Despertar en un bed and breakfast que t’agradi, i esmorzar en el mateix, ens va fer molta il·lusió perquè a l’Alghero no ho vam poder fer, degut a les males condicions de l’allotjament. Estàvem tant contents que la senyora de l’allotjament ens va regalar algun pot de melmelada que ella feia. La intenció del dia d’avui era anar a una de les millors platges de la zona i com no, de l’illa: Cala Domestica.
De Gúspini a Cala Domestica hi havien 45,10Km i varem tardar 1 hora a fer-los. Varem passar per llocs panoràmics amb unes grans vistes i vem descobrir més l’illa. Vam sortir de Gúspini per la carretera SS126 i al cap de 35 minuts vam canviar a una SP83 la qual ens va portar fins a la costa i aquí vam seguir com si fos una carretera panoràmica, anava intercalant platges, badies, cales i algun penya-segat, fins que vam arribar al trencall de Cala Doméstica. Vam decidir que a la tornada pararíem i faríem les corresponents fotos. L’aparcament de Cala Domestica estava força apartat de la platja, i això era bastant comú a l’illa. Suposo que ho fan per millorar el medi ambient i per separar clarament els usos del cotxe respecte de l’oci i el bany. Per l’hora que era hi havia molta gent, però a diferencia del dia de la Pelosa, com que aquí la platja és molt ampla, la gent no s’anava acumulant els uns sobre els altres.
Cala Domestica és una de les platges més reconegudes de la costa oest de Sardegna, situada a pocs kilòmetres al sud de Buggerru. L’ensenada de la platja està protegida per dos penya-segats que protegeixen la seva riba i les petites dunes que van creixent cap a l’interior.
És una platja molt animada a l’estiu i perfecta per la tardor que és quan es queda tranquil.la. En el passat fou el lloc d’embarcament del mineral extret en les mines a cel obert del territori, fins que es va dissenyar la galeria de Porto Flavia, ubicada uns kilòmetres al sud. Encara es poden distingir alguns vells edificis, magatzems i dipòsits en els voltants de Cala Domestica.
A la dreta de la platja un petit camí ens condueix a la Caletta (o petita Cala Domestica), una petita cala més aïllada encara. En l’altre extrem de Cala Domestica, a l’esquerra mirant al mar, es troba la torre aragonesa utilitzada per vigilar la costa. L’aparcament és bastant gran, inclús apte per a autocaravanes, i en l’època estival hi ha un kiosk-bar amb música.
Vam estar tot el temps que vam necessitar, fins que vam dir que ja n’hi havia prou. Vàrem agafar el cotxe i vam anar cap a la segona atracció del dia, el Tempio di Antas. Teníem que desfer una mica del recorregut realitzat, o sigui que ens ho vàrem agafar amb calma, i vam anar seguint a la costa per una ruta panoràmica, Ens vam parar en algun punt a fer una foto, entre Portixeddu i Buggerru. La costa i el color de l’aigua de mar estaven increïbles. A Portixeddu es va acabar la carretera panoràmica de la costa i es va tornar interior fins que vam agafar el trencall per la SS126, que ens portaria fins a l’aparcament del complex del Tempio di Antas. En total, des de Cala Domestica vam tardar uns 42 minuts amb cotxe (fent un total de 33,00Km).
El Tempio di Antas està ubicat en una àrea arqueològica conjuntament amb més jaciments, entre ells una vil.la nuràgica, unes pedreres romanes, una calçada romana i alguna cosa que em descuido. L’entrada valia per visitar tot el conjunt, no només el temple.
El temple fou construït com a santuari nuràgic, i també va estar actiu en la època precolonial, púnica i romana, però no hi ha testimonis d’una fase fenícia. Des de l’inici de l’Edat de Ferro, en el segle IX a.C., el lloc tenia una funció funerària, lligada al culte als avantpassats. En la època púnica, el santuari coneix dues fases de construcció: la primera, aproximadament en l’any 500 a.C., just després de la conquesta cartaginesa de l’illa; la segona, de marca púnic-hel·lenística, al voltant de l’any 300 a.C. Les lleugeres petjades de les dues fases, han estat identificades sota de l’escala monumental de l’època romana. Els diferents elements arquitectònics donen testimoni de que el temple, en la època púnica, tenia una notable importància.
L’estructura actualment visible del temple, va sorgir en l’època romana: una primera planta fou augusta, mentre que la segona fase de reestructuració, va sorgir en el segle III d.C. (com indica la inscripció llatina col·locada per sobre de les quatre columnes, dient que l’edifici estava en un greu estat de deteriorament en el que es va reorganitzar la seva restauració sota el govern de l’emperador Caracalla). El monument, construït amb la pedra calcària local, presenta una grada d’accés a un podi. La grada, de la que solament queden tres nivells, en part reconstruïts, es componia originalment de nombroses plantes pavimentades. El temple, es subdivideix longitudinalment en pronaos, cel.la i “adyton” bipartit. El pronaos, amb una profunditat de 6,6m, conta amb quatre columnes en la part frontal i una a cada cantó. Les columnes presenten un fust llis (aproximadament 8m d’alçada reconstruïts), bases àtiques i capitells iònics. La cel.la, d’aproximadament 11 metres de profunditat, presenta pilars adossats a les parets, mentre que el paviment conserva el revestiment de mosaic blanc en tota la seva superfície. En el mur del fons de la cel.la, apareixen dues portes que donen a dos minúsculs forats quasi quadrats (el “adyton” bipartit) proveïts de dues cisternes quadrangulars. L’àrea sacra entorn al temple, des de sempre considerada part integrant de l’anterior temple púnic, ha estat interpretada recentment com una part afegida d’una època posterior a Caracalla.
L’horari d’obertura del recinte en els mesos d’estiu és de les 9:30h a les 19:30h, i el preu per entrar és de 4,00€ pels adults i 3,00€ pels nens de 6 a 12 anys.
Bé, doncs, després de tanta cultura, ens convenia tornar a Gúspini i anar a donar un volt per la ciutat, i això és el què vam fer.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (118,00km amb 2h 43min). |