Vam anar a veure aquest poble de traçat medieval, i ens en vàrem endur una sorpresa, ja que estaven de festes i feien la Festa Medieval del 2019: Animacions, lluites, mercat medieval, visites guiades, assalt de la vila,…
Vam deixar el cotxe a l’aparcament extern al casc històric, on hi ha al costat l’oficina de turisme. Amb el plànol que teníem vam veure que era una ruta molt interessant que et feia entrar al casc històric fortificat i passar per totes les atraccions del poble. I així ho expliquem.
Les atraccions o imprescindibles que ens vam anar trobant pel camí son aquests, fent un total de 12:
- Tour dite de la Prison: Torre anomenada de la Presó i primera porta de l’Hirissou (fortificació). Ni quadrada ni rodona, l’estructura de la torre té forma d’esperó i ogiva. Aquesta característica, gens comú a les antigues ciutats fortificades, es va dissenyar per protegir millor les torres contra els cops de les màquines de guerra (ariets, catapultes,…), i més tard, contra les bales de canó, primer de pedra, i després de ferro.
- Maison des Gardes et 2e porte de l’Hirissou: Casa dels guàrdies i segona porta de l’Hirissou (fortificació). Era la última defensa: no tenia ni rasa, ni pont llevadís, ni rasclet, encara que a l’esquerra, poden observar-se les frontisses que suportaven l’enorme i pesada porta de fusta. A dalt, sobre la volta, es troba l’adarb.
- Le chemin de ronde: L’adarb. El poble està enclavat en els seus 800 metres de muralles, franquejades per torres i traspassades per portes fortificades. Les seves muralles s’han conservat miraculosament després de nombrosos setges: les Creuades de Simon de Montfort, els atacs dels hugonots i fins i tit dels anglesos durant la guerra dels 100 anys… Als peus de les muralles, hi ha una immensa explanada, coneguda com la palestra, on els cavallers participaven en justes i tornejos.
- Ancienne Gendarmerie: L’antiga gendarmeria. Després de la Revolució, una brigada a cavall acompanyada d’una altra brigada a peu es van instal·lar a Puycelsi (a la casa que pertanyia a la família Tholozany), fins que el general Lacombe de Saint Michel va aconseguir obtenir la seva autorització de trasllat a Vaour. Des de llavors, no hi va haver una gendarmeria a Puycelsi fins al 1816. Finalment, en el 1857, la gendarmeria es va traslladar definitivament a Castelnau de Montmiral.
- Maison Commune: Antic ajuntament. Ajuntament de 1790 a 2016. El seu primer alcalde es tractava de Mafre Farjanel, elegit pels cent trenta electors del municipi. Abans d’aquest primer consell municipal, el territori l’administraven 4 cònsuls: dos a càrrec del poble, i els altres dos, del camp. En la planta baixa de l’Ajuntament es celebrava un antic mercat.
- Ancienne Auberge: Antic Alberg. Fa cosa d’alguns anys, encara podia llegir-se a l’alberg la inscripció: “S’ofereix allotjament a persones a peu i a cavall”. En aquesta magnífica construcció amb porta ogival i finestrelles coronelles decorades amb farratge poden observar-se unes varetes de ferro amb una anella, que es coneixen com “sarget”. Alguns pensen que aquestes anelles servien de suport a les barres de fusta d’on s’exposaven els tapissos durant les grans processons i altres, que en elles s’hi penjaven les teles pintades amb glast perquè s’assequessin.
- Eglise Saint-Corneille: L’església del poble.
- La Chapelle Saint Roch: La capella Saint Roch. Aquesta capella la varen construir en 1703 els habitants del poble per donar-li gràcies al cel per haver-los protegit de la pesta. Cal destacar el seu maquíssim altar de fusta tallada. Al voltant del tronc, s’entrellaçaven varies garlandes d’on es combinen fulles de vinya, raïms i flors de colors. El fons de l’altar està pintat amb glast. A l’entrada, poden veure’s el blasó de Puycelsi tallat per Gérard Taillefer, un dels últims picapedrers del país.
- Chateau dit du Capitaine Royal: Castell anomenat del Capità Royal. Al convertir-se en Capitans governadors a partir del segle XIV, els senyors de Puycelsi visqueren en aquest castell. Destaquen les seves dues torres rodones, així com la bonica porta amb una llinda corbada. Aquests Capitans governaven el poble per el rei, i s’encarregaven de gestionar el Bosc de Grésigne (3.600 ha), el bosc de roures més extens en la regió Midi-Pyrénées. Del mateix solia extreure’s llenya i fusta per fusteria que s’utilitzava per la fabricació de dogues per la boteria (vi de Gaillac), així com carbó de fusta i fusta que s’utilitzava com a combustible en els forns dels vidriers. Després d’una explotació i manutenció eficients és, avui en dia, un lloc destinat a la caça major.
- Place du Fus: Plaça de Fus. En Puycelsi, encara a finals del segle XIX, eren nombrosos els artesans que fabricaven boixets (per filar el cànem o la llana), que les dones anaven a vendre a les fires dels voltants (Cordes, Montauban, Gaillac, etc…). Aquests boixets (en francès fuseaux) es realitzaven amb diferents classes de fusta, principalment amb boix o auró, carpe o vern.
- Maison a pans de bois: Casa amb entramat de fusta. Es composa d’una carcassa de fusta. El reblert, forjat, s’ha realitzat amb argila i guix, a més de “morrillos” (pedres brutes), maons o tova (mescla de argila, palla, arena i calç).
- Mairie: Ajuntament (escola antiga).
A part de les atraccions visitades, Puycelsi ens va agradar per les seves traces medievals dels carrers i places, ja que vam passejar sense rumb una bona estona, per delectar-nos amb això:
