Finalment som a l’últim dia de la nostra escapada per Andorra. Avui ens vindrà de gust, com altres dies, fer una caminadeta pel matí, en aquest cas ens desplaçarem fins a la Vall d’Incles (farem el Camí de l’Obac), i donarem una alternativa més per poder fer. Un cop realitzada la caminada ens desplaçarem a la Parròquia d’Encamp (l’última parròquia que ens faltava per visitar), i pujarem al Funicamp que ens obsequiarà amb grans vistes del domini esquiable Grandvalira a l’estiu. Tornats a Encamp, visitarem una nova casa-museu, anomenat Museu Etnogràfic Casa Cristo, i també visitarem una nova església romànica important, l’església de Santa Eulàlia d’Encamp. Així finalitzarà la nostra ruta per Andorra, quedant la tornada per fer.
Sortim en direcció nord, en direcció Canillo, i continuarem per la carretera CG-2, fins a l’alçada de Soldeu, a uns 6,3 kilòmetres passats Canillo, on trencarem a mà esquerra i continuarem per la carretera que ens portarà a La Vall d’Incles. Del trencall a la CG-2 fins al Centre d’Interpretació de la Vall d’Incles hi ha uns 2,9 kilòmetres (que es fan amb uns 6 minuts de cotxe).
La Vall d’Incles és un dels paratges naturals privilegiats que Andorra ofereix al visitant. Està situada entre els pobles de El Tarter i Canillo, i la seva característica forma de U ens indica el seu orígen glaciar. Obert a l’inici, la vall permet captar de primera mà la bellesa del paisatge subalpí, i alí a mesura que ens hi endinsem. Les pastures i varies bordes disperses acompanyen al visitant fins arribar al fons de la vall, sempre envoltats d’abundant flora i fauna. Tot l’any la vall ofereix alguna cosa per descobrir. En el mes de juny, amb la neu ja fosa, comença el millor moment per visitar-lo, però no és l’únic. La primavera permet assistir al despertar de la naturalesa. L’estiu mostra el paisatge, la flora i la fauna en tot el seu esplendor. I a la tardor és l’època dels canvis de colors, que transformen prats i boscos en un espectacle cromàtic de gran bellesa i atractiu paisatgístic. Finalment, la cruesa dels elements climatològics hivernals es deixa sentir i la neu cobreix la vall.
A l’estiu, l’època de major afluència en la vall d’Incles, es tanca l’accés als vehicles per preservar la seva tranquil·litat. De mitans de juny a principis de setembre els visitants conten amb el tren elèctric, que cobreix el trajecte fins al fons de la vall ininterrumpidament de 9 a 18h. Els bitllets es venen en la caseta d’informació, al costat de l’aparcament d’accés. El preu del ticket és de 3€ pels adults.
Per captar tota la magnitud i la bellesa de la vall d’Incles, pots descobrir-lo a peu per el camí de l’Obac. Es tracta d’un recorregut de 2,6 kilòmetres de dificultat baixa fins al fons de la vall, ideal per a fer-lo amb nens. Et permetrà sentir, veure i escoltar la fauna i la flora que fan d’aquesta vall un paratge singular. Si desitges conèixer la resta de camins de la vall, una bona manera de fer-ho en família o amb amics és jugant amb la guia Búsca’ls. Descobrireu els itineraris mencionats, rebreu un diploma i podreu participar en un sorteig amb varis premis. Per a participar només s’ha de recollir la guia en l’oficina d’informació de l’entrada de la vall o en la de Canillo, i a caminar!
Aquesta ruta de baixa dificultat segueix el curs del riu Incles, al llarg del qual trobareu panells informatius que descriuen els oficis dels nostres avantpassats: ramaderia, pesca, agricultura, contraban. Trobareu la ruta a l’entrada de la vall d’Incles, a prop dels apartaments Deu Sol. El camí continua alternant la pujada i la baixada seguint el riu on viuen la truita i la granota roja. Les espècies vegetals més significatives que podeu trobar son el pi negre, la moixera de guilla i el tabac de muntanya. Heu de seguir el camí fins al pont de la Baladosa. Per tornar, torneu pel mateix camí o per la carretera de la vall d’Incles. Per a la teva seguretat, et recomano fer tots els itineraris per sobre de 1.700 metres des de finals de juny fins a finals de setembre. Amb tot, si el temps i l’estat del terreny ho permeten, la temporada podria estendre’s de maig a octubre.
| Us proposem una alternativa de caminada per la mateixa parròquia de Canillo. En aquest cas, us proposem una alternativa més dura ja que la caminada proposada és pel Circ i Estanys de Pessons. Deixarem el cotxe al pàrquing del Cubil, situat a Grandvalira-Grau Roig. Agafarem la pista forestal en sentit oest i arribarem a l’estany Primer, on es troba el restaurant Refugi dels Llacs dels Pessons. A partir d’aquest punt, seguirem el GRP en direcció sud, deixant el llac a mà dreta. A la cruïlla que trobarem més endavant, agafarem el GR7 (línies blanca i vermella), que continua vorejant la cara sud de l’estany Primer per arribar a l’estany Rodó des d’on tindrem una primera vista al conjunt de llacs. Després d’una pujada suau, arribarem a l’estany del Meligar i continuarem per un seguit de tarteres de granit que ens duran a l’estany de les Fonts. A partir d’aquí el camí s’enfila més dret, anomenat Cap dels Pessons, a partir del qual el camí s’enfila fent ziga-zagues fins a la Collada de Pessons, que ens oferirà una fantàstica vista sobre el conjunt d’estanys. |
| L’itinerari s’inicia a l’estació d’esquí de Grandvalira, sector Grau Roig, al pàrquing del Cubil. |
Realitzada la caminada, tornarem a l’aparcament amb el trenet, i agafarem el cotxe per anar-nos-en a la població d’Encamp i aparcar al més al centre possible del poble. La nostra intenció és anar a buscar el telefèric anomenat Funicamp. Al costat del mateix s’hi troba l’Oficina de Turisme de la parròquia. A bord del Funicamp,a l’estiu, ens submergirem en la naturalesa andorrana. En només 25 minuts, i recorrent la vall de Cortals, s’arriba a 2.502 metres d’alçada, on es poden fer moltes activitats.
A l’estiu, l’estació superior del Funicamp, és el punt de sortida de múltiples rutes a peu i excursions en 4×4. Pots accedir-hi amb bicicleta per a baixar per les rutes de BTT senyalitzades que transcorren per el sector Grau Roig, Les Pardines, Solanelles o Pas de la Casa. A més, descobrirem paisatges d’alta muntanya i el patrimoni cultural i històric amb una visita a l’Orri del Cubil (mitjançant una excursió contractada en 4×4), i podem acabar a Pessons, on podrem relaxar-nos en la terrassa del bar-restaurant i gaudir d’unes vistes magnífiques, o fer activitats diverses com el senderisme i la pesca. També s’ofereix la possibilitat de aturar-se en l’estació intermitja del Funicamp per a poder gaudir d’un passeig per la Vall dels Cortals, de d’on podrem fotografiar la peculiaritat del seu paisatge rural i de muntanya o fer una via ferrata, varies rutes a peu o escalada en el rocòdrom exterior dels Cortals. Si ho prefereixes, al costat de l’arribada del Funicamp, podràs gaudir d’unes vistes esplèndides des de la cafeteria i restaurant de Solanelles.
Nosaltres tenim previst fer una petita caminada d’orientació i anar al restaurant Solanelles per prendre algo i tenir unes vistes privilegiades. L’horari d’obertura del Funicamp durant els mesos d’estiu és cada dia de 10 a 17h (última pujada a les 16h). El preu per la pujada i la baixada és de 13,5€ pels adults.
Un cop a Encamp, anirem a visitar el Museu Etnogràfic Casa Cristo, un dels millors museus del país. En la variada oferta de museus d’Andorra hi ha espai per a propostes etnogràfiques que reprodueixen com era antigament la vida en el Principat. Així és la Casa Cristo, una humil casa rural ubicada en el centre d’Encamp que va estar habitada per jornalers fins al 1947. La Casa Cristo és molt més que una simple casa museu: és un viatge en el temps que porta al visitant a l’Andorra de finals del segle XIX i començaments del XX. I més concretament, a l’estrat més humil de la societat de llavors, doncs aquesta construcció va estar habitada per una família de jornalers. Aquesta casa de poble de tres pisos es va acondicionar a finals del segle passat però ha mantingut la seva distribució i els seus elements més importants com a testimoni d’un modus de vida ja passat.
Una aigüera de llosa, una calaixera secreta per a amagar diners, un vestit de bateig ja centenari… Els nombrosos detalls que es reparteixen per la casa demostren austeritat i dignitat al mateix temps. Malgrat que la construcció és bastant estreta per la necessitat d’adaptar-se al reduït espai del solar, conta amb estances de divers ús, com una bodega, un magatzem per guardar les eines de treball o una sala de caràcter més social i festiu en l’última planta. Va estar habitada fins al 1947, any en que les seves últimes inquilines varen deixar d’utilitzar-la com a vivenda habitual després de posar rumb a França.
La Casa Cristo, a Encamp, està oberta a visitants de totes les edats, que poden recórrer-la de forma individual o en grup. Per participar en les visites guiades és necessari realitzar reserva prèvia (aforament limitat a 10 persones). En aquestes visites, els guies del museu narren anècdotes relacionades amb la família i la casa, avegades al voltant de la xemeneia, espai de reunió de la vivenda. Aquesta casa museu organitza visites i esdeveniments especials en determinades dates i èpoques de l’any.
La Casa Cristo pot visitar-se amb l’abonament PassMuseu d’Andorra, una tarja que dóna dret a la reducció del 50% en el preu de l’entrada. Es recomana reserva prèvia. Aquesta casa museu no està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. La visita a la Casa Cristo està inclosa en l’itinerari 4 del Bus Turístic d’Andorra, de juny a octubre.
| A més d’aquest museu, Andorra conta amb altres dos espais etnogràfics que mostren com era la vida rural en segles passats: la Casa d’Areny-Plandolit, pertanyent a una familia de l’alta societat, i la Casa Rull, de camperols propietaris de terres, més acomodats que els jornalers d’aquesta casa museu. |
Els horaris de la casa museu son de dimarts a dissabte de 9:30 a 13:00h i de 14:30 a 18h (diumenges i dilluns tancat). Els preus son de 5€ per l’entrada normal i 3€ per l’entrada reduïda. Es recomana reservar prèviament ja que l’aforament és limitat.
Visitada la Casa Cristo, anirem caminant fins a l’església romànica de Santa Eulàlia d’Encamp, que està ubicada a uns 600 metres de Casa Cristo (uns 8 minuts a peu). L’església és d’orígen romànic amb diverses modificacions posteriors realitzades en els segles XVII i XX. El campanar de Santa Eulàlia d’Encamp, de 23 metres, es va afegir al cos de l’església cap a la segona meitat del segle XI. És el més alt d’estil romànic llombard del país i conta amb 3 pisos i una creu de ferro forjat amb peu de tosca en la seva coberta.
L’àbsis romànic original fou derribat en l’any 1924. El pòrtic està datat en el segle XIV. En l’església destaquen la pila baptismal romànica, decorada amb arcuacions i flors de lis, 3 retaules barrocs dels segles XVII i XVIII i la nova vidriera, obra de l’artista d’Encamp Agustí Ríos. L’església de Santa Eulàlia d’Encamp conserva el porxo més antic del principat i just al seu costat es troba ubicat el comunidor – una petita caseta plena de simbolisme religiós, en la que es celebrava el Consell del Comú, així com cerimònies per demanar empara i protecció contra les tempestes i aiguats -, un dels pocs que encara es manté en peu en el país.
El bufet d’arquitectura Bohigas-Martorell-MacKay va encapçalar les últimes reformes realitzades de 1988 a 1989 i va dissenyar una plaça que comunica amb l’ampliació de la nau i amplia l’estructura de l’edifici. Aquesta fou una de les reformes més importants realitzades.
El Museu d’Art Sacre, en un edifici annexe, acull varis objectes litúrgics, alguns trobats durant les obres de remodelació de l’església, com un canelobre romànic de ferro forjat, un encensari de bronze del segle XIV, una Vera Creu de 1571, una casulla gòtica o un pergamí amb notacions musicals, així com una reproducció facsímil d’un dels exemplars del codex medieval Beatus de Liébana, amb unes miniatures il·luminades d’una qualitat excepcional. Les visites son guiades amb reserva prèvia. L’entrada és gratuïta.
| Una bona prolongació de la jornada d’avui seria fer amb cotxe la carretera als Cortals d’Encamp. Son 9,9 kilòmetres des del centre d’Encamp fins a l’estació intermitja del Funicamp, que es realitzen aproximadament amb uns 17 minuts. El panorama i les vistes valen molt la pena. L’únic però, i és el que ens va pesar a nosaltres, és que fas el mateix recorregut que el Funicamp, i si et falta temps pots estalviar-t’ho. Hi ha varis punts d’interès en la carretera, i a continuació els exposem. |
Ens aturarem al Mirador dels Cortals d’Encamp. Des d’aquest mirador podràs descobrir les bordes i els cortals d’Encamp. Les bordes es fabricaven amb pedra, fusta i pissarra i es construïen per emmagatzemar l’herba dallada dels prats i tancar el bestiar en època de recolliment. D’una altra part, els cortals, que eren un conjunt de bordes, es construïen allunyats del poble i eren habitats per famílies de pagesos des de la primavera fins a la tardor, mentre controlaven el ramat i treballaven els camps.
Una altra varietat que es podrà observar des d’aquest mirador és la pineda de pi negre, que creix entre els 1.700 i els 2.400 metres. Una particularitat que cal destacar d’aquests pins és que són uns arbres que creixen en terrenys àcids i que són capaços de viure en condicions extremes de fred i calor. Per últim també podràs contemplar el Sotabosc de la pineda de pi negre dominat en la seva major part per 3 espècies d’arbustos: el neret, el nabiu i el ginebró.
Aquest mirador està adaptat per facilitar l’accessibilitat i la informació universals. Disposa de continguts en Braille, relleus palpables i codis QR, que ofereixen descripcions en llenguatge de signes i locucions per a les persones amb discapacitat visual i auditiva en varis idiomes. A més el seu disseny afavoreix l’accés de les persones amb mobilitat reduïda.
En la carretera dels Cortals ens trobem un altre dels atractius pels que val la pena aturar-se. Es tracta de l’ermita de Sant Jaume dels Cortals, i es va projectar de manera que quedés plenament integrada al paisatge. A aquest efecte, un gran finestral la connecta amb la Vall dels Cortals. A tant sols 50 metres de la capella hi ha el mirador del Bosc de les Llaus, posició privilegiada des d’on es pot gaudir de la vall d’Encamp. A prop de l’església hi ha l’escultura monumental “Lloc pagà”, de l’artista irlandès Michael Warren.
| I fins aquí arribaria la planificació de la jornada d’aquest últim dia d’escapada a Andorra. També us volem indicar una última caminada possible a fer en la zona d’Encamp, per si teniu més temps, o per altres escapades: es tracta del Camí de les Pardines, una caminada sense desnivell d’unes 2 hores de durada. Conta amb un jardí botànic d’espècies autòctones i amb la reconstrucció d’una antiga carbonera. Al camí de les Pardines es pot fer des dels Cortals d’Encamp o des del llac de Engolasters. El camí des d’Encamp comença en el creuament de la carretera de Els Cortals amb la Borda de les Pardines (un xic abans del kilòmetre 3 de la CS-220). A mesura que caminem, anirem trobant petits jardins botànics amb plantes dels Pirineus. Creuarem un parell de ponts i trobarem un petit salt d’aigua. Després de 25 minuts caminant, arribarem a un mirador amb vistes als pics de Llevant, Torralleda i de la Pala Alta. Tot el camí està equipat amb punts d’aigua i taules. El camí acaba en el llac d’Engolasters, en el que hi trobarem dos restaurants i un bosc d’aventura equipat amb ponts i tirolines. L’itinerari comença en la carretera dels Cortals d’Encamp, un xic abans del kilòmetre 3 (42º 31’ 49″, 1º 35’ 57″). |
Adjuntem un mapa de google maps amb l’itinerari en cotxe del dia, amb el marcatge dels punts i llocs d’interès i el kilometratge i temps destinat a la ruta (44 minuts / 26,50 kilòmetres).