdeveniments com el mercat setmanal dels dilluns pel matí o el petit mercat dels dijous pel matí.
Place Meréchal LeclercPlace Meréchal Leclerc
La Casa dels Cònsuls
Des de 1500 fou la casa que ocuparen els magistrats de la ciutat. És la casa més gran i més sorprenent de la plaça, i en l’actualitat hi ha un restaurant en el seu interior. No us perdeu les cares de persones i monstres horribles gravades en les bigues de fusta que sostenen les cases.
La Maison des ConsulsLa Maison des Consuls
La Catedral de Sant Maurici
Classificada com a monument històric de França, aquesta església gòtica és la més ampla del país, amb una nau de 22 metres d’ample. A més, és la segona més ampla d’Europa. Sis segles van haver de passar perquè l’església fos completada des de la col·locació de la primera pedra en 1298. En el segle XIV va adquirir el rang de Catedral.
La Catedral de Sant MauriciLa Catedral de Sant Maurici
El Palau Episcopal
Construït en els murs de l’església a requeriment de Philippe de Levi’s per viure a prop de la catedral.
La Halle
Construïda en el segle XIX, va reemplaçar a l’antiga coberta de fusta que s’utilitzava anteriorment.
La HalleLa Halle
La Porte d’Aval
Son les úniques restes dels murs fortificats del segle XIV que embolicaven tota la ciutat de Mirepoix.
El pont dels 7 arcs
Anteriorment hi havia bastants ponts de fusta sobre el riu, però en el segle XVIII l’arquitecte Jean Rodolphe Perronet va construir un pont de pedra i va decidir de realitzar-lo amb set arcs. Aquest magnífic pont fou construït entre 1776 i 1791, i té una longitud de 206 metres sobre el riu.
La Maison Malroc
Aquest edifici del segle XVIII va pertànyer a Guillaume Malroc de Lafage, primer cònsol i alcalde de Mirepoix en 1791. En l’actualitat hi està emplaçat l’hotel Relais Royale i hi pots passar a dormir una o vàries nits.
Adjuntem el material gràfic que vàrem fer servir per descobrir els carrers i places de Mirepoix:
Es tracta d’un parc ubicat a Tarascon-sur-ariège, a 20 minuts de Foix en cotxe. Aquest parc mereix una visita d’almenys una jornada per a conèixer la vida en la època dels prehistòrics. Té un total de 13 hectàrees i et convida a un viatge a dins de la prehistòria (de fa 15.000 anys enrere), per reviure de nou els orígens de l’ésser humà i de l’origen de l’art. Gràcies a varis tallers participatius, el públic descobreix l’arqueologia, la caça, l’art parietal i les activitats d’un campament (talla d’eines de sílex, l’art de fer foc,…). Els tallers estan sempre oberts, sense dependre de les condicions climatològiques. El laberint dels sons, el taller d’empremtes i rastres, el panorama de caça, reconstitucions de coves, llacs i cascades et porten al passat de forma apassionant.
Parc de la PrehistòriaParc de la Prehistòria
El gran taller (el nostre museu dedicat a la prehistòria) presenta nombrosos objectes d’art gravats o esculpits, un panorama sobre l’art parietal en el mon sencer i facsímils. Entre ells, es pot admirar el “Salon Noir”(saló negre) de la cova de Niaux, com fou pintat fa 14.000 anys i es pot accedir al “Niaux prohibit”. Aquest lloc viu i agradable per a petits i grans, t’acull per a visites des de 2 hores i mitja fins al dia sencer. Descobreix el parc de la prehistòria, veritable centre d’interpretació europeu, no solament sobre l’art de les coves sinó també sobre la manera de viure dels homes prehistòrics. Els preus son de 11,50€ pels adults, 8,00€ pels nens fins als 17 anys, i hi ha un pass familiar que val 36,00€ (inclou dos adults i dos nens). Horaris d’estiu cada dia de 10h a 20h. Reservar si sou un grup.
La cova de Niaux és una cova única. La visita permet admirar, com en cap altre lloc, les autèntiques pintures dels nostres avantpassats, que es concentren en el Salon Noir. Es tracta de magnífiques pintures d’animals associats amb signes enigmàtics que et transporten a temps llunyans en una aventura sagrada.
L’entrada a la gruta està marcada per una atrevida creació contemporània, que marca la permanència artística de la Prehistòria de la Humanitat fins als nostres dies. Al 1994 es va col·locar un edifici de recepció completament nou ubicat dins i fora del porxo de la cova. La seva arquitectura sorprèn, qüestiona i convida al visitant a oblidar el seu món i preparar-se per a un viatge als orígens de l’art.
Accés a la gruta de NiauxAccés a la gruta de Niaux
La cova de Niaux s’estén al llarg de dos kilòmetres d’àmplies galeries, voltes baixes i llacs subterranis. Prop d’un centenar de representacions d’animals i varis centenars de cartells es trobaren en les parets i en el terra. Amb una duració aproximada de 1h 45min, la visita comença amb un passeig de 800 metres per una àmplia galeria.
Salon Noir de la gruta de Niaux
Els preus son de 14,00€ pels adults, 10,00€ pels nens fins als 17 anys, i hi ha un pass familiar que val 42,00€ (inclou dos adults i dos nens). S’ha de reservar per entrar a la cova, o per telèfon o per la web, i llavors t’assignen un horari.
