La tercera i última de les Cinco Villas visitades, destaca per la seva arquitectura popular i la seva bona conservació general en un entorn natural esplèndid. Fou Premi Nacional de turisme per l’embelliment i millora de pobles. Té uns 850 habitants. Les cases de Etxalar, en la seva majoria de grans dimensions, estan construïdes de pedra i fusta. Al passejar pels seus carrers podem contemplar en les portes d’entrada a les cases, les llindes en les que es poden llegir el nom de la casa i la seva data de construcció (segles XVI-XVIII), a més dels seus escuts.
A part de les cases, hi ha moltes altres atraccions:
- Cases de Etxalar: Hi ha varis models i exemples diferents: Aldaitegia i Etxebertzea, son exemples de la arquitectura del caseriu en la zona, especialment els seus arcs de pedra en l’entrada, les portes i finestres de grans proporcions; Praderenea, durant la guerra civil fou refugi per un grup de monges religioses, les quals constituïren una escola per noies fins al 1.550-51. A davant compta amb una font de pedres vermelles; Landaburua i Iriondoa, son exemple de l’arquitectura popular local, mostren la seva vistosa estructura de fusta i la seva construcció en cadirat. La casa Iriondoa compta amb un interessant jardí amb eines de conreu.
- Palacio de Gaztelua: Palau construït a l’edat mitjana. En els seus inicis, la seva construcció a mode de torre defensiva era de mides més petites i s’utilitzà com a lloc per guardar les armes del regne. Va ser renovat en el segle XVIII amb unes majors dimensions. En l’actualitat el seu aspecte és bo i compta amb un bonic jardí.
- Molins d’aigua: El Molí del Mig és el més vell d’Etxalar, i encara que està tancat es conserva en bastant bon estat, a l’igual que el canal i la presa que el proveïa d’aigua per el seu funcionament. A principis del segle XX s’encarregava de generar corrent elèctrica per la seva distribució per el poble. Fins a finals del mateix segle, es molia blat de moro i blat. El Molí de baix està en estat de ruïna, però encara es diferencien algunes parts del mateix com el canal d’abastiment i el desguàs, així com l’estructura de l’edifici.
- Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción: Ubicada en el centre del poble. De planta de creu llatina, ha mantingut la seva unitat estructural al llarg de la seva construcció. En el seu interior destaquen un calvari de l’any 1.600, una pila baptismal del segle XVIII i un bonic orgue de principis de s.XX. En el jardí de l’església es troben nombroses esteles funeràries.
- Fonts de Etxalar: Font de Arrosea: Ubicada juntament a la casa del mateix nom, la seva aparença va canviar notablement des de la seva remodelació. Antigament tenia forma de abeurador. Actualment hi ha un seient junt a la font. Existeixen a més la font de la plaça en la part de darrera del frontó (any 1.822), la de Joanabarrenea, i la Praderenea. Totes estan construïdes amb pedra vermella i son potables.
- Rentador de Antsolokueta i la presa del molí del mig: Junt a la presa del molí, construït en 1.686. En ell rentaven la roba els habitants d’Etxalar. Junt al rierol de Artain, al costat de les cases Praderenea i Arburua respectivament, es conserven encara grans pedres per el rentat de la roba. La presa tenia la funció de desviar aigua al molí del mig. És la única que queda en el poble.
- La plaça del poble i el frontó: El lloc era utilitzat antigament per guardar el ramat de les cases veïnes fins que fou comprat per l’ajuntament. Abans, la plaça del poble estava situada davant de l’actual Casa de Cultura, antic ajuntament. El frontó de ús públic, compta amb enllumenat i xarxes laterals.
- La calera de Errotagaraia: Forn on es calcinava la pedra calcària per fer calç. La calç s’utilitzava per millorar la qualitat de les terres de conreu i treballs de paleteria. També es comerciava amb ella. Aquest forn es va reconstruir en 2.003 per el mètode de Auzolan (treballs en comunitat). A part d’aquesta, encara es poden trobar nombrosos forns de calç en el poble i en els seus voltants, sempre juntament als prats, d’on n’eren necessàries principalment.
- Casa Iñarrea i Creuer de Iñarreta: Una de les cases més antigues d’Etxalar, de vistosa estructura de fusta. Fou reconstruïda en l’any 2.009. Compta amb el reconeixement del Príncep de Viana per la seva arquitectura. El creuer situat davant d’ella data de 1.735. La seva actual ubicació és recent, abans estava més amunt. En la seva base hi ha tallats motius bíblics i al·legòrics.
- Cementiri Municipal: Construït a mitjans del s.XIX, anteriorment es situava en els jardins de l’església. Antigament una de les seves sales s’utilitzava per autòpsies. És el punt de partida del Via Crucis que va fins la ermita de Santa Cruz.
- La Casa de Cultura (Oficina de Turisme): Reconstruïda en el 1.685, aquesta gran casa fou ajuntament fins al segle XIX, convertint-se llavors en caserna, hospital i per últim en escola. Avui en dia és la Casa de Cultura. L’entrada està formada per un arc i dos pilars de pedra. A un cantó, encara conserva una antiga bàscula per el pesatge del ramat. La paret de la façana mostra la seva armadura de fusta.
- Cases de Antsolokueta i el Via Crucis: Bonics exemplars d’arquitectura popular. El “Via Crucis” del que es conserven algunes creus i representa els passos del calvari durant la processó de Setmana Santa, inicia junt a la casa Arrosea i finalitza en el pont Artene.
- Ponts d’Argarata i de Zubiaundi: El d’Argarata és d’estil romànic, antic pas del camí a Zugarramurdi. Punt final del Via Crucis de Antsolokueta des de la qual antigament es beneïen les peces i els prats amb la presència de la imatge de San Miguel de Aralar. El de Zubiaundi serveix d’unió dels barris Anduetzeta i Antsolokueta. És el pont més gran del poble i compta amb un petit mirador amb seient des del que s’observa la presa del molí del mig.
- L’ermita de Santa Cruz: Construïda en el segle XVI (1.500-1.550), compta en el seu interior amb una imatge de Jesucrist de principis del s.XVII. El jardí d’entrada es troba rodejat de creus de diferents èpoques. El dia Santa Cruz es celebra missa. Explica la llegenda que en l’ampli prat del costat es reunien les bruixes de la zona a celebrar els aquelarres.
- La capella de Fàtima: Dedicada a la Verge de Fàtima, compta en el seu interior amb una imatge de la mateixa. De petites dimensions, es troba situada en el Via Crucis a la ermita de Santa Cruz.