Categoria: NAVARRA

Si només poguessis visitar un poble de l’interior del País Basc Francès, llavors hauria d’ésser Espelette/Ezpeleta. Els seus carrers semblen sostrets d’un quadre, amb les tradicionals cases basques alineades a ambdós costats de la vorera, moltes de elles mostrant orgulloses el producte d’exportació número u del poble, el “Pimiento de Ezpeleta”. Aquests pebrots estan penjats amb orgull de les façanes per el seu assecatge, convertint així aquesta escena en el símbol del poble.

Ezpeleta és un pintoresc poble d’interior conegut per els seus pebrots vermells secs. És un plaer passejar pels seus carrers i gaudir del singular paisatge, creat per les boniques cases amb els pebrots penjant de les seves façanes i balcons. Ezpeleta està plena de botigues que venen no només els famosos pebrots sinó també molts més productes locals com la xocolata i el formatge. Encara que sigui un poble tranquil, pot convertir-se en un lloc bastant concorregut, sobretot a l’estiu (i així ho corroborem, ja que ens hi vam trobar).

A nosaltres ens agrada sortir de l’itinerari turístic, per això vam anar a passejar fins a l’església. Aquesta part del poble és passada per alt per molts visitants, ja que no hi ha botigues ni gent, i això afegeix encant en aquest lloc. A més, un petit rierol flueix a través de l’àrea verda juntament a l’església, convertint-lo en un racó més tranquil, i d’alguna manera, més autèntic.

A part del propi poblet en si, i el passeig dels seus carrers, existeixen dues atraccions més per tenir motius de venir a visitar-lo:

• Castell dels Barons d’Ezpeleta: Es troba situat junt a la zona de vianants d’Ezpeleta. Ha sigut renovat recentment i alberga en l’actualitat l’Ajuntament (Mairie en francès) a més d’altres facilitats. Es tracta d’un edifici bonic, especialment en l’interior, que està obert al públic i val la pena de visitar. La oficina de turisme d’Ezpeleta està situada en la segona planta del castell. El tercer pis alberga exhibicions temporals i permanents. Una exhibició permanent molt interessant és l’anomenada “Pimientos alrededor del mundo”, la qual, com el seu nom indica, mostra informació de pebrots al voltant del món acompanyada per moltes i interessants fotografies. L’horari d’obertura és de dilluns a divendres de 8:30 a 12:30h i de 14 a 18h. Dissabtes de 9:30 a 12:30h. Preu de l’entrada: gratuïta

• Iglesia de San Esteban: A un parell de minuts a peu del carrer principal d’Ezpeleta es troba l’església de Sant Esteban. Construïda en el segle XVI, posseeix proporcions massives i murs gruixuts perquè fou erigida també com a fortalesa. Encara que el seu exterior és auster, en el seu interior destaca un bonic altar barroc i mobiliari del segle XVII. L’interior de l’església està formada per una sola nau. Galeries de fusta s’estenen al llarg de les parets laterals i posterior de l’edifici. En el cementiri també hi destaquen les làpides funeràries basques tradicionals.

En el viatge als valles de Xareta i Baztán, també es va donar la possibilitat d’ampliar l’àrea d’acció, i es va creure convenient de poder visitar altres emplaçaments propers, però darrera la frontera francesa. Vam creure convenient que la regió francesa d’Iparralde també formés part de la nostra llista d’imprescindibles. Iparralde o País Basc del Nord és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa. A Iparralde el constitueixen les tres províncies històriques de la Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa. La totalitat dels imprescindibles que hem triat a Iparralde, formen part de Lapurdi o la Baixa Navarra, per una qüestió geogràfica, ja que estan més a prop del nostre centre logístic ubicat a Zugarramurdi. La intenció era visitar els territoris o atractius que no sobrepassessin de 1 hora de viatge amb cotxe des de Zugarramurdi, i en vam trobar varis.

A Pamplona és obligatori anar-hi en qualsevol viatge o ruta que es faci per Navarra o voltants. Pamplona és una ciutat còmoda, acollidora, moderna, verda, segura i amb una àmplia oferta gastronòmica basada en el producte local. Destaca pels seus serveis sanitaris i compromís per la salut i benestar dels seus habitants i visitants.

Pamplona és San Fermín però també ho és el seu recinte emmurallat, esquitxat de parcs i jardins, és la primera ciutat del Camí de Santiago, és la seva prestigiosa gastronomia i acull multitud de festes i esdeveniments.

Nosaltres vam tenir molt poc temps per visitar Pamplona, pràcticament ni un parell d’hores. I què es pot fer en un parell d’hores a Pamplona? Doncs això. Ens vàrem centrar en passejar pel casc històric de la ciutat. Aquestes son les atraccions que vàrem visitar:

• Plaza del Castillo: Considerada el cor de la ciutat. En ella s’hi ha celebrat mercats, tornejos, concentracions polítiques o inclús “corridas” de braus fins al 1.844. El seu nom prové del castell ubicat en la zona de la baixada de Javier entre els segles XIV i XVI.

D’aquí ens en vam anar per la calle Estafeta fins als exteriors de la plaça de braus.

• Plaza de toros: inaugurada en l’any 1.922 i coneguda internacionalment pels “encierros” de San Fermín, es tracta de la segona plaça de braus més gran d’Espanya i quarta del món, amb capacitat per un total de 19.721 espectadors. Es pot visitar sota una visita guiada de dimarts a diumenge de 11 a 18:30h. Dilluns tancat. El preu de la visita individual per adult inclou el servei de guia, una audioguia i 6,00€. Els nens menors a 13 anys no paguen.

• Calle Estafeta: Vam agafar el carrer Estafeta, el qual és possiblement un dels carrers més coneguts en tot el món, ja que per ella passa l’encierro dels San Fermins. El seu nom li ve perquè en el segle XVIII va estar aquí la primera estafeta de correus de Pamplona. Vam continuar la ruta pel carrer Mercaderes, i després per la calle Cúria, amb una mica de pujada, des de la qual s’insinuen les vistes de la catedral de Pamplona.

• Catedral de Santa Maria La Real: Construïda durant els segles XIV i XV on abans va haver-hi un temple romànic. Darrera de la seva façana neoclàssica (obre culminant de Ventura Rodriguez), s’amaga un magnífic temple medieval amb una imponent nau central de 26,8 metres d’alçada i un claustre considerat universal del gòtic. L’entrada a la catedral és gratuïta. Es pot visitar el Museu, de 10:30 a 19:00h (horari de primavera i estiu). Diumenges tancat. Preu: Adults 5,00€ i nens 3,00€.

Vam baixar per Cúria i Mercaderes i vam arribar a:

• Plaza del Ayuntamiento: presidida per l’Ajuntament de Pamplona, és el lloc des del que es llença el “chupinazo” que dóna inici a les festes de Sant Fermín cada 6 de juliol.

• Casa Consistorial: en la seva façana es barregen el Barroc tardà i el Neoclàssic (segle XVIII), encara que la resta de l’edifici data del segle XX. El seu origen es remunta a 1.423, quan Carlos III va ordenar la seva construcció en el fossar d’on confluïen els burgs medievals.

Era hora de començar a marxar, i el cotxe el teníem a l’aparcament públic “Rincón de la Aduana”, per tant vam començar a tirar fent una mica de ruta per la Calle Mayor.

• Calle Mayor: és un carrer franquejat de palaus barrocs i renaixentistes, i va sorgir al pas dels peregrins del Camino de Santiago com a eix principal del burg de San Cernín. Al centre de la calle Mayor, hi ha el Centro de Interpretación del Camino de Santiago Ultreia, el qual és un espai destinat al coneixement i divulgació de la ruta xacobea i la seva història.
  • Per la mateixa calle Mayor, a prop de l’ajuntament hi ha la “Belena de Portalapea”, on es poden contemplar restes de l’estructura medieval del burg de San Cernín.
  • Al costat hi ha el Palacio del Condestable y Museo de Sarasate: és una casa palatina que fou construïda entre 1.550 i 1.560 per Luis de Beaumont, conestable de Navarra. El palau fou seu episcopal durant 150 anys i Ajuntament provisional altres 8 anys, des de 1.752. En l’actualitat, és un espai cultural.
  • A mig carrer hi ha un palau renaixentista, el Palacio de Redín i Cruzat, del segle XVII.
  • Més endavant, un altre palau, en aquest cas barroc, el Palacio de Ezpeleta, del segle XVIII.
  • Finalment, arribem a la Plaza Recoletas, on s’observa la Fuente del Obelisco, una font construïda per commemorar la portada d’aigua a la ciutat, instal·lada al 1.788 i dissenyades pel pintor de la Corte Luis Paret y Alcázar, juntament amb altres 3 (son un total de 4 fonts).

• Iglesia de San Lorenzo: Ja en el Paseo del Doctor Arazuri hi ha aquesta església, famosa perquè en ella està instal·lada la capella de San Fermín. L’actual façana data de 1.901 i fou dissenyada per Florencio Ansoleaga. L’interior, té planta de creu grega inscrita en un quadrat. Crida l’atenció el joc geomètric de les seves cúpules i la llanterna que corona la part superior.

• Jardines de la Taconera: Abans d’agafar el cotxe vam fer un petit pícnic en aquests jardins, ideals per passejar. És el parc més antic de Pamplona (del segle XVI). Fou a partir de 1.830 quan es va transformar en una de les zones més romàntiques i exòtiques de la ciutat, amb diferents espècies de flors i arbres com la sequoia gegant o la sòfora japònica entre d’altres, amb camins, bancs i fonts. Té boniques vistes i en els seus fossars conviuen en semi-llibertat cérvols, ànecs, gallines, i galls d’indi. Té dos portals del segle XVII: el de San Nicolás i el de la Taconera.

Acabat el pícnic ens vam dirigir (uns 200 metres a peu) a l’aparcament per treure el cotxe.

Adjuntem la documentació gràfica que es tracta del plànol del casc històric de Pamplona, on hi ha varies rutes marcades. Nosaltres en vam fer una de nova, adaptant petites coses de totes:

La visita als embalses de Leurtza també és un imprescindible de Navarra. Es tracta de dos embassaments que es varen construir a començaments del segle XX. La seva explotació es destina a la producció elèctrica a través de la canonada de pressió que, després de salvar en una curta distància un desnivell superior a 250 metres, alimenta la central ubicada riu avall. Per realitzar aquesta obra es va construir una pista d’accés des de Urrotz, avui camí rural asfaltat des de la dècada dels 80, i es va habilitar una pedrera d’extracció de pedra, els restes de la qual s’observen en la vora dreta de l’embassament inferior. També hi havia un projecte, no arribat a realitzar, de canalitzar les aigües de la veïna regata de Anizpe fins a Leurtza.

Avui Leurtza és un lloc on els valors mediambientals i naturals estan protegits, en convivència amb usos humans tant diversos com la explotació hidroelèctrica, la activitat ramadera, l’ús forestal, la caça, la pesca, la recol·lecció de bolets i activitats d’oci com el senderisme, el muntanyisme o la plàcida observació i gaudi de la naturalesa.

Aparcament i serveis

Hi ha dos zones d’aparcament, un panell informatiu accessible i amb textos en Braille. Hi ha també una Àrea Recreativa amb taules i una font, i un inodor en la zona de serveis.

Sender adaptat

El sender que rodeja l’embassament inferior, amb una longitud d’uns 2km, ha sigut adaptat en la seva totalitat per a persones amb visibilitat reduïda mitjançant travesses de fusta a l’esquerra i diversos indicadors en Braille. Per persones amb mobilitat reduïda o amb cadira de rodes, el traçat ha sigut adaptat però en l’entorn de la presa inferior hi ha pendents superiors al 8%.

Sender interpretat

Aquest és el que vam fer nosaltres. Es tracta d’una volta al perímetre dels 2 embassaments, fent un total de 3,5Km i 60 metres de desnivell. És el sender de color magenta del següent plànol:

Adjuntem el mapa del lloc, amb els corresponents senders senyalitzats:

La visita al Parc Natural Señorío de Bertiz la volíem fer en dues fases. Per una banda, anar-hi un dia a buscar informació sobre el parc i les seves rutes, i visitar els jardins Històrics-Artístics del Parc, i per altra banda, un segon dia tornar-hi i fer una ruta ja pel parc. Només vam poder-hi anar un dia, que va servir per visitar els Jardins Històrics-Artístics del Parc Natural Señorío de Bertiz. Els horaris dels jardins son de dimarts a divendres de 10:30 a 14h i de 15 a 18:30h. El preu per entrar és de 3,00€ per adult (els nens entren gratuïtament).

El Jardí de Bertiz, amb més de 100 anys d’antiguitat, és potser el major tresor del Parc Natural. Està conformat per un bell entramat de camins i senders sinuosos rodejat de grans arbres de molts diversos tipus, tanques vegetals, arbusts i massissos florals; existeix una nodrida representació d’espècies autòctones així com una gran quantitat de plantes exòtiques. Destaquen pel seu port o bé per la seva raresa els liquidàmbars, teixos, hibas, xiprers dels pantans, sequoies, cedres, llimoners, camèlies, azalees, hortènsies, bambús,…

A part de la seva riquesa botànica sobresurt per la qualitat dels seus entorns paisatgístics que creen peculiars ambients, aconseguits gràcies a l’existència de varis estanys, petits ponts, glorietes, i altres elements de gran bellesa com el mirador i la capella, joies de l’Art Nouveau, que donen en aquest conjunt una referència de bellesa exclusiva dels anys de canvi entre els segles XIX i el XX. Adjuntem el plànol dels jardins:

A part del Valle del Baztán, Valle de Xareta i la Comarca de las Cinco Villas, també hem visitat altres llocs a Navarra, que per nosaltres son uns llocs imprescindibles de visitar:

• Oyeregui – Parque Natural Señorío de Bertiz
• Urroz – Embalses de Leurtza
• Pamplona

La tercera i última de les Cinco Villas visitades, destaca per la seva arquitectura popular i la seva bona conservació general en un entorn natural esplèndid. Fou Premi Nacional de turisme per l’embelliment i millora de pobles. Té uns 850 habitants. Les cases de Etxalar, en la seva majoria de grans dimensions, estan construïdes de pedra i fusta. Al passejar pels seus carrers podem contemplar en les portes d’entrada a les cases, les llindes en les que es poden llegir el nom de la casa i la seva data de construcció (segles XVI-XVIII), a més dels seus escuts.

A part de les cases, hi ha moltes altres atraccions:

• Cases de Etxalar: Hi ha varis models i exemples diferents: Aldaitegia i Etxebertzea, son exemples de la arquitectura del caseriu en la zona, especialment els seus arcs de pedra en l’entrada, les portes i finestres de grans proporcions; Praderenea, durant la guerra civil fou refugi per un grup de monges religioses, les quals constituïren una escola per noies fins al 1.550-51. A davant compta amb una font de pedres vermelles; Landaburua i Iriondoa,  son exemple de l’arquitectura popular local, mostren la seva vistosa estructura de fusta i la seva construcció en cadirat. La casa Iriondoa compta amb un interessant jardí amb eines de conreu.

• Palacio de Gaztelua: Palau construït a l’edat mitjana. En els seus inicis, la seva construcció a mode de torre defensiva era de mides més petites i s’utilitzà com a lloc per guardar les armes del regne. Va ser renovat en el segle XVIII amb unes majors dimensions. En l’actualitat el seu aspecte és bo i compta amb un bonic jardí.
• Molins d’aigua: El Molí del Mig és el més vell d’Etxalar, i encara que està tancat es conserva en bastant bon estat, a l’igual que el canal i la presa que el proveïa d’aigua per el seu funcionament. A principis del segle XX s’encarregava de generar corrent elèctrica per la seva distribució per el poble. Fins a finals del mateix segle, es molia blat de moro i blat. El Molí de baix està en estat de ruïna, però encara es diferencien algunes parts del mateix com el canal d’abastiment i el desguàs, així com l’estructura de l’edifici.
• Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción: Ubicada en el centre del poble. De planta de creu llatina, ha mantingut la seva unitat estructural al llarg de la seva construcció. En el seu interior destaquen un calvari de l’any 1.600, una pila baptismal del segle XVIII i un bonic orgue de principis de s.XX. En el jardí de l’església es troben nombroses esteles funeràries.

• Fonts de Etxalar: Font de Arrosea: Ubicada juntament a la casa del mateix nom, la seva aparença va canviar notablement des de la seva remodelació. Antigament tenia forma de abeurador. Actualment hi ha un seient junt a la font. Existeixen a més la font de la plaça en la part de darrera del frontó (any 1.822), la de Joanabarrenea, i la Praderenea. Totes estan construïdes amb pedra vermella i son potables.
• Rentador de Antsolokueta i la presa del molí del mig: Junt a la presa del molí, construït en 1.686. En ell rentaven la roba els habitants d’Etxalar. Junt al rierol de Artain, al costat de les cases Praderenea i Arburua respectivament, es conserven encara grans pedres per el rentat de la roba. La presa tenia la funció de desviar aigua al molí del mig. És la única que queda en el poble.
• La plaça del poble i el frontó: El lloc era utilitzat antigament per guardar el ramat de les cases veïnes fins que fou comprat per l’ajuntament. Abans, la plaça del poble estava situada davant de l’actual Casa de Cultura, antic ajuntament. El frontó de ús públic, compta amb enllumenat i xarxes laterals.

• La calera de Errotagaraia: Forn on es calcinava la pedra calcària per fer calç. La calç s’utilitzava per millorar la qualitat de les terres de conreu i treballs de paleteria. També es comerciava amb ella. Aquest forn es va reconstruir en 2.003 per el mètode de Auzolan (treballs en comunitat). A part d’aquesta, encara es poden trobar nombrosos forns de calç en el poble i en els seus voltants, sempre juntament als prats, d’on n’eren necessàries principalment.
• Casa Iñarrea i Creuer de Iñarreta: Una de les cases més antigues d’Etxalar, de vistosa estructura de fusta. Fou reconstruïda en l’any 2.009. Compta amb el reconeixement del Príncep de Viana per la seva arquitectura. El creuer situat davant d’ella data de 1.735. La seva actual ubicació és recent, abans estava més amunt. En la seva base hi ha tallats motius bíblics i al·legòrics.
• Cementiri Municipal: Construït a mitjans del s.XIX, anteriorment es situava en els jardins de l’església. Antigament una de les seves sales s’utilitzava per autòpsies. És el punt de partida del Via Crucis que va fins la ermita de Santa Cruz.
• La Casa de Cultura (Oficina de Turisme): Reconstruïda en el 1.685, aquesta gran casa fou ajuntament fins al segle XIX, convertint-se llavors en caserna, hospital i per últim en escola. Avui en dia és la Casa de Cultura. L’entrada està formada per un arc i dos pilars de pedra. A un cantó, encara conserva una antiga bàscula per el pesatge del ramat. La paret de la façana mostra la seva armadura de fusta.

• Cases de Antsolokueta i el Via Crucis: Bonics exemplars d’arquitectura popular. El “Via Crucis” del que es conserven algunes creus i representa els passos del calvari durant la processó de Setmana Santa, inicia junt a la casa Arrosea i finalitza en el pont Artene.
• Ponts d’Argarata i de Zubiaundi: El d’Argarata és d’estil romànic, antic pas del camí a Zugarramurdi. Punt final del Via Crucis de Antsolokueta des de la qual antigament es beneïen les peces i els prats amb la presència de la imatge de San Miguel de Aralar. El de Zubiaundi serveix d’unió dels barris Anduetzeta i Antsolokueta. És el pont més gran del poble i compta amb un petit mirador amb seient des del que s’observa la presa del molí del mig.
• L’ermita de Santa Cruz: Construïda en el segle XVI (1.500-1.550), compta en el seu interior amb una imatge de Jesucrist de principis del s.XVII. El jardí d’entrada es troba rodejat de creus de diferents èpoques. El dia Santa Cruz es celebra missa. Explica la llegenda que en l’ampli prat del costat es reunien les bruixes de la zona a celebrar els aquelarres.
• La capella de Fàtima: Dedicada a la Verge de Fàtima, compta en el seu interior amb una imatge de la mateixa. De petites dimensions, es troba situada en el Via Crucis a la ermita de Santa Cruz.

La segona de les Cinco Villas visitades, destaca per la seva bonica i molt cuidada arquitectura i per els seus carrers veurem diversos ponts, rius i fonts. Rodejada de muntanyes i travessada per el riu Onín, Lesaka es divideix en diferents barris. Les primeres referències a Lesaka apareixen en 1.203, segurament el nucli urbà sorgeix en la primera meitat del segle XIV.

Varem fer una ruta pel casc antic del poble de Lesaka, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Convento: Ubicat prop del carrer Antoiu. Construït en 1.770, el seu promotor fou Arriola, indià nascut en Pasajes; fou un dels principals convents de les Carmelitas Descalzas a Navarra. Avui només queda en peu l’església. Des de desembre de 2.013 el convent alberga la Casa de Cultura Harriondoa.
2. Torre Minddurenea: Ubicada en la calle Zarandia, és probablement l’edifici més antic de Lesaka. Segons els arqueòlegs, fou construïda en el segle XIV. Fins fa ben poc, la torre tenia aspecte de caseriu; els merlets estaven coberts i tenien característiques especials.
3. Casa de Juanamenea: Dita també Casa del obispo Zarandia, ja que en aquesta casa hi vivia el bisbe Zarandia, bisbe de Huesca que va morir en 1.861. La casa fou construïda en 1.867. A l’igual que en moltes cases de Lesaka té murs tallafocs i volades. Algunes estructures de ferro reforcen i adornen el suport del sostre. En el jardí, hi ha una petita torre gòtica que va allotjar, sembla ser, al Duc de Wellington.
4. Iglesia San Martín de Tours: Es va construir entre els segles XVI, XVII i XVIII. El retaule, d’estil rococó, és del segle XVIII. Segons el catàleg de Monumentos de Navarra, és una de les esglésies més monumentals de Navarra, i en el seu interior té dimensions similars a les catedrals. Encara que la seva construcció abastà a 3 segles, l’església té unitat, tant per fora com per dins, estant coberta per voltes estrellades d’estil gòtic. També en l’interior es troba el retaule de l’altar major, construït per Tomás Palacio i decorat amb algunes escultures d’estil rococó.
5. Matxinbeltzenea: es troba en la calle Arretxea. Antiga escola de monges, en l‘actualitat és el “euskaltegi” de la comarca.
6. Palacio Bordienea: Ubicat en la calle Ote, del segle XVIII. Les seves quatre façanes amb pedra vista son molt especials i notables, al igual que la finestra torta cap a l’est i la torre cilíndrica sobre el rierol que servia de lavabo.
7. Casa Consistorial: Ubicada en la Plaza Vieja de Lesaka. És un edifici barroc sense ornamentació, construït en el segle XVII, amb forma de cub horitzontal i la part inferior porticada.
8. Erdiko Errota: Molí situat prop de la Plaza Vieja.
9. Mikelenea: S’ubica en el punt on es troben els carrers Albistur i Antoiu. Una de les dues portes d’aquesta antiga casa és gòtica i té una inscripció (IHS); aquesta marca també apareix en vàries portes a Lesaka. En la zona que dóna al carrer Albistur la casa té finestres gòtiques adornades amb esferes.
10. Torre de Zabaleta: Ubicada en la Beheko Plaza. Torre del segle XIV construïda abans de 1.444 amb caràcter defensiu. Els Zabaleta pertanyien a l’antiga noblesa medieval.
11. Palacio Joanedrenea: Es veu des de la Beheko Plaza. És del segle XVII. Té característiques de la primera meitat de segle: enfront es troben columnes toscanes, tríglifs i rombes, una porta amb balcó, un escut d’armes i una finestra central en el pis superior.
12. Eskol Ttiki: Està al costat del Palacio Joanedrenea.

Adjuntem la documentació gràfica de que disposavem:

Fou la primera de les Cinco Villas que vam visitar. És una villa totalment acolorida en els seus balcons de cadascuna de les cases, i té les següents atraccions:

• Ajuntament: Construït al 1.776 d’estil neoclàssic, amb reformes posteriors. El seu pòrtic està compost de sis arcs de pedra. Al 1.983, mentre es renovava la façana, es varen trobar restes de pintures, les quals s’han repintat per l’artista local Ignacio Larramendi.

• Casa Eltzaurpe-Txiki: Aquesta casa manté alguns vestigis gòtics: la porta de la façana amb llaures, i una finestra lateral. Aquest tipus de casa era freqüent a Bera abans de l’incendi que va cremar la villa al 1.638.
• Donfelipebaita (Larratxe): Bon model d’arquitectura del segle XVIII, amb afegits posteriors. Destaca una galeria de pedra que dóna al sud, amb cinc arcs per pis.
• Iglesia de San Esteban: Originàriament era una casa-torre gòtica, que a partir del segle XVI es va utilitzar com a església. En 1.632 es va reformar i ampliar. Consta de planta de creu llatina i volta de creueria. De l’edifici original a penes queden restes. El retaule principal és d’estil neoclàssic, del segle XIX. En ell apareix la imatge de San Esteban (patró de la localitat), juntament amb l’escut de la comarca. La peça que destaca en l’interior és l’orgue. Està considerat el millor orgue romàntic de Navarra. A l’exterior es poden veure esteles funeràries de l’antic cementiri.
• Itzea: Casa de la família Baroja, que dóna nom al barri. La família es va instal·lar en aquesta casa al 1.912, i des de llavors, desenvoluparen gran part de la seva obra en ella tant Carmen, Pío i Ricardo Baroja, com el propi Julio Caro Baroja. Es tracta d’una casa construïda a la segona meitat del segle XVII. Destaca l’aler doble de fusta, derivat dels models renaixentistes freqüents a les cases i palaus navarresos i aragonesos de finals del segle XVI i començaments del XVII. A l’altra banda del riu es pot veure l’estela funerària que va realitzar Jorge Oteiza en memòria de Pío Baroja. La casa no està oberta al públic.
• Karnaxenea: El 16 de juliol de 1.638 un incendi provocat per els francesos va arrasar gran part de les cases del poble. En la biga d’aquesta casa es recorda aquell tràgic succés.
• Lazarobaita: Façana entramada amb talles típiques de finals del segle XVII i començaments del XVIII. Compta amb dues portes d’accés en cada un dels extrems de l’edifici i un ampli forat central franquejat per dues columnes toscanes que haurien estat desplaçades des del vestíbul central. En aquesta casa s’hauria allotjat el pretendent Carlos VII en un moment de la Segona Guerra Carlista.
• Plaza de Altzate: El nom d’aquest espai públic fa referència a un dels membres del llinatge dels Altzate. La casa torre senyorial desapareguda hauria estat situada en les proximitats de la plaça, junt a la regata Zia.

• Plaza de los Fueros: El 16 d’agost de 1.841 va entrar en vigor la llei de modificació de furs, convertint-se Navarra en província, encara que se li reconeixen els privilegis fiscals. Amb la modificació dels Furs, es creen en molts municipis navarresos les Plazas de los Fueros.

Adjuntem el mapa de Bera de Bidasoa:

Cinco Villas de la Montaña, o simplement Cinco Villas, és una comarca i una subzona situada en ambdós costats del riu Bidasoa, en el nord de Navarra. Es composa dels 5 municipis de Aranaz, Yanci, Lesaca, Echalar i Vera de Bidasoa. Les cinc localitats s’assenten a ambdós costats del riu Bidasoa i el seu paisatge, d’un intens color verd, es troba esquitxat de caserius entre els prats, falgueres i boscos de pins, roures, faigs i castanyers.