| L’aventura d’aquest viatge a Àustria s’inicia a l’Aeroport Internacional de Viena Schwechat, on tenim el cotxe de lloguer a punt per emprendre camí cap a la Vall de Wachau. Ens dirigim a la població de Fürth Bei Göttweig on començarà la nostra exploració d’aquest tram de la Vall del Danubi, concretament del tram que va de la població de Krems an der Donau fins a Melk. Ens anirem aturant a cada atractiu, sigui poble, mirador, abadia o castell en ruïnes, i el dia finalitzarà amb un creuer des de Melk, si arribem amb suficient temps, cap algun poble en direcció a Krems, i hem de contar amb la tornada a Melk, on passarem la nit. |
| Índex: 1. De Göttweig Abbey a Krems an der Donau 2. De Dürnstein a Spitz 3. De Aggstein Burgruine a Schönbühel Schloss 4. Melk i creuer des de Melk i tornar |
1. De Göttweig Abbey a Krems an der Donau
De l’Aeroport de Viena Schwechat fins a la població de Fürth Bei Göttweig hi ha una hora i deu minuts (uns 100 kilòmetres), cap al nord-oest del país. Passem la major part del trajecte per autopistes de peatge, com la S5 i la A22. Anem quasi tota l’estona paral·lels al riu Danubi, i la població de Fürth Bei Göttweig està una mica allunyada del riu, a uns 5 kilòmetres. Però perquè comencem la ruta per aquesta població? Doncs perquè hi ha un monastir benedictí que ens interessa visitar.
Göttweig Abbey
Està reconstruïda en el segle XVIII amb arquitectura barroca i des de la mateixa es gaudeixen d’unes grans vistes panoràmiques. Actualment en el Göttweig Abbey hi viuen uns 30 monjos benedictins.

L’ abadia benedictina de Göttweig s’alça imponentment a 422 metres sobre el nivell del mar a l’extrem oriental de la mundialment famosa vall del Danubi, a la regió de Wachau. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de l’any 2000, no només és un imant per a visitants de tot el món, sinó també un centre espiritual al cor de la Baixa Àustria, sostingut per una comunitat de 32 monjos. El monestir —també anomenat el “Montecasino austríac” per la seva magnífica ubicació a la muntanya— va ser fundat el 1083 com a monestir per a una comunitat de canonges que vivien segons la Regla d’Agustí. El 1094, Göttweig va ser lliurat als benedictins.

Avui dia, només queden restes dels edificis medievals de Göttweig (la Capella Erentrudis del 1072, el Castell Vell, la cripta i el cor de l’església), ja que un incendi devastador el 1718 va fer necessària la reconstrucció del monestir en estil barroc. L’arquitecte de la cort imperial Johann Lucas von Hildebrandt va proporcionar els plànols per a la magnífica construcció del monestir, que es va començar el 1720 sota l’abat Gottfried Bessel i es va completar en dos terços.

El nou edifici inclou l’escala barroca més gran d’Àustria amb un fresc que es considera una obra mestra de la seva època. Avui dia, l’abadia és coneguda per la seva biblioteca, que conté una valuosa col·lecció de llibres, manuscrits, monedes i antiguitats. L’abadia té una biblioteca de 150.000 llibres i manuscrits, una col·lecció particularment important de gravats religiosos i valuoses col·leccions de monedes, antiguitats, manuscrits musicals i d’història natural, totes les quals van sobreviure als perills de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències immediates gairebé sense pèrdues.

L’abadia forma part de la Vall de Wachau, un paisatge declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Vall de Wachau és famosa per les melmelades d’albercocs i els vins elaborats in situ; el monastir acull l’hort d’albercocs més alt de la Vall de Wachau. L’abadia de Göttweig es troba al llarg del Camí del Patrimoni Mundial, el Camí de Dunkelsteinerwald o el Camí de Sant Jaume.

Avui dia, l’escala barroca més gran d’Àustria es troba a l’entrada del museu, a l’Ala Imperial, una de les 54 destinacions excursionistes més importants de la Baixa Àustria. La nostra intenció és entrar al museu, per tant, un cop hi entrem, pujarem sota el magnífic fresc del sostre de Paul Troger, com ho van fer Maria Teresa o l’emperador Napoleó, i gaudirem de les sales més boniques del monestir benedictí! Des de la Sala Altmann barroca amb el seu balcó, podeu gaudir de vistes panoràmiques sobre la vall de Wachau.

El museu té un horari d’obertura diari de 10:00 a 18:00h i el preu de l’entrada és de 14€ pels adults (els estudiants i joves menors de 26 anys tenen l’entrada gratuïta). Adjunto la seva pàgina web per a més informació. Per altra banda, cal dir que la Col·legiata obre també diàriament de 8 a 18h, el jardí d’albercocs, el Restaurant i la Botiga del Monastir també tenen el mateix horari. L’accés en aquests llocs és gratuït. Només el museu és de pagament. Tens l’entrada gratuïta al museu si disposes de la tarjeta turística de la Baixa Àustria.



Krems an der Donau
A uns 80 kilòmetres des de Viena, en l’estat federal de Baixa Àustria, es troba la Vall de Wachau delimitat per les ciutats de Krems i Melk seguint el curs del Danubi. Aquesta vall famosa pels seus camps de vinyes i arbres fruiters, i pels seus castells medievals i antics monastirs, fou declarada Patrimoni de la Humanitat de la Unesco en l’any 2000. Es pot arribar fins aquí amb tren, en bus, o en un tour organitzat des de Viena, però creiem de tot cor que la millor opció és el cotxe de lloguer ja que et permet gaudir amb tranquil·litat de la zona fent parada en els pobles intermitjos (Dürnstein, Spitz o Weissenkirchen).

Sortim de l’Abadia de Göttweig i en uns 10 minuts arribem al centre de la població de Krems an der Donau. Aquí i ara es veu el caràcter eminentment turístic de la població, a part de que per la mateixa hi passa el Danubi. Hi ha varis aparcaments al voltant del Centre Històric. Lo millor que podem fer és deixar-hi el cotxe en un d’ells i començar a caminar i passejar pels seus carrers. Aparquem en el Parkhaus Kasernstrasse, que és de pagament (com quasi tots) i ens dirigim a la plaça Körnermarkt, que és per on començarem la visita turística.

Krems és una de les localitats més antigues de la vall, l’origen de la qual es calcula al voltant de l’any 1000, la cinquena en quan al tamany i famosa per el cultiu de la vinya, cultiu començat ja durant l’època romana. Som a la plaça Körnermarkt i comencem a caminar.

Volem passejar pel seu centre històric i arribem al seu carrer principal, Obere Landstrasse.


Tampoc ens podem perdre les muralles que queden, la torre Pulvertum (del 1477) i la Steiner Tor, amb la seva entrada al casc antic flanquejada per dues torres rodones (1480) i un campanar barroc (1765).

Tot passejant passem per l’església parroquial de St. Veit d’estil barroc construïda sobre els fonaments d’una construcció més antiga.


I finalment, també destacariem per veure en el passeig, l’església gòtica Piaristenkirche, del 1470, amb un horari d’obertura de 8 a 20h i l’entrada gratuïta.


2. De Dürnstein a Spitz
Finalitzem la visita al centre històric de Krems i seguim la ruta en cotxe dirigint-nos al petit poble de Dürnstein, on hi veurem dos atractius, per una banda, les runes del seu castell, i un monastir.
Dürnstein
Fins a Dürnstein hi ha uns 8 kilòmetres des de Krems, conduïts per la riba nord del Danubi. El paisatge és espectacular. Aparquem a la població on creuarem a peu el petit centre històric, que també és molt bonic, i arribem al Monastir (Stift Dürnstein). La història de l’abadia de Dürnstein comença amb la consagració d’una capella dedicada a la Mare de Déu, donada per Elsbeth von Kuenring el 1372. El 1410, el complex d’edificis ampliat va ser dedicat a monestir quan els canonges agustinians de Wittingau, a Bohèmia, van ser portats a Dürnstein. Van construir l’església, el claustre i el complex del monestir al llarg del segle XV. Tres-cents anys després de la fundació del monestir, Hieronymus Übelbacher va ser escollit padró. Es va convertir en el punt central i la font d’inspiració de l’activitat artística durant el període barroc.

La col·legiata, que també ha servit com a església parroquial des del 1745, està dedicada a l’Assumpció de Maria al Cel (festa patronal el 15 d’agost). La torre de la col·legiata, datada del 1733, és l’edifici més noble de tot el complex del monestir i, amb els seus cridaners colors blau i blanc, s’ha convertit en un punt de referència de la regió de Wachau.

Sota l’emperador Josep II, nombrosos monestirs van ser dissolts. Aquest destí va patir la Canònica de Dürnstein el 7 de gener de 1788. El monestir va ser dissolt i donat com a parròquia a la Canònica Agustiniana de Herzogenburg, a la qual pertany fins avui.
L’abadia es pot visitar per dins, encara que lo més interessant és que l’entrada inclou la pujada a la torre de l’església blava que ofereix unes vistes espectaculars del Danubi. Es fan tours guiats amb tots els idiomes.

L’horari d’obertura és de dilluns a dissabte de 9 a 17h, i diumenge de 10 a 17h. Les visites guiades en alemany estan disponibles de divendres a diumenge i els dies festius a les 11:00 h. Es recomana la inscripció prèvia o la reserva en línia. Hi ha disponible una audioguia en cinc idiomes en qualsevol moment. El preu de l’entrada és de 9,5€ pels adults i 4,5€ de suplement si vols una visita guiada. Adjunto la seva pàgina web per si vols obtenir més informació.
Seguidament anirem a buscar l’altre dels atractius de Dürnstein, el seu castell en runes dalt del turó. S’anomena Burgruine Dürnstein, i s’hi arriba fent una caminada de 20 minuts des del poble fins a les runes del castell (amb uns 120m de desnivell). El camí que hi mena surt del mateix poble, al costat del cementiri.

La ciutat de Dürnstein i les ruïnes del castell de Dürnstein estan connectades per una muralla. El castell va ser construït entre el 1140 i el 1145 pels Kuenringer (Hadmar I) i destruït el 1645 pels suecs sota el comandament del general Torstenson. El castell és famós per la llegenda de Ricard Cor de Lleó. El recorregut temàtic al voltant de les ruïnes de Dürnstein, creat per a aquest propòsit, us porta a alguns dels miradors naturals i culturals més bells de la regió de Wachau.

La llegenda explica la història: el rei anglès Ricard Cor de Lleó va esquinçar la bandera austríaca després de guanyar una batalla durant una croada i es va negar a compartir el botí de guerra amb Leopold V. Leopold V va fer capturar el rei anglès al seu retorn de la croada i el va lliurar al seu vassall per a la seva custòdia adequada al castell de Dürnstein, recentment reconstruït, del 1192 al 1193. El presoner reial tenia permís per entretenir cantants viatgers (trobadors), cosa que més tard probablement va donar lloc a la llegenda del joglar Blondel. El seu lleial joglar viatjava de castell en castell fins que va descobrir el seu rei a Dürnstein cantant una estrofa d’una cançó, a la qual el presoner afegia alguna cosa. Ricard Cor de Lleó va ser alliberat després de pagar un rescat de 150.000 marcs de plata.

Un cop hagueu pujat a les romàntiques ruïnes (es triga uns 20 minuts des del centre de la ciutat), sereu recompensats amb una magnífica vista panoràmica. Adjunto la pàgina web d’aquest emplaçament.
Weisenkirche
Molt a prop de Dürnstein, a 6,8 kilòmetres (uns 10 minuts en cotxe), per la mateixa riba nord, entrem al poble de Weisenkirchen. En aquest poble, just a la seva entrada s’hi troba un altre dels atractius que tenim marcats per veure: la seva Església parroquial (Pfarre Weisenkirche), també amb unes grans vistes ja que ressalta per tot el poble.

La pintoresca ciutat vinícola de Weißenkirchen es troba al cor de la Wachau, el tram romàntic del Danubi entre Melk i Krems. La regió de Wachau deu gran part de la seva importància actual al Danubi. En temps antics, promovia les relacions comercials, però el seu clima temperat també facilita la viticultura. A Weißenkirchen, el Danubi fa 350 metres d’amplada.

L’església parroquial de Weißenkirchen in der Wachau es troba en una posició dominant sobre la ciutat, envoltada d’una fortificació amb tres torres angulars. La fortalesa de l’església, amb les seves tres torres cantoneres de diversos pisos, és la més important de la Baixa Àustria. L’estructura de finals de l’edat mitjana va ser construïda al primer terç del segle XVI i completada el 1533. Es conserva en gran part excepte el costat nord.

Els horaris d’obertura de l’església son de 9 a 19 hores cada dia, i el seu accés és gratuït. Val la pena veure-ho. Adjunto la seva pàgina web per a més informació.
Spitz
Continuem conduïnt i arribem ara al poble de Spitz (a 6,7 kilòmetres al sud de Weissenkirchen), el qual té dos atractius paisatgístics que bé valen la pena fer-hi una visita. Spitz és un poble bastant petit. El primer lloc que us recomanem anar es diu Rotes Tor. Per arribar a Rotes Tor has de pujar i així tenir les millors vistes de tot Spitz, de les seves boniques vinyes i de l’imponent Danubi. Des del centre del poble és una caminada de 30min i 100m de desnivell.

Rotes Tor significa “Porta Vermella”. L’última de les set portes de fortificació de Spitz, a 20 minuts a peu del centre històric de la ciutat, va ser capturada pels suecs durant la Guerra dels 30 Anys. La Porta Roja va rebre el seu nom per l’elevat nombre de morts d’aquesta batalla. Avui dia és un dels punts de mirador i trobada més famosos de Spitz.

A part d’aquesta petita ruta panoràmica, a Spitz n’hi ha una altra: accedir a les runes del castell Hinterhaus. Un cop hi ets gaudeixes d’unes grans vistes. Pujar-hi des del poble son 15-20 minuts. El castell en terrasses medeix 75m de llarg i 20m d’ample i fou construït sobre una formació rocosa. L’edifici està dividit en tres parts: el pati exterior norest, el pati principal i el pati exterior sudoest.


Les ruïnes de Hinterhaus es poden visitar durant les hores de llum sota la vostra responsabilitat. En cap cas heu de sortir dels camins del castell ni pujar a cap de les parets. Adjunto la seva pàgina web per si voleu tenir més informació.


En aquest punt, necessitem canviar de riba del Danubi. A Spitz mateix hi ha com un pas de barca (en diuen ferri rodant) que ens farà creuar el riu amb el cotxe i així continuar la ruta per l’altra riba, per tal d’arribar a la pròxima atracció, al poble d’Aggstein.

El ferri rodant connecta les ciutats de Spitz i Arnsdorf per aigua. Compost per dos bucs interconnectats, el ferri té una capacitat de càrrega de 20 t (10 t només pel pont) i pot transportar tant passatgers com vehicles. La subestructura de la coberta de càrrega és d’acer, mentre que la superestructura és de fusta. El disseny del catamarà garanteix una bona estabilitat. El ferri es manté al seu lloc mitjançant un cable de suspensió de 485 m de llargada estirat a través del Danubi i ancorat en torres robustes al llarg de les ribes. No es requereix energia costosa per a la propulsió; només utilitza el corrent del Danubi. El ferri rodant té una tripulació de quatre persones, que treballen per parelles. Des del 2004, s’ha instal·lat una obra d’art de l’artista islandès Olafur Eliasson al ferri.

La travessia en ferri dura entre 5 i 7 minuts, depenent del nivell de l’aigua. Com que tots els vaixells grans tenen prioritat, hi pot haver breus esperes mentre passa un vaixell. No cal registrar-se per a la travessia. Tingueu en compte que només es poden pagar en efectiu al ferri; no s’accepten targetes de dèbit ni de crèdit. A l’estiu el ferri rodant està operatiu de 6:15h a 19:30h, teniu-ho en compte. Adjunto la seva pàgina web. També hi trobareu els preus, que son de 7€ pels cotxes i 3€ per les persones.
3. De Aggstein Burgruine a Schönbühel Schloss
Burgruine Aggstein
Un cop a l’altra riba continuem fins al poble de Aggstein (a 6,1 kilòmetres al sud de Spitz), en el qual trobem la nostra pròxima atracció: un castell en runes. Es tracta d’un castell en runes del segle XII ubicat a 2,5 kilòmetres del propi poble (Burgruine Aggstein). Per arribar-hi en cotxe hi ha un aparcament que et deixa a 150 metres del monument. S’hi puja en cotxe, però també es pot fer una caminada de 2 kilòmetres d’anada i 250m de desnivell.

El castell, d’aproximadament 150 metres de llargada, va ser construït a principis del segle XII. Està situat en un aflorament rocós aproximadament a 300 metres per sobre de la riba dreta del Danubi. El castell va ser assetjat i destruït amb èxit almenys dues vegades durant el període Kuenringer, per la qual cosa només uns quants fonaments a l’anomenat “Bürgl” daten d’aquesta època.

Entre les atraccions destacades hi ha la presó ineludible amb el preciós nom de “Rosaret” o la capella, un lloc romàntic que encara es pot utilitzar per a casaments o batejos. L’horari d’obertura del recinte és de 9 a 18h cada dia, i la taverna està tancada els dilluns i dimarts. El preu de l’entrada és de 9,5€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web perquè en tingueu més informació.


Schönbühel Schloss
Visitat el recinte de les runes del castell de Aggstein, que per l’emplaçament que està és molt aconsellable. Ens dirigim ara al poble de Schönbühel, a 6,8 kilòmetres de Aggstein (un trajecte d’uns 6-8 minuts en cotxe). Com veieu, totes les atraccions estan disposades entre elles en trajectes curts, inferiors als 10 minuts). El Castell de Schönbühel data del segle XII i està sobre una gran roca de 40m d’alçada. No es pot visitar ja que és de propietat privada. Sí, però, ens hi acostarem. Adjuntem la seva pàgina web.

El castell està construït sobre roca aproximadament a 40 metres per sobre del nivell del riu Danubi . És possible que abans hi hagués una fortalesa romana. El castell va ser iniciat a principis del segle XII per Marchwardus de Schoenbuchele com a fortalesa defensiva. Quan el seu descendent Ulrich von Schonpihel va morir a principis del segle XIV, la família es va extingir. El castell va ser propietat breu de Conrad von Eisenbeutel , i després de l’abadia de Melk . El 1396 va ser venut als germans Caspar i Gundaker von Starhemberg . Va romandre a la família Starhemberg durant més de 400 anys, però va caure en mal estat.

El 1819, el príncep Ludwig Josef von Starhemberg la va vendre, juntament amb el castell d’Aggstein , al comte Franz von Beroldingen, que la va renovar i reconstruir parcialment, de manera que el 1821 ja era habitable de nou. El 1930 la finca de Schönbühel va ser venuda al comte Oswald von Seilern und Aspang.

4. Melk i creuer des de Melk i tornar
I ara sí, estem a punt d’arribar a l’últim poble d’aquesta ruta per la vall de Wachau. Es tracta ja del poble de Melk, ubicat a només 5 kilòmetres de Schönbühel.
Melk
A Melk també hi passarem la nit, ja que l’intenció que tenim és l’endemà a primera hora, poder visitar l’Abadia de Melk, la joia de la corona d’aquesta ruta per la Vall de Wachau. La ciutat o el poble de Melk son famosos per la seva abadia (Stift Melk), un antic castell d’estil barroc construït per l’emperador Leopold II en l’any 976 i cedit als monjos benedictins de Lambach allí per l’any 1.089. En ella hi va residir Napoleó i la seva biblioteca va inspirar a Humberto Eco per a la seva novel·la “El nom de la rosa”.

El poble de Melk també mereix una visita, però primer hem de tenir clar que a part de l’Abadia, que visitarem l’endemà al matí, un altre motiu d’haver arribat fins aquí és la possibilitat de fer un creuer pel Danubi i per tota la vall de Wachau. Així doncs, un cop hem deixat les maletes a l’allotjament de Melk ens n’anirem a buscar el nostre vaixell.
Creuer des de Melk cap a Krems i tornar
Companyies com “DDSG Blue Danube” ofereixen excursions en vaixell des de Viena fins a algun punt de la Vall de Wachau, com Dürnstein. Surten vaixells de Krems a Melk i a l’inrevés. Fan varies rutes per dia. Adjuntem la pàgina web de la companyia.

La companyia conta amb tres vaixells moderns i totalment climatitzats: MS Dürnstein, MS Wachau i MS Austria. Surten de Krems i Melk fins a 4 vegades al dia en cada direcció per a un impressionant i còmode viatge en vaixell pel Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. En la pàgina web veureu les sortides diàries i els horaris concrets, però el que teníem pensat fer nosaltres inicialment i sent molt optimistes és agafar l’últim vaixell del dia per anar fins a Krems i poguer tornar fins a Melk. Això és possible si agafem el vaixell amb sortida de Melk a les 13:50h (vaixell “Sra. Dürnstein”) arribada a Krems a les 15:30h i tornar a sortir cap a Melk a les 15:45h. El seu preu és de 47,00€ per persona. Arribaríem a Melk a les 18:50 hores. O sigui, el creuer planejat duraria de les 13:50h a les 18:50 hores (unes 5 hores, déu n’hi dó). Ara, veient això, i el dia ple de visites i aturades, ho veiem impossible i hem de dir que no cal que el fem tant complet el creuer, podem fer trossos més petits i així no estarem tant de temps al vaixell. Això ja s’ho planificarà cadascú…
Finalment creiem que una bona opció per exemple seria fer un mini-creuer des de Melk fins al poble de Spitz per exemple, que està a mig camí de Krems. El viatge d’anada i tornada val 37€ per persona, i el temps que passaríem al vaixell seria de 2 a 3 hores, això ja és una altra cosa…
Adjuntem la ubicació de l’embarcador de Melk on ens hem de presentar per fer el creuer.


Un cop arribats a Melk del creuer, només ens restarà passejar pel poble de Melk, assaborint les últimes forces del dia abans d’anar a l’allotjament a descansar. Ara, això sí, abans d’anar-nos-en a dormir, farem una volteta pel poble de Melk i gaudirem d’algun dels seus miradors amb l’Abadia com a protagonista. Un dels miradors més famosos és el de la plataforma que hi ha al costat del pont Sankt Leopold Brücke:

Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (164 kilòmtres / 3 hores i 14 minuts):
