Mes: octubre de 2025

En el segon dia de visites a Viena començarem visitant un dels 3 palaus imprescindibles, el Palau Belvedere (els 3 palaus imprescindibles son el Hofburg, el Schönbrunn i el Belvedere). D’allí agafarem el transport públic i ens n’anirem a la zona de la Karlsplatz, a visitar, entre d’altres coses, la Karlskirche. Seguirem a peu fins al mercat de Naschmarkt i farem un petit desplaçament amb transport públic fins al carrer Kärntnerstrasse. Seguirem la ruta per la Cripta dels Caputxins i enllaçarem amb la Ringstrasse. La ruta per la Ringstrasse la iniciarem al Stadtpark. Seguirem fins a l’Òpera de Viena i la zona del Museumsquartier, visitant el Museu d’Història de l’Art. Seguirem la ruta per la Ringstrasse per davant del Museu d’Història Natural fins arribar a l’Església Votiva, on finalitzarem la ruta del dia veient un impactant espectacle, Light of Creation, de llum i sò.

Índex: 1. Del Palau Belvedere a la Karlskirche 2. Del Mercat Naschmarkt a la Kärntnerstrasse 3. De la Cripta dels Caputxins a la Ringstrasse (Stadtpark) 4. De l’Òpera de Viena al Museu d’Història de l’Art 5. Del Museu d’Història Natural a l’Església Votiva (Espectacle Light of Creation)

1. Del Palau Belvedere a la Karlskirche

Sortim de l’allotjament per anar a visitar el Palau Belvedere. Agafarem la línia D del Tramvia anant-lo a buscar en la parada “Schlickgasse” (a 4 minuts a peu des de l’allotjament) i baixant al cap de 11 parades a “Schloss Belvedere” i havent de caminar uns 2 minuts fins a l’atracció. El trajecte amb tramvia son uns 21 minuts i és molt bonic, ja que ressegueix la Ringstrasse fins a la plaça Karlsplatz i després s’endinsa als barris:

Per horaris i recorregut no ens va bé agafar l’autobús Hop On Hop Off en tot el dia d’avui. Com a molt, podríem:

• Agafar la línia groga a la parada “34. Schloss Belvedere” i baixar a la parada “1. Staatsoper” (quan tornem del Palau Belvedere i anem fins a la Karlsplatz). El trajecte seria de 11 minuts solament (faríem 2 parades).
• Agafar la línia vermella en qualsevol parada de la Ringstrasse, per fer un tram: Per exemple, agafar-lo a la parada “15. Kursalon” a les hores i 23′ i/o 53′, i baixar a la parada “1. Staatsoper” al cap de 16 minuts (havent fet 3 parades): Quan volem enllaçar amb l’Stadtpark fins a l’Òpera de Viena. També podríem agafar qualsevol parada de la línia vermella entre “15. Kursalon” i “47. Votivkirche” (és el tram de Ringstrasse que recorrem a peu en el dia d’avui): el trajecte total és de 37 minuts. També podríem fer tota una volta amb la línia vermella: té una durada de 60 minuts únicament, i així veuríem tota la Ringstrasse…

Transport Públic de Viena Hi ha un abonament de transport públic de Viena. Havíem pensat en un abonament de 72 hores (val 17,10€ pels adults). Hem de pensar que un bitllet senzill (vàlid pel metro, tramvia i autobús) val 2,40€ adults. Perquè surti a compte l’abonament dels 3 dies hem de fer més de 7 viatges en els 3 dies. Això segurament serà així, per tant entenem que ens surt a compte comprar aquest abonament de 72h pel transport amb un preu de 17,10€ pels adults. Adjunto la pàgina web amb més informació.

Autobusos Hop On Hop Off Hem de pensar que com a usuaris durant els tres pròxims dies de la tarja-abonament “Vienna Pass”, tenim els recorreguts dels autobusos HOP ON HOP OFF gratuïts durant 72 hores. El preu que ens estalviem és d’uns 53€ pels adults i 28€ pels nens. Descobreix Viena des d’una perspectiva completament diferent amb els autobusos HOP ON HOP OFF VIENNA SIGHTSEEING. Podràs anar d’una a una altra de les més belles atraccions, emblemes i monuments de la ciutat còmodament assegut en un dels autobusos de dos pisos o de sostre obert, i pujar o baixar totes les vegades que vulguis a una de les 45 parades disponibles. Així podreu configurar el vostre propi tour per Viena. Hi ha un total de 5 rutes a escollir. Comença el viatge fascinant de descobriment per la capital d’Àustria! Hi pot haver canvis en els horaris dels autobusos. Us preguem que consulteu la nostra pàgina www.viennasightseeing.at abans d’emprendre el viatge.

Palau Belvedere (Schloss Belvedere)

El Palau Belvedere (Schloss Belvedere) no és només un magnífic palau barroc, sinó que, com a museu, també alberga una de les col·leccions d’art més valuoses d’Àustria, amb obres importants de Gustav Klimt, Egon Schiele i Oskar Kokoschka. El príncep Eugeni de Savoia (1663-1736), un reeixit comandant militar i amant de l’art, va encarregar a Johann Lukas von Hildebrandt la construcció del Palau del Jardí Belvedere com a residència d’estiu, que en aquell moment estava situat fora de les portes de la ciutat. Aquesta obra mestra barroca consta de dos palaus (el Belvedere Superior i el Belvedere Inferior) i avui dia alberga art austríac des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat.

El conjunt del Palau Belvedere (Schloss Belvedere) el formen dos palaus units (l’Upper i el Lower Belvedere) mitjançant un enorme jardí francès. Als jardins de la part sud també s’hi ubica el Belvedere 21.

Upper Belvedere: la col·lecció de Klimt més gran del món i “El Petó”

La peça central de la col·lecció Belvedere són les 24 pintures de Gustav Klimt, incloent-hi les seves obres mestres daurades “El petó” i “Judit”. “El petó” de Klimt és particularment mundialment famós. Aquesta pintura de 180x180cm, creada el 1908/09, representa Klimt i la seva musa Emilie Flöge com a amants. “El petó” és possiblement l’obra d’art més famosa d’Àustria. Els retrats de dones de Klimt, també exposats al Belvedere Superior, són igualment impressionants.

L’exposició permanent va ser completament redissenyada a principis del 2023: “Mira! La col·lecció Belvedere de Cranach a Export” s’estén per tot el palau en el seu magnífic entorn barroc i mostra els punts destacats de la col·lecció juntament amb noves adquisicions i obres de magatzem. L’art austríac es presenta en el context de l’obra d’artistes internacionals del seu temps. Això inclou obres mestres austríaques de l’edat mitjana i el barroc, i icones del modernisme vienès es troben amb figures destacades com Claude Monet, Vincent van Gogh i Auguste Rodin. Al voltant de 400 obres expliquen la història de 800 anys d’història de l’art. L’exposició també explora en profunditat la interacció entre l’art i la societat.

Al punt més alt del jardí es troba situat l’Alt Belvedere, edifici principal del conjunt arquitectònic que gaudeix d’una façana més elaborada. L’interior del Belvedere decep força els visitants que esperen veure un palau. Només es poden veure decorades la capella, el vestíbul d’entrada i el Saló de Marbre. La resta de les estances, faltes de decoració, mostren col·leccions de pintura de la Galeria Austríaca, des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies , entre les quals hi ha la col·lecció d’obres més grans de Gustav Klimt del món, incloent la seva famosíssima obra “El Petó”.

A la planta baixa es poden veure obres mestres del barroc i art medieval, a més de la capella. A la primera planta, es poden contemplar obres Vieneses realitzades durant els anys 1880 i 1900. La segona planta està plena de mostres del neoclassicisme i del romanticisme, a més de la col·lecció Biedermeier.

El més destacable del Palau Belvedere Superior:

• La col·lecció Wien 1880 bis 1914 (Viena del 1880 al 1914) amb la més extensa col·lecció de quadres de Gustav Klimt a nivell mundial, entre ells les joies del modernisme “El Petó” i “Judit” al Belvedere Superior.
• Destacades obres de l’impressionisme francès de Paul Cézanne, Edgar Degas, Vincent van Gogh, Claude Monet, Edouard Manet, Camille Pissarro i Pierre-Auguste Renoir
• La col·lecció més important del Biedermeier vienès amb obres de Friedrich von Amerling i Ferdinand Georg Waldmüller

Belvedere Inferior i Jardí Barroc

Mentre que el Belvedere Superior servia per a funcions oficials, el Belvedere Inferior funcionava com a residència privada del príncep Eugeni. L’esplendor extravagant del príncep es reflecteix a la Sala Grotesc, la Galeria de Marbre i la Sala Daurada. S’hi celebren exposicions especials al Belvedere Inferior i a l’Orangerie. L’art medieval ara es pot admirar als antics estables reials, on antigament es guardaven els cavalls personals del príncep.

De mida més petita i amb una façana menys cridanera que la de l’Alt Belvedere, a l’edifici del Baix Belvedere es troben les exposicions d’art barroc austríac, on s’exhibeixen les obres dels artistes que van donar forma a la ciutat durant l’Edat d’Or de Viena. Algunes de les sales més importants són la Sala dels Grotescos, la Galeria de Marbre i el Saló dels Miralls, tots dotats d’un disseny barroc.

El més destacable del Belvedere Inferior:

• Després d´uns extensos treballs d´adaptació, el Belvedere Inferior acull amb regularitat exposicions extraordinàries de primera categoria des de l´any 2007.
• A més, els salons de representació que encara es conserven, com ara la Sala de Marbre, la Galeria de Marbre i l’Habitació Daurada, així com l’Orangerie i la sumptuosa cavallerissa, reflecteixen l’esplendor i l’art de viure del barroc.

Els jardins del Belvedere són un punt culminant de l’arquitectura paisatgística barroca. Davant del palau es va crear un estany reflector que reflecteix la seva façana. Tres grans terrasses amb conques d’aigua connecten el Belvedere Superior i l’Inferior. El jardí privat estava originalment reservat per al propietari i els seus companys més propers. El jardí alpí del parc del palau és el més antic d’Europa.

L’Orangery

Al costat del Baix Belvedere es troba situat l’elegant edifici que era utilitzat com a hivernacle. Avui dia hi ha diferents exposicions temporals.

Belvedere 21

El museu Belvedere 21 no és només interessant per la seva arquitectura, sinó també per albergar una àmplia col·lecció d’art austríac dels segles XX i XXI. Aquest impressionant edifici, obra del famós arquitecte Karl Schwanzer, es va erigir el 1958 per servir com a pavelló d’Àustria a l’Exposició Universal i el 1962 s’obriria a Viena com a museu per albergar l’art del s. XX. El Belvedere 21 (com la casa es diu avui dia) presenta art contemporani austríac i exposicions temporals internacionals des del 2011. L’arquitecte Adolf Krischanitz ha adaptat i reformat l’edifici de Schwanzer per a la seva reobertura el 2011. Schwanzer va obtenir el 1958 el Grand Prix d’Ar futur.

El Belvedere 21 és un escenari des del qual l’art austríac i internacional contemporanis s’exhibeixen al món. Les sales obertes plenes de llum de la moderna arquitectura del museu permeten als visitants obtenir una visió general de la creació artística dels darrers 70 anys a Àustria, així com importants enfocaments internacionals. El museu és un escenari per a actuacions, projecció de pel·lícules, ponències, lectures, concerts i xerrades d’artistes, oferint així una plataforma per a l’escena artística local. Després d’una visita al museu, el Lucy Bar a Belvedere 21 convida a prendre alguna cosa per recuperar forces.

Horaris d’obertura i preus

Els horaris d’obertura i els preus dels tres centres son:

• Alt Belvedere: Diari de 9 a 18h. Preu de 19,50€ pels adults
• Baix Belvedere: Diari de 10 a 18h. Preu de 16,50€ pels adults
• Belvedere 21: Diari de 11 a 18h. Preu de 9,30€ pels adults

Els 3 edificis estan inclosos en la tarja-abonament Vienna Pass. Adjunto la pàgina web amb tota la informació dels palaus i museus.

Museu de la Història de l’Exèrcit

Tenim previst que un cop visitat el gruix del Palau Belvedere, ens desplaçarem fins a la zona de la plaça de Karlsplatz. Encara quedarien 2 atraccions per explicar-vos en la zona del Palau Belvedere. Us ho explico igualment per si us interessa o disposeu de més temps.

La primera seria el Museum of Military History, que es troba a 600 metres del Museu Belvedere 21. El Museu d’Història Militar examina la història de la Monarquia dels Habsburg des de finals del segle XVI fins al final de la monarquia el 1918, així com els anys posteriors fins al 1945. El museu se centra principalment en el paper de l’exèrcit i la història militar en alta mar.

La història de la guerra i l’exèrcit, la tecnologia i la ciència, l’art i l’arquitectura es fusionen en un al Museu d’Història Militar. L’edifici per si sol és fenomenal: el museu va ser construït entre 1850 i 1856 segons els plànols de Ludwig Förster i Theophil Hansen com a peça central del complex militar de l’Arsenal. Per tant, és el museu més antic de la ciutat. Els arquitectes ja havien anticipat l’estil de la Ringstrasse: està dominada pels estils morisc-bizantí i neogòtic.

El centre d’atenció del museu és la història de la monarquia dels Habsburg fins a la seva desintegració el 1918. En una sala, els visitants poden veure l’automòbil en què Francesc Ferran, l’hereu al tron, i la seva esposa van ser afusellats el 1914, la jaqueta de l’uniforme tacada de sang de l’arxiduc i la chaise longue en què va morir. A la Sala Francesc Josep hi ha diversos objectes personals que van pertànyer a l’emperador i al seu fill, el príncep hereu Rodolf. Hi ha sales addicionals dedicades al príncep Eugeni, Maria Teresa i a nombroses guerres en què Àustria va lluitar (sovint sense èxit). Una peça central de la col·lecció és l’anomenada “Sala de la Marina”: una exposició sobre la història d’Àustria com a potència naval. El que molta gent no sap és que quan Àustria encara tenia accés als mars, va ser una gran potència naval durant més de 200 anys.

L’horari d’obertura del museu és de dilluns a diumenge de 9 a 17h. Els preus son de 3,5€ pels adults i entrada gratuïta amb la tarja Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

Església de Sant Nicolau de Viena

També a prop del Palau Belvedere (a 950 metres del Palau Belvedere) i de l’Stadtpark, a 20min a peu de la Karlskirche cap a l’est, es troba aquesta Església de Sant Nicolau de Viena (Russisch-Orthodoxe Kathedrale Zum Heiligen Kikolaus). Es tracta d’un temple ortodox construït al segle XIX per la comunitat russa de Viena.

Una magnífica església, consagrada el 1899, que avui és la seu de la comunitat ortodoxa russa de Viena.

L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a divendres de 8 a 14h, dissabtes de 9 a 19h i diumenge de 8 a 18h. Adjunto la seva pàgina web.

Musikverein Wien

Visitat i recorregut el Schloss Belvedere, podem anar caminant fins a la zona de la Karlsplatz. Hi ha 1,5 kilòmetres a peu (uns 20 minuts). Si no voleu caminar i sí reservar forces, podem agafar el tramvia D des de la parada “Schloss Belvedere” fins a la parada “Gusshausstrasse”, a 2 parades de l’anterior i un trajecte de solament de 3 minuts amb tramvia. De Gusshausstrasse a la Karlsplatz hi ha, però, uns 500 metres que haurem de fer a peu (uns 5 o 6 minuts).

Abans d’acostar-nos a visitar la Karlskirche, hi ha dos atractius que heu de saber en la mateixa zona. Per una banda hi ha l’auditori de música clàssica Musikverein Wien, el qual és famós, amb un programa ple d’artistes locals i internacionals.

El Musikverein és el centre més famós del Classicisme. Presenciar un concert en aquest lloc significa conèixer Viena, la ciutat de la música, en tota la seva esplendor. També els grans de la música, com la Filharmònica de Viena. Milions d’aficionats a la música de tot el món coneixen el Musikverein de Viena com un dels auditoris de més tradició, en què actuaven artistes de primer nivell. L’edifici a Karlsplatz, a poca distància de l’esplendorós bulevard que és la Ringstraße , recorda un temple, construït el 1870 per Theophil Hansen amb un estil històric, amb columnes, frontons i relleus.

Sala Daurada

La Gran Sala del Musikverein, també coneguda com la Sala Daurada , és famosa pel seu sumptuós contingut. Apol·lo i les muses són l’objecte de totes les mirades, i les columnes han rebut la forma de dones de l’antiguitat. El disseny és incomparable, a més de l’acústica de la sala. La sensació que el so transmet és única a tot el món. 

Cada any, a la Gran Sala del Musikverein té lloc el Concert de Cap d’Any de l’Orquestra Filharmònica de Viena, que és retransmès per a un públic de milions a nivell internacional. En qualsevol cas, durant els 364 dies restants de l’any, el Musikverein continua oferint concerts de nivell superior. Amb les millors orquestres de Viena: l’ Orquestra Filharmònica de Viena , la Wiener Symphoniker  i l’Orquestra Ràdio Simfònica de Viena. Nombroses estrelles internacionals de la música acudeixen amb freqüència com a convidades, i, com la pianista Yuja Wang , el Musikverein és ja part indivisible de la ciutat musical que és Viena. Tot i això, fa molt que el Musikverein no és només un temple de la música clàssica.

Vidre, metall, pedra, fusta

Al Musikverein hi ha quatre sales noves que fascinen per la seva intimitat. En elles, la distància amb els intèrprets és mínima: a la Sala de Cristall, a la Sala de Metall, a la Sala de Pedra i a la Sala de Fusta. El programa se centra en la presentació de noves generacions d’artistes. D’aquesta manera va debutar, per exemple, la soprano de fama internacional Anna Prohaska, a la Sala de Cristall. També el jazz se sent a casa a les quatre sales noves del Musikverein, així com la paraula parlada ; actors, autors i músics reciten les seves pròpies obres, narren històries o parlen sobre temes musicals.

També el públic jove troba el seu lloc a les noves sales, on més de 230 concerts per a nens i adolescents entusiasmen la descendència de la música.

Tour pel Musikverein de Viena

Les visites guiades de 45 minuts que tenen lloc cada dia (a excepció dels diumenges), en llengua alemanya i anglesa, brinden l’oportunitat de conèixer l’esplèndid edifici del Musikverein sense el tràfec dels concerts i complementar-lo amb informació útil i anècdotes divertidíssimes. A més del Musikverein, hi ha a Viena una altra una bona dotzena de sales d’actuacions on trobar el to adequat.

El Box Office està obert de 9am-7pm (de dilluns a divendres) i 9am-1pm als dissabtes. Els preus de la visita guiada son de 10€ pels adults. No s’inclouen les visites a la Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web. Has de reservar-ho per aquí.

Wien Museum Karlsplatz

I a tocar del Musikverein i a la mateixa Karlsplatz nº8, ens trobem amb el Museu de la ciutat (Wien Museum). Després de diversos anys de restauració i ampliació, el Wien Museum a Karlsplatz torna a brillar amb una esplendor impressionant. Aquest museu del demà narra la història de la ciutat de manera completament nova i compta, per primera vegada a Viena, amb una exposició permanent d’accés gratuït.

El reinaugurat Wien Museum és un edifici completament restaurat i ampliat que documenta la fascinant història de Viena des dels primers temps fins avui. Es tracta d’un museu ultramodern on s’han conservat molts elements originals. L’edifici de la Karlsplatz va ser dissenyat al seu dia pel famós arquitecte Oswald Haerdtl, antic empleat de Josef Hoffmann, i inaugurat el 1959. No obstant això, sempre estava a rebentar i es trobava en un estat deteriorat.

Així, doncs, el museu (un edifici protegit en ser declarat monument històric) s’ha modernitzat des dels fonaments i s’ha ampliat amb una planta superior. Una galleda de formigó «flota» ara sobre la construcció original i acull les exposicions especials. D’aquesta manera gairebé s’ha duplicat la superfície útil neta. Així mateix, s’ha creat un espai obert entre la part antiga i la nova que serveix com a terrassa. Des d’allà podeu gaudir d’unes vistes espectaculars de Karlsplatz i els seus voltants. Aquesta planta també té una cafeteria, un centre d’esdeveniments i activitats educatives. S’hi ha afegit un pavelló de vidre a la zona d’entrada al museu per donar la benvinguda als visitants com si fos una mà estesa.

Gratuït per a tots: d’Emilie a Poldi

Amb la seva extraordinària col·lecció d’obres d’art de gran calibre i exposicions històriques, el Wien Museum ofereix una visió apassionant de la història de la ciutat, des del neolític fins als nostres dies. La mostra permanent «Viena. La meva història» ( Wien. Meine Geschichte ) abasta tres plantes, 3.300 metres quadrats i 1.700 peces. Així mateix, ofereix tota una novetat, ja que inspirada en el model dels museus estatals britànics està oberta gratuïtament a tots els visitants. El Wien Museum és el primer museu públic d’Àustria que adopta aquest enfocament. També ofereix nombrosos programes gratuïts per a alumnes, nens i famílies. 

Les exposicions més destacades del Wien Museum daten del segle XIX i principis del XX: pintures de Gustav Klimt (inclòs el mundialment famós retrat de la seva companya Emilie Flöge i Palas Atenea), Egon Schiele, Richard Gerstl i Arnold Schönberg, obres del Wiener Werkstätte i molt més. L’antic atri ha esdevingut un vestíbul central de 25 metres d’alçada. Sobre ell s’exhibeixen les peces més grans del museu: la mascota Poldi (una figura en forma de balena de deu metres de llargada i 1,7 tones procedent del llegendari restaurant del Prater Zum Walfisch), un magnífic carruatge d’alcalde, una maqueta de la Catedral de Sant Esteve i el cavall de Waldheim, la font Donnerbrunnen, etc…

Al nou Wien Museum s’ha creat el concepte gastronòmic trude & töchter per delectar el paladar. A la zona d’entrada hi ha el restaurant del museu Trude, dedicat a la fotògrafa vienesa Trude Fleischmann (1895-1990). Disposa d´una zona exterior i serveix cuina vienesa d´inspiració moderna. El cafè-bar de la planta de la terrassa i el seu balcó rep el nom de & töchter. 

Els horaris d’obertura del museu son de dimarts i dimecres de 9 a 18h, dijous de 9 a 21h, divendres de 9 a 18h, dissabte i diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). El preu de l’entrada és gratuïta a les exposicions permanents. Mireu la pàgina web que aquí adjunto per les exposicions temporals.

Karlskirche (Església de Sant Carles Borromeu)

A tocar del Museu anterior, tenim la Karlskirche, potser l’església més bonica i impactant de Viena. Construïda per l’emperador Carles VI després d’una epidèmia de pesta. La magnífica cúpula verda de la radiant Karlskirche s’alça sobre la Karlsplatz de Viena. És un dels edificis religiosos més importants de l’Europa Central i un punt de referència vienès.

L’església de Sant Carles (Karlskirche) és l’última obra important del reconegut arquitecte barroc Johann Bernhard Fischer von Erlach. Completada el 1739, la seva construcció es va dur a terme com a resultat d’un vot fet per l’emperador Carles VI durant una epidèmia de pesta. L’església està dedicada al sant patró de l’emperador Habsburg, Sant Carles Borromeu. La seva vida i obra estan representades a les dues columnes colossals (47 metres d’alçada) que flanquegen el portal d’entrada. Els sumptuosos frescos de la cúpula de Johannes Michael Rottmayr abasten 1.250 metres quadrats de colors vibrants.

A l’interior, domina el marbre amb detalls vermellosos i daurats, i l’altar major ricament decorat també és obra de l’arquitecte Fischer von Erlach. Al vestíbul hi ha una maqueta de l’església de 2,48 metres d’alçada, que representa fidelment tant l’interior com la impressionant façana. Els visitants poden accedir a la terrassa exterior directament a sobre del portal d’entrada a través de la tribuna de l’orgue. Des d’allà, tenen una vista magnífica de Karlsplatz, Resselpark, el Musikverein i la Universitat Tecnològica de Viena. El petit però exquisit Museo Borromeo, també conegut com el tresor, exposa artefactes sagrats com la roba de viatge històrica del seu homònim.

Esdeveniments com el Popfest, l’Art Advent Market  i molts altres esdeveniments públics a l’aire lliure tenen lloc regularment davant de l’església de Sant Carles. La font, plena d’aigua a l’estiu i que reflecteix l’església d’una manera impressionant, és un lloc de trobada social popular. Un consell per als amants de la música clàssica: l’església de Sant Carles acull regularment concerts, com ara el Rèquiem de Mozart o  les Quatre Estacions de Vivaldi . Durant l’Advent, l’església s’omple de l’esperit del cant gospel. L’acústica és fantàstica.

L’horari d’obertura de l’església per visites és de dilluns a divendres de 7:30 a 19h, dissabtes de 8:30 a 18h i diumenges de 9 a 19h. El preu per entrar-hi és de 9,5€ pels adults. No hi és inclosa la Vienna Pass. Amb el pagament de l’entrada visites el Tresor, la Galeria d’Orgues, i la Terrassa Panoràmica entre d’altres coses. Adjunto la seva pàgina web.

A la fastuosa església barroca de Sant Carles, l’orquestra 1756 toca, amb el cimbal i altres instruments històrics, Les quatre estacions de Vivaldi. El 1741 es va enterrar a Antonio Vivaldi a pocs metres de l’Església de Sant Carles. Tot l’any diverses vegades a la setmana, música de Vivaldi. Adjunto la web per la que pots comprar entrades pels concerts: vivaldi-vienna.com

Tour “El Tercer Home”

Visitada l’església de Karlskirche la nostra intenció és anar a veure el mercat de Naschmarkt. Abans, però, passarem a peu prop de dues atraccions més que en principi només volem anomenar.

Per una banda, el Tour d'”El Tercer Home” (3. Mann Tour). El punt de trobada es troba a la mateixa Karlplatz, però a l’altra punta de l’església de Karlskirche. Es tracta de visites guiades pels canals subterranis i les clavegueres de la pel·lícula de 1949 “El tercer home”. La pel·lícula clàssica “El tercer home” es va filmar a Viena el 1948. Avui dia, els visitants poden seguir els passos de Harry Lime: en un recorregut pel tercer home per les clavegueres, a la roda de la fira o al Museu del Tercer Home.

La sínia del parc d’atraccions Prater i les clavegueres vieneses, Orson Welles i la música de cítara evocadora d’Anton Karas: La pel·lícula clàssica “El tercer home” presenta una Viena mai vista abans a la pantalla. Basada en un guió del novel·lista anglès Graham Greene, la directora Carol Reed va donar vida a la història del contrabandista Harry Lime, interpretat per Orson Welles. És un joc d’amagatall a la Viena del 1948, una ciutat que encara patia els efectes devastadors de la guerra. Reed mostra el costat més fosc, les ruïnes de la guerra i les clavegueres, però també els pintorescos carrerons del centre de la ciutat i monuments vienesos com la sínia.

Fins avui, “El tercer home” no ha perdut res de la seva fascinació. Els visitants poden experimentar-ho per si mateixos en un recorregut “El tercer home”. Amb imatges i exemples musicals, aquest recorregut especial de Vienna Walks + Talks us submergeix en l’atmosfera de la pel·lícula i segueix els passos de Harry Lime fins als llocs de rodatge originals al centre de la ciutat de Viena, com ara Josephsplatz i Mölkerbastei.

El Third Man Tour – Canal us porta per l’escala de cinema original a una de les parts més antigues del sistema de clavegueram de Viena. Els canals de còlera es van construir a la dècada de 1830 i romanen pràcticament inalterats fins avui. Utilitzant tecnologia de projecció i il·luminació d’última generació, els visitants s’immergeixen en el món dels treballadors de les clavegueres, els agents cinematogràfics, els contrabandistes i els espies. El recorregut conclou amb una “vista subterrània” única del riu Viena. El riu desapareix sota el Naschmarkt en una vasta volta, la mida de la qual està impressionantment il·luminada per focus. El cinema Burg Kino d’Opernring projecta “El tercer home” cada dimarts, divendres i diumenge. L’estiu del 2015, la pel·lícula va ser restaurada digitalment i estrenada a tot el món en una nova resolució 4K com a edició de col·leccionista de DVD i Blu-ray.

El Museu del Tercer Home ofereix una perspectiva diferent del món d’aquest clàssic del cinema . Entre nombrosos accessoris de la pel·lícula, moltes fotografies i objectes de la postguerra, també alberga la cítara original amb què Anton Karas va compondre i gravar la banda sonora de la pel·lícula a Londres. Tant el Museu del Tercer Home com el cinema Burgkino estan ara integrats al Tour del Tercer Home. Visitar un lloc dóna dret a un descompte per a tots els següents.

Una destinació popular és el lloc de rodatge que apareix al principi i al final de la pel·lícula: el cementiri central de Viena a Simmering. Aquest cementiri, el segon més gran d’Europa, és un lloc de pau i reflexió. En canvi, el tradicional parc d’atraccions del Prater és ple de vida: no només es va filmar una escena important de la pel·lícula “El tercer home” a la sínia , sinó que els visitants també poden gaudir d’una vista panoràmica única de Viena des de les cabanes.

El Third Man Museum es troba a 300 metres del Mercat Naschmarkt al carrer Pressgasse. Hi adjunto la pàgina web per si us interessa.

Pel Third Man Tour has de saber que a cada hora hi ha un tour. Es fan les visites guiades de dijous a diumenge de 10 a 20h. S’ha de reservar per internet. Adjunto aquí la pàgina web.

Pavelló de la Secessió

A 200 metres del punt de trobada anterior, a la Friedrichstrasse nº12 (a 5 minuts de la Karlsplatz), ens topem amb un museu d’art contemporani anomenat Pavelló de la Secessió. El 1897 Gustav Klimt va sortir, juntament amb altres artistes, de la conservadora Künstlerhaus i va fundar una nova unió d’artistes que responia al nom de Secessió. El 1898 es va acabar de construir l’edifici amb el mateix nom.

Al terreny de la Wienzeile cedit per l’administració vienesa, prop del Naschmarkt, Joseph Maria Olbrich va construir per al club, el 1897/98, un modern edifici d’exposicions d’estil modernista, que avui és una de les construccions més conegudes de Viena. La Blattwerk-Kuppel («pavelló de la secessió») és el símbol visible del moviment Secessió. Aleshores, l’arquitectura era motiu de gran expectació entre la població. Es pretenia construir en un solar a la cantonada Ringstraße amb Wollzeile, projecte que va haver de ser abandonat després de fortes protestes. Entre els seus membres hi havia Gustav Klimt (1862-1918), Kolo Moser (1868-1918), Josef Hoffmann (1870-1956) i Joseph Maria Olbrich (1867-1908). Olbrich, el constructor de la Secessió, va ser un dels companys del famós arquitecte vienès i planificador urbà Otto Wagner.

El Fris de Beethoven de Gustav Klimt

Al soterrani, es pot visitar el Fris de Beethoven de Gustav Klimt. L’obra de 34 metres de llarg és una interpretació virtuosa de la Simfonia núm. 9 de Beethoven, i va ser feta per a una exposició el 1902 per l’excepcional pintor Klimt. Als pisos superiors, es disposen anualment al voltant de 20 mostres d’artistes contemporanis, en un espai de 1.000 m². Sobre el pòrtic del Secessió, figura el lema de la unió d’artistes: «Der Zeit ihre Kunst – der Kunst ihre Freiheit.» (A cada temps, el seu art. A cada art, la seva llibertat).

L’horari d’obertura de l’edifici és de 10 a 18h (dilluns tancat). L’entrada val 13€ pels adults i no està inclosa en la Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

2. Del Mercat Naschmarkt a la Kärntnerstrasse

I finalment ens trobem amb el mercat de carrer més antic de la ciutat, el Naschmarkt. La intenció és visitar-lo i després agafar el transport públic i anar-nos-en al carrer Kärntnerstrasse a prop de la seva confluència amb la Stephansplatz, que és el lloc on el dia anterior vam deixar l’exploració. Veureu, però, que a la zona del Mercat Naschmarkt hi ha alguna que altra atracció que val la pena si disposeu de més temps.

Mercat Naschmarkt

El mercat més famós de Viena, el Naschmarkt, compta amb unes 120 parades i restaurants, que ofereixen una escena culinària diversa, des de la cuina vienesa fins a la índia, des de la vietnamita fins a la italiana. El Naschmarkt s’ha convertit en un lloc de trobada popular per a joves i grans. El mercat de puces dels dissabtes ja ha aconseguit l’estatus de culte. Al Naschmarkt de Viena , un públic divers compra fruites, verdures i diverses delícies d’arreu del món des de l’alba fins al capvespre. Les més de 120 parades del mercat també acullen cada cop més bars i restaurants de moda, alguns fins i tot amb Wi-Fi gratuïta .

Restaurants i bars al Naschmarkt de Viena

Do –An i Naschmarkt Deli van ser pioners gastronòmics al Naschmarkt de Viena. Van aconseguir fer que el Naschmarkt fos atractiu per a un públic jove i urbà. Els DJ també ofereixen entreteniment aquí els caps de setmana. Des de llavors, nombroses parades antigues del mercat s’han transformat en llocs de trobada populars gràcies a l’arquitectura moderna.

El Tewa del Naschmarkt ofereix cuina orgànica , mentre que el Neni serveix especialitats israelianes-orientals que van des de la shakshuka (ous amb verdures) fins al tabbouleh (amanida libanesa). A l’Orient & Occident, les dones dels propietaris cuinen cuina casolana tradicional turca. Els amants del peix trobaran el seu refugi a l’Umar , considerat per molts com el millor restaurant de peix de Viena. Altres restaurants de peix recomanats al Naschmarkt inclouen el Fischviertel i el Nautilus . El Restaurant Iris serveix cuina grega , i l’Al Bacio ofereix pizzes fantàstiques.

Urbanek és principalment una botiga de delicatessen i formatges, però també un bar de vins llegendari. No hi ha res més essencialment vienès que això. I no us oblideu de tastar les delícies! Per a la cuina típica vienesa , dirigiu-vos a Eiserne Zeit ; el restaurant és tota una experiència.

Hi ha molts altres restaurants a prop del Naschmarkt. Drechsler se centra en l’esmorzar en totes les seves variacions, servit gairebé tot el dia. Sopherl am Naschmarkt va ser una vegada un restaurant llegendari del Naschmarkt; ara ha tornat a obrir amb un estil modern i cuina vienesa contemporània. El restaurant Market , visualment impactant , amb les seves obres d’art tèxtils de colors a les parets, ofereix una cuina excel·lent de les costes d’Àsia, des de l’esmorzar fins als aperitius nocturns. 

Mercat de puces al Naschmarkt

Especialment els dissabtes, el Naschmarkt està ple d’activitat, en part a causa del mercat de puces setmanal. Fins i tot si no teniu intenció de comprar res, val la pena veure l’espectacle de colors. És particularment agradable seure a l’aire lliure al Naschmarkt a l’estiu, gaudint de menjar i begudes i observant l’ambient animat.

L’horari del mercat és de dilluns a divendres de 6 a 21h, dissabte de 6 a 18h i diumenge tancat. Les parades de menjar estan obertes de dilluns a dissabte de 6 a 23h. Adjunto la seva pàgina web

Maria Hilfert Strasse

A 500 metres paral·lel al mercat de Naschmarkt, es troba el carrer Maria Hilfert Strasse. És el carrer comercial més famós de Viena, i això que no es troba en el districte 1, sinó que realment neix al Museumsquartier, al límit del Centre Històric. És un carrer que té 3,8 kilòmetres!!! Carrer peatonal comercial que creua diferents districtes.

Mariahilfer Straße, sovint anomenada “Mahü”, no només és el carrer comercial més gran de Viena, sinó també un dels més famosos de tota Àustria. Abasta dos districtes (el 6è i el 7è) i ofereix una àmplia selecció de cadenes de moda internacionals, botigues, restaurants i cafeteries. Una gran part del carrer s’ha convertit en zona de vianants en els darrers anys, convertint-lo en un lloc de trobada popular tant per a residents com per a turistes vienesos.

Dades ràpides:

• On es troba: Mariahilfer Straße, 1070 i 1060 Viena
• Longitud de la zona de vianants: aproximadament 1,8 quilòmetres
• Característica especial: El carrer comercial més gran de Viena, zona parcialment de vianants, nombrosos cafès i botigues de moda
• Accessibilitat: Línies de metro U3 (Estacions de Neubaugasse, Zieglergasse, Westbahnhof) i U2/U3 (Volkstheater), en el futur també U5

Carrer Mariahilfer en detall

Amb els anys, Mariahilfer Straße s’ha convertit en un centre vibrant de compres i oci. Situat al cor de Viena, s’estén des del MuseumsQuartier fins a l’estació de tren Westbahnhof i ofereix tot el que un comprador pot desitjar al llarg dels seus aproximadament 1,8 quilòmetres de longitud.

Zona de vianants

Una gran part del carrer és zona de vianants. Aquí podeu passejar tranquil·lament sense haver de preocupar-vos pel trànsit de cotxes, tot i que cal anar amb compte amb els ciclistes i els patinets elèctrics. Bancs, petits espais verds i nombrosos cafès al carrer us conviden a quedar-vos-hi. Aquesta zona s’ha convertit en un dels llocs de trobada més populars per als residents vienesos en els darrers anys, sobretot en dies assolellats.

Restaurants als carrers laterals de Mariahilfer Strasse

A més de les nombroses botigues del carrer Mariahilfer, els carrers laterals dels voltants ofereixen una impressionant selecció de restaurants i cafeteries, sovint situats lluny de l’enrenou del principal carrer comercial. Aquests carrers són coneguts pel seu ambient acollidor i ofereixen una àmplia gamma d’opcions culinàries. Podem recomanar el restaurant Steman per la seva cuina austríaca.

Möbelmuseum Wien (Museu de Mobles Imperials)

I perquè també ho tingueu present, a 140 metres de Mariahilfer Strasse (fora del districte del centre), a l’alçada de Andreasgasse (encreuament a 1,2 kilòmetres de l’inici), ens trobem amb un museu especial, el Vienna Furniture Museum. Fou creat al 1747 per l’emperatriu Maria Teresa com a magatzem de mobles de la família Habsburg. S’hi exposen més de 6.000 objectes. La visita té una durada aproximada de 70 minuts.

Com vivia l’emperador: els antics mobles dels Habsburg s’exposen al Museu del Moble de Viena. La visita guiada especial “El divà de l’emperador” ofereix informació exclusiva sobre l’ús dels mobles imperials, abans i ara. Entre els milers d’exposicions acumulades al llarg de cinc segles, amb especial èmfasi en el Biedermeier i l’historicisme, també es troba una butaca barroca amb rodes, un tron ​​​​de viatge imperial i tamborets d’oració amb fundes de coixí de vellut.

També es poden admirar conjunts com els accessoris i els elements decoratius de la sala d’estar dels pagesos de l’emperadriu Elisabet a la lleteria de Schönbrunn i una habitació per a noies joves d’estil Biedermeier, escupires, vàters elegantment disfressats de seients i altres curiositats. També val la pena visitar la zona d’exposició dedicada als mobles de fusta corbada dels germans Thonet i als grans arquitectes del Modernisme vienès (Wagner, Hoffmann, Loos). També s’hi recullen i s’exhibeixen conjunts i mobles des del període d’entreguerres fins al disseny de mobles austríac dels segles XX i XXI.

També s’exhibeix l’exposició permanent Sissí al cinema, que fa una ullada entre bastidors de la mundialment famosa trilogia dels anys 50 amb Romy Schneider.

El sofà de l’emperador

Una visita guiada especial titulada “El divà de l’emperador” permet fer una ullada a l’anomenada Administració Federal de la Propietat, just al costat del Museu del Moble de Viena, un cop al mes. S’hi conserven els mobles de l’antiga casa imperial dels Habsburg-Lothringen, que encara s’utilitzen a les recepcions oficials de la República d’Àustria. Els visitants de les visites aprenen quines catifes vermelles es despleguen per a quines ocasions i per a què s’utilitza encara avui el divà de l’emperador. Les visites acaben al Museu del Moble de Viena, on també es poden visitar exposicions permanents i especials.

L’horari d’obertura del museu és de 10 a 17 hores (dilluns tancat). El preu de l’entrada és de 18€ pels adults. Aquí sí que entra la tarja Vienna Pass. Adjunto la pàgina web del museu.

Kärntnerstrasse

Des del Naschmarkt anirem caminant fins a la Karlsplatz i allí agafarem el metro de la ciutat, concretament la línia U1 amb parada a Stephensplatz. Només farem una parada, éssent un trajecte de 2 minuts únicament. Hi haguéssim pogut anar a peu, però preferim reservar forces.

Des de la Stephansplatz agafarem el carrer comercial Kärntnerstrasse i baixarem en direcció Karlsplatz. El carrer comercial Kärntnerstrasse connecta la Karlsplatz amb la Stephanplatz (dues de les millors places de Viena). El carrer té una longitud de 1 kilòmetre de llarg.

Kärntner Strasse: el carrer comercial de luxe de Viena

Kärntner Straße és un dels carrers comercials més famosos i exclusius de Viena, que s’estén des de l’Òpera Estatal de Viena fins a la Catedral de Sant Esteve. Aquesta zona de vianants acull nombroses botigues insígnia de marques internacionals i botigues tradicionals.

Dades ràpides:

• On es troba: Kärntner Straße, 1010 Viena
• Longitud de la zona de vianants: aproximadament 800 metres
• Característica especial: Marques de luxe exclusives i botigues vieneses tradicionals
• Accessibilitat: línies de metro U1 (Stephansplatz) i U3 (Stephansplatz)

Botigues i oportunitats de compra

El carrer compta amb moltes botigues internacionals i austríaques, com ara:

• Steffl Department Store : Uns grans magatzems de diverses plantes amb marques com Burberry, Salvatore Ferragamo, Jimmy Choo i altres marques de disseny.
• Peek & Cloppenburg : Gran casa de moda amb una àmplia selecció de marques per a dona, home i nens.
• HugoBoss , Zara , Mango , Benetton , Intimissimi , Falconeri , Palmers : Cadenes internacionals de roba i llenceria.
• Swarovski : El famós fabricant de cristalls té una botiga impressionant que brilla amb instal·lacions lluminoses i cristalls.
• Joieria Wagner , Dorotheum , Wempe : Joieries i botigues de joieria d’alta qualitat.
• Humanic , Salamander : Botigues de sabates per a diferents rangs de preus i estils.

Aquestes botigues ofereixen una barreja de compres de luxe i opcions més assequibles, cosa que converteix el carrer en una destinació popular tant per a locals com per a turistes.

Cafeteries i restaurants

Kärntner Straße no només és un lloc ideal per anar de compres, sinó també per gaudir de delícies culinàries. Els seus tradicionals cafès i restaurants vienesos són especialment atractius, perfectes per a una escapada relaxant.

• Café Sacher : Situat just al costat de l’Òpera Estatal de Viena, el Café Sacher és mundialment famós pel seu Sachertorte original. Aquí podeu experimentar la cultura de les cafeteries vieneses en un ambient elegant i gaudir del famós pastís.
• Café Mozart : Una cafeteria tradicional a prop de l’Òpera Estatal, coneguda pels seus pastissos vienesos i plats clàssics. És un lloc de trobada popular tant per a turistes com per a locals.
• L. Heiner : Una de les confiteries més antigues de Viena, que ofereix excel·lents pastissos i strudels. Aquesta institució vienesa també es troba al carrer Kärntner.

Llocs interessants per Kärntner Strasse

A més de les nombroses botigues i restaurants, també hi ha atractius culturals al llarg del carrer Kärntner:

• Catedral de Sant Esteve : Al final del carrer es troba el punt de referència de Viena, la Catedral de Sant Esteve, que atrau milions de visitants cada any. En el dia anterior, ja la vam visitar.
• Òpera Estatal de Viena : Al principi del carrer es troba aquest mundialment famós teatre d’òpera, un centre de la música clàssica. En el dia d’avui, preveiem poguer-la visitar.

3. De la Cripta dels Caputxins a la Ringstrasse (Stadtpark)

Comencem a baixar el carrer Caríntia (Kärntner Strasse). La primera parada la farem a la Cripta Imperial. Seguirem explorant la zona i ens dirigirem cap a l’Stadtpark, a la Ringstrasse. En aquest tram de ruta no preveiem l’ajuda del transport públic.

Cripta dels Caputxins (Kapuzinergruft)

A 5 minuts al sud de la Catedral, al carrer Tegetthoffstrasse nº2, ens topem amb la Cripta dels Caputxins (Kapuzinergruft), o Cripta Imperial. Aquest sí és un lloc que convé visitar.

La cripta imperial sota l’església dels Caputxins està destinada als membres de l’antiga casa regnant austríaca dels Habsburg i explica la seva història. Els enterraments han tingut lloc a la cripta des del 1633. 150 Habsburg, inclosos 12 emperadors i 19 emperadrius i reines, hi han trobat el seu lloc de descans final. El magnífic sarcòfag doble de Maria Teresa i el seu marit, l’emperador Francesc I Esteve de Lorena, és obra de Balthasar Ferdinand Moll.

En fort contrast hi ha el senzill taüt del seu fill, Josep II. L’últim emperador enterrat aquí va ser Francesc Josep I (1916). Els sarcòfags de l’emperadriu Elisabet i del príncep hereu Rodolf també es troben a la cripta, que està en custòdia pels caputxins. Els cors dels Habsburg van ser enterrats a la Cripta del Cor de l’ Església Agustiniana des del 1654 fins al 1878.

Els enterraments van continuar a la Cripta Imperial fins al 2023: el 1989, Zita , l’última emperadriu austríaca, va ser enterrada aquí. El 16 de juliol de 2011, el seu fill gran, l’expríncep hereu i polític europeu Otto von Habsburg , va ser enterrat aquí juntament amb la seva esposa Regina. L’últim enterrament va tenir lloc la tardor del 2023: Yolande de Ligne , esposa de l’emperador Carl Ludwig, que va morir el 2007, va ser l’últim membre de la Casa d’Habsburg-Lorena a ser enterrat a la Cripta Imperial. Ara no hi ha més espais disponibles.

Els horaris de visita a la Cripta Imperial son cada dia de 10 a 18h. Els preus son de 13€ pels adults. Amb la tarja Vienna Pass hi entres gratis. Adjunto la seva pàgina web. També organitzen visites guiades sota petició (també ho trobareu en la pàgina web).

Plaça Neuer Markt

Sortim de la Cripta i ens trobem a la Plaça Neuer Markt, molt a prop de Kärntnerstrasse. Es tracta d’una de les places amb més encant de la ciutat de Viena.

El Neuer Markt (també conegut com a Mehlmarkt ) és una de les places més antigues de Viena. Està situada a l’oest de Kärntner Straße, al cor del nucli antic del districte 1 de Viena, Innere Stadt , i té una forma allargada, gairebé rectangular. La font Donnerbrunnen es troba al centre de la plaça . Els edificis tenen el caràcter de cases senyorials.

Quan el Hohe Markt (Mercat Superior) ja no podia abastir la població de Viena a l’Edat Mitjana, es va crear el Neuer Markt (Mercat Nou) , esmentat per primera vegada com a mercat nuiwe o novum forum el 1234. Com que també s’hi comerciava farina i gra fins al segle XIX, la plaça va portar el nom no oficial de Mehlmarkt (Mercat de la Farina ), que va persistir fins al segle XX. La plaça va patir greus danys durant la Segona Guerra Mundial; diversos edificis van desaparèixer i van ser substituïts per estructures modernes.

A la primera meitat del segle XX, la terminal del tramvia estava situada al Neuer Markt. El 1942, la terminal de la línia 58 es va traslladar a la Ringstraße, i el 1948 es va tancar el tram de via que conduïa al Neuer Markt. El 7 de gener de 2019 van començar les obres de construcció a gran escala d’un aparcament subterrani al Neuer Markt, que van comportar el tancament complet de la plaça. Durant aquestes obres es van descobrir diverses tombes d’època romana. 

Franziskanerkirche

A 5 minuts de la plaça Neuer Markt, creuant a l’altra banda del carrer Kärntner Strasse, arribem a Franziskanerplatz, on s’hi troba entre d’altres monuments, l’església dels Franciscans, amb l’orgue més antic de Viena.

El 1603, el monestir franciscà de Viena va ser construït sota la direcció del llavors cap de l’orde, el pare Bonaventura Daum, al lloc on devia haver-hi una església pertanyent a l’antic convent penitencial. L’església franciscana d’una sola nau va ser consagrada el 1611 a Sant Jeroni, que ja havia estat el patró de l’antic monestir.

L’exterior de l’església és d’estil renaixentista sud-alemany, particularment evident en els obeliscs del gablet, emmarcats per volutes, i les finestres d’arc apuntat neogòtic. El porxo barroc es va afegir el 1742. L’interior de l’església compta amb un ric interior barroc, que mostra diversos períodes estilístics, ja que el disseny es remunta al 1720.

El monumental altar major, obra d’Andrea Pozzo, es considera una obra mestra de l’arquitectura teatral. Al seu centre hi ha l’estàtua miraculosa de “Maria amb la destral”. El púlpit i la seva contrapart van ser construïts segons els dissenys de Matthias Steinl. L’orgue, amb 20 registres, construït per Johann Wöckherl el 1642, és el més antic de Viena. La seva característica única és que es pot tocar tant amb les portes obertes com tancades. El 2009 i el 2010, aquest instrument excepcionalment valuós va ser sotmès a una extensa restauració per part de l’empresa suïssa de construcció d’orgues Kuhn de Männedorf.

Sota el terra de l’església hi ha una cripta que conté les restes d’aproximadament 1.000 persones. A causa de les condicions climàtiques excepcionals, alguns dels cossos, similars als de la Cripta de Sant Miquel, estan momificats. Membres de famílies nobles riques també descansen en aquesta cripta. Durant l’època de Napoleó, els lladres de tombes van entrar a la cripta i van trencar taüts amb l’esperança de trobar-hi aixovars funeraris valuosos.

L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a dissabte de 6:30 a 18h, i els diumenges i festius de 8 a 19h. L’entrada és gratuïta. Adjunto pàgina web de l’església.

Annakirche (Església de Santa Anna)

A 500 metres al sud de l’església dels Franciscans, ens trobem amb l’església de Santa Anna (Annakirche), a uns 100 metres del carrer comercial Kärntner Strasse.

El què ens ha cridat d’aquesta església, no és l’edifici com a tal, tot i que és una església majestuosa i una obra del barroc, sinó que s’hi fan concerts de música clàssica. Grans obres de Mozart, Schubert i altres. Els concerts es fan diàriament i s’han de reservar a la pàgina web. Comencen a les 20h.

Els concerts tenen una durada d’uns 70 minuts, i com hem dit es fan quasi cada dia i comencen a les 20h (els dilluns i els dimecres no en fan). Adjunto la pàgina web de l’església on hi ha l’apartat dels concerts. Els preus son de 33€ pels adults i no estan inclosos en cap tarja-abonament. Si t’interessa i vols reservar entrades, t’adjunto la web per fer-ho: www.classicexclusive.com.

Haus der Musik (Casa de la Música)

A 80 metres de l’església anterior Annakirche, ens trobem amb la Casa de la Música (Haus der Musik). És un museu d’alta tecnologia sobre art, història i musicologia. Hi han escenaris de concerts virtuals interactius. Amb la Vienna Pass hi entres gratis.

El museu interactiu del so de Viena us convida a descobrir el món de la música, de manera innovadora i poc convencional. Els paisatges sonors reals i creats virtualment us animen a experimentar, explorar i crear directament fenòmens musicals. Amb la Casa de la Música, Viena, la ciutat de la música, té un lloc on la fascinació del so es fa tangible. El singular museu del so de Viena, la Casa de la Música, us convida a un viatge musical a l’històric Palais Erzherzog Karl, al nucli antic. Aquí podreu observar per sobre les espatlles dels grans compositors d’antany, des de Strauss fins a Mozart, mentre componen, conèixer els millors músics d’avui i albirar el futur de la música digital i la realitat virtual.

Quatre plantes us conviden al món del so i els fenòmens sonors, cada dia fins a les 22:00. La música no és només per escoltar-la: a la Casa de la Música també podeu veure, sentir i fins i tot crear sons i tons vosaltres mateixos, per exemple a “Sonotopia Lap & Universe”, una experiència de realitat virtual. Les instal·lacions informàtiques són companyes fascinants en el vostre viatge. 

Instal·lacions i interacció

Al joc de daus de vals, els visitants tiren els daus de manera lúdica i intuïtiva per crear el seu propi vals. Cada número del dau correspon a dos compassos. Compàs a compàs, apareix a la pantalla una partitura de vals única, que després es reprodueix com una composició a quatre parts. També hi ha disponible una còpia impresa de la partitura per emportar-se a casa. Amb l’aplicació interactiva Facing Mozart, els visitants donen vida al retrat de Mozart mitjançant el seguiment facial per assumir el seu paper i controlar els moviments del cap i les expressions facials. Una altra instal·lació és NAMADEUS, que s’inspira en l’obra musical KV 516f de Mozart. En ella, els noms es transformen en una interpretació original de Mozart.

Casa de la Música

Amb el director virtual, la Filharmònica de Viena –o si més no, la seva projecció de vídeo– obeeix a tots aquells que volen provar sort en la direcció. Tanmateix, els músics professionals responen a qualsevol sentit del ritme massa inexacte amb crítiques. Entre les peces musicals disponibles hi ha el mundialment famós Vals del Danubi blau de Johann Strauss , que ha delectat oients i ballarins durant més de 150 anys.

A Stairplay – Music Step by Step, la gran escala del palau històric es transforma en un piano interactiu amb esglaons sensibles al moviment com a tecles.

Compositors estrella, des de Mozart a Strauss

Tota una planta de la Casa de la Música està dedicada als grans compositors que van crear alguna cosa completament nova a Viena, cadascun a la seva manera innovadora. Els seus hologrames suren a la zona d’entrada del món dels grans mestres. 

Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven són les tres superestrelles del classicisme vienès. Haydn  és considerat l'”inventor” del quartet de corda; va compondre 104 (!) simfonies. El seu lloro podia xiular l’himne que va escriure per a l’emperador Francesc I (II) (la melodia és la de l’actual himne nacional alemany). Mozart , nascut a Salzburg, es va sentir atret per Viena. A la capital mundial de la música, va poder desenvolupar el seu geni. Beethoven també  era vienès per elecció: va venir de Bonn i s’hi va traslladar als 22 anys, amb la intenció de quedar-s’hi. I crear simfonies famoses. Va escriure una de les seves simfonies més famoses, la Novena Simfonia, quan ja s’havia quedat completament sord.

El gran compositor Franz Schubert se sentia còmode en un àmbit completament diferent. Actuava en cercles reduïts. Pràcticament va caldre convèncer l’artista modest perquè donés el seu primer concert. Les seves cançons expressives arriben profundament a la gent. Johann Strauss II va portar el vals a un triomf mundial i va compondre operetes, inclosa la mundialment famosa “Die Fledermaus” (El ratpenat). Va donar forma a la música d’entreteniment del seu temps. Tot Viena ballava al so de la dinastia Strauss. El seu pare (un competidor ferotge) i els seus germans Josef i Eduard també composen. Johann Strauss va ser una estrella del pop del seu temps, immensament reeixida i popular, simplement el Rei del Vals. Es diu que va tallar els flocs de cabell per a les seves admiradores femenines a un caniche.

Gustav Mahler no només va ser un compositor apassionat, sinó també director d’orquestra i de l’Òpera de la Cort de Viena. Els seus plantejaments visionaris i innovadors van conduir al modernisme musical.

El Museu de la Filharmónica de Viena

La Casa de la Música va ser la llar d’Otto Nicolai (1810-1849), el fundador i primer mestre de capella de la Filharmònica de Viena. És un lloc adequat per al museu i l’arxiu històric d’aquesta orquestra de fama mundial, que es troba a la primera planta.

El Saló dels Miralls exposa artefactes de la variada història de l’orquestra, com ara documents d’honor i batutes de directors famosos. La Sala Nicolai alberga el decret fundacional de la Filharmònica de Viena, el programa del primer concert de la Filharmònica de 1842, la primera fotografia de l’orquestra de 1864 i retrats d’Otto Nicolai, Georg i Joseph Hellmesberger, i altres persones importants per a la fundació de l’orquestra i les seves primeres dècades.

L’horari d’obertura del museu és de 10 a 22 hores tots els dies. El preu és de 17€ pels adults. Amb la Vienna Pass tens l’accés gratuït. Adjunto la seva pàgina web.

Ringstrasse

Continuem amb la nostra ruta, ara sí, anant fins a l’avinguda que resseguirem en la resta del dia d’avui. Anem a buscar la Ringstrasse, a l’alçada d’un dels millors parcs de la ciutat, Stadtpark.

La carretera de circumval·lació de Viena té 5,3 quilòmetres de llargada. Prou ​​llarga per allotjar nombrosos edificis monumentals construïts durant el període historicista entre les dècades de 1860 i 1890. Els edificis que s’hi van erigir, des de l’Òpera Estatal fins al Museu d’Història de l’Art, es troben entre els monuments més importants de Viena actualment.

«És la meva voluntat…» – Amb aquestes paraules, l’emperador Francesc Josep va ordenar la construcció del Ringstrasse el 1857. Nobles i ciutadans rics es van afanyar a erigir els palaus més opulents possibles al llarg del gran bulevard. Moltes d’aquestes antigues residències privades encara es poden admirar avui dia (encara que majoritàriament només des de l’exterior). L’estil en què es van construir els edificis va arribar a ser conegut com l’estil Ringstrasse (una forma d’historicisme). Es caracteritza pel pluralisme estilístic: es van imitar nombroses formes arquitectòniques d’èpoques passades.

Els edificis més destacables, però, no són els palaus, sinó les grans estructures com l’ Òpera Estatal (construïda en estil neorenaixentista), el Parlament , l’ Ajuntament (gòtic flamenc), el Burgtheater (neobarroc), la Universitat de Viena (neorenaixentista), el Museu d’Arts Aplicades , la Borsa de Viena i l’Església Votiva (neogòtica), totes construïdes a la segona meitat del segle XIX. El Museu d’Història de l’Art i el Museu d’Història Natural , tots dos construïts en estil neorenaixentista, també val la pena visitar-los. Allotgen no només magnífics tresors d’art i història natural, sinó que també són obres mestres arquitectòniques.

Arquitectes com Theophil von Hansen, Karl Freiherr von Hasenauer, Gottfried Semper, Heinrich von Ferstel i Friedrich von Schmidt van donar forma a la imatge del Ringstrasse. L’era de l’arquitectura del Ringstrasse va ser seguida a finals del segle XIX pel Jugendstil vienès (Art Nouveau ), que es va allunyar de la pompa i l’esplendor obertament exhibides.

Es tracta doncs, de l’Avinguda construïda sobre l’antiga muralla que envoltava el casc antic. Per recórrer-la a peu o amb el tramvia turístic “Vienna Ring Tram” (tramvia que realitza 13 parades i ofereix informació de cada punt d’interès). Les línies 1 i 2 del tramvia també recorren la Ringstrasse.

Stadtpark

Començarem la nostra exploració del Ringstrasse per el Stadtpark, un dels millors parcs de la ciutat. Es troba aproximadament 1 kilòmetre a l’est de la Catedral. El Stadtpark va ser el primer parc públic de Viena i, gràcies al monument a Johann Strauss, l’estany dels ànecs, els bancs còmodes i les gespes per prendre el sol, és un dels espais verds més visitats de la ciutat, just al centre.

El Parc de la Ciutat es va inaugurar el 1862 després de l’enderrocament de les antigues muralles de la ciutat i durant la construcció del Ringstrasse de Viena. Això el converteix en el parc d’accés públic més antic de Viena. Prats, parterres de flors , alguns arbres exòtics i un gran estany fan del parc un lloc popular per passejar per la natura o descansar a la gespa, o en un dels nombrosos bancs. Ànecs i fins i tot bernats pescaires es congreguen al voltant de l’estany. Les possibilitats de trobar-se amb esquirols són altes i, al capvespre, sovint es poden veure eriçons buscant menjar. Però l’estrella indiscutible del Parc de la Ciutat és Johann Strauss , que hauria celebrat el seu 200è aniversari el 2025.

Densitat de monuments

L’Stadtpark (Parc de la Ciutat) és el parc amb més monuments de la ciutat. L’estàtua daurada mundialment famosa del Rei del Vals, Johann Strauss II, amb el seu violí i l’arc de marbre ricament decorat, és probablement una de les més fotografiades del món. I Strauss està en excel·lent companyia: els compositors Franz Schubert, Anton Bruckner, Franz Lehár i Robert Stolz s’hi commemoren, així com el pintor Hans Makart i l’exalcalde vienès Andreas Zelinka, sota l’administració del qual es va dissenyar aquest parc de la ciutat.

A la vora sud s’alça el Kursalon Hübner (on Strauss va fer-hi el seu primer concert), construït en estil renaixentista italià, on antigament s’hi celebraven concerts i balls. Des de davant del rellotge floral , just al costat del monument a Johann Strauss, es pot gaudir d’una vista particularment bonica de l’imponent edifici. Es tracta d’un rellotge de grans dimensions amb agulles daurades i una esfera que presenta un arranjament floral diferent cada any.

El riu Viena divideix el Parc de la Ciutat en dues parts. Després d’una secció subterrània sota el Naschmarkt i el Museu de Viena, la via fluvial torna a emergir a la llum del dia aquí: a l’impressionant Portal del riu Viena d’estil modernista. Just al costat hi ha l’estació de metro de Stadtpark, una estructura de l’arquitecte estrella vienès Otto Wagner, conservada gairebé en el seu estat original . La major part del parc es troba a la riba oest del riu Viena, mentre que a l’altra banda hi ha zones de jocs infantils i un punt de referència culinari: el restaurant Steirereck.

La cuina de Steirereck no només té estrelles Michelin; el restaurant de cuina fina de Birgit i Heinz Reitbauer apareix regularment a la llista dels “50 millors del món”, convertint-lo en un dels millors restaurants de l’Europa Central. En el seu cor, continua sent una fonda tradicional: els clients poden gaudir de creacions exquisides de cuina austríaca moderna a un nivell mundial. Per a alguna cosa una mica més senzilla, però igualment deliciosa, el Meierei de l’Stadtpark serveix un esmorzar meravellós i plats clàssics vienesos. 

Una activitat a fer molt interessant podria ser reservar un concert de música clàssica al Kursalon. Adjunto la pàgina web on és possible fer-ho.

Wiener Konzerthaus

A 220 metres del sud de l’Stadtpark hi trobem una sala de concerts de 1913, la Wiener Konzerthaus. S’ubica a Lothringerstrasse 20, prop de la Ringstrasse. Els fans de la música que acudeixin al Wiener Konzerthaus presenciaran una gran varietat musical, en un temple de la música superior. Excel·lents intèrprets de tots els gèneres són convidats per actuar en un animat ambient de tints modernistes. L’amplitud de la diversitat musical de la Wiener Konzerthaus no només comprèn el repertori clàssic, sinó que es remunta a l’Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc, passant per música com el jazz i músiques del món, fins als tons progressius del present.

D’antic a estrambòtic

La varietat del programa figura a la Wiener Konzerthaus des dels seus inicis. La Konzerthaus va ser inaugurada el 1913, en presència de l’emperador Francesc Josep I, amb un concert de gala. El Wiener Concertverein –– del qual sorgiria més tard la Wiener Symphoniker –– va tocar música contemporània de Richard Strauss i va continuar amb la 9a Simfonia de Beethoven. Fins i tot avui, aquesta combinació de modern, clàssic i internacional, envaeixen l’oferta musical. Any rere any, la Konzerthaus acull populars festivals amb comunitats de fans de fe cega. Al gener, Originalklang-Ensembles presentaran el millor de la música antiga durant el Resonanzen . Wien Modern , el festival encarregat de les composicions del present, ve ple de concerts a finals d’any.

Visites guiades

Una mirada serena més enllà dels telons de la sala de concerts tradicional i moderna (més de 900 actes per temporada) és el que ofereixen les visites guiades d’una hora de durada, en alemany i anglès (altres idiomes a petició), per la Wiener Konzerthaus. S’aconsella observar l’arquitectura de l’edifici i conèixer-ne la història, canviant al llarg dels segles, l’accés a les zones del backstage i, si és possible, una breu visita de prova. A part de la Wiener Konzerthaus, hi ha altres tants centres de música i sales d’esdeveniments com el mundialment conegut Musikverein.

Quatre sales de concerts

Durant la planificació de la futura Casa del Festival Musical de l’any 1890, Viena va haver de presentar el nou centre d’esdeveniments en tota la seva esplendor. La visió era la d’un edifici multiusos que, al contrari que el Musikverein tradicional, s’adaptés a les diferents classes socials i oferís un espai ampli per a diferents tipus d’esdeveniments. La Wiener Konzerthaus va ser construïda entre 1911 i 1913 pels arquitectes Ferdinand Fellner, Hermann Helmer i Ludwig Baumann, i es van preparar tres sales: 

• Gran Sala (1865 seients)
• Sala Mozart (704 seients)
• Sala Schubert (366 seients)
• Durant les feines de sanejament general dels anys 1998 fins al 2002 es va construir una altra sala, la Sala Berio, amb capacitat per a fins a 400 persones i d’un alt nivell tecnològic.

El que és especial: a les precioses sales de concerts de la Konzerthaus de Viena es pot actuar alhora gràcies al seu aïllament acústic.

Adjunto la pàgina web on podeu reservar la vostra visita o comprar entrades per algun espectacle.

4. De l’Òpera de Viena al Museu d’Història de l’Art

Ara continuarem amb la nostra visita als monuments i atraccions de la Ringstrasse, iniciant-la per l’Òpera de Viena i finalitzant-la per l’Església Votiva.

Òpera de Viena (Wiener Staatsoper)

A la Ringstrasse, a 10 minuts al nord de la Karlskirche i a 10 minuts de la Sala de concerts anterior, ens trobem amb l’Òpera Estatal de Viena (Wiener Staatsoper). Pot albergar 2.800 espectadors.

L’Òpera Nacional de Viena ofereix un programa variat que inclou òperes i obres de ballet. Els noms més sonats del món de l’òpera propiciaran moments estel·lars a una casa que compta amb un colossal repertori internacional. L’Òpera Nacional de Viena, una de les millors del món, compta amb grans produccions d’altíssima qualitat i una programació diferent per a cada dia: per temporada es pot assistir a unes 50 òperes i ballets interpretats pel Ballet Nacional de Viena. La varietat del programa de representacions operístiques no té cap rival a nivell internacional. Les entrades se solen esgotar ràpidament, per la qual cosa convé comprar-les amb antelació.

Per primera vegada, l’obertura de la nova temporada tindrà lloc amb una funció d’òpera a l’aire lliure als jardins del Burggarten. En aquest esdeveniment adreçat a tot el públic, que tindrà lloc el 7 de setembre de 2025, artistes com Elīna Garanča, Sonya Yoncheva, Benjamin Bernheim i Jonas Kaufmann, juntament amb l’orquestra i el cor de l’Òpera Nacional de Viena sota la direcció de Bertrand de Billy, presentaran obres del variat repertori. Tot això amb entrada gratuïta! Els que no puguin assistir en persona podran veure l’esdeveniment als canals de televisió ORF III i ART.

Moments destacats de la temporada 2025/26

Tothom sol esperar les estrenes amb gran impaciència. Aquesta vegada seran cinc:

• La núvia venuda  (Bedřich Smetana)
• Fideli (Ludwig van Beethoven)
• Luisa Miller (Giuseppe Verdi)
• La clemència de Tito (Wolfgang Amadeus Mozart)
• Els pescadors de perles (Georges Bizet)

L’opereta “La ratapinyada” de Johann Strauss figura tradicionalment al programa de l’Òpera Nacional de Viena cada Cap d’Any. En aquesta ocasió, un dels artistes de cabaret més grans d’Àustria interpretarà el paper de Frosch: Michael Niavarani. El Ballet Estatal de Viena  presenta tres estrenes a l’Haus am Ring ( Kallirhoe, Visionary Dances, Gala de Ballet), complementades per un variat repertori de dansa.

Estrelles internacionals, de Garanca a Flórez

Els amants de l’òpera podran retrobar-se a la temporada 2024/25 amb estrelles internacionals com Elīna Garanča, Juan Diego Flórez, Asmik Grigorian, Jonas Kaufmann, Anna Netrebko, Georg Nigl, Camilla Nylund, Marlis Petersen, Erwin Schrott, Tomasz Konieczny, Roland. Aquests són només algunes de les superestrelles que actuaran a l’Òpera Nacional de Viena.

Feu clic per veure els subtítols

Tots els espectadors podran activar els subtítols individualment en alemany, anglès, italià, francès, espanyol, rus, xinès o japonès. Les 2.021 pantalles que hi ha als seients mostren un programa informatiu sobre el repartiment i el contingut de la representació (en alemany o en anglès). Per cert: els subtítols es reprodueixen manualment en prémer un botó, ja que en termes de tempo no hi ha dues actuacions iguals.

Nest – Òpera Nacional de Viena

En 2024, l’Òpera Nacional de Viena va inaugurar la seva segona seu,  anomenada NEST, abreviatura de «Neue Staatsoper» . Aquest teatre musical per a nens, adolescents, joves i famílies ha trobat una llar a la Künstlerhaus de Karlsplatz. Conta amb 248 seients, un fossat d’orquestra i un teler. Cada temporada, el programa ofereix al voltant de  140 esdeveniments , entre ells estrenes d’òperes i ballets per a nens i joves, concursos de preguntes, nits de karaoke, sing-alongs , concerts, cabaret, produccions experimentals i tallers. També serveix de plataforma per presentar la nova generació de talents de  l’Escola d’Òpera, l’Estudi d’Òpera, l’Acadèmia de Ballet i la Companyia Juvenil.

Ball de l’Òpera Viena

Hi haurà una nit en què l’Òpera Nacional de Viena esdevindrà una gran sala de ball: es tracta del Ball de l’Òpera , un esdeveniment considerat com el principal punt de trobada d’Àustria per a artistes, polítics i empresaris de tot el món. Més d´un centenar de parelles debutants vestides amb vestit de gala i frac seran les encarregades d´inaugurar el pare de tots els balls. 

Una arquitectura esplèndida

Durant les visites guiades, tindreu l’oportunitat d’observar què s’amaga darrere dels bastidors d’aquesta magnífica sala d’òpera. L’edifici de l’Òpera Nacional es va construir entre els anys 1863 i 1869, i va ser una de les primeres grans obres que es van erigir a la remodelada Ringstraße. Vingueu a conèixer la fabulosa Òpera Nacional de Viena de forma virtual participant en l’experiència de realitat virtual Òpera Nacional de Viena VR – Després de les escenes amb visió en 360º: endinseu-vos al món de l’òpera i vegeu què hi ha davant i també darrere del teló…

Consell de compra  Entre els arcs de l’Òpera Nacional de Viena hi ha una botiga de records de gran qualitat: Hamtil & Söhne ofereix souvenirs de bon gust, incloent, per descomptat, molts objectes relacionats amb l’òpera i el ballet.

El Vienna Pass inclou el Tour per l’Òpera: una visita guiada a l’Òpera de Vienna. S’ha de reservar amb antelació a la seva web pels horaris. El preu és de 15€ pels adults (amb la Vienna Pass et surt gratis). Els dies i horaris d’obertura poden variar. Troba els horaris d’obertura actuals i els horaris dels recorreguts aquí. Adjunto la pàgina web per fer les reserves i amb tota la informació de l’Òpera de Viena.

Café Sacher Wien

Sortim de la visita guiada a l’Òpera i anem a provar el pastís Sacher a l’emblemàtic Café Sacher ubicat en la planta baixa de l’Hotel Sacher. Realment ja ho vam fer amb el Café Sacher de Salzburg, però no ens importa repetir-ho.

L’horari d’obertura del Café Sacher de Viena és de 7 a 23h. Adjunto la seva pàgina web. Està ubicat darrera l’Òpera, a Philarmoniker Strasse nº4.

Museu Albertina

I a prop del cafè (a 150 metres) ens trobem amb un Palau dels Hofburg del segle XIX que ara és el Museu Albertina. Té sales de parament i col·leccions d’obres dels vells mestres i d’art del segle XX. És un museu d’art gràfic, amb 65.000 dibuixos i més d’un milió de gravats. Però el què més m’impressiona i és el motiu pel qual recomano la seva visita, son per les 20 sales d’estat que es poden veure.

Experimenta l’estil imperial a l’Albertina: Durant uns 100 anys, el museu va servir com a residència dels arxiducs i arxiduquesses dels Habsburg. Vint sales d’estat ricament moblades i meticulosament restaurades donen testimoni d’aquesta època, transportant els visitants al magnífic regne del neoclassicisme amb els seus valuosos revestiments murals, canelobres, xemeneies, exquisides incrustacions i mobles de qualitat.

L’Albertina no només té les col·leccions gràfiques més grans i valuoses del món, amb obres com la “Llebre” de Dürer i els estudis de dones de Klimt. La seva última col·lecció d’exposicions presenta obres mestres de l’època moderna, des de Monet fins a Picasso i Baselitz. Com a palau residencial més gran dels Habsburg, l’Albertina domina l’extrem sud del Palau Imperial en una de les últimes muralles de la fortalesa que queden a Viena.

Obres mestres a les col·leccions

La col·lecció, que va ser creada el 1776 pel duc Albert de Saxònia-Teschen, gendre de l’emperadriu Maria Teresa, comprèn més d’un milió de gravats i 60.000 dibuixos. A les exposicions rotatives s’exhibeixen peces famoses com la “Llebre” de Dürer i les seves “Mans juntes en oració”, els estudis de Rubens sobre nens i obres mestres de Schiele, Cézanne, Klimt, Kokoschka, Picasso i Rauschenberg.

La nova col·lecció d’exposicions de l’Albertina exposa permanentment els moviments artístics més emocionants dels darrers 130 anys: des de l’impressionisme francès fins a l’expressionisme alemany, passant per l’avantguarda russa i l’actualitat. L'”Estanc dels nenúfars” de Monet, les “Ballarines” de Degas i la “Noia” de Renoir es poden contemplar amb meravella, així com pintures de Beckmann, Macke, Chagall, Malevich, Rothko, Rainer i Katz. A més, l’Albertina té una col·lecció d’arquitectura i fotografia (incloses les de Helmut Newton i Lisette Model), les obres del qual s’exhibeixen en exposicions especials.

Les Sales d’Estat

Les Sales d’Estat del palau residencial més gran dels Habsburg van ser habitades per la filla preferida de l’emperadriu Maria Teresa, l’arxiduquessa Maria Cristina, i més tard pel seu fill adoptiu, l’arxiduc Carles, guanyador de la batalla d’Aspern contra Napoleó. Les Sales d’Estat, en groc, verd i turquesa brillants, parcialment moblades amb mobles originals, transporten els visitants a l’època dels seus habitants. Tant el daurat complet de les talles amb l’aliatge especial “or Albertina” com els terres de parquet artístic amb intarsia de rosa i banús val la pena veure.

L’horari d’obertura del Museu és de 10 a 18h cada dia (els dimecres i els divendres tanquen a les 21h). Els preus son de 19,90€ pels adults. Amb la tarja Vienna Pass et surt l’entrada gratuïta. Adjunto la pàgina web del museu.

Parc Burggarten

Des del Museu Albertina entrem per el xamfrà en el Parc Burggarten, que dóna a la Ringstrasse i està a tocar del Palau Hofburg. Com a atractius, té un Monument a Mozart, la Casa de les Palmeres i la Casa de les Papallones.

Amb la seva gespa confortable per prendre el sol, vistes de magnífics edificis imperials i monuments fotografiats amb freqüència, el Burggarten és un dels parcs més populars de Viena. El Burggarten deu el seu nom al Hofburg de Viena, l’antiga residència d’hivern dels Habsburg. Es troba entre l’imponent Neue Burg semicircular i el mundialment famós museu d’art Albertina. Originalment dissenyat com a jardí privat de l’emperador Francesc I, el parc d’estil anglès es va obrir al públic el 1919. Després de la primera prohibició de seure a la gespa el 1951, contra la qual fins i tot els joves van protestar al voltant dels anys vuitanta, es va tornar a permetre caminar per la gespa el 2007.

Avui dia, aquest espai verd ben cuidat és una de les gespes més boniques del centre de la ciutat. S’utilitza per a pícnics, reunions socials, ioga o altres exercicis, lectura o una breu migdiada. Camins sinuosos serpentegen entre la gent, formant una ruta circular que inclou totes les atraccions del parc.

Monuments i cavalls

L’estàtua del prodigi musical Wolfgang Amadeus Mozart, situada a prop del Ringstrasse, és un dels monuments més visitats de la ciutat. Uns passos més enllà hi ha l’emperador Francesc Josep I uniformat, sostenint una batuta de comandament. Just a les afores del Ringstrasse, davant de l’Albertina, una estàtua commemora Abraham a Sancta Clara , el predicador i poeta catòlic més important del barroc alemany. L’estàtua eqüestre de Francesc Esteve de Lorena va ser creada el 1781 i, per tant, es considera el monument eqüestre més antic de Viena.

Parlant de cavalls: amb una mica de sort, fins i tot podríeu veure els majestuosos cavalls lipizzans de l’Escola Espanyola d’Equitació passejant al matí amb els seus genets. Un element permanent és el “Bosc de Nachod”, un monument natural oficial. Diversos fòssils de fusta de coníferes, d’aproximadament 280 milions d’anys d’antiguitat, de la regió de Nachod a la República Txeca, s’han col·locat en un petit terraplè a l’extrem occidental.

Cafè i papallones

Un dels molts punts destacats de l’estil Art Nouveau de Viena és la Casa de les Palmeres, un antic hivernacle. Aquest palau de vidre verd aporta un ambient tropical a la ciutat. La Brasserie Palm House és un cafè-restaurant les terrasses del qual són molt sol·licitades quan fa bon temps. Com és d’esperar, l’interior està ricament decorat amb plantes exòtiques. Per a aquells que busquen una experiència encara més selvàtica: al costat, més de 50 espècies diferents de papallones volen per la Casa de les Papallones. I ho fan durant tot l’any a una temperatura constant de 26° Celsius.

Els horaris d’obertura del parc son de 6 a 22 hores tots els dies. L’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web.

Casa de les Papallones (Schmetterlinghaus)

Com hem dit, a dins del Parc Burggarten hi ha la Casa de les Papallones, que és un hivernacle modernista que acull centenars de papallones que viuen en una selva pluvial tropical.

La Casa de les Palmeres del Burggarten està considerada un dels hivernacles d’estil Art Nouveau més bells del món. Al seu cor hi ha la Casa de les Papallones, on centenars de papallones exòtiques de vol lliure viuen en una selva tropical en miniatura. Una cascada, petits estanys i ponts creen un entorn pintoresc. La casa de les papallones transporta els visitants a un món fascinant de centenars de papallones exòtiques, de vol lliure i amb patrons brillants. Les arnes de colors es balancegen a prop de la vegetació tropical, volen curiosament al voltant dels visitants o planegen de flor en flor a la recerca de nèctar. Amb una temperatura confortable de 26 °C i una humitat del 80%, les criatures de colors gaudeixen de condicions climàtiques gairebé naturals. Això la converteix en una activitat relaxant i informativa per a qualsevol època de l’any.

Els panells informatius de la casa de les papallones ofereixen dades fascinants sobre aquests meravellosos insectes i una visió general del cicle de vida d’una papallona. A l’anomenada “caixa de pupes”, fins i tot podeu observar papallones que surten dels seus capolls. També trobareu l’enorme i colorida arna Atles amb les seves fantàstiques marques i una envergadura de fins a 30 cm. La casa de les papallones es troba al mig del magnífic jardí del castell i forma part del complex d’edificis de Hofburg.

L’horari d’obertura de la Casa de les Papallones és de 10 a 17:45h els dies d’estiu. El preu per entrar-hi és de 10€ pels adults. No hi està inclosa la Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

Museumsquartier

Travessem la Ringstrasse per davant del Palau Hofburg i ens trobem amb el Museumsquartier. Es tracta d’una zona restaurada d’edificis històrics i moderns amb molts dels millors museus de la ciutat.

L’impressionant recinte artístic de Viena als voltants del Hofburg no només atrau pels seus importants museus. Una cultura de locals vibrant és el que fa encara més atractiu aquest districte de museus. El MQ és un dels espais culturals més grans del món i ofereix tranquil·litat i descans al centre de Viena, a més de 50 iniciatives culturals, restauració i botigues.

L’actual Museums Quartier de Viena (MQ) ha estat testimoni de nombrosos canvis al llarg de la seva història. Dissenyat el 1725 pel famós arquitecte barroc vienès Johann Bernhard Fischer von Erlach com a cavallerisses imperials, el 1922 es va convertir en el Palau de Fires i, a partir del 1998, es va anar transformant gradualment en el que avui coneixem: un animat espai urbà sobre fonaments històrics. Amb 355 metres, la façana imponent és la més llarga de Viena. Dels vuit patis interiors, el més característic és el pati principal 1. S’hi van construir el  Museu Leopold i el Museu d’Art Modern de la Fundació Ludwig de Viena (Mumok) a principis del nou mil·lenni. També s’organitzen esdeveniments culturals als passatges entre els patis i l’esplanada de l’MQ.

Amb 90 000 m² i més de 50 institucions culturals, el MuseumsQuartier és un dels complexos artístics i culturals més grans del món. A més del Museu Leopold, el Mumok,  Kunsthalle Wien i l’Architekturzentrum Wien (Az W), el complex alberga dotzenes d’iniciatives culturals més sobre  arts visuals, literatura, música, arquitectura, disseny, dansa, teatre, performance, moda, nous mitjans, cultura infantil i lleure. El MQ també té  moltes sales i espais d’experimentació. La sala d´exposicions del MuseumsQuartier de Viena, anomenada MQ Freiraum, presenta exposicions d´art contemporani sobre temes sociopolítics. 

Un saló a l’aire lliure a plena ciutat

El MuseumsQuartier, situat al límit del districte 1 i amb dues estacions de metro a prop, és una zona vibrant, cosmopolita i orientada al futur, i és molt popular tant entre els habitants de Viena com els seus visitants. És obert les 24 hores del dia de forma gratuïta. El colorit i emblemàtic  mobiliari del MQ , que s’instal·la a la temporada més càlida, ofereix un lloc perfecte per relaxar-se. El MuseumsQuartier també ofereix nombrosos establiments de restauració per menjar o prendre alguna cosa. La terrassa MQ Libelle, situada al terrat del Museu Leopold, ofereix la millor vista de la zona i dels voltants.

El tràfec del MQ es complementa amb un programa que canvia cada temporada. Per exemple, abans de Nadal, l’Hivern a l’MQ atrau els visitants amb llocs de ponx i pistes de curling, mentre que en els mesos més càlids es pot jugar al minigolf al camp MQ Amore davant del MQ o gaudir d’actuacions a l’escenari d’estiu al pati principal (totalment gratuït!). No us oblideu de comprovar el programa de la temporada amb antelació!

Visites guiades pel MQ

• Visita guiada general i arquitectònica, els secrets del MuseumsQuartier de Viena:  aquesta visita guiada ofereix una visió fascinant d’un dels complexos culturals més grans del món i de la seva oferta cultural variada. (Tots els dissabtes, 14 h en alemany, 15 h en anglès; també es poden reservar visites en alemany, anglès, francès, italià i hongarès per a grups)

• Fischer von Erlachs HofQuartier, de cavallerisses a Barri dels Museus  L’arquitecte barroc Johann Bernhard Fischer von Erlach va dissenyar el complex d’edificis al seu dia per a 600 cavalls. Descobriu com va evolucionar la zona fins a convertir-se en un espai cultural. (Cada primer dissabte, 16 h en alemany; també es poden reservar visites en alemany, anglès, francès, italià i hongarès per a grups)
• L’imperial KaiserQuartier, la visió dels Habsburg:  en aquesta visita guiada, els visitants aprenen més sobre la planificació original del MuseumsQuartier com a part de l’anomenat Kaiserforum. (Es poden reservar visites en alemany, anglès, francès i italià per a grups)
• Meet the Artist, visita i conversa amb artistes residents del MQ:  Al voltant de 60 artistes internacionals treballen i viuen directament a l’MQ, on obren en exclusiva les portes dels seus estudis. (Es poden reservar visites en alemany i anglès per a grups)

MQ goes Green

Sota el lema MQ goes Green, el MuseumsQuartier s’ha proposat adaptar aquesta històrica zona a les exigències del futur. Amb l’objectiu de ser climàticament neutres per a l’any 2030, s’han implementat tres principals mesures: la revegetació del terreny, la gestió respectuosa amb els recursos i un projecte artístic centrat en el medi ambient i la sostenibilitat. A partir del 2023 s’aniran introduint arbres i plantes a tota la zona del MQ. 

Adjunto la pàgina web del barri Museumsquartier.

Museu d’Història de l’Art

Però la nostra intenció no era només conèixer i passejar pel Museumsquartier, sinó que també consideràvem entrar en algun dels museus, com el Museu d’Història de l’Art (Kunsthistorisches Museum Wien), ubicat a la Plaça Mariatheressienplatz, que uneix la Ringstrasse amb el Museumsquartier. Alberga una de les col·leccions d’art més destacades del món. Heu de tenir clar que la visita en un museu d’aquests us pot treure de 2 a 3 hores…

El Kunsthistorisches Museum exhibeix les extenses col·leccions dels Habsburg, amb tresors artístics que abasten cinc mil·lennis. Aquest magnífic edifici del Ringstrasse de Viena alberga mestres antics, fins i tot mòmies més antigues i molt més. El Kunsthistorisches Museum Vienna (KHM per abreujar) és un dels museus més importants del món. S’hi exposen milers d’obres d’art, des de l’antiguitat fins al barroc tardà, recollides durant segles per la dinastia imperial dels Habsburg. Pintures, escultures, tapissos i tresors d’or, així com curiositats i rareses, formen un fantàstic país de les meravelles que abasta les èpoques. 

L’edifici va ser encarregat per l’emperador Francesc Josep com a part de l’expansió de la ciutat i la construcció del Ringstrasse de Viena. Les col·leccions imperials, anteriorment disperses per nombrosos llocs, s’havien de presentar juntes. El museu va obrir les portes el 1891 a les immediacions de la Hofburg, la residència imperial de l’època , i avui és el museu d’art més gran d’Àustria.

El Kunsthistorisches Museum es considera una obra d’art total, però els departaments individuals també gaudeixen de renom mundial: la Pinacoteca alberga nombroses obres mestres de l’art occidental, els anomenats “Mestres Vells” dels segles XIV al XVIII . Entre aquestes s’inclouen la “Madonna al prat” de Rafael, “L’art de pintar” de Vermeer, la Infanta de Velázquez, obres mestres de Rubens, Rembrandt, Dürer, Ticià, Tintoretto, Arcimboldo i la família d’artistes Bassano. Un punt destacat de la col·lecció de pintures de Pieter Bruegel el Vell més gran del món (aproximadament un terç de la qual pertany a la col·lecció KHM) és la seva famosa “Torre de Babel”.

La Kunstkammer és una mena de “museu dins d’un museu”. Repleta de rareses dels antics tresors i gabinets de curiositats dels Habsburg, va celebrar la seva gran reobertura el 2013. La col·lecció és una de les més importants del seu tipus i exhibeix objectes preciosos dels períodes de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc. Destaquen la Kunstkammer de l’emperador Rodolf II, el complex Exotica i la famosa Saliera, el saler daurat de Benvenuto Cellini. El museu també alberga nombroses exposicions molt més antigues: la col·lecció d’antiguitats, la col·lecció egípcia-oriental i el gabinet de monedes fascinen amb tresors de cultures d’èpoques passades.

A la primavera i la tardor, les grans exposicions especials se centren en àrees clau de la col·lecció, i les obres d’art de la casa sovint es mostren juntament amb préstecs internacionals de primer nivell. L’edifici en si, com els molts tresors que s’hi troben, és una obra d’art. Al llarg del Kunsthistorisches Museum, es poden trobar decoracions de sostre, relleus i ornaments espectaculars. Només la imponent escala ja val la pena veure-la: està adornada amb obres de Gustav Klimt , Ernst Klimt , Franz Matsch i Hans Makart. Igualment impressionant és la sala amb cúpula del museu, que alberga un cafè-restaurant. Un cop al mes, el KHM es transforma en un lloc de festa: a “Kunstschatzi”, a més de bars i música a la sala amb cúpula, s’ofereixen diverses visites guiades a les col·leccions.

El Kunsthistorisches Museum, juntament amb el seu edifici bessó, el Naturhistorisches Museum , és un dels edificis monumentals historicistes més importants del Ringstrasse . Just davant, el Naturhistorisches Museum, amb la seva imatge arquitectònica del Kunsthistorisches Museum, està considerat un dels museus d’història natural més importants del món, amb uns 30 milions d’objectes. Només les estàtues de les seves cúpules distingeixen externament els dos museus. Entre els edificis s’alça una estàtua colossal de l’emperadriu Maria Teresa a la plaça de Maria Teresa. Els dos museus formen un conjunt històric , que també forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO ” Centre Històric de Viena” .

El Kunsthistorisches Museum, juntament amb altres museus i col·leccions vieneses, pertany a l’anomenada Associació de Museus KHM. Aquesta associació inclou el Weltmuseum (Museu d’Etnologia) , el Theatermuseum (Museu del Teatre) , el Museu Imperial de Carruatges de Schönbrunn, el Tresor Imperial , les col·leccions del Neue Burg (la Caça i Armeria Imperial , la Col·lecció d’Instruments Musicals Antics i el Museu d’Efes ), així com el Temple de Teseu al Volksgarten. Juntament amb set museus més, és un dels Museus Federals Austríacs.

L’horari d’obertura del museu és de dimarts a diumenge de 10 a 18h i els dijous tanca a les 21h. Els preus son de 22€ pels adults (entrades comprades online). Si les compres presencialment son més cares, en aquest cas, 24€. Hi ha un passi dels 7 museus per 53€. Amb la tarja Vienna Pass l’entrada al museu és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web.

5. Del Museu d’Història Natural a l’Església Votiva (Espectacle Light of Creation)

Sortim del Museu d’Història de l’Art de Viena i ens trobem a la Maria-Theresien-Platz, on a davant hi ha un edifici bessó que alberga el Museu d’Història Natural. No hi entrarem perquè no disposem de temps, però també val la pena. Anirem continuant amb la ruta fins a l’Església Votiva que és on tenim les entrades per assistir a un espectacle de llum i so.

Museu d’Història Natural

Davant del Museu d’Història de l’Art hi ha el Museu d’Història Natural (Naturhistorisches Museum Wien). És un museu palatí del segle XIX amb extenses col·leccions d’exemplars diversos, des d’esquelets de dinosaures fins a meteorits.

Amb els seus 30 milions d’objectes de col·lecció, el Museu d’Història Natural de Viena és un dels millors del món: elements destacats com la Venus de Willendorf, l’enorme col·lecció de meteorits, exemplars d’animals extingits i maquetes de temibles dinosaures atreuen cada any visitants al museu del Ringstrasse. La peça central de la col·lecció és la “Venus de Willendorf”, de 29.500 anys d’antiguitat i només onze centímetres d’alçada, descoberta el 1908 a la regió de Wachau, a la Baixa Àustria. Aquesta obra mestra de l’escultura paleolítica es troba entre les troballes arqueològiques més famoses del món i es presenta a l’anomenat “Gabinet de Venus” juntament amb l’estatueta de Stratzing (“Fanny”), de 36.000 anys d’antiguitat. Adjacent a aquesta hi ha l’exposició prehistòrica, inaugurada el 2015, i el Gabinet d’Or, que conté objectes que abasten cinc mil·lennis.

La sala dels dinosaures, a més d’esquelets i restes d’animals prehistòrics gegantins, presenta un al·losaure real que es mou i rugeix amb por. El model es va construir per al Museu d’Història Natural basant-se en els últims descobriments científics. El primer model vivent a mida real d’un ocell terrorífic del món i noves exposicions, com ara un fascinant crani de dinosaure amb banyes, complementen l’impressionant exposició permanent.

També val la pena veure la col·lecció de meteorits més gran i antiga del món a la sala de meteorits. S’hi exposen 1.100 pedres que “van caure del cel”. I amb l’ajuda d’un simulador, es pot recrear a la pantalla en 3D l’impacte massiu d’un meteorit. I durant una visita guiada a la teulada del Museu d’Història Natural, podreu gaudir d’una vista única del nucli antic de Viena i del Ringstrasse (dates de la visita al lloc web).

L’horari d’obertura del museu és de dimecres a dilluns de 9 a 18h (els dimecres tanquen a les 20h i el dimarts està tancat). El preu de l’entrada és de 18€ pels adults. Amb la Vienna Pass entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.

Parlament d’Àustria

A 500 metres del Museu d’Història Natural hi ha el Parlament d’Àustria. És un edifici neoclàssic imponent que inclou un centre de visitants i visites guiades a les cambres luxoses. Hi destaca el Saló dels Pilars i la Cambra de l’Assamblea Federal. La façana de l’edifici és majestuosa.

L’edifici del Parlament al carrer Ringstrasse de Viena és un dels edificis més importants d’Àustria i una joia arquitectònica. Va ser sotmès a extenses reformes fins a principis del 2023 i ara brilla amb una renovada esplendor. El Palais Epstein, que es troba al costat, és un dels palaus més significatius del carrer Ringstrasse. Des del 4 de desembre de 1883, el Parlament se celebra al carrer Ringstrasse de Viena. Anualment s’hi celebren unes 280 sessions, dividides entre el Consell Nacional i el Consell Federal. L’imponent edifici cobreix gairebé 14.000 metres quadrats. La sala del Consell Nacional, renovada, impressiona amb el seu enorme sostre de vidre i el seu mobiliari modern, tot i que basat en models històrics. Un altre punt destacat és la sala històrica , dissenyada per semblar un teatre antic. La columnata de gairebé 1.000 metres quadrats de la zona d’entrada serveix com a espai de recepció i esdeveniments. Compta amb 24 columnes de marbre, cadascuna esculpida a partir d’un sol bloc de marbre.

Per entrar has de reservar visita guiada de Dl a Ds entre les 10:45 i les 15:45h.

Obert a tothom

Del 2018 al 2022, l’edifici va ser completament renovat i ampliat. Això va donar lloc a la creació del nou centre de visitants, el Demokratikum. 27 estacions multimèdia interactives proporcionen informació sobre la història i l’estructura de la democràcia austríaca. Quines són les vostres conviccions polítiques? Aquí podeu votar sobre preguntes que realment es van debatre al parlament i comparar les vostres respostes amb els resultats dels representants electes. La biblioteca amb la seva sala de lectura ofereix l’oportunitat d’ampliar encara més els vostres coneixements recentment adquirits. També hi ha programes especials disponibles per a nens i joves.

Les sessions del Consell Nacional i del Consell Federal a la sala plenària es poden seguir gratuïtament des de la galeria envidrada. L’ àmplia gamma de visites guiades també és gratuïta . Aquestes visites se centren en diversos aspectes, com ara la mateixa institució política, l’arquitectura i les nombroses obres d’art que es van instal·lar a l’edifici del Parlament després de la seva renovació. La visita “Democràcia. Poder. Llocs” recorre la Heldenplatz de Viena i il·lumina el desenvolupament del parlamentarisme austríac.

També val la pena visitar-lo des d’una perspectiva culinària: el restaurant Kelsen (que porta el nom de Hans Kelsen, l’autor de la Constitució Federal Austríaca) serveix cuina austríaca sostenible per dinar i sopar, i també està obert als visitants. Diverses terrasses a l’aire lliure ofereixen una vista completament nova del centre de la ciutat de Viena. Un bistrot (obert tot el dia, inclosos els còctels al vespre) i una cantina d’autoservei per dinar completen l’oferta del restaurant.

A l’estil dels antics grecs

L’arquitecte Theophil Hansen va dissenyar el centre de la política austríaca a l’estil de l’arquitectura grega clàssica, inspirada en la primera forma de democràcia de l’antiga Grècia. Les nombroses columnes, el frontó triangular i les innombrables estàtues són els seus trets arquitectònics definitoris. Les deesses antigues també configuren l’aspecte de l’edifici: la font amb Pal·las Atena, la deessa de la saviesa, davant de l’entrada principal, i la figura de Niké, missatgera del poder diví i la victòria, a la teulada de l’edifici del parlament.

Palau d’Epstein

El Palais Epstein, situat just al costat de l’edifici del Parlament, també va ser dissenyat per Theophil Hansen i és l’únic palau del Ringstrasse que es pot visitar amb visites guiades, i de manera gratuïta. Va ser construït com un “palau de lloguer”: propietaris, inquilins i personal vivien sota un mateix sostre, el primer, és clar, a la part frontal que donava al Ringstrasse. Avui dia, el Palais Epstein acull sales de reunions i algunes oficines. També s’utilitza regularment per a esdeveniments parlamentaris.

Els horaris de visita son de dilluns a divendres de 8 a 18h (dijous tanquen a les 21h), dissabtes de 9 a 17h i diumenges tancat. Totes les visites al Parlament son gratuïtes. Adjunto la seva pàgina web on hi pots reservar l’entrada.

Rathauspark

Al costat del Parlament hi ha el Rathauspark, uns jardins paisatgistes amb camins i fonts que acullen un mercat nadalenc i un cinema d’estiu. Les dues meitats del parc es troben separades per la plaça davant de l’Ajuntament (Rathausplatz), on hi tenen lloc esdeveniments durant quasi tot l’any.

L’imponent ajuntament de Viena té tres atraccions per als visitants… l’edifici, els esdeveniments que s’hi celebren a l’exterior i el seu parc: el Rathauspark. Característiques del Rathauspark:

• Completat a la dècada de 1870
• Destaca per les seves estàtues de personalitats austríaques
• Patinatge sobre gel a l’aire lliure a l’hivern
• S’omple de llums i decoracions per Nadal

Monuments i cors

La majoria de la gent que visita el Rathaus tendeix a fixar-se en l’arquitectura neogòtica del que és l’Ajuntament de Viena. O visiten un dels molts esdeveniments que se celebren a la plaça que hi ha davant de l’edifici. Però el parc d’aspecte innocent que flanqueja aquesta plaça té una o dues sorpreses. Donat que està situat al costat del Ring , no és estrany saber que van crear el Rathauspark a finals del segle XIX. En el moment de la seva finalització (1873), el Rathaus en si era encara un conjunt de fonaments i alguns plànols coberts de taques de cafè i marques de polze.

Així doncs, el Rathauspark va aparèixer per primera vegada sense el que li va donar nom. El parc es divideix en dos parts, al nord i al sud de la plaça, cada meitat amb la seva pròpia font, camins sinuosos i arbres notablement grans. Fileres de bancs segueixen molts d’aquests camins, oferint descans i ombra per a aquells que necessiten un descans de l’atac de la història al centre de la ciutat. Els elements més importants per als visitants són probablement les estàtues i els esdeveniments.

Estàtues

Diversos monuments i memorials dedicats a personalitats històriques apareixen dins del parc. Per exemple:

• Ferdinand Georg Waldmüller (1793 – 1865): un dels grans pintors austríacs. Waldmüller està estretament associat a l’ època Biedermeier i és conegut pels seus paisatges, retrats i escenes bucòliques. Podeu veure la seva obra, per exemple, a l’exposició permanent del Museu de Viena .
• Karl Renner (1870 – 1950): excanceller i president. Va tenir un paper polític important després de les dues guerres mundials, però no ha escapat a les acusacions d’antisemitisme.
• Ernst Mach (1838 – 1916): un científic conegut especialment per les seves contribucions a la física i la filosofia. La seva obra va influir, per exemple, en Einstein
• Karl Seitz (1869 – 1950): un exalcalde de Viena estretament involucrat, per exemple, en la reforma social posterior a la Primera Guerra Mundial
• Adolf Schärf (1890 – 1965): antic president austríac
• Monument a Strauss-Lanner: dedicat a dos dels músics locals de Viena… Johann Strauss I (1804 – 1849) i Josef Lanner (1801 – 1843)

Strauss va ser un compositor cèlebre per mèrits propis (consulteu la Marxa Radetzky), però probablement ara és més conegut per ser el pare de Johann Strauss. Lanner va ser un altre compositor, amic i rival de Strauss (el pare); i les seves tombes fins i tot es troben una al costat de l’altra al cementiri de Zentralfriedhof. Tot i que no era tan reconegut fora d’Àustria, Lanner gaudia de la mateixa prominència en els afectes vienesos que el seu amic. La història pot ser cruel en el seu oblit.

• Josef Popper-Lynkeus (1838-1921): un influent polifacètic en camps com l’enginyeria, la filosofia política i l’ètica social
• Theodor Körner (1873 – 1957): l’alcalde de Viena immediatament després de la Segona Guerra Mundial , quan la ciutat va emergir de les cendres de la guerra i el feixisme. Més tard, president d’Àustria.

Esdeveniments

A l’hivern, el Rathauspark participa en dos dels esdeveniments més importants de Viena:

• El Christkindlmarkt: el mercat de Nadal més popular de Viena ocupa la plaça Rathausplatz, però les festivitats s’estenen al parc amb, per exemple, llums i decoracions, parades gastronòmiques i un recorregut de pessebres. La part sud també es converteix en pistes de patinatge sobre gel.

La decoració més famosa és l’arbre de cors: un motiu fotogràfic popular per a parelles de tot el món.

• Wiener Eistraum : la diversió sobre gel continua poc després de Cap d’Any amb pistes de patinatge sobre gel ampliades, pistes de curling, etc., com a part del gran esdeveniment a l’aire lliure de l’Eistraum.

Das Wiener Rathaus (Ajuntament)

Centrat a la Rathausplatz apareix l’Ajuntament de Viena. La seva façana és espectacular. És uns façana neogòtica plena de detalls i amb una esbelta torre de quasi 100m. L’edifici municipal és immens i està construït amb uns 30 milions de maons. L’edifici ara acull balls, mercats i esdeveniments. Alberga la Biblioteca Nacional i Municipal i els Arxius Municipals i Provincials.

La residència oficial de l’alcalde de Viena és un dels edificis més impressionants de la carretera de circumval·lació de Viena. La Rathausplatz (plaça de l’Ajuntament) que hi ha davant és un lloc popular per a esdeveniments, i també hi ha molt per veure a l’interior.

Construït entre 1872 i 1883 per Friedrich von Schmidt, l’Ajuntament de Viena és l’edifici no religiós més important de Viena d’estil neogòtic. Residència oficial de l’alcalde i lloc de reunió del govern estatal i l’ajuntament, és un edifici de superlatius: en la seva construcció es van utilitzar aproximadament 30 milions de maons i més de 40.000 metres cúbics de pedra natural. El pati porticat de l’Ajuntament, amb 2.804 metres quadrats, és un dels patis interiors més grans d’Europa.

La sala de ball fa 71 metres de llarg, 20 metres d’ample i 18,5 metres d’alçada. Si les normes contra incendis ho permetessin, 1.500 parelles podrien ballar vals aquí simultàniament. La torre fa gairebé 98 metres d’alçada, i després hi ha l’anomenat “Rathausmann de Ferro”, que, incloent-hi l’estàndard, mesura sis metres més i s’ha convertit en un punt de referència vienès. Porta una talla de sabata de gegant: 63.

Nombrosos esdeveniments tenen lloc a l’Ajuntament i els seus voltants: balls, així com festivals de cinema i esdeveniments esportius. A partir de novembre, el mercat d’Advent davant de l’Ajuntament crea un ambient festiu. I de gener a març, la plaça de l’Ajuntament i el parc de l’Ajuntament es transformen en una de les pistes de patinatge sobre gel més boniques del món . La Biblioteca Municipal i Provincial de Viena, amb la seva extensa col·lecció de Viennèsia (artefactes culturals de Viena), també es troba a l’Ajuntament.

Per visitar l’Ajuntament ho podeu fer els dilluns, dimecres i divendres en els quals s’organitzen visites guiades a les 13h. Les visites son gratuïtes i disposen de traducció simultània. Adjunto la seva pàgina web, on també et pots apuntar a la visita guiada.

Burgtheater

Els imponents edificis monumentals de la Ringstrasse van passant per davant nostre. Ara li toca el torn al Burgtheater, ubicat de cara a l’Ajuntament. Es tracta d’un teatre imponent de 1888 amb nombroses estàtues, escales pintades per Gustav Klimt, un escenari enorme i visites guiades.

El Burgtheater és l’escenari dramàtic més important d’Àustria i el teatre de parla parlada més gran d’Europa. Combina tradició, diversitat i innovació: una institució de distinció molt abans que es traslladés al seu prestigiós edifici del Ringstrasse. Fa uns 250 anys, una sala de ball adjacent al Palau de Hofburg es va convertir en un teatre. A partir d’aquí, aviat es va convertir en un dels principals llocs de teatre en llengua alemanya. I el Burgtheater ha continuat sent-ho fins avui.

L’edifici del Ringstrasse va ser construït entre 1874 i 1888 segons els plànols de Gottfried Semper i Karl von Hasenauer i va ser restaurat entre 1948 i 1955 després de patir greus danys de guerra. Les visites guiades, que duren aproximadament una hora, ofereixen una ullada entre bastidors.

Exposició de Klimt al Burgtheater

Més de 1.400 museus i institucions culturals de renom posen a disposició els seus tresors culturals en línia a través de la plataforma Google Arts & Culture. El Burgtheater, entre d’altres, mostra una vista ampliada de l’autoretrat de Gustav Klimt, que forma part de les importants pintures del sostre que Gustav Klimt va crear el 1887 a la zona de la gran escala, juntament amb el seu germà Ernst i Franz Matsch. A més, es pot veure un recorregut per Street View de la casa i imatges de la nova galeria de retrats.

Es poden fer visites guiades per conèixer el Burgtheater. Dilluns, dijous i divendres a les 16h, i diumenges i festius a les 11h. La durada de la visita és d’uns 50 minuts. Entenem que son visites gratuïtes que es realitzen en idioma alemany. Adjunto la pàgina web del Burgtheater.

Café Landtmann

Si anem pujant en direcció a la Universitat de Viena, 140 metres més amunt del Burgtheater, a la mateixa vorera, ens trobem amb el Café Landtmann. És una cafetería clàssica, amb una terrassa coberta, per la que hi han passat clients tant il·lustres com Sigmund Freud i Paul McCartney.

El Café Landtmann és la cafeteria vienesa per excel·lència: vibrant i acollidora, elegant i encantadora. Cosmopolita però essencialment vienesa. Aquí es fan negocis i es cultiven amistats. El Café Landtmann és el lloc ideal per menjar i beure, per xerrar i assaborir. El menú inclou cafès especials , pastissos i pastissos acabats de fer diàriament , així com els plats més populars de la cuina vienesa i austríaca. Us assegurem la vostra comoditat al Café Landtmann amb un servei impecable. Els més alts estàndards de qualitat es troben amb una hospitalitat sense reserves al cor de Viena!

Al Café Landtmann, prestem atenció als detalls i ens prenem el temps per estar atents. Apreciem la tradició i l’encant de la cafeteria vienesa única i catalogada, que data del 1873. Al mateix temps, ens mantenim actuals i sempre estem oberts a noves idees. Fins i tot avui, anar al Café Landtmann encara està “de moda”. Aquí es troben l’art i l’esport. Negocis i política. Estudiants i professors. Empresaris i jubilats. Habitants i viatgers vienesos. Una barreja meravellosa, creiem. Visiteu el Café Landtmann: On Viena és com a casa i el món és benvingut.

L’horari d’obertura de la cafeteria és de dilluns a diumenge de 7:30 a 23h. Adjunto la seva pàgina web.

Església Votiva del Diví Salvador

I per finalitzar les visites a la Ringstrasse, continuem caminant uns 600 metres del Café Landtmann, passem per davant de l’edifici de la Universitat de Viena, i més enllà ens hi trobem l’Església Votiva del Diví Salvador (Votivkirche). Té dues torres bessones de 99 metres d’alçada. És un temple neogòtic importantíssim. Hi destaquen les enormes vidrieres i les seves dues torres bessones en forma d’agulla de 99m d’alt.

Després de dues dècades de renovació, l’Església Votiva brilla amb una nova esplendor. L’Església Votiva, un magnífic edifici neogòtic al Ringstrasse, va ser erigida com a agraïment per un intent d’assassinat fallit contra l’emperador Francesc Josep. L’oratori elevat de l’església també alberga un museu amb obres mestres històriques. L’església votiva va ser consagrada el 24 d’abril de 1879, les noces de plata de l’emperador Francesc Josep i l’emperadriu Elisabet. La planificació va començar ja el 1854, pocs mesos després d’un intent d’assassinat fallit contra l’emperador. En agraïment pel seu rescat, el seu germà, l’arxiduc Ferran Maximilià (el futur emperador de Mèxic), va iniciar una campanya de recaptació de fons per a la construcció de l’església. Les esglésies votives es construeixen normalment com a expressions d’agraïment per haver estat alliberades d’una situació difícil, d’aquí el nom. L’arquitecte Heinrich von Ferstel va ser finalment l’encarregat de dissenyar l’església.

Només Steffl és més alt

La basílica neogòtica de tres naus, construïda en estil catedralici francès, és un dels edificis més importants de l’historicisme europeu. Per la seva ubicació al Ringstrasse, l’Església Votiva també era coneguda com la “Catedral del Ringstrasse”. Les seves dues torres són inconfusibles. L’Ajuntament de Viena va contribuir amb 150.000 florins per a la seva finalització. L’església, situada a les immediacions de l’edifici principal de la Universitat de Viena, és impossible de passar per alt, no només per la seva imponent mida: amb 99 metres d’alçada, l’Església Votiva és la segona església més alta de Viena després de la Catedral de Sant Esteve . Els seus 78 vitralls també són coneguts; des de la seva restauració a la dècada de 1970, també presenten motius moderns. L’Església Votiva és un lloc de culte cosmopolita i és utilitzat per diversos cristians de llengua estrangera a Viena. Cada diumenge a les 11:30 h se celebra una Santa Missa en diversos idiomes.

Museu a l’Església Votiva

L’església, o més precisament l’antic oratori de la cort, també alberga un museu. Està situat en una zona elevada sobre l’altar, que abans només era accessible a la família imperial. La peça més magnífica i antiga és el retaule d’Anvers del segle XV, considerat l’obra d’art més important que es conserva en el seu gènere. El museu de l’església Votiva, que va reobrir les portes a la tardor del 2021 després de les reformes, es pot visitar durant l’horari d’obertura i amb cita prèvia.

L’horari d’obertura de l’Església Votiva és de dimarts a divendres de 10 a 16h, dissabte de 11 a 19h, i diumenge de 9 a 13h (dilluns tancat). L’entrada a l’església és gratuïta, no així al seu Museu, el qual és de pagament (8€ pels adults i gratis els menors de 14 anys). No s’inclou en la Vienna Pass. Adjunto la pàgina web de l’església i del museu.

Light of Creation

Avui finalitzarem la nostra ruta del dia, amb l’assistència a un espectacle de llum i sò que es farà a l’Església Votiva. L’espectacle es diu “Light of Creation“, i sembla ser que és força impressionant. Les entrades es compren online, on t’assignen un dia i una hora. Hi ha dies que hi ha un passi i hi ha dies que n’hi ha dos. Pots triar els seients. Ho trobaràs tot també dins la web de l’Església Votiva.

Submergeix-te en el món de la “Llum de la Creació”: fes una ullada a l’espectacle de llums únic de Viena a la galeria de fotos de la seva pàgina web. Cada imatge captura la poderosa atmosfera i l’esplendor visual de la Votivkirche, il·luminada per un art lumínic innovador. Tant si ja has viscut l’esdeveniment com si planeges anar-hi aviat, la galeria de fotos de la pàgina web t’ofereix una visió exclusiva d’aquest espectacle extraordinari. Explora les instal·lacions creatives i els moments emotius més destacats d’aquest esdeveniment únic en una de les esglésies més impressionants de Viena.

Adjunto la pàgina web de l’espectacle, on podreu reservar seients, dia i hora pel mateix. Les entrades valen 22€ pels adults si les compres per internet a la seva pàgina web (si les compres presencialment et poden costar fins a 27€). No s’inclou l’espectacle a la Vienna Pass. La durada de l’espectacle és d’uns 30 minuts.

Museu Freud (Districte Rossau)

I el dia finalitza amb l’assistència a l’espectacle “Light of Creation” a l’Església Votiva. Per altra banda, a prop de l’església Votiva hi ha algunes atraccions que vé valen una visita. N’anunciem 4 per si disposeu de més temps. La primera és el Museu Freud, ubicat ja en el Districte Rossau (Sigmund Freud Museum).

El museu es troba en una de les cases més famoses de Viena. És el lloc on va viure i treballar Sigmund Freud durant més de 30 anys. Es troba a 550m a peu de l’Església Votiva (en direcció nord-est), fora del Districte del Centre. L’adreça més famosa de Viena transporta els visitants al món de la psicoanàlisi. Aquí, el gran Sigmund Freud no només va viure durant gairebé 50 anys, sinó que també va establir les bases de la psicologia profunda moderna. Avui dia, hi trobem un museu fantàstic.

Berggasse 19, Viena, Alsergrund. Qualsevol que segueixi les passes de Sigmund Freud (1856-1938) es trobarà aquí: al bressol de la psicoanàlisi. I tal com van fer els seus pacients fa més de 100 anys, els visitants encara avui es planten a la porta i toquen el timbre de la placa del professor de fama mundial. En entrar, queda clar: el Museu Sigmund Freud no és un memorial qualsevol. És un lloc que conserva l’esperit de Freud fins avui. Però també serveix com a memorial de la pèrdua de cultura i humanitat sota el règim de terror del nacionalsocialisme.

Durant gairebé mig segle, de 1891 a 1938, Sigmund Freud va viure i treballar en aquest clàssic edifici d’apartaments vienès de l’època Gründerzeit. Durant aquests anys, la família es va traslladar entre diferents pisos. Va ser aquí on va escriure les seves obres principals (“La interpretació dels somnis”, “Sobre la psicoanàlisi”, “L’ego i l’allò” i moltes més). També va ser aquí on es reunia la seva famosa Societat Psicològica dels Dimecres (el primer grup d’estudi psicoanalític), a la sala d’espera de la seva consulta. Berggasse 19 és i continua sent la llar i el llegat de Sigmund Freud. Després de l’annexió d’Àustria per l’Alemanya nazi, Freud es va veure obligat a fugir el juny de 1938 i va passar l’últim any de la seva vida a Londres. Patint un càncer greu, es va suïcidar amb una sobredosi de morfina, assistit per un amic metge. Freud tenia 83 anys.

Museum Sigmund Freud 2.0

El museu va reobrir el 2020 després d’unes àmplies reformes. Per primera vegada des de la seva fundació el 1971, totes les sales privades de Freud estan obertes als visitants. La renovació gairebé va duplicar l’espai d’exposició, permetent als visitants experimentar el gran psicoanalista a una escala sense precedents en aproximadament 550 metres quadrats. El vestíbul serveix com a punt de partida per a la vostra visita: a més de la guixeta, també allotja la botiga del museu i una cafeteria. L’antiga primera consulta de Freud a la planta baixa elevada ara allotja la col·lecció d’art contemporani del museu. En arribar a l’entresòl, podeu triar entre les habitacions privades (esquerra) o la consulta (dreta). No us oblideu de tocar el timbre! El primer pis (piano nobile) està dedicat a la ciència: conté la “Biblioteca de Psicoanàlisi” amb més de 40.000 obres i l’Arxiu de Sigmund Freud. La segona escala, més nova, explica la història de la pròpia construcció. Els apartaments de l’edifici van ser utilitzats pels nacionalsocialistes com a habitatge col·lectiu per a jueus. Un total de 79 persones van ser allotjades aquí fins a la seva eventual deportació.

Dóna espai a les habitacions

La vida de la família Freud es reconstrueix a partir de fotografies històriques, oferint informació sobre l’ús de les habitacions. I aquestes habitacions són precisament el centre de la visita al museu: els terres, les portes i els poms de les portes, l’armari, l’escala, la vista del pati verd. Una visita al Museu Sigmund Freud és com caminar seguint les passes de Freud. La distribució original de les habitacions permet una experiència autèntica del lloc de treball de Sigmund Freud. Només falta una cosa: Freud es va endur el famós sofà quan va haver de fugir a Londres el 1938. I hi roman fins avui. Tanmateix, el sofà es pot portar fàcilment de tornada a l’apartament de Freud digitalment: mitjançant la realitat augmentada, apareix als telèfons intel·ligents dels visitants contra la paret deliberadament nua (escanegeu el codi QR al lloc!).

L’exposició permanent, les presentacions d’art a la sala d’exposicions de Berggasse 19 i les exposicions especials transmeten el llegat cultural polifacètic de Freud: estan dedicades a la seva vida i obra, al desenvolupament de la psicoanàlisi en la teoria i la pràctica, i a la seva importància per a la societat i l’art. També es destaca la història de l’edifici de Berggasse 19 i les vides mogudes de tots els seus habitants des del 1880 fins a l’actualitat. Just al costat del Museu Sigmund Freud hi ha l’acollidor Café Freud, que convida els visitants a aturar-s’hi. Un gran mural de Sigmund Freud vetlla per la moderna cafeteria.

L’horari d’obertura del museu és de 10 a 18h (dilluns tancat). El preu de l’entrada és de 15€ pels adults. Amb la tarja Vienna Pass hi tens l’entrada gratuïta. Adjunto la seva pàgina web.

Eis Greissler

Al carrer Schottengasse nº7, a uns 500 metres de l’Església Votiva, ens trobem aquesta botiga de gelats naturals anomenada Eis Greissler. Us recomano que els proveu. En el dia anterior a la zona de la Catedral també ens varem trobar una altra botiga de la mateixa cadena.

Adjunto la seva pàgina web.

Café Central

A 10 minuts de l’Església Votiva en direcció al carrer Herrengasse, ens trobem amb el Café Central, una cafeteria històrica de cuina vienesa freqüentada antigament per personatges famosos com Freud i Trotsky. És obligatori que proveu els deliciosos pastissets amb un Wiener Melange. La Cafeteria es troba a només 5 minuts del Graben.

Tot i que el Cafè Central de Viena ha estat renovat, en transcórrer els anys continua mantenint el seu estil des que va obrir les portes l’any 1876. Cafè Central de Viena és una cafeteria amb història i una de les més emblemàtiques de la ciutat. Això és degut al fet que des dels seus inicis ha reunit personatges importants relacionats amb la literatura, l’art i la política. Aquest bell lloc es troba a la planta baixa del Palau Ferstel, que té un estil neorenaixentista.

Parlant una mica de la història d’aquesta cafeteria de renom, en acabar la Segona Guerra Mundial, va tancar les portes. Posteriorment, l’any 1975 va obrir novament però en aquesta ocasió en una seu d’un antic banc. Després, l’any 1986 va patir una renovació i esdevingué una cafeteria literària i històrica de la ciutat. Tot això permet que la visita a aquesta cafeteria sigui obligada almenys per prendre’s un cafè, encara que aquesta no és l’única especialitat del lloc.

Un dels aspectes principals de què pots gaudir en arribar a la cafeteria és el to groguenc que li dóna un estil elegant, el qual dóna l’aparença que entre el fum de cigars, cigarretes i pipes donen com a resultat aquest color. D’altra banda, els retrats, els sofàs i les làmpades permeten fer-se una idea del tipus de persona que en un temps visitaven aquest cafè amb un ambient tranquil. D’altra banda, la ubicació cèntrica del Cafè Central de Viena és un dels aspectes positius, ja que no només es troba al centre de la ciutat sinó que és molt a prop dels museus i atraccions més conegudes i dels carrers comercials més elegants. A més, el carrer Herregasse és una de les més conegudes de la ciutat per la qual cosa és ideal fer una passejada i gaudir de les diferents botigues que es troben allà.

Tot i que als seus inicis era el lloc perfecte per llegir qualsevol diari o llibre de la literatura vienesa, avui dia és un dels llocs més visitats pel menú que ofereix. No només disposa de cafè, xocolata i tapes deliciosos. Sinó que, també ofereix especialitats locals incloent sopa de gulash, kaiserschmarrn lleuger i altres plats típics. El menú inclou esmorzars, dinars, sopars i berenars. Apartant una mica les seves exquisideses, no podem deixar d’esmentar que aquesta enorme i atraient cafeteria és ideal per fer reunions i esdeveniments privats de grups de fins a 80 persones. Això és realment elegant en cas d’alguna reserva especial, ja que el lloc compta amb un sostre de vidre que ens permet viatjar a la Venècia antiga i una escala de marbre.

També, al Cafè Central se serveixen diferents tipus de postres dolces per portar-les a algun ésser estimat que vulguis sorprendre. Només heu d’esmentar aquesta petició i ells s’encarregaran de la resta. Així que, tant la part externa com les instal·lacions, receptes, atencions i serveis del Cafè Central de Viena converteixen aquest lloc en un dels més cobejats i elegants de la ciutat. És visitat pels vilatans, estrangers amb interessos de negocis i turistes.

Els horaris d’obertura de la cafeteria son de dilluns a diumenge de 8 a 22 hores (el diumenge, però, obre a les 10h). Adjunto la seva pàgina web.

Minoritenkirche

I com a últim atractiu a anunciar per la zona, ens traslladarem a la plaça Minoritenplatz (a 400 metres del Burgtheater, uns 5 minuts a peu). En ella hi ha l’Església de Maria de les Neus, una de les esglésies més antigues i de major valor històric de Viena. És una església gòtica del segle XIII on també hi fan concerts.

La Minoritenkirche, que abans ressonava amb el so dels canons otomans, ara ressona amb els tons més suaus de la música clàssica. Una església que reflecteix la ciutat amb la seva llarga història i les seves associacions musicals.

Una casa de Déu i música

La congregació italiana té la seva seu a l’església, i les arrels del grup es remunten a principis del segle XVII. No és que sempre hagi estat així. L’edifici només es va convertir en l’església nacional italiana el 1784, quan ja havia gaudit de més de 500 anys d’història. Sorprenentment, la construcció de l’església probablement va començar al segle XIII, quan els Contes de Canterbury encara eren una lluentor als ulls de Geoffrey Chaucer, i Viena ni tan sols tenia bisbe propi.

El campanar, característic de l’església, per exemple, va resultar ser un útil punt d’observació durant els setges turcs de 1529 i 1683. Curiosament, aquella torre va deixar de sonar durant dècades després de la pèrdua de la majoria de les seves campanes per necessitats militars a l’inici de la Primera Guerra Mundial. Finalment, van solucionar la situació a principis del 2024 amb l’arribada d’11 campanes noves de la foneria de campanes tradicional Grassmayr a Innsbruck.

L’interior de la Minoritenkirche és igualment històric i roman fonamentalment gòtic, malgrat les inevitables addicions i modificacions a l’església al llarg dels segles. L’orgue de 1786 es troba en un marc dissenyat per Johann Ferdinand Hetzendorf von Hohenberg. Aquest mateix arquitecte també va construir la Gloriette i altres elements emblemàtics del palau de Schönbrunn.

Els amants de la música també haurien de fer una ullada al petit monument de 1855 dedicat al poeta italià Pietro Metastasio (1698-1782) que es troba a l’extrem dret de l’església després de l’entrada. Joseph Haydn, Antonio Salieri i Mozart apareixen al relleu frontal del monument. Metastasi va viure i treballar durant molt de temps a Viena i, de fet, està enterrat a l’església Michaelerkirche de la ciutat: podeu veure el seu taüt en un recorregut per la cripta.

Busqueu també la còpia gegant en mosaic de L’Últim Sopar de Leonardo da Vinci, originalment completada el 1814 per a Napoleó (!). L’església és plena de tresors artístics, i us recomano fermament que compreu un dels seus fullets sobre la història i les obres d’art de la Minoritenkirche (disponibles a la sagristia). Una mica més recentment, l’església va tenir un petit paper a la icònica pel·lícula El tercer home.

La personatge principal, Holly Martins, fa un volàtil viatge en cotxe pels carrers de Viena que inclou un revolt pronunciat al voltant de l’edifici (que passa dues vegades, divertidament).

Sala de música clàssica

La connexió musical no s’atura a Metastasio. Tot i ser una església en funcionament, la Minoritenkirche s’ha forjat una reputació com a lloc de qualitat gràcies a un repertori regular de concerts. Durant el període d’Advent, per exemple, l’església sol organitzar nombrosos concerts de Nadal amb diferents artistes.

Consells per a entrades i visitants

La Minoritenkirche està oberta al públic de manera gratuïta, però tingueu en compte els serveis que s’hi poden celebrar. Adjunto la pàgina web de l’església. Tanmateix, els concerts clàssics especials de tercers necessiten una entrada dels organitzadors corresponents. En aquesta altra pàgina web pots trobar els diferents concerts que es fan a l’església i pots comprar i reservar les entrades.

Durant anys, els concerts de música clàssica a la Minoritenkirche de Viena han estat una visita obligada per als amants de la música de tot el món. Visitants de Viena i més enllà s’hi reuneixen per gaudir de concerts del més alt nivell. L’acústica única de l’església i la seva impressionant arquitectura gòtica proporcionen el teló de fons perfecte per a experiències musicals inoblidables, amb interpretacions magistrals d’obres de grans compositors com Mozart, Beethoven, Vivaldi i Bach. La Minoritenkirche és un lloc on la música i la història es fusionen en un tot harmoniós.

El mosaic únic “El Sant Sopar” de Giacomo Raffaelli, que adorna l’església, es fon harmoniosament amb aquesta atmosfera i millora l’experiència cultural. Cada any, l’Església Minorita atrau amants de la música i entusiastes de la cultura d’arreu del món, que queden captivats per la màgia de  la música clàssica  i l’entorn històric.

Després de l’exposició dels últims 4 atractius del dia, hem de dir que després d’assistir a l’espectacle de llum i sò “Light of Creation” a l’Església Votiva ha arribat el moment de tornar al nostre allotjament. Ens trobem a 300 metres de la Pension Gross (el nostre allotjament a Viena) i hi podem arribar tot passejant tranquil·lament pel carrer Hörlgasse.

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut peatonal realitzat:

Primer dia de visites a Viena. Explorarem bona part del Casc Històric, anomenat Innere Stadt. Començarem la visita pel Palau de Hofburg i la totalitat de museus que engloba. En principi només volem entrar al Sissí Museum Hofburg (inclou els Apartaments Imperials i la Col·lecció de Plata Imperial) i al Tresor Imperial del Palau de Hofburg. Continuarem visitant la Biblioteca Nacional Austríaca, el Museu del Globus Terraqui i l’Escola Espanyola d’Equitació (aquests tres també estan dins del recinte del Hofburg). Sortirem de la zona del Palau de Hofburg per la Plaça dels Herois (Heldenplatz) en direcció Kohlmarkt, un dels carrers més importants del barri. Pentinarem la zona fins arribar al Graben, un altre important carrer peatonal dels més transitats. Visitarem la Peterskirche, inspirada en la Basílica de Sant Pere de Roma, i continuarem fins la Catedral de Sant Esteve, on agafarem l’entrada completa amb accés al seu interior, les catacumbes i les dues torres. Si ens dóna temps visitarem la Mozarthaus, una de les cases de Viena on hi visqué Mozart. Finalitzarem el dia amb una visió diferent de la ciutat, fent un creuer que està inclòs en la Vienna Pass. El mateix s’inicia al moll de Schwedenplatz. Així finalitzarà el nostre primer dia de visites per Viena.

Índex: 1. Palau de Hofburg i els seus Museus 2. De la Biblioteca Nacional Austríaca a l’Escola Espanyola d’Equitació 3. Del carrer Kohlmarkt al Graben 4. De Peterskirche a la Catedral de Sant Esteve 5. De la Mozarthaus al Creuer pel Danubi

Ubicada a les ribes del Danubi i capital d’Àustria, Viena és un dels destins més visitats per viatgers de tot el món que busquen en aquesta capital imperial gaudir d’una de les ciutats amb més encant d’Europa. Bressol de grans compositors com Mozart, Beethoven o Strauss, aquesta ciutat monumental meravella per el seu extens patrimoni cultural i arquitectònic a més de per ésser una de les ciutats del món amb millor qualitat de vida.

1. Palau de Hofburg i els seus Museus

Començarem el dia desplaçant-nos des del nostre allotjament fins al Palau de Hofburg, en ple centre de la ciutat. Tardarem únicament uns 12 minuts, ja que només hem de caminar fins a la parada de “Schottentor” ubicada a menys de 10 minuts de l’allotjament i agafar l’autobús urbà 1A i baixar a Michaelerplatz, fent tres parades (uns 3 minuts). Aquí tenim l’accés al Palau de Hofburg.

Per horaris i recorregut no ens va bé agafar l’autobús Hop On Hop Off en tot el dia d’avui. Com a molt, podríem agafar la línia blava al tornar cap a l’allotjament, des de la parada “12. Schwedenplatz” fins a la parada “7. Liechtensteinstrasse”. L’últim autobús, però, passa a les 16:13h per la parada 12, per tant seria massa d’hora. També tardaria bastant ja que sortiríem a les 16:13h i arribaríem a la parada 7 a les 17:57h (1 hora i tres quarts després)…

Transport Públic de Viena Hi ha un abonament de transport públic de Viena. Havíem pensat en un abonament de 72 hores (val 17,10€ pels adults). Hem de pensar que un bitllet senzill (vàlid pel metro, tramvia i autobús) val 2,40€ adults. Perquè surti a compte l’abonament dels 3 dies hem de fer més de 7 viatges en els 3 dies. Això segurament serà així, per tant entenem que ens surt a compte comprar aquest abonament de 72h pel transport amb un preu de 17,10€ pels adults. Adjunto la pàgina web amb més informació.

Autobusos Hop On Hop Off Hem de pensar que com a usuaris durant els tres pròxims dies de la tarja-abonament “Vienna Pass”, tenim els recorreguts dels autobusos HOP ON HOP OFF gratuïts durant 72 hores. El preu que ens estalviem és d’uns 53€ pels adults i 28€ pels nens. Descobreix Viena des d’una perspectiva completament diferent amb els autobusos HOP ON HOP OFF VIENNA SIGHTSEEING. Podràs anar d’una a una altra de les més belles atraccions, emblemes i monuments de la ciutat còmodament assegut en un dels autobusos de dos pisos o de sostre obert, i pujar o baixar totes les vegades que vulguis a una de les 45 parades disponibles. Així podreu configurar el vostre propi tour per Viena. Hi ha un total de 5 rutes a escollir. Comença el viatge fascinant de descobriment per la capital d’Àustria! Hi pot haver canvis en els horaris dels autobusos. Us preguem que consulteu la pàgina www.viennasightseeing.at abans d’emprendre el viatge.

El Palau Hofburg, lloc de residència durant més de sis segles, fins a l’any 1918, de la poderosa família reial dels Habsburg, és un dels llocs més impressionants que veure a Viena. Aquest enorme conjunt arquitectònic concentra gran part de la història del país als diferents edificis que allotgen museus, una església, la Biblioteca Nacional Austríaca i l’Escola d’Hivern d’Equitació, dels quals parlarem en els punts següents.

Durant el recorregut pel seu interior, preferiblement amb una audioguia en espanyol, passaràs per interessants sales com la Capella Imperial, la Plateria de la Cort i el Museu De Sissí, on coneixeràs millor la vida d’aquest controvertit personatge, a més dels Apartaments Imperials decorats amb mobiliari de l’època i on va viure l’emperador Francesc Josep.

Palau de Hofburg

El Hofburg és un petit univers dins de la ciutat: amb magnífics apartaments imperials, patis amagats, museus emocionants i molts secrets històrics.

Durant segles, el Palau Imperial de Viena va ser el cor bategant d’un imperi global i va mostrar la brillantor i el poder dels Habsburg. La seva història comença al segle XIII, quan els Babenberg van construir les primeres fortificacions. El 1275, el rei Ottokar II de Bohèmia el va ampliar i, sota el regnat de Rodolf I, va rebre la seva primera menció com a “Hofburg”. Amb el temps, el que va començar com un castell medieval es va convertir en una impressionant joia arquitectònica, que combina estils gòtic, renaixentista, barroc i historicista.

L’Alte Burg, el Schweizerhof i l’ala Leopoldina van ser punts de poder, on es va fer història i van prosperar les arts i la cultura. Avancem ràpidament fins a l’emperador Francesc Josep I, que va afegir el Neue Burg amb vistes a Heldenplatz, un gran homenatge a una època passada. Aquests dies, el Hofburg està ple de vida, combinant la tradició amb un ambient modern. Acull el president federal d’Àustria, un museu i un centre cultural al centre de Viena.

I aquí teniu una dada curiosa: el Hofburg és el palau més gran del món! Disposa d’unes 2600 estances, té 18 ales en les que hi alberga una gran quantitat de museus. El Hofburg és un eix central de museus, política i variats esdeveniments.

Sissí Museum Hofburg

La nostra primera intenció del dia és visitar el Museu de Sissí en el Palau Hofburg. El motiu principal pel que volem accedir primer al Museu de Sissí és pel fet que també en la visita s’inclogui l’accés als Apartaments Imperials. Trobem que és bastant imprescindible conèixer-ho tot. La bella i cèlebre emperadriu Elisabet fa temps que s’ha convertit en una figura de culte. El Museu Sissí, als Apartaments Imperials del Palau Imperial, compara el mite i els fets. Entre els punts destacats hi ha nombrosos objectes personals que van pertànyer a Elisabet, així com els retrats més famosos de la bella emperadriu.

El Museu Sissí de Viena ofereix una mirada autèntica a la vida de la famosa monarca austrohongaresa, allunyant-se dels clixés habituals, en l’entorn original de l’emperadriu Elisabet, coneguda com a “Sissí”. L’exposició se centra en la vida privada d’Elisabet, la seva rebel·lió contra el cerimonial de la cort, la seva fugida cap a la bellesa, l’excel·lència esportiva, els viatges i la poesia extasiada. Des de l’època despreocupada de jove a Baviera fins al sorprenent compromís amb l’emperador austríac i el seu assassinat a Ginebra el 1898, el museu mostra la vida inquieta de la llegendària emperadriu.

Nombrosos objectes personals d’Elisabet ofereixen als visitants del Museu Sissí una visió de la vida de la bella i sovint incompresa monarca: entre les més de 300 peces exposades hi ha peces de roba originals, un secreter en miniatura amb sobres pintats de la pròpia mà d’Elisabet, la caixa d’aquarel·les de Sissí, un kit de primers auxilis de 63 peces i una reconstrucció accessible del luxós cotxe berlina imperial de Sissí. Entre les peces més destacades hi ha les reconstruccions del vestit que la jove núvia portava la nit abans del seu casament, així com el vestit de coronació hongarès i les joies de dol de 6 peces en ònix i atzabeja, que va portar després de la mort del seu fill, el príncep hereu Rodolf. També s’exhibeix l’arpa d’Elisabet de la seva infància, que va portar amb ella de Baviera.

La màscara mortuòria de l’emperadriu assassinada també es pot veure al Museu Sissí, així com l’abric negre amb plomes d’egreta que cobria Elisabet després del seu assassinat al llac Leman i amb què va ser portada a l’Hotel Beau Rivage. El coll i les vores frontals de l’abric estan guarnits amb plomes d’egreta, i el folre de seda té brodat el nom coronat de l’emperadriu. Els visitants especialment interessats tenen la possibilitat d’utilitzar l’entrada del Museu Sissí per veure també els Apartaments Imperials del Palau Imperial i aprendre encara més sobre la història dels Habsburg .

L’horari d’obertura del museu és de 9 a 17:30h (última entrada a les 16:30h). Els preus son de 20€ pels adults i 12€ pels nens. Amb la Vienna Pass entres gratuïtament. La mateixa entrada del Museu de Sissí també et val pels Apartaments Imperials i la Col·lecció de Plata Imperial. Així que sí que la vam aprofitar. Adjunto la seva pàgina web.

Apartaments Imperials

Els Kaiser Appartements es visiten amb el Museu de Sissí. El Hofburg va ser la residència dels Habsburg durant més de 600 anys i, per tant, el centre del Sacre Imperi Romanogermànic. A més de la seva funció com a seu del govern i centre administratiu, el Hofburg també va ser la residència d’hivern de la família imperial. A partir del segle XVIII, la cort va passar l’estiu al Palau de Schönbrunn.

El cerimonial de la cort dictava que cada membre de la família tingués el seu propi apartament o suite en una de les nombroses ales del palau. Mentre que la majoria d’aquests apartaments avui dia alberguen diversos museus, així com oficines, ministeris governamentals i la cancelleria presidencial, l’ala de la Cancelleria Imperial i la Residència Amàlia, que contenien els apartaments de Francesc Josep i Elisabet, avui dia estan obertes al públic.

L’emperadriu Elisabet i l’emperador Francesc Josep van viure i treballar aquí. Avui dia, aquests magnífics apartaments del Palau Imperial de Viena estan oberts als visitants. El Palau Imperial de Viena va servir com a residència i lloc de treball de la família imperial fins al final de la monarquia el 1918. Els Apartaments Imperials, per tant, ofereixen una visió profunda de la vida privada i oficial de l’emperador Francesc Josep i l’emperadriu Elisabet, àlies Sissí. El recorregut s’estén per un total de 24 habitacions.

A la sala d’audiències, Franz Joseph va rebre gairebé 260.000 persones al llarg de la seva vida. Dos dels retrats més famosos de l’emperador hi pengen: un de Franz Lenbach, que mostra l’emperador amb l’uniforme de gala d’un mariscal de camp austríac. El segon retrat és de Heinrich Wassmuth i mostra l’emperador un any abans de la seva mort. Franz Joseph va fer penjar el seu quadre preferit al despatx imperial, just a sobre de l’escriptori: el retrat de la seva dona Elisabet amb els cabells entrellaçats de Franz Xaver Winterhalter. El menjador, amb la seva taula opulentment parada, també és impressionant.

Les habitacions són d’estil rococó i estan equipades amb rics estucs, magnífics canelobres fets de cristall de Bohèmia i estufes de rajoles fetes de ceràmica. Els salons privats, les sales d’estar i els dormitoris també són accessibles als visitants. Els punts destacats de la visita són el vestidor i la sala d’exercicis i el bany de l’emperadriu. Sissí passava la major part del temps a la sala d’exercicis. El seu dia començava aquí a les sis del matí amb el ritual diari de perruqueria. Encara es conserven els aparells d’exercicis instal·lats, com ara les barres de paret, la barra alta i els anells del marc de la porta.

L’horari d’obertura dels Apartaments Imperials és diàriament de 10 a 18h. El preu està inclòs en el Museu de Sissí. La documentació i informació també la trobareu dins de la seva pàgina web.

Col·lecció de Plata Imperial

La Col·lecció Imperial de Plata (Silberkammer) del Palau Imperial ofereix informació sobre la cultura gastronòmica de la cort de l’antiga dinastia imperial. A la Col·lecció Imperial de Plata es poden veure valuosos gots de porcellana i cristall, magnífics centres de taula i serveis, així com senzills estris de cuina fets de coure. La peça més impressionant és el “centre de taula de Milà” de 30 metres de llargada, que va ser creat per a la coronació de l’emperador Ferran I com a rei del Regne de Llombardia-Venècia el 1838.

També s’exposen porcellanes de l’Àsia oriental, de Sèvres (un regal de Lluís XV de França a Maria Teresa) i de Viena, així com plats panoràmics, terrissa vidriada, or i argenteria. Això inclou la taula de plata de la cort de Viena i el servei “Vermeil” xapat en or, un extens servei de mostra per a 140 persones.

Nota: el Museu Sissí , els Apartaments Imperials i la Col·lecció Imperial de Plata es poden visitar amb una sola entrada!

Actualment, a l’estiu del 2025, la Col·lecció Imperial de Plata està tancada. No se sap quan tornarà a obrir.

Tresor Imperial del Palau de Hofburg

I aquest és el segon museu que ens interessaria veure al Palau Hofburg (contem com el primer amb el Sissí Museum, els Apartaments Imperials i la Col·lecció Imperial de Plata). En alemany s’anomena Kaiserliche Schatzkammer. És un museu amb un tresor secular i religiós recollit pels emperadors austríacs en els últims 1000 anys.

Riquesa monàrquica: el Palau de Hofburg de Viena alberga la cambra del tresor més important del món, amb dues corones imperials, així com el Tresor de Borgonya i el Tresor de l’Orde del Toisó d’Or. La Corona Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic és el punt culminant de la col·lecció: creada a la segona meitat del segle X, es va utilitzar per coronar els emperadors de l’imperi. La corona octogonal era altament simbòlica i està decorada amb nombroses referències bíbliques.

La segona corona important del Tresor Imperial és la corona imperial austríaca. Va ser feta el 1602 com a corona privada per a l’emperador Rodolf II (1552-1612). A partir del 1804, va actuar com a corona del nou Imperi Austríac. Tanmateix, mai es va utilitzar per coronar un emperador austríac.

També s’exposen el tresor borgonyó del segle XV i el tresor de l’Orde del Toisó d’Or (l’ordre dinàstic dels Habsburg). També es pot veure una de les maragdes més grans del món i moltes altres peces ricament decorades de poder temporal i espiritual, com ara dues “relíquies inalienables de la Casa d’Àustria”: una dent de narval gegant, que es creia que provenia d’un unicorn, i un bol d’àgata de l’antiguitat tardana, que es considerava el llegendari Sant Greal.

Al Tresor Imperial, els fans de Sissí poden veure , entre altres coses, joies que pertanyien a l’emperadriu Elisabet . La clau de la seva tomba, a la Cripta dels Caputxins, també forma part de la col·lecció. A més, amb una entrada combinada especial de Sissí , podeu explorar el Tresor Imperial i el Museu Imperial de Carruatges de Viena.

L’entrada als Tresors es troba al Schweizerhof, el nom del qual recorda la Guàrdia Suïssa que antigament hi havia estacionada. L’horari d’obertura és diàriament de 9 a 17:30h (excepte el dimarts que és tancat). Els preus son de 16€ pels adults (si ho fas online) en comptes de 18€. Entrada gratuïta pels menors a 19 anys. Amb la tarja Vienna Pass entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.

House of Habsburg Tour

Descobriu amb el recorregut House of Habsburg l’esplendor més recent i majestuosa de la Hofburg de Viena i conegueu l’auge i declivi d’una de les dinasties més influents d’Europa durant l’últim mil·lenni. El recorregut us convida a seguir els passos dels Habsburg, entre magnífiques armadures i un fortepià on va arribar a tocar Mozart. Travessareu passadissos i salons d’aquesta residència imperial que mai no va arribar a habitar-se i reviureu històries que van des dels fundadors de la Casa d’Habsburg fins a l’emperadriu Sissí.

El més destacable és:

• Embarqueu-vos en un recorregut per la història imperial a la ubicació original.
• Vegeu un fortepià en què va tocar el mateix Mozart.
• Passegeu per les estances previstes per a la parella imperial
• Enfronteu-vos cara a cara amb les armadures d’emperadors de la història universal

La història de la monarquia dels Habsburg alterna el triomf amb la tragèdia. Sota aquesta dinastia, Viena va ser un centre de poder i música. Un lloc on tot això es pot rastrejar de forma única és el Neue Hofburg, l’ala més nova del Hofburg vienès. Això és degut en part al mateix edifici, carregat d’història, i en part a les dues col·leccions que hi ha: la Cambra de Caça i Armeria de la Cort i la Col·lecció d’Instruments Musicals Antics.

L’horari d’obertura és de dimecres a diumenge de 10 a 18h, i els dimarts de 10 a 21h (dilluns tancat). El preu és de 23€ pels adults, i gratis amb la tarja Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

Hofmusikkapelle

El Cor de Nens de Viena i els membres de l’orquestra i el cor de l’Òpera Estatal de Viena són coneguts com a Hofmusikkapelle (Orquestra de Música de la Cort) i, com a tals, interpreten la Missa Major a la Capella del Palau Imperial els diumenges i festius religiosos.

A la capella, la part més antiga del castell, la Hofmusikkapelle de Viena interpreta obres de mestres antics i nous. La Hofmusikkapelle està formada exclusivament per un grup del Cor de Nens de Viena i membres de l’orquestra i el cor de l’Òpera Estatal de Viena.

Deixa’t seduir per les veus campaniformes dels nois joves, que van acompanyats per músics de primer nivell. En aquest horari, la Capella de Hofburg està oberta per a visites amb entrada gratuïta. Tancada els dies festius i en període de vacances escolars. Horari d’obertura els dilluns i dimarts de 10 a 14h, i els divendres de 11 a 13h. Adjunto la seva pàgina web.

Weltmuseum Wien

El Weltmuseum Wien, a Heldenplatz, exposa tresors valuosos d’arreu del món en 14 sales. Entre els punts destacats de la col·lecció hi ha la del mariner James Cook i un tocat de plomes mexicà de fama mundial.

El Weltmuseum Wien (Museu Mundial de Viena) es troba al complex del Palau Imperial , més concretament al Corps de Logis (“ala residencial”) del Neue Burg. És un dels museus d’etnologia més importants del món. Posseeix més de 250.000 objectes etnogràfics, 140.000 fotografies històriques i 146.000 obres impreses sobre la història, la cultura, l’art i la vida quotidiana de pobles majoritàriament no europeus. Moltes de les exposicions del museu provenen dels nombrosos viatges realitzats pels arxiducs Habsburg. Altres punts destacats: parts de la col·lecció del mariner britànic James Cook (1728-1779) i un tocat de plomes de fama mundial de Mèxic (anomenat “Penacho”).

El Weltmuseum Wien (Museu del Món de Viena) exposa objectes de tots els continents. Tracta la diversitat cultural de la humanitat i documenta de manera impressionant les riques relacions històriques d’Àustria amb el món. El cor del museu és la col·lecció d’exposicions amb el seu concepte contemporani i disseny modern. Una seqüència de catorze sales presenta les exposicions centrals. Amb l’ajuda de 3.127 objectes, així com nombroses fotografies i panells de text, es revelen connexions sovint sorprenents entre Àustria i el món.

El seu horari d’obertura és dimarts de 10 a 21h, i de dimecres a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). El preu és de 16€ pels adults. Adjunto la seva
pàgina web. Gratis amb la Vienna Pass.

Col·lecció d’Instruments Antics

Un tresor per als amants de la música: a les sales d’estar imperials del Neue Burg, podeu veure instruments musicals històrics excepcionalment preciosos de cinc segles. A la Col·lecció d’Instruments Musicals Històrics també s’exhibeixen instruments que van tocar músics com Wolfgang Amadeus Mozart, Clara Schumann, Franz Liszt i Gustav Mahler.

Els instruments de corda, vent i teclat eren una delícia no només per a les orelles sinó també per a la vista, fins i tot en l’època imperial: els instruments, extremadament fets artísticament (la col·lecció del període renaixentista és especialment significativa), reflecteixen l’esplendor de l’Imperi Habsburg.

La Col·lecció d’Instruments Musicals Històrics acull la col·lecció d’instruments renaixentistes i barrocs més important del món. En una sala addicional, els visitants reben informació addicional en terminals interactius. I en una sala blindada, hi ha disponibles còpies tocables d’instruments històrics, que us conviden a fer música. Regularment s’organitzen concerts en què mestres intèrprets de la seva professió toquen els instruments originals.

El seu horari d’obertura és dimarts de 10 a 21h, i de dimecres a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). Pertany al Museu d’Història de l’Art de Viena. Adjunto pàgina web.

El Museu Éfeso

La grandesa i l’esplendor de l’antiga Efes (Turquia) cobren vida en la darrera incorporació al Palau Imperial, per a un viatge a través del temps ple de contrastos. Des del fris part, de 70 metres de llargada, es poden veure 40 metres: un panorama d’escenes militars amb brillants representacions de batalles, caça, l’art de muntar a cavall i la victòria. A més d’aquest important relleu, que testimonia l’època romana a l’Àsia Menor (segle II dC), es poden admirar molts registres valuosos d’una cultura enfonsada.

Les maquetes arquitectòniques de la ciutat d’Efes i d’edificis individuals proporcionen una visió de l’arquitectura de l’antiguitat. En la part més nova del Palau Imperial. També pertany al Museu d’Història de l’Art de Viena. Adjunto pàgina web. El seu horari d’obertura és de dimarts a diumenge de 10 a 18h, i els dijous de 10 a 21h (dilluns tancat).

Armament Imperial

Les armes, les armadures i les selles, decorades amb art, de l’Armeria del Palau Imperial, són testimonis de molts segles d’història europea. S’hi exposa l’espasa d’or de Maximilià II (1527-1576), una de les peces d’armes més belles del món, així com l’esplèndida armadura del rei Ferran d’Aragó (1452-1516).

Esdeveniments altament polítics com ara campanyes militars, dietes imperials, tributs, coronacions i casaments eren ocasions per crear nous objectes que es podien portar a la Col·lecció d’Armes i Armadures. Gairebé totes les dinasties europees occidentals hi estan representades amb objectes des del segle XV fins a principis del segle XX.

L’alta qualitat artística dels objectes es deu als requisits representatius dels governants i els seus vassalls. Les armadures exposades són, sense excepció, fetes especialment pels fabricants d’armes més reconeguts, que sovint utilitzaven dissenys d’artistes tan famosos com Dürer o Holbein per als magnífics gravats.

L’horari d’obertura és de dimarts a diumenge de 10 a 18h, els dijous de 10 a 21h i els dilluns tancat. També pertany al Museu d’Història de l’Art de Viena. Adjunto la seva pàgina web

2. De la Biblioteca Nacional Austríaca a l’Escola Espanyola d’Equitació

Continuarem les visites a espais i/o museus vinculats a l’edifici del Palau Hofburg. Començarem visitant la Gran Sala Imperial de la Biblioteca Nacional Austríaca i acabarem visitant l’Escola Espanyola d’Equitació.

Biblioteca Nacional Austríaca

La biblioteca barroca més gran d’Europa acull més de 200.000 toms històrics en les seves ricament ornamentades prestatgeries de fusta. La Sala de Gala es considera, i amb justícia, una de les sales de biblioteca més belles que hi ha al món (en alemany es diu Prunksaal der Österreichischen Nationalbibliothek).

La Biblioteca Nacional d’Àustria és un iman de visitants que pertany a el Hofburg de Viena. Tot i això, els llibres de l’antiga biblioteca imperial queden en una cosa anecdòtica si es comparen amb la imponent Sala de Gala, amb els seus gairebé 80 metres de longitud i 30 d’alçada i la cúpula que corona la seva zona central. El colorit fresc del pintor de la cort, Daniel Gran, representa la deïficació de l’emperador Carles VI , el monarca que va encarregar la construcció de la biblioteca el 1723. La seva figura està esculpida en marbre al centre de l’espai, just a sota de la cúpula. Les 16 estàtues restants representen regents i nobles de les famílies austríaca i espanyola dels Habsburg.

Un total de 128 antics prestatges suporten el pes i exhibeixen més de 200.000 obres escrites entre els anys 1501 i 1850. Mereixen especial menció els prop de 15.000 toms que formen la col·lecció del príncep Eugeni de Savoia, enquadernats en les marroquines, la Reforma de Martín Lutero. Els llibres no es poden consultar, ja que són massa fràgils i valuosos. Com és habitual des de la seva construcció al segle XVIII, la Sala de Gala exerceix especialment com un espai on exposar el patrimoni imperial. Les peces d’exposició inclouen dos globus barrocs venecians: un és un globus terraqüi, i l’altre un globus terrestre, tots dos de més d’un metre de diàmetre.

Els nombrosos xapats en or, l’ornamentació d’estuc, marbre, pedra i metall i els prestatges de fusta van passar per una restauració general el 2022. Les superfícies de fusta es van netejar en profunditat usant làsers. També es van substituir centenars de components de fusta que faltaven o estaven en mal estat. Els frescos del sostre estaven en bon estat i no van necessitar retocs, mentre que els quadres, més propers a terra, i les escultures i columnes van requerir més atenció de l’equip de restauradors. Durant el temps que van durar les feines, els llibres van estar degudament protegits. L’últim pas dels treballs va consistir a retirar un per un els antics toms de les prestatgeries, netejar-los i, finalment, tornar-los al seu lloc original.

Amb la Vienna City Card gaudireu d’un descompte en comprar l’entrada a la Sala de Gala i altres museus associats, com la Casa de la Història Austríaca, el Museu de la Literatura o el Museu del Globus Terràquis. Els descomptes també s’apliquen a bitllets de transport públic i a molts museus, monuments i ofertes culinàries.

L’horari d’obertura de la Biblioteca és diàriament entre les 9 i les 18h (el dijous tanca a les 21h). El preu de l’entrada és de 11€ pels adults. Amb la Vienna Pass entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.

Museu del Globus Terraqui i de l’Esperanto

Al palau Mollard restaurat, ubicat a 160 metres de la Michaelerplatz (carrer Herrengasse, nº9), us esperen l’únic Museu de Globus del món i el Museu de l’Esperanto. Aquí podreu observar 240 globus terrestres i celestes, globus lunars i de Mart, planetaris, lunars i tel·lúrics en estat original.

També podreu estudiar l’evolució que hi va haver en la construcció de globus. L’atractiu, la importància cultural històrica i la posició científica internacional resulten del conjunt i de la diversitat en aquesta col·lecció. Al Museu d’Esperanto s’ofereix àmplia informació sobre l’esperanto i altres “idiomes artificials”.

L’horari d’obertura és de dimarts a diumenge de 10 a 18h (els dijous tanca a les 21h), amb el dilluns tancat. Els preus son de 6€ pels adults i amb la Vienna Pass hi entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.

Museu del Papir

Aquest interessant museu forma part, igual que la Prunksaal , el Museu del Globus, el Museu de l’Esperanto i les 10 col·leccions especials, de la Biblioteca Nacional d’Àustria. La Col·lecció de Papirs de la Biblioteca Nacional d’Àustria està composta per unes 180.000 peces, i així és la més gran del món d’aquest tipus. A més, està inclosa a la llista del programa de la UNESCO “Memòria del Món” com a patrimoni històric documental de la Humanitat. El Museu del Papir ( Papyrusmuseum ) ofereix, a més d’exposicions temporals, una exposició permanent de 200 papirs, pergamins, documents i objectes reals, com ara taules de cera i retrats de mòmia, que cobreixen un període d’aproximadament 3000 anys d’història egípcia (des de l’any 1501 aC).

L’horari d’obertura del museu és de dimarts a diumenge de 10 a 18h, els dijous tanca a les 21h i el dilluns està tancat. El preu de l’entrada és de 6€ pels adults. Amb la Vienna Pass entres gratis. Adjunto la seva pàgina web.

Escola Espanyola d’Equitació

Aquest és l’últim museu que visitarem en el complex del Palau Hofburg. Les actuacions mundialment famoses dels lipizzans – el Ballet dels Sementals Blancs – tenen lloc a l’exclusiva Escola d’Equitació d’Hivern d’estil barroc del Palau de Hofburg, construïda sota Carles VI. Aquestes actuacions són el resultat d’anys d’entrenament per al genet i els seus lipizzans. Des dels joves i sorollosos sementals fins als sementals escolars completament entrenats, encanten el públic amb la seva actuació a la quadrilla escolar, a les escoles a terra i per sobre del terra i a la llarga reinera.

Aquesta atmosfera i la música clàssica vienesa que l’acompanya fan que la meravellosa presentació dels genets i els seus lipizzans sigui encara més agradable. L’exercici matinal ofereix una visió autèntica de l’entrenament dels genets i dels seus lipizzans. Experimenta la feina diària dels cavalls en l’ambient imperial de l’Escola d’Equitació d’Hivern barroca, acompanyada de música clàssica vienesa, des de l’acurada educació dels joves sementals, sovint encara foscos, fins al refinament dels exercicis amb les “estrelles blanques” completament entrenades.

Veureu exercicis d’afluixament i gimnàstica, desenvolupament de la flexibilitat i enfortiment muscular, tot adaptat al nivell d’entrenament i la condició física de cada cavall del dia. Els famosos salts escolars rarament es mostren durant l’exercici del matí per mantenir un horari d’entrenament equilibrat per als sementals. L’Escola Espanyola d’Equitació, fundada el 1565, és sens dubte un dels béns culturals més importants d’Àustria i una autèntica institució vienesa. Els sementals lipizzans d’aquesta tradicional escola d’equitació entusiasmen amb les seves exhibicions espectadors de tot el món. L’alta escola d’equitació clàssica, que es conrea aquí des del Renaixement, forma part fins i tot del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO. Contempleu els orgullosos cavalls al picador barroc durant el seu entrenament matinal, la seva rutina diària.

Coses que has de saber:

• L’Escola d’Equitació porta l’adjectiu “espanyola” en nom seu perquè el bressol de la raça dels seus cavalls és a la Península Ibèrica?
• El saló d’equitació va ser planejat per l’arquitecte barroc Joseph Emanuel Fischer von Erlach i utilitzat originàriament com a escola d’equitació per als més joves de l’aristocràcia? Avui dia és un marc incomparable on aquesta tradició vienesa continua vigent.
• Els sementals són traslladats a Viena des del seu viver de Piber a l’edat de quatre anys i després s’entrenen durant uns sis anys fins que poden participar a les exhibicions? 

Consell Si esteu planejant la vostra primera visita a l’Escola Espanyola d’Equitació amb el Vienna PASS o el FLEXI Pass, tingueu en compte que la vostra Vienna PASS o FLEXI Pass s’activa en escanejar-lo i comença el període de validesa del passi, encara que el vostre bitllet per al treball del matí no sigui vàlid fins l’endemà. Tingueu això en compte a l’hora de planificar el vostre viatge. Si us plau, tingueu en compte que el Vienna PASS o FLEXI Pass us permet entrar només de peu a la feina del matí a l’Escola Espanyola d’Equitació.

Et recomano que assisteixis a un espectacle de doma clàssica. Pots veure un entrenament matinal o un impressionant espectacle de cavalls lipizzans. Per conèixer l’escola, hi ha dues formes de fer-ho:

• Comprar entrades per algun dels espectacles eqüestres: Funcions úniques dels cavalls Lipizzans en l’escenari que és l’Escola d’Hivern. La gimnàstica dels cavalls inclou exercicis de soltesa, refinament i perfeccionament de les lliçons, així com l’enfortiment selectiu de la musculatura. Els famosos salts de l’escola, que es presenten durant les demostracions, només es veuen de vegades durant l’entrenament per no fer malbé els animals. Cada semental s’entrena segons el nivell individual d’ensinistrament fins a les lliçons d’alta escola.
• Visites Guiades que es fan cada dia: Veure els cavalls en els seus estables, a més de la preciosa escola d’hivern en la que actuen. Visiteu l’entrenament matinal, que es fa de dimarts a divendres. Durant aquest entrenament, es fan exercicis amb els sementals lipizzans amb l’objectiu de preparar-los per a les exhibicions i enfortir-los. Aquesta és l’oportunitat perfecta per conèixer la rutina diària d’entrenament dels genets i amazones amb els seus cavalls i obtenir una visió de 460 anys de tradició.

Amb el Vienna Pass inclou entrada gratuïta al treball del matí. Horaris de l’exercici del matí: Dt, Dc, Dj, Dv 10-11h. Admissió: 15 minuts abans del començament. El preu per la visita guiada del matí és de 17€ pels adults, i 9€ pels nens. Amb la Vienna Pass entres gratis. Adjuntem la seva pàgina web.

Augustinerkirche

Sortim del complex del Hofburg, però no del tot, perquè volem entrar un moment a l’Església dels Agustins, que està ubicada a l’ala oest del Palau Imperial de Hofburg, a Josefplatz. El 1854 va tenir lloc les noces de l’emperador Francesc Josep i Sissí a l’antiga església parroquial de la cort – avui molt sol·licitada per la seva música sacra. En alguns dies ressonen amb regularitat les grans misses de Mozart, Haydn i Schubert durant les cerimònies de les misses a l’església dels Agustins.

A l’església parroquial Sant Agustí, situada al costat oest del Palau Imperial, van tenir lloc nombrosos enllaços matrimonials de la casa imperial: aquí es va casar el 1736 Maria Teresa amb Francesc Esteve von Lothringen, el 1854 va desposar l’emperador Francesc Josep I a Sissí, i inclús l’emperador francès Napoleó a Maria Lluïsa el 1810. L’església construïda entre 1330 i 1339 era el punt de sortida de la casa imperial per a les peregrinacions i processons així com per a les honres fúnebres. Cal destacar el sepulcre de l’arxiduquessa Maria Cristina d’Antonio Canova, una obra mestra d’arquitectura classicista, feta de marbre blanc de Carrara (erigida entre el 1798 i el 1805) que reflecteix la gran tristesa del vidu.

A la capella de Sant Jordi gòtica (construïda el 1337, entrada per la capella de Loreto) se solien trobar antigament els cavallers de Sant Jordi. A més, està instal·lada a la capella de Loreto l’anomenada Cripta dels cors, on conserven 54 cors d’Habsburgs en urnes de plata. Els dos òrgans confereixen a l’església dels Agustins gran prestigi al món de la música des de temps immemorials. Aquí no només va dirigir Franz Schubert la seva Missa en fa major, sinó també va estrenar Anton Bruckner la seva Missa en fa menor.

L’horari d’obertura de l’església és dilluns, dimecres i divendres de 8 a 17:30h, dimarts i dijous de 8 a 19:30h, dissabtes i diumenges de 9 a 19:30h. L’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web.

Heldenplatz (Plaça dels Herois)

Ens dirigim a la Heldenplatz per contemplar-la, la plaça pública amb jardins i estàtues imponents que es troba davant de l’antic palau imperial de Hofburg. És una plaça monumental que està construïda com un fòrum imperial contigu al Complex de Hofburg.

La històrica Heldenplatz, pensada al seu dia com un gran fòrum imperial (funció que mai va arribar a exercir) es troba dominada per les monumentals estàtues eqüestres del príncep Eugeni i l’arxiduc Carles. Des d’aquí tenim la millor panoràmica que hi ha sobre la Neue Burg i el Leopoldinischer Trakt. El seu espai verd no només serveix perquè descansin els turistes, sinó que els vienesos també el visiten quan fa bon temps, tant per fer un pícnic com per practicar algun esport de moda com ara spikeball o ioga. Als voltants abunden parcs i zones verdes on passar una estona tranquil·la, com el Volksgarten , el Burggarten i  Maria-Theresien Platz.

Michaelerkirche

Continuem la nostra ruta als voltants del Palau Hofburg, i ara ens trobem amb l’església Michaelerkirche (església de Sant Miquel), ubicada enfront del palau Hofburg. Va ser fundada l’any 1219 i construïda en estil romànic tardà, encara que reformada en estil gòtic durant els s. XIV-XV i amb afegits posteriors al llarg dels diferents segles.

Així, hi podem apreciar un cor gòtic (s.XIV), frescos gòtics i renaixentistes, atri amb escultures barroques (principis del s.XVIII), un magnífic orgue de 1714, façana neoclàssica (finals del s.XVIII),… No obstant, l’interior conserva l’estructura gòtica primitiva amb tres naus. L’any 1988, gràcies a una restauració, es va posar al descobert, a la paret de l’esquerra, una part de l’antiga porta septentrional d’estil romànic tardà.
Sota l’església de Sant Miquel hi ha la cripta de Sant Miquel, un vast conjunt de sales subterrànies construït a partir del s. XVI i utilitzat fins al 1783 com a lloc d’enterrament dels membres de l’aristocràcia.

L’obra final de Mozart, el Rèquiem, es va estrenar a l’església de Sant Miquel, una de les esglésies més antigues de Viena. També és coneguda per la seva cripta amb les seves mòmies i esquelets ben conservats.

Els elements romànics tardans de l’església de Sant Miquel, daten de la primera meitat del segle XIII. El cor probablement es va construir entre el 1327 i el 1340, seguit de les parts inferiors de l’agulla. L’església va ser reconstruïda i ampliada diverses vegades durant els segles següents i s’ha mantingut en gran part en la seva forma actual des del 1792.

El 10 de desembre de 1791, durant el seu funeral es van interpretar per primera vegada parts del famós Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart . Una placa commemorativa a l’església commemora aquest esdeveniment. També val la pena veure les excavacions a la plaça davant de l’església, on els arqueòlegs de la ciutat de Viena van descobrir les restes d’un assentament romà el 1990/91

Avui dia, l’església es visita principalment per les seves interessants catacumbes: a causa de l’entorn inusual, els cossos no s’hi descomponen. Del 1631 al 1784, hi van ser enterrades unes 4.000 persones. Avui dia, encara es poden veure centenars de taüts adornats amb flors o cranis, així com cadàvers momificats, alguns d’ells amb levita i perruques barroques. La persona més famosa enterrada a les catacumbes és Pietro Metastasio, que va escriure alguns dels llibrets de les òperes de Mozart.

Visites guiades públiques en alemany: divendres a les 12 del migdia i a les 14 h o dissabte a les 10 del matí i a les 12 del migdia (en anglès, si es demana). Punt de trobada: Davant l’entrada principal de l’església, 5 minuts abans de l’inici de la visita guiada. Altres visites guiades disponibles sota petició: +43 650 533 80 03 o gruft@michaelerkirche.at. L’horari d’obertura de l’església és diari de 7 a 22h (els diumenges de 8 a 22h). L’entrada és gratuïta, però les visites guiades públiques son de pagament, costen uns 8€ els adults. Adjunto pàgina web.

3. Del carrer Kohlmarkt al Graben

I ara sí, definitivament ens allunyem del Palau Hofburg. Prenem el carrer Kohlmarkt des de la Michaelerplatz. Comença l’itinerari de passeig del dia. Fins ara han sigut museus i museus. Ara passejarem i explorarem els carrers i places, així com alguns edificis.

La U d’Or El recorregut més luxós a Viena per anar de compres és anomenat la “U d’or”, atès que en forma de “U” s’estén pels carrerons que porten des del palau imperial Hofburg, passant pel Kohlmarkt, fins a arribar als carrers de vianants Graben i Kärntner Strasse. En aquesta zona on abans es van establir els negocis que proveïen amb productes de luxe a la cort imperial, avui han posat les seves filials marques de luxe com Cartier, Chopard, Wellendorff, Bulgari i la joieria exclusiva Tiffany.

Mozartkugeln Teniu en compte les pastisseries per tot el centre de Viena on es troben els famosos bombons de xocolata típics de Viena, els Mozartkugeln, de Mozart? Aquí us deixo una pàgina web on trobareu més informació i sabreu on els venen.

Kohlmarkt

És un carrer emblemàtic dels més bonics i comercials del centre històric. Té uns 250m de llarg. Al voltant del carrer Kohlmarkt els aficionats al luxe trobaran els objectes dels seus desitjos. Per aquesta zona hi ha tant marques de luxe de renom internacional com firmes de tradició austríaques, com Wagner, Bucherer o Schullin. I qui vol trobar alguna peculiar antiguitat de les que en queden poques, hauria de fer una volta per la casa de subhastes Dorotheum.

Directament a la cantonada amb Graben, a Tuchlauben s’ha posat en marxa Wagner , la botiga més gran d’Àustria de joies de luxe. A més de joies de producció pròpia, també es troben en aquesta superfície de 700m2 marques de renom internacional. El centre d’aquest centre comercial és una botiga de rolex única.

A Schullin, la façana de marbre i fusta dissenyada pel famós arquitecte Hans Hollein indica que aquesta és una botiga de disseny modern i manufactura perfeccionista. La joieria de Schullin sedueix per les formes i els colors extravagants. A la rellotgeria Schullin de la Looshaus , com el seu nom indica, tot gira al voltant dels rellotges d’alta gamma. L’edifici, dissenyat el 1912 per Adolf Loos, és un símbol de la modernitat vienesa i un lloc d’exposició perfecte per a marques de rellotges de luxe.

Les joies exclusives de la joieria Gadner són totes peces úniques de gran qualitat i raresa que abasten des del segle XIX fins a l’art déco i l’actualitat. Sota el curiós lema “Apreciar l’art és la nostra passió des de fa 300 anys”, el Dorotheum, la casa de subhastes més antiga del món, celebra el 2007 els seus 300 anys d’existència. Aquí no només és possible adquirir per subhasta joies curioses, ja siguin d’Art Déco o de l’època moderna, sinó que també hi ha la possibilitat de comprar objectes en altres filials.

És interessant començar la ruta a peu pels carrers en aquest carrer ple d’imponents edificis que alberguen botigues de luxe amb vistes a la cúpula del Palau de Hofburg

Demel Vienna Café

Ubicada en el nº14 de Kohlmarkt, ens trobem aquesta cafeteria elegant de 1888 amb una terrassa amb ombra i especialitats com strudels, brioixos i pastissos de crema. Els artístics aparadors i vitrines de l’antic confiter imperial i reial Demel segueixen seduint amb la seva pastisseria i dolços, els quals ja van conquerir el paladar de la mateixa emperadriu Isabel i que, avui dia, segueixen convencent els visitants d’aquest cafè. Per cert, a Demel, des de fa 200 anys, només hi ha personal femení.

Els horaris d’obertura de la botiga son de 10 a 19h tots els dies. Adjunto la seva pàgina web.

Museu de les Il·lusions

A 90 metres de Kohlmarkt, en el nº4 de Wallnerstrasse, ens trobem amb un museu únic. Al Museu de les Il·lusions, hologrames, estereogrames i il·lusions òptiques esperen tota la família. Visitar aquest lloc és sinònim d’experimentar amb il·lusions òptiques, espais captivadors i imatges màgiques. El Museu de les Il·lusions no és el més gran de l’ampli panorama museístic de Viena. No obstant, a tots els seus racons sempre hi ha alguna cosa a descobrir. Més de 70 peces exposades ofereixen noves maneres de percebre i molta diversió. És un museu especialment adequat per als més petits, i és que tot està pensat per participar-hi; la interacció ho és tot.

Al Museu de les Il·lusions de Viena es pot desafiar la gravetat en una habitació inclinada, observar altres visitants mentre s’engrandeixen o s’encongeixen , perdre el terra sota els peus al túnel del vòrtex (un cilindre giratori) i córrer per les parets , servir-se el cap en una safata o fer-se una foto en un espai infinit . Atenció: algunes sales poden provocar marejos, ja que el cervell s’ha d’adaptar a aquestes il·lusions.

Moltes de les sales resulten encara més espectaculars a les fotos, com és el cas de l’habitació invertida o la il·lusió amb la cadira. Consell: visiteu el museu en parella o en grup, així podreu fotografiar-vos mútuament! A terra hi ha símbols que marquen la posició correcta per a les millors fotos. També hi ha jocs d’enginy i trencaclosques per resoldre. I si no teniu prou paciència durant la visita, doneu un cop d’ull a la petita i coqueta botiga del museu, on podreu comprar regals realment originals.

El Museu de les Il·lusions és ideal per a tota la família, curiosos, agosarats i fans d’Instagram. La visita dura aproximadament una hora. L’excursió al museu es pot combinar perfectament amb un passeig pel centre de la ciutat, per exemple,  visitant les botigues i un descans en una  cafeteria vienesa . Si viatgeu amb nens, a les ofertes per a famílies trobareu moltes més activitats per passar una bona estona. Entra-hi, comprova els límits dels teus sentits. Es troba a 2min del Graben. No entra en el Vienna Pass.

L’horari d’obertura és de dilluns a dimecres de 10 a 18h, dijous a diumenge de 10 a 19h. El preu de l’entrada és de 16€ pels adults i 12€ pels nens entre 5 i 18 anys. No s’inclou amb la Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

Am Hof Square

Arribem a l’encreuament del carrer Kohlmarkt amb el Graben i ens infiltrem en els carrers del voltant. A 200 metres d’aquesta cruïlla (entre Kohlmarkt i Graben) ens trobem amb la plaça Am Hof, una de les més velles i històriques places de la ciutat.

Un dels llocs de Viena més plens d’història. Imprescindible: l’església Am Hof, al balcó del qual Benet XVI va fer un discurs el 2007. Es tracta d’una de les places més importants de la ciutat que té una gran arquitectura i edificis importants per tot arreu.

Ocupa gairebé la totalitat d’una banda la impressionant Kirche am Hof ​​que ha estat al lloc durant més de 6 segles, encara que molt modificada i renovada.

Una antiga Armeria Civil es va convertir a la llar del cos de bombers municipal el 1686. L’esplèndida columna mariana ha estat una peça central des del 1647.

Museu del Rellotge (Wienmuseum Uhrenmuseum)

A 100 metres de la plaça Am Hof (el carrer de darrera de l’església) i a 200 metres del Graben hi ha el Palau Obizzi, on ens trobem aquest museu del Rellotge, ubicat en una elegant casa vienesa. Es troben models de diferents èpoques i parts del món. Tampoc està inclòs en el Vienna Pass. Es tracta d’una col·lecció única de rellotges del segle XV en endavant que sonen cada hora.

El Museu del Rellotge, al centre de Viena, compta amb la col·lecció de rellotges més gran d’Àustria. Una de les col·leccions de rellotges més impressionants del món i la més gran d’Àustria es troba en un magnífic edifici històric al centre de Viena. Aquí els visitants poden embarcar-se en un viatge a través dels segles. La col·lecció del museu comprèn unes 7.000 peces, com ara rellotges de butxaca, rellotges de pèndol i molts altres rellotges històrics. Més de 700 peces d’arreu del món expliquen la història de la mesura del temps des de l’Edat Mitjana fins al passat recent en una exposició repartida en tres plantes. Les peces més antigues del Museu del Rellotge daten del segle XV. 

Destaquen el rellotge de la torre del segle XVII de la catedral de Sant Esteve, que pesa diverses tones, el famós “Laterndluhren” del període Biedermeier vienès, la col·lecció de rellotges de butxaca de l’escriptora austríaca Marie von Ebner-Eschenbach i un rellotge d’art astronòmic creat pel monjo David a Sancto Cajetano, que pot indicar l’hora de diversos llocs, òrbites planetàries i eclipsis solars i lunars. Tanmateix, el Museu del Rellotge és més que només progrés científic i precisió tècnica. També documenta la història de les arts i els oficis i posa en relleu nombroses convulsions socials.

L’exquisida col·lecció del Museu del Rellotge, fundat el 1917, es remunta essencialment a dues col·leccions privades: la del professor d’escola secundària i primer director del museu, Rudolf Kaftan, i la valuosa col·lecció de Marie von Ebner-Eschenbach.

Si voleu explorar el Museu del Rellotge d’una manera divertida, us recomanem el “Joc d’Escape AR”. Amb el lema “Un secret compartit”, el recorregut porta els visitants a dotze estacions interactives repartides pels tres nivells del museu. Cada petit grup de dues a cinc persones, equipades amb tauletes, ha de resoldre el misteri del preciós rellotge de butxaca de la tieta Selma. La tecnologia innovadora permet als visitants submergir-se en el fascinant món del cronometratge i l’art de la rellotgeria d’una manera divertida.

L’horari d’obertura del museu és de dimarts a divendres de 9 a 17h, dissabte i diumenge de 10 a 17h, i dilluns tancat. El preu per accedir-hi és de 8€ pels adults i entrada gratuïta pels menors de 19 anys. No entra amb la tarja Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

Barri Jueu de Viena

Continuem endinsant-nos una mica més pels carrerons, allunyant-nos del Graben, i a 120 metres del museu anterior, ens trobem a ple barri jueu de Viena, arribem a la Judenplatz. Judenplatz es considera un lloc de memòria únic, una combinació del memorial de Rachel Whiteread, les excavacions de la sinagoga medieval i un museu sobre el judaisme medieval.

A la plaça ens trobem el monument per les víctimes jueves austríaques de la Shoah per Rachel Whiteread. El monument commemora els 65.000 jueus que van ser assassinats sota el règim nacionalsocialista. El cub de formigó armat escenifica les façanes com a parets de biblioteca orientades cap a l’exterior.

A la plaça també ens trobem amb el Museu Judenplatz. Judenplatz es considera un lloc singular de memòria; combina tres coses: el Memorial de Rachel Whiteread, les excavacions d’una sinagoga medieval i un museu sobre el judaisme medieval; junts formen una unitat única de memòria. La Judenplatz va ser el centre de la vida jueva a Viena durant l’Edat Mitjana. El Museu Judenplatz ho recorda avui dia. Al cor del museu, que està gestionat pel Museu Jueu de la Ciutat de Viena, hi ha sales d’exposició sobre el judaisme medieval a Viena, un recorregut virtual per la Viena del segle XIV i excavacions de la sinagoga medieval. S’exposen les condicions de vida religioses, culturals i socials dels jueus de Viena a l’Edat Mitjana, fins a la seva expulsió i la destrucció de l’anomenada “Wiener Gesera” el 1420/21. Els fonaments de la sinagoga destruïda en aquell moment i algunes troballes d’excavacions es poden veure a les sales subterrànies del museu. A la planta baixa es fan exposicions temporals.

L’horari d’obertura del museu és de diumenge a divendres de 10 a 18h (els divendres tanca a les 17h, i el dissabte està tancat). El preu de l’entrada és de 15€ pels adults, i està inclòs en la tarja Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

A prop, també hi ha el Jüdisches Museum, el primer museu jueu del món, ubicat en el carrer Dorotheergasse, nº11, a 650 metres (8 minuts a peu), sota el Graben. El Museu Jueu de Viena al Palais Eskeles i el Museu Judenplatz ofereixen una visió profunda del patrimoni i la cultura del judaisme en el passat i el present. Tots dos llocs impressionen no només per les exposicions permanents, sinó també per les exposicions itinerants que combinen la història de la ciutat jueva amb temes culturals i sociohistòrics globals. Al Museu Judenplatz, tant l’excavació com la reconstrucció en 3D de la sinagoga medieval són impressionants. Al Palais Eskeles destaca la col·lecció única d’objectes judaics i de culte.

Els horaris d’obertura del museu son de diumenge a divendres de 10 a 18h (els dissabtes tancat). El preu per entrar és de 15€ pels adults i està inclosa a la tarja abonament Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

I també a prop, hi ha la Sinagoga de Viena (Stadttempel), ubicada a 500 metres de la plaça Judenplatz. El Temple de la Ciutat Jueva va ser construït entre els anys 1825 i 1826 per Josef Kornhäusel, l’arquitecte més eminent de l’època Biedermeier de Viena. Va dissenyar l’interior de l’edifici i també els objectes religiosos.

Com que només els edificis catòlics eren llocs de culte que podien estar situats adjacents als carrers principals, la sinagoga va ser integrada en un complex d’apartaments: aquesta és la raó per la qual va ser l’únic edifici, de 94 sinagogues i temples jueus, que va sobreviure als pogroms de novembre de 1938 (9-10 de novembre) sense ser completament destruït.

En el vestíbul de planta baixa de la Sinagoga Stadttempel hi ha un lloc commemoratiu que es va inaugurar a finals del 2002. És un memorial per als 65.000 jueus austríacs assassinats, els noms dels quals estan gravats en taules de pissarra giratòries. Al centre del memorial, creat per l’arquitecte Thomas Feiger, una columna de granit trencada simbolitza la comunitat jueva de Viena, que va ser destruïda el 1938 pels nazis.

L’horari d’obertura de la sinagoga és de dilluns a divendres de 10 a 11h (dissabtes i diumenges tancat), únicament. El preu de l’entrada és de 20€ pels adults i no està inclosa en la tarja Vienna Pass. Adjunto la seva pàgina web.

En dos barris de Viena hi ha dos cementiris jueus que si es vol, es poden visitar:

• Jüdischer Friedhof Seegasse: Cementiri del segle XIV, a 2km del centre. Dl-Dv 8-15h; Ds-Dg tancat.
• Jüdischer Friedhof Währing: Cementiri jueu a 3,5km del centre. Pots fer tours guiats

Graben

I ara sí, accedim al Graben, que és un carrer peatonal dels més transitats, de 300 metres de llarg, amb botigues exclusives, fonts, escultures, monumentals façanes i monuments com la Columna de la Pesta. Un dels carrers comercials més populars de Viena, on es poden trobar negocis tradicionals amb temples comercials moderns.

El Graben és un dels carrers més famosos del cor del centre de la ciutat 
de Viena , el districte 1. Carrerons estrets i històrics es ramifiquen del Graben, que és una zona de vianants. Serveix com a zona comercial i de passeig de luxe i, juntament amb el carrer Kärntner i el carrer Kohlmarkt, forma la “U daurada” del comerç vienès.

El Graben de Viena és una zona de vianants exclusiva i vibrant al cor del centre de la ciutat, amb una columna de la pesta. Aquest carrer, que data de l’època romana, està envoltat de carrerons i places igualment reconeguts que també representen l’elegància típica, la tradició elegant i les delícies gourmet de Viena: Stephansplatz, Kohlmarkt, Naglergasse, Tuchlauben i Petersplatz . El gran bulevard i els carrerons adjacents acullen algunes de les millors botigues tradicionals de Viena en edificis que daten principalment dels segles XVII o XVIII , molts dels quals van ser proveïdors de l’emperador. Entre d’altres, s’inclouen el comerciant de porcellana Albin Denk, el joier de la cort Heldwein i el perfumista de la cort Nägele & Strubell. Les instal·lacions de l’antiga botiga de porcellana per a homes de la cort Braun ara acullen una sucursal exclusiva d’H&M , amb un interior històricament elegant conservat.

Entre totes les botigues, també hi ha nombroses cafeteries i restaurants . Es poden trobar molts petits establiments, sobretot als carrers laterals. Per exemple, el Café Hawelka a Dorotheergasse ha estat una institució vienesa des del 1939, on de vegades es poden veure artistes destacats en el seu ambient rústic. Per als gourmets, es recomana molt la sucursal de Julius Meinl al final de Graben (cantonada de Naglergasse) . Aquest supermercat gourmet ofereix exquisits productes alimentaris austríacs i internacionals. Aquí, comprar es converteix en una experiència i es pot trobar un record comestible de Viena en un tres i no res. Julius Meinl també és conegut pel seu excel·lent cafè, que es pot gaudir a la cafeteria contigua amb vistes al gran bulevard. El celler i el bar de vins, ben proveïts, es troben al soterrani.

Fins i tot durant la monarquia, el Graben era valorat com un carrer comercial exclusiu a causa de la seva proximitat al Palau de Hofburg . Tanmateix, només ha estat una zona de vianants des de la dècada de 1970. Un passeig pel Graben ofereix una oportunitat molt millor per apreciar els bells edificis , com el Palau Equitable , el pati catalogat del Grabenhof i les fonts de Josep i Leopold. La primera columna de la pesta a Viena es va erigir el 1679 en el punt àlgid de la pesta i inicialment va ser feta de fusta. Només després de la pesta i el setge turc es va completar finalment el 1694 la substitució de la columna de la pesta, feta de marbre, llargament planificada i sovint ajornada. Els registres d’una de les fonts daten del 1455, quan es va canalitzar aigua des del Jardí de Hofburg fins al Graben . L’ús de la font estava clarament definit per a l’extinció d’incendis, ja que malauradament els incendis no eren infreqüents a causa de la prevalença d’edificis de fusta en aquella època.

Més tard, els edificis es van tornar més massius i opulents: cal destacar el Palais Equitable (cantonada de Kärntnerstrasse), construït el 1891 per l’arquitecte Streit per a una companyia d’assegurances de Nova York . La façana del palau està ricament decorada ; l’escala i el vestíbul estan revestits de marbre, i l’àguila americana adorna la teulada. La llegenda de l’ Stock im Eisen (Pala de Ferro) està representada en relleus de bronze a la porta d’entrada. El mateix Stock im Eisen (l’avet de dues capçades de l’Edat Mitjana, que estava completament cobert de claus, es va documentar per primera vegada el 1533) es pot veure en un nínxol a la cantonada de Kärntnerstrasse.

El Graben de Viena és ideal per passejar-hi en qualsevol època de l’any . A l’estiu, podeu relaxar-vos en una de les moltes zones d’estar a l’aire lliure dels cafès i observar l’activitat bulliciosa d’aquest magnífic carrer. Durant l’Advent, les elaborades llums de Nadal realcen l’estil exclusiu del Graben.

4. De Peterskirche a la Catedral de Sant Esteve

A més de passejar i passejar pel Graben amunt i avall, també continuarem amb la nostra ruta al buscar l’església de Sant Pere i endinsar-nos pels carrers prop del Graben fins anar a parar a la Catedral de Sant Esteve.

Peterskirche (Església de Sant Pere)

A 200m a l’oest de la Catedral, sobre el Graben, amb accés des de la Jungferngasse, ens trobem amb la Peterskirche (Església de Sant Pere). Situada al bell mig de Viena, molt a prop de la catedral , l’Església de Sant Pere està inspirada en la Basílica de Sant Pere de Roma . L’edifici actual data del segle XVIII, encara que es té constància que hi va haver una església al mateix lloc des de fa més de 1.600 anys .

Al mateix lloc es va aixecar la primera església cristiana de Viena, encara que va haver de ser substituïda en diverses ocasions per diversos motius. L’església original esdevingué una església romànica. Posteriorment, l’església va ser arrasada per dos incendis, després dels quals, el 1733 es va consagrar l’església barroca que podem veure actualment. L’edifici actual data del segle XVIII, encara que es té constància que hi va haver una església al mateix lloc des de fa més de 1.600 anys. Es diu que té un  aspecte similar a la  Basílica de Sant Pere  al  Vaticà.

L’interior de l’església és un dels més recarregats de la ciutat, ple d’estàtues i una decoració ostentosa basada en detalls daurats. L’església de Sant Pere de Viena presenta una planta ovalada coronada per una cúpula on destaquen els frescos que il·lustren l’Assumpció de la Verge.

L’església de Sant Pere és una de les esglésies més importants de la ciutat, la seva entrada és gratuïta i es troba situada al bell mig de Viena, al costat de la catedral. Són raons més que suficients per acostar-se a conèixer un edifici amb tanta història.

A més, igual que en altres recintes com la Catedral de Sant Esteve o l’església de Sant Carles, a l’església de Sant Pere es poden gaudir de concerts de grans simfonies musicals clàssiques de compositors com Vilvaldi, Mozart o Bach. Sens dubte una gran experiència en un espai privilegiat.

L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a divendres de 8 a 19h, dissabte i diumenge de 9 a 19h. L’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web. Es fan visites guiades, i com hem dit, concerts de música clàssica.

Si t’interessaria comprar una entrada per un concert de música clàssica a la Peterskirche, t’adjunto un enllaç amb l’empresa Civitatis que t’ho farà possible. El programa musical de l’església barroca de Sant Pere, al cor de Viena, és extens i variat, i gairebé cada dia hi ha previstos concerts d’orgue gratuïts , els Orgel um Drei , així com actuacions de cors internacionals. Diverses vegades per setmana ve l’orquestra Classic Ensemble Vienna com a artista convidat, amb un programa que inclou obres que van des de Mozart i Beethoven fins a Bach i Vivaldi. A les antigues voltes, a la zona inferior de la nau central, l’Òpera a la Cripta té lloc amb regularitat.

Hoher Markt

Ens perdem uns 300 metres al nord de Peterskirche per anar a buscar la plaça Hoher Markt. És una de les places més antigues i històriques de Viena i és refugi del famós rellotge “Ankeruhr”. La Hoher Markt està ubicada on era l’ Antic Fòrum romà , al seu centre observaràs la Font dels Desposoris la qual va ser construïda l’any 1729 i va ser construïda sobre 4 columnes amb un elegant baldaquí presidida per un grup escultòric fet de marbre que diu: Els Desposoris de la Verge.

D’altra banda, es troba la Font de Noces la qual atrau l’atenció de la majoria dels visitants, aquesta va ser construïda per l’ordre de l’emperador Leopold I el qual volia celebrar que el seu fill Josep del Setge de Landau havia tornat els anys 1729 i 1732, la font representa una suposada unió matrimonial entre Josep i Maria.

A més, la plaça compta amb rodalies realment importants com ho és la companyia d’assegurances Anker, el rellotge construït l’any 1913 on cada hora representa diferents personatges i les seves figures tenen importància històrica a Viena. Com que es compta com una de les places més antigues de la ciutat , la Hoher Markt representa un lloc cultural històric que no podem deixar passar en visitar la ciutat. A més de ser un punt de trobada dels habitants de Viena, fàcilment als voltants podràs trobar diferents llocs d’importància turística on pots accedir d’una manera senzilla.

Ankeruhr (Rellotge Anker)

Ho volíem fer, però no hi hem estat a temps, ja que la logística de la ruta d’avui era força condensada. Ens volíem apropar a la plaça de Hoher Markt al voltant de les 12h del migdia, per veure la desfilada de figures del famós rellotge “Anker“, amb música clàssica vienesa.

Aquest rellotge (construït entre el 1911 i el 1914) va ser creat pel pintor i escultor Franz Matsch i és un disseny típic de l’Art Nouveau. El rellotge Anker forma un pont entre les dues parts de l’edifici de la companyia d’assegurances Anker. En el transcurs de 12 hores, dotze figures històriques o parelles de figures es mouen pel pont. Cada dia al migdia, totes les figures desfilen, cadascuna acompanyada de música de la seva època. Durant l’època d’Advent, cada dia a les 17 h, cançons de Nadal.

D’on prové realment el nom del rellotge Anker? Prové de la companyia d’assegurances “Der Anker”, que va encarregar a l’artista Franz Matsch la creació d’aquest rellotge extraordinari el 1911.

Bermudadreieck

De Hoher Markt, continuem en direcció Judengasse, uns 190 metres en direcció al Canal del Danubi, per trobar-nos amb un dels districtes d’oci més antics al cor de Viena anomenat “The Bermuda Triangle“. Actualment és una illa de cases entre els carrers Seitenstettengasse, Rabensteig i Judengasse.

El nom Triangle de les Bermudes ja s’utilitzava per a aquesta zona a principis dels anys vuitanta. El nom suposadament prové del fet que molts estudiants es van “perdre” en aquest districte durant diverses nits i després no van poder recordar res. Es diu que el terme es va utilitzar originalment als anys setanta per a un grup de nous bars i restaurants al voltant del Naschmarkt de Viena. Com que el Triangle de les Bermudes ja no és una “joia amagada” i s’esmenta a totes les bones guies de la ciutat, ara atrau un nombre de turistes. Mentrestant, un altre districte local, freqüentat principalment per joves, s’ha establert al nord-oest de Judengasse, estenent-se fins a Rudolfsplatz.

Atac Terrorista El vespre del 2 de novembre de 2020, va tenir lloc un atac terrorista al centre de la ciutat de Viena, originat a Seitenstettengasse i al Triangle de les Bermudes . Cinc persones (inclòs un dels autors) van morir i 23 més van resultar ferides, algunes de gravetat.

Ruprechtskirche

També ens topem amb la Església de Sant Rupert, la Ruprechtskirche. Es tracta de l’església més antiga de Viena, situada en lo què era un antic assentament romà. Fundada al 740, tot i que les restes més antigues que es conserven avui en dia son del segle XII.

L’església de Sant Rupert és l’església més antiga de Viena . Els documents oficials més antics daten del 1200. Segons les antigues tradicions, però, la seva història podria remuntar-se a l’any 740. L’església està dedicada a Sant Rupert, el patró dels transportistes i comerciants de sal, i es troba al 
centre històric de la ciutat. Gairebé enlloc més de Viena hi ha segles d’història més vius.

L’entrada és gratuïta i us adjunto la seva pàgina web on hi han els horaris d’obertura canviants de l’església.

Eis Greissler

Anem baixant cap a la Catedral de Sant Esteve, i a prop d’ella, a uns 3 minuts, i prop del rellotge “Ankeruhr”, ens topem amb aquesta botiga de gelats naturals, Eis Greissler. La veritat és que val la pena que els proveu. Ens trobem al carrer Rotenturmstrasse nº14.

L’horari d’obertura de la botiga és de 11 a 18h tots els dies. Adjunto la seva pàgina web.

Catedral de Sant Esteve (Stephansdom)

I baixant per Rotenturmstrasse, en uns 200 metres ens plantem a la Stephansplatz, la Plaça on hi ha la Catedral de Sant Esteve (Domkirche Sankt Stephan). La catedral de Sant Esteve és el símbol de Viena i també el centre de la ciutat. Amb 136 metres d’alçada, és l’església més alta d’Àustria.

La catedral de Sant Esteve no és només l’edifici gòtic més important d’Àustria. El Steffl, com se la coneix afectuosament a Viena, és molt més que això. És un punt de referència, un símbol d’identitat i sinònim de la reconstrucció de la República després de la Segona Guerra Mundial. La construcció de la catedral de Sant Esteve va començar al segle XII i el seu interior va canviar repetidament al llarg dels segles fins que finalment va obtenir el seu aspecte barroc actual. La més alta de les seves quatre torres és la torre sud, amb 136 metres. A la sala de la torre, des de la qual hi ha una vista gegantina de Viena, s’accedeix a través de 343 esglaons. Un total de 13 campanes pengen aquí. Tanmateix, la més coneguda d’elles, el Pummerin, penja a la torre nord, de 68 metres d’alçada. És la segona campana d’església de so lliure més gran d’Europa. A la teulada de la catedral de Sant Esteve, es van col·locar teules de colors per crear l’àguila bicèfala reial i imperial i l’escut d’armes de la ciutat de Viena. La catedral de Sant Esteve també va assolir una reputació particular a causa del dolç més famós de Viena: s’eleva per sobre del logotip de la marca a l’envàs rosa-vermell de les llesques de Manner Schnitten.

A més de valuosos altars i capelles laterals, també es pot veure l’impressionant tresor de la catedral, que inclou relíquies decorades amb or i pedres precioses, ostensòries, textos litúrgics i llibres, així com vestiments. Nombroses persones importants també van rebre el seu lloc de descans final a la catedral de Sant Esteve: l’emperador Frederic III va ser enterrat en un impressionant sarcòfag de marbre. Només la llosa de la coberta de la tomba pesa vuit tones. El príncep Eugeni de Savoia té el seu lloc de descans final en una capella privada. Enterrat a les catacumbes de la catedral de Sant Esteve hi ha el duc Rodolf IV, “el fundador”, que va posar la primera pedra per a la reconstrucció gòtica de la catedral el 1359. També és el lloc d’enterrament de molts altres Habsburg i cardenals i arquebisbes vienesos.

La nostra intenció és visitar tot lo visitable a la catedral, l’edifici gòtic més cèlebre d’Àustria. Un ascensor a la torre nord de l'”Steffl” us portarà a vosaltres a veure la campana més gran d’Àustria , coneguda com la “Pummerin” o boomer. I si teniu energia, podeu pujar els 343 esglaons fins a la Türmerstube (sala de la torre) per gaudir d’unes vistes úniques de Viena i contemplar de més a prop algunes de les 230.000 teules de la catedral. Si us sentiu especialment valents, també podeu fer una visita a les catacumbes , una cripta subterrània.

Per tant, i en resum, aquestes seran les nostres visites:

• Entrada per la zona central interior: El seu preu és de 7€ pels adults
• Visita a les Catacumbes: El seu preu és de 7€ pels adults
• Accés a la Torre Sud: Preu de 6,5€ pels adults
• Accés a la Torre Nord per veure la campana Pummerin: Preu de 7€ pels adults

Per tant, comprem una entrada de tot inclòs amb audioguia, de 25€ pels adults i 7€ pels nens de 6 a 14 anys. A més, tens accés al Tresor de la Catedral, un tresor d’art sacre que fascina visitants de tot el món. El “Domschatz”, és a dir, el tresor de la catedral, inclou obres de pintura sacra, objectes preciosos d’orfebres i argenteria i centenars de relíquies. Algunes peces de valor incalculable, com el funeral de seda daurada de Rodolf IV i el seu retrat, considerat un dels retrats més antics a occident, s’exhibeixen al Dom Museum de Viena. La col·lecció ha estat ampliada al llarg dels segles, amb contribucions significatives com la de l’arxiduquessa Isabel d’Àustria, que va donar la pila baptismal de Leopold III, patró del país i membre de la família Babenberg, predecessors dels Habsburg. Trobaràs aquests tresors exposats a la Valentinskapelle i a una sala de la torre, àrees que només recentment han estat obertes al públic. La història d’aquestes relíquies és plena d’alts i baixos: creades per ser admirades, van ser foses i venudes en temps de guerra i després recol·lectades i restaurades als segles següents, fins avui, quan podem admirar-les a la seva ubicació actual.

Stephansdom, el símbol religiós més important de Viena, es va aixecar sobre les ruïnes d’una església romànica dedicada a Sant Esteve construïda el 1147, encara que de l’antic temple només es conserven la Porta dels Gegants i les Torres dels Pagans.

L’Exterior de Stephansdom

La Catedral de Viena està coronada per una gran torre amb forma d’agulla (Steffl) construïda en estil gòtic que, amb els seus 137 metres d’alçada , es pot veure des de diferents punts de Viena. Després d´una àrdua pujada en forma d´escala de cargol, des del mirador de la torre s’obtenen unes precioses vistes del centre de la ciutat.

A la part posterior de la Catedral de Viena es pot veure la Teulada de les Rajoles, formada per més de 250.000 rajoles que van haver de ser restaurades després de quedar seriosament danyades durant la II Guerra Mundial. A la part dreta de la catedral hi ha una entrada anomenada Porta dels Cantors, que no podia ser utilitzada per les dones.

L’interior de Stephansdom

Un cop dins de la catedral es poden observar diversos estils arquitectònics provinents de diferents èpoques; la nau central, les capelles laterals i el cor provenen d’una de les reconstruccions realitzada en estil gòtic i alguns dels edificis laterals van ser reconstruïts en un estil barroc. L’interior de la Catedral de Viena  alberga les restes mortals de gran part dels membres de la família Habsburg i va ser el lloc de casament i posterior funeral del magnífic Mozart.

Les voltes de Stephansdom guarden nombroses obres d’art procedents de diferents segles. Alguns dels punts més interessants de la catedral són els següents:

• La Campana Pummerin : la campana que penja de la torre nord es va fondre amb els canons que van deixar les tropes turques en retirar-se de la capital en 1683. Durant el gran incendi de 1945, la campana va caure i va quedar destrossada. Els vienesos van tornar a fondre les restes per crear la campana actual. Es troba situada a la inacabada torre nord, a la qual s’accedeix amb ascensor.

• Púlpit de Pilgram : un preciós púlpit gòtic tallat amb gran precisió.

• Les catacumbes: excavades a mitjans del segle XVIII, recullen les seves osseres les restes de més de 10.000 ciutadans vienesos. A mesura que es recorren els humits passadissos, un gran calfred recorre el cos dels visitants.

• Imatge de Crist crucificat : situada a la capella Tirna, al costat del sepulcre del príncep Eugeni de Savoia, es troba una imatge de Crist que, segons la llegenda, té una barba de pèl humà que continua creixent.

Concerts

La Catedral de Viena també és una de les millors i més atraients sales per fer concerts al seu interior. Obres de Mozart, Vivaldi o Beethoven són algunes de les grans funcions que es duen a terme durant l’any, així com grans concerts d’orgue gegant o una sèrie de concerts d’Advent en època nadalenca. 

En un dels principals monuments de Viena, la Catedral de Sant Esteve , sonaran a partir de finals de maig i fins a octubre Les quatre estacions de Vivaldi. Vivaldi sabia generar imatges musicals com cap altre: suaus ràfegues i potents tempestes, el cantar dels ocells i el lladruc dels gossos, la caça o un ball pagès. El concert de violí de Bach en mi major completa el programa. Els concerts d’orgue gegant són una altra de les impressionants experiències previstes a partir de mitjans d’abril . El so potent de més de 12.000 tubs omplen una de les sales sacres més boniques del món en un dels òrgans més grans d’Europa. Organistes de renom ofereixen un variat programa amb peces de Bach i Reger en què no falten grans fites de la música d’orgue. La consola és a la nau central: la millor vista de les virtuoses representacions musicals als cinc teclats. 

Abans de Nadal té lloc una sèrie de concerts d’Advent amb l’Harmonia Ensemble Vienna, amb trompeta i solos de sopranos i barítons. A la mitjanit del 4 de desembre, hora de la mort de Mozart, s’interpretarà en honor seu el Rèquiem que ell mateix va compondre. D’altra banda, el 6 de desembre, la  Wiener Symphoniker convida tothom a un viatge musical hivernal amb un exclusiu concert d’Advent.

L’horari d’obertura a la Catedral és de dilluns a dissabte de 9 a 11:30h i de 13 a 16:30h. Diumenges i festius de 13 a 16:30h. L’accés a la Catedral és gratuït, però s’ha de pagar entrada pel següent:

• Accés zona central amb audioguia: 7€ adults.
• Catacumbes: 7€ adults.
• Torre Sud: 6,5€ adults
• Campana Pummerin (Torre Nord): 7€ adults
• Tot inclòs amb audioguia: 25€ adults. No s’inclou l’entrada amb la Vienna Pass.

Cada atracció té el seu horari, i també hi ha l’horari de la Catedral. Ho adjunto tot en la seva pàgina web.

Dom Museum Wien

Cap entrada a la Catedral entra per la Vienna Pass. En canvi, sí entra per la Vienna Pass la visita al Museu de la Catedral de Sant Esteve. L’accés és per la mateixa plaça Stephansplatz nº6.

El Dom Museum Wien, proper a la Catedral de Sant Esteve, compta amb valuosos tresors eclesiàstics i art contemporani. El Dom Museum Wien acull a més els tresors històrics de la Catedral de Sant Esteve i de l’arxidiòcesi de Viena, sense oblidar els clàssics avantguardistes de la col·lecció d’Otto Mauer. Un dels punts centrals de la col·lecció és la mundialment coneguda imatge del duc Rudolf IV “el Fundador”, de la casa d’Habsburg (1339-1365): Se’l considera com el retrat més realista d’occident, i es creu que va ser elaborat al voltant de l’any 1360. L’obra es pot visitar de manera permanent al Dom. El mateix Rudolf IV va ser sepultat a les catacumbes de la Catedral de Sant Esteve, a poca distància a peu del museu.

La reconstrucció contemporània de l’històric edifici, amb vista sobre la Catedral de Sant Esteve, fa possible veure una emocionant escenificació del contrast entre allò vell i allò nou. A més de l’exposició permanent dels objectes històrics, se celebren cada any dues mostres especials que tracten temàtiques rellevants i actuals relacionades amb la societat, la religió i l’art.

L’horari d’obertura del Museu és de 10 a 18h, excepte els dijous que és de 10 a 20h. El preu de l’entrada és de 10€ pels adults. Amb la tarja Vienna Pass hi entres gratis, no així com hem dit abans, per la catedral. Adjunto la seva pàgina web.

5. De la Mozarthaus al Creuer pel Danubi

I encarem la última part del dia. Per l’hora que és, potser no podrem entrar a la Mozarthaus de Viena. Després, anirem al moll de Schwedenplatz i farem un creuer que ens ajudarà a veure una altra de les cares de Viena.

Mozarthaus Vienna

A prop de la Catedral, al nº5 de Domgasse hi ha la Casa de Mozart de Viena. Hi va viure 3 anys, Mozart i la seva família (entre 1784 i 1787). Es fa un recorregut per l’interior de l’única casa de Mozart a Viena que es conserva. Al carrer Domgasse núm. 5 hi ha l’únic habitatge a Viena de Mozart que encara es conserva, de la dotzena que va tenir. A la Casa de Mozart resideix el compositor del 1784 al 1787.

El seu domicili a la primera planta és realment senyorial: amb quatre habitacions, dues cambres petites i una cuina, ja que tota la vida li importen les aparences. Vestimenta elegant i sabates de sivella són una necessitat! Probablement és aquí on Wolfgang Amadeus passa els seus anys més feliços. En qualsevol cas, és l’habitatge que conserva més temps. En aquella època Mozart és un artista molt aplaudit, té un cercle d’amistats il·lustres i el conviden a nombrosos concerts a cases d’aristòcrates. I és aquí, al carrer Domgasse, on aconsegueix les millors composicions, entre elles, potser l’òpera més atractiva, “Els casaments de Fígaro”.

El 27 de gener de 2006, amb motiu del 250è aniversari del naixement de Mozart, la Mozarthaus de Viena va celebrar la seva inauguració en tres plantes. WA Mozart va viure amb la seva família al primer pis del 1784 al 1787. És l’únic pis mozartià vienès que s’ha conservat fins als nostres dies. En una superfície total de 1.000 m² el visitant se submergeix al món de Mozart amb la seva enorme genialitat i creativitat, la seva família, amics i adversaris a la Viena del barroc tardà. Conegueu la brillant personalitat de Mozart – una vivència insuperable!

Mozarthaus Viena també és un lloc emocionant per als nens: hi ha audioguies infantils gratuïtes, així com audioguies per a adults.

L’horari d’obertura del museu és de dilluns a diumenge de 10 a 18h. El preu de l’entrada és de 14€ pels adults. Hi ha una entrada combinada amb la Casa de la Música, per 22€ els adults. Amb la tarja Vienna Pass l’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web.

El Danubi des d’un Vaixell

Deixem Mozarthaus Wien i caminem uns 8 minuts (600 metres) al nord de la Catedral pel carrer Rotenturmstrasse. Arribem al moll de Schwedenplatz. La nostra intenció és fer un creuer per el canal del Danubi i veure Viena des d’una visió diferent a l’habitual. L’empresa és “DDSG Blue Danube” i la tipologia de creuer que voldríem fer ens entra per la Vienna Pass. Si ho vols reservar s’ha de fer online.

Pugeu a bord del MS Blue Danube, amb una àmplia coberta a l’aire lliure, i gaudiu d’un fascinant recorregut pel cor de la ciutat. El recorregut et portarà al llarg del canal del Danubi, un braç històric que al seu dia va ser el curs principal del Danubi. Passant per llocs d’interès arquitectònic com l’observatori Urània, l’elegant complex hoteler i comercial de Jean Nouvel, la Mitja Tower de Hans Hollein, la Schützenhaus d’Otto Wagner i la colorida planta d’incineració de residus Spittelau de Friedensreich Hundertwasser, podreu gaudir de la diversitat de Viena, des del clàssic fins al modern.

Després del gir al canal, es mostra la Viena jove i creativa: obres d’art en forma de grafits, locals de moda i alegria urbana us acompanyaran de tornada al punt de partida. Amb la Vienna Pass serà vàlid el Tour C (City Cruise). Heu de mostrar el vostre passi a la guixeta del moll de Schwedenplatz.

El més destacable que veuràs en el creuer serà:

• El renovat vaixell MS Blue Danube
• Braç principal del Danubi
• L’Observatori Urània
• L’edifici dissenyat per Jean Nouvel
• Obra de Hans Hollein

Consell Per garantir la participació als creuers de la DDSG, cal reservar una franja horària amb antelació. Sense una reserva d’horari confirmada, lamentablement no és possible participar al creuer urbà (ruta C). Com reservar la seva franja horària: Visiteu el lloc web següent: DDSG timeslot reservation Seleccioneu la data i l’hora preferides per al vostre creuer. Empleneu els camps obligatoris amb les vostres dades. Confirmeu la vostra reserva. Rebreu els vostres bitllets per correu electrònic una vegada realitzada la reserva.

Informació important:

• Reserva anticipada: Us recomanem que reserveu la vostra franja horària el més aviat possible per assegurar-vos que la data desitjada estigui disponible.
• Confirmació de la reserva: Si us plau, porteu els vostres bitllets impresos o mostreu-los digitalment al personal del vaixell en embarcar. Sense aquests bitllets, no és possible participar-hi.
• Cancel·lacions i canvis: Si no podeu assistir a la franja horària reservada, feu clic a l’enllaç de cancel·lació proporcionat al correu electrònic del vostre bitllet per cancel·lar la vostra reserva. Un cop cancel·lada, podreu triar una nova data i fer una nova reserva.

Durant els mesos d’estiu, cada dia hi ha 5 sortides del creuer: a les 11h, a les 13h, a les 14:30h, a les 16h i a les 17:30 hores. Aquest últim és el que tenim intenció d’agafar. Adjunto la seva pàgina web on hi surten els horaris. El preu pels d’aquesta modalitat de creuer és de 32€ pels adults i 16€ pels nens. Amb la tarja Vienna Pass tens el creuer gratuït. La durada del creuer és de 75 minuts (1 hora i quart).

Altres tipus de creuers Amb la mateixa companyia DDSG Blue Danube podríem fer altres tipus de creuers, però que no entrarien per la tarja Vienna Pass. Entre ells, hi ha la opció de fer un “Creuer Nocturn“, potser més adequat per un dia com aquest, ja que pràcticament estarem visitant atraccions i monuments fins a última hora de la tarda. Amb aquest creuer experimentes Viena al capvespre: des de Schwedenplatz pel canal del Danubi fins a la resclosa de Nussdorf i de tornada pel Danubi. Mar de llums, arquitectura i delícies culinàries a bord. La durada del creuer és de 3 hores i hi ha sortides diàries a les 19h cada dia. El preu és de 45€ per persona.

Free Tour Nocturn (alternativa al creuer) Només pensat com alternativa al creuer pel Danubi, us donem la possibilitat de fer un Free Tour Nocturn, amb l’empresa Civitatis. Aquí adjuntem l’enllaç per fer la reserva i veure tota la informació. El punt de trobada és la Plaça Helmut Zilk-Platz, 1010. Es tracta d’un tour d’unes 2 hores amb un guia de parla anglesa. Ens trobarem a l’hora indicada a la cèntrica plaça Helmut Zilk-Platz , un dels llocs amb més història de la ciutat austríaca. Començarem aquest free tour nocturn per Viena contemplant la font del Danubi de l’Albertinaplatz , una postal preciosa gràcies a les llums que la il·luminen. Continuarem aquesta visita guiada gratuïta passejant fins al parc Burggarten (on hi ha la famosa estàtua de Mozart) fins arribar al Palau Imperial de Hofburg , un edifici imponent als voltants del qual se situa l’Escola Espanyola d’Equitació. Seguirem caminant sota la llum de la lluna per contemplar la plaça Josefplatz i el Monument contra la Guerra i el Feixisme , la plaça Neuer Markt , la Casa de Mozart o la Catedral de Sant Esteve .

I fins aquí la ruta del dia d’avui. Serà el moment de tornar a l’allotjament. Aquest està a 1,5 kilòmetres que son uns 21 minuts de temps. La ruta més ràpida amb transport públic des de Schwedenplatz és de 15 minuts (no guanyem gaire), i correspon a un trajecte de 6 minuts del tramvia nº1 (la resta és a peu):

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut peatonal realitzat:

Som a Estíria i a la seva capital, Graz. Vam arribar el dia anterior i marxarem per la tarda del present dia cap a Viena. O sigui que ens hi passarem un total de 24 hores com a molt. Hem previst una ruta de 24 hores per Graz, començant per l’Schloss Eggenberg, un palau imprescindible de visitar del segle XVII. La nostra ruta continuarà fins arribar al Centre Històric, on ja no ens mourem d’allí i acabarem de passar-hi el dia.

Índex: 1. De Schloss Eggenberg a Murinsel Graz 2. De la Torre del Rellotge (Uhrturm) a la Graz Cathedral 3. Del Mausoleum Kaiser Ferdinands II a Herrengasse 4. De Hauptplatz a Òpera Haus Graz

Només tens poc temps però no vols perdre’t els punts destacats de Graz? Repte acceptat! Amb l’itinerari que et proposo de punts d’interès, pots aprofitar al màxim el teu dia a la segona ciutat més gran d’Àustria! Una cosa és segura: només calen uns quants passos per enamorar-se dels patis romàntics de la ciutat, els carrers empedrats i les teulades de teules. El resultat després de 24 hores: un amor que perdura.

El nucli de tot plegat és el Casc Històric de Graz (l’Innere Stadt), on s’aprecia el seu encant romàntic i històric, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. T’explicaré una ruta detallada per recórrer-la amb un mapa al final, sense utilitzar el cotxe. En el dia anterior vam arribar al nostre allotjament anomenat Limehome Graz, Argos by Zaha Hadid, uns apartaments increïbles amb molt bones ofertes d’allotjament.

1. De Schloss Eggenberg a Murinsel Graz

Sortim del nostre allotjament i ens dirigim a les afores de la ciutat per començar la ruta en un lloc molt especial, el Schloss Eggenberg. Es troba a 4 kilòmetres del centre històric i hi anirem amb transport públic, amb el tramvia nº1 (també s’hi pot anar amb el tramvia nº7). L’agafarem a la parada “Kaiser-Josef-Platz/Oper” i baixarem 12 parades després a “Schloss Eggenberg”. El trajecte és d’uns 20 minuts. El preu del bitllet (dura 1 hora) és de 3,20€ pels adults. El preu del bitllet de 24h és de 7€ pels adults. Per tant, pels dos viatges que hem de fer avui, no surt a compte el de 24h i sí pagar-los individualment. Adjunto la pàgina web del transport de Graz, amb les tarifes.

Schloss Eggenberg

És un palau del segle XVII amb visites per les seves senyorials sales amb sostres revestits amb panells pintats i jardins paisatgístics. El 2025 es commemora el 400è aniversari de la decisió del primer príncep d’Eggenberg d’ampliar l’antiga finca familiar i convertir-la en una residència prestigiosa. Aquesta és una raó suficient per dedicar una exposició a aquest edifici excepcional en tots els sentits, que ofereix una vista nova i sense obstacles del palau i de tots els seus habitants. Aquest Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO és el centre de l’exposició “Steiermark Schau 2025”, i una innovadora exposició multimèdia transportarà els visitants a un món aparentment llunyà. La gran exposició d’aniversari transforma les sales d’estat en espais d’exposició únics. Submergeix-te en el món de la família Eggenberg i experimenta el Patrimoni Mundial de la UNESCO sota una nova llum.

A part de l’exposició que hem parlat, el Palau d’Eggenberg també conta amb varis museus en el seu interior:

• Museu Arqueològic: El Museu Arqueològic exposa més de 1.200 objectes que, com a “traces de vida”, serveixen com a punts de partida per a preguntes que han preocupat la gent durant mil·lennis. Entre els punts destacats de l’exposició permanent hi ha objectes de renom mundial del període Hallstatt, com ara el carro de culte Strettweg i la màscara Kleinklein, així com la troballa més valuosa del període romà d’Estíria, el got de plata de Grünau. 

• Armari de Monedes: El Gabinet de Monedes del Palau d’Eggenberg explica històries memorables de monedes d’Estíria: des del tàler de pantera de la casa de la moneda de Graz fins a la moneda de cap espessa dels celtes, des de la moneda d’or de Flavia Solva que es va convertir en una joia fins a la joia de la medalla renaixentista de l’arxiduc Carles II d’Àustria Interior.

• Galeria Antiga: Obres d’art gòtiques excepcionals donen testimoni de les creences i la cosmovisió de l’Edat Mitjana. Obres mestres dels períodes Renaixement i Barroc parlen de guerres i privacions, així com de la magnífica alegria de viure de principis de l’època moderna. Descobreix la col·lecció de mestres antics més valuosa d’Estíria.

Els horaris d’obertura del Schloss Eggenberg amb totes les exposicions interiors i museus és de dimarts a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). El Parc i els Jardins de Palau tenen un horari d’obertura més ampli durant l’estiu, cada dia de 8 a 19h. El preu de l’entrada és de 15€ pels adults i inclou accés a l’exposició principal, als museus i al Parc. Pels nens i joves menors a 19 anys l’entrada és lliure. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu més informació. Amb la tarja “Graz Card” hi entres gratuïtament.

Si només vols entrar al Parc i als Jardins de Palau, és possible amb una entrada de 2€ pels adults. Per visitar l’exposició a les Sales d’Estat, també necessiteu una entrada amb franja horària, que podeu reservar en línia o a les taquilles del recinte. Aquesta entrada us assegura l’accés a la franja horària. La durada de l’estada és il·limitada. Feu servir la pàgina web adjunta per reservar l’entrada amb franja horària.

Visitat el Palau (volíem veure els Salons d’Estat i els interiors dels espais) i els seus jardins, tornem a agafar el tramvia nº1 a la mateixa parada per baixar ja a prop del centre històric, a la parada de “Südtiroler Platz / Kunsthaus” (unes 9 parades amb un trajecte inferior als 15 minuts).

Kunsthaus Graz

Estem davant del Museu d’Art Contemporani, un altre dels imprescindibles de la ciutat, però en aquest no hi entrarem ja que no podríem completar en 24 hores la ruta pels principals punts turístics de la ciutat. El Museu es troba a la vora del riu en un edifici blau amorf amb exposicions innovadores. L’edifici desprèn una mostra barrejada de meravella, entusiasme i incredulitat. L’espectacular arquitectura del Kunsthaus de Graz no deixa a ningú indiferent.

Si bé no és habitual que els edificis urbans tradicionals existents s’assentin tan perfectament al costat d’una nova arquitectura impressionant, amb l’entorn d’aquest museu d’art contemporani a Graz sens dubte és així. El Kunsthaus flota com un misteriós globus blau entre les teulades del centre històric de la ciutat. Anomenat “alienígena amable” pels seus creadors, la seva màgia fascinant atrau els visitants.

La construcció biomòrfica, tant en forma com en material, contrasta conscientment amb les cases amb teulades a dues aigües que l’envolten i les seves teulades de teules vermelles, però, amb gran respecte, s’acosta als edificis més antics. 1.066 elements de vidre acrílic formen la pell de l’amic extraterrestre. A la nit, envia senyals lluminosos o missatges escrits des de la seva “façana BIX” fins a l’altra banda del riu. Aspira la llum del dia des del nord a través dels seus “broquets” a la part superior. L'”agulla” és una plataforma d’observació envidrada, que s’estén sobre l’Eisernes Haus i la Kunsthaus a la façana est.

La base transparent del Kunsthaus allotja un restaurant i una sala multimèdia. La cinta transportadora, una cinta mòbil inclinada, atrau els visitants a l’interior de l’alienígena. Que en les seves dues plantes ofereix condicions força favorables per a diferents tipus d’exposicions. Tot i que el Kunsthaus es permet el luxe de mostrar exclusivament art de les últimes quatre dècades.

Per cert: no tots els broquets estan dirigits cap al nord. Un d’ells mira cap a l’est. Porta la Torre del Rellotge, el punt de referència tradicional de Graz, al Kunsthaus, com a exposició, per dir-ho d’alguna manera.

Els horaris d’obertura del museu son de dimarts a diumenge de 10 a 18h. Els preus son de 12€ pels adults i entrada gratuïta pels menors de 19 anys. Amb la tarja “Graz Card” hi entres gratuïtament. Pots reservar l’entrada online a la seva pàgina web que ara adjunto.

Murinsel Graz

A poc més de 200 metres caminant per la riba del riu pel carrer Lendkai, ens trobem a un altre dels imprescindibles. Es tracta d’una illa artificial amb un disseny modern, cafeteria, teatre i una cridanera il·luminació nocturna. És una illa o un vaixell? No és fàcil de dir amb aquesta extravagant construcció d’acer de l’artista estadounidenc Vito Acconci.

L’illa del Mur va ser encarregada com a part del paper de la ciutat com a Capital de la Cultura el 2003. El que està clar és la seva funció com a enllaç entre el riu i la ciutat, un lloc meravellós per prendre un cafè o gaudir d’un còctel. Amb el riu Mur que giravolta alegrement a banda i banda, des del Murinsel es pot apreciar una perspectiva completament nova de la ciutat de Graz.

L’illa ha retornat el riu Mur a la gent de Graz. Fins fa uns anys, el riu havia estat contaminat per aigües residuals i afluents industrials. Per tant, el fet que el Mur s’hagués enfonsat 12 m més endins al seu llit després de la seva regulació al segle XIX gairebé no molestava a la gent. Ara, el riu que connecta i divideix la ciutat torna a tenir bona qualitat d’aigua i s’ha tornat atractiu.

Robert Punkenhofer, nascut a Graz, va inspirar l’artista novaiorquès Vito Acconci a dissenyar una illa artificial accessible. El projecte es va realitzar com una construcció reticular d’acer de 47 m de llarg. La forma corba i retorçada es pot associar amb una closca mig oberta. A la seva part oberta, bancs blaus en forma d’ona formen un amfiteatre per a esdeveniments de tota mena. Sota la cúpula de vidre refredada per aigua, una cafeteria en blau i blanc ofereix l’oportunitat de gaudir de la proximitat a Mur, una sensació nova fins i tot per als locals. Entre la cafeteria i l’amfiteatre, un laberint tridimensional fet de cordes i un tobogan prometen una “aventura a l’illa” per a nens.

El que s’anomena illa, de fet és un vaixell. Està subjectat per una àncora i, a més, està estabilitzat per les dues passarel·les que el connecten a la riba del riu. Fins i tot té llums de navegació. Com a avís per a altres vaixells que possiblement s’endinsin a Mur. Però com que brilla d’un blau intens a la nit, l’illa de Mur no es pot ni es passarà per alt de totes maneres.

Per cert: després de l’any de la “Capitalitat Cultural”, l’illa s’hauria venut a una altra ciutat d’un altre riu. Tanmateix, els habitants locals s’han enamorat d’ella i, per tant, romandrà ancorada al riu. Probablement durant els propers 50 anys. I una inundació que passa una vegada cada segle no la destruirà. Això és el que ens prometen les anàlisis fetes per la Universitat Tecnològica de Graz.

Adjunto la seva pàgina web. La cafeteria està oberta de dimarts a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancada). Travessem el Murinsel Graz per arribar ja al Barri Històric, a l’Innere Stadt.

2. De la Torre del Rellotge (Uhrturm) a la Graz Cathedral

La primera part del recorregut que volem fer per aquest barri antic Patrimoni de la Humanitat és pujant al Turó de Schlossberg i visitar la torre del rellotge i baixar després per la zona sud-est per anar a trobar la Catedral de Graz.

Uhrturm

Però alguna cosa no va del tot bé aquí. Què té d’estrany la cara de la torre del rellotge de Graz? Un emblema defectuós de la ciutat? De cap manera! Qualsevol que hi faci una ullada més atenta ho detectarà fàcilment; aquí el temps té una prioritat diferent. Les hores compten més que els minuts, i amb raó, perquè la zona sota la torre del rellotge és màgica i, si us gireu i deixeu que la vostra mirada vagui pels jardins i la ciutat, també sabreu per què. 

La torre medieval fortificada va adquirir la seva forma actual al voltant de 1560. I la seva característica galeria de fusta com a caserna de bombers. Tres campanes sonen des de la Torre del Rellotge. Tres escuts d’armes decoren les parets.

Una torre en aquest punt del turó es va esmentar per primera vegada al segle XIII. Quan la fortalesa va ser reconstruïda a mitjans del segle XVI, la torre va rebre la seva forma actual. Les agulles de les enormes esferes del rellotge sovint confonen la gent. Està espatllat el rellotge? No. El fet que originalment només hi hagués agulles llargues per a les hores, que es podien veure des de la distància, i que les dels minuts s’afegissin més tard va provocar l'”intercanvi” de les agulles. Els mecanismes del rellotge, fabricats per Michael Sylvester Funck el 1712, encara funcionen, però s’han accionat electrònicament des de mitjans del segle XX.

La campana de foc (1645) és una de les tres campanes que encara pengen a l’exterior de la Torre del Rellotge. La campana més antiga de Graz (1385) toca les hores. L'”Armesünderglocke” o “campana dels pobres desgraciats” (cap al 1450) sonava durant les execucions. Anys més tard, recordava als participants el toc de queda, cosa que li va valer el títol de “Lumpenglocke” (campana dels malfactors). A tres cantonades de la torre hi ha escuts d’armes, que antigament decoraven les portes i les muralles de la fortalesa de Schlossberg: la Pantera d’Estíria amb la corona del Ducat d’Estíria al cap (cap al 1570), l’àguila simple com a escut d’armes del futur emperador Ferran I (1552) i l’àguila doble amb les inicials de Maria Teresa (segona meitat del segle XVIII).

En temps de guerra, l’imponent “Bürgerbastei” (bastió dels burgesos) que portava la Torre del Rellotge havia de ser defensat pels residents de Graz, d’aquí el seu nom. Avui dia és una esplendor de flors i plantes força meridionals. I hi ha bancs. Per relaxar-se i gaudir de la gran vista de la ciutat i més enllà.

Per cert: a prop de la Torre del Rellotge, uns quants graons carrer avall, un gos de pedra vigila. Segons una llegenda, va ser el lladruc d’un gos el que va salvar el 1481 la filla de l’emperador, Cunigunda, de ser segrestada pel rei hongarès Maties Corví, la proposta de matrimoni del qual havia estat rebutjada.

Turó de Schlossberg

Aquí hi havia un castell construït originalment al segle X, al cim d’un turó amb vistes sobre la ciutat, on es pot accedir amb un funicular o amb un ascensor.

Hi ha quatre maneres d’arribar al cim de l’Schlossberg, de 473 metres d’alçada: amb el funicular de l’Schlossberg , amb l’ ascensor de vidre que puja per l’interior de la muntanya o a peu pujant les escales de l’Schlossbergstiege i per la Karmeliterplatz.

Fa més de 1.000 anys, el petit fort que s’alçava en una cornisa rocosa va donar nom a la ciutat. Derivat de la paraula eslava “Gradec”, Graz significa “petit castell”. Després de 1544, segons els plànols dibuixats per Domenico dell’Allio, es va ampliar fins a convertir-se en una enorme fortalesa renaixentista, que ara figura al Llibre Guinness dels Rècords com la fortificació més forta de tots els temps. Fins i tot Napoleó va ser impossible de capturar a principis del segle XIX; no va ser fins al 1809, quan havia ocupat Viena i amenaçava de destruir la capital austríaca, que Graz es va rendir. Gairebé totes les fortificacions van ser enderrocades; només es va permetre que es conservessin el campanar i la torre del rellotge, rescatats pels ciutadans de Graz i així salvats.

El Schlossberg atrau la gent. A la primavera amb el verd fresc, els primers raigs càlids de sol, a l’estiu amb arbres ombrívols i espectacles a l’aire lliure, a la tardor amb la resplendor de colors, i a l’hivern podeu escapar-hi de la rutina avorrida de la ciutat. I tot això en pocs minuts. Des del 1894, el funicular del Schlossbergbahn ha dominat perfectament el pendent d’aproximadament del 60%, últimament amb nous vagons d’observació. Al cim del turó hi ha molt per descobrir.

El campanar data del segle XVI. A dins hi ha la “Liesl”, la campana més pesada de Graz. Una cisterna, el Türkenbrunnen (pou turc), de 94 m de profunditat, i el poderós bastió Stallbastei van ser construïts per Domenico dell’Aglio. Va ser un dels principals arquitectes del nord d’Itàlia que a mitjans del segle XVI van erigir noves muralles de la ciutat de Graz i una fortalesa de 400 m de llargada a Schlossberg. Ningú va poder prendre aquesta fortalesa. Ni tan sols Napoleó. Tanmateix, després d’una victòria sobre els Habsburg el 1809, Napoleó va exigir la demolició de la fortalesa.

Una gran quantitat de diners pagada als francesos pels burgesos de Graz va poder evitar que la Torre del Rellotge i el Campanar fossin destruïts. Trenta anys més tard, el baró de Welden va transformar l’antic turó de la fortalesa en el parc romàntic amb les seves plantes meridionals, que encara és avui. Els 260 esglaons de la Schlossbergtreppe us porten cap avall. Igual que l’ascensor de vidre que acaba al sistema de túnels de Schlossberg. Aquest últim va ser construït durant la Primera Guerra Mundial com a refugi antiaeri per a la gent de Graz.

Avui dia no només alberga un ferrocarril en gruta per als més petits, sinó també el “Dom im Berg”, una sala d’esdeveniments i exposicions equipada amb infraestructura tècnica d’última generació, i tot això al centre d’una roca.

Per cert: segons la llegenda, va ser el mateix diable qui va crear Schlossberg. Havia promès a la gent de Graz que faria més alta la seva muntanya local, el Schöckl. És clar, a canvi de la primera ànima que pugés a l’Schöckl, més alt. Quan sobrevolava Graz amb una roca enorme d’Àfrica a les mans, va veure una processó. Era el Diumenge de Pasqua. En què no tenia cap poder sobre els humans. I per tant no podia conquerir cap ànima. En una ira (in)justa, Satanàs va llançar la roca sobre la ciutat. La roca es va trencar en dues parts. Avui dia la més petita és Austein amb el seu Calvari. La més gran és Schlossberg.

Ara explicaré tres de les formes que hi ha per pujar o baixar al Turó de l’Schlossberg (nosaltres per pujar vam fer servir el funicular i per baixar vam anar fins a Karmelitenplatz (a peu):

• Schlossbergbahn: Funicular
• Schlossberglift: Ascensor
• Escales en zig-zag de Schlossberg. Escales

Schlossbergbahn

Es tracta d’un funicular empinat que puja als passatgers per el turó de Schlossberg, amb vistes panoràmiques a la ciutat. El funicular de Schlossbergbahn us porta fins al turó de Schlossberg en qüestió de minuts. Amb el seu pendent del 60% i el sostre de vidre, el funicular ofereix unes vistes esplèndides del nucli antic. Puja al turó de Schlossberg cada 15 minuts i amb més freqüència els dies de molta activitat.

Informació útil: tots els bitllets per a la zona 1 de Graz Linien són vàlids per al funicular de Schlossbergbahn. Horari d’obertura:  de diumenge a dijous: de 9.00 a mitjanit, divendres i dissabte: de 9.00 a 2.00, festius: de 9.00 a mitjanit.

Adjunto la seva pàgina web. Les tarifes son de 3,20€ per hora pels adults (7€ pel bitllet de 24h), i 1,60€ pels nens de 6 a 14 anys (3,20€ pel bitllet de 24h). Hi ha un bitllet combinat amb l’ascensor. Amb la Graz Card és gratis.

Schlossberglift

Ascensor per pujar directament a la torre del rellotge (Uhrturm). També hi ha bitllet combinat amb el funicular. Si busqueu una manera encara més ràpida d’arribar al cim del turó de Schlossberg, no busqueu més enllà de l’ascensor de Schlossberg. Les cabines de vidre de l’ascensor us ofereixen unes vistes estranyes de l’interior il·luminat de la muntanya. Afanyeu-vos a veure-la: el trajecte només dura aproximadament un minut! Al cim, us rep el punt de referència de la ciutat. Des de la Torre del Rellotge, teniu unes vistes magnífiques de la ciutat i del sud d’Estíria.

L’entrada a l’ascensor de Schlossberg es troba a la plaça Schlossbergplatz, on també hi ha el tren de conte de fades i l’extraordinari espai per a esdeveniments Dom im Berg. Un trajecte amb l’ascensor de Schlossberg costa 2,50 € per als adults. Hi ha bitllets amb descompte per 1,80 € disponibles per a nens de 6 a 14 anys, així com per a persones amb discapacitat. Tingueu en compte que els bitllets per al transport públic Grazer Linien no són vàlids per a l’ascensor de Schlossberg.

El nostre consell: si preferiu una alternativa més plena d’acció, us recomanem que baixeu pel tobogan interior més llarg del món fins al centre de la ciutat. El tobogan de 170 metres està obert a tots els visitants amb una alçada mínima d’1,30 metres.

L’horari d’obertura de l’ascensor és de dilluns a diumenge de 8 a 00:30h. Adjunto la seva pàgina web. Amb la Graz Card és gratis.

Dom im Berg Situat dins de l’Schlossberg es troba el Dom im Berg, un espai d’aspecte futurista, l’arquitectura del qual és única en el sector d’esdeveniments de Graz. Amb una superfície total de 733 metres quadrats i una alçada d’11 metres, el Dom im Berg ofereix espai per a una àmplia varietat d’esdeveniments : concerts de tots els gèneres (els panells especials de les parets proporcionen una acústica excel·lent), conferències, balls, representacions teatrals, discoteques, etc. La música electrònica, en particular, ha trobat un lloc al Dom im Berg, on els visitants troben l’escenari perfecte per ballar fins a altes hores de la matinada. El 2019, el Dom im Berg es va equipar amb un sistema de so Ambisonics d’última generació, que ofereix als visitants una experiència sonora en 3D. Gràcies a la sala principal transformable amb el seu escenari variable, la creativitat de l’organitzador no té límits. Adjunto la seva pàgina web.

Escales en zig-zag de Schlossberg (Schlossbergsteig)

Escales en zig-zag per pujar a la cima de la muntanya Schlossberg. Surten o arriben a la Schlossbergplatz. El Schlossbergsteig, un sender que puja pel costat oest del Schlossberg, és ara un punt de referència impressionant de Graz. Cinc escales apilades amb un total de 260 esglaons connecten Schlossbergplatz amb la Torre del Rellotge. 

La construcció de la pujada va començar a la primavera de 1914 per iniciativa de l’Associació d’Embelliment de la Ciutat. Després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, les obres de construcció es van aturar fins que van ser completades pels pioners del 27è Regiment d’Infanteria de Graz el 1916. Pel que sembla, els presoners de guerra no van participar en l’obra. La inauguració cerimonial, coneguda com el “Camí de la Guerra”, va tenir lloc l’1 de juny de 1918. Del 1924 al 1928, es va ampliar per incloure el “Camí del Jubileu” al llarg dels penya-segats occidentals.

Ferrocarril de conte de fades de Graz El Tren dels Contes de Fades et porta a les profunditats del turó del castell, on t’esperen els teus contes de fades preferits i les noves històries, on podràs despertar els gegants amb pessigolles, xerrar amb els animals del bosc dels contes de fades, volar cap a les estrelles, explorar coves de lladres i tresors, fer brillar les pedres i fer ressonar els cristalls de gel. El trajecte dura aproximadament 30 minuts. L’horari d’obertura al Juliol i Agost és de dilluns a diumenge, el primer viatge a les 9:30h i l’últim viatge a les 18h. Viatges cada mitja hora i hora completa. Adjunto la seva pàgina web, on trobaràs els preus i les diferents combinacions que hi ha.

Havent-nos empapat de les vistes de Graz des del Turó de Schlossberg i des dels voltants de la Torre del Rellotge, decidim baixar i marxem cap a la Karmelitenplatz a través d’un passeig per la “Am Fusse des Schlossberges” que ens porta en uns 400 metres fins la plaça.

Höfbackerei Edegger-Tax

Des de Karmelitenplatz trenquem cap al carrer de Sporgasse, un dels més interessants del casc històric. A la confluència amb el carrer Hofgasse continuem per aquest últim i a 200 metres de Karmelitenplatz ens trobem la nostra propera atracció: Höfbackerei Edegger-Tax.

Ens trobem davant de Hofbäckerei Eddeger-Tax, el forn de pa més antic de Graz. Aquest establiment del segle XVII té una façana espectacular i un aroma irresistible. No és d’estranyar que sigui un dels preferits dels viatgers que el descriuen com “extraordinari” (i estem d’acord). Es troba al carrer Hofgasse nº6. Adjunto la seva pàgina web. Els seus horaris d’obertura son de dilluns a divendres de 7 a 18h, i dissabte de 7 a 12:30h. El diumenge està tancat.

Sentireu la tradició imperial i reial tan bon punt creueu el portal de fusta històric i únic . Forma part de Graz tant com la Torre del Rellotge. L’aroma del pa acabat de fer omple l’aire, les boletes de mató demanen ser devorades i els croissants mariden perfectament amb el cafè . Aquestes delícies encara es preparen a mà a la fleca Edegger-Tax Court , utilitzant el coneixement i l’experiència dels segles passats.

Doppel Wendeltreppe

Travessem la totalitat del carrer Hofgasse dirigint-nos al seu nº15. A dins del Burg ens trobem una Escala de cargol doble. Separació i reconciliació. Fins i tot l’arquitectura oficial pot amagar sorpreses. El Burg de Graz, seu oficial del govern regional, és una autèntica joia. Segles de reconstrucció han donat lloc a elements interessants de les èpoques gòtica, renaixentista i Biedermeier. Particularment sorprenent és l’escala de cargol doble, que sembla gairebé una il·lusió òptica. Aquesta “escala de la reconciliació” consta de dues escales de cargol oposades, que es fusionen breument a cada pis, es separen i després es tornen a unir.

AEIOU – aquestes són les cartes que l’emperador Frederic III havia escrit en totes les coses que posseïa i en tots els edificis que havia construït. Així, el Burg de Graz també té inscrit “AEIOU” en diverses façanes. El 1438, Frederic, aleshores duc d’Estíria, va decidir erigir una nova residència a Graz. Al mateix temps, va construir l’església de la cort de Sant Ägydius, l’actual catedral, i fins i tot la va connectar a la seva ala d’allotjament, que ja no existeix, al Burg. Durant dècades no va quedar clar què significaven les lletres AEIOU, que es poden trobar en molts edificis històrics de tota Àustria. No va ser fins al març de 2023 que un historiador alemany va resoldre aquest misteri AEIOU: AEIOU significa “Amor Electis Iniustis Ordinor Ultor”. Aquestes paraules estan incrustades en escrits contemporanis sobre Frederic III i en una frase més llarga en llatí: «En, amor electis, iniustis ordinor ultor; Sic Fridericus ego mea iura rego», que bàsicament significa «Estimat pels escollits, temut pels injustos».

El fill de Frederic, l’emperador Maximilià I, va continuar les obres de construcció del Burg. I va deixar a la posteritat una de les principals escales gòtiques d’Europa. Una escala de doble cargol: dos trams d’escales, que corren en direccions oposades, s’uneixen per uns esglaons a cada pis, es tornen a separar, es tornen a unir… L’obra mestra arquitectònica de 1499 sovint s’ha interpretat com un símbol d’eternitat. La gent de Graz l’anomena “escala de la reconciliació”. Si aneu per camins separats, us reunireu.

L’horari d’obertura és cada dia de 7:30 a 20h, i l’entrada és gratuïta. Així de fàcil és veure aquestes escales.

Per cert: totes les residències dels Habsburg s’anomenaven “Hofburg”. Com que a Graz ja existia un castell (burg) més antic, va ser rebatejat com a “Schloss” (palau). Així és com va rebre el nom de Schlossberg.

Graz Cathedral

I a 100 metres de les escales, travessant Hofgasse i agafant el primer a l’esquerra (Bürgergasse) ens topem amb la Catedral de Graz. L’arquitectura eclesiàstica reial-imperial corona el centre històric de la ciutat. Sens dubte, no us podeu perdre la catedral en cap viatge turístic per Graz. No us deixeu enganyar per l’exterior relativament sobri. El “Gottesplagenbild”, una relíquia inspiradora d’esplèndida pintura al fresc gòtica, encara es troba en excel·lent estat avui dia. Dins de la catedral, hi ha una multitud de tresors eclesiàstics i històrics en general que esperen ser descoberts. 

La catedral actual recorda els dies en què Graz era una ciutat imperial. L’emperador Frederic III va erigir l’església juntament amb la seva nova residència a Graz. Al llarg de la història, la catedral va patir molts canvis. Les obres de construcció del tribunal i l’església parroquial en estil gòtic tardà es van iniciar el 1438, com a església jesuïta va ser reformada en estil barroc a finals del segle XVII i principis del XVIII. Des del 1786 ha estat la catedral, és a dir, l’església del bisbe i principal dels catòlics a Estíria.

L’exterior de la catedral té un aspecte molt sobri avui dia. En el període gòtic, però, les façanes estaven cobertes de pintures. Se n’ha conservat un fresc, l’anomenat Gottesplagenbild (“Les plagues de Déu”). Fa referència a un any d’horrors que va patir Graz el 1480. La ciutat va ser afectada per tres plagues que es consideraven el càstig de Déu: llagostes, guerra i la pesta negra. La pintura s’ha de veure com una súplica a Déu per al perdó i la reconciliació. El pintor Thomas von Villach va disposar la Santíssima Trinitat, els sants i la jerarquia dels àngels, així com les tres plagues, com un drama impressionant que demostra la ira de Déu i la súplica de misericòrdia, tot subratllat per “globus” medievals.

L’interior de la catedral combina harmoniosament l’arquitectura gòtica amb el mobiliari barroc. Els frescos de l’església daten de l’època de l’emperador Frederic III. Entre ells: un fragment que mostra Sant Cristòfor, clarament recognoscible com Frederic portant la corona ducal d’Estíria. Els jesuïtes, que van ser propietaris de l’església durant gairebé 200 anys, la van fer moblar en un magnífic estil barroc pels millors artistes locals i estrangers. L’esplèndid altar major va ser dissenyat per Georg Kraxner. Però també el púlpit, les cadires del cor i els bancs són d’una qualitat impressionant. L’orgue de la catedral es va construir el 1978. En els serveis i concerts d’orgue es toquen tots els 5.354 tubs i es treuen els 73 registres.

Per cert: una obra mestra del mobiliari original de l’església ha tornat recentment a Graz, després de molts anys de renovació a Viena. Per la seva qualitat i mida (274×272 cm), la pintura “Kreuzigung im Gedräng” (Crucifixió) de Conrad Laib està considerada una de les millors pintures sobre taula del gòtic tardà dels països de parla alemanya.

L’entrada a la Catedral és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web perquè dispongueu de més informació.

3. Del Mausoleum Kaiser Ferdinands II a Herrengasse

Finalitzada la visita a la Catedral, visitarem un mausoleu al costat de la mateixa i després explorarem el cor del centre històric de Graz.

Mausoleum Kaiser Ferdinands II

Un lloc de descans imperial al costat del Dom. Cúpules turqueses destaquen contra el cel blau sobre el Mausoleu i, juntament amb el Dom i l’església Katharinenkirche, defineixen una de les magnífiques vistes de la ciutat. Gairebé et podries haver endut les terres del sud, atès com aquest conjunt encanta qualsevol visitant amb més que un toc d’estil florentí. Aquí a Graz, l’emperador Ferran II va fer que el seu artista de la cort, Giovanni Pietro de Pomis, dissenyés la impressionant tomba. 

L’horari d’obertura per les visites és de dimarts a diumenge de 9 a 18h. També es poden fer visites guiades a l’hivern amb cita prèvia; sol·liciteu-les a través del Museu Diocesà: T +43/316/8041-890. Adjunto la pàgina web.

L’anomenada Stadtkrone (“Corona de la Ciutat”) de Graz comprèn edificis tan importants com la Catedral , el Burg , l’Antiga Universitat i l’actual Seminari (antic col·legi jesuïta) . Però és la cúpula del Mausoleu la que també corona visualment la ciutat.

El 1614, Ferran va encarregar al pintor i arquitecte de la seva cort italiana que construís un mausoleu i una església adjacent de Santa Caterina al costat de l’actual catedral. Es convertiria en un dels edificis més importants de principis del segle XVII a Àustria. La cúpula ovalada sobre la capella del sepulcre va ser la primera d’aquest tipus construïda fora d’Itàlia. La façana de Santa Caterina està composta amb petits detalls rics i demostra el gust del temps al llindar del Renaixement i el Barroc. Com a estàtua a dues aigües, Santa Caterina d’Alexandria mira cap a l’antic col·legi jesuïta que hi ha davant, on el 1585 es va fundar la Universitat de Graz. Al cap i a la fi, Santa Caterina és venerada com a patrona de les universitats.

El 1619, Ferran va ser escollit emperador i va deixar Graz per anar a Viena. Les obres de construcció del mausoleu es van aturar. Així, el 1637, Ferran va ser enterrat en una tomba a mig acabar i plena de corrents d’aire. Només el seu nét, l’emperador Leopold I, va encarregar a un jove artista de Graz que fes l’interior. El jove artista es va convertir més tard en el famós arquitecte barroc austríac Johann Bernhard Fischer von Erlach.

La volta està dominada per un impressionant sarcòfag de marbre vermell. És el lloc de descans final de la mare de Ferran, Maria de Baviera. Només una placa senzilla a la paret indica la tomba de l’emperador Ferran.

Per cert: una pintura interessant a la volta de canó de Santa Caterina il·lustra l’alleujament de Viena dels turcs el 1683. Dalt del cel, l’emperador Leopold I és glorificat com el gran derrotador dels infidels. Tot i que havia fugit dels turcs a Passau a temps i havia tornat a Viena només després de la seva retirada…

Glockenspiel

Visitada la joia del Mausoleu Kaiser Ferdinands II, ens dirigim a la plaça de Glockenspielplatz, únicament a poc més de 100 metres de les escales del Mausoleu. Aquí, a la plaça Glockenspielplatz nº4, hi ha un famós carilló. El Glockenspiel de la plaça homònima de Graz marca el camí. Una dolça donzella i un noi corpulent vestit amb vestit tradicional fan piruetes tres vegades al dia (11.00, 15.00 i 18.00) al gablet de l’edifici de la plaça Glockenspielplatz. Les alegres 24 campanes del mecanisme toquen tres melodies diferents. Un espectacle encantador i romàntic incomparable. Encantats i cadascun amb una vitalitat i un somriure a la cara, els afortunats espectadors comencen a ballar quan l’última nota s’esvaeix. 

El 1884, el productor de begudes espirituoses Gottfried Maurer va comprar una casa a l’aleshores plaça “Fliegenplatzl”. En els seus viatges al nord d’Alemanya i Bèlgica, l’empresari va conèixer els carillons i en va instal·lar un a casa seva a Graz. La vigília de Nadal de 1905, les 24 campanes de la torre de la teulada de ferro van sonar per primera vegada. El 1929, Gottfried Maurer va llegar el carilló a la ciutat de Graz, amb la condició que continués existint. Durant la Segona Guerra Mundial, les campanes van deixar de sonar. Es van utilitzar per fabricar armes i no es van renovar fins al 1956.

Així doncs, el carilló de Graz torna a tocar les seves tres melodies, tres vegades al dia. Però no sempre són les mateixes. Ja que les posicions dels 800 passadors d’acer del canó es poden canviar. Cinc vegades a l’any es poden escoltar noves melodies. Cançons populars alpines i de iodel alternen amb nadales i melodies agradables de compositors contemporanis. Però sempre les finestres amb arcades del gablet s’obren per mostrar una parella ballant amb vestits tradicionals d’Estíria. El punt culminant de l’espectacle és el gall daurat aixecant les ales. És una còpia del gall que Gottfried Maurer va veure a l’ajuntament de Munic.

En el seu temps, Gottfried Maurer va ser un estrateg publicitari força intel·ligent. No només el carilló atreia la gent a la seva botiga de vins. Les façanes art nouveau de la casa i de l’edifici adjacent, que també pertanyia a l’empresari, amb diversos temes de relleus i mosaics, estimulen l’espectador a beure una mica de vi. Fins i tot el ballarí del carilló aixeca la seva copa a la gent. Això és ideal per a l’anomenat “triangle de les Bermudes” on es troba el carilló. Molts participants s’hi han perdut en algun dels nombrosos restaurants, cafeteries i bars…

Per cert: des del 1998 hi ha un segon carilló a Graz. A diferència del carilló tradicional purament mecànic descrit anteriorment, les campanes del carilló de Mariahilfer Kirche, a la riba dreta del riu Mur, estan controlades per ordinador. A més, l’organista hi pot tocar música en directe mitjançant un teclat.

Sporgasse

Continuem recte per el carrer Fäbergasse (travessant la Fäberplatz) i sortim en uns 200 metres a Sporgasse. La major part de Sporgasse és un espai per a vianants conegut sobretot per les nombroses gelateries que s’hi troben. A més de gelats, també s’hi poden trobar sabates, rellotges, joies, moda italiana, vestits tradicionals i molt més.

Herrengasse

I finalment arribem a Herrengasse. Herrengasse i Sporgasse es pot dir que son les dues artèries principals del casc antic, dos carrers peatonals que tenen molta bellesa i història. Herrengasse és el principal carrer comercial de Graz. A la secció entre Jakominiplatz i Hauptplatz, podeu trobar una gran varietat de botigues, moltes d’elles ubicades en edificis esplèndids.
El carrer és un paradís per als amants de les compres, tant si busqueu sabates, productes cosmètics o roba. La zona que envolta Herrengasse acull diversos carrerons i carrerons més petits que també són ideals per anar de compres. Per exemple, heu explorat les botigues de Landhausgasse, Stubenberggasse, Hans-Sachs-Gasse, Färbergasse, Tummelplatz, Joanneumring, Kaiserfeldgasse, Reitschulgasse, Dietrichsteinplatz, Gleisdorfergasse o Eisernes Tor?

I a Herrengasse, ens trobem amb tres atractius que bé mereixen una visita:

• Gemaltes Haus: Al nº3
• Landeszeughaus: Al nº16
• Pati de Landhaus: Al nº16. És la mateixa finca que l’anterior.

Herzogshof (Gemaltes Haus)

Un tatuatge mural al carrer Herrengasse? I tant! A la façana de l’edifici Herzoghof, al centre de Graz, els déus grecs i romans es troben. L’edifici va ser pintat per primera vegada l’any 1600. El pintor barroc Johann Mayer va aplicar els frescos “divins” el 1742, i des de llavors se l’ha conegut com la “casa pintada”. Si us preneu un moment per submergir-vos en les imatges, gaudiu d’una intensa sensació d’immersió enmig de l’enrenou urbà.

Fins a la segona meitat del segle XV, els Habsburg van dur a terme les seves tasques oficials com a prínceps d’Estíria en aquesta casa. L’administrador de l’edifici estava exempt de pagar impostos per instal·lar la “cadira del príncep”. Herzogshof es menciona per primera vegada el 1360. Va ser en aquesta casa on els ducs d’Estíria van donar terres als seus súbdits en feu. Quan es va completar el Burg de Graz poc després del 1450, el nou edifici es va utilitzar per a aquesta cerimònia. A partir de l’any 1600, un germà del llavors príncep d’Estíria i futur emperador Ferran II va viure a la casa. Va ser en aquella època que va ser pintada per primera vegada. Per ni més ni menys que el pintor de la cort de Ferran i futur arquitecte del Mausoleu, Giovanni Pietro de Pomis.

La casa va canviar sovint de mans fins que va passar a mans d’un canviador. Franz von Lathurner va encarregar a l’artista Johann Mayer de Vorau que tornés a pintar al fresc la façana. No ha quedat res de la pintura original de de Pomis. Amb el pas del temps, la identitat de les figures representades a la façana va caure en l’oblit. Fa només uns anys es podien identificar com a déus grecoromans. La zona inferior amb els déus populars Bacus (déu del vi), Vulcà (déu dels artesans) i Vesta (deessa de la llar) és la més propera a la gent. Per sobre d’ells, en la jerarquia de déus i a la façana, hi ha Apol·lo (déu de la llum), Júpiter (rei dels déus) i Plutó (déu del món subterrani). El regne dels déus es complementa amb Mercuri (déu dels comerciants i viatgers), Mart (déu de la guerra), Minerva (deessa de la guerra i les arts) i Esculapi (déu de la medicina) a la fila superior. Herois de la mitologia grega i romana també formen part del programa.

Amb els seus frescos que cobreixen més de 220 m², és a dir, tota la façana, la Gemaltes Haus és única a Àustria.

Per cert: el 1382 una delegació de Trieste va arribar a Herzogshof, a Graz. El poble de Trieste va demanar protecció als Habsburg per escapar de l’ocupació de Venècia. Fins al final de la Primera Guerra Mundial, Trieste va romandre formant part de l’imperi Habsburg.

Landeszeughaus

Passejant arribem a la finca d’Herrengasse 16. Es tracta del Museu de l’armeria d’Estíria. És un museu que alberga històric armament militar que es troba en una armeria construïda en el 1811. A l’armeria Landeszeughaus de Graz, es troben en fila les armadures i les armes dels valents guerrers de l’Edat Mitjana. L’entorn històric especial i la gran quantitat d’objectes de col·leccionista fan que la visita a l’armeria de Graz sigui una delícia que no us podeu perdre. Meravelleu-vos amb les increïbles 32.000 exposicions distribuïdes en quatre plantes, on molts visitants, grans o petits, es deixen portar per somnis de sagues heroiques de temps passats.

L’horari d’obertura del museu durant l’estiu és de dimarts a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). Es fan visites guiades a les 11h (alemany), 12:30h (anglès) i 14h (alemany). El preu de l’entrada és de 12€ pels adults i entrada gratuïta pels menors de 19 anys. Amb la Graz Card entres gratis. Adjunto la seva pàgina web. Nosaltres no hi vam entrar perquè no disposàvem de temps per complir amb la nostra ruta de 24 hores.

L’edifici estret té cinc plantes d’alçada i uns 50 m de llargada. La façana està embellida per dues estàtues barroques impressionantment voluptuoses de Giovanni Mamolo que representen Mart (déu de la guerra) i Minerva (deessa de la guerra i les arts). Així doncs, avui dia, l’única armeria originalment conservada del món conté unes 32.000 peces exposades. Armes històriques i equipament militar que daten de finals del segle XV a principis del XIX. Més de 3.300 armadures i cascos, més de 7.800 armes petites, unes 5.400 armes de personal, 2.400 espases, sabres i similars: tot el que es necessitava per a la guerra antigament, ho trobareu a l’armeria.

A més de la gran quantitat d’armes per a soldats senzills, són especialment impressionants les magnífiques armadures de la noblesa i les armadures de cavall completament conservades de principis del segle XVI. Tanmateix, els aproximadament 50 canons pesants de la planta baixa de l’armeria van ser retirats quan s’acostaven les tropes de Napoleó i més tard venuts a un fundidor de campanes. Avui, la informació turística de Graz ha trobat una nova seu a la planta baixa de l’armeria.

Per cert: quan vegeu tanta massa de ferro vell, us preguntareu per què tots aquests braços no s’oxiden. A part de la cura professional, els sostres de fusta, els terres i els panells de paret en són els responsables: la fusta absorbeix la humitat.

Pati de Landhaus

A Herrengasse 16, també, ens trobem amb el meravellós pati renaixentista del Palau Grazer Landhaus. Quin lloc tan perfecte per a una festa! La idea inevitable si entres al Landhaushof de Graz. Gaudir de l’entorn renaixentista d’aquest lloc acollidor evoca immediatament imatges acolorides de gent gaudint de les festes. Aquí, a l’estiu, les flors decoren les magnífiques arcades i, durant l’Advent, el cèlebre pessebre de gel troba un escenari perfecte. Entremig, concerts, teatre i, de fet, tota mena de festivitats tenen lloc a l’esplèndida atmosfera del pati del Landhaus. Pots accedir al pati en qualsevol moment del dia.

La Grazer Landhaus (Casa Rural de Graz) a Herrengasse va ser construïda entre 1527 i 1531 com el primer edifici renaixentista a la capital d’Estíria , 
Graz . La seva ala principal es va construir a partir de 1557 segons els plànols de l’arquitecte Domenico dell’Allio . L’antiga seu dels Estats és un dels edificis renaixentistes més importants de l’Europa Central. Els trets característics inclouen les finestres d’arc ornamentades , les arcades airejades i el pati porticat de tres pisos. El saló rural barroc és ara la sala de reunions del Parlament Estatal d’Estíria , i nombrosos esdeveniments tenen lloc al pati porticat.

4. De Hauptplatz a Òpera Haus Graz

Hauptplatz

La confluència dels carrers Herrengasse i Sporgasse, dóna lloc a la plaça central principal de Graz, anomenada Hauptplatz. És una plaça històrica amb edificis medievals al seu voltant. La Hauptplatz (plaça principal) i l’Ajuntament son el cor de la ciutat. Al centre de la Hauptplatz hi ha la font de l’arxiduc Joan.

Vestida d’un blanc brillant, la núvia entra a la plaça davant de l’ajuntament, el Rathaus, enmig d’una cascada de flors i arròs. Just davant, hi ha un animat espectacle de hip-hop. Les parades del mercat ofereixen sucs i salsitxes amb mostassa: escenes del cor de la ciutat, la Hauptplatz de Graz, situada entre magnífics edificis coronats per l’ajuntament de Graz. És un teló de fons impressionant per a l’enrenou colorit de la ciutat i un punt central tant per a visitants com per a residents. Des d’aquí podeu arribar a totes les atraccions de Graz en un tres i no res.

Plaça Principal – Plaça Principal

A l’Edat Mitjana, Graz era un centre important de comerç, on se celebraven fires i mercats setmanals. A la plaça del mercat només hi vivien els burgesos, principalment comerciants. L’arquitectura de la filera esglaonada de cases a l’oest de la Hauptplatz, interrompuda per carrerons estrets, recorda l’Edat Mitjana. Sota les arcades de fusta, els comerciants exposaven els seus productes. Es poden veure arcades de maçoneria a les dues cases Luegg. Gràcies a la seva magnífica façana d’estuc de finals del segle XVII, el Luegg, a la cantonada de Sporgasse, crida l’atenció. En aquest sentit, competeix amb l’ajuntament que domina la part sud de la Hauptplatz.

Des del 1878, un monument/font s’ha alçat per sobre de les parades del mercat, atraient salsitxes calentes, productes làctics, fruita, gelats o oli de llavors de carbassa. El monument està dedicat al “príncep d’Estíria” l’arxiduc Joan (1782-1859). No sense raó, el monument es va erigir en una posició tan destacada a Graz. L’arxiduc Joan va iniciar múltiples iniciatives que van tenir un efecte positiu durador en el desenvolupament d’Estíria. La font mostra els Habsburg envoltats de quatre figures femenines. Simbolitzen els rius Mur, Enns, Drava i Sann, que fluïen per Estíria a les seves antigues fronteres.

El 2002, la Hauptplatz va ser redissenyada per l’arquitecte de Graz, Markus Pernthaler. L’àmplia zona buida davant de l’ajuntament ofereix espai per a diversos esdeveniments, com ara per promoure la vida pública a la plaça. A la nit, una llum indirecta amable i càlida accentua les impressionants façanes acolorides de la Hauptplatz. Per cert: com a centre de la vida pública, la Hauptplatz —fins a finals del segle XVIII— també va ser important per executar sentències en públic. Per delictes menors, la gent hi era exposada a la picota, tancada en una gàbia o havia de muntar en un “ase” de fusta. Fins i tot les execucions tenien lloc a la Hauptplatz. Només les persones de rang superior tenien privilegis: eren decapitades dins l’ajuntament…

Ajuntament

La història de l’ajuntament il·lustra la importància creixent de la segona ciutat més gran d’Àustria. Cap al 1550, l’administració de la ciutat es va traslladar a un ajuntament força humil d’estil renaixentista a Hauptplatz, que, per cert, també servia de presó. L’edifici va ser substituït el 1803 per un ajuntament nou i més gran d’estil clàssic. Al segle XIX, l’enorme creixement de la població i la creixent confiança dels ciutadans van conduir a la construcció de l’ajuntament actual, que va ser projectat pels arquitectes vienesos Wielemans i Reuter. Es va completar el 1893. Totes les cases del bloc s’haurien d’haver destruït per fer lloc a l’edifici historicista alemany d’estil antic. Tanmateix, aquest objectiu no es va aconseguir. A Herrengasse encara es troben tres cases estretes aparentment encaixades a l’enorme edifici de l’ajuntament. Els seus propietaris s’havien negat a “sacrificar” les cases pel nou ajuntament. La qual cosa avui es pot considerar un símbol “sòlid” de la tossuderia suposadament típica del poble d’Estíria.

La façana principal de l’ajuntament es va simplificar radicalment al segle XX. Però les estàtues retirades dels nínxols i de l’entrada principal tornen actualment com a còpies: al·legories de l’ofici, les arts, la ciència i el comerç, i protagonistes importants de la història austríaca. A dins, l’interior d’alta qualitat de la sala de sessions de dues plantes probablement il·lumina la tasca de l’ajuntament. S’ha conservat un sostre artesonat, una galeria, panells, fins i tot el llum de sostre i el rellotge de paret del mobiliari original de finals del segle XIX.

Tot i que molts llocs romàntics de Graz han estat aprovats com a llocs per a casaments per les autoritats de la ciutat, només a la sala de casaments de l’ajuntament, gràcies a una càmera web , els vostres amics i familiars de tot el món poden presenciar la cerimònia de casament en directe.

Per cert: al concurs d’arquitectura per a la construcció d’un nou ajuntament celebrat el 1886 també hi va participar el nadiu de Graz, Georg Hauberrisser el Jove. El seu projecte per a Graz no es va dur a terme. Però un altre ajuntament li va donar fama: el de Munic.

Després de veure els principals carrers i la plaça Hauptplatz amb l’Ajuntament de la ciutat, només ens quedava afinar alguns detalls de la ruta. Voldríem acabar la mateixa a l’edifici de l’Òpera Haus de Graz, passant pels apartaments Argos Graz on ens allotgem.

Argos Graz

A poc menys de 10 minuts de la plaça de l’Ajuntament (Hauptplatz), ens trobem una bogeria d’edifici avantguardista dissenyat per Zaha Hadid que és excepcionalment minimalista i sostenible en acer, vidre i plàstic. Està ubicat a Burggasse nº15.

Planejat per l’excepcional arquitecta Zaha Hadid i realitzat pel promotor del projecte WEGRAZ, ARGOS és una visió, un concepte, un teló de fons i una llar. Per a tothom qui busca alguna cosa especial. Per a aquells que volen escapar del dia a dia durant una estona i per a aquells que han vingut a quedar-s’hi més temps. ARGOS combina la comoditat de tenir “les teves pròpies quatre parets” amb el servei d’un hotel. ARGOS ofereix trobades màgiques amb el disseny, les experiències i la vida.

Òpera Haus Graz

I a 100 metres de l’edifici Argos Graz ens trobem a l’edifici de l’Òpera de Graz. Així finalitza la nostra ruta en el dia d’avui. Hem fet una pinzellada de la ciutat en 24 hores i hem acabat a 100 metres del nostre allotjament. Al costat de l’imponent edifici blanc del carrer Ringstrasse, que voreja el centre de Graz, l’escultura “Lichtschwert” representa la protecció dels drets humans. Alhora, contrasta de manera impressionant amb l’Òpera veïna i és una prova de la consciència cultural de la ciutat. Antigament el teatre de la ciutat, l’Òpera és ara un escenari esplèndid per a produccions impressionants a Graz, des del teatre musical fins al ballet. Forma part de la Ruta de l’Emperador  (Teatres Històrics d’Europa).

Es tracta del segon teatre d’òpera més gran d’Àustria. Trampolí per a carreres musicals. “Teatre d’Òpera de l’Any” el 2001. Atributs remarcables per al teatre de la carretera de circumval·lació. Inicialment, l’òpera actual era el teatre municipal i no servia exclusivament música. Així doncs, es va inaugurar amb el drama “Wilhelm Tell” de Schiller el 16 de setembre de 1899. A petició de l’ajuntament, els arquitectes vienesos Fellner i Helmer, famosos pels seus projectes teatrals, van dissenyar l’edifici a l’estil del mestre d’obres barroc Johann Bernhard Fischer von Erlach. (Va néixer a Graz, però no hi va construir cap edifici.)

L’explosió d’una bomba durant la Segona Guerra Mundial va provocar la demolició del pòrtic original i una simplificació de la façana. A l’interior, però, l’espaiós saló d’escales i l’auditori amb les seves llotges, l’estuc luxós, parcialment daurat, i les pintures del sostre d’estil barroc han romàs intactes. A mitjans dels anys vuitanta, es va afegir al teatre de l’òpera una ampliació molt sensible dissenyada per Gunther Wawrik.

Ara un pont envidrat connecta la zona de l’escenari amb el moll d’escena recentment erigit. No només els 1.800 membres del públic que acollien l’auditori van quedar impressionats per les actuacions. A la temporada teatral del 2000/01, l’Òpera de Graz va oferir les millors actuacions dels països de parla alemanya. Això és el que van concloure els 50 crítics de teatre quan van seleccionar l’Òpera de Graz com a “Òpera de l’Any”.

Entre els grans músics que han treballat al teatre de l’òpera, van saltar a la fama especialment el compositor Robert Stolz (director musical als 20 anys) i el director d’orquestra Karl Böhm. Tots dos també van néixer a Graz.

Una cosa fascinant de Graz, la interacció entre el modernisme i la tradició, queda il·lustrada per l’escultura “espasa de llum” al costat del teatre de l’òpera. Originalment es va fer per al festival “steirischer herbst” el 1992. Per celebrar el 500è aniversari del descobriment d’Amèrica, es va representar l’òpera “Amerika” de Roman Haubenstock-Ramati al teatre de l’òpera. L’artista de Graz Hartmut Skerbisch es va inspirar en el llibret basat en un text de Franz Kafka per crear aquesta “Estàtua de la Llibertat” amb espasa i globus terraqui. Fa 54 m d’alçada, exactament igual que el seu model a Nova York.

Per cert: fins i tot al segle XIX, l’economia era un gran patrocinador de les arts. Va ser la caixa d’estalvis local qui va renunciar al reemborsament d’un préstec i, per tant, va finançar tot el projecte teatral.

Malauradament no es fan visites turístiques a l’interior del teatre de l’Òpera de Graz. Ens hem de conformar amb els exteriors o si més no, comprar les entrades d’algun dels espectacles per gaudir de l’arquitectura interior. Adjunto la seva pàgina web.

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia a Graz, així com del recorregut peatonal realitzat:

Vist Graz, ens queda el viatge cap a Viena. El trajecte és d’uns 205 kilòmetres i finalitzarà a l’Aeroport de Viena per tal de tornar el cotxe de lloguer. D’allí, ens desplaçarem amb transport públic fins al nostre allotjament de Viena (Pension Gross), a punt per visitar la ciutat durant els pròxims tres dies. A l’Aeroport agafarem el tren que en un trajecte de 23 minuts ens portarà a l’estació “Praterstern”. Aquí baixarem i agafarem el metro (línia U2) per fer un trajecte de 4 minuts de “Praterstern” a “Schottentor U”, on amb una passejada de 5 minuts arribem al nostre allotjament.

Adjunto el mapa de Google Maps amb el recorregut realitzat amb cotxe (205 kilòmtres / 2 hores i 14 minuts):

Adjunto un mapa de Google Maps amb el trajecte des de l’Aeroport de Viena fins al nostre allotjament a prop de l’Innere Stadt de la ciutat:

De camí a Graz, començarem el dia amb una nova carretera panoràmica, la Villacher Alpenstrasse, de 16,5 kilòmetres. Seguirem en direcció al Llac Wörthersee arribant a la Pyramidenkogel Tower, una torre d’observació de fusta que és la més alta del món. Resseguint les ribes del Wörthersee arribarem a la capital de Caríntia, Klagenfurt, la qual visitarem el seu centre històric. D’allí ens n’anirem fins al Hochosterwitz Castle, una fortalesa del segle IX que conta amb 14 portes d’entrada. Finalment entrarem a Estíria per arribar a Graz, la ciutat on avui ens allotjarem i que visitarem l’endemà.

Índex: 1. Villacher Alpenstrasse 2. Pyramidenkogel Tower 3. Klagenfurt 4. Hochosterwitz Castle

1. Villacher Alpenstrasse

La Carretera Alpina de Villach s’estén 16,5 quilòmetres pujant pel Dobratsch, la muntanya local de Villach. Amb set revolts tancats, diverses corbes suaus i un pendent moderat, la carretera de muntanya puja 1.200 metres d’altitud, fins al Rosstratte, el final i el punt més alt de la Carretera Alpina de Villach a més de 1.700 metres sobre el nivell del mar. De camí, la carretera panoràmica ofereix magnífics punts de vista, com ara la vista dels tres països dels Alps Julians a Itàlia i Eslovènia, així com els Karawanks a Caríntia. Aquells que s’aventuren a l’Skywalk, que s’eleva a 400 metres per sobre del “Mur Vermell”, poden imaginar-se com se sent un aligot volant sobre el Dobratsch…

No és casualitat que la Ruta Alpina de Villach sigui una de les destinacions preferides de Caríntia: amb més de 150.000 visitants per temporada, es troba entre les cinc destinacions més importants de l’estat. Potser una raó per això: al llarg de la Ruta Alpina de Villach, tots els hostes hi troben el que val la pena. Una experiència de conducció encantadora, rutes de senderisme i passejades plenes de natura, zones de jocs per a nens i, per últim, delícies culinàries en refugis i hostals de muntanya: informeu-vos ara sobre els preus dels bitllets i els horaris d’obertura d’aquesta pintoresca ruta de muntanya a prop de Villach! 

Com una roca a les onades, la muntanya Dobratsch s’alça enmig del paisatge lacustre de Caríntia. La gent de Villach estima i valora la seva muntanya local, també coneguda com a Villacher Alpe, com a zona d’esbarjo local. No és estrany: on més pots estar a l’alta muntanya a 20 minuts de la ciutat? A més, la serralada és una font important d’aigua potable i termal a la regió, així com un antic prat alpí i destí de pelegrinatge. Durant segles, la natura i la cultura han anat de la mà al Dobratsch i els seus voltants. Aquesta és una de les diverses raons que van conduir a la dedicació del Parc Natural Dobratsch. Però què és exactament un parc natural i quin paper juga la Carretera Alpina de Villach en l’experiència del parc natural?

No hi ha dubte: la carretera panoràmica cap al Villacher Alpe és una de les més boniques i pintoresques d’Àustria. Des de Villach-Möltschach fins a l’aparcament de Rosstratte, a 1.732 metres sobre el nivell del mar, pujareu 1.200 metres i gaudireu de vistes sensacionals de les muntanyes càrstiques i els imponents cims del triangle fronterer amb Eslovènia i Itàlia. Us esperen 16,5 quilòmetres de senders emocionants al cor de la reserva natural més antiga de Caríntia!  

Al llarg de la carretera alpina de Villach, trobareu tot el que necessiteu per a una excursió familiar que garanteix diversió tant per a grans com per a petits. Al Parc Natural de Dobratsch, cada excursió es converteix en un emocionant viatge en el temps, cada passejada en una experiència estimulant i fins i tot cada viatge en cotxe en un viatge aventurer al següent món d’aventures. Us presentem les destinacions d’excursions més populars per a nens al Dobratsch i us donem alguns consells per fer de les vostres vacances una experiència variada i inoblidable.

Molt per sobre de la confluència dels rius Gail i Drau, el Dobratsch s’eleva com una falca. Això crea un efecte tèrmic molt especial al voltant de la serralada, que les aus migratòries, així com les aus rapinyaires, exploten hàbilment en el seu viatge cap al sud. Les seves característiques úniques també doten el Dobratsch d’una increïble varietat d’espècies animals i vegetals. Aquesta joia és accessible a través de nombroses rutes de senderisme que condueixen a llocs especials. Us presentem les rutes més boniques de la singular serralada de Caríntia: podeu triar entre passejades curtes, excursions familiars fàcils, rutes panoràmiques d’alta muntanya, rutes educatives i rutes circulars. Us desitgem molta diversió fent senderisme, meravellant-vos i descobrint!  

Al llarg de la carretera panoràmica, teniu l’oportunitat de gaudir d’experiències intensives en la natura en diversos llocs. Descobreix els mons d’aventura i els punts destacats al llarg de la Carretera Alpina de Villach. Just al començament de la carretera de muntanya, quatre revolts serpentejants et porten ràpidament cap amunt. Durant un llarg tram, la carretera serpenteja al llarg de l’escarpament del Dobratsch, passant per una zona geològicament interessant. A la part superior de la ruta, el bosc dóna pas a extensos prats alpins i penya-segats escarpats: aquí, la vista és llunyana i sense obstacles! 

Plataforma d’observació P0 ArenAblick

A 850 metres del peatge inicial, apareix la plataforma d’observació Arenablick i us espera al primer aparcament (P0) del revolt 2. Aquí podeu gaudir de les vistes del salt d’esquí al modern centre de rendiment nòrdic, on atletes professionals i aficionats entrenen durant tot l’any. 

Àrea de descans de visualització P1

A 1,4 kilòmetres de la plataforma d’observació del P0, després de quatre revolts serpentejants seguits, arribareu a l’àrea de descans amb observació P1, a 770 metres sobre el nivell del mar. Gaudiu d’una pausa en aquesta acollidora àrea de descans amb la seva àmplia zona d’esbarjo!

P2 Vistes a la ciutat i al llac

A 1,1 kilòmetres de la plataforma anterior P1, ens trobem la següent destinació: és l’aparcament P2, l’anomenat Vista de la Ciutat i del Llac. El nom no és accidental, ja que des d’una altitud de 862 metres s’obre una bonica vista de Villach, la setena ciutat més gran d’Àustria, on conflueixen els rius Drava i Gail. Nombrosos llacs es troben a les rodalies de la ciutat, que té una població d’aproximadament 61.000 habitants. 

P3 Repòs Forestal

A 2,6 kilòmetres de la plataforma P2, ens trobem l’aparcament P3. Després d’uns altres 100 metres de desnivell, s’arriba a l’àrea de descans de Waldrast, a 965 metres sobre el nivell del mar (P3). Aquesta idíl·lica àrea de descans es troba al mig del bosc i ofereix una vista de les ruïnes del castell de Finkenstein sobre el llac Faak. Esmentat per primera vegada a mitjans del segle XII, el castell ara és una seu de concerts, teatre i altres esdeveniments. 

P4 Schüttblick

A 850 metres de l’aparcament de la P3, poc després de la marca d’elevació dels 1.000 metres, arribareu al mirador de Schüttblick a l’aparcament P4. La vista domina la zona d’esllavissaments de “Schütt”, creada fa milers d’anys per un gran terratrèmol. Igualment impressionants són les vistes dels Alps Julians i els pics de les Karawanks. 

P5 Vista dels tres països

A 1,8 kilòmetres de l’aparcament P4 ens trobem amb l’aparcament P5, a una altitud de 1.307 metres, us espera un dels punts culminants absoluts de la Ruta Alpina de Villach: la Vista dels Tres Paísos! Una vista panoràmica sensacional que s’estén des d’aquí fins a Àustria, Eslovènia i Itàlia.

P6 Jardí Alpí

A 4,2 kilòmetres de l’aparcament anterior (P5), descobrim un món d’experiències realment únic que es troba a 1.483 metres sobre el nivell del mar: el Jardí Alpí “Villacher Alpe” (P6). En una superfície de 10.000 metres quadrats, unes 800 plantes alpines de tres zones climàtiques són cultivades i cuidades per amants de la natura voluntaris. Gairebé la meitat de les plantes creixen aquí en el seu hàbitat natural: esteu enmig d’un veritable jardí natural! El Jardí Alpí està obert cada dia de 9:00 a 18:00 des de principis de juny fins a finals d’agost (s’aplica una tarifa d’entrada a part). Consell: Preveieu aproximadament una hora per a la vostra visita! Adjunto la seva pàgina web específica per si us interessa. L’entrada val 4€ pels adults i 1€ pels nens i joves de 6 a 16 anys.

• Jardí Alpí per a nens de les flors: Al Jardí Alpí “Villacher Alpe”, just al costat de l’aparcament P6, els naturalistes de totes les edats poden descobrir més de 800 plantes alpines diferents. Entre elles n’hi ha algunes que només es troben al Dobratsch! El nostre consell de joc: Qui serà el primer a trobar tres plantes alpines de flors blaves? O: Qui descobrirà la Wulfenia, que només creix a Caríntia? No us preocupeu: totes les plantes tenen etiquetes amb el nom… Per cert: els petits jardiners poden emportar-se llavors o plantes joves a casa per una petita donació. Horari d’obertura: de principis de juny a finals d’agost, cada dia de 9:00 a 18:00, entrada independent, durada: aproximadament 1 hora. 

P6 Plataforma d’observació Skywalk “Mur Vermell”

Un altre punt destacat us espera a l’aparcament P6: la passarel·la accessible “Red Wall“. Aquesta plataforma d’observació suspesa, accessible a través d’una passarel·la accessible, ofereix una vista magnífica a 400 metres per sobre del precipici de la paret rocosa vermellosa i unes vistes panoràmiques impressionants dels Karawanks i els Alps Julians. Uns poderosos despreniments de roques han creat aquest aspecte únic al costat sud del Dobratsch! 

• Passejada aèrea per a amants de l’aventura: També comença a l’aparcament P6 el Red Wall Skywalk, que porta els petits aficionats a l’atracció turística directament a una plataforma d’observació suspesa! Pas a pas, la passarel·la segura i sense barreres arquitectòniques —sense esglaons i amb un pendent suau, cosa que la fa adequada per a cotxets— condueix a una plataforma suspesa a 400 metres sobre el precipici. La vista del Red Wall és simplement impressionant! I molt més avall, es poden veure rius i llacs, així com els Alps Julians i les Karawanks. 

P8 Berggasthof Aichingerhütte

A 2,5 kilòmetres de l’aparcament anterior P6, ens trobem amb la  fonda Aichingerhütte, a una altitud de 1.650 metres (P8), on us trobareu al cor dels prats alpins de Dobratsch. Visiteu l’exposició “Governants dels cels: el món dels ocells del parc natural de Dobratsch” amb les seves nombroses estacions interactives, així com el centre d’informació i la botiga del parc natural. I: gaudiu de l’impressionant vista panoràmica de nombrosos llacs! 

• L’exposició “Els governants dels cels” a l’Aichingerhütte està dedicada a l’extraordinària diversitat d’aus que es troben a la regió. I, per descomptat, trobareu animals a cada pas mentre exploreu els prats alpins i els boscos de muntanya. A l’exposició “Governants dels cels: el món dels ocells del Parc Natural de Dobratsch” i al Centre d’Informació del Parc Natural (directament a l’aparcament P8), pares i fills poden aprendre dades interessants sobre els residents amb plomes i els ocells migratoris de la muntanya local de Villach. A més, el magnífic parc infantil i la fonda de muntanya Aichingerhütte ofereixen diversió, jocs i refrigeris amb cuina caríntia. 

• Excursió familiar fàcil des de l’Aichingerhütte fins al Gamsblick: Longitud: 2,7 km | Temps de caminada: aprox. 1,75 hores (anada i tornada) | Desnivell: 134 m. Aquesta excursió variada i, sobretot, pintoresca us porta des del refugi Aichinger, on podeu aparcar el cotxe gratuïtament (aparcament P8), fins a l’espectacular plataforma panoràmica de Gamsblick. Aquest sender fàcil no requereix ni una forma física ni habilitats tècniques especials, però us recompensarà amb les vistes més boniques de nombrosos cims de muntanya. Aquesta excursió també és especialment adequada per a famílies amb nens. Parlant de nens: assegureu-vos d’incloure parades als dos parcs d’aventura al llarg de la carretera alpina de Villach durant el vostre dia d’excursió!

P11 Rosstratte

A 800 metres de l’aparcament anterior P8, apareix el P11 Rosstratte. Tot i que el viatge sempre és la destinació en una carretera d’aventura, el Rosstratte, a 1.732 m sobre el nivell del mar, amb l’aparcament P11, marca el punt final de la Carretera Alpina de Villach. L’estació d’observació gratuïta “Sun Trails” il·lustra mètodes històrics de cronometratge: els rellotges i els calendaris esdevenen superflus. Això suposant que brilli el sol. Aleshores, també es recomana un descans a les àmplies gandules. Mentre els nens gaudiran del parc d’aventures, els nens més grans aprendran dades interessants sobre la formació del Dobratsch al sender geològic accessible “De mar a muntanya”. A la fonda de muntanya “Die Rosstratte”, delícies de la cuina caríntia esperen grans i petits! 

• Ruta geològica per a aficionats als fòssils: Al llarg del sender geològic accessible “De mar a muntanya” a la Rosstratte, que també es pot explorar amb cotxet, els nens aprenen molts detalls fascinants de fa milions d’anys: Com van arribar els cargols marins fossilitzats al cim de la muntanya? O: Què té a veure el Dobratsch amb el formatge suís? Un viatge fascinant a la història evolutiva d’aquesta muntanya característica situada per sobre dels rius Gail i Drau. 

• Parc d’Aventures a la Rosstratte: El Rosstratte és el final i el punt culminant de la Ruta Alpina de Villach. I també hi ha molt per experimentar aquí per als nens! Per exemple, el parc d’aventures absolutament fantàstic Rosstratte! A 1.732 metres sobre el nivell del mar, impressionants torres d’observació, un espectacular sistema de túnels, atrevides xarxes d’escalada i una arena a l’aire lliure esperen que els nens la conquereixin. Són especialment populars el tub subterrani de parla i el llarg telefèric! Els nens també poden aprendre de manera lúdica quins arbres i animals són originaris del Dobratsch. Un gran avantatge per als pares: des de la terrassa assolellada a la part posterior de la fonda de muntanya Rosstratten, teniu una vista perfecta del parc! Mentre els adults gaudeixen d’un cafè tranquil·lament, els més petits poden desfogar-se tant com vulguin. 

• Places d’aparcament especials a l’aparcament P11: Un avantatge addicional per a famílies: a l’aparcament P11 de Rosstratten, les famílies trobaran places d’aparcament especials per a famílies . Amb més espai per facilitar l’entrada i la sortida, així com la càrrega i descàrrega de nens, equipatge i altres pertinences! 

• Plataforma d’Observació Vista de l’isard i del cim: Des del Rosstratte, el punt més alt i accessible de la carretera alpina de Villach, una curta i còmoda caminada condueix a la plataforma d’observació amb vistes dels isards i el cim (temps de caminada aproximat de 20 minuts). 

Sender panoràmic del cim

Des de Rosstratte, l’única manera de continuar és a peu: per exemple, pel sender Panorama Summit. Després de només 20 minuts, arribareu a la plataforma d’observació d’isards i cim, des d’on podreu observar millor els isards en estat salvatge al matí. Un altre sender que podeu prendre des de Rosstratte és el sender Jägersteig, que triga uns 90 minuts a arribar al cim Dobratsch (2.167 m) i a la casa del cim Dobratsch . Visiteu dues de les esglésies de pelegrinatge més altes dels Alps orientals i deixeu que els amfitrions us mimin a la terrassa assolellada de la casa del cim!  

• Excursió per a exploradors de la natura: Una experiència absolutament emocionant i inusual: embarcar-se en una ruta de descobriment del Dobratsch amb un guarda del parc natural! Durant l’estiu, el Parc Natural del Dobratsch ofereix un programa divers per a nens i famílies. Observeu isards àgils a les roques d’alta muntanya, aus rapinyaires que volen majestuosament per sobre del vostre cap i papallones àgils!

• Des del Rosstratte (aparcament P11), l’excursió també és fàcil amb nens: una passejada curta i tranquil·la, fàcilment accessible amb cotxets i buggies, condueix a les plataformes d’observació del Rosstratte. Els que vulguin caminar una mica més poden arribar al cim del Dobratsch (2.167 m) en aproximadament una hora i mitja a través del Panorama Gipfelweg, un camí de prat fàcil perfecte per a famílies amb nens petits. Podeu fortificar-vos amb delícies carínties al Dobratsch Gipfelhaus . També val la pena veure al cim: dues de les esglésies de pelegrinatge més altes dels Alps Orientals.

• Parc Natural de Dobratsch: Al Parc Natural de Dobratsch, hi ha moltes oportunitats per estirar les cames en passejades curtes i gaudir al màxim de la natura i les vistes! 

Des de l’aparcament de Rosstratte, el final de la carretera alpina de Villach, dues rutes de senderisme força diferents condueixen a través de les pastures alpines fins al cim del Dobratsch. Mentre que el Panorama Gipfelweg, un camí fàcil de prat, és adequat fins i tot per a excursionistes inexperts, el sender Jägersteig només es recomana per a excursionistes amb peu segur i experimentats:

• OPCIÓ 1: Sender del Cim Panorama: Camí fàcil per prats sobre l’Elfernock fins a dues de les esglésies de pelegrinatge més altes dels Alps Orientals. Longitud: 8,2 km | Temps de caminada: aprox. 3 hores (anada i tornada) | Desnivell: 424 m. La ruta de senderisme número 291, la ruta del Panorama Summit, és perfecta per a famílies amb nens petits. Va des de l’aparcament de Rosstratte per una ruta fàcil fins al cim del Dobratsch, a 2.167 metres. Es poden prendre refrescos a la casa del cim del Dobratsch . Consell: Visiteu les dues esglésies de pelegrinatge més altes dels Alps orientals, l’església alemanya i la de Windisch.

• OPCIÓ 2: Camí del Caçador. Camí costerut i exposat per a excursionistes amb peu segur fins al cim del Dobratsch. Longitud: 4,3 km | Temps de caminada: aprox. 3 hores (anada i tornada) | Desnivell: 434 m. El sender Jägersteig, la ruta de senderisme 294, també comença a l’aparcament de Rosstratte. Primer, seguiu una carretera asfaltada passant pel Rosstrattenstüberl (restaurant) i després un camí de grava. Al primer revolt pronunciat a la dreta, es ramifica el sender estret Jägersteig. Puja i baixa constantment, de vegades amb trams exposats i costeruts, i ofereix magnífiques vistes de la vall de Gailtal i els Alps Julians. El sender condueix a la creu del cim a través de la casa del cim Dobratsch . El descens es pot fer fàcilment a través del sender Panorama Summit.

Preus i horaris d’obertura

La Carretera Alpina de Villach està oberta tot l’any. Durant la temporada d’hivern, de mitjans de novembre a mitjans d’abril, la ciutat de Villach actua com a proveïdora de manteniment de carreteres. Els preus dels bitllets depenen completament del tipus de vehicle que penseu utilitzar per viatjar per la Carretera Alpina de Villach. Horari d’obertura:

• La carretera alpina de Villach està oberta tot l’any i està subjecta a una tarifa des de mitjans d’abril fins a mitjans de novembre. 
• Hi ha prohibit la circulació de motocicletes entre les 20:00 i les 7:00 del matí. 
• Les següents prohibicions d’entrada a Villacher Alpenstraße des de la guixeta s’apliquen: 
  de l’1 de juny al 31 d’agost de 22:00 a 4:00 h. 
  De l’1 de setembre al 31 de maig de 21:30 a 5:00 h. 

Els preus d’accés a la carretera per cotxe son 23€ per dia (18€ pels cotxes elèctrics). Adjuntem la pàgina web amb tota la informació. També pots comprar les entrades des d’aquesta pàgina.

Aparcats al pàrking P11 i a l’haver explorat una mica Rosstratte, farem els 16,5 kilòmetres de tornada de la carretera i continuarem amb la nostra ruta cap a Estíria. Hem pogut comprovar que la carretera panoràmica de Villacher Alpenstrasse és una meravella i que ens podria mantenir ocupats durant tot el dia com a mínim, degut al seu volum de rutes de senderisme que hi ha.

Adjunto en un mapa de Google Maps totes les atraccions que hem descrit en aquest article sobre la carretera Villacher Alpenstrasse:

2. Pyramidenkogel Tower

Wörthersee

De Villach ens dirigim al llac Wörthersee. En uns 30 minuts ens plantem al llac, i el vorejarem per la seva riba sud, per trobar-nos amb una de les atraccions que tenim en el dia d’avui, la Pyramidenkogel Tower. El llac Wörthersee és una extensa destinació d’oci amb aigües de color blau verdós on es pot nedar i navegar, amb moltes cafeteries a prop.

Hi ha una màgia en els moments al costat del Wörthersee: sentir una brisa suau, lleugeresa i llibertat, l’aroma dels taulons de fusta del moll, l’estiu i el sol a l’aire, i el murmuri de les onades a les orelles. I també el “veure i ser vist” en forma part. La cordialitat i l’entusiasme per la vida són característiques que s’atribueixen amb gust als habitants de Carintia al Wörthersee. El dia comença amb una ronda matutina de natació a l’illa dels Caputxins, al migdia es gaudeix de reinanke fresca en un dels locals al costat del llac, i a la tarda es planeja un recorregut amb bicicleta, amb la possibilitat de passar per les viles històriques de Pörtschach. Després, la temptació d’un pastís d’albercoc fresc de la llegendària pastisseria Wienerroither és difícil de resistir. Les opcions són moltes!

Pyramidenkogel Tower

A 35 minuts de Villach, a prop de la riba sud del Wörthersee, arribem a la Pyramidenkogel Tower. El Pyramidenkogel és la torre d’observació de fusta més alta del món i ofereix una impressionant vista panoràmica de 360 ​​graus sobre el Wörthersee, les muntanyes circumdants i el paisatge lacustre de Caríntia. Un ascensor porta els visitants còmodament a la plataforma d’observació, mentre que els més valents poden baixar pel tobogan de 120 metres d’alçada. El Pyramidenkogel és un punt culminant per a tots els que vulguin gaudir d’unes vistes inoblidables de la regió.

La torre d’observació Pyramidenkogel, que s’alça orgullosa sobre el Wörthersee, és una obra mestra de l’arquitectura moderna i una de les torres de fusta més altes del món. La seva forma espiral única, que serpenteja elegantment cap al cel, atrau innombrables visitants cada any. Aquí podeu descobrir com la torre no només ofereix unes vistes magnífiques, sinó també una història fascinant. La torre d’observació Pyramidenkogel us ofereix una vista panoràmica de 360 ​​graus que no té desperdici. Des de dalt de la torre de 100 metres d’alçada podeu veure el Wörthersee en tota la seva esplendor. Els majestuosos cims alpins en la distància i els pintorescos pobles propers creen un panorama de postal que us captivarà.

Un punt destacat de la torre d’observació és l’espectacular tobogan. Amb una longitud de més de 120 metres, ofereix un descens ràpid i inoblidable. Aquest tobogan tancat no només és el més llarg d’Europa, sinó que també és un imant per als addictes a l’adrenalina i les famílies. El tobogan té un cost addicional de 5€ per una baixada.

La torre d’observació de nova construcció es va inaugurar el 2013 al cim del Pyramidenkogel, situat a 851 metres sobre el nivell del mar. Amb 100 metres d’alçada, és la torre d’observació de fusta més alta del món.

L’estructura consta de 16 columnes massisses de fusta laminada encolada de làrix, disposades el·lípticament, i 80 puntals d’acer diagonals. L’edifici real fa 67 metres d’alçada. A sobre hi ha el capçal de la torre, amb les dues plataformes d’observació més altes i la “Sky Box”. La “Sky Box” (a la novena planta) està envidrada per tot arreu, protegint-la així del vent i de les inclemències del temps.

La plataforma de visitants més alta es troba a una alçada de gairebé 71 metres. Amb la punta de l’antena de 18 metres de llargada, l’estructura mesura exactament 100 metres. La torre d’observació va ser dissenyada pel despatx d’arquitectura Markus Klaura i Dietmar Kaden, amb seu a Klagenfurt. Mentres pugeu els 441 esglaons o pugeu a l’ascensor panoràmic, els visitants gaudeixen d’una vista de 360 ​​graus del magnífic paisatge llacunàs i muntanyós de Caríntia. L’ascensor transporta fins a 20 persones a una alçada de 70 metres. El tobogan tancat més alt d’Europa baixa des d’una alçada de 52 metres fins a la planta baixa de la torre d’observació, amb una longitud de 120 metres. Pot assolir velocitats d’aproximadament 25 km/h amb una durada del tobogan de 20 segons.

L’edifici base de la torre alberga un restaurant que serveix cuina nacional i internacional a la planta baixa, juntament amb una sala de venda d’entrades i una botiga de records. A l’exterior, un ampli parc infantil convida els més petits a divertir-se. Compta amb una gran estructura d’escalada amb tobogan, diversos gronxadors i un turó de jocs amb un sistema de túnels ocults. Al final de la terrassa, hi ha una caseta de jocs per als més petits.

Els visitants poden arribar a la torre més fàcilment amb cotxe o autobús. Per garantir un accés sense barreres a la torre d’observació, s’han habilitat diverses places d’aparcament accessibles just al costat de la torre. Durant els mesos d’estiu (15 de maig – 15 de setembre) hi ha un servei d’autobús que circula entre Reifnitz (piscina comunitària, a prop de l’embarcador de Reifnitz) i Pyramidenkogel. Es pot comprar un bitllet combinat per a la torre d’observació i l’autobús juntament amb un viatge en vaixell WSG pel llac més gran de Caríntia, el llac Wörthersee, i també amb l’entrada a Minimundus, el “Petit Món del llac Wörthersee”

L’horari d’obertura en els mesos de juliol i agost és diàriament de 9 a 21h, amb l’última entrada fins a les 20:30h. Els preus son de 17€ pels adults, 11€ pels joves de 16 a 17 anys, i 8€ pels nens de 6 a 15 anys. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu més informació. A l’estiu s’ofereixen algunes atraccions més com una tirolina exterior anomenada “Fly 100”.

3. Klagenfurt

Visitada la torre i el seu mirador, continuem la ruta posant rumb a la capital de Caríntia, la ciutat de Klagenfurt. Passem per la riba sud del llac Wörthersee i per la ciutat de Reifnitz. És una mitja hora de conducció fins al centre de Klagenfurt. És la capital i la ciutat més poblada de Caríntia i té l’estatus de ciutat estatutària. Està situada al marge del llac Wörthersee, i a poca distància de la frontera amb Eslovènia.

És una ciutat amb un patrimoni incomparable, plena de palaus i monuments de gran bellesa. Però també es troba en una regió amb un encant natural inoblidable. La nostra intenció és aparcar prop del Centre Històric, en algun dels aparcaments que es troben en les 4 avingudes que conformen el Ring de la ciutat. Proposo aparcar en el Vitaneum Parkgarage, a dins de l’Innere Stadt, un aparcament soterrani exclusiu per arribar al centre de la ciutat. És de pagament, com la majoria.

Aquests son els principals atractius que visitarem a Klagenfurt:

Neuer Platz

Començarem el recorregut a la Neuer Platz, o en altres paraules, la nova plaça de Klagenfurt. La plaça, a més de ser un dels llocs de trobada més populars, també acull el monument més reconegut de la ciutat: la Font del Drac.

I és tan icònic perquè durant molts anys va ser l’emblema de Klagenfurt, gràcies a una antiga llegenda. Per això ha estat ubicat a la plaça durant més de 3 segles. A Klagenfurt trobareu diverses escultures espectaculars. També hi ha una estàtua d’Hèrcules, que és gairebé tan antiga com la Font del Drac, i la Columna de la Trinitat. De fet, Neuer Platz és un lloc imprescindible a Klagenfurt.

L’Alter Platz de Klagenfurt

Ara que hem deixat enrere la Neuer Platz, hem d’esmentar l’altra part de la ciutat. Es tracta de l’Alter Platz, un carrer enorme amb bells edificis amb façanes d’influència barroca.

L’Altes Rathaus també es troba en aquesta zona. Antigament era l’ajuntament de la ciutat. A darrera l’Alter Platz, a 100 metres de l’antic ajuntament es troba la Pfarrplatz i en ella la “Pfarrkirche St. Egid” una antiga església parroquial.

Tots dos edificis val la pena visitar-los, però l’església en particular té una gran importància històrica. Les pintures del sostre i l’impressionant mural la converteixen en un tresor que no us podeu perdre. Adjunto la seva pàgina web.

El Museu Regional de Caríntia

És difícil no perdre’s entre tot el patrimoni cultural que alberga Klagenfurt. És per això que una manera perfecta de veure un resum de la història de la regió de Caríntia és visitar el seu museu regional. S’anomena Kärnten Museum Klagenfurt.

Hi trobareu obres d’art i una col·lecció d’exposicions arqueològiques. I també hi ha una sèrie de diorames de la ciutat i els seus voltants, com ara els Alps de Villach. En definitiva, si us fascina la història natural i l’art, aquesta és una oportunitat fantàstica per gaudir de l’espectacular regió de Caríntia.

L’horari d’obertura del museu és de dimarts a dissabte de 10 a 17h, diumenges de 11 a 16h i dilluns tancat. Els preus son de 12€ pels adults i entrada gratuïta pels menors de 18 anys. Adjunto la seva pàgina web.

El Landhaus

Al llarg del carrer Alter Platz, trobareu un dels edificis més emblemàtics de Klagenfurt, Àustria: el Landhaus. Tots els detalls d’aquest impressionant edifici el converteixen en una història de la ciutat. El castell, antiga residència dels ducs de Klagenfurt, destaca per les seves imponents torres coronades amb cúpules.

A l’interior també hi ha algunes coses interessants. No us heu de perdre un bonic pati per passejar i la sala Grosser Wappensaal. És una sala enorme que exhibeix els escuts d’armes de guerrers importants de la història de Caríntia.

Es pot visitar la Sala Grosser Wappensal. Els horaris d’obertura son de dilluns a divendres de 10 a 16h i l’entrada val 7€ pels adults i gratis pels menors de 18 anys. Adjunto la seva pàgina web. La sala està sota la supervisió acadèmica del Museu Regional de l’anterior punt.

Catedral de Klagenfurt

La Catedral de Klagenfurt és un monument arquitectònic amb una col·lecció d’obres d’art inoblidable als sostres i a les parets.

La catedral va ser construïda al voltant de 1590 i és un dels llocs més emblemàtics de Klagenfurt. El més destacable és l’exquisida decoració artística, amb obres d’artistes famosos. Això la converteix en una visita imprescindible en el vostre recorregut per la ciutat. El seu horari d’obertura és de dilluns a divendres de 7 a 17h, dissabtes de 7 a 19h i diumenges de 9 a 20h. Adjunto la seva pàgina web.

No us podeu perdre el Museu Diocesà situat al costat de la catedral. Allà podeu trobar diverses obres d’art amb caràcter religiós que és molt recomanable veure.

Minimundus

És un parc temàtic ubicat a 3 kilòmetres i mig a l’oest del centre històric de Klagenfurt, quasi a la riba del llac Wörthersee. És un parc exhuberant amb més de 150 maquetes a escala 1:25 de llocs d’interès d’arreu del món i un centre d’activitats.

Minimundus, el petit món del llac Wörthersee, és un lloc per descobrir, divertir-se, descansar, aprendre i gaudir. En un parc paisatgístic de 26.000 m², podeu admirar maquetes d’edificis, trens, vaixells i ponts d’arreu del món, recreades fins al més mínim detall a escala 1:25 basades en plànols reals i utilitzant materials originals com el marbre, el gres o el basalt volcànic. A més, us esperen moltes experiències mentre passegeu pel parc. Enlloc més podeu apropar-vos tant al món en un sol dia.

Les nombroses maquetes d’edificis, trens, ponts i vaixells famosos us conviden a fer una volta al món en miniatura. El disseny vibrant de Minimundus converteix el vostre viatge arreu del món en una veritable aventura. Els trens de vapor fan les seves voltes, el ferrocarril penjant segueix les seves vies. Quan la terra comença a tremolar, el llançament cada hora del transbordador espacial ofereix una experiència realment impressionant! Les nombroses animacions de Minimundus fan les delícies de grans i petits.

Des de la Torre Eiffel de París fins a l’Estàtua de la Llibertat de Nova York, només estàs a un tir de pedra, i el Taj Mahal és a pocs minuts de l’Òpera de Sydney. La roda gegant de Viena està fent la seva volta i, abans que te n’adonis, estaràs gaudint d’un gelat davant de la Basílica de Sant Pere.

Gaudeix del parc paisatgístic, que compta amb fins a 15.000 flors, uns 30 bonsais i 40 espècies diferents de palmeres i cactus, que presenta els edificis en el seu entorn natural i fa les delícies dels visitants.

Els horaris d’obertura del parc durant l’estiu son de dijous a dilluns de 9 a 20h i dimarts a dimecres de 9 a 22h. Els preus son de 21€ pels adults i 11€ pels nens de 6 a 15 anys. Hi ha la possibilitat de treure entrades combinades amb altres atraccions, com la Pyramidenkogel o una excursió amb vaixell pel Wörthensee. Adjunto la seva pàgina web.

I fins aquí la visita llampec al Centre Històric de Klagenfurt, amb els principals imprescindibles, així com també el Parc Temàtic Minimundus de les afores de Klagenfurt, que ja podeu suposar que no ens va donar temps per a visitar. Val la pena si passes més d’1 dia en aquesta zona. Hem d’agafar el cotxe i continuar la ruta pel país. Propera parada, al municipi de Launsdorf a 22 kilòmetres al nord-est de Klagenfurt. Haurem de pagar algun peatge perquè agafarem l’autovia S37 i és de peatge. A Launsdorf ens trobarem amb la fortalesa visitable de Hochosterwitz Castle.

4. Hochosterwitz Castle

Està situat a dalt d’una muntanya de roca calcària a 170m d’alçada. Està construït a finals del segle IX, es tracta d’una fortalesa que conta amb 14 portes d’entrada que pots pujar a peu o optar per un còmode funicular. Un cop a dalt, pots visitar la petita església o l’armeria, a més de gaudir de les seves vistes.

Aparquem al pàrking del castell i mirarem de pujar a peu per no perdre’ns lo de les 14 portes…

Una fortalesa amb història

Una segona entrada, anomenada Narrensteig, condueix pel vessant occidental escarpat i rocós del con de muntanya, i està parcialment excavada a la roca i permet l’accés al castell sense tocar les portes del camí.

Aquest camí estava tancat per una muralla defensiva transversal construïda al seu punt més baix, amb algunes ampliacions que ja no existeixen avui dia. Aquestes dues entrades defensables ja existien en èpoques anteriors, com es pot llegir a la secció històrica d’aquesta descripció. A causa de la seva antiguitat, trobem al castell de Hochosterwitz una fortalesa medieval i moderna.

La torre quadrada o homenatge, que originalment dominava l’entrada al pati del castell, i l’ús extensiu de murs defensius amb merlets (perge d’hivern) i espitlleres són característics dels segles XIV i XV, quan l’arma principal encara era la ballesta.

Un únic document (Arxius Estatals, Viena) datat el 3 de març de 1388, esmenta la forma constructiva original. Aquesta és una comparació en què George, l’hostaler, confessa haver arribat a un acord amb el seu cosí Nicla sobre la disputa sobre la torre i la casa situades a Osterwitz. Un altre document del 1321 nomena el capellà d’Osterwitz com a testimoni, confirmant la presència d’una capella del castell.

L’antic castell de Schenkenburg només podia haver estat una petita estructura, una torre quadrada amb una dependència i una capella, amb les dues entrades protegides per portes i murs laterals especials. La seva força defensiva residia principalment en la forma peculiar i aïllada del con de muntanya, que feia que l’edifici del castell erigit a la part superior fos inexpugnable.

Les freqüents incursions de les tropes turques i la millora de les armes de foc van ser probablement les raons per les quals el castell va ser reconstruït i ampliat al segle XVI, tant pel sobirà com a través de fons privats substancials, guanyant-se el orgullós títol de “Fortalesa Principal”.

A part de l’addició de l’ala del balcó (cap al 1673), el castell va experimentar tres fases de construcció importants al segle XVI: per l’arquebisbe Matthäus Lang en nom de l’emperador, per Christof i pel seu nebot Georg Khevenhüller.

Es desconeix el nom del mestre d’obres, però el creador de les fortificacions de Klagenfurt, que posteriorment van ser demolides per Napoleó, va ser l’enginyer civil italià Domenico de Lalio de Lugano (m. 1563). Lalio va guanyar tanta reputació que va ser nomenat mestre d’obres de fortaleses a Viena i Graz el 1544. Per tant, és molt possible que Christoph Khevenhüller, aleshores governador de la regió, el consultés quan es construïen els bastions de Hochosterwitz.

El constructor real va ser, en qualsevol cas, Georg Khevenhüller, que va comprar el castell a l’arxiduc Carles el 1571 i, amb una despesa extraordinària, el va ampliar fins a convertir-lo en la fortalesa que encara podem admirar avui dia. El que dóna al castell una impressió tan poderosa és el disseny funcional clar de tot el complex i de totes les seves parts. Seria una exageració atribuir tota la reconstrucció als plànols de l’arquitecte italià; tant la forta integració de la zona circumdant en l’efecte harmoniós com les 14 portes que s’havien de defensar per separat de la fortalesa com a estructura defensiva independent no són italianes.

Punts d’interès del castell

• Les 14 portes que protegeixen el camí del castell són el punt de referència de Hochosterwitz. La seva construcció extremadament hàbil i tècnicament sòlida feia que el castell fos inexpugnable, ja que l’enemic havia de conquerir porta a porta, però estava exposat a atacs des de tots els costats.

• Esmentada per primera vegada en documents l’any 926 dC, l’església va ser completament reconstruïda durant la Reforma i està datada del 1586. Georg Khevenhüller la va fer reconstruir com a església protestant amb pedra de runes arrebossada i va inscriure al portal l’any 1586. És un edifici de sala amb torretes i un cor separat.

• El costat oest és la façana principal del castell. La secció central, amb una filera de set finestres, és l’edifici més antic, que data de cap al 1540. Segons la placa d’inscripció, l’ala nord de la façana principal es va afegir el 1575/76, amb la torre rodona reconstruïda segons un model anterior. L’extensió orientada al sud, amb l’escala i l’arcada superior, es va construir sobre els fonaments del mur de parapet cap al 1673, i al mateix temps es va abandonar l’antiga entrada principal de la torre rodona (oest). 

• El 1992, l’empresa constructora d’ascensors Peter va construir el ferrocarril inclinat, que va començar a funcionar el 1993. Podia transportar vuit persones al castell de Hochosterwitz amb un desnivell de 105 metres i un temps de viatge de 95 segons. L’antic ferrocarril inclinat es va deixar de funcionar el 2015. El nou ascensor, construït per l’empresa constructora d’ascensors ABS Doppelmayr el 2017, va entrar en funcionament el 15 d’agost de 2017. Amb un desnivell de pujada de 124 metres i un temps de viatge de 65 segons, pot transportar 14 persones al castell de Hochosterwitz. Això fa que la visita al castell de Hochosterwitz torni a ser accessible per a persones grans i amb discapacitats de mobilitat.

• Armeria: Tal com va declarar al seu testament, Georg Khevenhüller va equipar el castell amb un arsenal per a la protecció del castell i la seva població. Moltes de les armes encara es conserven i s’exposen avui dia. Aquestes inclouen armes de caça, canons i una bombarda de principis del segle XIV, que probablement és l’arma de foc més antiga coneguda del món. Armadures, alabardes i espases testimonien el combat cos a cos necessari per lluitar contra els exèrcits invasors. S’exhibeixen botins de les guerres turques, així com ballestes, arcs i fletxes, i dagues. 

• Guàrdia de Khevenhüller: La Guàrdia d’Honor de Khevenhüller-Metsch és una figura emblemàtica de la família reial, i poques vegades aquesta tradició s’ha mantingut amb tanta vitalitat com aquí. Des del 1600, la Guàrdia d’Honor ha protegit i custodiat la família reial i ha assegurat el castell de Niederosterwitz i el castell de Hochosterwitz. Inicialment mercenaris, més tard guàrdies, ara són antics militaristes que es poden comparar amb la Guàrdia Suïssa. Comparteixen els mateixos predecessors del segle XVI que avui dia, la ferma convicció que la família reial i els seus successors mereixen ser defensats: “quan l’honor ho exigeixi, donar-se al màxim per ells”.

Preus i horaris d’obertura

Els preus de l’entrada és de 18€ pels adults i 11€ pels nens de 6 a 15 anys. Per pujar amb ascensor també has de pagar una entrada extra: 10€ per el viatge d’ascens. Si vols el de descens has de pagar 6€ més!! Els horaris d’obertura son de 9 a 18h. Hi ha la possibilitat de contractar en línia una visita guiada. Adjunto la seva pàgina web.

Visitat el castell, tornem a agafar el cotxe per, ara sí, anar directes a Graz per trobar-nos amb el nostre allotjament, i entrar a l’Estat Federat de Estíria. La road-trip va arribant a la seva fi. El trajecte des del castell a Graz son 134 kilòmetres i es fa en una hora i 45 minuts. Passem per alguna carretera de peatge, com l’autopista E66.

Argos Graz

Argos Graz és el que serà el nostre allotjament per passar aquesta nit a Graz. El dia de demà ja viatjarem a Viena. Es tracta d’una bogeria d’edifici avantguardista dissenyat per l’arquitecta Zaha Hadid, que és excepcionalment minimalista i sostenible en acer, vidre i plàstic. Es troba al carrer Burggasse, 15, del Centre Històric de Graz.

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (257 kilòmetres / 4 hores i 14 minuts):

Per variar, el dia d’avui ens l’agafarem molt tranquil·lament, ja que de tant en tant s’ha de fer. Portem uns dies de molt rebombori i visites i avui hem deixat temps suficient per a la improvització i pel descans, tot i que avui continuem amb la roadtrip fent més de 300 kilòmetres! Pel matí anirem a visitar dos llacs, el Grundlsee i el Toplitzsee, els dos estan a tocar amb Salzkammergut però ja pertanyen a l’estat federat d’Estíria. Els paisatges en els dos son increïbles. Per arribar al segon ho farem caminant des del primer. Després, ja a la tarda, ens posarem direcció a Villach (Caríntia) i abans d’arribar-hi recorrerem una altra de les carreteres panoràmiques de peatge del país, la Nockalmstrasse, que al llarg de 34 kilòmetres serpenteja entre les localitats d’Innerkrems i Ebene Reichenau en suaus corbes a través de pintoresques muntanyes.

Índex: 1. Grundlsee 2. Toplitzsee 3. Nockalmstrasse

1. Grundlsee

Ens desplacem al llac Grundlsee que ja no pertany al Salzkammergut sinó a Estíria. D’Obertraun a la població de Grundlsee (en la riba del llac) hi ha uns 24 minuts conduïnt. La nostra intenció és aturar-nos als miradors que vulguem i anar en direcció a Gössl, a la riba est del llac (a l’altra banda per on s’entra), o sigui, recórre’l tot. Els paisatges son increïbles.

El Grundlsee és el llac més gran d’ Estíria i una popular destinació natural i excursionista a l’Ausseerland , coneguda per les seves aigües cristal·lines, el seu impressionant paisatge muntanyós i la seva varietat d’oportunitats recreatives. A la part occidental d’ Estíria , situat al món muntanyós del Toten Gebirge , es troba Grundlsee , també conegut com el mar d’Estíria.

Al voltant del llac , diverses zones de bany públiques us conviden a nedar , per exemple, a Gössl , a l’ Strandbad Grundlsee o a la Seeklause. També són possibles ports com la vela, el rem, el paddle surf o el boating. El Grundlsee és ric en peixos i popular entre els pescadors; hi ha llicències de pesca disponibles al mateix lloc. Un sender de senderisme continu recorre principalment la costa i ofereix vistes impressionants.

Una experiència especial s’ofereix amb el recorregut en vaixell per Grundlsee amb el Tour dels Tres Llacs, que connecta Grundlsee amb Toplitzsee i Kammersee. El recorregut combina excursions en motor i canoa a través d’un paisatge natural gairebé verge. Si us interessa el Tour dels 3 llacs, aquí us deixo la pàgina web, on trobareu horaris i preus també. Nosaltres ho vam descartar perquè volíem exclusivament navegar pel proper llac, Toplitzsee.

2. Toplitzsee

Com hem dit, la nostra intenció és aparcar a la zona de Gössl i anar caminant cap al llac que hi ha a continuació del Grundlsee, que és el Toplitzsee. Aparquem a l’aparcament homologat de Gössl, i caminarem des d’aquí cap al Toplitzsee. La caminada és una passejada d’uns 20 a 30 minuts en uns suau pujada, fins arribar a la riba oest del Toplitzsee (hi ha 1,5 kilòmetres entre un i altre llac). El paisatge és bonic, és un llac força especial.

Camins cap al Llac Toplitzsee

Hi ha quatre camins variats que condueixen al llac Toplitzsee. La carretera d’accés per a vehicles està tancada al trànsit normal, però és possible pujar en carruatge per aquesta tranquil·la carretera de grava fins a les espectaculars costes de Toplitzsee. Els 4 camins a Toplitzsee:

• El camí “Dorfweg” (1) és la ruta més curta i condueix directament des del moll d’embarcament, a través del poble de Gößl i al llarg de la carretera forestal. Aquest camí de grava ben cuidat és l’opció més fàcil i el camí recomanat per a persones amb discapacitat.
• El camí “Parcours” (2) segueix el preciós i lent riu serpentejant fins al llac Toplitzsee. Trobeu aquest camí lleugerament ascendent amb diverses superfícies per caminar (com ara tarteres i arrels d’arbres) just després del restaurant “Rostiger Anker”. Agafeu les dues primeres bifurcacions a l’esquerra per seguir el riu amunt.
• El camí “Reithweg”(3) és un camí forestal típic amb un lleuger pendent. Envoltat d’arbres conífers i caducifolis, trobareu panells informatius sobre la flora i la fauna locals al llarg del camí. Agafeu el camí que passa pel restaurant “Rostiger Anker”, gireu a l’esquerra a la primera bifurcació i després a la dreta a la segona bifurcació.
• El “Ranftlmühle”(4) és un camí que passa per l’històric molí d’aigua que s’alimenta de l’aigua del rierol Stimitz. Per trobar el molí, agafeu el camí que passa pel restaurant “Rostiger Anker”, després gireu a la dreta a la primera bifurcació i seguiu les indicacions. Després, continueu amunt pel “Reithweg”.

Des d’aquest punt, l’única manera de continuar és agafar un vaixell “Plätte” que creua fins a la riba est, ja que no hi ha camins d’accés que rodegin aquest llac. Des de la riba est de Toplitzsee hi ha una curta caminada fins a la meravella natural aïllada que és el tercer llac, el de Kammersee.

El llac Toplitzsee s’alimenta de belles cascades, així com d’un afluent subterrani del llac Kammersee. Des de la superfície, el Toplitzsee sembla fosc i misteriós… aquest és un fenomen natural inusual causat per múltiples capes de diferents solucions d’aigua. Vint metres sota la superfície hi ha una segona capa d’aigua que té molt poc oxigen i un baix contingut de sal. Aquestes capes de barreja provoquen un efecte on la llum és “empassada” i dóna al llac el seu aspecte negre des de dalt.

Toplitzsee es troba en una reserva natural, la qual cosa significa que hi ha restriccions sobre les activitats que s’hi permeten. Es permet nedar, però no es permeten altres tipus d’activitats aquàtiques, com ara taules de SUP, qualsevol tipus de navegació o equip de busseig. La diversitat natural de Toplitzsee us agraeix la vostra cooperació! Una làpida commemorativa commemora la primera trobada entre l’arxiduc Johann i Anna Plochl, una gran i inusual història d’amor que va començar al llac Toplitzsee el 1819.

Més estretament relacionats amb el llac en si mateix hi ha els informes sobre tresors de l’època nazi: el llac ha vist molts caçadors de tresors en el passat, fins i tot es van utilitzar submarins a la recerca d’or i objectes d’art. De fet, es van trobar grans quantitats de bitllets falsos de lliures esterlines al fons del llac; falsificats en nom del règim nazi amb la finalitat de causar danys duradors a l’economia britànica.

Si voleu aprendre més sobre la història i alhora gaudir de les delícies culinàries locals, la “Fischerhütte” al Toplitzsee és el lloc perfecte per a vosaltres. La terrassa del restaurant es troba directament a la riba oest i la cuina regional és famosa pel salmó i la truita de les aigües locals. El restaurant està obert de 10 a 21h i tanca els dimarts i els dimecres. Es recomana reservar, sobretot per a grups grans.

Navegar pel llac

Els Plätten (petites embarcacions) no només són omnipresents al llac Toplitz, sinó que estan inextricablement lligats a la regió d’Ausseerland. Un Plätten és una embarcació tradicional de fusta que antigament s’utilitzava principalment per transportar mercaderies. El seu disseny recorda les gòndoles de Venècia i el seu casc pla permet atracar a la vora del llac, cosa força pràctica, creiem! Nota: Només en temps de pluja no es poden fer excursions, ja que aquestes embarcacions no estan cobertes.

Un viatge en vaixell pel llac Toplitz dura uns 15-20 minuts. L’excursió sencera inclou dos viatges amb la Plätte (vaixell de ràfting) i una parada d’uns 20 minuts a Kammersee, i dura aproximadament entre 50 i 60 minuts. No seria apropiat donar un termini precís aquí, ja que la durada depèn dels hostes i sempre estan encantats d’acomodar-los. El camí forestal esglaonat fins a Kammersee triga entre 3 i 5 minuts, així que hi ha molt de temps per fer una pausa! Les excursions en vaixell pel llac Toplitz es fan contínuament, però sense un horari fix. Horari d’obertura: de 10:00 a 15:30 – en temporada alta fins a les 16:30. Els preus son de 14€ pels adults i 8,4€ pels nens de 6 a 15 anys.

Al costat de la “Fischerhütte” hi ha el moll d’embarcament de l’extrem oest, on podeu agafar un dels “Plätten” (embarcacions tradicionals) fins a l’extrem est del llac i començar la curta passejada pel bosc fins al remot llac Kammersee, si us interessa. Adjunto la pàgina web amb preus i horaris de la navegació pel Toplitzsee.

Finalitzada la navegació i l’exploració del Toplitzsee i una mica del Kammersee (el petit llac que hi ha a continuació), ja és l’hora de prosseguir amb la nostra ruta cap a Caríntia.

3. Nockalmstrasse

Des de l’aparcament del Grundlsee ens dirigirem al poble de Innerkrems que és on comença la carretera panoràmica que volem fer. Hi ha 162 kilòmetres que es fan en unes 2 hores i quart, passant per les carreteres B320 i l’autopista A10 que ens farà pagar algun peatge.

Durant 34 quilòmetres, la carretera caríntia de Nockalm serpenteja entre les ciutats d’Innerkrems i Ebene Reichenau amb suaus corbes a través de les pintoresques muntanyes de Nockberge. Contínuament s’obren noves vistes: de cims verds i arrodonits, extenses pastures alpines, prats florits i vastos boscos d’avets, làrixs i pins pinyoners, els més grans d’aquest tipus als Alps orientals! L’aparició inoblidable dels “Nock’n”, com els cims, que rarament superen els 2.000 metres d’alçada, són anomenats afectuosament pels habitants locals per la seva forma arrodonida, és una de les rareses geològiques. No és per res que aquest paisatge natural i cultural únic hagi estat declarat Reserva de la Biosfera de Nockberge per la UNESCO! 

No és per res que la carretera caríntia de Nockalm es considera una de les carreteres alpines més diverses i boniques: amb uns 230.000 visitants per temporada, és una de les tres destinacions excursionistes més importants de Caríntia, i per tant, una de les 15 destinacions més visitades de tota Àustria!  

A les muntanyes carínties de Nockberge us esperen experiències úniques a la natura! A banda i banda de la carretera de Nockalm, una extensa zona de senderisme amb innombrables rutes ben senyalitzades s’estén per la Reserva de la Biosfera. Simplement deixeu el vostre vehicle en un dels aparcaments gratuïts o agafeu l’autobús d’estiu fins als punts de partida de les excursions més boniques de tots els nivells de dificultat i longitud. Fer senderisme a la llar de la rara planta de nard i moltes altres plantes i animals és un somni absolut! Les famílies amb joves entusiastes de la muntanya aprecien especialment els parcs d’aventures i les rutes temàtiques al llarg de la carretera.  

On voleu començar la vostra exploració de les “muntanyes de Nockalm”? A Innerkrems? O potser a Ebene Reichenau? Depèn completament de vosaltres! Nosaltres a Innerkrems ja que la recorrerem en sentit nord-sud. I independentment d’on comenceu el vostre recorregut, veureu que val la pena! Perquè la carretera de Nockalm, de 34 km de llargada, ofereix noves perspectives i vistes incomparablement belles des de totes direccions. A més del seu encantador recorregut, la carretera de Nockalm us delectarà amb les seves experiències interiors i exteriors: des d’exposicions interessants i miradors impressionants fins a cabanes acollidores, parcs infantils i belles meravelles naturals. Descobriu amb nosaltres els aspectes més destacats de la Ruta Gourmet de Caríntia!   

Al llarg dels 34 km de la carretera caríntia de Nockalm, trobareu exposicions sobre una àmplia varietat de temes i nombroses experiències: des del Centre del Parc de la Biosfera de Nockalmhof fins a exposicions sobre fauna, flora i els seus hàbitats únics, o la llegendària campana dels desitjos a la Schiestlscharte.

Exposicions La visita a totes les exposicions de Nockalm Road és gratuïta! Horari d’obertura de l’exposició: oberta cada dia de 10:30 a 16:30, oberta més tard si fa bon temps.

Al llarg dels revolts i serpentins de la carretera de Nockalm, que discorre entre Innerkrems per un costat i Ebene Reichenau per l’altre, s’estén una de les zones de senderisme més diverses de Caríntia. Tan diversa que hi ha garantit un sender adequat per a cada tipus d’excursionista! Les tranquil·les passejades alpines, les excursions panoràmiques als cims, els emocionants senders educatius i les místiques rutes d’aventura formen part del programa de senderisme, així com les excursions d’exploració amb el guardabosc de la Reserva de la Biosfera. 

Hi ha nombroses destinacions de senderisme que valen la pena a banda i banda de la carretera de Nockalm. Hem seleccionat alguns consells per a vosaltres entre les moltes opcions. “Delícies de senderisme”: des de passejades tranquil·les fins a escalades desafiants als cims.

Fidels al lema “Si fas senderisme, necessites refrescar-te”, nombrosos refugis alpins i hostals de muntanya al llarg dels senders us conviden a un viatge de descobriment culinari. Tasteu especialitats alpines casolanes i delicioses delícies caríntianes com el Ritschert (salsitxa tradicional austríaca), el Reindling (un plat tradicional austríac) o un tradicional “Brettljause” (un aperitiu tradicional austríac). 

Descobreix els punts destacats de la carretera de Nockalm, començant per la ruta número 1 des d’Innerkrems. Per descomptat, també pots gaudir de totes les atraccions de la carretera de Nockalm des del sud; després, simplement comença pel darrer punt, amb els punts destacats d’Ebene Reichenau:

Món d’Aventura 1: Innerkrems, 1.500 m

El peatge de Nockalmstrasse es troba a 220 metres de l’encreuament d’Innerkrems. L’assentament miner de finals de l’edat mitjana, on els miners extreien mineral de ferro, és ara un popular centre turístic i d’esports d’hivern. La carretera de Nockalm comença i acaba a aproximadament un quilòmetre del centre de la ciutat. 

Món d’Aventures 2: Penkerhütte, 1.790 m

Es troba a 3,4 kilòmetres del peatge d’Innerkrems, agafant una bifurcació a mà esquerra a 1,7 kilòmetres del peatge, i seguint per la nova i estreta via uns altres 1,7 kilòmetres, ascendint per aquesta uns 150 metres. A pocs minuts a peu de la carretera de Nockalm, la Penkerhütte es troba en un entorn tranquil i idíl·lic. Mentre gaudiu d’un refrigeri tradicional amb productes de la lleteria de la propietat, coneixereu i estimareu l’autenticitat de la vida alpina. Obert de juny a octubre, s’ofereixen pernoctacions en habitacions rústiques.

Món d’Aventura 3: Centre de la Reserva de la Biosfera de Nockalmhof, 1.700 m

A 800 metres de la bifurcació anterior arribem al Centre de la Reserva de la Biosfera Nockalmhof, on trobareu diverses exposicions i informació sobre la reserva de la biosfera. Per descomptat, el Nockalmhof també ofereix refrescos, i la botiga ven productes regionals i records per recordar el vostre viatge. L’entrada és gratuïta, obert cada dia de 10:30 a 16:30 (horari ampliat si fa bon temps). Els viatgers en autobús són benvinguts! 

• Centre de la Reserva de la Biosfera de Nockalmhof: A només tres quilòmetres d’Innerkrems, directament a la carretera de Nockalm, es troba el Nockalmhof. No només és un punt de partida ideal per a excursions, sinó que també acull el Centre de la Reserva de la Biosfera. Aquí trobareu l’única exposició de fòssils d’Àustria, “Mons petrificats”. Un racó d’informació dedicat proporciona tota la informació que necessiteu saber sobre la Reserva de la Biosfera de Nockberge . L’exposició infantil interactiva sobre el tema dels “ratpenats” transporta els petits hostes al món d’aquestes criatures que voletegen. Els visitants també poden gaudir d’un cinema multimèdia i en 3D, un restaurant espaiós , una botiga i un parc infantil. Diversos panells informatius davant de la casa proporcionen informació sobre la història de la mineria del ferro a Innerkrems i els voltants. 

• Exposició “mons petrificats” al Centre de la Reserva de la Biosfera de Nockalmhof: Descobriments sensacionals: dinosaures de 240 milions d’anys d’antiguitat ara s’exposen a la recentment redissenyada exposició de fòssils “Mons Petrificats” al Centre de la Reserva de la Biosfera de Nockalmhof! Aquests descobriments sensacionals proporcionen una visió d’un món molt anterior al nostre temps, o, més precisament, de Caríntia molt anterior al nostre temps! 

Adventure World 4: Heiligenbachhütte, 1.850 m

A 2,5 kilòmetres del punt anterior, en una bifurcació de només 150 metres de la carretera de Nockalm es troba la Heiligenbachhütte, una granja amb un bar on podeu gaudir de formatge alpí casolà i aperitius tradicionals. També s’hi exposa una encantadora col·lecció de motlles de mantega, estovalles de puntes i protectors de paret. Oberts de juny a octubre, els apartaments de vacances ofereixen un total de deu llits.

Món d’Aventura 5: Exposició «Wilde Nockberge» a la cabana Pfandlhütte, 1.877 m

A 600 metres del punt anterior, hi ha la Pfandlhütte , situada directament a la carretera de Nockalm, és coneguda per la seva cuina casolana amb delícies carínties. A la fascinant exposició d’animals “Wild Nockberge”, a la primera planta de la cabana, podeu aprendre-ho tot sobre els habitants dels Alps. L’entrada és gratuïta i oberta cada dia de 10:30 a 16:30 (horari ampliat si fa bon temps). 

• Experimenta l’exposició “Wilde Nockberge” a la cabana Pfandlhütte: Les coses s’estan tornant boges a la popular Pfandlhütte! L’exposició interactiva “Wild Nockberge” presenta als visitants els habitants salvatges dels Nockberge, com ara llops, isards, cérvols vermells i altres. Exploradors de totes les edats es trobaran amb criatures fascinants a les estacions interactives, que els inspiraran a explorar la natura pel seu compte!

Món d’Aventura 6: Zechneralm amb el Museu de l’Agricultura Alpina, 1.900 m

A 850 metres del punt anterior ens trobem la cabana Zechneralm. Com vivia i treballava la gent a les pastures alpines? El singular Museu de la Ramaderia Alpina de Zechneralm, amb el seu mercat de pagesos i on es poden comprar productes agrícoles de les muntanyes Nockberge, ofereix respostes a aquesta pregunta. Just al costat de l’exposició, els nens poden desfogar-se al parc d’aventures “Marmot Burrow”. El Zechneralm , conegut per la seva cuina sofisticada i senzilla, està obert des de principis de maig fins a finals d’octubre. S’accepten grups turístics (cal reservar amb antelació a través del lloc web). Consell: El Zechneralm és un excel·lent punt de partida per a excursions. 

• Museu de l’Agricultura Alpina de Zechneralm: El singular Museu de l’Agricultura Alpina de Zechneralm demostra de manera impressionant com de dura, però també bella en la seva simplicitat, era la vida de la gent de les muntanyes en el passat. Al mercat de pagès, podeu comprar productes agrícoles de la regió de Nockalm i tastar-los immediatament. Al parc d’aventures “Marmot Burrow”, just al costat del Museu de l’Agricultura Alpina, els nens s’hi acostaran com si fossin uns petits Mankeis adorables. 

• Excursió tranquil·la als peus del Königstuhl: Si no us ve de gust una excursió extenuant fins al cim però voleu explorar el bell paisatge alpí als peus del Königstuhl, podeu fer una tranquil·la passejada des del Zechneralm fins al Friesenhalssee (temps de caminada: 1 hora). El llac de muntanya deu el seu nom inusual al vent fred que bufa des de la regió de Lungau, a Salzburg. “Friesen” significa congelar-se, i “Hals” es refereix a una sella o coll de muntanya. Una excursió d’estiu al preciós llac blau intens no és en absolut “frisona”; més aviat, és una meravellosa oportunitat per explorar els prats alpins, gaudir de la vista de les muntanyes Nockberge i experimentar els beneficis d’un bany de peus fresc al llac de muntanya. 

Món d’Aventura 7: L’Eisentalhöhe – punt més alt de la carretera de Nockalm, 2.042 m

A 2,2 kilòmetres del punt anterior ens trobem una plataforma d’observació, on podeu gaudir d’una vista panoràmica única de la regió de Nockalm; els panells panoràmics expliquen els pics més importants visibles des d’aquí. Aquí també hi trobareu una petita botiga amb productes Speik, un bistrot i un Biker’s Point amb caixes fortes per a motociclistes. L’Eisentalhöhe també és un punt de partida ideal per a 
excursions curtes , per exemple, al Königstuhl o a l’Eisentalhöhe. 

• Excursió al cim del Königstuhl: El Königstuhl no és el pic més alt de la carretera de Nockalm, però sens dubte és un dels més bonics! Diverses rutes condueixen a la muntanya de 2.336 metres d’alçada, que es troba directament a la frontera de les tres províncies austríaques de Caríntia, Estíria i Salzburg. Des de Karlbad i Eisentalhöhe, podeu arribar a l’impressionant pic de les muntanyes Nockberge de Caríntia. Des del cim, s’obre una magnífica vista panoràmica de nombrosos “Nock’n” (cims de muntanya). La caminada des de Karlbad i tornada dura unes 3,5 hores. No us oblideu de rejovenir-vos amb un refrigeri després! 

Món d’Aventura 8: Raresa Alpina Karlbad, 1.693 m

A 4 kilòmetres del punt anterior ens trobem el Karlbad, amb més de 300 anys d’antiguitat, és una autèntica raresa! Aquí, l’aigua de la font de Karlquelle es canalitza cap a abeuradors de fusta de làrix i s’escalfa a uns 40°C amb pedres brillants. Els abeuradors on jeuen els clients del balneari estan coberts amb una taula, excepte l’obertura per al cap, per evitar que s’escapi el vapor curatiu. Durant el funcionament del balneari (la temporada de banys va de mitjans de juny a mitjans de setembre), els banys estan tancats al matí. Podeu visitar els banys del pagès a partir de la 1:00 PM. Hi ha un petit parc infantil al costat de la casa. No us perdeu l’aiguardent casolà! S’ofereixen allotjament i pensió completa. 

Món d’Aventura 9: Tangernerhütte, 1.715 m

A 2,9 kilòmetres del punt anterior, i agafant una bifurcació a 1,7 kilòmetres que és un camí de carro i millor que el fem a peu (son uns 20 minuts de caminar). La Tangernhütte es troba a uns 20 minuts a peu de l’aparcament de la Nockalmstraße, on també s’hi pot accedir amb autobús. La  Tangernerhütte és una cabana alpina rústica amb un bar que serveix especialitats carínties casolanes com ara formatge, schnapps, licors i aperitius tradicionals. Ideal per a nens: el parc infantil i els nombrosos animals! Obert des de principis de juny fins a principis d’octubre, hi ha allotjament disponible per passar la nit.

Món d’Aventura 10: Stangalm, 1.700 m

Continuant uns 550 metres per la mateixa bifurcació per anar a Tangernerhütte (el punt anterior), ens trobem un refugi alpí. Popular entre els habitants locals i els visitants, el refugi alpí es troba a uns 45 minuts a peu del punt de partida “Auf der Sackltratte” a la carretera de Nockalm. Aquest sender fàcil és ideal per a famílies. A Stangalm, amb la seva pròpia granja lletera, l’atracció són els Border Collies criats a casa de l’hostaler alpí Ewald Brence, que junts supervisen més de 200 caps de bestiar. 

Món d’Aventura 12: Grundalm “Silva Màgica”, 1.688 m

A 3,1 kilòmetres de la bifurcació per anar als 2 punts anteriors, es troba una activitat màgica a la carretera de Nockalm: el parc natural únic “Silva Magica” tracta sobre els secrets de la natura i les criatures màgiques. Exploreu el sender circular amb estacions dissenyades artísticament, relaxeu-vos a les gandules energètiques i apreneu fets fascinants al Geo-Trail. L’exposició gratuïta “Els arbres com a artistes de la supervivència” us espera al Grundalm, oberta cada dia de 10:30 a 16:30, amb horari d’obertura ampliat si fa bon temps. Per cert: tant l’exposició com el parc natural són accessibles per a cadires de rodes! 

• Exposició “Els arbres com a artistes de la supervivència” al Grundalm: L’exposició “Els arbres com a artistes de la supervivència” al Grundalm ofereix una mostra destacada del làrix, l’avet i el pi pinyer, les tres espècies d’arbres que creixen principalment a la Reserva de la Biosfera de Nockberge! D’una manera interactiva, creativa i diversa, aprendreu sobre les característiques i trets especials d’aquestes espècies d’arbres i els seus beneficis. Consell: Abans o després de visitar l’exposició, assegureu-vos de fer un passeig per la “Silva Magica”, el bosc encantat únic. Aquí aprendreu encara més sobre arbres, esperits màgics de la natura i molt més.  

• Bosc Místic “Silva Màgica: En aquest bosc, trobareu esperits de la natura i habitants del bosc de maneres inusuals, i al sender geològic, aprendreu fets fascinants sobre la formació de les muntanyes Nockberge. A més, aquest sender és accessible amb cadira de rodes, cosa que fa que les experiències naturals siguin accessibles a tothom! Després, us recomanem l’excursió fins a Wolitzenalm (20 minuts a peu), on podreu gaudir d’un refrescant bany de peus a Speik. 

Món d’Aventura 13: Wolitzenhütte, 1.777 m

A 1,3 kilòmetres del punt anterior (a 120 metres hi ha una bifurcació a mà dreta). Al final del sender “Silva Magica”, una caminada de 20 minuts us portarà fins a la Wolitzenhütte, on un zoo amb animals adorables i una divertida aventura aquàtica esperen els més petits. També podeu reposar forces amb productes de la lleteria del complex i fins i tot passar una nit a la pastura alpina. 

Adventure World 14: Glockenhütte a la Schiestlscharte, 2.024 m

A 4,1 kilòmetres de la bifurcació per anar al punt anterior ens trobem la cabana de Glockenhütte. A la primera planta de la Glockenhütte, descobrireu l’exposició d’història natural, que inclou un espectacle multivisió sobre la Reserva de la Biosfera de Nockberge. A la cresta de Schiestlscharte, hi ha la llegendària campana dels desitjos: a qui la toqui se li concedirà un desig. La cabana també alberga un mercat de pagesos i una botiga de productes agrícoles. L’edifici principal alberga un restaurant amb terrassa assolellada i el Biker’s Point. Obert de maig a octubre, els motociclistes i els viatgers en autocar són benvinguts, amb suggeriments de menús especials per a grups d’autocar.

• Exposició “La finestra a la Reserva de la Biosfera”: Una parada a la Glockenhütte, a la carretera de Nockalm, val la pena no només per la llegendària campana dels desitjos que hi ha darrere la cabana a la carena de Schiestlscharte, sinó també per l’exposició de nova creació “La finestra a la Reserva de la Biosfera”. Aquesta explica la història de la moguda història de la regió fins a l’actual reserva de la biosfera, on la natura i la humanitat coexisteixen en harmonia. 

• Del centre d’esports d’hivern previst a la reserva de la biosfera: L’exposició comença explorant la història d’aquesta regió, que abans era econòmicament feble, des dels plans per desenvolupar-la com a centre d’esports d’hivern fins a la seva designació actual com a reserva de la biosfera. A la primera planta, els visitants trobaran l’element central de l’exposició: una pel·lícula elaboradament dissenyada sobre l’agricultura alpina, la forma d’ús del sòl que sempre ha donat forma al paisatge dels Nockberge, garantint ingressos als residents i delectant els visitants. A més, un model d’elevació interactiu ofereix una visió general de les rutes de senderisme, les posades de muntanya i altres exposicions al llarg de la carretera de Nockalm.  

Món d’Aventura 15: Windebensee, 1.950 m

A 1,4 kilòmetres del punt anterior apareix un aparcament pel llac Windebensee. El sender natural “Comunitats alpines” (temps de caminada: aprox. 20 minuts) voreja el llac Windeben, un pintoresc llac de muntanya. També val la pena veure els nombrosos pins cendrosos que creixen als boscos dels voltants. Un camí de 400 metres de llargada porta des del llac Windeben fins a la Glockenhütte (temps de caminada: aprox. 15 minuts). 

• Ruta circular Windebensee i Glockenhütte: El sender natural “Comunitats alpines”, amb diversos panells informatius, envolta el llac Windebensee, un pintoresc llac de muntanya (temps de caminada: aproximadament 20 minuts). Després, podeu recórrer el camí de 400 metres fins a la Glockenhütte (temps de caminada: aproximadament 15 minuts), tocar la campana dels desitjos i concedir el vostre desig als vents de muntanya. I, per descomptat, també podeu visitar la nova exposició “Finestra a la Reserva de la Biosfera” a la primera planta de la Glockenhütte i aprendre més sobre la història moguda de la regió, fins a l’actual reserva de la biosfera, on la natura i la humanitat coexisteixen en harmonia. 

Món d’Aventura 16: Camí dels Elements, 1.950 m

A 950 metres de l’aparcament del punt anterior, apareix un nou aparcament a la carretera. L’aparcament d'”El Camí dels Elements”. Un punt culminant místic a la carretera de Nockalm és el sender circular “El Camí dels Elements“, d’1,5 quilòmetres de llargada, amb cercles de pedres i breus descripcions d’exercicis que us posen en contacte directe amb els elements de la fusta, la llum, l’aire, la terra, l’aigua i la pedra. Estimula tots els sentits: oïda, vista, gust, olfacte i tacte, tot allò que ofereix la natura increïblement diversa al llarg del Camí dels Elements. L’aparcament al llarg de la carretera també és adequat per a autobusos. 

• Camí dels Elements – Ruta d’aventura per a tots els sentits: Aquest sender circular especial d’un quilòmetre i mig us posa en contacte amb la natura, el cel i la terra. Els cercles de pedres i les instruccions per a exercicis que agudeixen tots els sentits combinen idees antigues amb l’esperit dels temps. Dediqueu-vos tot el temps que vulgueu a aquesta excursió tan especial. 

Adventure World 17: Priesshütte, 1.700 m

A 1,7 kilòmetres de l’aparcament anterior, apareix una petita bifurcació a mà esquerra que porta a la cabana de Priesshütte.

Adventure World 18: Carbó natural SIGIS, 1.300 m

Es tracta d’una nova adquisició, molt actual per la carretera panoràmica.

Adventure World 19: Pla de Reichenau, 1.095 m

Fins i tot en l’època celta, el poble era l’última parada de descans abans de la pujada a Turracher Höhe. L’administració de la Reserva de la Biosfera de Nockberge es troba aquí. Podeu contactar amb ells per telèfon al +43 4275 665 o a www.biosphaerenparknockberge.at.

Preus i horaris d’obertura

La carretera de Nockalm està oberta des de principis de maig fins a finals d’octubre. Durant els mesos d’hivern, la carretera està tancada a causa de la seva ubicació. Els preus dels bitllets depenen completament del tipus de vehicle que penseu utilitzar per recórrer la carretera de Nockalm. Les motocicletes estan prohibides entre les 18:00 i les 8:00. Tingueu en compte que el temps de viatge per la carretera de Nockalm és d’aproximadament 45 minuts, per la qual cosa l’última entrada és a les 17:15 (per a motocicletes!).

El preu per un cotxe de gasolina normal és de 24€ al dia (19€ per si és elèctric). Adjunto la pàgina web per a més informació. També hi podeu comprar l’entrada per aquí. Amb la KärntenCard, podeu utilitzar la carretera de Nockalm, incloent-hi totes les instal·lacions de la Reserva de la Biosfera, un cop al dia. Es cobrarà una tarifa de 6 € per persona a tots els passatgers del vehicle que no tinguin una KärntenCard. 

El peatge de sortida (o d’entrada segons el cas) es troba a 4,8 kilòmetres del punt 17 (Priesshütte). Nosaltres continuem la nostra ruta fins a la població caríntia de Villach. Això son uns 52,8 kilòmetres (1 horeta justa de conducció). A Villach és on hi tenim l’allotjament i on hi passarem la nit.

Adjunto en un mapa de Google Maps totes les atraccions que hem descrit en aquest article sobre la carretera Nockalmstrasse:

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (310 kilòmetres / 4 hores i 57 minuts):

Avui farem una ruta per la regió de Salzkammergut i acabarem al poble de Obertraun per passar-hi la nit (al costat de Hallstatt). La primera parada serà el llac Gosausee (o Vorderer Gosausee) on hi farem una caminada fent-li la volta al llac. Pujarem al telefèric Gosaukammbahn per obtenir grans vistes i al baixar ens desplaçarem a Obertraun. Hem buscat Obertraun perquè Hallstatt està molt massificat en quan a allotjament. Primer de tot anirem a trobar un mirador únic, el Five Fingers. Quan haguem baixat a Obertraun, agafarem el ferry que ens durà a Hallstatt i després baixarem i visitarem Hallstatt. Agafarem l’últim ferry de tornada a Obertraun per anar al nostre allotjament.

Índex: 1. Gosausee (o Vorderer Gosausee) i Gosaukammbahn 2. Mirador Five Fingers 3. Ferry Obertraun – Hallstatt 4. Visita a Hallstatt

1. Gosausee (o Vorderer Gosausee) i Gosaukammbahn

Gosausee (o Vorderer Gosausee)

Pel matí marxem de Filzmoos i diem “hola” a la regió de Salzkammergut. La primera parada serà el llac de Gosausee (o Vorderer Gosausee). La ruta de Filzmoos al llac Gosausee és d’1 hora (uns 58 kilòmetres). Gosausee es troba a 8,5 kilòmetres al sud de la població de Gosau. És un llac de fàcil accés que es pot caminar i envoltar a peu de forma senzilla i hi ha un restaurant al costat on pots provar els plats típics del país.

Gosausee és una meravella natural a la regió de Salzkammergut, a Àustria, on trobareu llacs impressionants envoltats per les majestuoses muntanyes de Dachstein. Tant si busqueu un passeig relaxant, una excursió desafiant, una via ferrada emocionant o una cabana acollidora, Gosausee té alguna cosa per a tothom.

Els llacs Vorderer i Hinterer Gosausee són particularment pintorescos al Salzkammergut, al peu de la serralada de Dachstein. El Vorderer Gosausee és conegut per les seves aigües cristal·lines i les impressionants vistes de la carena del Gosaukamm. És fàcilment accessible i ideal per a passejades i excursions suaus. El llac Hinterer Gosausee és més apartat, envoltat de natura verge, lluny de l’enrenou.

Els dos llacs de Gosau es troben al centre d’Àustria. Des de gairebé qualsevol racó del país, es triga menys de tres hores a arribar-hi. Aquesta ubicació cèntrica i l’impressionant entorn natural sempre han atret la gent. La majoria de la gent visita el Vorderer Gosausee . L’aparcament de pagament des del 2024, és just al costat del llac, de manera que gairebé es pot conduir fins a l’aigua amb el seu impressionant teló de fons de muntanya (tarifes aparcament 2025: 1h – 2€; 2h – 4€; 3h – 6€). La carretera ben cuidada condueix des de la ciutat de Gosau en uns vuit quilòmetres i mig. El Hinterer Gosausee està encara més amagat a les muntanyes. Es troba darrere del Vorderer See, a aproximadament 1,5 hores a peu. Val la pena veure tots dos llacs del Salzkammergut, però avui nosaltres només en tindrem temps per a un.

El llac Gosau brilla com un ull verd enmig de les grises muntanyes Dachstein . L’aigua del llac és cristal·lina. Un veritable idil·li natural. Aquesta coneguda meravella natural es troba a 933 metres sobre el nivell del mar, al Salzkammergut. Conduïu per una carretera que travessa la vall de Gosau fins que s’acaba la carretera. Hi ha un gran aparcament i comença l’aventura de Gosausee. L’impressionant paisatge natural del 
Vorderer Gosausee és mundialment famós. L’aigua cristal·lina i verdosa brillant està dominada pel Dachstein, de 2.995 m d’alçada .

Recentment, cada cop apareixen més imatges idíl·liques del llac Gosau a Internet: el petit llac de muntanya en primer pla, les altes muntanyes amb el Dachstein i la glacera al fons . Aquest lloc remot d’Àustria s’ha convertit en un dels millors llocs d’Instagram. Considero aquest racó al voltant del llac de muntanya una de les meravelles naturals més boniques del Salzkammergut , i tot i així no està tan concorregut, tot i que no està tan lluny de les multituds del llac Hallstatt .

Senderisme al llac Gosausee

La majoria d’excursionistes acudeixen en massa al Gosausee, al davant del llac. És fàcil arribar-hi, i la caminada des de l’autobús o el cotxe no és gaire llarga . Un sender circular envolta el llac del davant, al Salzkammergut. La caminada circular té 4 quilòmetres de llargada, cosa que la converteix en una excursió fàcil. Com que el sender al voltant del llac és relativament ample i asfaltat, aquesta excursió es pot fer com un passeig tranquil o fins i tot amb cotxet. Depenent del vostre ritme, trigareu una bona hora a caminar . Tanmateix, podeu passar-hi fàcilment més temps

Hi ha bancs escampats al voltant del llac per descansar. Ens van encantar els petits camins que baixen fins a l’aigua. És emocionant per als nens córrer des del camí ample fins a l’aigua i llençar-hi unes quantes pedres. Si fa calor, també hi podeu submergir els peus. Però compte: fa fred! L’aigua no s’escalfa gaire, ni tan sols a l’estiu. Cal que faci molta calor si no voleu congelar-vos. Però també és fantàstic per nedar. Piscina de muntanya amb vistes a la glacera …

Un sender temàtic recorre el llac i compta amb diverses instal·lacions al llarg del camí. Les onze estacions exploren els paisatges del Salzkammergut interior. També és una gran excursió amb nens.

Els llacs de Gosau, al Salzkammergut, em van captivar immediatament. Em va fascinar especialment el contrast entre el turquesa intens de l’aigua i les espectaculars parets rocoses del massís de Dachstein, que s’alcen per sobre de tot. És una vista que no oblidaré aviat. El Vorderer Gosausee és increïblement fàcil d’arribar, i el camí circular al voltant del llac és simplement perfecte per gaudir del paisatge a un ritme tranquil. Podria seure-hi durant hores i simplement gaudir de la vista: hi ha alguna cosa relaxant, gairebé meditativa, al llac. El camí també és ideal per a un passeig amb la família o fins i tot amb un cotxet, cosa que trobo molt convenient.

En general, considero que els llacs de Gosau són una autèntica meravella natural que val la pena visitar, ja sigui per fer una caminada relaxant, unes hores de pau i tranquil·litat o simplement per experimentar la bellesa incomparable dels Alps austríacs. Per a mi, va ser una experiència inoblidable i la recomano molt a tothom.

Gosaukammbahn

El Gosaukamm, juntament amb la glacera de Dachstein, forma el teló de fons de la muntanya central. Tant si mireu cap a l’est als penya-segats des de la riba occidental del llac Gosau, com cap a l’oest al llac Gosau, veureu els pics del Gosaukamm. Els penya-segats, de vegades delicats, s’eleven com les Dolomites. El pic més impressionant del Gosaukamm és el Bischofsmütze (2.454 m), que s’eleva de manera particularment impressionant cap al cel. El Donnerkogel és conegut per la seva via ferrada amb l’Himmelsleiter (Escala al Cel) de 50 metres de llargada.

A Gosausee hi ha un telefèric, Gosaukammbahn, i a dalt la muntanya un restaurant-hotel, Gasthof Gosausee. El telefèric et puja a les muntanyes on es poden realitzar nombroses excursions. Una bona opció pot ser caminar fins a la carena de la muntanya que tenim a sobre, en la frontera entre els estats de Salzburg i Alta Àustria.

En els mesos centrals de l’estiu el telefèric està obert diàriament de 8:15h a 18h. Els preus d’anada i tornada son de 22,6€ pels adults i 20,30€ pel jovent, i 12,14€ pels nens. Adjunto la seva pàgina web on tindreu més informació.

La nostra intenció és agafar la góndola-telefèric Gosaukammbahn i et deixarà a mitja muntanya. On et deixa el telefèric hi ha 2 refugis on menjar (el Gablonzer Hütte i el Breining Hütte). A prop hi ha una Via Ferrada molt important i famosa, i volem seguir el camí fins a veure-la. Hem d’acostar-nos al pic Grosser Donnerkogel.

La Via Ferrada es diu Austria Sky Ladder, i les imatges que ens han arribat son superespectaculars. Nosaltres només ens hi volem acostar a veure si aconseguim veure com ho fan els alpinistes.

La nostra intenció ha estat agafar el Gosaukammbahn per caminar una mica fins a la carena de les muntanyes i mirar d’acostar-nos a la via ferrada. Hem de tenir en compte que a prop tenim a dos refugis de muntanya. Un, el Gablonzer Hütte (adjunto enllaç), i l’altre, el Breining Hütte (adjunto l’enllaç).

2. Mirador Five Fingers

Un cop hem baixat del Gosaukammbahn i hem agafat el cotxe, conduïm ja fins a la zona de Hallstatt, fins al llac Hallstätter See. Hi ha solament uns 30 minuts de cotxe (25 kilòmetres). Anem a buscar el remuntador per a pujar a l’atracció-mirador anomenat “Five Fingers” de Obertraun. És un mirador únic amb forma de mà amb els seus cinc dits a 400 metres d’alçada.

No apte per a cors dèbils! La plataforma d’observació 5fingers ofereix adrenalina de primer nivell. Probablement la plataforma d’observació més espectacular dels Alps, sobresurt com una mà en un abisme de 400 metres de profunditat. En cinc passarel·les de disseny diferent, els 5fingers, teniu l’oportunitat de demostrar el vostre valor per les altures i gaudir de vistes úniques del llac Hallstatt i del Salzkammergut interior.

La plataforma d’observació 5fingers del Krippenstein està oberta durant la temporada d’estiu durant l’horari d’obertura de la secció 2 dels telefèrics Dachstein Krippenstein! L’horari de funcionament dels remuntadors és de 8:40h a 17h. Heu de preveure una visita amb una durada màxima de 2 hores (entre agafar remuntadors, visitar mirador i tornar a agafar remuntadors).

Les cinc passarel·les diferents , cadascuna de quatre per un metre, ofereixen unes vistes espectaculars. Una de les passarel·les està feta completament de vidre, mentre que una altra permet als visitants crear la seva pròpia imatge emmarcada de Hallstatt, Patrimoni de la Humanitat, utilitzant un gran marc barroc. De camí cap als 5fingers, aprendreu dades interessants sobre la fauna, la flora i la geologia del Dachstein Krippenstein en panells informatius .

Si ho voleu fer bé, la visita al mirador de 5fingers pot formar part d’una petita ruta de senderisme, amb el punt de partida l’estació de muntanya de Krippenstein (secció 2), i un temps de caminada aproximat de 35 a 40 minuts, de dificultat fàcil, apta per nens.

Ruta senderisme 5fingers La  ruta de senderisme d’aventura  des de l’estació de muntanya del telefèric fins a la Creu dels Pioners (per sobre dels 5fingers) inclou, a més dels 5fingers , una altra plataforma d’observació, el  mirador del Patrimoni Mundial que es troba sobre el Lodge at Krippenstein (Mirador anomenat l’Espiral) , que ofereix una vista ideal de la glacera de Dachstein. I passant també per la Capella de Heilbronn.

El mirador està situat a una alçada de 2.035 metres sobre el nivell del mar i en lo més alt d’un precipici de 400 metres de profunditat. Aquest mirador ofereix unes vistes impressionants.

Un cop a Obertraun amb el cotxe hem de buscar la carretera Dachstein Höhlenstrasse (a l’altra banda del riu Traun), seguir per aquesta carretera fins arribar a l’aparcament. Pots aparcar de forma gratuïta i comprar el teu bitllet per el telefèric Dachstein Krippenstein allí mateix a la guixeta. Compraràs un ticket que cobrirà els dos trams necessaris per arribar a la cima de Krippenstein.

Per arribar al mirador 5fingers, has d’agafar 2 telefèrics. El primer surt des de l’Estació de la Vall a Obertraun com hem dit abans, i el segon des de l’Estació Mitja (Tram 1) que et portarà finalment a l’estació de muntanya de Krippenstein (Tram 2). El telefèric opera de forma contínua cada 15 minuts i la cabina és lo suficientment gran com per a transportar a unes 25-30 persones a la vegada.

En total, el recorregut complet dels dos telefèrics des de l’estació fins a l’últim punt t’agafarà aproximadament uns 20 minuts. Un cop que arribis a l’estació de muntanya de Krippenstein, tindràs que caminar costa amunt durant uns altres 20 minuts per arribar al Mirador 5 Fingers. L’accés en sí al Mirador 5 Fingers és gratuït i lo què tindràs que pagar seran els trajectes del telefèric des de l’estació de la vall de Obertraun.

Per voler visitar el Mirador 5 Fingers has de comprar un ticket que es diu “Panorama Ticket” i que no només inclou els dos trams del telefèric que aniràs, sinó un tercer. A part dels 5 Fingers podràs visitar altes atraccions com el World Heritage Spiral. Nosaltres no ho vam fer perquè no disposàvem de tant temps. No hi ha un ticket més econòmic per visitar únicament el Mirador 5 Fingers.

És important que compris el ticket online a la pàgina web del remuntador, perquè així et sortirà més econòmic. Si el compres a la guixeta val 4€ més! Finalment el preu és de 44,90€ per adults, 41,4€ per joves i 27,20€ per nens. Adjunto la seva pàgina web. També hi ha altres opcions d’entrades que inclouen les visites a les coves del Mamut o a les Coves de Gel.

Et pots descarregar el mapa panoràmic i fer-te la teva ruta, aquí

3. Ferry Obertraun – Hallstatt

Finalment, continuem amb la ruta i anem a aparcar a Obertraun per anar a buscar el ferry que ens portarà fins a Hallstatt. A Obertraun no tindrem els problemes que hi ha a Hallstatt per aparcar. Al centre i a prop del terminal del ferry hi ha 2 aparcaments públics: un es diu “parkplatz strandbad” i l’altre es diu “públic parking“.

Arribem fàcilment a la terminal del ferry d’Obertraun (Obertraun Schiffstation). Al mig dels Alps austríacs, a la part més meridional de l’Alta Àustria, es troba la regió del Patrimoni Mundial Cultural i Natural ( UNESCO )”Hallstatt – Dachstein – Salzkammergut”. El llac Hallstatt, com a punt central, connecta les comunitats de Dachstein de Hallstatt – Obertraun – Bad Goisern – Gosau, i el transport marítim sempre ha jugat un paper clau com a mitjà de transport.

Hem d’agafar la ruta de Obertraun a Hallstatt Markt, que és la més propera al centre de Hallstatt. El seu preu és de 17€ pels adults i forma part de la ruta pel Sud del llac (inclou l’anada a Hallstatt i la tornada a Obertraun), i 12€ pels menors de 17 anys. A cada hora hi ha una sortida, de Obertraun a Hallstatt no hi haurà problema (surten a les hores i quart) i de Hallstatt a Obertraun hauríem d’agafar l’últim ferry, el de les 18:45h.

Una de les maneres més boniques de descobrir la bellesa del llac Hallstatt és sens dubte un creuer pel llac. El vaixell d’excursió “Hallstatt” connecta les dues ciutats de Hallstatt i Obertraun en un viatge d’anada i tornada d’aproximadament una hora entre mitjans de maig i octubre. També podeu relaxar-vos una mica en aquest interessant viatge d’anada i tornada i aprendre-ho tot sobre la regió de Hallstatt Dachstein Salzkammergut, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Hi ha dues companyies que es dediquen a aquestes rutes de ferry: una s’anomena “Navia” (adjunto la seva pàgina web) i l’altra s’anomena “Hallstättersee Schifffahrt” (adjunto la seva pàgina web). Nosaltres proposem viatjar amb l’empresa “Navia”. Ens semblen que ofereixen més horaris i els preus son un xic més econòmics.

4. Visita a Hallstatt

Hallstatt és considerat el poble més bonic del món a la riba d’un llac. I no només això. Hallstatt, el pintoresc poble alpí del llac Hallstättersee, al Salzkammergut, és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i destinació obligada d’una excursió d’un dia per a molts turistes que visiten Salzburg o dels que fem una ruta per Àustria. Amb un paisatge impressionant i una rica història, no és estrany que sigui un lloc popular.

Hallstatt és un dels llocs turístics més famosos d’Àustria, i no cal dir-ho, està inundat de turistes. Però si Hallstatt és un dels teus destins somniats, t’ajudaré a aprofitar al màxim la teva visita amb les meves millors seleccions de coses a fer a Hallstatt.

Creuer pel llac Hallstättersee

Navega amb vaixell pel llac Hallstättersee per gaudir d’aquesta encantadora destinació d’una forma única i econòmica. Considero que econòmica ho és perquè el vaixell és la teva manera d’entrar a Hallstatt, ara que has aparcat gratuïtament i passaràs la nit al poble del costat, Obertraun. Però fins i tot si decideixes entrar a Hallstatt amb autobús, potser vols agafar un vaixell només per anar i venir. I si t’allotges a Hallstatt puja’t a bord d’un dels transbordadors regulars que connecten el llac amb l’estació de tren de l’altra banda, amb bitllets només en efectiu disponibles a bord per uns quants euros. En el punt anterior he indicat les pàgines web de les companyies que fan creuers pel llac.

Tindràs el privilegi de contemplar unes vistes de Hallstatt des del llac que són esglaiadores i difícils d’oblidar. També pots anar una mica més enllà i agafar una de les històriques Zillen (embarcacions de fons pla) o llogar una de les barques de rems, una barca de pedals o fins i tot una barca elèctrica que s’ofereixen a Hallstatt, però tingues en compte que una barca de rems no et portarà per tot el llac, per més que remis.

Museu de Hallstatt (o Hallstatt World Heritage Museum)

El següent a la nostra agenda de coses a fer és el Museu de Hallstatt. Caminant pel carrer principal, trobareu el Museu de Hallstatt a l’esquerra abans d’arribar a la plaça del mercat. El museu de Hallstatt és opcional, però Hallstatt s’havia fet famós per la seva història abans de fer-se mundialment famós amb l’auge de les xarxes socials per ser bonic. Si t’agrada la història, com a mi, hauries d’afegir el museu a la teva llista de coses a fer a Hallstatt.

És un lloc apassionant per conèixer els 7000 anys d’història del petit poble alpí. Ubicat en un edifici ben conservat, el museu acull rares relíquies, artefactes i obres d’art que es remunten al passat llunyà d’aquesta zona. Els qui el visitin coneixeran els primers pobladors de la prehistòria i aprendran sobre el desenvolupament de Hallstatt al llarg dels segles.

Des dels assentaments de l’Edat de Ferro, passant pels romans i els celtes, fins a les reformes polítiques del segle XIX: us espera un viatge en el temps en aquest museu únic! Coneixeràs l’antic Hallstatt i l’actual Àustria Verda: aquí està representat tot allò relacionat amb les seves històries. Així que pren-te un temps per explorar el Museu de Hallstatt: val la pena.

Els horaris d’obertura del museu durant l’estiu és cada dia de 10 a 18h. Els preus per entrar son de 12€ pels adults i 8€ pels nens de 6 a 14 anys. Adjunto la seva pàgina web.

La Plaça del Mercat: el cor de Hallstatt

Potser a la Plaça del Mercat (Marktplatz Hallstatt) de Hallstatt li manquen activitats i emoció, però ho compensa el seu encant històric. Com a cor de Hallstatt, la Plaça del Mercat compta amb edificis tradicionals que han estat drets des dels primers temps de Hallstatt.

Pren-te el teu temps per gaudir d’una tranquil·la tassa de cafè o observar la gent assegut en un dels bancs. La font situada al centre de la plaça ha estat el centre d’aquestes activitats durant segles i la seva atractiva estàtua de la Santíssima Trinitat aporta un toc extra de bellesa. La plaça també està plena de botigues de souvenirs, que ofereixen regals als que vulguin emportar-se un tros d’aquesta magnífica ciutat. Visitar la Plaça del Mercat de Hallstatt és imprescindible quan exploris aquesta ciutat històrica, perquè no hi ha manera d’evitar-la quan t’adreces a l’altre extrem de la ciutat.

Església Protestant de Crist

L’Església Protestant de Crist de Hallstatt és una altra destinació obligada. Aquest edifici històric ha resistit el pas del temps i ofereix als visitants la possibilitat d’explorar la seva història interessant. Construïda el 1785, aquesta església va ser un punt central per als qui practicaven el protestantisme a Hallstatt durant el segle XVIII. En altres parts d’Àustria se segueix practicant el catolicisme de forma aclaparadora, però degut a les singulars circumstàncies que envoltaven els habitants de Hallstatt, el protestantisme es va fer popular al segle XVIII i va acabar sent tolerat pel governant Habsburg.

A l’exterior, els visitants poden meravellar-se davant de la impressionant agulla que s’enlaira orgullosa entre els pintorescos edificis que componen aquesta meravellosa ciutat austríaca. A l’interior, els visitants poden admirar obres d’art tradicionals, vitralls impressionants i escultures intrincades que adornen les parets. L’Església Protestant de Crist és bonica i fascinant, i, com calia esperar, és una de les atraccions més visitades de Hallstatt.

L’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web per si vols més informació.

Entra a la Casa d’Ossos de Hallstatt

Després de l’església protestant, quasi arribem a l’altre extrem del poble. Abans de sortir a fer la foto icònica de la ciutat de Hallstatt, Patrimoni Mundial de la UNESCO, arribem a una de les atraccions més interessants de Hallstatt i a un altre tros d’història única. La Casa dels Ossaments, també coneguda com Ossari de Hallstatt, a la Capella de Miquel de Hallstatt, és una experiència alliçonadora. Com que el terreny a Hallstatt és limitat, va caldre exhumar cadàvers per fer noves tombes a la ciutat quan l’església catòlica encara prohibia la cremació abans dels anys setanta. Per això, els funcionaris de Hallstatt van decidir traslladar els ossos d’aquestes tombes exhumades a una Casa dels Ossos (Beinhaus) construïda a l’interior de la Capella de Miquel.

La Casa dels Ossos té més de 2.100 cranis i altres ossos humans perfectament apilats per les parets. L’habitació desprèn una estranya sensació de calma malgrat el tema macabre. Artistes locals han decorat i pintat algunes de les calaveres, afegint-hi un altre element commovedor a l’experiència! Els escrits dels cranis inclouen els noms i les dates dels difunts. La Casa dels Ossos requereix que paguis uns quants euros, però visitar aquest monument únic és sens dubte una de les activitats imprescindibles de Hallstatt i una cosa que hauries d’incloure a la teva llista de coses a fer abans de morir si tens l’oportunitat. Visitar aquest lloc et farà adonar que la mort es pot veure des de moltes perspectives històriques, artístiques i espirituals.

Els horaris d’obertura son cada dia de 10 a 18h. El preu per entrar és únicament de 2€ per persona.

Passeig fotogràfic amb fotos de postal

Per gaudir de les vistes més pintoresques de Hallstatt, feu un passeig fotogràfic per la riba del llac! Amb la casa d’ossos, quasi arribem al final del poble. Tots dos extrems del poble són els dos millors llocs per fer fotos. Hallstatt està enclavat entre una muntanya i un llac, cosa que el converteix en un lloc preciós per fer fotos. De fet, fer fotos és la principal raó per la qual molts visiten Hallstatt, i aquestes fotos són les que han fet de Hallstatt el lloc més famós de tot Àustria a principis del segle XXI. El carrer principal al llarg de la riba del llac també ofereix grans angles per capturar les fotos dignes d’Instagram.

A tots dos extrems del carrer principal de Hallstatt, trobaràs unes vistes impressionants del llac i de la singular arquitectura del poble, cobertes per un teló de fons muntanyós; prova a fer algunes fotos des de diferents angles per variar les perspectives. I no oblidis seguir caminant més enllà del cementiri i gairebé fora de la ciutat per obtenir encara més fotos de postal.

Un dels millors miradors així com dels més famosos és en el punt de la via Gosaumühlstrasse, 67 de Hallstatt. Aquí adjunto el punt en concret.

Puja amb el funicular Salzbergbahn

L’horari d’obertura del funicular és de 9 a 18h, i el preu és anar i tornar de 24€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web. Després de passejar pel poble i haver visitat tots els monuments i miradors que volíem veure, vam agafar el funicular de Salzbergbahn i vam pujar a la muntanya. En només uns minuts, el funicular de Salzbergbahn us porta de manera ràpida i còmoda des de l’estació de la vall de les mines de sal de Hallstatt fins a 838 metres.

El funicular (també conegut com a telefèric) no és l’única manera de pujar-hi, i si no voleu caminar en pujada el necessitareu tant per al Skywalk com per a les mines de sal. Sincerament, el viatge en si és la meitat de la diversió; puja 360 metres per sobre de Hallstatt, i les vistes són més espectaculars a cada segon.

Funicular Salzbergbahn en renovació fins a l’estiu del 2026 Les obres del nou funicular estan a ple rendiment! Esperen poder-vos tornar a donar la benvinguda a les mines de sal de Hallstatt a partir del juny de 2026.

Mines de sal més antigues del món

Hallstatt acull les mines de sal més antigues del món. Aquestes mines són una de les coses més populars que fer a Hallstatt. Les característiques són similars a les d’altres Mines de Sal de Salzburg, com les de Berchtesgaden que ja varem veure al dia que vam sortir de Salzburg i ens n’anàvem al Tirol, però si visites Hallstatt de totes maneres, si el teu temps és limitat i una Mina de Sal és a la teva llista de desitjos, fes-ho! La mina de sal de Hallstatt compta amb un tren miner, un llac salat i un emocionant tobogan de fusta, tot plegat unit per fer una visita inoblidable.

Pots fer una passejada de tres minuts en funicular des del nivell del terra o caminar durant aproximadament una hora per arribar a la mina i fins i tot pujar al mirador Skywalk una vegada que arribis al cim. Amb la seva antiga torre, que solia ser una fortificació, l’Skywalk ofereix vistes del llac que hi ha a sota. Pots recórrer els túnels dels miners i fins i tot tastar el tobogan de fusta més llarg d’Europa.

Adjunto la pàgina web perquè disposis de tota la informació. És una visita molt interessant i didàctica, però calculeu que es triga a veure-la unes dues hores o més aviat dues hores i mitja. Tota la visita és guiada, t’endinses a l’interior de la muntanya i encara que vulguis, tampoc no pots marxar abans, així que tingueu en compte els temps si disposes de poques hores a Hallstatt. Des del moment que arribeu a la part alta de la muntanya amb el funicular, heu de caminar uns 600 metres fins arribar a l’entrada de la mina de sal. Tot està molt ben senyalitzat i durant tot el trajecte podeu anar escoltant des d’una App l’explicació de cada punt d’interès en espanyol. Un cop a la mina, us donaran roba perquè us la poseu a sobre de la vostra, també hi ha unes guixetes on poder deixar algunes coses.

El preu per a fer el tour i la pujada i baixada amb funicular, que està inclosa en la visita, és de 44€ pels adults. 24€ pels nens de 4 a 15 anys. Els horaris son diaris de 10 a 18h. Adjunto la pàgina web.

Mines de Sal, Funicular Salzbergbahn i MIrador Skywalk tancats actualment Les mines de sal de Hallstatt (mina de sal, funicular, Skywalk i l’alta vall) romandran tancades fins a l’estiu del 2026. Durant la fase de renovació, dues ofertes especials esperen els visitants a Hallstatt: Excursió amb tot inclòs Servei de transport diari des de Hallstatt fins a les mines de sal d’Altaussee i tornada – mina de sal inclosa. Degustació de sal gratuïta a Hallstatt: No tota la sal és igual! Descobreix la diversa gamma de sal de les muntanyes d’Àustria.

Mirador Skywalk

El mirador Skywalk és a la llista de coses a fer a Hallstatt de la majoria dels viatgers. Fa 12 metres de llarg i, a una altitud de 838 metres, ofereix unes vistes impressionants del llac i les muntanyes circumdants. Tot i això, acabes darrere del poble, per la qual cosa no és el millor angle per contemplar els edificis antics de Hallstatt. L’Skywalk està bé i val la pena si visites les mines de sal, perquè està de camí a les mines just després del viatge en funicular, però no val la pena el viatge de 24 euros en funicular si no visitaràs les mines de sal de totes maneres.

Fins i tot si no us ve de gust gastar diners, podeu experimentar la meravella d’aquest lloc! Hi ha una ruta de senderisme de dificultat moderada des de Hallstatt fins al mirador: es triga aproximadament una hora i cal pujar sudorosament 350 metres, però quan arribis a dalt, no te’n penediràs de l’esforç. La plataforma descansa al costat d’una torre de defensa medieval del segle XIII anomenada Rudolfsturm -actualment un restaurant-, cosa que et proporciona alhora l’encant del vell món i la bellesa moderna.

El preu del mirador és el preu del funicular anada i tornada, si és que l’utilitzaràs (24€). En només uns minuts, el telefèric de Salzbergbahn us porta de manera ràpida i còmoda des de l’estació de la vall de les mines de sal de Hallstatt fins a 838 metres. L’horari d’obertura del funicular és de 9h a 18h.

Quan pugeu a la impressionant plataforma d’observació amb el nom enganxós de “Hallstatt Skywalk” i us aventureu fins a l’extrem cònic a 12 metres de distància, en realitat estareu caminant una mica cap al cel, exactament 360 metres per sobre de les teulades de Hallstatt.

Dempeus a l’Skywalk, la ciutat de Hallstatt, Patrimoni de la Humanitat 
per la UNESCO, i el llac es troben als vostres peus. Alguns dies, gairebé us podríeu imaginar en un fiord, a les altures de Noruega: un petit poble amb cases de colors, just al costat de les muntanyes que s’eleven abruptament des de l’aigua, que brilla amb una foscor insondable. I més enllà: l’espectacular panorama amb el Dachstein .

Mines de Sal, Funicular Salzbergbahn i MIrador Skywalk tancats actualment Les mines de sal de Hallstatt (mina de sal, funicular, Skywalk i l’alta vall) romandran tancades fins a l’estiu del 2026. Durant la fase de renovació, dues ofertes especials esperen els visitants a Hallstatt: Excursió amb tot inclòs Servei de transport diari des de Hallstatt fins a les mines de sal d’Altaussee i tornada – mina de sal inclosa. Degustació de sal gratuïta a Hallstatt: No tota la sal és igual! Descobreix la diversa gamma de sal de les muntanyes d’Àustria.

Senderisme per la muntanya Kalvarienberg per gaudir d’unes vistes immillorables

Si busques una vista impressionant del poble de Hallstatt, no busquis més i fes una excursió per la muntanya de Kalvarienberg. El sender serpenteja turó amunt, permetent contemplar una vista inigualable d’aquest increïble lloc. Pel camí, pren-te el teu temps per aturar-te i explorar la bella església de Kalvarienbergkirche: des d’aquí podràs gaudir d’una vista de Hallstatt encara millor que des de l’Skywalk i meravellar-te amb la seva arquitectura única.

I tots aquests son els monuments i atractius que veurem en la tarda que ens passarem a Hallstatt. Ja sabeu, l’últim ferry a Obertraun surt a les 18:45h…

Adjunto un mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles de Hallstatt, així com del recorregut realitzat a peu:

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia (excepte Hallstatt), així com del recorregut realitzat amb el cotxe (89,10 kilòmetres / 1 hora i 45 minuts):

El dia d’avui pot ser que sigui un dels més complerts de les vacances. Segur que tot el què tenim pensat fer no ho podrem fer. La intenció és començar el dia accedint a la carretera de peatge Dachsteinstrasse per arribar a l’aparcament de l’estació de la vall del telefèric que porta a la glacera Dachstein. Després ens desplaçaríem a la població de Werfen on hi han dos atractius més: la Eisriesenwelt (un sistema de coves impressionant amb la cova de gel més gran del món) i el castell Burg Hohenwerfen. Si tinguéssim temps inclouríem després d’aquestes dues visites, una tercera visita a la cascada de Gollingen. Voldríem finalitzar el dia amb una petita caminada a Sulzenalm, agafant prèviament la corresponent carretera de peatge (anomenada Hofalmstrasse) per accedir-hi.

Índex: 1. De la Dachsteinstrasse a la glacera Dachstein 2. Atractius de Werfen: Eisriesenwelt i Burg Hohenwerfen 3. Gollingen Wasserfall 4. De la Hofalmstrasse a la caminada de Sulzenalmen

1. De la Dachsteinstrasse a la glacera Dachstein

Dachsteinstrasse

Sortim de Filzmoos en direcció a l’aparcament de l’estació de la vall del telefèric que ens ha de portar a la glacera de Dachstein. Son uns 15,9 kilòmetres que es fan en uns 23 minuts. Els últims 6 kilòmetres, però, conformen una carretera panoràmica de peatge anomenada Dachsteinstrasse. Va de Schildlehen al telefèric de la glacera. En una mica menys de 6 kilòmetres puja un total de 500 metres de desnivell.

La Dachsteinstraße es va construir el 1961 per connectar Ramsau amb les pastures alpines al peu de la muntanya més alta d’Estíria: el Dachstein. La carretera de muntanya serpenteja al llarg de 6 km fins a una altitud de 1.700m, on trobareu l’estació inferior del telecabina de Dachstein. Des d’allà, podeu gaudir d’un paisatge impressionant amb impressionants vistes de Schladminger Tauern, el Bischofsmütze, el Rötelstein i les impressionants parets sud del massís de Dachstein.

En cotxe, moto o transport públic, la Dachsteinstraße és el punt de partida de moltes excursions a peu pels extensos prats alpins amb els seus rústics refugis de muntanya i, per descomptat, el principal atractiu: el Dachstein. Des d’aquí també et recomanem que pots fer servir el transport públic fins a l’aparcament del telefèric de la glacera. L’empresa és Ramsau Transport i disposen d’una línia d’autobús que fa la carretera.

Si tens el bitllet per pujar al telefèric de Dachstein la carretera llavors és gratuïta per tu. El preu del peatge és de 20€ per cotxe, i si vas en autobús et costa 5€ per persona que va a l’autobús. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu més informació. A dins de la web hi ha l’horari de l’autobús i les parades.

Glacera Dachstein

Un cop hem aparcat el cotxe a l’aparcament de l’estació del telefèric de la vall, ja estem preparats per pujar a la glacera. A la muntanya més alta d’Estíria, al cor de la regió turística de Schladming-Dachstein, us esperen vistes inoblidables, una àmplia gamma d’oportunitats esportives, atraccions úniques i victòries culinàries als cims:

• Innombrables plataformes d’observació i punts d’interès per a fotos 
• Delícies culinàries a 2.700 metres al restaurant de la glacera Dachstein
• Esquí de fons a les pistes de Ramsau i Hallstätter a la glacera
• Les excursions d’esquí ja comencen a la tardor
• Senderisme  en un entorn impressionant de natura i llibertat

Després de només sis minuts de viatge amb el telecabina Dachstein Panorama, us trobareu en un món completament diferent. Un panorama magnífic fins on arriba la vista, juntament amb atraccions com l’Escala de Dachstein al Cel , el Pont Penjant de Dachstein  amb l’Escala al No-Res i el Palau de Gel , i el Passeig del Cel.

El telefèric a l’estiu funciona diàriament de les 8 a les 17:20h. L’horari d’obertura de les diferents atraccions que hi ha a dalt (Palau de Gel, Pont Penjant, i Escala al No-Res) son de les 9 a les 16:15h. Pots comprar una entrada únicament pel telefèric o una entrada combinada que t’inclogui les atraccions. A nosaltres ens interessa comprar una entrada combinada que inclogui l’anada i tornada del telefèric i el poguer pujar les atraccions. Aquesta entrada val 60,5€ pels adults, 46€ pels joves (nascuts entre 2007 i 2009), i 31€ pels infants nascuts entre 2010 i 2019. Adjunto la pàgina web on trobaràs això i més.

En aquest apartat us indicarem les principals atraccions que hi ha dalt del Dachstein, a més de la glacera:

Pont penjant

El pont penjant de Dachstein promet “emocions amb vistes” , amb la seva “escala cap enlloc” que ofereix vistes impressionants tant de lluny com de profunditat . El pont penjant més alt d’Àustria , que connecta amb el Palau de Gel de Dachstein, és una atracció que no us heu de perdre. Si us aventureu a pujar al pont penjant, us trobareu amb una caiguda d’aproximadament 400 metres sota els vostres peus . Un impressionant panorama de muntanyes davant vostre i la vista de les roques del massís de Dachstein a sota us permetran gaudir de moments impressionants . Creuar el pont d’aproximadament 1 m d’amplada i 100 m de llargada pot ser una mica una prova de coratge per a alguns. Tanmateix, la barana d’1,3 m d’alçada i els cables d’acer garanteixen una seguretat absoluta a l’aire.

El pont penjant pot suportar velocitats del vent de fins a 250 km/h , pot suportar càrregues de fins a 750 quilograms per metre quadrat de neu i té un pendent del 12% . La construcció d’aquesta estructura va requerir el muntatge de 30.000 peces individuals a l’aire. Es van utilitzar un total de 63 tones d’acer . Un cop arribeu a l’altre extrem del pont penjant , teniu l’oportunitat d’aventurar-vos a l’ “Escala cap al no-res “, on experimentareu la sensació única de surar lliurement a l’aire sense perdre la seguretat. Experimenteu el Dachstein en la seva forma més bella i emocionant. Després d’aquesta aventura a gran altitud, també podeu gaudir d’una visita al Palau de Gel .

Escala de Dachstein al Cel

El punt culminant absolut és l’ Escala Dachstein al Cel , que proporciona una descàrrega d’adrenalina especial. Dotze esglaons condueixen a una plataforma de vidre , des d’on s’obre una vista impressionant del Dachstein. Si voleu capturar aquest moment inoblidable per sempre, podeu emportar- vos a casa una instantània fotogràfica única .

L’impressionant escala Dachstein Ladder to Heaven  ofereix informació fascinant i es va implementar amb detalls tècnics precisos :

• Pes total: 6.360 kg (estructura d’acer: 3.600 kg)
• Esglaons: 12 esglaons que inclouen una reixa i una plataforma de vidre
• Vidre: terra de vidre de 52 mm de gruix, format per 5 panells individuals, 4 dels quals estan encolats
• Projecció: L’escala sobresurt aproximadament 4,8 m de la vora de la façana
• Muntatge: L’estructura d’acer es va lliurar en 16 seccions individuals i es va muntar in situ amb una grua. La instal·lació va començar amb les dues bigues interiors per reforçar el sostre, seguida dels travessers d’escala soldats de secció en forma de caixa i el muntatge dels esglaons individuals.

Aquesta escala combina funcionalitat i seguretat i s’integra harmoniosament amb l’entorn de la glacera de Dachstein.

Skywalk

És un dels miradors més impressionants dels Alps. Sota els vostres peus: la paret rocosa vertical de 250 metres d’alçada del Hunerkogel, i no cal escalar-la amb una via ferrada. No: és accessible per a tothom sense esforç gràcies a la plataforma de vidre única , el Dachstein Sky Walk . Al vostre voltant: un panorama de muntanya incomparable. Benvinguts al Dachstein Sky Walk , la plataforma d’observació més espectacular dels Alps!

Els dies sense núvols, podeu gaudir de vistes impressionants de les muntanyes del Hohe Tauern i fins a Eslovènia i la República Txeca . Dada interessant: a 2.700 metres sobre el nivell del mar, el Dachstein Sky Walk és significativament més alt que, per exemple, la plataforma d’observació de les cascades del Niàgara o les cascades de l’Iguazú al Brasil.

Experimenta unes vistes i uns paisatges únics. Potser sentiràs una lleugera sensació de malestar a l’estómac, però després dels primers passos, aviat ho oblidaràs, perquè la seguretat és primordial al Dachstein.  Visitar el Dachstein Sky Walk és absolutament segur. L’estructura d’acer de 40 tones resisteix velocitats del vent de fins a 210 km/h , és capaç de suportar 8 metres de neu i té espai per a 150 persones .

A més de la plataforma d’observació, us espera un sender circular al voltant de l’estació de muntanya del telefèric de la glacera Dachstein. Des d’aquí podreu gaudir de les impressionants parets sud de Dachstein i dels pics més bonics dels Alps. També hi ha unes còmodes gandules de platja que us conviden a relaxar-vos, prendre el sol i gaudir d’un refrigeri.

Escala cap al no-res

Al Dachstein us espera un autèntic punt culminant:  14 esglaons estrets us condueixen a una plataforma de vidre a una alçada vertiginosa . Els que pugen aquestes escales es troben directament a la paret rocosa, a 400 metres per sobre de la base de la paret .

L'”Escala cap enlloc” es va completar el juliol de 2013 i ara es connecta directament al pont penjant. Les escales pesen un total de 5 tones .

Per tal de fer possible el fenomen constructiu del pont penjant i de “l’escala cap enlloc”, es van utilitzar cables d’acer de 58 mm de gruix, 63 tones d’acer i formigó , que va ser transportat per màquines pisadores.

Si t’atreveixes a pujar l'”Escala cap enlloc“, el teu coratge serà recompensat amb una increïble vista panoràmica de les muntanyes dels voltants. Té espai per a un màxim de quatre persones .

Els visitants que s’atreveixin a pujar l'”Escala cap enlloc” seran recompensats amb un panorama incomparable . Des d’aquí, els espera una vista panoràmica impressionant de les muntanyes dels voltants . La vista panoràmica sobre el paisatge glacial , les parets rocoses escarpades i els majestuosos cims transmet una sensació de llibertat i permet que momentàniament la vida quotidiana s’esvaeixi en un segon pla.

Palau de Gel

El Palau de Gel de Dachstein us transporta a un món místic de gel i neu a les profunditats de la glacera de Dachstein. Meravella’t amb l’exposició “Explora la glacera” a sis metres sota el gel etern !

El palau de gel va ser construït el 2007 i sorprèn  els visitants amb les seves figures tallades detalladament, columnes de gel  i una  cúpula de cristall . El Palau de Gel es troba a només tres minuts a peu de l’estació de muntanya del telefèric de la glacera Dachstein.

El Palau de Gel de Dachstein: una joia natural especial. En l’exposició actual, dissenyada conjuntament amb La Strada Graz i l’ Universalmuseum Joanneum Graz , seguireu les passes de l’explorador alpí Friedrich Simony i contemplareu amb ell les múltiples facetes de la glacera.

Friedrich Simony va ser el primer investigador de glaceres i edats glacials a Àustria . Les seves observacions de la glacera de Hallstatt, coneguda en el seu temps com el “camp de gel de Karl”, durant cinc dècades són particularment significatives. La seva documentació gràfica i fotogràfica ens permet rastrejar la retirada d’una glacera alpina oriental amb una precisió excepcional. 

Les 14 estacions del Palau de Gel proporcionen nombroses dades i fets sobre el desenvolupament de les glaceres, informació general sobre glaciologia i coneixements sobre la vida al gel.

Telecabina panoràmica

Des que es va construir el ferrocarril de la glacera de Dachstein, l’ ascens a la glacera ha estat una autèntica experiència . Endinsa’t en un món llunyà de la vida quotidiana i experimenta el massís muntanyós de la muntanya més alta d’Estíria de prop com mai abans: això és exactament el que pots fer amb el telefèric panoràmic de Dachstein, totalment de vidre !

Dades i xifres del telecabina Dachstein Panorama:

• 1.000 metres d’altitud en 10 minuts de pedalada
• Envidrament perimetral per a una visibilitat perfecta
• Sensació d’aire lliure al balcó!
• Cavalca sense suport a una alçada de fins a 210 metres per la cara sud de Dachstein
• Cada góndola té capacitat per a unes 50 persones
• Velocitat de desplaçament: 43 km/h

Restaurant de la glacera Dachstein

El restaurant Dachstein Glacier, completament nou, es troba just a l’estació superior del telefèric de Dachstein Glacier . Amb una capacitat aproximada de 220 persones, el restaurant ofereix un ampli espai per als seus clients. Els materials naturals com el loden, la pedra i la fusta creen un ambient acollidor i harmonitzen perfectament amb les impressionants vistes de 280 graus i l’espaiosa terrassa exterior protegida del vent amb unes 120 places .

A més de la seva gran altitud i ubicació panoràmica, hi ha una altra cosa que el fa únic: la frontera entre els estats federals d’Estíria i l’Alta Àustria passa just pel mig del restaurant. Si teniu ganes d’alguna cosa dolça o agre, o si teniu set, trobareu tot el que necessiteu al restaurant del Dachstein: especialitats regionals , plats del dia variats , aperitius i deliciosos taulers d’aperitius per entre àpats.

El nou Sky Bar

El nou  “Sky Bar”  a la planta superior de l’estació de muntanya de Dachstein ofereix una vista de les imponents cares sud del Dachstein. Mentre preneu un cafè i mengeu un dònut tradicional de pagès, podeu gaudir de la magnífica vista del massís de Dachstein. Delícies culinàries de la més alta qualitat!

El Sky Bar es troba just al costat de la nova sala de seminaris i, per tant, es pot reservar exclusivament per a esdeveniments especials.

Globus de mitja cúpula

El Half Dome Globe,  situat directament a la zona d’espera de l’ estació de la vall del telefèric de la glacera Dachstein,  transmet de manera impressionant que el canvi climàtic és un fenomen global que afecta no només regions individuals sinó tot el món. La instal·lació esfèrica mostra  dades ambientals , xifres científiques o contingut de xarxes socials en temps real a través d’una projecció interactiva .

APPTauen

La pantalla interactiva de la glacera Dachstein de l’APPtauen us mostra els efectes progressius de la fusió de les glaceres  i, per tant, visualitza de manera impressionant informació important sobre els canvis a la glacera Dachstein. Així doncs, podeu veure que el canvi climàtic que s’està produint no és només una quantitat teòrica, sinó que té efectes concrets, exactament on vivim.

Telescopi digital

A través del telescopi digital del flamant restaurant Dachstein Glacier, podeu veure un punt específic de la glacera Dachstein i la perspectiva temporal del canvi de les glaceres en el context del canvi climàtic. Vista a través del telescopi, la retirada de la glacera es revela a l’impressionant entrada del túnel de Rosmarie , un lloc d’accés cada cop més difícil des de finals del segle XX.

El “Cristall d’Energia” de Dachstein

A prop de l’estació de muntanya de Dachstein, veureu l’impressionant objecte artístic “Cristall d’Energia“. Aquesta  estructura d’acer corten de exactament 2.995 mil·límetres de diàmetre va ser creada sota la direcció artística de Michael Gletthofer, natural de Mürzzuschlag . La inspiració prové de l’energia única que la glacera de Dachstein, com a muntanya massiva, sempre ha exercit sobre les persones i la natura. D’altra banda, l’enfocament en la sostenibilitat i l’eficiència energètica es reflecteix en la façana de vidre fotovoltaica d’aproximadament 1.000 m², que genera el 80% de l’energia necessària per a la pròpia estació de muntanya.

La glacera de Dachstein és una meravella natural majestuosa als Alps austríacs, els impressionants paisatges gelats i els pics escarpats del qual tenen un profund efecte espiritual i energètic en els visitants i en la natura que l’envolta. Deixa’t inspirar per la seva bellesa verge i l’aire alpí pur!

2. Atractius de Werfen: Eisriesenwelt i Burg Hohenwerfen

Després d’un parell d’hores de visita a la glacera de Dachstein, és hora de continuar amb la nostra ruta i ens dirigim a la població de Werfen. Son uns 45 minuts en cotxe i s’ha de pagar algun peatge en l’autopista A10.

Eisriesenwelt

La nostra intenció és primer anar a visitar el sistema de coves de Eisriesenwelt, que és el sistema de coves més gran del món.

Grans meravelles naturals del món Al cor de les muntanyes Tennengebirge, al sud de la capital de l’estat de Salzburg, es troba un dels fenòmens naturals més significatius del món. Sir David Attenborough, el naturalista i cineasta de natura anglès, va incloure l’Eisriesenwelt entre les “Grans Meravelles Naturals del Món” en un documental de la BBC. Hi ha centenars de coves d’estalactites a tot el món, però només un grapat de coves de gel estan obertes al públic.

Accés

Des del poble de Werfen, un cop hem deixat l’autopista, una carretera d’accés asfaltada de 5 km de llargada (gratuïta) condueix a l’aparcament Eisriesenwelt, al centre de visitants. L’aparcament pot ser escàs, sobretot els dies de pluja al juliol i a l’agost. En aquest cas, hi ha un servei de transport disponible des de Werfen.

Transport en autobús públic El transport en autobús de pagament de Werfen al pàrquing/centre de visitants d’Eisriesenwelt està disponible diverses vegades al dia. L’autobús regular surt de l’estació de tren de Werfen a les 8:18, 10:18, 12:18 i 14:18 . Fora d’aquest horari, hi ha transbords disponibles cada 25 minuts des de la parada d’autobús de Gries (a uns 5 minuts a peu de l’estació de tren), directament a la carretera d’accés a l’Eisriesenwelt . Els grups han de reservar amb antelació. El descens des del centre de visitants també surt aproximadament cada 25 minuts durant la temporada alta. Fora de temporada, el descens surt un cop per hora al minut 32. L’últim descens és a les 17:32. Si l’excursió s’allarga, és clar que ens assegurarem que sigueu transportats de tornada a la vall amb autobús. Informació especial i inscripcions (especialment per a grups) també al +43 (0) 6468/5293 o per correu electrònic:  eisriesenwelt.linie@aon.at

Abans de decidir-vos a visitar l’Eisriesenwelt, podeu fer-vos una primera impressió des de la distància de l’aventura que us espera. El nostre recorregut interactiu us guia des de la vall fins a l’entrada dels secrets més profunds i foscos de la cova de gel més gran del món. La veritable bellesa de l’Eisriesenwelt només es pot experimentar si veniu i la contempleu amb els vostres propis ulls.

Un cop arribem al Centre de Visitants (aparquem el cotxe o baixem el bus segons el cas), hem de saber que la seva taquilla està oberta diàriament en els dies d’estiu, de 8:30h a 15:00h. El telefèric que ens ha de pujar a la cova està obert també diàriament des de les 8:45h a les 15:20h, i la Cova està oberta de 9:30h a 15:45h. Et recomano que compris les entrades online amb reserva anticipada per accedir sense llargues esperes. Els preus de l’entrada combinada (visita cova + telefèric) és de 38€ pels adults (si la compres online; si la compres a la guixeta val 42€!), 27€ pels joves entre 15 i 18 anys (29€ si la compres a la guixeta), i 19€ pels nens de 5 a 14 anys (21€ si la compres a la guixeta). Adjunto la seva pàgina web on trobareu horaris, preus i molt més.

Un cop haguem validat les entrades ens espera un telefèric que ens durà a la cova, però abans hi ha una petita passejada per anar-lo a trobar. Son uns 20 minuts de caminar. Un camí de grava lleugerament ascendent condueix des del centre de visitants fins a l’estació de la vall del telefèric. Amb l’entrada en línia, reserveu una franja horària de 30 minuts. L’accés es concedeix automàticament en arribar al centre de visitants dins d’aquest temps. Després d’això, no hi ha més controls horaris al telefèric ni a l’entrada de la cova. Preneu-vos tot el temps que necessiteu!

Des de l’arribada a l’aparcament fins al retorn, hauríeu de preveure aproximadament tres hores. Qualsevol temps que passeu a restaurants, etc., naturalment requerirà més temps. El telefèric, en tres minuts et puja a un refugi (el Dr. Oedl-Haus) a 1575m.

Puja al telecabina més costerut d’Àustria

De fet, podeu fer senderisme des del centre de visitants de la vall fins a les coves de gel de les muntanyes Tennengebirge. O bé, podeu eliminar completament el tram costerut i deixar que el telecabina més costerut d’Àustria us porti fins a l’entrada de la cova. Fins i tot a l’estiu, les temperatures a la cova de gel ronden els 0 °C. Cal portar roba i calçat adequats, i cal estar en força bona forma física: a la cova, haureu de fer front a un desnivell total d’uns 234 metres, que inclou un nombre incalculable d’escales. Dit això, la bellesa silenciosa de les coves de gel recompensa cada esforç! El telefèric generalment funciona a partir de les 08.45h, com a mínim cada mitja hora o addicionalment segons calgui.

Quan baixes del telefèric hi torna a haver un altre camí de grava fàcilment transitable. Malgrat un lleuger pendent, la pujada és fàcil de gestionar. Conta uns 20 minuts més de caminada, i arribes a la cova (cota 1641m). Conta que el total del recorregut per dins la cova pot ésser d’uns 70 minuts.

Visites guiades a la cova

Les coves de gel només es poden visitar com a part de les visites guiades que s’ofereixen de maig a octubre. Aquestes visites de 75 minuts inclouen informació científica i fets històrics sobre la cova. Especialment en els dies calorosos d’estiu, us trobareu immersos en el que és essencialment un món paral·lel de gel. A més, en dies clars podreu estar a l’entrada de la cova i contemplar un magnífic panorama de muntanyes davant vostre. Durant la visita a la cova pots arribar al seu punt més alt pujant 700 graons (pots arribar a la cota 1775m). A causa de la temperatura fresca que fa a l’interior de la cova, recomanem portar roba d’abric, guants i barret.

Uns 200.000 visitants ho experimenten cada any: les coves de gel són encara més impressionants en persona que en imatges i vídeos. Una visita a la cova de gel més gran del món garanteix una experiència inoblidable.

Formació de coves

L’Eisriesenwelt (Eisriesenwelt) és un laberint de coves amb una longitud total de més de 40 quilòmetres. La seva formació va abastar un període de temps molt llarg. Les primeres esquerdes i fissures a la roca calcària es van formar durant l’elevació de les muntanyes fa aproximadament 100 milions d’anys. A través de processos de dissolució química i erosió hídrica durant milers d’anys, les esquerdes subterrànies es van expandir i es van formar grans cavitats. Les coves dels Alps encara estan en procés de desenvolupament avui dia, tot i que molts sistemes de coves, incloses grans parts de l’Eisriesenwelt, ja no s’estan desenvolupant significativament a causa de l’assecament.

Gel a la cova

Hi ha diversos sistemes que causen el gel a les coves. L’Eisriesenwelt és una cova de gel dinàmica. Això significa que els passadissos i les esquerdes de la cova formen una connexió des de les entrades inferiors fins a les obertures superiors, permetent el flux d’aire, de manera similar a una xemeneia.

Depenent de la temperatura exterior, la temperatura dins de la muntanya pot ser més fresca o més càlida, a causa de condicions tèrmiques específiques. Això significa que a l’hivern, quan l’aire dins de la muntanya és més càlid que a l’exterior, entra aire fred a la muntanya i refreda la part inferior de la cova per sota dels 0 °C.

Quan l’aigua de desglaç s’escola per les esquerdes de la roca a la primavera i arriba a la zona subrefredada de la cova, es congela i forma les magnífiques formacions de gel dins de la muntanya.

Burg Hohenwerfen

Ja de retorn a Werfen hem anat a buscar el cotxe en el pàrking del Centre de Visitants de la cova. D’allí farem un trajecte de 10-12 minuts (uns 6 kilòmetres separen el parking de la cova del parking del castell) cap al pàrking del castell de Burg Hohenwerfen. Es tracta d’un castell medieval i museu d’història, ubicats al cim d’un turó i accessibles en funicular, amb un centre de falconeria i visites guiades.

L’horari d’obertura del castell en els mesos d’estiu és de 9 a 17h, excepte entre el 15 de juliol i el 15 d’agost que és de 9 a 18h. L’ interior del castell de Hohenwerfen només es pot explorar com a part de visites guiades , que tenen lloc durant tot el dia. Durant la demostració de vol d’aus rapinyaires, els falconers del castell de Hohenwerfen i les seves majestuoses aus rapinyaires demostren les seves habilitats diverses vegades al dia. No us podeu perdre aquestes impressionants demostracions de la fina art de la falconeria !

Les demostracions de vols d’aus rapinyaires tenen lloc entre el 15 de juliol i el 15 d’agost un total de 3 cops al dia a les 11:15h, 14:15h i 16:30h (fora d’aquest termini en la resta de l’estiu tenen lloc dos cops al dia, a les 11:15h i les 15:15h). L’espectacle es fa a Lindenwiese, al pati inferior del castell, i té una durada de 25 minuts aproximadament i segons el temps. El preu està inclòs en l’entrada.

Les visites al castell son guiades, i el punt de trobada és al pati del castell, davant de la capella. Tenen una durada de 50 minuts i el preu està tot inclòs en l’entrada. És una visita apte per a nens a partir de 3 anys. Els nens rebran la seva pròpia audioguia infantil al començament de la visita al castell (disponible en alemany, anglès, italià, neerlandès, danès i hebreu).

Pots triar si vols comprar la teva entrada per a la teva experiència al castell 
còmodament en línia des de casa o directament a la guixeta. Aleshores, només has de decidir si vols conquerir el turó del castell amb un ascensor inclinat o a peu… Hi ha diferents tipus d’entrada, la que ens interessa a nosaltres és l’entrada amb la visita guiada i la pujada i baixada en ascensor. El seu preu és de 20,90€ pels adults i 7,60€ pels nens entre 6 i 14 anys. Adjunto la seva pàgina web per a més informació. També hi ha la possibilitat de que no vulguis la visita guiada. Si és així i sí vols l’accés amb ascensor l’entrada et valdrà 17,90€ pels adults i 6,10€ pels nens de 6 a 14 anys.

El castell de Hohenwerfen s’assenta majestuosament sobre una roca per sobre de la vall de Salzach . Aus rapinyaires envolten les seves torres, i aquells que travessen les seves imponents muralles entren en un altre món. No és estrany que el castell fortificat de 900 anys d’antiguitat, just a les afores de la ciutat de Salzburg, sigui una destinació familiar popular: al cap i a la fi, hi ha molt per experimentar i descobrir al complex del castell de Pongau ! Aquí, experimentareu l’Edat Mitjana amb tots els vostres sentits !

Majestuosa plaça rocosa
Hohenwerfen va ser construït entre 1075 i 1078 per l’arquebisbe de Salzburg Gebhard com a castell fortificat. Avui, la vista des de 623 metres sobre el nivell del mar ofereix una panoràmica dels Alps de Berchtesgaden i ja s’ha utilitzat com a plató cinematogràfic, per exemple per a Where Eagles Dare.

De fortificació a castell d’aventures
Al llarg dels segles, la funció del castell ha canviat: de fortalesa a caserna i del món d’aventures actual. Els visitants poden descobrir la història de prop a l’exposició «El mite de Jackl – Bruixes i mags» i al Museu Austríac de Cetrería.

L’art de la falconeria
Àguiles, falcons i voltors volen diverses vegades al dia des del centre de falconeria de l’Estat. L’espectacle de vol ofereix una explicació fàcil d’entendre de per què la UNESCO protegeix la falconeria com a patrimoni cultural immaterial.

Excursions per a grans i petits
L’ampli calendari d’esdeveniments del Castell d’Aventures de Hohenwerfen s’amplia i es revisa constantment. Nous i amplis programes especials, com ara excursions de conte de fades, representacions teatrals, tardes tradicionals, així com bullici medieval, programes especials de falconeria i nits místiques, fan del castell de Hohenwerfen una experiència familiar durant tot l’any.

3. Gollingen Wasserfall

I si encara disposeu de temps i l’hora de la tarda no és gaire avançada, podeu escapar-vos al poble de Golling An Der Salzach a contemplar les Gollingen Wasserfalls.

La cascada rugent de Golling és un dels monuments naturals més romàntics del país. Una caminada fàcil pel bosc i unes impressionants cascades d’aigua fan de les cascades que hi ha just a les afores de Salzburg una destinació perfecta per a famílies.

Golling es troba a uns 30 km al sud de Salzburg i a uns 20 minuts en cotxe al nord de Werfen. Al districte de Torren (en romanx, “torren”, que significa “torrent rugent”), la cascada cau 75 metres en dues etapes. El sender transcorre gairebé completament pel bosc i també és adequat per a nens. Després d’uns 40 minuts, fins i tot es pot veure la font de la cascada.

Experimenta una excursió circular variada d’aproximadament 1,5 hores que et porta a la font de la cova de Schwarzbach. Al llarg del camí, t’esperen senders emocionants, ponts emocionants i oportunitats fotogràfiques espectaculars: un veritable punt culminant a Salzburg per als amants de la natura i per a qualsevol persona a qui li agradi estar actiu. La cascada de Gollinger està oberta cada dia de 9:00 a 18:00!

Hi ha un aparcament privat de pagament (P2) on la tarifa d’ús per a cotxes i motocicletes és de 5€ per dia. L’adreça de l’aparcament és Wasserfallstraße 23, 5440 Golling an der Salzach. Està únicament a 10 minuts de la primera de les cascades. Per visitar la cascada s’ha de pagar. El preu dels adults és de 7€, i els nens de 6 a 14 anys, 5€. Adjunto la seva pàgina web per a més informació.

Vall de Bluntau Els aficionats al senderisme poden fer senderisme des de la cascada fins a la Vall de Bluntau. A l’antic Gasthof Abfalter/Hotel Torrenerhof, un camí de prat condueix cap al bosc. Allà trobareu la romàntica capella de Bachte. El camí forestal de l’esquerra condueix a la vall de Bluntau, passant pel Gasthof Göllhof (també hi ha aparcament disponible) i fins al següent paradís natural, els Llacs de Bluntau. (El temps de caminada fins al Gasthof Göllhof és d’aproximadament 30 minuts; la caminada sencera fins a la vall de Bluntau, els llacs i tornada a la cascada és d’aproximadament 2-3 hores.)

4. De la Hofalmstrasse a la caminada de Sulzenalmen

Lo ideal és que us quedés més de mitja tarda per a fer aquesta activitat que ara us proposo: una caminada per Sulzenalmen. Per arribar-hi ens hem de desplaçar de Gollingen o Werfen (allà on estigueu) fins a Filzmoos, son uns 40 minuts amb cotxe i s’ha de pagar un peatge per l’autopista A10.

Hofalmstrasse

La nostra intenció és fer una petita carretera alpina de peatge anomenada Hofalmstrasse, que ens portarà de Filzmoos a la cabana de Oberhofalm.

Per l’autopista de peatge “Hofalm” podeu arribar a Unterhof i Oberhofalm , així com a l’Almsee cap al final de la vall.
L’autopista de peatge està oberta a l’estiu (de finals de març a novembre). Hofalm és un punt de partida ideal per a moltes excursions i també s’hi pot accedir amb el FIDIBUS (autobús de senderisme de Filzmoos).

El peatge està ubicat a Hinterwinkl, i costa 5,5€ per cotxe. Adjunto la seva pàgina web. El Fidibus Summer funciona diàriament de mig maig a finals d’octubre. Viatja amb el Fidibus d’estiu fins a Hofalm, Rettensteinhütte, Neuberg o la veïna Ramsau. Pots agafar el Fidibus fins a l’inici de la teva caminada alpina o estalviar les cames cansades i tornar a casa després d’un dia d’excursió. En temporada alta (de finals de juny a finals de setembre) hi ha dos autobusos en funcionament. Els bitllets es poden adquirir al conductor. Els clients amb la Filzmoos Sommer Card viatgen gratuïtament. Pregunta al teu allotjament!

Adjunto l’horari del Fidibus d’estiu.

Caminada per Sulzenalmen

Un cop a Oberhofalmen hem de saber que ja podem iniciar la caminada pels entorns de la cabana. Aquí el paisatge és sensacional. La vostra destinació perfecta! Aquesta cabana rústica i original de 350 anys d’antiguitat, situada al peu de la muntanya Bischofsmütze, va ser construïda el 1665 i ofereix una gran terrassa assolellada, un saló acollidor, un llac alpí a prop i delícies de temporada. Adjunto la seva pàgina web.

Filzmoos és el poble de muntanya dels excursionistes i la zona de Hofalm n’és el cor. Des d’aquí hi ha multitud de rutes senderistes. Hi ha un petit sender circular fins al llac Almsee. No us oblideu de beure de la font Meeräugl, que es diu que té poders especials.

La nostra intenció és fer una ruta per les muntanyes de Dachstein, passant pels típics refugis austríacs. Es tracta d’una ruta circular de 9 kilòmetres, de dificultat moderada amb un desnivell positiu de 600 metres i una durada de 5 hores i mitja.

A l’estat de Salzburg les pastures alpines són coneguts com Alms , per aquest motiu és molt comú trobar en aquesta zona noms que contenen aquesta paraula. Sulzenalmen és en realitat el nom de dos refugis de muntanya que són molt a prop l’un de l’altre: Wallehenhütte (el que està a més altura) i Krahlehenhütte (el que està més avall). 

Et recomano fer aquesta ruta circular ja que és molt completa, i et trobaràs que les vistes contínues a les Dachstein Mountains són al·lucinants . A uns 670 m passat l’Almsee apareix un corriol a l’esquerra que comença a pujar de manera una mica pronunciada durant 1,5 km. 

A partir d’aquí el camí es torna pla durant 2,5 km i transcorre per un paisatge preciós envoltat dels cims de les muntanyes (i moltes vaques!). Després d’això arriba la part més dura del trekking: una pujada de gairebé 1km en ziga-zaga amb força pendent. Però al final tindreu la recompensa! Un fabulós mirador coronat per una creu us mostra el fabulós panorama.

Des d’aquí a Sulzenalm només queden 1,7 km de baixada contínua. Pots parar a menjar al primer refugi, el Wallehenhütte. A partir d’aquí només queden 2,3 km de baixada fins arribar de nou a Oberhofalm.

Realment l’excursió que us he proposat s’ha de fer en un altre tipus de dia, no tant condensat. Si no teniu tant de temps, podríem escurçar la ruta i podríem anar directament a Sulzenalm des d’Oberhofalm per un tram més directe de 2,3 kilòmetres.

D’aquesta manera anada i tornada serien 4,6 kilòmetres. És una ruta que s’adapta millor al dia d’avui. Adjunto un mapa de google maps amb la ruta proposada d’anada únicament:

Una altra excursió interessant en aquesta zona és la que porta al refugi de Hofpürglhütte.

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (150 kilòmetres / 2 hores i 54 minuts):

Després de l’aventura panoràmica del dia d’ahir, avui també passarem una superaventura a l’estat federat de Salzburg. Començarem per pujar al Top of Salzburg, un dels miradors més impressionants d’Europa, a 3.029m. Després baixarem al poble de Kaprun i ens enfilarem a un tobogan d’estiu anomenat Matsi Flitzer. De camí a Filzmoos ens aturarem al congost de Liechtensteinklamm i al llac Jägersee, on podrem fer una caminada fins al llac superior anomenat Tappenkarsee.

Índex: 1. Top of Salzburg (Gipfelwelt 3000) 2. Maisi Flitzer 3. Liechtensteinklamm 4. Jägersee

1. Top of Salzburg (Gipfelwelt 3000)

Després d’haver visitat Zell am See i caminat pels seus carrers del nucli històric, ens acostarem a l’estació d’esquí de Kitzsteinhorn. Es troba a 14,9 kilòmetres de Zell am See, passat la població de Kaprun (el pàrking està a 7 kilòmetres al sud de Kaprun).

Ens dirigim sense esforç al Top of Salzburg, a 3.029m del Kitzsteinhorn, als mons glacials alpins i gaudirem de la vista d’un mar de pics. L’atracció més alta de Salzburg ofereix dues espectaculars plataformes panoràmiques, el cinema més alt d’Àustria, el “Cinema 3000”, el túnel d’informació de 360 ​​m de llargada, la “Galeria del Parc Nacional”, així com visites gratuïtes guiades pels guardaboscos del Parc Nacional.

A 3.029 metres sobre el nivell del mar i just a la frontera del Parc Nacional del Hohe Tauern, s’obre una vista espectacular de la natura alpina als visitants del Top of Salzburg. L’especial és que aquest moment es pot viure sense una excursió de muntanya desafiant. El telefèric us porta còmodament costa amunt fins al món glacial del Kitzsteinhorn. Aquí podeu gaudir de la vista dels pics glacials del Parc Nacional del Hohe Tauern des de les plataformes d’observació “Top of Salzburg” i la “Galeria del Parc Nacional”. En una visita guiada gratuïta per les atraccions del Top of Salzburg i el túnel d’informació de 360​​m de llargada de la Galeria del Parc Nacional, també aprendreu detalls interessants sobre el Hohe Tauern i el Kitzsteinhorn.

Per arribar al Top of Salzburg tens dues opcions:

• Des del centre de Kaprun (Kitzsteinhornplatz 1a): Agafeu el telefèric MK Maiskogelbahn al centre de Kaprun, pugeu fins a l’estació superior i feu transbord a la connexió 3K K, un dels telefèrics més moderns i energèticament eficients del món que ofereix unes vistes espectaculars del paisatge alpí. Des de Langwied, els altres telefèrics us portaran fins a TOP OF SALZBURG.
• Des del cap de la vall de Kaprun (Kesselfallstrasse 60): Agafeu el Gletscherjet 1 o el Panoramabahn. Des de Langwied, els altres telefèrics us portaran fins a TOP OF SALZBURG.

Nosaltres vam escollir aquesta segona opció i vam deixar el cotxe aparcat al cap de la Vall de Kaprun (Kitzsteinhorn Talstation 911m).

Per arribar a dalt hem d’agafar 3 telecabines i/o telefèrics. Primer de tot, el “Gletscherjet 1” des de Kitzsteinhorn Talstation 911m. Aquest ens deixarà a Langwied, a 1976m. D’aquí agafarem un altre telecabina anomenat “Gletscherjet 2” que ens durà a Alpinecenter a la cota 2.450m. I finalment, agafarem el telefèric definitiu, el “Gipfelbahn” que ens durà ja a la cota 3.029 del Top of Salzburg.

Els horaris del “Gletscherjet 1” son de 8:15h a 16:45h. Els del “Gletscherjet 2” de les 8:45 a 16:30h, i els del “Gipfelbahn” de les 9h a 16h (última ascensió a les 15:30h).

Ruta alternativa des de Langwied Des de Langwied, hi ha una altra ruta alternativa per pujar amb telefèric fins al Top of Salzburg 3029. Un cop arribes a Alpinecenter cota 2450 (hi has pujat amb el “Gletscherjet 1” i el “Gletscherjet 2”), continues amb el mateix tipus de telecabina, pujant al “Gletscherjet 3” que et deixarà a la cota 2628m. D’aquí agafes un altre telefèric, el “Gletscherjet 4” que et deixarà a la cota 2926m i ja per últim, agafes el funicular “Gletschershuttle” que et porta a 3029m. L’horari del funicular és de 9 a 15:45h (última pujada a les 15:30h).

Els preus per arribar al Top of Salzburg son de 59€ pels adults, 44€ pels joves (nascuts entre 2007 i 2009, i 29,50€ pels nens nascuts entre 2010 i 2019. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu més informació i perquè pugueu fer la compra de les entrades online.

Ara explicaré totes les atraccions que composen la megaestructura del Top of Salzburg:

Plataformes panoràmiques

La vista des de les dues plataformes d’observació a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar sembla gairebé infinita. Els pics més alts d’Àustria són a l’abast de la mà. Els flancs glacials de les muntanyes de tres mil metres d’alçada del Parc Nacional de Hohe Tauern , els curris escarpats del Steinerne Meer, els vessants coberts d’herba dels Alps de Kitzbühel, el Watzmann, el Wilde Kaiser o el Dachstein, per anomenar-ne només alguns dels més alts. La glacera del Kitzsteinhorn i la conca de Zell amb el llac brillant d’un blau intens s’estenen per sota de les plataformes.

Top of Salzburg 3029m

La plataforma d’observació “Top of Salzburg” es troba a l’estació superior del Kitzsteinhorn, a 3.029 metres sobre el nivell del mar . Fàcilment accessible amb telefèric , aquest punt panoràmic no només és únic, sinó que també és el punt més alt de la Terra de Salzburg i de tota la regió del Parc Nacional de Hohe Tauern, fàcilment accessible per a tothom. Pugeu a la terrassa i us sorprendran les impressionants vistes del món muntanyós que us envolta. Els panells de visió general expliquen quins cims teniu a l’abast i uns telescopis especials també us indiquen els noms dels impressionants gegants de les muntanyes.

Galeria del Parc Nacional

És la segona plataforma d’observació. El túnel de 360 ​​metres de llargada condueix des de l’ estació superior del Kitzsteinhorn, a més de 3.000 metres sobre el nivell del mar, fins a la plataforma d’observació “Galeria del Parc Nacional”. La plataforma del flanc sud del Kitzsteinhorn sobresurt directament a la natura verge del Parc Nacional de Hohe Tauern i ofereix una vista meravellosa d’un mar de pics de muntanyes de tres mil metres d’alçada. Al sud hi ha la muntanya més alta d’Àustria, el Grossglockner, de 3.798 metres d’alçada. A l’oest, el pic glacial del Großvenediger brilla sota el sol i els aficionats als esports d’hivern gaudeixen de la neu natural sota la glacera. A l’estiu, un camí segur condueix des de la plataforma d’observació baixant fins a la  pista de gel , on podeu gaudir de trineus i lliscaments a la neu d’estiu.

Galeria del Parc Nacional

El místic túnel d’informació de la Galeria del Parc Nacional , de 360 ​​metres de llargada, és l’ accés a la plataforma d’observació de la Galeria del Parc Nacional. En el camí en lleuger descens per la muntanya, se sent el batec del cor de la muntanya. Sis alcoves il·luminades ofereixen interessants punts d’informació . Aquí aprendreu dades interessants sobre el Hohe Tauern , la seva formació i els seus recursos naturals, però també sobre com funciona la tecnologia dels telefèrics en aquesta zona alpina d’alta muntanya. Al final del túnel , sortiu de l’interior de la muntanya i entreu a la plataforma d’observació de la Galeria del Parc Nacional . El camí de tornada a l’estació superior torna a travessar el túnel.

Visita guiada a la Galeria del Parc Nacional

En aquesta visita guiada gratuïta amb els guardaboscos del Parc Nacional , caminareu tranquil·lament des del  “Cim de Salzburg” fins a la plataforma d’observació de la Galeria del Parc Nacional. Al místic túnel d’informació de la Galeria del Parc Nacional , el guarda forestal explica la formació dels cristalls de muntanya i del Hohe Tauern, i parla sobre l’or i la plata, el fenomen natural del permafrost, però també sobre la fauna i la flora. A la plataforma d’observació al final del recorregut, gaudireu d’unes vistes impressionants  del Parc Nacional de Hohe Tauern. La durada de la visita sol ser d’1 hora.

Cinema 3000

L’ estació del cim de Kitzsteinhorn acull el Cinema 3000, el cinema situat més amunt d’Àustria. L’arena en cascada ofereix seients còmodes i, un cop comença la pel·lícula, podreu experimentar el món alpí virtual del Kitzsteinhorn i del Parc Nacional de Hohe Tauern. La pel·lícula “Kitzsteinhorn – LA NATURA” va ser feta especialment per al Cinema 3000 i es presenta en una pantalla de vuit metres d’ample . La pel·lícula mostra imatges fascinants de la poderosa bellesa del món de les altes muntanyes alpines durant tot l’any.

Pista de gel (oberta al juliol i a l’agost)

Tant si es tracta de batalles de boles de neu divertides, diversió amb lliscaments ràpids, excursions aventureres o relaxants banys de sol amb aperitius i begudes a la platja nevada, a l’ARENA DE GEL de l’altiplà glacial de Kitzsteinhorn, experimentareu la delícia estiuenca de la neu al juliol i a l’agost. Es pot arribar còmodament a l’ICE ARENA  amb telefèric des de Kaprun. Es poden demanar tobogans en préstec gratuïtament . Una catifa mòbil porta grans i petits de tornada al punt de partida després del tobogan. L’snack bar de l’ICE ARENA ofereix aperitius i begudes.

Restaurant Gipfel

A 3.029 metres d’altitud, el restaurant situat més amunt de Salzburg convida a gaudir d’un menjar excel·lent en un entorn espectacular. Els finestrals del terra al sostre ofereixen unes vistes impressionants del món muntanyós alpí a la frontera del Parc Nacional de Hohe Tauern. Al restaurant Gipfel, els clients gaudeixen no només de la més alta qualitat del menjar, sinó també d’un panorama únic. Els productes frescos i locals tenen el paper principal a la cuina. L’ esmorzar Summit , per exemple, consisteix només en els millors productes locals de proveïdors seleccionats. L’horari del restaurant és diàriament de 9:15 a 15:30h.

I finalment arriba l’hora de marxar. Després d’una bona visita que ha durat unes 2 hores aproximadament. Baixarem amb els mateixos remuntadors i la nostra intenció és arribar-nos al Maisi Flitzer.

2. Maisi Flitzer

Des de l’aparcament de l’estació de la vall del Kitzsteinhorn fins a la ubicació del Maisi Flitzer que es troba a Kaprun hi ha únicament uns 10 minuts de cotxe. El Maisi Flitzer és la muntanya russa alpina al Salzburger Land: diversió durant tot l’any a Kaprun. Un descens trepidant espera a tota la família a la primera muntanya russa alpina del país de Salzburg . Guiats amb seguretat sobre rails, baixareu en vehicles verds biplaça que poden agafar fins a 40 km/h. Ones, salts i girs deixen que l’adrenalina us corri per les venes i els crits d’alegria es poden sentir des del Maiskogel a l’estiu. Adults i nens troben aquí a la muntanya russa alpina una destinació popular per a excursions d’un dia i una aventura emocionant quan fan trineu tant a l’estiu com a l’hivern.

El Maisi Flitzer es troba al centre de Kaprun, a la Kitzsteinhornplatz nº12, que correspon amb l’estació de la vall del MK Maiskogelbahn. Hi ha un enorme aparcament per deixar-hi el cotxe.

Al centre de Kaprun, al costat del Kaprun Center, a l’estació de la vall MK Maiskogelbahn, el biplaça verd primer porta els seus conductors tranquil·lament costa amunt. Després d’arribar al punt més alt, comença el ràpid descens. Dos rails guien el tobogan fins a 40 km/h per sobre d’onades, salts i girs, en el seu punt més alt  a 11 metres del terra . La força centrífuga farà que la teva adrenalina flueixi encara més que en un parc d’atraccions. Els nens de 3 a 7 anys poden anar amb un adult. Els nens de 8 anys o més i amb una alçada mínima d’1,25 metres poden anar sols.

Els horaris d’obertura de l’atracció son diàriament de 9:30 a 17h. Els preus son de 15€ pels adults (això si fas un viatge únic) i 11€ pels nens de 8 a 15 anys (viatge únic). Si vols fer més viatges hi ha una previsió de 3 i de 5. També hi ha bitllets combinats amb l’ascensió al Top of Salzburg 3029m, sortint a 68€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web amb tota la informació.

3. Liechtensteinklamm

I ha arribat el moment de continuar amb la nostra ruta en cotxe per l’estat federat de Salzburg. Anirem a buscar la carretera 311 en direcció a St. Johann im Pongau. Quan portem uns 30 minuts en cotxe, passarem el trencall que ens duria a Bad Gastein.

Bad Gastein És un històric poble – balneari. A part d’explorar l’arquitectura també es poden explorar varis camins de senderisme. El poble és una barreja de benestar, naturalesa i cultura alpina. Finalment, no l’hem inclòs a la nostra ruta, però si arribem a tenir més dies l’incloem. Es troba a 50km de Zell am See.

Recorreguts 20 minuts més des del trencall de Bad Gastein, finalment arribem a l’entrada del poble de St. Johann im Pongau. No hi entrarem, sinó que per una bifurcació a mà dreta ens dirigirem a l’emplaçament de Liechtensteinklamm. En total, des de Kaprun hi ha uns 42,90 kilòmetres, que els hem fet en uns 50 minuts. Liechtensteinklamm és un congost profund i estret amb camins, ponts, un riu i una cascada, que està obert solament en els mesos d’estiu.

Imponent, espectacular, impressionant: aquests són només alguns dels superlatius que s’apliquen al congost de Liechtenstein i les seves atraccions. Al congost us espera una experiència, per exemple, amb l’escala de cargol “Helix”, que s’endinsa 30 metres a les profunditats i ofereix unes vistes espectaculars de l’espectacle natural que és el congost de Liechtenstein. Consell: El congost de Liechtenstein està inclòs a la targeta SalzburgerLand.

El congost de Liechtenstein és un dels congosts més llargs, profunds i impressionants dels Alps. Captiva amb el poderós rugit de la cascada, les roques cobertes de molsa, una atmosfera llegendària i els raigs de sol que creen arcs de Sant Martí a la fina boira. Aquest espectacle natural únic a SalzburgerLand és conegut per la seva naturalesa única i inoblidable i és una experiència única per a tota la família.

El punt culminant del congost de Liechtenstein renovat és l’imponent escala “Helix”, una escala de cargol feta d’acer corten que baixa fins a 30 metres, oferint unes vistes impressionants d’aquest espectacle natural. Durant la renovació, es van construir un total de tres túnels, quatre galeries i 60 xarxes de protecció contra despreniments de roques amb una longitud total de 1.100 metres. Totes les estructures i xarxes de seguretat van haver de ser transportades al congost amb helicòpter. Es van requerir uns 7.000 minuts de vol i una gran precisió per transportar els materials de construcció, alguns dels quals pesaven diverses tones, al congost. A més, es va requerir una extensa neteja de roques a les parets rocoses parcialment sobresortides i de fins a 200 metres d’alçada. La seguretat està garantida per un sistema de monitorització que detecta moviments a les roques fins al mil·límetre.

Compra la teva entrada per al congost de Liechtenstein des de la comoditat de casa teva. D’aquesta manera, pots anar directament al congost i evitar haver d’esperar a la guixeta. I el millor de tot, les entrades en línia estan disponibles al millor preu!

Des de l’últim aparcament amb lavabos, hi ha uns 400m més a peu fins a l’entrada (guixeta) del congost de Liechtenstein. Davant i a l’entrada del congost de Liechtenstein hi ha dos restaurants atractius. El sender serpenteja a través del congost de Liechtenstein durant aproximadament 1,5 km per camins ben cuidats. La caminada pel congost dura aproximadament 1,5 hores (temps total de caminada). Les rutes d’anada i tornada són les mateixes: no hi ha cap ruta circular.

A causa de les seves característiques naturals, el congost, al qual s’accedeix mitjançant escales i, en alguns llocs, per passarel·les estretes, malauradament no és adequat per a usuaris amb cadira de rodes o cotxets. És responsabilitat de cada visitant decidir si es sent capaç de fer l’esforç. Hi ha aproximadament 440 esglaons d’anada i tornada, i un desnivell total d’aproximadament 100 metres. Es recomana als visitants amb dificultats per caminar o problemes cardiovasculars que no el visitin.

L’arribada a les instal·lacions des de St. Johann im Pongau és per una carretera que es diu Liechtensteinklammstrasse. Si la seguiu tota fins a l’últim aparcament on hi ha lavabos son uns 3,6 kilòmetres des del poble. De l’aparcament a l’entrada del congost hi ha uns 500 metres (uns 7-8 minuts caminant). L’aparcament és gratuït.

La targeta SalzburgerLand inclou una entrada gratuïta d’un dia al congost de Liechtenstein. Amb la targeta Salzburger Sportwelt (la targeta d’hoste de la regió) podeu gaudir de tarifes amb descompte. Rebreu aquesta targeta en fer el check-in al vostre allotjament.

L’horari d’obertura en els mesos d’estiu és de 9 a 18h (l’última entrada és a les 18h). Els preus son de 15€ pels adults i 8,50€ per nens i joves (si ho compres en línia per la seva pàgina web et surt un euro més barates). Adjunto la seva pàgina web per a més informació.

4. Jägersee

La ruta continua per la carretera 163 fins arribar en uns 25 minuts al poble de Wagrain. Aquí agafarem un trencall a la dreta per seguir una carretera local que ens durà en poc més de 10 minuts a l’aparcament del llac Jägersee, passat el poble de Kleinarl. L’aparcament es troba únicament a uns 100m de la riba nord del llac i de la fonda “Gasthaus Jägersee”.

El llac Jägersee, situat en una ubicació idíl·lica, es troba a només 4 quilòmetres de Kleinarl i és fàcilment accessible amb autobús, cotxe o bicicleta, i a l’hivern, fins i tot amb trineu tirat per cavalls. Les  aigües cristal·lines de color verd maragda  són un punt de partida especialment popular per a excursions i passejades d’un dia. Passant un torrent de muntanya, viureu una experiència de senderisme  de primera classe circumnavegant el Jägersee per un sender ben cuidat que travessa boscos i prats. Una passejada al voltant del Jägersee dura uns 45 minuts. A l’hivern , també hi ha una pista d’esquí de fons al voltant del Jägersee. El  Gasthaus am Jägersee ofereix un lloc ideal per aturar-s’hi tant a l’estiu com a l’hivern, amb el seu menjador rústic o la seva terrassa assolellada, situada directament al llac. Es poden llogar barques de rems al Gasthaus Jägersee i comprar permisos de pesca per al llac Tappenkar. Adjunto la pàgina web del Gasthaus Jägersee.

Transport públic al Jägersee Alternativament, si el pàrking del llac Jägersee s’omple, podeu agafar la línia d’autobús 530 que opera regularment fins a Jägersee des de Kleinarl. Adjunto la seva pàgina web amb els horaris de la línia.

Caminada al llac Tappenkarsee

Nosaltres havíem pensat en una passejada al voltant del llac Jägersee i després llogar una barca per 8€ la mitja hora i navegar tranquil·lament, finalitzant amb un refrigeri o àpat en el refugi de Gasthaus Jägersee.

Però si tot això és insuficient i no en teniu prou, podem fer una caminada de nivell moderat des del Jägersee fins al llac Tappenkarsee. Aquesta caminada té 6,5 kilòmetres d’anada, un desnivell de 700m i una durada d’anada de 2h i 30min. Lo millor és el curs del riu, la vall, les cascades i la vegetació.

També hi hauria una opció intermitja, una tercera opció, que seria reduïr la ruta senderista, accedint amb cotxe a la pista que voreja el cantó esquerre del llac Jägersee i aparcar el cotxe al pàrking del llac Tappenkarweg. Això requerirà que haguem de pagar un peatge (el tram de camí de 3,5 kilòmetres ens costarà per cotxe uns 6€). Hem reduït la ruta 3,5 kilòmetres, i ara queda una ruta de 4km des de l’aparcament del llac Tappenkarweg (s’anomena aparcament de Schwabalm) amb 580 metres de desnivell positiu. El peatge va de juny a setembre i l’horari és de 6 a 20 hores.

Finalitzada la passejada o la caminada, segons convingui, restarà conduïr fins a la població de Filzmoos que és on passarem la nit, que es troba a uns 50 minuts en cotxe d’aquí.

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (133 kilòmetres / 2 hores i 44 minuts):

Avui tenim el dia marcat al mapa des de fa temps. Només farem una cosa: passar el dia fent la Grossglockner Alpine Road, la carretera alpina panoràmica més famosa del país. Sortim al matí de Lienz, a l’Osttirol i arribarem tard a la tarda a Zell am See, un poble turístic de l’estat federat de Salzburg.

Índex: 1. Grossglockner Alpine Road 2. Dotze Estacions amb miradors, exposicions, caminades i/o excursions 3. Kaiser-Franz-Josefs-Höhe (Punt 11) 4. Zell am See

Avui sortim de Lienz en direcció a la Grossglockner Alpine Road. Al cap de 38,4 kilòmetres (uns 40 minuts amb cotxe) arribem a Heiligenblut, el poble abans del primer peatge que ens trobarem de la carretera. A Heiligenblut ja hi ha un parell d’atractius per aturar-nos-hi, però nosaltres avui ens volem cenyir únicament i exclusivament a la carretera alpina més famosa del país.

Pagarem el peatge i farem tots els punts d’informació i miradors de la carretera.En el Kaiser-Franz-Josefs-Höhe farem una caminada fins a acostar-nos a la glacera Pasterze (caminada d’1 hora i mitja). Quan sortim del peatge de Ferleiten (banda de Salzburg) només ens quedarà conduïr 20,10 kilòmetres (uns 25 minuts) per arribar a Zell am See que és on dormirem aquesta nit.

1. Grossglockner Alpine Road

L’alta carretera alpina del Grossglockner, que va des de la ciutat de Fusch an der Großglocknerstraße, a Salzburg, fins a Heiligenblut am Großglockner, al costat de Caríntia, és un dels monuments més famosos d’Àustria i es considera una de les carreteres panoràmiques i d’excursions més boniques del món. Al cap i a la fi, és una de les tres destinacions més visitades d’Àustria! La carretera, en gran part d’alta muntanya, que s’estén al llarg de 48 quilòmetres, es fon gairebé perfectament amb el paisatge muntanyós i condueix, revolt rere revolt, al cor del Parc Nacional de Höhe Tauern. Condueix fins al Kaiser Franz Josef Höhe, la muntanya més alta d’Àustria, el Großglockner, amb la glacera Pasterze, la glacera més gran que queda als Alps Orientals. Cims majestuosos, glaceres, valls verdes i boscos: una vista que us deixarà meravellats!

La carretera alpina del Grossglockner té 48 quilòmetres de llargada. Supera 36 revolts tancats , tant de pujada com de baixada, fins al Hochtor, a 2.504 metres. El punt accessible més alt és encara més alt: el pic Edelweiss, de 2.571 metres d’ alçada, al qual s’arriba per una carretera ramificada. Des d’aquí es pot gaudir d’unes vistes impressionants de més de 30 pics de tres mil metres , inclòs el Grossglockner, que, amb 3.798 metres, és la muntanya més alta d’Àustria ! I una altra dada emocionant: la carretera alpina és l’única carretera d’Àustria que creua quatre zones de vegetació des del fons de la vall fins al punt més alt : des de la zona montana fins a la zona subalpina, després a través de la zona alpina sense arbres, fins a les glaceres i els pics més alts de les zones subnival i nival. I: amb només un bitllet d’un dia també es poden visitar les 15 exposicions, les set rutes de senderisme temàtiques i diverses zones de jocs infantils de forma gratuïta.

La carretera alpina del Grossglockner és una autèntica obra mestra en la construcció de carreteres alpines! Cada metre s’ha planificat amb molta atenció. Cada punt de vista s’ha escollit amb la màxima cura. Al llarg de la carretera, dotze mons d’experiència us esperen, que ofereixen varietat per a la vostra excursió amb aventures interiors i exteriors. Afegiu-hi les nombroses exposicions , en què podeu descobrir més sobre l’apassionant 
història de la carretera alpina i informació interessant sobre els animals, les plantes i la geologia de la regió. Afegiu-hi els meravellosos i atractius espectacles naturals i les vistes panoràmiques, juntament amb acollidors 
negocis gastronòmics en nombrosos punts de parada intermedis, i per descomptat, hostals alpins i llocs similars on podeu passar la nit al cor del Parc Nacional de Hohe Tauern. 

La carretera alpina del Grossglockner està oberta des de principis de maig fins a principis de novembre. Durant els mesos d’hivern, la carretera alpina està tancada, ja que és impracticable a causa de la quantitat de neu. Els preus dels bitllets depenen completament del vehicle que vulgueu utilitzar a la carretera alpina del Grossglockner.

Els horaris d’obertura de la carretera a l’estiu son de 5:30h a 21h. Els preus son de 45€ la tarifa per cotxe i dia. Adjunto la seva pàgina web perquè tinguis tota la informació.

2. Dotze Estacions amb miradors, exposicions, caminades i/o excursions

No hi ha dubte que la carretera alpina del Grossglockner és una de les carreteres panoràmiques més sensacionals d’Europa. 48 quilòmetres i 36 revolts us porten directament a la zona central del Parc Nacional de Hohe Tauern. Això vol dir que podreu experimentar el magnífic paisatge d’alta muntanya directament i de prop. Però aquesta carretera alpina té encara més: en dotze llocs seleccionats, us esperen aventures interiors i exteriors plenes de varietat! Des de museus amb exposicions úniques fins a rutes naturals educatives plenes de vistes i camins panoràmics, passant per punts d’informació, fantàstiques zones de joc i espectacles naturals impressionants. Descobriu els dotze regnes plens d’aventures de la carretera alpina del Grossglockner!

No només us esperen vistes impressionants i experiències naturals úniques al llarg de la carretera alpina del Grossglockner, sinó que també hi ha exposicions plenes de varietat que cobreixen una àmplia gamma de temes en diversos llocs, des de fenòmens naturals fins a esdeveniments històrics. En altres paraules, si el temps no acompanya durant la vostra visita per una vegada, també hi ha moltes coses per veure, experimentar i sorprendre’s a l’interior!

La visita a qualsevol de les exposicions de la carretera alpina del Grossglockner és gratuïta ! Horari d’obertura de l’exposició: Centre de visitants Kaiser-Franz-Josefs-Höhe: cada dia de 10:00 a 17:00  Totes les altres exposicions i botigues: cada dia de 9:00 a 17:00  Observatori Wilhelm Swarovski cada dia de 10:00 a 16:00

Al llarg de la carretera alpina del Grossglockner, la màxima és que depèn totalment de tu fins on vols arribar! O fins a on has d’arribar… Què vols fer? Un passeig tranquil amb familiars i amics? Una excursió llarga gaudint d’unes vistes de somni? O potser prefereixes una excursió als Alps? Tot això és possible, ja que una xarxa de senderisme, rutes naturals educatives, temàtiques i de senderisme que abasten quilòmetres i quilòmetres impregnen les muntanyes del Parc Nacional de Hohe Tauern, començant just a la carretera alpina del Grossglockner. També descriuré algunes passejades tranquil·les que comencen a les immediacions de la carretera alpina del Grossglockner.

Us descric les dotze estacions plenes d’aventures durant la teva excursió. Les poso per ordre de com ens les trobarem (del sud al nord; de Caríntia a Salzburg). També incloc les atraccions que trobarem a la ciutat prèvia a la carretera com és Heiligenblut am Großglockner així com la primera ciutat després de l’últim peatge, Fusch an der Großglocknerstraße/Ferleiten. A part de descriure els miradors i els punts d’informació que son, també adjuntem les exposicions que hi ha, les caminades panoràmiques i les excursions de senderisme que es poden fer des del lloc:

Heiligenblut am Großglockner

El peatge de la carretera panoràmica es troba a 4,2 kilòmetres del nucli de Heiligenblut. Però a Heiligenblut es troben un parell d’atraccions que bé valen una visita:

• Haus der Steinbocke. La Casa de l’Ibex: Rei dels Alps A Heiligenblut, la Casa de la Cabra us convida a un viatge fascinant al món del “Rei dels Alps”. Aquesta exposició no només mostra la vida d’aquests impressionants animals, sinó que també destaca la diversitat del parc nacional, des de glaceres i penya-segats escarpats fins a praderies alpines. Descobriu com les plantes i els animals resisteixen condicions dures i com els humans han conviscut amb aquest entorn natural únic durant segles.

L’horari de la Casa de l’Ibex a l’estiu és de 10 a 17h. Els preus son de 10€ pels adults, i 5€ pels nens de 6 a 15 anys. Adjunto la seva pàgina web.

• Església parroquial de Heiligenblut. Aquesta impressionant estructura gòtica, situada en un pendent pronunciat, va ser construïda al segle XIV. La capella, un lloc de pelegrinatge que conté la relíquia de la Santa Sang del general Briccius, es documenta per primera vegada el 1271. La reconstrucció va començar el 1389 i el 1393 (indulgències). El cor alt, que data del 1430, està envoltat de contraforts. La torre sud, amb el seu vestíbul amb nervadures en estrella, té una teulada octogonal. La nau de la sala va ser construïda al voltant del 1483 pel mestre d’obres Hans Hueber i consagrada el 1491. El seu interior presenta voltes de nervadures, i les naus laterals estan dividides per estructures de galeria. Una cripta amb voltes de nervadures es troba sota el cor.

L’horari d’obertura és de dilluns a dissabte de 9 a 17h. L’entrada és gratuïta. A més de lo explicat anteriorment, val la pena visitar-la perquè disposa d’un meravellós altar de Michael Pacher. Adjunto la seva pàgina web.

Món d’Aventures 12: Punt d’informació de Kaserec, a 1911m.

Es troba únicament a 2 kilòmetres del peatge de Heiligenblut. Al punt d’informació de Kasereck trobareu molta informació interessant sobre el tema del “paisatge natural i cultural d’Oberes Mölltal”, després de passar per Heiligenblut. El nostre consell: a Heiligenblut visiteu la “Haus der Steinböcke” (casa de les cabres) i l’església gòtica tardana amb el seu meravellós altar de Michael Pacher. 

Món d’aventures 11: Kaiser-Franz-Josefs-Höhe, 2369 m.

Primer de tot, cal dir que a 4,2 kilòmetres del peatge de Heiligenblut (a 2km del punt d’informació de Kasereck) es troba la rotonda amb la bifurcació i que porta fins a l’emplaçament de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe. De la rotonda a l’edifici on aparcarem el cotxe hi ha uns 8,3 kilòmetres (son uns 15 minuts en cotxe).

Kaiser-Franz-Josefs-Höhe és tant el punt final com el punt més alt de la carretera alpina del Grossglockner. Aquí, a 2369 metres, podreu gaudir d’una vista única del Grossglockner, el Johannisberg i el Pasterze! Exploreu el centre de visitants, que ofereix una àmplia gamma d’exposicions, com ara l’exposició d’automòbils més alta d’Àustria, l’exposició especial “Berg die – dones en ascens” i l’exposició de natura “Glacera. Vida”. Als voltants podeu explorar l’entorn natural i veure on viuen els animals. Una experiència especial: la vista panoràmica des de l’observatori Wilhelm Swarovski, que es troba a sobre de l’aparcament, fins a la colònia d’ibex i les muntanyes. Des de mitjans de juliol fins a finals de setembre s’organitzen visites guiades gratuïtes amb els guardaboscos del Parc Nacional. 

Hem considerat idoni incloure tot un apartat sencer (punt 3. Kaiser-Franz-Josefs-Höhe -Punt 11-) per explicar amb detall totes les característiques de les que disposa aquest lloc. Conté un Centre de Visitants, Restaurants, Exposicions, Caminades panoràmiques i de senderisme etc…

Món d’aventures 10: Schöneck, 1953 m:

Es troba en la carretera de la bifurcació a Kaiser Franz-Josefs-Höhe, a 1,7km de la rotonda de la carretera principal (a 6,6km de l’aparcament del Kaiser-Franz-Josefs-Höhe). La ruta botànica circular “Món meravellós dels prats de Glockner” (temps de caminada 10 minuts) i una exposició de natura us conviden a explorar la flora i la fauna del Glockner. Una zona de jocs temàtica també ofereix informació interessant als visitants més joves sobre abelles, papallones i similars d’una manera divertida i lúdica.    

• Exposició natural: Prats de Glockner al país de les meravelles. Una petita exposició natural i un camí botànic circular ofereixen una introducció al vibrant món de les plantes i els animals dels prats únics de Glockner. Situats entre el Gasthaus Schöneck i el Glocknerhaus, els Pockhorner Wiesen, prats de muntanya plens de flors, proporcionen un hàbitat per a fins a 140 tipus diferents de plantes en una superfície de només 100 m². Les flors i els insectes conviuen en una simbiosi multifacètica: un món fascinant! A més, els panells informatius de l’Observatori Sonnblick ofereixen una visió de la història i les funcions de l’observatori més alt d’Àustria, a 3106 metres. Quan fa bon temps, fins i tot podeu veure el Sonnblick situat al mig del grup Goldberg de Rauris. Al parc infantil hi ha una explicació per als nadons sobre com un ou es converteix en una papallona. 

• Ruta circular botànica de senderisme “Món meravellós de Glocknerwiesen”. Al costat sud del Großglockner, entre l’hostal Schöneck i el Glocknerhaus, es troben els prats de Pockhorn. Depenent de la temporada, hi creixen fins a 140 espècies de plantes diferents en només 100 metres quadrats a 1.953 metres sobre el nivell del mar, i hi prosperen insectes, papallones de colors i altres espècies! Els panells informatius al llarg del sender circular ajuden a identificar flors i herbes. Un petit espectacle natural posa els visitants en contacte amb la diversa flora i fauna.  

• Des del revolt 3 fins a la cascada de Fallbach. Després del desviament de la rotonda cap a Kaiser-Franz-Josefs-Höhe, al revolt 3 de la carretera de les glaceres (a 5 kilòmetres de Schöneck i a 1,5 kilòmetres de l’edifici d’aparcaments de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe), trobareu el punt de partida per a una curta caminada fins a la cascada “Fallbach”. Heu de preveure uns 30 minuts de caminada per a l’anada i tornada, a més, és clar, del temps que necessiteu per relaxar-vos a la cascada… 

Món d’aventures 9: Cim del coll de Hochtor, 2504 m:

Es troba a 10,6 kilòmetres del peatge de Heiligenblut (a 8,6 kilòmetres del punt d’Informació 12 de Kaserec). Definitivament, planifiqueu una parada al vèrtex de la carretera alpina del Grossglockner i visiteu la magnífica exposició “Passheiligtum Hochtor” (santuari del pas de Hochtor) amb la famosa estàtua de bronze d’Hèrcules. El punt de partida del sender “Celtes, animals de càrrega i camins romans” també és aquí (temps de caminada 30 minuts).

• L’exposició «Passheiligtum Hochtor»: un camí a través dels mil·lennis al Hochtor. L’exposició «Passheiligtum Hochtor», al costat del portal sud de la Hochtor, us convida a gaudir d’un viatge en el temps, a través de tres mil·lennis i mig, quan el pas de Glockner era la ruta comercial més curta entre Alemanya, al nord, i Venècia, el centre comercial mundial, al sud. L’exposició relata la recerca de la matèria primera, el cristall de muntanya, i de les mines d’or al llarg del camí. Sabíeu que fa només 500 anys, uns 3.500 miners de la regió van desenterrar gairebé el 10% de l’or mundial? Teixits i sabates medievals, eines de mineria d’or i les restes d’un miner d’or, que van emergir d’una esquerda de gel datada al voltant de 1792, proporcionen informació sobre l’època dels cercadors de tresors. Una cadena d’esclaus de vuit metres és un recordatori dels temps foscos del camí de mules, sobre el comerç de persones a través del pas, que proporcionava esclaus de galeres a Venècia. 

• De Mittertörl a Litzlhofalm. Un consell privilegiat és el Litzlhofalm a la vall de Seidlwinkeltal (Rauris). La cabana de 130 anys d’antiguitat serveix els millors productes orgànics casolans. Els aproximadament 600 metres de desnivell es poden recórrer en uns 90 minuts. El punt de partida és el vessant sud del Mittertörl.

• Ruta educativa de senderisme “Camí celta, mular i romà” al Hochtor. A la ruta educativa del Camí Cèltic, del Trailer i del Camí Romà, creuareu el cim del coll en uns 30 minuts per un camí antic. Les troballes històriques demostren que la gent ha estat creuant els Alps en aquest punt durant tres mil·lennis i mig.

• Des del portal sud de Hochtor fins al Brennkogel. Qualsevol persona que vulgui escalar un pic de tres mil metres ràpidament pot començar des del portal sud del Hochtor, al Brennkogel, de 3.018 metres d’alçada (durada: 5,5 hores, distància: 8,1 km, desnivell positiu: 680 m). Al costat del portal sud del Hochtor, es pot arribar al Hochtorsattel (2.575 m), en part per unes escales del camí de mules celto-romà. La ruta continua a través d’un paisatge muntanyós d’una bellesa única, passant per llacs, pics, morrenes i carenes fins al Brennkogel.

Món d’aventures 8: Exposició geològica a l’aire lliure ‘Tauernfenster’, 2290 m.

Es troba a 3,8 kilòmetres del punt anterior (9: Cim del Coll de Hochtor). Abans d’arribar al Fuscher Lacke venint de Hochtor, s’alcen imponents monòlits de pedra just al costat de la carretera. Henge de pedra al Hohe Tauern? No del tot, però igualment important històricament parlant, al cap i a la fi, aquesta és l’exposició geològica a l’aire lliure “Tauernfenster”. 

Món d’aventures 7: Fuscher Lacke, 2262 m.

A 350m de l’anterior punt ens trobem Fuscher Lacke. En un lloc pintoresc al costat d’un petit llac, que es pot recórrer per un bonic camí en uns 10 minuts, hi ha una caseta de treballadors de manteniment de carreteres que acull l’exposició redissenyada “Construcció de la carretera”.

• Exposició ‘Bau der Straße’ a la Wegmacherhaus de Fuscher Lacke. A la vora de Fuscher Lacke es troba la Wegmacherhaus, conservada en la seva forma original, on es pot veure l’exposició permanent “Bau der Straße”. Amb imatges en moviment digitalitzades d’alta definició, emocionants instal·lacions interactives i nombrosos objectes originals, l’exposició relata la gènesi de la carretera alpina del Grossglockner, des del seu inici el 1924 fins a la seva finalització el 1935. Per primera vegada, una nova cortina de cinema de l’exposició crida les persones que van ser fonamentals en la construcció d’aquesta carretera: des de l’enginyer i planificador de carreteres Franz Wallack fins al visionari governador estatal Franz Rehrl, i els llegendaris “Baraber” de Glockner, els treballadors de la construcció de la carretera alpina del Grossglockner. Al cap i a la fi, sense ells, les visions i els plans del governador estatal Franz Rehrl i Franz Wallack mai s’haurien fet realitat. 

Pel·lícula d’exposició guardonada La pel·lícula d’exposició “Grossglockner High Alpine Road: el poder d’una visió” va rebre el màxim guardó als “Cannes Corporate Media & TV Awards 2022”, en la categoria “Visitor Films”: el Dofí d’Or. Qualificada com a “val la pena veure-la”!

• Ruta circular al voltant de Fuscher Lacke. El Fuscher Lacke és un petit llac de muntanya a 2.262 metres sobre el nivell del mar. Un sender circular l’envolta, oferint vistes de penya-segats escarpats per un costat i vistes a la vall de Rauris per l’altre. A la primavera, els prats estan plens de flors. Taules i bancs us conviden a fer una pausa a la vora del llac. Els nens poden explorar un vell carro i una màquina d’asfalt fora de servei. No us perdeu l’exposició “Construcció de carreteres” a la caseta de manteniment de carreteres! 

Món d’aventures 6: Punt d’informació d’aus rapinyaires, 2320 m.

A 800m de Fuscher Lacke. Les àguiles daurades i els voltors són els ocells més grans dels Alps. Amb una mica de sort, podreu veure aquestes impressionants aus rapinyaires durant el seu majestuós vol. Els panells informatius us permetran conèixer millor la vida d’aquests “reis de l’aire”. 

Món d’aventures 5: Fuscher Törl, 2428 m.

A 1,1 kilòmetres de l’anterior punt. Venint del costat de Salzburg, Fuscher Törl ofereix una primera visió del Grossglockner. La terrassa de mirador ofereix el punt de vista més bonic per fer fotos del costat nord. Visiteu el monument commemoratiu als treballadors que van morir durant la construcció de la carretera del Grossglockner.

Món d’aventures 4: punt més alt Edelweiss Spitze, 2571 m.

A 2 kilòmetres del punt anterior, però has d’agafar una bifurcació a mà dreta quan portis 300 metres. Una curta carretera d’accés condueix al punt més alt de la carretera alpina del Grossglockner. Aquí podreu gaudir d’una vista panoràmica de més de 30 muntanyes de tres mil metres! Si afronteu aquest tram ple de revolts i girs fins al punt més alt per circular amb moto, us espera un “punt per a motociclistes” especial al cim: armaris reservats amb taquilles per a motociclistes. Nota: a causa dels revolts estrets, aquesta carretera d’accés no és adequada per a autobusos ni vehicles de més de 3,5 tones.

• Camí a peu fins al pic Edelweiss. Des del restaurant Fuschertörl (casa del Dr. Franz Rehrl), un camí porta al pic Edelweiss. En uns 30 minuts s’arriba al punt més alt de la carretera alpina del Grossglockner, a 2.571 metres. Des d’aquí s’obre una vista panoràmica única que s’estén des del llac Zell fins a tota la serralada del Grossglockner. 

• Des del pic Edelweiss fins al Baumgartlkopf. El punt de partida d’aquesta tranquil·la excursió (durada: 2 hores, distància: 4,7 km, desnivell: 785 m) és l’aparcament del cim de l’Edelweissspitze (2.571 m). Una meravellosa panoràmica amb una vista constant de l’imponent cara sud-est del Wiesbachhorn i una solitud gairebé completa són els trets distintius d’aquesta bonica excursió d’alta muntanya, que voreja la zona de protecció especial del Piffkar i ofereix unes vistes impressionants.

Món d’aventures 3: Exposició de natura Haus Alpine, 2260 m.

A 2 kilòmetres de Fuscher Törl. L’exposició de natura Haus Alpine és un museu centrat en l’ecologia a l’alta muntanya. No us podeu perdre el cinema de les marmotes i les emocionants exposicions canviants! Podeu estirar les cames pel recorregut educatiu de plantes “El món dels líquens a l’alta muntanya” abans de continuar el vostre viatge. I els nens poden desfogar-se tant com vulguin al pati. La segona part de “Les muntanyes gegants més altes de Salzburg” també és aquí. 

• Exposició «La més alta de Salzburg» Part 2: «Muntanyes gegants» a l’exposició de natura Haus Alpine. A la segona part de l’exposició, a l’espai exterior de l’exposició de natura Haus Alpine, es prepara l’escenari per als cims més alts de Salzburg: les muntanyes gegants (“Bergriesen”). Des d’aquí s’obre una vista magnífica del Grosses Wiesbachhorn. El cim més alt, situat cent per cent a l’estat de Salzburg. Un camí traçat condueix directament a un monòlit, que fa uns tres metres d’alçada i està dividit per un mirador, que millora la vista del Wiesbachhorn. També s’hi mostren roques importants que es troben al Hohe Tauern. Completen aquesta instal·lació dispositius d’observació per a adults i nens sobre els cims destacats dels voltants, com ara el Fuscherkarkopf i el Hohe Dock. 

• Exposició de natura Haus Alpine: ecologia alpina, cinema de marmotes i món del cristall. L’exposició de natura alpina Haus (2260m) és un museu que ofereix als visitants de totes les edats molts elements interactius sobre el tema de l’ecologia alpina. Quines interdependències deixen la seva empremta en la flora i la fauna de l’alta muntanya? Quines estratègies de supervivència han desenvolupat els animals i les plantes per viure i prosperar a aquesta altitud? El “cinema de les marmotes” també ofereix una excel·lent visió de la natura alpina al llarg de la carretera alpina del Grossglockner. L’exposició “Cristalls: el tresor del Hohe Tauern” presenta exemples impressionants de cristalls de muntanya, quars fumat i octaedres de fluorita blava de la zona propera. Consell: feu una passejada pel terreny obert on hi ha un camí educatiu i una presentació a l’aire lliure. 

• Camina entre la cuina de la bruixa i la dent de la bruixa. Just al costat del revolt 9 de la carretera alpina del Grossglockner (a 1,3 kilòmetres cap a Hochmais), un imponent monòlit de roca molt inclinat s’eleva cap al cel: la Dent de Bruixa. La punta inclinada recorda una dent torta a la boca d’una bruixa. Una parada a l’aparcament de sota us convida a descobrir la Dent de Bruixa i les altres figures de pedra de l’anomenada Cuina de la Bruixa: des d’una granota i un cocodril fins a un imponent elefant i una tortuga. Molts visitants també veuen alguna cara de bruixa a les roques erosionades. I de tant en tant, se sent una lleu rialla des de les esquerdes… 

Món d’aventures 2: punt d’informació de Hochmais, 1850 m.

A 4,4 kilòmetres de Haus Alpine. Descobreix informació interessant sobre la glacera, els aiguamolls de Rotmoos i els estadis de vegetació altitudinal aquí. Sabies que en el teu viatge a Kaiser-Franz-Josefs-Höhe es creuen tantes capes de vegetació com en un viatge de Salzburg a Svalbard?

• Caminada des del punt d’informació de Hochmais fins a Trauneralm. La caminada fins al Trauneralm parteix del centre d’informació de Hochmais, a 1.850 metres (6.100 peus), baixant en uns 45 minuts. El refugi està obert a l’estiu i es troba a prop del bosc de Rotmoos, un autèntic tresor natural amb les seves plantes rares. 

Món d’aventures 1: Piffkar, 1620 m.

A 2,3 kilòmetres de Hochmais. La primera estació després (o en el nostre cas, abans) del punt de pagament de Ferleiten/Fusch a Glocknerstrasse (es troba a 4,9 kilòmetres del peatge de Ferleiten/Fusch), ofereix una zona de jocs, un camí natural educatiu a través de la zona de conservació específica que inclou prats de làrix (temps de caminada d’uns 30 minuts) i l’exposició especial “El més alt de Salzburg: Part 1 – Muntanya inspiradora”, en què s’exhibeix, per exemple, la bandera de guia de muntanya més antiga de Salzburg. 

• Exposició «La més alta de Salzburg» Part 1: «La fascinació per la muntanya» a la Haus Piffkar. L’exposició “La fascinació per la muntanya” a la Haus Piffkar ofereix una visió completa i emocionant del desenvolupament de l’alpinisme. Des de les elaborades primeres ascensions, la mineria d’or al Hohe Tauern, la gènesi del Parc Nacional del Hohe Tauern, el paper de l’Associació Alpina, els primers telefèrics i ferrocarrils de cremallera i carreteres, fins a les escenificacions més modernes de les muntanyes. L’exposició també compta amb la bandera de guia de muntanya Fusch, la bandera de guia de muntanya més antiga de Salzburg.

• Ruta circular de senderisme d’història natural al Piffkar. Venint de Salzburg, arribeu a la primera estació de la carretera alpina del Grossglockner, el Piffkar, a 1620 m d’altitud. Juntament amb una exposició especial titulada “Les muntanyes més altes de Salzburg: la fascinació per les muntanyes” i una zona de jocs infantils sobre el tema de l’extracció d’or, just darrere de l’edifici hi ha un interessant sender circular d’història natural. Es triga uns 30 minuts a caminar i, en fer-ho, descobrireu molta informació interessant sobre la vegetació i els ocells forestals de la zona del límit del bosc.

Peatge de Ferleiten/Fusch a Glocknerstrasse

Es troba a 4,9 kilòmetres de Piffkar. Hi ha tres atraccions que vé valen una aturada:

• Caminada des del caixer Fusch/Ferleiten fins a Oberstattalm im Käfertal. Des del caixer automàtic de Fusch/Ferleiten, un camí apte per a cotxets puja fins a l’Oberstattalm, a Käfertal. En només 20 minuts s’arriba a aquest acollidor refugi, amb una àmplia zona de jocs per a marmotes. Un èxit per als nens! 

• Ruta d’experiència de la natura Käfertal. Des del Gasthof Tauernhaus Ferleiten (molt a prop dels caixers automàtics de Ferleiten) camineu uns 4 km cap al cap de la vall. Hi ha diverses estacions i panells informatius al llarg del camí que proporcionen informació interessant sobre la vall. El punt culminant d’aquest recorregut d’aventura és el parc aquàtic. Adjunto més informació, aquí.

• Parc de fauna i aventura Ferleiten: una destinació d’excursions per a famílies. El Parc de Vida Silvestre i Aventura de Ferleiten es troba just davant de l’estació de peatge de Ferleiten. Amb una superfície d’unes 15 hectàrees, el parc de vida salvatge ofereix un hàbitat per a més de 200 animals, que es poden observar al sender accessible. Les famílies i els amants de l’aventura poden gaudir del parc d’aventures veí, amb més de 40 activitats repartides en més de 20.000 metres quadrats. 

El punt culminant: Black Light Minigolf Indoor ! El Black Light Minigolf porta els jugadors a un viatge per la història de la humanitat, des dels dinosaures fins als pirates i la robòtica. Els colors brillants de neó i els efectes 3D creen una atmosfera fascinant. 

Els horaris d’obertura del parc son a l’estiu de 9 a 20h. Els preus son 12€ pels adults i 6€ pels nens de 4 a 14 anys. Adjunto la seva pàgina web.

Els horaris d’obertura del Black Light Minigolf son de 9 a 20h (com el Parc Ferleiten), i els preus son de 12€ pels adults i 9,5€ pels nens de 4 a 14 anys. Adjunto la seva pàgina web.

3. Kaiser-Franz-Josefs-Höhe (Punt 11)

Kaiser-Franz-Josefs-Höhe és tant la meta (si véns de Salzburg), però en el nostre cas que venim de Heligenblut seria més com el punt culminant de la carretera alpina del Grossglockner. Aquí, a 2369 metres d’altitud, esteu molt per sobre de la glacera de Pasterze, a l’alçada del Grossglockner. Amb 3798 metres, és la muntanya més alta d’Àustria.

Hi ha una àmplia gamma d’exposicions al centre de visitants de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe, des de l’exposició de cotxes més alta d’Àustria fins al Centre d’Informació del Parc Nacional. Kaiser-Franz-Josefs-Höhe també és el punt de partida per a aventures inoblidables a la natura, amb vistes a la Pasterze, la glacera més llarga dels Alps Orientals, mentre que el sender panoràmic de Kaiserstein continua fins a l’Observatori Wilhelm Swarovski, on es poden observar cabres salvatges, isards i àguiles. Nombrosos senders i camins, així com unes vistes emocionants, faran de la vostra estada a Kaiser-Franz-Josefs-Höhe una experiència inoblidable.

Probablement ja ho has endevinat… que Kaiser-Franz-Josefs-Höhe deu el seu nom al regent dels Habsburg. Però, sabíeu també que el 1856 el monarca va caminar, juntament amb l’emperadriu Elisabet, coneguda com a Sissí, des de Heiligenblut fins a la vora del Pasterze? I va ser precisament aquest punt, des d’on l’emperador es meravellava del Grossglockner, que va rebre el seu nom. Per cert, Sissí va preferir no fer tota la ruta de muntanya amb el seu marit. Es va allotjar en un lloc anomenat Bretterboden i des de llavors es coneix com a “Elisabethruhe”.

Centre de Visitants de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe

El centre de visitants de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe obre cada dia de 10:00 a 17:00h. En una superfície de 1500 m², es presenten exposicions basades en temes de natura, muntanyes, glaceres, cotxes i molt més… 

Novetat: informació 3D sobre el centre de visitants! Experimenteu el centre de visitants d’una manera completament nova, amb Impressionants informació 3D ! Descobriu les exposicions i els punts destacats abans de la vostra visita i submergiu-vos virtualment en el fascinant món del Grossglockner.

El Centre de Visitants es distribueix de la següent manera:

• Planta baixa: Centre d’Informació del Parc Nacional. El punt culminant del Centre d’Informació del Parc Nacional és l’espectacular pel·lícula de pantalla ampla i multivisió guardonada “Parc Nacional Hohe Tauern”. Aquí podeu obtenir informació completa sobre les ofertes disponibles al Parc Nacional Hohe Tauern i reservar allotjament i serveis turístics a les regions del Parc Nacional de Salzburg, Caríntia i Tirol en línia immediatament.

• 1a planta: exposició ‘Gletscher.Leben’. Els Pasterze i la sensacional troballa que s’hi fa, un pi suïs de més de 6.000 anys, l'”arbre de la glacera”, es converteixen en l’al·legoria de dos amants que no es van poder trobar: el poderós gegant de gel i els tresors amagats sota la massa de gel. Tanmateix, l’exposició revela que res és per a l’eternitat, ni tan sols el gel etern. Al cap i a la fi, al llarg dels mil·lennis s’ha demostrat una vegada i una altra que la glacera és viva. Creix, retrocedeix, a causa de les fluctuacions climàtiques naturals i, en la història recent, cada cop més també pels efectes causats pels humans. 

• 2a planta: exposició «La muntanya (substantiu, femení) – Dones en ascens». L’exposició “La muntanya, dones en ascens” a Kaiser-Franz-Josefs-Höhe relata el llarg camí cap al reconeixement de les alpinistes. D’una manera emocionant i entretinguda, destaca els èxits destacats de les dones a la muntanya i destapa molts mites. Fes el qüestionari interactiu per veure quines són les teves pròpies idees preconcebudes i descobreix quant saps sobre les diferències i similituds entre homes i dones. 

• 1a, 2a i 3a planta: l’exposició d’automòbils i motocicletes més alta d’Àustria. En un espai d’exposició de 1000 m² hi ha molta informació interessant per aprendre sobre la primera vegada que es va recórrer la carretera alpina del Grossglockner i us podeu meravellar amb nombrosos vehicles. Automòbils des del 1926 fins a l’era moderna, cotxes de carreres, motocicletes i 200 cotxes en miniatura van fer que els entusiastes de l’automòbil s’afanyessin a competir. La carretera del port de muntanya es va recórrer per primera vegada el 22 de setembre de 1934 amb un Steyr 100, que havia estat especialment adaptat per a la carretera estreta de grava. Els conductors d’aquesta travessia alpina no eren altres que el constructor de carreteres Franz Wallack i el governador de l’estat Franz Rehrl! La ruta de Ferleiten a través del Hochtor fins a Heiligenblut va durar cinc hores, un temps espectacular i inoblidable per a aquests dos visionaris de les carreteres.

• 3a planta: cinema Grossglockner i Cronologia de records: Rostres de Grossglockner. El CINEMA GROSSGLOCKNER ofereix una experiència única al cim en una pantalla LED gegant. Els visitants poden experimentar de prop la muntanya més alta d’Àustria a través d’impressionants documentals de l’ORF protagonitzats per Sepp Forcher. L’exposició «Cronologia de records: Rostres del Grossglockner» explora la percepció històrica de la muntanya a través d’anècdotes i històries. Proporciona una nova comprensió de la seva importància com a punt de referència alpí. 

• 4a planta: Exposició Sepp Forcher – Entre paraules i cims. L’exposició mostra facetes conegudes i desconegudes de l’estimat presentador de televisió i alpinista. Els visitants s’embarquen en un viatge emocionant per la seva vida, ple d’històries commovedores i reflexions fascinants.

• Exposició especial: Conduïts pels somnis: 75 anys del cotxe esportiu Porsche. La família Porsche estava i està estretament vinculada a la carretera alpina del Grossglockner. Ferdinand Porsche – Ferry per abreujar – sovint utilitzava la ruta com a destinació d’excursions i com a ruta de proves. Per exemple, per al Porsche 356 No. 1 Roadster, el primer cotxe esportiu Porsche, que es va produir el 1948 a la ciutat caríntiana de Gmünd. Per commemorar aquest 75è aniversari, l’exposició “Driven by Dreams – 75 years of the Porsche sports caríntia” es pot veure al centre de visitants fins a l’octubre del 2025. Tres temes complexos, patrimoni, protecció del medi ambient i sostenibilitat, juntament amb la innovació i la tecnologia, se centren en la història, el present i el futur de l’empresa Porsche. I, per descomptat, podeu meravellar-vos amb les versions originals dels cotxes esportius Porsche més bonics…  

Aparcament i places d’aparcament: ben cuidats Mentre exploreu l’entorn natural, les exposicions i altres llocs similars, el vostre cotxe estarà ben cuidat a l’aparcament de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe i a les places d’aparcament fins a Hoher Sattel, és clar que de manera gratuïta.

Biker Point: Tot per a dues rodes Al Biker Point de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe, hi ha cabines amb armariets reservades per a motociclistes. Els cascos, les jaquetes i altres articles d’equipament es poden guardar de manera segura en aquestes anomenades “caixes fortes per a motociclistes”, mentre surten a passejar o visiten una exposició.

Restaurants a Kaiser-Franz-Josefs-Höhe

• El Gletscherrestaurant Freiwandeck es troba just al costat del centre de visitants de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe. La terrassa i el restaurant ofereixen unes vistes de somni al Grossglockner, la glacera i l’impressionant paisatge muntanyós. 

• La Kaiser-Franz-Josef-Haus , una construcció d’estil bohemi basada en un exemple històric, destaca per la seva acollidora terrassa i la seva magnífica terrassa assolellada. Es pot arribar a peu a l’alberg pel camí panoràmic de Kaiserstein. 

• El restaurant Panorama té capacitat per a 250 persones i una sensacional terrassa assolellada amb unes vistes espectaculars del Grossglockner, el Pasterze i les muntanyes dels voltants. Un ascensor d’alt rendiment us porta directament a la planta on es troba el restaurant.  

• El Kaiserstein és un petit i acollidor local de berenar situat just a l’observatori Wilhelm Swarovski. 

Rutes panoràmiques al voltant de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe

• Ruta panoràmica de Kaiserstein fins a l’Observatori Wilhelm Swarovski. El sender panoràmic cap al Kaiserstein comença per sobre de l’aparcament de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe. Al cap d’uns 10 minuts arribareu a l’Observatori Wilhelm Swarovski. Gaudiu de les vistes espectaculars des del mirador amb equips òptics d’alta precisió fabricats per l’empresa tirolesa Swarovski. Observeu les simpàtiques marmotes perseguint-se, albireu la colònia de cabres salvatges que hi ha a sobre de l’observatori i seguiu el camí dels ambiciosos alpinistes de Glockner! Des de l’observatori, continueu fins a Kaiser-Franz-Josefs-Haus i fins a l’aparcament d’autobusos (temps de caminada d’uns 30 minuts).

• Sender ‘Gletscherweg’ (aquesta és la caminada que vam realitzar nosaltres). Des de Kaiser-Franz-Josefs-Höhe, agafeu el Gletscherweg, un camí alpí segur (el temps de caminada fins a la glacera és d’uns 30 minuts, l’ascens des de la glacera és d’aproximadament 1 hora; es recomana calçat resistent!), fins a la glacera Pasterze. Un cop arribeu a la llengua de la glacera, comenceu la vostra excursió pel Pasterzenweg amb els seus “Stoamandln” (molls de pedres), passant per Margaritzenstausee i continuant fins al Glocknerhaus (temps de caminada d’aproximadament 1 hora i mitja). 

• Gamsgrubenweg. El punt de partida del Gamsgrubenweg es troba a Kaiser-Franz-Josefs-Höhe: el guardonat sender panoràmic que ofereix unes vistes fantàstiques, travessa la Pasterze i il·lustra el regne “llegendari” de les muntanyes en diversos túnels. Després d’una bona hora, s’arriba al Wasserfallwinkl, el punt de refrigeri més bonic d’Àustria amb centenars de petits monticles de pedra construïts artísticament.  

Gamsgrubenweg Actualment, el Gamsgrubenweg només és transitable fins a la sortida del túnel 6; a partir d’aquest punt, està tallat. L’últim túnel del Gamsgrubenweg només és apte per a alpinistes que portin cascos protectors i equips de seguretat professionals, i es recorre sota la vostra responsabilitat. La ruta circular per Hofmannsweg també es veu afectada per la zona tallada.

• Alpe-Adria-Trail. Kaiser-Franz-Josefs-Höhe és el punt de partida de la primera etapa de l’Alpe-Adria-Trail. Aquesta ruta de senderisme de llarga distància connecta les regions de Caríntia, Eslovènia i Friül-Venècia Júlia en un total de 43 etapes (1 etapa = aprox. 20 km; temps de caminada d’unes 6 hores). Des del peu del Grossglockner, la ruta transcorre per la zona muntanyosa i lacustre més bonica de Caríntia, a prop del punt de pas dels tres països d’Àustria, Itàlia i Eslovènia, i continua fins a Adria i Muggia. Podeu trobar informació detallada sobre aquesta ruta de senderisme de llarga distància al Lloc web .

Visites Guiades Gratuïtes La caminada pel sender panoràmic també es pot fer gratuïtament acompanyats pels guardaboscos del Parc Nacional. Tenen molta informació interessant i dades clau sobre la fauna, la flora i, per descomptat, el majestuós Grossglockner. Tota la informació sobre les visites guiades gratuïtes amb els guardaboscos del Parc Nacional es pot trobar aquí.

4. Zell am See

Passat el peatge de Fusch/Ferleiten, només haurem de conduïr durant 25 minuts per arribar al lloc on ens allotjarem aquesta nit. Es tracta del poble de Zell am See. Zell am See és una petita localitat de l´estat de Salzburg. Tot i la seva mida, és una de les zones de vacances més conegudes de la regió i del país. A més, compta amb alguns llocs interessants a veure a Zell am See. Si us interessa conèixer-los per planificar la vostra propera visita , ja sigui a l’estiu o a l’hivern, aquí trobareu informació útil.

A continuació, tens les recomanacions dels llocs més interessants a veure en aquesta localitat de l’estat de Salzburg .

Zeller Altstadt

El nucli antic és un dels llocs més bonics a veure a Zell am See. Comprèn llocs com la plaça del poble i diversos carrers i carrerons com la Dreifaltigkeitsgasse, la Kirchgasse i la Seegasse. Passejant per aquests carrers, podreu veure les cases típiques del segle XVIII i XIX de pedra , de fusta i d’ambdós materials. També hi ha edificis públics, com el Schloss Rosenberg , la Stadtpfarrkirche , el Fronfeste , la Vogtturm i la Amtshaus.

Stadtpfarrkirche

L’ Església de Sant Hipòlit, el nom complet del qual és Stadtpfarrkirche zum heiligen Hippolyt, es va acabar de construir al segle XVIII en estil romànic. Va tenir parts d’estil barroc i gòtic , però la majoria van ser substituïdes. Al seu interior podràs veure els altars laterals, l’altar major, el passeig ornamentat, la intricada volta de creueria, diferents figures i estàtues i l’orgue. A l’exterior destaca la torre de pedra calcària de 36 metres d’alçada. Es troba al centre històric, a la plaça Stadtplatz.

Schloss Prielau

El Schloss Prielau és un castell que data del segle XV i un altre dels llocs destacats de Zell am See. També es coneix amb el nom de Prilla o Prüel . Es troba a la vora del llac Zell i, actualment, s’usa com a hotel. L’edifici ha tingut diferents propietaris i ara és propietat de la família Porsche. El complex té un parc , una granja, una platja privada al llac, un camp de golf , un heliport i una zona de benestar. Al recinte també hi ha una capella barroca. Es troba a la població de Prielau, a la riba nord del llac de Zell am See (a 2,6 kilòmetres del poble de Zell am See). Com hem dit, actualment funciona com un hotel. Adjunto la seva pàgina web.

Vogtturm

Un altre dels llocs a veure a Zell am See és la torre Vogtturm, que també va tenir el nom de Kastnerturm i es va construir fa més de 1000 anys , per la qual cosa és l’ edifici més antic de la ciutat. Es troba al nucli antic. Aquesta torre de sis plantes està construïda amb murs gruixuts. Tot i que la torre va tenir diferents usos (homenatge, defensa o refugi), ara hi ha el Museu d’Història Local de Zell am See, en quatre plantes. L’horari d’obertura és de dimecres a diumenge de 13 a 18h. Els preus per entrar son de 10€ pels adults i de 5€ pels joves de 10 a 18 anys. Adjunto la seva pàgina web.

Schloss Rosenberg

El Schloss Rosenberg és un castell que es va construir a finals del segle XVI, amb l’ arquitectura típica d’una casa senyorial de Salzburg . És al centre de la ciutat i, des del 1970, és la seu de l’alcaldia i de l’ajuntament. L’edifici va passar per mans de diversos membres de la família Rosenberg fins que el 1867 va passar a ser propietat d’Àustria. Destaca per la seva crugia angular a cadascun dels quatre cantons, així com una crugia central semicircular a la façana principal.

Ferry Porsche Congress Center

El Centre de Congressos Ferry Porsche (FPCC) es va inaugurar el 2007 i porta el nom del fabricant d’automòbils i ciutadà honorari de Zell am See, Ferry Porsche. L’edifici, amb una superfície de 1360 m² i capacitat per a fins a 1200 persones , té forma de dos cubs que es creuen i està al centre de la ciutat, a prop de l’ajuntament i de l’estació de tren. Adjunto la seva pàgina web.

Adjunto en un mapa de Google Maps totes les atraccions que hem descrit en aquest article sobre la carretera Grossglockner Alpine Road:

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (112 kilòmetres / 2 hores i 25 minuts):

Avui anem a conèixer la regió del OstTirol, el Tirol de l’Est. En moltes rutes de viatgers aquesta regió passa per alt, i nosaltres hem volgut passar-hi un dia a prop de les seves muntanyes i poblacions. Entrarem a l’Osttirol i durant el matí provarem de fer un trekking a la glacera de Innergschlöss. Dinarem a la població de Matrei, on hi ha el Centre d’Interpretació del Parc Nacional Höhe Tauern. A la tarda ens arribarem a Lienz i provarem de fer un altre petit trekking a Karlsbader Hütte, passant amb el cotxe per una petita i nova carretera alpina panoràmica de peatge, la Dolomitten Hütte Alpine Road (solament té uns 7 kilòmetres). Lo què resti del dia el passarem a Lienz i als seus voltants.

Índex: 1. Trekking a la Glacera de Innergschlöss 2. Matrei 3. Dolomitten Hütte Alpine Road 4. Trekking a Karlsbader Hütte 5. Lienz

1. Trekking a la Glacera de Innergschlöss

Avui tenim ganes d’entrar en una nova regió, l’Osttirol, el Tirol de l’Est, però per arribar-hi hem d’acabar la carretera alpina panoràmica que ahir vam iniciar, la Gerlos Alpine Road. Sortim de Krimml seguint la Gerlos Alpine Road (carretera 165) i en uns 25 minuts arribem a la població de Mittersill (uns 26 kilòmetres). Aquesta població és l’última de la Gerlos Alpine Road.

Fem 20 minuts més de cotxe cap al sud per la carretera 108 i creuem el túnel de peatge de Felbertauernstrasse. Aquest túnel representa la frontera entre l’estat federal de Salzburg i l’Osttirol. D’aquí a poc aparcarem el cotxe. Simplement hem de parar a la població de Tauer agafant de seguida el trencall a la dreta i fent un total de 4,8 kilòmetres per trobar un aparcament homologat. Es tracta de l’aparcament de la població de Tauer i aquí deixarem el cotxe, perquè a partir d’ara haurem d’agafar altres mitjans de transport.

Ja estem en ple Osttirol, i aquesta del matí podria ser una de les excursions preferides de tot el viatge. La intenció inicial és arribar als peus de la glacera Innergschlöss fent una ruta circular curta de 4 hores i mitja (9km) des del petit poble d’Innergschlöss, en el qual hi arribarem amb serveis de taxi o tren turístic que s’agafen a l’aparcament de l’Hotel Restaurant Matreier Tauernhaus.

El Matreier Tauernhaus és un hospici històric sota el Felbertauern (1207). És un punt de partida per a una excursió a peu o amb taxi, carruatge o tren tractor fins a la Venedigerhaus (de Innergschlöss). La capella de Tauernhaus data del segle XVIII i està dedicada a Sant Bartomeu. Té un altar recentment pintat. El festival de l’església de Tauernhaus se celebra cada diumenge després del 24 d’agost.

Desplaçament al petit poble de Innergschlöss

Arribem passejant a l’aparcament de l’Hotel-Restaurant Matreier Tauernhaus en uns 2 minuts (està a únicament 300m de l’aparcament del poble on hem deixat el cotxe).

Gràcies a la seva ubicació cèntrica, el Tauernhaus és un punt de partida per a excursions de muntanya i alta muntanya de tots els nivells de dificultat, algunes fins i tot amb aventures a les glaceres. Els caminants, els ciclistes de muntanya i els que busquen tranquil·litat també hi trobaran el que val la pena. Aquí trobareu molta informació útil i enllaços a activitats a la regió.

La nostra intenció és anar al poblet de muntanya de Innergschlöss (que es diu com la glacera). Això ho podem fer amb un taxi 4×4 o amb un trenet panoràmic.

És un tren panoràmic (Gschlösser Panoramazug) que et porta fins a un dels caps de vall més bonics dels Alps orientals: l’Innergschlöß. Com veieu és un vagó de tren panoràmic antic tibat per un tractor 4×4. El seu propietari es diu Mario Steiner (el seu telèfon és el +43 664 9319512) i els viatges funcionen de les 9h a les 16h. Adjunto pàgina web del trenet panoràmic. Els horaris son de Juny a Octubre. Es poden fer excursions fora d’aquest horari si es sol·licita. Els preus son els següents:

• Anada a Außergschlöß: Adults 5,00 € / Nens de 4 a 11 anys 3,00 €. anada i tornada: Adults 10,00 € / Nens de 4 a 11 anys 6,00 €
• Anada a Innergschlöß: Adults 7,00 € / Nens de 4 a 11 anys 3,00 €
  anada i tornada: Adults 14,00 € / Nens de 4 a 11 anys 6,00 € / Tarifa de grup a partir de 20 persones 12,00 €

Des del Matreier Tauernhaus, a 1.512 m (aparcament), el sender puja abruptament passant per les pastures de Wohlgemuthsalmen fins a les cascades dels rierols Tauern i Dichtenbach i les cabanes desgastades per la intempèrie d’Außergschlöss, inclòs el refugi de muntanya d’Außergschlöss. La carretera continua en un nivell pla fins al punt de referència de la vall de Gschlöss, la capella de roca excavada a la roca natural. El sender continua cap al fascinant cap de la vall, amb els gegants de gel de tres mil metres de l’Schwarze Wand, Hoher Zaun, Klein- i Großvenediger, i l’impressionant glacera de Schlatenkees cada cop més a prop. Després d’uns bons 20 minuts, la visita panoràmica acaba al Venedigerhaus Innergschlöss. La tornada es fa pel mateix camí. També és possible fer un viatge d’anada.

Adjunto el recorregut en un mapa de Google Maps:

Com hem dit abans també hi ha disponible servei de taxi. Està disponible de 9 a 17h cada mitja hora i a l’hora sencera. Fora d’aquest horari, a petició. Ho porten les famílies Resinger i Köll, i el telèfon és el +43(0)4875/8820. Els preus per un viatge son de 6€ pels adults i 3€ pels nens. Fa el mateix recorregut que el trenet.

Lo què més ens va impressionar a part dels paisatges i la vall és que passa per una Capella de Roca. Realment és una capella incrustada a la roca, a 900m abans d’arribar a Innergschlöss (Felsenkapelle Gschlößtal).

Un cop arribem a Venedigerhaus Innergschlöss hem de decidir què volem fer realment durant la resta de matí. Estem a 1.691 metres sobre el nivell del mar, on les persones i la natura es respecten mútuament i l’hospitalitat tirolesa és una prioritat màxima. Jo sóc de l’opinió de fer una caminada tranquil·la, després d’un còmode viatge en taxi o un viatge panoràmic en tren per la salvatgement romàntica vall de Gschlöss. El Venedigerhaus Innergschlöss està envoltat d’un imponent teló de fons muntanyós i amb vistes al “cap de vall més bonic dels Alps Orientals”, la fonda ha estat oferint als excursionistes, alpinistes i amants de l’aire lliure un descans i una tranquil·litat durant generacions. La casa és un punt de partida ideal per a una àmplia varietat d’aventures de muntanya de tots els nivells de dificultat. Veniu i comproveu-ho vosaltres mateixos… Adjunto la seva pàgina web.

Ruta de les Glaceres Aquesta és la ruta que en principi volíem fer en aquest dia, però no hi destinarem tant de temps i en farem una altra. M’agradaria explicar-vos-la però. La longitud de la ruta és de 9,4km, el desnivell és de 680m, la durada és de unes 5 hores, i el grau de dificultat és mitjà. El sender de la glacera Innergschlöss condueix els visitants al cor del “gel etern”, la zona central del Parc Nacional de Hohe Tauern. A Matrei, al Tirol Oriental, el sender comença al Matreier Tauernhaus i s’endinsa a la vall més bonica dels Alps orientals: la vall de Gschlöss. Es pot arribar al sender a peu, amb tren panoràmic o amb taxi fins a Innergschlöss. El sender educatiu comença al costat esquerre al final de la vall amb un ascens d’aproximadament 500 metres fins al llac Salzboden. Continuant, amb poc desnivell, s’arriba a l’anomenat “Ull de Déu” i finalment a la porta de la glacera de Schlatenkees, al peu del Großvenediger. A la Ruta de les Glaceres, obtindreu informació fascinant sobre el poder modelador del paisatge de les glaceres dels Alps i descobrireu de primera mà el canvi climàtic i la retirada de les glaceres.

Ruta de les Glaceres Des de Innergschlöss us recomanem fer la ruta circular que comença travessant la vall de Gschlösstal i vorejant el riu. Al·lucinaràs amb la gran quantitat de cascades caient de les muntanyes! Un cop es creua el riu comença la pujada més pronunciada de la ruta, que passa per una enorme cascada i acaba arribant al llac Salzbodensee. A partir d’aquí l’excursió perd desnivell i t’acosta pràcticament fins als peus de la glacera Innergschlöss, la qual et semblarà absolutament increïble! L’excursió continua baixant per un camí en forma de ziga-zaga, el qual acaba al costat del mateix riu que es voreja a l’inici. Ara només queda gaudir d’un àpat a l’ Alpengansthof Venedirgerhaus, ubicat al poble d’Innerggschlöss, i tornar a Matreier Tauernhaus de la manera que a tu et sembli.

I ara la realitat. Vam decidir que perquè fos viable tota la ruta del dia, faríem una caminada inferior a les 2 hores des del Venedigerhaus Innergschlöss. Ens vam decidir a baixar fins a Matreier Tauernhaus a peu. La caminada és de 1 hora a 1 hora i mitja, i de dificultat fàcil. És lo què havíem fet anteriorment en tren panoràmic o en taxi 4×4. Abans hem fet la pujada i ara a peu farem la baixada. La ruta de les Glaceres Innergschlöss ho deixem per un altre viatge…

Aquesta és la ruta que farem: Venedigerhaus – Außergschlöss – Matreier Tauernhaus (ruta de senderisme de Tauerntal).

I finalment arribem a Matreier Tauernhaus i d’allí a l’aparcament de Tauer que és on tenim el cotxe i on enfilarem camí de Matrei.

2. Matrei

En 17 minuts som a Matrei (hi ha 15,8km) des de Tauer. A Matrei ens hi aturarem poca estona, per veure un parell d’atraccions (esglésies) i entrar al Centre d’Interpretació del Parc Nacional de Höhe Tauern (Nationalparkhaus Matrei). És la Casa del Parc Nacional Höhe Tauern a Matrei. Es troba a la plaça de l’església nº2. La visita al Centre és gratuïta i a dins hi ha varis tipus d’exposicions. Els horaris d’obertura son de 10 a 17h durant l’estiu. Adjunto la seva pàgina web. Es poden fer visites guiades per a grups, aquestes de pagament.

El centre ofereix una exposició interactiva, on aquesta presenta diversos hàbitats de la zona protegida i anima els visitants a explorar l’aire lliure. Espectaculars vídeos de 360° us guien per sis sales d’experiències. Els guardaboscos us mostren els punts d’interès del parc nacional en impressionants vídeos de 360°. Com a novetat d’aquest 2025 hi han Sales d’Aventures, des de la perspectiva de l’àguila daurada: hi ha 6 vídeos espectaculars del Parc Nacional de Höhe Tauern com mai no l’havies vist abans. El Centre també conta amb 2 exposicions especials per aquest 2025:

• L’Isel, el poderós riu glacial del Tirol Oriental
• Exposició fotogràfica de la mag. Hannelore Nenning

Sortim del centre i a la mateixa Plaça de l’Església anem a visitar l’Església Parroquial del poble (Pfarre Matrei in Osttirol). Els horaris d’obertura son de 7 a 20h i l’entrada és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web.

Ens va agradar el seu interior, l’altar barroc i els frescos als diferents sostres. Val la pena una visita.

I vam agafar el cotxe per acostar-nos a la Chiesetta di San Nicolo (Filialkirche St. Nikolaus Bei Bichl), a només 2km del centre del poble. La imatge és de postal, idíl·lica, amb el poble, els prats, els turons i les muntanyes. I l’església com despullada al mig de tot, senzilla, sense floritures… Des del seu emplaçament s’obtenen unes grans vistes de l’entorn. Val la pena que ho contemplis i t’hi quedis una estona…

3. Dolomitten Hütte Alpine Road

Tornem a agafar el cotxe i ara no parem fins a Lienz, que està a poc menys de mitja hora de Matrei. Aquí a Lienz hi passarem la nit, però lo primer que farem serà anar a buscar l’inici d’una petita carretera panoràmica de pagament. La que ens ha de portar després a iniciar una nova caminada. La carretera es diu Dolomitten Hütte Alpine Road (també se sol dir Dolomitten Strasse), i comença als afores del poble de Tristach.

Es tracta d’una carretera de peatge ben cuidada i asfaltada que ens porta amb cotxe al cor de les famoses Dolomites de Lienz. A la destinació, la cabana Dolomitenhütte a 1.620 metres, hi ha un gran aparcament que serveix com a punt de partida per a precioses excursions d’escalada a la sòlida roca grisa de les Dolomites. També hi ha disponibles excursions de senderisme, com la Karlsbaderhütte, que és la que volem fer per la tarda. Gaudiu de la magnífica vista de les impressionants parets rocoses de les Dolomites de Lienz. Deixeu-vos endur per la fascinació de les altes muntanyes.

La carretera disposa de peatge i té uns 7 kilòmetres i al final hi ha un aparcament a prop del refugi de Dolomittenhütte, a uns 200 metres. L’aparcament es diu Parkplatz Dolomittenhütte i és on deixarem el cotxe. La taxa a pagar son 9€ per cotxe. Passant per la zona de peatge, la carretera condueix fins al refugi de muntanya Dolomitenhütte, a 1.616 m, al cor de les Dolomites de Lienz. Abans de tornar, val la pena fer una parada al refugi de muntanya, on, a més de les delícies culinàries, també podreu gaudir de les magnífiques vistes.

4. Trekking a Karlsbader Hütte

Aparcat el cotxe al Parkplatz Dolomittenhütte, iniciem la caminada cap a Karlsbader Hütte. Es tracta d’una ruta circular de 9,5km, 660m de desnivell i una durada de 3,5 hores. És una ruta circular que arriba en el refugi de muntanya Karlsbader Hütte, el qual està envoltat de la cadena muntanyosa de les Lienz Dolomites i està a les ribes del Llac Laserzee.

Karlsbader Hütte és un refugi de muntanya ubicat en un lloc privilegiat: al costat del preciós llac Laserzsee i envoltat de les Lienz Dolomites. Aquesta cadena muntanyenca forma part dels Alps de Gailtal, ubicats al sud d’Àustria i molt a prop de la frontera amb Itàlia. Es tracta d’una excursió molt recomanable a l’Osttirol, una regió que encara que pertany al Tirol és molt menys popular. 

Des de Dolomitenhütte surt la ruta de manera suau fins que s’arriba a una intersecció que indica dues adreces. El camí marcat amb un punt verd porta per la pista, és més llarg però té un pendent menys pronunciat. 

El camí amb el punt vermell porta per una ruta més directa però amb més desnivell, per tant és una opció més exigent. Ambdós camins es van creuant al llarg del recorregut, per la qual cosa sempre pots agafar un o altre segons com et notis. 

Nosaltres l’anada la vam fer pel camí vermell i la tornada pel verd. Un cop arribis al Karlsbader Hütte, a més d’aprofitar per menjar algo, et recomanem que envoltis el llac Laserzsee per tenir una de les perspectives més boniques de la ruta! Adjunto la pàgina web del refugi de Karlsbader Hütte.

Finalment adjunto l’anada de la caminada amb un mapa de Google Maps:

5. Lienz

Finalitzada la caminada ens en tornem a Lienz amb el cotxe, ja que el poble on dormirem avui encara té algun atractiu per visitar, si és que no és molt tard, ja.

Lienzer Bergbahnen Sommer

És el què més vindria de gust. Un tobogan d’estiu anomenat “Lienzer Bergbahnen Sommerrodelbahn Osttirodler Hochstein“. Els horaris d’obertura a l’estiu son cada dia de 9 a 16:45h. El preu és de 15€ pels adults o 23€ el bitllet combinat amb pujada amb el Schlossbergbahn. Adjunto pàgina web.

A l’estiu, podeu sentir forts aplaudiments a Hochstein. Els trineus corren a tota velocitat per l'”Osttirodler” (pista de trineu del Tirol Oriental) durant 2,7 km des de la pastura de Moosalm, passant pel Lienz Schlossberg, directament fins a la línia de meta del Hochstein Arena.

Important durant el camí: No us oblideu de gaudir de les vistes completament noves del castell de Bruck, ja que us ho esteu passant d’allò més bé. També val la pena aprofitar al màxim les vistes de la ciutat de Lienz. Podeu regular els vostres nivells d’adrenalina durant el camí.

Primer, agafareu el telefèric Schlossbergbahn fins a Moosalm, on trobareu un zoo interactiu, un parc d’escalada i un parc d’aventures. Després, agafareu el trineu d’estiu Osttirodler per baixar ràpidament en sis minuts fins a l’estació de la vall. Inclou unes vistes impressionants del 
castell de Bruck i de la ciutat de Lienz.

Mirador Lienzer Dolomits

A 6,5 kilòmetres del centre de Lienz (uns 13 minuts), amb cotxe, ens trobem amb el Mirador Lienzer Dolomits Panorama Spots. És un gran mirador amb grans vistes als Dolomites de Lienz. Realment és un petit espai al costat de la carretera Gaimberg Landstrasse

Parc Familiar Zettersfeld

Hem d’anar a buscar amb el cotxe l’estació de la Vall del telefèric Steinermandl. També s’hi pot arribar (a l’estiu) amb el telefèric Zettersfeldbahn. Es troba al poblet de Zettersfeld, a poc més de 20 minuts de Lienz, pujant per la muntanya.

Es tracta d’una caminada familiar d’1 hora i mitja de dificultat fàcil amb unes grans vistes, per a tota la família. També hi comencen altres caminades.

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (157 kilòmetres / 3 hores i 36 minuts):