| Aquest segon dia serà d’autèntica road-trip, ja que a la visita de l’Abadia de Melk la seguirà una jornada en cotxe que finalitzarà al petit poble de St. Wolfgang im Salzkammergut, a la regió de Salzkammergut, ja ben a prop de Salzburg. En el dia d’avui, passarem, visitarem i tindrem un record pel Memorial de Mauthausen. |
| Índex: 1. Abadia de Melk 2. Mauthausen Memorial 3. De Traunkirchen a Bad Ischl 4. De Attersee a St. Wolfgang im Salzkammergut |
1. Abadia de Melk
Ben descansats del dia anterior, que també va estar força compacte, ens aixequem al matí sabent que anem a visitar una de les joies d’Àustria, l’Abadia de Melk. L’Abadia de Melk és un dels conjunts barrocs més bells i grans d’Europa. La seva magnífica arquitectura és reconeguda arreu del món i la seva ubicació a la vall de Wachau, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és única. Els monjos benedictins han viscut i treballat en aquest lloc amb una tradició ininterrompuda des del 1089.

L’abadia de Melk fascina a gent de tot el món; és un centre espiritual, intel·lectual i cultural. La història austríaca és omnipresent; l’edifici monumental, dissenyat pel mestre d’obres Jakob Prandtauer i considerat un dels exemples més destacats de l’arquitectura barroca, és impressionant, i l’espiritualitat dels benedictins es pot sentir i experimentar. Com a lloc de referència austríac, una visita a l’abadia de fama mundial és un dels punts culminants de qualsevol excursió o viatge a Àustria.
El complex del monestir és extens, amb moltes zones diferents per visitar. Tot està inclòs en 1 sola entrada que ja explicarem (excepte si vols visitar únicament la Melk Abbey Park, que ja us ho expliquem al final, que sí que és possible). Aquí us les anunciem i passarem després a explicar-vos-les. La relació de llocs i estances segueix la visita turística que es fa, és a dir, estan amb l’ordre que ens les trobarem :
- Escala Imperial, Ala Imperial i Museu
- Sala de Marbre
- Balcó
- Biblioteca de l’Abadia
- Església Col·legiata
- Bastió Nord / Botiga
- Melk Abbey Park

El punt culminant del complex monàstic barroc de l’abadia de Melk és l’església abacial. Segons els desitjos de l’abat i del convent, es pretenia demostrar clarament la importància religiosa de tot el complex i la seva orientació cap a Déu.
Escala Imperial, Ala Imperial i Museu
L’abadia de Melk sempre ha tingut una estreta connexió amb la història austríaca. Molts governants han visitat l’abadia, i les habitacions accessibles a través de l’escala imperial estaven reservades per a la família imperial. Avui dia, l’abadia acull el museu.

L’accés a l’Ala Imperial es fa a través de l’Escala Imperial, situada a l’extrem sud-oest del Pati del Prelat. La magnífica Escala Imperial, amb columnes fetes de pedra imperial, també presenta una rica decoració d’estuc. Dues figures al·legòriques representen la Constància i la Valentia, el lema de l’emperador Carles VI. El sostre d’estuc presenta l’àguila bicèfala.


El Corredor Imperial de la primera planta fa 196 metres de llargada i s’estén gairebé per tota l’ala sud. A les parets pengen representacions de governants austríacs de les dinasties Babenberg i Habsburg, la majoria de les quals van ser pintades per Franz Joseph Kremer, un estudiant de Paul Troger. Des del Corredor Imperial s’arriba a les Sales Imperials, que ara acullen el museu.

L’abadia de Melk rep la visita de centenars de milers de visitants cada any. L’accés al Museu de l’Abadia, a l’ala sud del complex del monestir, es fa a través de l’Escala Imperial i el Passeig Imperial. Les antigues Sales Imperials ara acullen el Museu de l’Abadia. Sota el títol “D’ahir a avui”, la història i el present de l’abadia es presenten d’una manera molt vívida. S’il·lustren les forces que han sostingut i donat forma al monestir al llarg del temps i s’expliquen els seus antecedents. Cada sala està dedicada a un tema:
- Sant Benet i la fundació de l’Orde Benedictí
- Els Babenberg, Koloman i la fundació de l’abadia de Melk
- Alts i baixos en la història del monestir i l’església
- Romànic i gòtic
- Estil de vida barroc
- L’abat Berthold Dietmayr i el monestir a l’època barroca
- Absolutisme il·lustrat i josefinisme
- Persones i tasques al monestir
- Altar de Breu – Altar Melker de 1502
- Economia i història de la construcció del monestir
- L’edifici barroc i la seva decoració artística: maqueta del complex del monestir

Des del museu de les Sales Imperials, s’entra a la Sala de Marbre, el balcó i la Biblioteca de l’Abadia . Com hem dit, el punt culminant de la visita és l’església de l’abadia d’estil barroc.

Sala de Marbre
És la última sala del museu i ens trobarem en un dels ambients més exquisits de tota Europa. La Sala o el Hall de Marbre s’anomena així per contar en la seva decoració amb marbres de les pedreres pròximes a Salzburg. La llum natural que es filtra pels fantàstics finestrals, la inunda i l’exquisit fresc en el seu sostre mostra a déus grecs com a al·legoria dels valors de la Casa de Habsburg. No és d’extranyar la referència, ja que la Sala va servir de menjador a Emperadors Germànics i com a sala de festivals per a distingits convidats. Avui, pot ésser apreciada per a tothom.

Balcó
El balcó és la terrassa que connecta el Saló de Marbre i la biblioteca, i està inextricablement lligat a la vista característica i mundialment famosa dels edificis barrocs des de l’oest.


Biblioteca de l’Abadia
La mundialment famosa biblioteca de l’abadia és un dels punts destacats de la visita. Els visitants poden veure les dues sales històriques. La sala principal de la biblioteca del monestir i la sala contigua, que avui dia estan obertes als visitants, van ser “la” biblioteca de l’abadia de Melk quan va ser moblada el 1735 després de la reconstrucció barroca. Ja el 1768 es va ampliar amb la “Biblioteca Superior”, les dues anomenades sales Bergl, que estaven connectades amb les altres sales de la biblioteca mitjançant una escala de cargol i que no formen part de la visita a l’abadia. Ambdues zones, les dues sales originals de la biblioteca i la “nova” biblioteca amb la col·lecció de llibres científics barrocs i una sala per a la col·lecció d’història natural, formen la biblioteca barroca de l’abadia de Melk, que transmet una impressió molt especial als seus visitants a causa de la disposició representativa dels llibres, que, juntament amb les belles decoracions barroques, crea una obra d’art total.

Avui dia, la biblioteca conté uns 100.000 llibres, incloent-hi aproximadament 1800 manuscrits i 750 incunables. Els visitants poden veure uns 16.000 llibres a la sala principal i a la sala contigua de la primera planta.
| Informació sobre la restauració de la biblioteca de l’abadia de Melk A partir del gener de 2026, començaran les obres de restauració integral de les sales barroques de la biblioteca de l’abadia. Aquesta tasca forma part d’un projecte a gran escala que s’allargarà fins al 2032. L’objectiu és preservar aquesta biblioteca única amb els seus 130.000 volums, incloent-hi 1.800 manuscrits i 750 incunables, per a les generacions futures. |

Església Col·legiata
El punt àlgid del monestir barroc és l’església. Seguint els desitjos de l’abat i la comunitat monàstica, es pretén que la finalitat religiosa de tota la construcció i la seva orientació cap a Déu siguin clarament visibles.

Originalment només es va planejar una barroquització de l’església de l’abadia. Tanmateix, després del 1701, per instàncies de l’abat Berthold Dietmayr, es va dur a terme una reconstrucció completa de l’església seguint els plànols de Jakob Prandtauer. Els homes contractats per a la decoració artística de l’església eren mestres destacats en els seus camps: Antonio Beduzzi (disseny d’interiors, esbossos per als frescos), Johann Michael Rottmayr (frescos, pintures d’altar), Paul Troger (pintures d’altar), Giuseppe Galli-Bibiena (dissenys per al púlpit i l’altar major), Lorenzo Mattielli (disseny per a les escultures) i Peter Widerin (escultures).

L’altar lateral esquerre del transsepte conté les restes mortals de Sant Colomà en un sarcòfag. L’altar de la dreta està dedicat a Sant Benet, però el sarcòfag roman buit. La magnífica decoració interior va ser dissenyada per Antonio Beduzzi. El pa d’or, l’estuc i el marbre creen una simfonia de tons daurats, ocres, taronges, grisos i verds.

Bastió Nord / Botiga
El Bastió Nord: punt neuràlgic entre els edificis de l’abadia i el parc de l’abadia
El portal de l’abadia de Melk està emmarcat per dues estructures massives: el Bastió Sud, que dóna a la ciutat, i el seu homòleg simètric, el Bastió Nord, que dóna al parc de l’abadia. Aquest últim va ser planificat per Jakob Prandtauer i construït durant la primera meitat del segle XVIII. El Bastió Nord ara està obert als visitants i s’ha convertit en un important centre turístic i cultural entre els edificis de l’abadia i el parc de l’abadia.

Terrassa panoràmica
La terrassa panoràmica del segon pis ofereix una vista impressionant dels voltants, des dels contraforts alpins fins al barri forestal de la Baixa Àustria, així com els terrenys de l’abadia i el pavelló del jardí. Una escala exterior condueix directament des de la terrassa panoràmica al parc de l’abadia.
Espai d’exposicions “Wachau Lab”
L’espai d’exposicions de la primera planta acull el “Wachau Lab”, on els estudiants de l’escola de l’abadia de Melk conceben i organitzen exposicions especials temporals en col·laboració amb experts i el projecte “Wachau 2010 plus”.
Botiga
A la planta baixa, els visitants poden trobar una botiga de regals amb molts productes exclusius de l’abadia, així com la caseta del porter recentment reformada.
Melk Abbey Park
Amb el suport de l’Oficina Federal de Monuments i l’ajuda de Franz i Edith Bodi, el parc de l’abadia de Melk va ser revitalitzat i posteriorment obert als visitants l’any 2000: un meravellós jardí que complementa els edificis de l’abadia de Melk espera els visitants. Les influències definidores del parc de l’abadia van ser els moviments de l’estètica barroca del jardí i el jardí paisatgístic anglès, els quals encara determinen el caràcter del parc. Depenent de la viabilitat financera i l’esperit de l’època, l’aspecte del parc de l’abadia ha experimentat canvis constants. Des de la revitalització dels anys noranta, s’han implementat i integrat moltes idees noves al parc.

Des de l’obertura del parc de l’abadia l’any 2000, també ha estat un escenari per a instal·lacions i escultures d’artistes contemporanis. Amb la restauració del Bastió Nord es va crear un centre important entre els edificis de l’abadia i el parc de l’abadia. La seva terrassa panoràmica ofereix una bella vista dels jardins. El pavelló barroc del jardí amb els seus exòtics frescos de Johann W. Bergl, el Jardí Oriental amb vistes a la vall del Danubi, el Camí de Sant Benet amb textos per a la meditació, la conca històrica amb el Nou Món , envoltada de til·lers de 250 anys, el Jardí Walafrid Strabo i molts altres detalls esperen ser descoberts durant un passeig pels jardins.

El parc de l’abadia de Melk està obert cada dia, d’abril a octubre, de 9.00h a 18.00h. L’entrada al parc està inclosa en el preu de la visita a l’abadia. Els visitants que només estiguin interessats en els jardins poden obtenir entrades només per al parc, sense visitar l’edifici de l’abadia (adults: 5,5€; estudiants 17-27a: 4€; infants 6-16a: 1,5€). Adjunto pàgina web per a més informació.

L’horari d’obertura de l’abadia i les seves estances és durant els mesos d’estiu de 9 a 16:30h (última admissió és a les 16h). El preu de l’entrada que inclou l’accés a tot lo què hem explicat és de 16€ pels adults i hi ha molts tipus d’entrada i combinacions. Feu un cop d’ull a la pàgina web. També veureu que hi ha la possibilitat de fer els tours guiats que vulgueu.

| Una visita guiada dura aproximadament 50 minuts i inclou les sales del museu, la Sala de Marbre, el balcó i la biblioteca. Per a la visita completa (abadia inclosa l’església, parc de l’abadia amb el pavelló barroc entre abril i octubre, Bastió Nord amb el Laboratori Wachau i exposicions especials) recomanem una estada d’almenys 2,5 hores. L’abadia de Melk té un aparcament per a cotxes i autobusos. Els grups i visitants individuals que comprin entrades per a l’abadia de Melk poden utilitzar l’aparcament gratuïtament. El tiquet d’aparcament s’ha de validar a la caixa (primer pati) en el moment de comprar les entrades. En un termini de 15 minuts després d’extreure un tiquet d’aparcament, es pot deixar l’aparcament gratuïtament/sense validar el tiquet d’aparcament. |

2. Mauthausen Memorial
Després de la visita impactant a l’Abadia de Melk, el nostre viatge continua, ara agafant el cotxe des de Melk i dirigint-nos al Mauthausen Memorial, ja a l’estat de Alta Àustria, prop de la ciutat de Linz i al costat del petit poble de Mauthausen. La ruta és d’1 hora i quart des de Melk, i passes per autopistes de peatge, com l’autopista A1, la Westautobahn.

Actualment el Mauthausen Memorial és un Monument commemoratiu i museu en un antic camp de concentració nazi, amb centre de visitants i audioguies. De 1938 a 1945, el camp de concentració de Mauthausen va ser el centre d’un sistema de més de 40 subcamps i va ser el principal lloc de persecució política, social i racista per part del règim nacionalsocialista en territori austríac. D’un total d’unes 190.000 persones empresonades aquí, almenys 90.000 van ser assassinades.

El Memorial de Mauthausen és una antiga escena del crim, un lloc de memòria, un cementiri per a les restes mortals de milers dels assassinats aquí i, cada cop més, un lloc d’educació política i històrica. La seva tasca és garantir la consciència pública de la història del camp de concentració de Mauthausen i els seus subcamps, la memòria de les seves víctimes i la responsabilitat que assumeixen els autors i els espectadors. Alhora, busca promoure la participació crítica pública amb aquesta història en el context de la seva importància per al present i el futur.

L’horari d’obertura del memorial és durant els mesos estivals cada dia de 9 a 17:30h (última entrada a les 16:45h). Les “Escales de la Mort” son accessibles si fa bon temps (sense pluges fortes ni tempestes,…) de 9 a 16:45h (última entrada). Durant l’horari d’obertura corresponent, podeu obtenir informació al portal d’informació amb llibreria (al costat del Centre de Visitants). Aquí hi trobareu programes educatius, fullets, documentació rellevant i audioguies. L’accés al recinte commemoratiu és gratuït i es pot fer sense necessitat de registre. Les visites guiades sí son de pagament, i aquí us adjunto la informació de tota la seva pàgina web. No es recomana visitar el Memorial de Mauthausen amb nens menors de 14 anys.

Nosaltres volem fer una visita guiada, la visita guiada normal pública que dura unes 2 hores. El preu és de 8€ per persona, i és únicament per visitants individuals, no grups. La visita durant el juliol i l’agost es fa cada dia a les 13h amb alemany i anglès. L’edat mínima és 14 anys.

La visita comença al Centre de Visitants, davant de l’aparcament. Les primeres parades són al llarg de la carretera que hi ha sota la muralla del camp, a la vora de la pedrera i al parc commemoratiu, al lloc de l’antic camp de les SS, abans d’entrar a l’antic camp de presoners. Aquesta ruta permet refer el camí que van recórrer els presoners, interactuar amb les perspectives dels perpetradors i debatre la percepció del camp de concentració a la societat durant l’època nazi. La confrontació amb les perspectives de les víctimes, els perpetradors i el seu entorn és una característica fonamental de la visita.

Els treballadors educatius estan especialment qualificats per a les visites al Memorial. En la seva formació, es posa un èmfasi especial en l’obertura interactiva als visitants, de manera que les visites ofereixen un equilibri entre informar el grup sobre la història i involucrar el grup en una discussió compartida sobre la importància de la història.

Per si voleu fer una visita pel vostre compte, cal dir que l’aplicació gratuïta d’audioguies de Mauthausen per a Android i iOS es pot descarregar en 12 idiomes. Us recomanem que descarregueu l’aplicació abans de la visita, ja que no hi ha accés complet a Internet disponible al recinte. Després d’això, inicieu l’aplicació i descarregueu el paquet d’idiomes que preferiu. Un cop descarregats l’aplicació i el paquet d’idiomes, no cal més connexió a Internet activa per utilitzar-lo al recinte. Podeu visitar el Memorial de Mauthausen pel vostre compte en el vostre idioma preferit i de forma gratuïta.
3. De Traunkirchen a Bad Ischl
La nostra ruta continua ara fins a la regió de Salzkammergut. Farem un circuït per aquesta regió i pels llocs de pas que al nostre entendre son els més interessants. Començarem per acostar-nos al llac Traunsee. Des de Mauthausen hi ha una hora i quart aproximadament, i passes per alguna autopista de peatge. Un cop arribats a Traunsee concretament en el poble de Gmunden, ubicat a la seva riba nord, hem de saber que a prop hi ha una atracció bastant potent per veure. Es tracta realment de vàries atraccions que es troben al turó local anomenat “Grünberg”. L’atracció principal és una superestructura mirador de fusta i un passeig de passarel·les de fusta a l’alçada de les copes dels arbres. L’accés a tota aquesta parafernàlia es fa per un telefèric que surt del poble de Gmunden. La torre-mirador de fusta s’anomena Baumwipfelpfad Salzkammergut. En principi no teníem previst anar-hi perquè no acaba de passar ben bé per la nostra ruta, però si disposeu de temps i us agrada, jo us la descric.

Descobreix la muntanya Grünberg, situada per sobre dels seus boscos i la natura que l’envolta, durant la passejada per les copes dels arbres, amb unes vistes impressionants dels Alps i de Gmunden reflectides al llac Traunsee. Respira aire fresc, desconnecta de l’enrenou de la vida quotidiana, recarrega les piles i inspira’t.

La torre d’observació del Grünberg: Vistes fantàstiques i lloc per fer fotos a Gmunden
Al final del passeig per les copes dels arbres, arribareu a la torre d’observació de 39 metres d’alçada. Com la resta del passeig, la torre està feta principalment de fusta i construïda amb mètodes respectuosos amb el medi ambient. La seva forma ret homenatge a la història i la cultura de la regió: recorda un barril de sal gegant. Durant l’ascens accessible amb cadira de rodes i cotxets per la rampa de l’interior de la torre, cada volta ofereix una nova vista dels sòls del bosc, el llac Traunsee, les muntanyes de Traunstein i els contraforts dels Alps, fins que arribeu a la plataforma superior, on us espera una impressionant panoràmica de 360 graus. Haureu de fer moltes pauses, però certament no per fatiga: probablement voldreu fotografiar tots els angles per capturar l’aquí i l’ara!

Podeu tornar a baixar per la rampa o, per a una dosi d’adrenalina, pel tobogan del túnel. La torre en xifres:
- Longitud del pas de vianants a la torre: 785 metres
- Alçada de la torre: 39 metres
- Longitud del tobogan del túnel: 75 metres
- Pendent màxim de la passarel·la de la torre: 6 per cent

L’horari d’obertura de la torre és de 9:30h a 18:30h. Per accedir-hi ho pots fer mitjançant un telefèric o a peu. Per veure els preus i altres informacions us deixo aquí la seva pàgina web, perquè també hi ha la possibilitat de fer viatges combinats amb altres atraccions, telefèric, etc…

Seguidament a la visita de la torre, anem a lo què anàvem. Ens acostarem en el llac Traunsee, a un bell poblet en la seva riba, i un lloc molt singular, Traunkirchen (a 15 minuts al sud de Gmunden).

La regió que envolta el llac Traunsee té una atracció màgica per a la gent. Aquí, s’immergeixen en el Salzkammergut, gaudeixen de la seva esplendor i experimenten la cultura que envolta Gmunden. És la imatge de les muntanyes reflectides al llac Traunsee la que és particularment impressionant. L’imponent muntanya Traunstein s’alça directament sobre la riba del llac Traunsee. Situat a la vora nord dels Alps Calcaris del Nord, a una altitud de 423 metres, és el quart llac més gran d’Àustria. Amb 204 metres, és fins i tot el llac més profund d’Àustria, cosa que dóna a les seves aigües un ric to blau verdós. És comprensible per què la regió de Traunsee-Almtal, al Salzkammergut, ha estat coneguda durant molt de temps com a lloc de vacances d’estiu, ja que és un lloc meravellós per relaxar-se i desconnectar. I alhora, hi ha molt per descobrir aquí: velers i petits vaixells de pesca llisquen suaument pel llac Traunsee. El castell de la vora del llac Ort, un dels edificis més antics del Salzkammergut, es troba entronitzat en una petita illa del llac.

Traunkirchen
Entrem per la riba nord-oest del llac Traunsee i en pocs minuts arribem a Traunkirchen. Es troba a 23km al nord-est de Bad Ischl. És un poble sobre una petita península. També disposa d’una església sobre un turó (Johannesbergkapelle).

Aparquem a un dels 2 parkings que es troben al costat de Traunkirchen (entre ells hi ha 1km de distància, amb el poble i el turó al mig). Passejarem per la petita península de Traunkirchen i envoltarem l’església “Pfarrkirche Maria Krönung” per obtenir les millors vistes del llac i les muntanyes. També anirem a trobar dalt del turó una petita església: Johannesbergkapelle. L’aturada que fem serà poc temps, perquè el lloc és molt petit, i també hem de pensar que és més bonic si el podem contemplar de lluny.


Al costat de l’església hi ha un museu d’artesania que pot ser del vostre interès, el Handarbeitsmuseum. El seu horari d’obertura és de dijous a diumenge de 14h a 17h. El preu de l’entrada és de 4,5€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web. A les sales històriques de l’antic convent de Traunkirchen, el museu d’artesania ha estat dissenyat i mantingut de manera voluntària durant 20 anys. La àmplia gamma de l’exposició, curosament comissariada, abasta des de l’artesania típica regional fins als vestits festius d’aquesta regió. Per descomptat, no us podeu perdre la gorra d’or i la seva evolució, diversos tocats tradicionals i artefactes monàstics. Els visitants poden admirar més de 35 tècniques artesanals diferents, que pretenen ser un enriquiment tant per a la vista com per a l’ànima.

I anem a trobar un mirador ubicat a la carretera 145 que es troba a 1,1 kilòmetres passat Traunkirchen, per la mateixa riba del llac. Des d’ell gaudirem de grans vistes de Traunkirchen, el llac i les muntanyes. És per aturar-nos una bona estona. En el google maps posa “Parkplatz für Wanderweg zum Sonnstein” (aparcament per la ruta de senderisme a Sonnstein).

A 900m més al sud del mirador, n’hi ha un altre, potser més espectacular ja que es troba més lluny. Aquest mirador s’anomena “Traunsee Löwe” (lleó de Traunsee), ja que en ell s’hi troba una estàtua d’aquest animal, amb el seu basament i tot.

Les vistes de Traunkirchen des d’aquí, amb la resta del llac Traunsee son força espectaculars.


Bad Ischl
Continuem per la carretera 145 cap al sud i en uns 20 minuts (20,5km) arribem a la ciutat de Bad Ischl. El tram d’aquesta carretera recorreguda es diu “Österreichische Romantikstraße”. Arribem a una ciutat amb aspecte de Balneari. L’emperador Francesc Josep féu d’aquest lloc la seva casa d’estiu.

La ciutat de Bad Ischl, al cor del Salzkammergut, ofereix a tots els hostes un ampli ventall d’experiències, ideals per als que busquen relax, reptes esportius, delícies culinàries i moments d’interès intel·lectual i cultural. Amb la seva rica història, paisatges impressionants i una variada oferta d’activitats, és la destinació perfecta tant per a aventurers com per a aquells que volen gaudir d’una escapada tranquil·la. La nostra intenció, però, és fer-hi una petita aturada per estirar les cames i respirar aire pur.

Bad Ischl s’esmenta per primera vegada en un document de 1262 com “Ischelen província”. Els arqueòlegs suggereixen que la regió va estar habitada des del període cèltic i romà. Encara que la ciutat va començar a prosperar al segle XV, va ser el 1466 quan l’emperador Frederic III la va elevar a ciutat mercat. Al segle XVII, l’auge de les mines de sal i el descobriment dels efectes curatius de la salmorra van impulsar-ne el creixement. Al segle XIX, es va convertir en un balneari per a l’aristocràcia, i la residència d’estiu de l’emperador Francesc Josep el 1849 en va marcar l’apogeu. Avui Bad Ischl combina la seva arquitectura històrica amb una vida moderna, mantenint una connexió forta amb el seu passat.

A Bad Ischl s’hi troba la Kaiservilla, una Villa Imperial. La
Kaiservilla de Bad Ischl, a l’Alta Àustria, va ser la residencia d’estiu de l’emperador Francesc Josep I i de l’emperatriu Elisabet d’Àustria, coneguda com a Sissí. La mansió és actualment la residència del seu besnét, l’arxiduc Marc Emanuel Salvador, però també ofereix visites guiades al públic.

Actualment alberga un museu amb objectes imperials i art. L’horari d’obertura és de 9:30 a 17h. No es pot visitar únicament el museu de la Kaiservilla sinó que ho has de fer també amb el Parc. L’entrada és cara, val uns 23,5€ per adult (Kaiservilla i Parc). També hi ha la modalitat de visita únicament el Parc (6,5€ adults); visitar la Kaiservilla i un edifici que hi ha a prop anomenat Marmorschlössl, que és un altre museu d’art (29,50€ adults). Adjunto la seva pàgina web per si us interessa.


4. De Attersee a St. Wolfgang im Salzkammergut
I ara enfilem el tram final de la ruta que ens ha de portar a la riba del llac Wolfgangsee. Abans, però, farem una visita panoràmica a un dels llacs més bonics de Salzkammergut, l’Attersee.
Attersee
És el llac més gran de la regió. Recorrerem la carretera que l’envolta. Pugem per la riba est (carretera 152) i en uns 45 minuts des de Bad Ischl arribem a la població de més al nord (Seewalchen am Attersee). Ara baixarem per la riba oest (carretera 151), i en uns 30 minuts l’haurem recorregut tot fins al sud.

La regió del parc natural Attersee-Attergau ofereix arbres fruiters florits a la primavera, prats florits a l’estiu i boscos amb colors de tardor. La regió Attersee-Attergau s’ha desenvolupat com un paisatge cultural modelat per l’ésser humà durant segles. L’ús curós i la consciència sostenible han preservat el Salzkammergut superior d’Àustria com a paradís natural. Submergir-se literalment a l’Attersee i a la regió propera a la natura satisfà un anhel molt especial: és la barreja de la sensació alpina entre muntanya i llac, juntament amb l’amor per la música i l’art, cosa que atrau aquest lloc. L’Attersee harmonitza tots dos: descans i inspiració.

Simplement és espectacular, no és només el llac, és la sensació i emoció que et produeix quan et submergeixes en les seves aigües turquesa amb aquest paisatge de muntanyes de fons. En alguns llocs lloguen patinets, i encara que puguin semblar cars els preus, els amortitzes perquè pot ser una experiència molt bonica del viatge. Nosaltres només vam tenir temps per aturar-nos en algun mirador.


St. Wolfgang im Salzkammergut
En uns 45 minuts de l’Attersee arribem finalment a St. Wolfgang im Salzkammergut, i haurem vorejat el seu llac, el Wolfgangsee, entrant per la zona de St. Gilgen i vorejant el llac fins a la riba nord, on en el seu centre més o menys i en la part més estreta del llac s’hi troba aquesta localitat on passarem la nit. A primera vista es veu que el poble és preciós. Avui només passejarem una mica pels seus carrers, que ja és tard i demà ja serà el dia que explorarem la zona.



En aquest punt t’explico i adjunto fotos del nostre pas pel llac de Wolfgangsee, un dels llacs més bonics del Salzkammergut. El llac Wolfgang s’estén uns 10,5 quilòmetres de nord-oest a sud-est. Està dividit en dues parts per una península, anomenada die Enge (l’Estret), aproximadament al mig de la seva riba sud davant de St. Wolfgang, on no fa més de 200 metres d’amplada. La part occidental del llac a St. Gilgen es coneix com l’ Abersee .

El llac té una superfície d’uns 12,9 a 13,1 km2 i està envoltat per la serralada de Salzkammergut. Al costat nord hi ha el Schafberg. Un ferrocarril de cremallera , el Schafbergbahn , condueix al cim a 1.782m. A causa de la riba escarpada als seus peus, només un sender connecta St Wolfgang i el poble de Ried amb St Gilgen al llarg del Falkensteinwand. Al sud i sud-oest del llac Wolfgang es troba l’ Osterhorngruppe , amb altures de fins a 1.800 metres. Directament al sud de St Gilgen s’alça el Zwölferhorn (1.522 m), que es pot visitar amb telefèric. Demà ho podreu comprovar tot això.

Els assentaments al voltant del llac, especialment St Wolfgang i St Gilgen, són ciutats turístiques populars , principalment a l’estiu. La zona al voltant del llac també ha estat l’escenari de diverses pel·lícules de Heimatfilm , cosa que suggereix un idil·li alpí verge . Com que l’excanceller alemany Helmut Kohl va tenir una casa de vacances al costat del llac durant molts anys, el director de cinema Christoph Schlingensief va convertir el llac en un lloc del seu projecte Chance 2000 de 1998, quan va convidar els “quatre milions d’aturats d’Alemanya ” a banyar-se al llac i inundar la residència de Kohl.


Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia, així com del recorregut realitzat (303 kilòmtres / 4 hores i 30 minuts):
