Mes: desembre de 2021

Ens despertem emocionats a la Illa de Skye. En la costa nordoest d’Escòcia, la illa de Skye custodia una col.lecció extraordinària de tresors naturals.

Penínsules remotes, formacions rocoses que adopten siluetes capritxoses, rierols i cascades obrint-se pas en el terreny tortuós, etc… Feia molt de temps que havíem imaginat aquest moment, i ha arribat ara.

Hem disposat de 2 dies sencers a l’illa, per intentar veure el màxim d’atraccions possibles. El primer dia, avui, el dedicarem a les atraccions que no formen part de la península de Trotternish, i el dia de demà farem les que sí formen part de la península de Trotternish. Així ho hem separat, i Portree està al mig…

Comencem el dia agafant el cotxe i anant cap a les Fairy Pools. S’hi arriba per carreteres locals, i està a 33 minuts al sud de Portree (unes 20,4 milles). Pel camí ens pararem un minut perquè ens trobarem amb un preciós pont de pedra, el pont de Sligachan Old Bridge, el qual té un aparcament al costat. Està ubicat en un gran emplaçament, amb les muntanyes Black Cuillins de fons.

Ens pararem a tirar la foto i reprendrem el camí cap a les Fairy Pools. Es tracta d’unes piscines i cascades d’aigua cristal.lina que es formen en el riu Brittle sota la mirada de les imponents muntanyes de les Cuillin. Les ganes de banyar-nos son immediates, però l’aigua està tant gelada que, de moment, nosaltres segurament només ens atrevirem a mullar-nos els peus.

En aquest lloc et recomanem reservar-li un parell d’hores, ja que, encara que el camí cap a la primera piscina és d’uns 20 minuts, pots anar pujant per el sender per a veure les altres.

La caminada a les piscines es fa per la mateixa ruta d’anada i tornada. La distància completa de tornada a la primera cascada principal i la piscina és de 2,4km amb un temps promig per completar la caminada de 40 minuts (sense parades). La majoria de les persones passaran algun temps pujant per el riu des de la primera cascada explorant les diferents piscines. Es classifica aquesta caminada com a “curta” en longitud i “mitja” en quan a dificultat.

La caminada segueix un camí de grava que està en bones condicions la major part del camí, però involucra creuaments de rius sobre graons. Es tarda uns 20 minuts en arribar a la primera i més gran cascada que marca l’inici de les piscines.

El següent punt de la ruta és la badia de Talisker Bay. Agafarem el cotxe des de la carretera a les Fairy Pools i enllaçarem amb una carretera single track que ens portarà al llogaret de Talisker i a un aparcament. Haurem de fer una passejada molt fàcil fins a una badia molt encantadora, la millor badia de la illa de Skye. L’entorn és magnífic, amb una espectacular pila de mar i grans penyasegats pels que una cascada es precipita al mar. És un lloc màgic. La passejada anar i tornar és d’1 hora (uns 3,5km).

El vehicle s’ha d’aparcar prop del final de la carretera asfaltada cap a Talisker. Ves amb compte de no bloquejar l’àrea de gir o qualsevol lloc de pas; s’ha d’estacionar més enrere al llarg de la carretera segons sigui necessari (hi ha una antiga cantera a l’esquerra en un punt). La caminada comença per la pista de l’esquerra des del final de la carretera; hi ha un rètol que diu “A la badia”. Després de passar una porta, la pista emergeix al costat de la Talisker House. Aquesta majestuosa casa blanca data de la dècada de 1720 i durant segles fou la llar del següent en la línia del cap MacLeod.

La pista continua a través d’una porta més enllà de la casa. Mirant cap enrere, el turó prominent en forma de cúpula rodejat de penyasegats és “Preshal Mòr”.

La pista puja lleugerament abans d’emergir en l’extrem sud de Talisker Bay. Talisker Bay és una bonica platja de pedres i sorra, millor visitada durant la marea baixa. El cantó nord de la badia està rodejat per penyasegats verticals i una impressionant cascada.

L’extrem sud de la platja també és impressionant.

La badia és un lloc meravellós per quedar-s’hi i és especialment coneguda per les seves postes de sol.

La tornada a l’inici és de la mateixa manera que l’anada. Ens costarà marxar d’un lloc així.

Finalment, fem un pensament i ens n’anem a buscar el cotxe i desfer la carretera single track, per anar a trobar el següent punt de la ruta, el Dunvegan Castle. En 25,4 milles (48 minuts amb cotxe) arribarem al petit poblet de Dunvegan, conegut per el seu castell. El solemne Dunvegan Castle, rodejat per jardins en una roca arrambada a un llac, és des de fa 8 segles la llar del clan MacLeod.

El castell és privat però es pot visitar. Es pot visitar únicament el castell o combinat amb la visita als jardins. Està obert cada dia, durant els mesos d’estiu, de 10h a 17:30h, i els preus son de £14 pels adults (entrada combinada) i £9 pels nens fins a 15 anys. Hi ha un passi familiar a £35. També hi ha la possibilitat d’anar amb barca per veure foques o llops marins. Va amb un suplement a part.

Nosaltres ho trobem una mica car i en principi no entraríem al castell. A més, no està considerat dels millors castells del país. Tenim un altre pla, que surt de la mateixa localitat de Dunvegan.

Hem decidit de fer una excursió propera fins al llogaret de Claighan i la platja Coral Beach. Aquesta platja té la particularitat de que la sorra està formada per la pols d’unes algues blanques, d’aspecte corallí, i en contrast el mar llueix amb blau turquesa.

El camí des de Dunvegan a Claigan no és molt bo (uns 15 minuts per una carretera estreta single track d’un sol carril). Al final hi ha un petit aparcament; allí tens que deixar el cotxe i seguir a peu fins la platja per el camí senyalitzat. Es tarda uns 45 minuts en anar i tornar (uns 3,6km). En l’altre extrem de l’aparcament hi ha un panell d’informació amb detalls sobre les platges de Coral i el seu passeig. Passa per la porta i segueix la pista. Finalment baixes per anar junt a la costa.

Hi ha boniques vistes de Loch Dunvegan fins a Borreraig en l’altre cantó i Dunvegan Head; foques curioses a vegades apareixen i miren als caminants que passen per aquí. En “Camas Ban” s’arriba a una badia de còdols amb algunes arenes de coral, on la pista es dirigeix a la dreta. Per a les platges de coral, has de continuar recte a través de la gespa cap a l’esquerda obvia en el mur de pedra seca. Es creua un rierol sobre pedres. Passa a través de l’espai en la paret i sobre una lleugera elevació. Les veritables platges de coral ara es revelen més endavant: una bonica vista, que en un bon dia sembla quasi tropical.

Baixa fins la platja de coral. Una inspecció minuciosa revela que la sorra està feta d’algues calcificades i seques conegudes com a “maerl”. També hi ha milers de petxines de cargol diminutes i delicades.

Continuar per la platja fins al final de les sorres. L’illa que es troba enfront la costa a l’esquerra és Lampay, mentres que l’illa més gran en línia recta és Isay.

En el camí de retorn, val la pena pujar el petit turó de cima plana darrera de les platges, conegut com “Cnoc Mòr a Ghrobain”. Hi ha excel.lents vistes extenses sobre la platja des de Stein a Waternish fins a Dunvegan Head. La tornada és per la mateixa ruta.

Finalitzada la caminada de retorn, tornem a desfer el petit tram de carretera single track, i ens dirigirem a la propera atracció de l’illa, el Neist Point Lighthouse, el far de Neist Point. Es tracta d’un dels fars més famosos d’Escòcia. La seva silueta blanca, en un penyasegat enfront a l’oceà, és de somni, encara que si segueixes el camí (1 hora per a baixar-lo i tornar costa amunt), veuràs que de més a prop el far està una mica descuidat. De totes formes, segueix en funcionament, i val la pena arribar-hi només per veure des d’allí el mar embravit. Si disposem de temps, la visita la podem fer coincidir amb el capvespre.

Arribar en el far de Neist Point entranya varies proves. La primera, conduir per una estreta carretera d’un sol carril esquivant ovelles de mirada inquisitiva. La segona, seguir a peu per un llarg camí que travessa els penyals en direcció al mar fins que davant teu apareix, per fi, el far. La tercera, emprendre el camí de tornada, aquesta vegada, costa amunt. Però els obstacles mereixen la pena per arribar al Neist Point Lighthouse, el far més famós d’Escòcia.

La imatge és de postal: en l’extrem més occidental de la illa de Skye, en un penyasegat enfront del mar, el far de Neist Point s’eleva amb la seva torre blanca entre ovelles, roques escarpades i males herbes. Si no fóra perquè, en els dies clars, enfront del far es distingeix la silueta de les illes Hèbrides Exteriors a l’altre banda de l’aigua, semblaria que Neist Point senyalés la fi del món.

Escòcia no acaba aquí, però segur que la sensació d’haver arribat a un lloc remot no t’abandona. El vent, els penyals verds, el mar inacabable…

La imatge idíl.lica que avui evoca Neist Point devia semblar-los més aïllada i inhòspita als farers que visqueren allí des de que, en el 1909, el far es va il.luminar per primera vegada. El disseny fou obra de David Alan Stevenson, cosí de l’escriptor R.L.Stevenson, i membre d’una família d’enginyers que va dissenyar bona part dels fars d’Escòcia.

Avui en dia, el far segueix operatiu, però des de 1990, es controla en remot des d’Edinburgh, i la llar del farer és de propietat privada.

Per accedir a la carretera del far, més o menys a l’alçada de Dunvegan, hauràs d’agafar la carretera local B884 en direcció a Glendale. Més o menys hi ha 30 minuts des de Dunvegan fins a l’aparcament del far (s’han de recórrer unes 12 milles). Els paisatges que apareixen a l’altre cantó de la finestreta son d’una bellesa indescriptible, amb una explosió de naturalesa en forma de pastures, badies, ramats d’ovelles,… I de tant en tant, alguna caseta blanca disseminada per el paisatge. Poc a poc, la carretera s’estreny i es torna d’un sol carril, així que tindràs que compartir-la amb els visitants que tornen del far. Però Neist Point està ben senyalitzat, i poc a poc i amb paciència, no et costarà arribar a la zona. Tingues en compte que el far no és visible des del cotxe: tindràs que deixar-lo en un petit aparcament (a l’estiu sol omplir-se) i seguir a peu per el camí.

Des de l’aparcament, t’espera una caminada d’anada i tornada de més o menys 1 hora (que, tenint en compte que inclourà aturades, acaba sent d’unes 2 hores). La dificultat del camí és que, com transcorre per lo alt del penyal, en alguns punts hi ha bastant desnivell, sobretot en el trajecte de tornada. Però l’esforç mereix la pena. El primer tram cap al far son unes escales que baixen en direcció als penyasegats. Des d’allí, el camí et va conduint a lo alt del penyal… I, per fi, després de superar el canvi de rasant, allà està: la primera imatge del far de Neist Point.

Encara queda una mica més fins a arribar als edificis, però el cert és que la imatge més espectacular és des de la distància, amb el contrast entre la torre blanca, el mar i el cel grisencs, el verd… Aquest espectacular entorn ha aparegut varies vegades en pantalla, com en la peli “Rompiendo las olas” de Lars von Trier. Com en tants altres llocs, a Neist Point és el camí el qui et conquesta, no el destí, ja que de prop, el far decep una mica per l’estat de deixadesa. Encara que segueixi en funcionament, els edificis semblen abandonats a la seva sort, així que, després d’una ullada, el millor és que segueixis explorant la zona.

A un cantó del far, els viatgers han construït cents de túmuls de pedres, petits cairns que esquitxen el paisatge de roca basàltica fins arribar al mar. Diuen que és un dels millors llocs d’Escòcia per veure a balenes, dofins i exemplars de tauró peregrí.

De cop i volta t’envaeix una sensació de felicitat. Aquesta felicitat que tantes vegades sents al recórrer Escòcia i al comprovar que encara queden llocs tant aclaparadors, tant simples i tant màgics. Aquesta visita al far de Neist Point és totalment imprescindible.

Un cop vist Neist Point, ja ens en podem tornar cap a l’allotjament, però quan siguem a prop de Portree, encara farem un petit esforç per acostar-nos a un emplaçament especial, anomenat la illa de Sant Columba (St. Columba Island). Quan passem pel llogaret de Skeabost, a unes 5,7 milles de Portree per la carretera A850, mirarem de deixar el cotxe a prop del pont sobre el riu Snizort. Farem a peu uns 300 metres creuant un altre cop el riu per un pontet fins arribar a una illa, la illa de Sant Columba.

El significat històric i la cronologia de l’illa es detallen en el lloc web del Clan MacNicol. Segons una pedra erigida en la illa, és l’antic cementiri i lloc de l’església catedral del bisbe de les illes des de 1079 fins a 1498. Igualment antiga és la capella mortuòria que hi ha. Aquí, segons la tradició, estan enterrats 28 caps d’aquest clan. Amagat a les ribes del riu Snizort, és un lloc tranquil. Hi han unes làpides antiquíssimes…

I ara si que finalment ens en tornem a l’allotjament a descansar, que demà serà un altre dia igual o més intens que avui.

Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (107 milles amb 3h i 53min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m56!1m12!1m3!1d231346.47838219276!2d-6.678064119035133!3d57.403942892257525!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m41!3e0!4m5!1s0x488c2fe19bd3071d%3A0x101d0b7a22386915!2sPortree!3m2!1d57.412473999999996!2d-6.1960231!4m4!1s0x488c3905379f3d4d%3A0x17d8cf6b9e6bd788!3m2!1d57.2499706!2d-6.2731436!4m4!1s0x488c46163bf1166b%3A0x2652800c700f99d9!3m2!1d57.2826856!2d-6.4582275!4m4!1s0x488c4cfbbac48e43%3A0x156309ce64c91fc2!3m2!1d57.4484436!2d-6.590064099999999!4m4!1s0x488db2dcc5f1d151%3A0xbce61cf858aeb5ab!3m2!1d57.489079999999994!2d-6.6203349!4m4!1s0x488c53631a2dbeeb%3A0x488501c8b1732794!3m2!1d57.429608099999996!2d-6.7793152!4m4!1s0x488c359fc137bf29%3A0xe35eee10123a0d0b!3m2!1d57.4532126!2d-6.3056545999999996!4m3!3m2!1d57.4128287!2d-6.196705!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639072823269!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Si estem allotjats al poble de Glencoe, és natural que hem de saber que hi ha 2 o 3 atractius en el poble i entorns immediats que els hauríem de conèixer. Per una banda, el poble posseeix una bellesa simple i serena i val la pena donar un passeig pels voltants.

A les afores del poble hi ha 2 llocs meravellosos que no t’hauries de perdre. En primer lloc, Glencoe Lochan, un idíl.lic paratge al nord del poble al que es pot arribar donant un passeig. Un cop allà hi ha una ruta circular de 1,5km accessible i molt còmoda de fer. També et pots quedar contemplant les boniques vistes del llac.

L’aspecte i la vegetació recorden als boscos de la Columbia Britànica i no en va, donat que tot el paratge fou redissenyat per a calmar l’enyorança de la seva terra que sentia l’esposa del canadenc de l’amo del lloc. El llac, el bosc que el rodeja i els petits estanys ho converteixen en una visió encantadora.

Finalment, ens varem dirigir cap a l’altre lloc al que tens d’anar abans de marxar de Glencoe. Potser és el racó menys espectacular de tota la ruta, però és sens dubte el més commovedor. A més, et donarà la mesura de la seva història i la resposta de perquè la vall està impregnada en tots els seus racons d’una sort d’essència tràgica i melancòlica. Parlem del Glencoe Memorial Site o Monument a la Massacre de Glencoe.

Aquesta és una de les històries més tristes d’Escòcia.

Des de 1930, cada 13 de febrer, la societat del clan MacDonald celebra una petita cerimònia de record en el Monument i diposita una corona de flors en honor als MacDonald assassinats.

Després d’això, la intenció que tenim durant el matí d’aquest dia és realitzar una excursió per la vall de Glencoe. La nostra intenció inicial seria anar als llocs on no varem poder arribar en el dia anterior, però si es va arribar a tot arreu, aniria a fer una caminada mítica: la caminada del Lost Valley (Coire Gabhail), la qual és una caminada d’anar i tornar (sempre podem girar on vulguem) de 4km anada, fent un total de 2 a 3h i un desnivell de 335 metres. És una mica exigent, però pels llocs que passa i les vistes que hi ha valen la pena provar-ho almenys. Si ens cansem molt, girem a mig camí i tornem al cotxe.

Anirem a aparcar el cotxe en un estacionament gran a mig camí de la vall de Glencoe (en el google maps dels imprescindibles de Glencoe ja el varem marcar). Hi ha una vista fabulosa de les Tres Germanes a l’altra banda de la canyada.

Segueix el camí costa avall fins la pista vella a través de l’encanyissat; gira a l’esquerra al llarg d’això seguint abans el camí trillat de la dreta. Aquest de seguida descendeix una escala per creuar el riu Coe, molt a baix en el seu congost. Una vegada hem creuat el pont, el camí es torna molt rocós i accidentat, i es necessita cura ja que hi ha el perill de caure en la gorja. Trepa fàcilment per la següent pendent per continuar per el camí que es dirigeix a través de boscos d’avets i passa a través d’una porta en la tanca de cérvols abans de tallar al voltant de la base de Gear Aonach.

El camí condueix al bonic congost boscós entre Beinn Fhada i Gear Aonach. El paisatge és impactant amb grans parets de roca a cada costat. Després d’una mica de distància has de vigilar amb el lloc on creuis el rierol en vasts graons, ja que aquest lloc es pot perdre fàcilment. A poca distància més, el camí trepa per un rasclet rocós amb un fort desnivell a la dreta. La codificació és bastant senzilla però alguns poden trobar la situació airejada; el rasclet ha sigut ben polit per innombrables caminants que l’han hagut de fer baixant sobre els seus culs! A la tornada, és possible evitar el rasclet si es prefereix descendint sobre les roques a l’esquerra, però seria molt difícil de pujar d’aquesta manera.

Un cop per sobre del rasclet, el camí s’ha millorat amb cantells rodats col.locats per formar graons, i hi ha més vistes obertes a Glencoe darrera. Una mica més enllà de lo més accidentat, el camí comença a baixar fins a la “Vall perduda”. Molts dels MacDonald s’escaparen de la massacre de Glencoe fugint fins aquí, però alguns varen morir en les neus hivernals.

Val la pena explorar la zona plana de la Vall Perduda, que està plena de roques caigudes. Al cap de la vall, el pic de “Stob Coire Sgreamhach” és visible, però son les grans parets rocoses de Gear Aonach i Beinn Fhada en els dos cantons que atrauen la major atenció. La caminada de tornada la farem per la mateixa ruta.

Un cop realitzada la caminada posarem rumb a la pròxima aturada: Glenfinnan. La intenció és visitar el monument als jacobites, on l’emplaçament és espectacular i al mateix temps visitar el viaducte per on veurem que passa el tren turístic “Jacobite”, recordant-nos a la sèrie de Harry Potter el pas del tren de Hogwarts.

De Glencoe, passarem per Fort William, i al cap de 32,7 milles (uns 51 minuts en cotxe) arribarem a Glenfinnan.

Si ens allotgem a Fort William, haurem de fer els 20 minuts fins a la vall de Glencoe per anar a fer la caminada, i tornar enrere fins a Glenfinnan. A part de la vall de Glencoe, el paisatge és espectacular perquè anem tota l’estona vorejant llacs. Arribarem a Glenfinnan per la carretera A830 (coneguda com la Road to the Isles), que l’haurem agafat a Fort William.

Arribem a un dels paratges més evocadors d’Escòcia: al viaducte de Glenfinnan i al Monument als jacobites, junt al Loch Shiel. Aparcarem provisionalment en el Centre de visitants i pujarem a peu al mirador gratuït que hi ha darrere del mateix, per tenir una referència de tot l’emplaçament. També s’ha de dir que gravaràs en la retina la panoràmica del llac protegit per les muntanyes de les Highlands.

A Glenfinnan pots deixar el cotxe en dos llocs. Si la teva visita coincideix amb el pas del tren Jacobite, et recomanem arribar amb temps, ja que les places solen omplir-se:

• L’aparcament del Centre de Visitants costa £2 i hi ha bastantes places
• Però si el passes de llarg, al cap d’uns 100 metres, a la dreta veuràs un altre aparcament, més petit però gratuït. D’un a l’altre hi ha un minut caminant.

A Glenfinnan coincideixen dues de les postals inconfusibles d’Escòcia:

• Per una banda, el monument de Glenfinnan, que s’alça junt al Loch Shiel en record a l’aixecament jacobita de 1745.
• Per l’altra, el viaducte de Glenfinnan, per on passa el tren de vapor Jacobite, doblement famós per aparèixer en les pel.lícules de Harry Potter com a Hogwarts Express.

La visita la començarem pel monument, creuant des del centre de visitants, la carretera i arribant al camí que condueix al Glenfinnan Monument. Aquesta torre de 18 metres es va aixecar en 1815 en honor als homes que lluitaren i moriren per la causa jacobita, per a retornar el tron a Carles Eduard Estuardo. Fou aquí, junt al Loch Shiel, on a l’agost de 1745 el Jove Pretendent (conegut com a Bonnie Prince Charlie) va reunir els seus defensors, aixecà el seu estendard i va anunciar la seva intenció de recuperar el tron del país.

La torre és tant petita, que en un altre context passaria desapercebuda. Però, rodejada per les aigües del Loch Shiel i les ondulacions de les Highlands, i per un recinte on creixen les flors de tots els clans que participaren en els aixecaments jacobites, és difícil no emocionar-se al recordar aquest episodi i el seu funest final, que canviaren per sempre la història d’Escòcia.

Pots comprar entrada en el centre de visitants i pujar a la torre, encara que les vistes més cèlebres del monument de Glenfinnan les obtindràs des del mirador del centre de visitants. El camí surt de la part posterior del centre de visitants i està molt cuidat, però necessitaràs un bon calçat, perquè si ha plogut, estarà enfangat. En menys de 5 minuts costa amunt arribaràs al mirador i gaudiràs d’una panoràmica esplèndida, amb les muntanyes emmarcant el llac i la torre aixecant-se entremig. Cap a l’altre costat, veuràs a la llunyania, el viaducte de Glenfinnan, la següent parada d’aquesta visita.

A més del monument, l’altre reclam de Glenfinnan és el Glenfinnan Viaduct, un viaducte de 21 arcs que es va construir en 1898 per a permetre el pas dels trens. Avui en dia, per el mateix hi circulen els trens de la West Highland Line, un dels recorreguts ferroviaris més impressionants d’Escòcia, que connecta Glasgow amb Mallaig. El tren més emblemàtic que hi passa és la locomotora de vapor Jacobite (o en podríem dir el Hogwarts Express?). Aquest tren turístic, que uneix Fort William i Mallaig des de la primavera fins a principis de la tardor, va interpretar el Hogwarts Express en les pelis de Harry Potter.

Però, des d’on pots veure passar el Jacobite? Una opció, si no t’importa estar lluny, és situar-te en el mirador del centre de visitants que mencionem una mica més amunt. Nosaltres voldríem contemplar el tren de prop, així que vàrem posar rumb al viaducte. Aquí tens algunes recomanacions per veure passar el Jacobite per el viaducte de Glenfinnan:

• El primer que tens que fer és consultar l’horari en la web per saber quan passarà. En el centre de visitants també hi ha un panell amb les hores exactes dels dos viatges diaris. En el nostre cas, el tren de la tarda passa entre les 15h i les 15:15h (sortint a les 14:30h de Fort William).
• Hauràs d’arribar mitja hora abans, com a mínim, per acostar-te al viaducte. Aquest destí s’ha tornat molt popular, així que et recomanem arribar inclús amb més temps per poder trobar aparcament.
• El camí surt de l’aparcament gratuït que anunciàvem a l’inici de l’article. En uns 10 minuts arribaràs al viaducte.
• Des d’allí pots buscar algun punt elevat, encara que el que fa la majoria de gent és creuar-lo per sota i agafar el primer camí a l’esquerra (hi ha una porteta d’entrada).

• Puja pel camí i busca lloc. Segons es va acostant l’hora, la vessant de la muntanya va omplint-se de gent Fixa’t en que tinguis bona visibilitat…

I només queda esperar! Veure arribar al Jacobite ha d’ésser molt emotiu. La locomotora entra al viaducte acompanyada d’un sotragueig rítmic i un núvol blanc, i poc a poc, deixant anar xiulets, s’obre pas arrossegant la seva cua de vagons. Els passatgers saluden des de l’altra banda de les finestretes, segur que tant emocionats com els que estem allà esperant. I tant ràpid que arriba, ràpid desapareix, deixant darrera seu una estela de vapor.

Abans de baixar de la muntanya, seguirem pujant per un camí i arribem a un altre mirador preciós, amb unes vistes un xic diferents del Loch Shiel i de les Terres Altes. Envoltats de verd i magenta, ens acomiadem de Glenfinnan, el seu viaducte, la seva torre i el seu tren de vapor, contents d’haver passat mitja tarda en un dels llocs més especials del país.

Si continuem per aquest camí, ens acostarem al Glenfinnan Station Museum, el qual és un museu del tren, i obren de les 9h a les 17h els dies d’estiu.

Finalment, anirem a buscar el cotxe per continuar amb la nostra ruta, i seguirem la carretera de les illes (Road to the Isles), la A830. Us adjuntem el mapa dels aparcaments i els recorreguts tant per veure el monument com per arribar a la zona del viaducte.

Espero que us serveixi:

Continuarem el camí fins a Mallaig, per la carretera A830, que és d’on agafarem el ferry per anar a l’illa de Skye.

Abans, però, a l’alçada de Arisaig, ens desviarem per a recórrer les Silver Sands of Morar, una successió de platges de sorra blanca que faran que, a més del verd, associïs Escòcia amb el turquesa.

Escòcia té un do estrany: quan ja creies haver gaudit dels paisatges més espectaculars, agafes una carretera secundària i de nou et sorprens com si acabessis d’arribar al país. Les Silver Sands of Morar produeixen aquest efecte. Molt a prop, la indòmita costa oest t’ha enamorat, Glencoe t’ha impactat, Glenfinnan i el monument als jacobites t’han deixat un nus en l’estómac… Però les sensacions no acaben aquí, perquè de camí a Mallaig per la Road to the Isles, et desvies de la carretera de la costa, i de repent, estàs enfront d’una nova entrega de naturalesa esplèndida.

Les Silver Sands of Morar son platges de sorra blanca que s’estenen des del poblet de Arisaig fins a Morar, en la costa oest d’Escòcia, en un espai d’a penes 8 kilòmetres.

Des d’Arisaig tens que seguir per la carretera de la costa (B8008) i a l’esquerra veuràs emergir les platges platejades. Primer hi trobaràs la Traigh Beach, i una mica més endavant, la Camusdarach Beach, on es varen rodar les pelis “Local Hero” i “Highlander”, i les platges que es formen en l’estuari del riu Morar.

Si no fos pel temps i per les roques que rodegen les platges, aquest racó d’Escòcia podria passar per qualsevol destí tropical. La sorra és blanca i fina com pols, plena de pedretes que la marea arrossega, i l’aigua, turquesa i transparent com en les platges més idíl.liques del Carib. Clar que aquí, banyar-se és un esport d’alt risc. Prova a posar-hi un peu i entendràs perquè les Silver Sands of Morar s’han mantingut tant immaculades i a recer de la majoria de turistes.

Encara que l’aigua estigui gelada, el paisatge és increïble. Aquesta zona és ideal si et ve de gust de fer una excursió a peu que no sigui exigent.

Aquí et proposem, per conèixer la zona i les platges, realitzar una passejada de dificultat mínima i durada de 1h i 2km de distància, per arribar a conèixer la Camusdarach Beach:

La caminada comença des de l’estacionament de la carretera B8008 per Glenancross. Comença per creuar la passarel.la (senyalitzada com “a les platges”). En el cantó més llunyà, gira a la dreta per el camí, vorejant per una gran varietat de flors silvestres en l’estiu. Segueix recte en un creuament de camins per travessar les dunes i sortir a la platja.

Amb la seva sorra de petxina perfecta i la seva impressionant vista a les illes de Rùm i Eigg, la platja és merescudament popular. El seu estatus es veu reforçat per el seu ús com a ubicació en la pel.lícula clàssica “Local Hero”. Dirigim-nos a l’esquerra a través de la sorra; si la marea està baixa es pot passar per el promontori rocós; si està alta haurem de creuar-lo.

Quasi d’immediat, passa un segon promontori rocós fins la següent secció de platja. Aquí, la península de “Rubha da Chuain” s’estén cap al mar. Creua la gespa per arribar a una platja orientada a l’oest. Puja per les dunes a través de graons de fusta fins a una porta. És possible continuar més enllà de la costa, però la nostra ruta segueix un camí que es dirigeix cap a l’interior junt a una tanca (a la nostra esquerra).

El camí condueix a una altra porta just abans del bosc: passem i girem a l’esquerra per el camí més enllà. Això condueix a través dels arbusts d’argelagues i finalment emergeix en una porta cap al campament de Camusdarach. Gira a l’esquerra a través de l’àrea del campament per a passar per una altra porta, llavors gira a l’esquerra per el camí asfaltat més enllà. Aquesta corba a l’esquerra va cap a l’antiga granja de pedra. Girem a la dreta per a passar entre les masies i entrar en una pista. Continua endavant quan la pista es corbi a l’esquerra per a seguir una pista més coberta d’herba fins a una porta.

Segueix la pista de gespa més enllà, ja que gira a la dreta i passa entre dos grups de pins. Aviat es converteix en camí i baixa en pendent per tornar a incorporar-se al camí d’anada enfront a la passarel.la cap a l’aparcament.

I aquí s’acaba la caminada d’1 hora per les immediacions de la Camusdarach Beach.

A l’horitzó es distingeixen, entre els núvols, les siluetes de les illes de Rúm i Eigg (la més plana), dues de les Small Isles. A la dreta s’alcen les muntanyes de la illa de Skye.

La carretera de la costa et retorna a la A830, encara que abans pots parar al poble de Morar i acostar-te a conèixer el Loch Morar, un llac que, com el Loch Ness, porta monstre incorporat. S’anomena Morag, i és una de les criatures més famoses d’Escòcia després de Nessie.

El destí final d’aquesta ruta és Mallaig, vil.la pescadora freqüentada perquè des d’allí surten els ferris de CalMac cap a les Small Isles (Rùm, Eigg, Muck i Canna) i cap a Armadale, en la illa de Skye. El nostre viatge continuarà en aquesta última direcció.

Per aprofitar al màxim el dia, hem previst agafar l’últim ferri cap a la illa de Skye. Hem de ser a l’embarcador abans de les 18h que és l’hora que surt l’últim ferri. Adjuntem la taula dels horaris de sortides i arribades del ferri Mallaig-Armadale. El preu pels 4 i per carregar el cotxe és de £19,55 tots.

Et recomano reservar el bitllet amb molta antelació, sobretot si viatgem en cotxe i en temporada alta. Tens que presentar-te en el port una estona abans, col.locar-te en la fila de cotxes i quan arribi el ferri, embarcar seguint les indicacions (és fàcil perquè no s’ha de fer cap maniobra, doncs s’entra per un cantó i se surt per l’altre).

Durant el trajecte, que dura una mitja hora, tens que baixar del cotxe. Dins del ferri hi trobaràs una cafeteria i taules, i fora, cadires per a gaudir del paisatge… si el vent et deixa, que a Escòcia no sempre és fàcil!

Un cop arribem a Armadale, anirem al nostre allotjament, que prèviament l’haurem contractat el més a prop possible de la capital de la Illa de Skye, Portree. Així finalitzarà la nostra jornada, ja que comencen uns dies molt intensos i interessants a la illa de Skye. D’Armadale a Portree hi ha 1 hora de conducció per carreteres locals, arribant a Portree per la A87. Si no podem contractar l’allotjament a Portree, ho farem el més a prop possible de la seva capital.

Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (92,2 milles amb 3h i 13min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m61!1m12!1m3!1d34396.7412425798!2d-6.203485084455411!3d57.39661153316477!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m46!3e0!4m5!1s0x48893323371c031b%3A0xcda03ee308544821!2sFort%20William!3m2!1d56.819817!2d-5.1052178999999995!4m4!1s0x488eb3ca776e594d%3A0xf8eb180584342d86!3m2!1d56.870706399999996!2d-5.4353972!4m3!3m2!1d56.909418499999994!2d-5.8442494!4m3!3m2!1d56.915455599999994!2d-5.8479532999999995!4m4!1s0x488c037dca495abb%3A0xfcdd4c4931e94af2!3m2!1d56.9456918!2d-5.8547198!4m4!1s0x488c03e4ee90f397%3A0xe799579384af319c!3m2!1d56.9574429!2d-5.842611!4m4!1s0x488c1d08e747635f%3A0x5126dd494a46469e!3m2!1d57.006812999999994!2d-5.828052!4m4!1s0x488c1ea4e1e3619b%3A0x3d1ce7c86fef5b5d!3m2!1d57.0647801!2d-5.893332099999999!4m5!1s0x488c2fe19bd3071d%3A0x101d0b7a22386915!2sPortree!3m2!1d57.412473999999996!2d-6.1960231!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639071856766!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

El dia d’avui serà un dia en el que descobrirem moltíssims paisatges i diversos per l’interior i l’oest d’Escòcia. La intenció és acabar amb la visita a la vall de valls escoceses, la mítica vall de Glencoe. Sortirem des del nostre allotjament a la zona del Loch Lomond i anirem en direcció a Inveraray, el qual és un poblet de cases blanques a la riba del Loch Fine i amb un castell molt espectacular, l’Inveraray Castle. Inveraray està més o menys a 1 hora del Loch Lomond, seguint la carretera A82 que voreja la riba oest del Loch i la A83 que ens endinsa cap a Inveraray. Si volem podem fer una aturada per visitar-lo, però la següent parada serà més apropiada.

Trencarem cap al nord per la carretera local A819 i en qüestió de 20 minuts el veurem. El què veurem? Doncs un castell en ruïnes molt evocador, el Kilchurn Castle, ubicat a la riba del Loch Awe. La intenció és aparcar a peu de carretera a l’aparcament habilitat, i acostar-nos a peu al castell. Les vistes i perspectives del conjunt son espectaculars. A més, l’accés és gratuït.

També hi ha l’opció de parar un cop arribem a l’alçada del castell al mateix Loch Awe, per tenir-lo frontal. El castell de Kilchurn és una estructura en ruïnes en una península rocosa a l’extrem nord-est del Loch Awe. Va ésser construït a mitjans segle XV com a base dels Campbells de Glenorchy, que van ampliar tant el castell com el seu territori a la zona durant els propers 150 anys.

Des de l’aparcament habilitat fins a les ruïnes hi ha uns 10 minuts a peu (unes 0,5 milles).

Visitades les ruïnes i l’emplaçament, continuarem amb la nostra ruta per la carretera A85 fins a trobar el Loch Linhe, on amb 33 minuts de recorregut (20,5 milles) des del Kilchurn Castle ens trobarem a un altre castell, el Dunstaffnage Castle, el qual també està en runes, i està considerat com un dels castells més antics del país. La intenció és visitar-lo si abans no ho hem fet amb el Kilchurn Castle. En el cas d’haver visitat el Kilchurn Castle, no serà necessària la visita en aquest, i podrem continuar conduint en direcció nord cap a Fort William. El castell de Dunstaffnage és un castell parcialment en ruïnes, a 4,8km al nord-oest de la ciutat d’Oban. Està situat en una plataforma de roca conglomerada, en un promontori al sud-oest de l’entrada al llac Etive, vorejat en tres dels seus costats pel mar.

Els horaris d’obertura pels mesos d’estiu son de 10h a 16h tots els dies excepte dijous i divendres, i el preu per entrar és de £6,00 pels adults, £3,60 pels nens, i £17,00 el passi familiar de 4.

En el cas que el visitem, què es veu i què es pot fer?

• Puja als merlets per apreciar la magnífica posició estratègica de la fortalesa
• Admira el mur cortina, un dels restes de castells més antics d’Escòcia.
• Troba la capella Dunstaffnage molt especial del segle XIII amagada entre els arbres.
• Ingressa a la porta d’entrada de tres pisos construïda al voltant de l’any 1500 (pis superior tancat)
• Admira la poderosa fortalesa dels MacDougalls, construïda abans de 1240 sobre una enorme roca. Va ésser capturat per Robert the Bruce en 1308, i va romandre en mans reals fins al 1469.

Seguirem la nostra ruta per la carretera panoràmica A828, la qual està considerada com una preciosa carretera de la costa oest del país.

En realitat, estem conduint junt a llacs: primer, el Loch Creran, i més endavant, el Loch Linhe. En el camí cap a Fort William, segur que us parareu varies vegades en miradors i cafeteries per apropar-vos als llacs i gaudir de les vistes.

Però, si solament paressis un cop, pots fer-ho a Portnacroish per veure el Castle Stalker. Aquest castell, construït al voltant de 1446 per la família Stewart, s’aixeca en el llac i hi ha dues formes d’acostar-t’hi:

• Passar de llarg Portnacroish i parar en la cafeteria Castle Stalker View (a l’esquerra de la carretera). Com el nom indica, des d’allí es veu el castell, i hi ha un caminet que baixa a la riba i t’acosta una mica més.
• Arribar fins a l’aparcament que hi ha prop de l’aigua. Tens que creuar Portnacroish, i el desviament que tens que prendre està a l’esquerra, just després de la caseta blanca de dos pisos del restaurant “The Old Inn”. És una mica confús, ja que en aquesta zona hi ha varies cases amb camins privats, però, encara que hagis de donar un parell de voltes, no té pèrdua.

Per fora, la imatge del Castle Stalker emergint entre les aigües del Loch Laich és imponent, una d’aquestes postals que Escòcia ens regala. Per la seva situació, recorda una mica al castell de Eilean Donan, encara que aquí no hi ha passarel.la ni forma d’acostar-t’hi a no ser que portis barca i rems.

La única forma d’accedir a l’illa i a l’interior del castell és en una de les visites guiades que s’organitzen de març a octubre. Ha de ser una experiència molt bonica, encara que és de gestió privada i ofereixen poques places al dia, per lo que et recomanem reservar l’entrada amb molta antelació. Si t’has de conformar amb veure’l des de lluny, el Castle Stalker no t’ocuparà molt temps. Una parada ràpida, però que sens dubte val la pena.

Continuem per la carretera de la costa (A828) que no s’aparta del Loch Linhe. El paisatge és tant calmat i pintoresc que el trajecte fins al poble de Glencoe, d’uns 20 minuts, passa en un sospir.

Aquí, val molt la pena que et desviïs a la dreta per la A82 i creuis la vall de Glencoe, les seves muntanyes i rierols. És un dels paratges naturals més impressionants d’Escòcia, i val la pena recorre’l més o menys fins la pista d’esquí, donar mitja volta i retornar per el mateix camí (son uns 20 minuts en cada sentit). Això és el què farem. Entrarem a la vall de Glencoe i primer de tot anirem a treure el cap al Centre de Visitants, el qual està a 5 minuts de cotxe del poble de Glencoe.

Res et prepara per la magnitud de Glencoe. Potser hagis vist aquesta vall glaciar de les Highlands d’Escòcia en fotografies, o potser en alguna pel.lícula. Però, quan veus en directe la silueta de les seves abruptes muntanyes, la vall s’engrandeix de cop, i la mirada no dóna per escombrar tota la seva extensió. Avui contemplarem alguns dels paisatges més espectaculars d’Escòcia.

Glencoe és el punt àlgid de moltes rutes per les Highlands i una delícia per a qualsevol visitant: amants de la natura, excursionistes que recorren la West Highland Way o els mil i un camins que creuen la vall… I també per als conductors, ja que la carretera A-82 creua la vall i dóna forma a un dels viatges en cotxe més evocadors del país. Son a penes 20 minuts, però segur que es converteixen en més, perquè no podràs deixar d’aturar-te junt a la calçada per a tirar fotos.

Glencoe està a uns 30 minuts de Fort William, la zona de l’allotjament d’avui, per això el dia de demà també està previst que hi traguem el cap.

Amb un carril en cada direcció i un tràfic pausat, la A-82 aviat es veu embolicada en un paisatge formidable i extrany. Més enllà de la ruta marcada s’amaguen altres valls, altres cascades, altres rierols i altres pendents: verdes en primavera, de color coure a la tardor, i despullades i cobertes de neu a l’hivern.

Conduint per Glencoe, cada pocs metres hi trobaràs algun petit sortint o aparcament per a parar i gaudir del panorama.

Aquests son alguns dels llocs que et trobaràs durant la ruta per Glencoe (els adjuntarem en un mapa de google maps al final de l’article):

• Bidean nam Bian i les Tres germanes de Glencoe: la muntanya Bidean nam Bian, que en el seu punt més alt arriba als 1150 metres, és la llar de les tres guardianes de la vall, les Three Sisters, tres crestes punxegudes que veuràs alçar-se una al costat de l’altra. Son Gearr Aonach (cresta curta), Aonach Dubh (cresta negra) i Beinn Fhada (cresta llarga). Hi ha un aparcament molt concorregut junt a la carretera des d’on podràs contemplar-les.

• Buachaille Etive Mòr: Amb la seva forma piramidal, és una altra de les muntanyes més emblemàtiques de Glencoe i et dóna la benvinguda des de l’est.

• El Resort Glencoe Mountain: atrau a esquiadors a l’hivern, i durant la resta de l’any ofereix altres esports de muntanya i excursions. Té un telecadira que pots agafar si t’interessa veure la vall des de lo més alt.
• King’s House Hotel: I els seus cérvols. Aquesta remota posada rodejada de muntanyes s’alça entre les muntanyes de Glencoe des del segle XVII. No tens que desviar-te gaire per arribar-hi, i és un lloc magnífic per asseure’t a prendre alguna cosa i entrar en calor. Serveixen plats abundants i molt bons per unes 10 lliures. Els cérvols s’acosten aquí a vegades en busca de les sobres de verdures que els hi deixen enfront la posada. Recorda que son animals salvatges, i és millor no donar-los-hi de menjar.

• El Centre de Visitants: està en l’extrem oest de la vall, i és útil per aconseguir informació sobre rutes i camins. Té aparcament gratuït i una cafeteria que està bé per refugiar-te si fa mal temps.
• Les excursions entre naturalesa i pics a Glencoe son moltes: Entra a “Walkhighlands” per veure-les totes segons el nivell de dificultat. Una de les més sorprenents és la del “Lost Valley of Glencoe (Coire Gabhail)”, encara que és exigent. Des del poble també pots pujar a la cima del Pap of Glencoe (742 metres) per veure la vall i el Loch Leven.

La massacre de Glencoe Avui en dia, la major part de la naturalesa indomable de Glencoe és propietat del National Trust for Scotland, que la preserva perquè en la vall hi sigui regnant la soledat. Però, entre el silenci ressona una història de quan la vall estava habitada per clans: la història de la massacre de Glencoe. L’episodi va tenir lloc a les 5 de la matinada del 13 de febrer de 1692, encara que tenim que retrocedir una mica per entendre el context. Després de la Revolució Gloriosa de 1688, Guillem de Orange va derrotar al monarca catòlic Jacob II i es va coronar rei Guillem III d’Anglaterra. A Escòcia, com a Irlanda, va trobar una gran oposició: per molts habitants de les Highlands, Jacob II seguia sent el monarca legítim, i varen lluitar per restablir-lo en lo que es coneix com a aixecaments o rebel.lions jacobites (a Glenfinnan pots veure el monument en el seu honor).

Després d’una dura derrota, en 1691 el rei Guillem III es va oferir a perdonar als clans de les Highlands per haver-se revoltat, amb una condició: tenien que jurar-li lleialtat abans de l’1 de gener de 1692. Des de l’exili, Jacob II va donar permís als clans, però el missatge no va arribar fins a mitjans de desembre. El 31 de desembre de 1691, el cap del clan MacDonald va arribar a la fortalesa de Fort William per a formalitzar el seu jurament. Allí va descobrir que en realitat tenia que haver anat al poble d’Inveraray, a on arribà varis dies després. Era massa tard: entre tots els clans que no havien fet el jurament a temps (o no havien mostrat cap intenció de fer-lo), varen escollir als MacDonald per a castigar-los i així donar exemple. Les tropes, capitanejades per el capità Robert Campbell, del clan Campbell, van arribar a les terres dels MacDonalds a Glencoe, i aquests els varen rebre, donant-los-hi la benvinguda sota la llei de hospitalitat (mentrestant estiguin sota un mateix sostre, amfitrió i convidat no s’alçaran en armes un en contra de l’altre).

Però aquesta vegada no es compliria: la matinada del 13 de febrer, en un dels pics de Glencoe es va encendre una foguera. Era la senyal. En la foscor, i entre la neu, els membres del clan MacDonald es varen veure emboscats i foren massacrats en les valls de Glencoe. Entre l’atac i els dies posteriors a la intempèrie, es creu que més d’un centenar de MacDonald varen morir. La massacre de Glencoe es recorda amb cruesa, en especial, perquè els MacDonald havien ofert la seva hospitalitat a les tropes i als Campbell. Però, encara que l’enemistat entre tots dos clans ja existia abans, qui va maquinar l’atac a les Highlands i als seus habitants fou el govern. Guillem III es va rentar les mans acomiadant als responsables, encara que, com sol succeir (segur que et sona la història), tots varen seguir ocupant alts càrrecs.

I així, entre el record d’una massacre en la neu i les boniques imatges de les valls dibuixades fins a l’infinit on sembla impossible que alguna vegada s’hagi vessat sang, ens acomiadem de Glencoe fins la pròxima vegada.

La vall de Glen Etive

Molt a prop de la muntanya Buachaille Etive Mòr, agafarem el creuament cap al sud per recórrer Glen Etive, una altra vall preciosa i on es poden veure més cérvols. Recorrerem el camí fins al Loch Etive i un cop al Loch, donarem mitja volta i ens en tornarem.

Sortint de la vall de Glen Etive, tornarem a travessar Glencoe per anar-nos-en en el nostre allotjament, el qual estarà entre el poble de Glencoe i el de Fort William.

Si no trobem allotjament a Glencoe en buscarem al poble de Fort William, que segur que n’hi trobarem.

Adjuntem un mapa del google maps amb la ubicació de tots els imprescindibles anomenats a la vall de Glencoe:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1cUYNSbjOdofaYl5F41OFLFIUAZ6yo2Z5&usp=sharing

Igualment, adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (174 milles amb 5h i 5min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m64!1m12!1m3!1d235506.36903696845!2d-5.228574107025477!3d56.742717523655564!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m49!3e0!4m5!1s0x4888530d818bc933%3A0xdfa9ce7acdb84713!2sBalloch!3m2!1d56.002716!2d-4.580081!4m5!1s0x48890cb1c22a7ecd%3A0x6205e858db5cca57!2sInveraray!3m2!1d56.2317854!2d-5.075410199999999!4m4!1s0x488917512956c30d%3A0x54a5802f46ab1a46!3m2!1d56.407253!2d-5.0176622!4m4!1s0x48895debef978459%3A0x3c75119aec8ae54c!3m2!1d56.4521952!2d-5.439831!4m4!1s0x4889445629e72f81%3A0x6024e90100b16363!3m2!1d56.5758209!2d-5.3791462!4m4!1s0x488930d2075fa719%3A0xd8478ed030bf9d03!3m2!1d56.671369!2d-5.082217099999999!4m4!1s0x4889260eadf3a917%3A0x5f71bd8471b931a7!3m2!1d56.632461!2d-4.827887!4m4!1s0x48893959755c0111%3A0x10569232b00947c5!3m2!1d56.5620471!2d-5.074599!4m5!1s0x48893323371c031b%3A0xcda03ee308544821!2sFort%20William!3m2!1d56.819817!2d-5.1052178999999995!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639070358827!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

La intenció del dia d’avui és entrar de ple en el Parc Natural del Loch Lomond i els Trossachs, o sigui que ens llevarem d’hora per aprofitar bé el dia.

Sortirem de Stirling en direcció a Doune i Callander (si a Doune el vas veure en el dia d’ahir –el Doune Castle-, ves directament a Callander). El poble de Callander està a 27 minuts de Stirling, arribant per la carretera A84 (havent fet unes 15,7 milles). Aquest poble marca l’entrada al Parc del Loch Lomond i els Trossachs, i a les Highlands, per lo que és un destí abocat en el turisme. A més de cafeteries i botigues, hi trobaràs un centre d’informació turístic i algun supermercat, per si vols carregar provisions (al llarg del dia només pararem en un altre poble amb supermercats).

Si vols estirar les cames, et recomanem l’excursió fins a les cascades “Bracklinn Falls” i el seu pontet de fusta. Hi ha una ruta circular més extensa (unes 2h 30min), però des de l’aparcament habilitat de les cascades, pots arribar al pont i tornar en uns 25 minuts per un camí ben senyalitzat. L’aparcament habilitat de les Bracklinn Falls es troba a 0,7 milles (3 minuts amb cotxe) de distància del centre del poble. T’ho marcarem tot en un plànol del google maps al final de la jornada.

Adjuntem el mapa de la caminada així com el de la versió circular més extensa:

Una altra atracció molt popular que hi ha a Callander, és la botiga “Trossachs Woollen Mill”, en les afores del poble, que té un parell de Highland Coos, les típiques vaques peludes d’Escòcia. Et recomanem saltar-te-la, ja que no té molt d’interès i a més, sol estar plena de busos d’excursions.

Sortint de Callander i al cap de 1,4 milles, haurem de trencar a mà esquerra per la carretera A821 en direcció al Loch Katrine. És moment d’endinsar-nos en els Trossachs. La següent parada és el bucòlic Loch Katrine (per molts, el llac més bonic del parc, encara que el Loch Lomond, el major llac, sol emportar-se el protagonisme). Per el camí, la petita carretera que condueix fins al moll del est del llac, el Trossachs Pier, voreja els llacs Loch Venachar i Loch Achray. Si ja tens gana, pensa que en el moll del Loch Katrine hi trobaràs una cafeteria, a més d’un centre de visitants i banys. El Loch Katrine es va convertir en un destí freqüentat en la era victoriana gràcies al poema “The Lady of the Lake” del director escocès Walter Scott, que transcorre entre les seves ribes.

Tu també pots surcar les aigües a bord d’un dels creuers del Loch Katrine: l’històric vaixell de vapor Sir Walter Scott o el seu company contemporani, el Lady of the Lake. Els creuers d’1 hora et portaran fins a la meitat del llac i de volta al Trossachs Pier. Consulta els horaris amb antelació i tingues en compte que durant l’hivern, només naveguen un parell de cops per dia. Si prefereixes no fer el creuer, pots disfrutar de les vistes del Loch Katrine i els paisatges que l’envolten a peu. Demana un mapa a informació turística, i des del moll, camina per la riba nord fins que les cames aguantin. Mitja volta i seguim amb la ruta per el Loch Lomond i els Trossachs.

Duke’s Pass i excursió per The Lodge

La següent parada és el poble d’Aberfoyle. Per arribar a ell, agafa l’evocador Duke’s Pass, una carretera que baixa entre boscos emmarcats per les muntanyes dels Trossachs. Et trobes en el Queen Elizabeth Forest Park, un parc dins dels Trossachs, ideal per passejar entre boscos espessos.

Una mica abans d’arribar a Aberfoyle, ens aturarem en l’aparcament del centre de visitants The Lodge. Just al costat es troba Go Ape, un parc de circuïts i tirolines en els arbres. Però, la nostra proposta és fer una petita excursió pel bosc. El Waterfall Trail (40 minuts anada i tornada) et portarà fins a una sorprenent cascada entre arbres, i si encara et queda temps, amb l’Oak Coppice Trail (1h15min anar i tornar) t’endinsaràs encara més en la tranquil.litat de la zona, entapissada de molsa i alts troncs. Aquest és un dels llocs màgics per disfrutar de la tardor a Escòcia.

Aberfoyle

Després del passeig, arribarem al poble d’Aberfoyle, una de les bases típiques per els viatgers que estan de ruta per el Loch Lomond. Si tinguéssim més temps, des d’aquí pots fer varies excursions per el Loch Ard i els voltants.

Aparca darrera del centre de visitants de Visit Scotland, on pots recollir mapes o comprar algun record. També pots aprofitar per anar al supermercat o entrar en calor amb un cafè i un tros de pastís en una de les cafeteries del poble. La nostra intenció és anar a prop d’Aberfoyle, a les ribes del llac Menteith, a 4,6 milles d’Aberfoyle (uns 9 minuts amb cotxe), i anar a visitar la Inchmahome Priory, runes d’una abadia en una illa al mig del llac Menteith. L’aparcament pel cotxe i el ferry es troben a la riba est del llac, amb les corresponents indicacions ho trobarem fàcilment. Els horaris d’obertura de l’abadia i del funcionament del ferry son a partir de les 10h fins les 14:45h, i els preus son de £28,80 per tots quatre (amb la E.P. surt gratuït).

Per nosaltres és una visita imprescindible i molt mística, com demostren les diferents fotografies.

Un cop visitades les runes de l’abadia, tornarem a agafar el cotxe i ens desplaçarem fins a la població de Balmaha, situada a 17,7 milles d’aquí (uns 29 minuts amb cotxe).Malgrat ser un poble diminut, Balmaha té molt de moviment: per allí passa la ruta senderista “West Highland Way” i és habitual veure excursionistes amb la motxilla a l’esquena. Quan arribis a Balmaha, deixa el cotxe en l’aparcament de Conic Hill i apropa’t a contemplar el Loch Lomond des del petit port, on et rebrà una estàtua de l’escalador i naturista Tom Weir. Des del moll salpa el waterbus, una de les embarcacions que connecten els pobles del Loch Lomond. En el cas de Balmaha, la ruta et porta fins al poblet de Luss, en la riba oposada.

La raó de la visita a Balmaha és fer la ruta per pujar a Conic Hill, el mirador més conegut del Loch Lomond. L’excursió et portarà unes 2:30h – 3h (anada i tornada), amb unes vistes precioses del llac i de les seves mil i una illes com a recompensa. Si no et veus amb forces d’arribar a la cima, no et preocupis: a més o menys un terç del camí ja gaudiràs d’una panoràmica que valdrà la pena. Però comencem la caminada: la mateixa comença des de l’enorme aparcament en el centre de Balmaha, que també té un centre d’informació i de visitants. El camí està senyalitzat i surt de la part de darrera de l’aparcament a prop d’un panell d’informació. Immediatament es divideix en una unió en T; aquí girar a la dreta per una pista, i en el següent encreuament girar a l’esquerre per un camí; aquesta secció de la caminada està marcada pels símbols “Thistle” del “West Highland Way”.

El camí puja a través dels arbres abans de sortir del bosc a través d’una petita porta, amb Conic Hill a la vista de front. El camí puja abruptament amb trams de graons de fusta, apuntant a l’espai entre Conic Hill i el seu veí més proper.

Ens mantenim en el camí principal, ja que gira entre els dos turons. Un cop que arribi al coll, un petit desviament a l’esquerra revela la primera vista clàssica de les moltes illes en el Loch Lomond.

Retorna al camí principal del “West Highland Way”; ara gira per trepar pel flanc nord de Conic Hill.

Ignora un camí erosionat que puja per la cresta després de 250m aprox.; és millor romandre en el camí “West Highland Way” al llarg del flanc del turó fins que un camí molt més clar es bifurqui a la dreta i es dirigeixi abruptament cap a la cresta. En aquest punt, les vistes de Loch Lomond i els turons de l’altra cantó son magnífiques.

Des de la cresta, el punt més alt està a l’esquerra, al que s’hi arriba per un camí que es manté en el cantó esquerre. Les muntanyes agrupades al voltant de l’extrem superior de Loch Lomond inclouen els Alps Arrochar i el Ben Lomond en una vista bastant sensacional.

La ruta de tornada més simple és tornar sobre els mateixos passos, sense dificultats amb les magnífiques vistes per endavant.

Abans de sortir de Balmaha, assegura’t de visitar la estàtua de Tom Weir, el famós amant de la naturalesa, escriptor i locutor que va ajudar a popularitzar la naturalesa escocesa per a tanta gent.

Finalitzada la ruta i el descens de Conic Hill, serà el moment d’anar a buscar l’allotjament.

Com que la intenció del dia era de finalitzar amb la pujada a Conic Hill, l’allotjament es preveu que es busqui com més a prop millor de Balmaha. Es preveu trobar allotjament des de Balmaha fins al poble de Balloch, en unes dotze milles de recorregut.

Un cop allotjats, la nostra intenció serà visitar atraccions del Loch Lomond, com per exemple Rowardennan. Rowardennan és un emplaçament a la mateixa riba del llac que Balmaha que dista de la mateixa unes 7 milles, per una carretera single track des de Balmaha (preveiem que la ruta duri uns 21 minuts aprox.). Les vistes des de Rowardennan son espectaculars i bé que mereix la pena haver-hi arribat.

Si en comptes de Rowardennan es prefereix fer una altra cosa, et proposo que visitis el poble de Balloch i el seu Balloch Castle Country Park. Balloch és un poble assentat junt al riu Leven a pocs metres de la riba sud del Loch Lomond. És un destí molt popular per varies raons: té estació de tren amb connexió directa a Glasgow, conta amb varies atraccions (com un aquari i un parc d’aventures en els arbres, anomenat TreeZone), i a més, des d’allí salpen els creuers per el llac de la companyia “Sweeney Cruise Co.”. La intenció és visitar el Balloch Castle Country Park, el qual és un parc per passejar que està dotat de grans vistes al llac i molta naturalesa.

Tant si hem anat a Rowardennan com a Balloch, l’última etapa del dia que et proposo és la visita al poble de Luss, que seria ideal per anar-hi a sopar o després de sopar, quan es faci fosc. Luss està a la riba oest del Loch Lomond, i està a 9 milles de Balloch per la carretera A82. Està considerat com un dels pobles més bonics d’Escòcia.

Aparca en el centre de visitants i camina fins al moll, des d’on salpen el waterbus i els creuers de Cruise Loch Lomond. Luss enamora per les seves casetes, idèntiques però quallades de diferents flors. Algunes son residencies i altres alberguen a botigues de records. Si t’interessa una parada per recarregar energies, et recomanem l’acollidora cafeteria “Coach House”. Luss també és popular per culpa d’una sèrie de televisió (fou l’escenari principal de la sèrie “Take the High Road”).

Uns dels imprescindibles a visitar son l’Església del poble, el cementiri, i una gran creu que hi ha al costat. Si la visita es realitza ja quan és fosc, encara tindrà potser més encant i molt de misteri. Les vistes des d’aquí també son espectaculars. Ara sí que podem dir que la jornada s’ha acabat i que demà serà un altre dia.

Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (90,2 milles amb 3h i 3min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m64!1m12!1m3!1d14969.947532181104!2d-4.6526375395985795!3d56.10009756905589!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m49!3e0!4m5!1s0x488857d73c437831%3A0xfbf01f3702d576ad!2sStirling!3m2!1d56.1165227!2d-3.9369028999999998!4m4!1s0x4888f31470d1a469%3A0xb8805e510e5955b7!3m2!1d56.247786999999995!2d-4.2009938!4m4!1s0x4888fa15026c78ed%3A0xb0da7c91948f776!3m2!1d56.2337217!2d-4.4288864!4m4!1s0x4888f764a8c1d701%3A0x3251d3407fb768e!3m2!1d56.182422599999995!2d-4.3854253!4m5!1s0x4888f68431b2eff1%3A0xbf337d9603aaf0d0!2sParking%20lot!3m2!1d56.1805294!2d-4.2835695!4m4!1s0x488855b04ec7f081%3A0x249acc3f0cc984e3!3m2!1d56.084756899999995!2d-4.5391929!4m4!1s0x4889002fc5a66f9d%3A0xafa7c87e921ace3!3m2!1d56.1519863!2d-4.6422944!4m4!1s0x4888533735ecf3bd%3A0x1b805907b681a5e9!3m2!1d56.0127698!2d-4.5833145!4m5!1s0x4889aa87fc342b0d%3A0x5fcd5fdbd8fb6f3e!2sLuss!3m2!1d56.101490999999996!2d-4.6422516!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639068991647!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui ens passarem el dia visitant Stirling i els seus entorns. La intenció és visitar la ciutat durant el matí, i al migdia-tarda visitar els entorns. Comencem, doncs, amb la visita a la ciutat de Stirling. Stirling està a mig camí entre Edinburgh i Glasgow, i s’aixeca en la frontera invisible que separa les Terres Baixes de les ondulacions de les Highlands. És una aturada imprescindible en qualsevol ruta per Escòcia, la ciutat et rebrà amb la imponent imatge del castell, t’embolicarà amb la seva història, i et banyarà amb la calma del riu Forth i els seus camps i t’enamorarà amb les vistes des del Wallace Monument.

Aquí descobrirem Stirling amb 10 visites imprescindibles per realitzar en un sol dia:

1. El Castell de Stirling (la visita la varem realitzar el dia anterior, el de la nostra arribada a Escòcia): Recordes la imatge que teníem de petits de les fortaleses? Fossars, muralles, reis,… Així és el Castell de Stirling, una de les fortaleses més espectaculars d’Escòcia, guardià a dalt d’un turó volcànic. Entra en el castell i transporta’t per unes hores al segle XVI. Recorre les muralles, disfruta de les vistes, imagina la vida en el fastuós palau del rei Jacob V (on Mary, Queen of Scots fou coronada reina amb apenes uns mesos d’edat), entra en les cuines,… I meravella’t davant de la recreació dels tapissos de la Caça de l’Unicorni. Si visites la fortalesa amb nens, no t’oblidis de passar per les criptes, amb exposicions interactives molt divertides.

L’entrada en el castell de Stirling val £14,00 pels adults, i £8,40 pels nens dels 5 als 15 anys. Hi ha un passi familiar per £40,00 (2 adults i dos nens). L’entrada està inclosa en la tarja Explorer Pass d’Escòcia. Els horaris del castell son de les 9:30h a les 18:00h durant els mesos d’estiu.

2) Argyll’s Lodging i Mar’s Wark: Amb l’entrada al castell de Stirling tens inclosa la visita gratuïta a la llar senyorial Argyll’s Lodging, a uns metres de la fortalesa. Era habitual que la noblesa construís residencies prop del castell per estar pròxims a la cort, i aquesta llar del segle XVII és un bon exemple d’això. Encara que és interessant, només es pot recórrer en una visita guiada, per la que, si només disposes d’1 dia a Stirling, la pots passar per alt.

Una mica més endavant, fixa’t en el Mar’s Wark, un altre palau que encara transmet grandesa tot i que lo únic que sobreviu sigui la façana, repleta de gàrgoles, figures i escuts. La va construïr el guardià del castell de Stirling, el poderós Earl of Mar, al voltant de 1570.

3) L’església Holy Rude: Junt al Mar’s Wark, pots entrar a l’església Holy Rude. Fundada en el 1129 (encara que les parts més antigues que sobreviuen daten del segle XV), és el segon edifici més antic de Stirling, després del castell. Allí hi va tenir lloc la cerimònia de coronació del fill de Mary, Queen of Scots, el rei Jacob VI d’Escòcia (qui acabaria éssent també Jacob I d’Anglaterra i unint, així, les corones d’ambdos països). No te’n vagis sense passar per el cementiri de l’església. Què tindran els cementiris escocesos per a desprendre tant encant? Passeja per el Old Town Cemetery, i segur que et trobaràs alguna tomba curiosa.

4)    La Old Town i els seus carrers: La Stirling medieval s’extenia a l’empara del Castell, l’encarregat de defensar la ciutat. I a mesura que vagis descendint per el turó, aniràs descobrint la Old Town, la ciutat vella de Stirling, els habitants de la qual la coneixen com a Top of the Town (“en lo alt de la ciutat”). Recorre els seus carrerons empedrats i fixa’t en els edificis, alguns d’ells construccions medievals que encara mostren escuts i inscripcions.

Molt a prop s’aixeca la Mercat Cross, una columna coronada amb l’estàtua d’un unicorni que potser hagis vist en altres localitats d’Escòcia. En el passat, indicava que la ciutat tenia permís del rei per allotjar un mercat i comerciar, i per tant, un cert estatus.

També en l’entramat de la ciutat vella hi trobaràs la Stirling Old Town Jail, una antiga presó que cada estiu obre com a atracció turística i explica la història del lloc a través d’actors.

5) A la caça del llop: Una curiositat que ens crida l’atenció i que no podia faltar aquí son els llops. Si prestes atenció, et toparàs amb representacions d’aquest animal per tota la ciutat: en escuts, en gravats en llars antigues, en escultures,… Quina relació hi ha entre Stirling i els llops? Explica la llegenda que, allà per el 855, uns prínceps de Northumbria es varen establir en el turó d’on avui s’hi aixeca el castell. Poc després, els vikings van arribar al lloc i de nit van començar ascendint per el turó per a sorprendre als prínceps en la foscor…Amb la mala sort de que, sense voler, un d’ells va trepitjar a un llop que dormia en el terra. Els gemecs de l’animal alertaren la resta de la manada i quan els prínceps es van despertar i anaren a l’encontre dels vikings, aquests ja fugien turó avall, espaordits. A partir d’aquest moment, el llop es va convertir en l’animal protector de Stirling. Veritat o llegenda. Ens agrada anar a la cacera d’aquest animal per els carrers de la ciutat!

6) De compres a Stirling: Després d’un matí recorrent Stirling, toca descansar amb un cafè o omplir l’estómac. Estàs molt a prop del centre de la ciutat: al voltant de King Street i Murray Place hi trobaràs tot tipus de botigues i restaurants. Si et vé de fust d’anar de compres, pots visitar el gegantí Centre Comercial The Thistles. Un racó curiós d’aquest lloc és “The Bastion – Thieves Pot”, les restes subterrànies d’una presó del segle XVI que formava part de la muralla de Stirling. Es baixa des de l’interior del centre comercial, i encara que és només una habitació i no està gaire cuidada, és gratis, i una curiositat més de la ciutat.

A més de The Thistles, pots visitar les galeries victorianes “The Stirling Arcade”, un bonic edifici que també combina botigues i restaurants.

7) Mote Hill i la pedra de les decapitacions:  Si tens pensat visitar el monument a Wallace, comprova com vas de temps i si vols, salta fins al punt 9 d’aquest article. Si encara et queda temps, continuem explorant aquesta guia de Stirling. Dirigeix-te al nord per a pujar al modest turonet de Mote Hill (hi ha uns 5 minuts només). Entre arbusts i conills que corretegen, en la cima s’alça la “Beheading Stone”, la pedra de les decapitacions. Com hauràs endevinat pel seu nom, aquesta pedra va servir com a lloc d’execució de varis personatges importants en el segle XV. Malgrat de la historia de Mote Hill, avui en dia l’entorn és de tot menys lúgubre, amb el riu Forth i el Wallace Monument al fons.

8) El pont de Stirling: Després de baixar del turó, en pocs minuts arribaràs a un dels llocs més emblemàtics de Stirling: el “Old Stirling Bridge”. Aquest pintoresc pont de pedra data de finals del segle XV, encara que aquest tram del riu Forth era un lloc de pas estratègic entre les Terres Baixes i les Highlands, i abans ja havien existit varis ponts de fusta. Un d’ells fou el protagonista de la Batalla del pont de Stirling en 1297, en el marc de les Guerres de Independència entre anglesos i escocesos. Els escocesos, capitanejats per William Wallace i Andrew de Moray, estaven en clara inferioritat, tant en nombre com en experiència.

Però es col.locaren en el cantó nord del riu Forth i varen esperar a que els anglesos ataquéssin de la única forma possible: creuant l’estret pont i, per tant, en petits nombres. Així fou com arribaren a guanyar la batalla, i com William Wallace (a qui avui en dia molts coneixen per la peli Braveheart) es va catapultar a la categoria d’heroi. Per desgracia, pocs anys després Wallace va trobar un final macabre: en 1305, el varen executar, varen dividir el seu tronc en 4 parts i les varen enviar a Stirling, Perth, Newcastle i Berwick perquè les exposéssin a mode d’advertència. A uns kilòmetres al sud de Stirling pots visitar l’escenari d’una altra contesa clau per la història d’Escòcia, la Batalla de Bannockburn, liderada per el rei Robert the Bruce.

9) Pujar al monument a Wallace: Com a homenatge a aquest personatge escocès, a prop d’aquí, a dalt del turó de Abbey Craig, s’alça el cèlebre Wallace Monument. Per arribar al monument des del centre de Stirling, tens dues opcions:

• A peu: Si fa bon dia i no t’importa caminar uns 25 minuts, el trajecte des de l’Old Stirling Bridge és per una carretera bastant tranquil.la i amb vorera.
• En bus local: Hi ha varis busos urbans de First que surten del centre de Stirling, paren també molt a prop de l’Old Stirling Bridge i et deixen a les taquilles del Wallace Monument en 10 minuts. El bitllet costa sobre £2,40 (el preu i els horaris actualitzats pots consultar-los a Traveline Scotland), i a bord retornen canvi.

Escullis la opció que escullis, arribaràs al peu del turó d’Abbey Craig, on es troben la taquilla, la botiga de records i la cafeteria del monument. L’entrada al monument a Wallace no està inclosa a la Explorer Pass. Però si abans has visitat el castell de Stirling, guarda el ticket i et faran un petit descompte. L’horari d’obertura del monument durant els mesos estivals és de 9:30h a 18:00h, i els preus son de £10,75 pels adults i £6,75 pels nens fins a 15 anys. Hi ha un passi familiar per tots quatre a £28,25.

Després de comprar la teva entrada, és el moment de pujar el turó. Pots fer-ho en el bus gratuït del monument, encara que et recomanem pujar a peu: son només 10 minuts costa amunt entre boscos preciosos. Des dels peus de la torre, les vistes de la ciutat son boniques (i gratuïtes), però al nostre entendre, val la pena comprar entrada i pujar els 246 esglaons de l’escala de cargol. Des de l’observatori del monument a Wallace, just per sota de la corona de la torre, disfrutaràs d’unes vistes espectaculars de Stirling en 360º. La imatge del riu Forth serpentejant entre els camps, amb la ciutat i el Castell darrera, és de postal.

Des de dalt també podràs contemplar els turons veïns dels Ochil Hills, i si el dia és clar, el Loch Lomond i els Trossachs (una zona que mereix una excursió per si sola) i inclús els turons dels Pentlands, molt a prop d’Edinburgh. I per no quedar-te sense alè amb tantes escales, al llarg de l’ascens trobaràs tres pisos amb petits museus dedicats a William Wallace i a la història d’Escòcia. El Wallace Monument és una visita turística, sí, però també una de les millors coses que fer a Stirling!

10) L’abadia de Cambuskenneth: Si visites Stirling a l’estiu, al baixar del monument a Wallace encara disposaràs d’unes hores de llum. Et proposem dirigir-te a un lloc molt menys conegut de la ciutat: la bonica abadia de Cambuskenneth. Per arribar-hi, t’esperen uns 30 minuts a peu per una carretera tranquil.líssima que voreja el riu Forth i ofereix miradors improvitzats com el Wallace Monument de fons. Al cap de poc, t’endinses en el poblet de Cambuskenneth, poblat de casetes pintoresques.

Al final del poble s’aixequen les ruines de la Cambuskenneth Abbey, una abadia aixoplugada en un meandre del riu Forth que des del segle XII va tenir forts llaços amb la reialesa escocesa i amb el castell de Stirling. Allí descansen el rei Jacob III i la seva esposa, Margarita de Dinamarca. La torre de l’abadia segueix en peu, i encara que de dia obre, no té especial interès, ja que no es pot pujar al pis superior. Però passejar per el recinte de l’abadia i el seu petit cementiri és un respir molt agradable i una proposta original de què veure a Stirling.

Des de l’abadia, és fàcil retornar a la ciutat: en 20 minuts a peu arribaràs a les estacions de tren i bus. I fins aquí la nostra guia de Stirling en un dia.

Adjuntem el mapa turístic de Stirling amb els monuments més importants:

Adjuntem també, en un mapa de google maps, tots els imprescindibles de la ciutat d’Stirling:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1gW7lxGNbnxX9q_3akkwZSdIz5l2D-Nr4&usp=sharing

Un cop visitades les atraccions de Stirling, agafarem el cotxe per veure el què ens depara els entorns d’aquesta meravellosa ciutat. La primera intenció que tenim és anar a visitar un altre dels castells memorables i famosos, el Doune Castle, el qual el trobarem a 15 minuts en cotxe des del centre de Stirling (a 8,6 milles), agafant la autopista M9 i sortint a la següent sortida, agafant la carretera local B824 en direcció a Doune. Es tracta d’un castell amb pati del segle XIV ubicat en el poble de Doune, amb una impressionant porta d’entrada de 30 metres d’alçada i un dels grans salons millor conservats d’Escòcia. Fou construït per al regent d’Albany. La impressionant torre de l’homenatge combina les dependències domèstiques, inclús l’esplèndid Lord’s Hall amb el seu paravent de roure tallat, la galeria dels músics i la xemeneia doble. Aquest espai es va utilitzar com a lloc de rodatge per la producció de la BBC de Ivanhoe i els Monty Python i el Sant Grial.

A més d’aparèixer en gran mesura en Monty Python i el Sant Grial, el castell de Doune també es va utilitzar per el castell conegut com Winterfell en el capítol pilot de la galardonada sèrie de televisió “Joc de Trons”, així com el Castle Leoch en “Outlander”.

Si entrem al castell descobrirem com es preparaven els grans banquets en el servei de cuina i disfrutarem de les impressionants vistes del riu Teith i Ben Lomond des dels merlets.

Es pot accedir al pati i al soterrani del castell, inclosa l’exhibició, a través d’un túnel empinat i empedrat (però parcialment entramat de fusta). Els visitants poden tocar una sèrie d’elements de pedra, com el pou en el pati. L’horari d’obertura del castell és durant els mesos d’estiu de 9:30 a 17:30h (actualment està tancat per culpa de la Covid), i els preus d’accés son de £9 pels adults, £5,40 pels nens i el passi familiar de 4 a £26,00 (amb la Explorer Pass és gratuït).

Visitat el castell de Doune, i si encara disposem de temps, podem anar a visitar l’emplaçament i museu d’una batalla històrica, o un altre castell ubicat en un lloc espectacular, prop de Stirling. Descriurem les dues visites i així cadascú es farà a la idea de quina és la que li convé. O sigui, que som-hi per anar a veure la Bannockburn Battle. El seu centre de visitants està al Sud de Stirling a uns 6 minuts (son unes 2,2 milles). La Batalla de Bannockburn (24 de juny de 1314) fou una significativa victòria escocesa en la Guerra de la Independència d’Escòcia, tractant-se d’una batalla decisiva en la Primera Guerra d’Independència (1296-1328).

La visita consisteix en submergir-se en la galardonada experiència “Battle of Bannockburn” mentrestant presenciem de prop una recreació digital de la batalla. Es descobreix com s’involucraren guerrers, patges, cavallers i civils d’ambdues bandes del conflicte i quin paper varen exercir. Descobreix més sobre els dos reis rivals, les tàctiques dels quals en 1314 varen canviar el rumb de la història d’Escòcia per sempre. Segueix els passos de Robert the Bruce en el parc conmemoratiu que hi ha a fora, i veuràs el lloc on va elevar el seu estandart reial. L’experiència de la Batalla de Bannockburn et situa en el centre de l’acció perquè puguis descobrir més sobre aquest esdeveniment crucial en la història d’Escòcia.

En l’exterior, el disseny del parc al voltant del centre permet als visitants apreciar el paisatge circumdant i els monuments conmemoratius restaurats, inclosa la icònica estàtua de Robert the Bruce de Pilkington Jackson, fosa en bronze brillant.

L’entrada a l’experiència de la Batalla de Bannockburn es fa solament per franges horàries reservades prèviament. Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son de 10h a 17h, i els preus son de £7,5 pels adults i el passi familiar a £20.

Si optem per la visita de l’atracció alternativa a la Batalla, ens dirigirem al “Dollar Glen & Campbell Castle”, els quals es troben a 29 minuts en cotxe de Stirling (recorrent unes 13,6 milles).

Apropa’t a la fortalesa de les Terres Baixes d’un poderós clan de les Terres Altes. Aquesta imponent fortalesa a dalt de Dollar Glen, va pertànyer als comptes Campbell de Argyll, una important família de la Escòcia Medieval. Es recomana reservar amb anticipació per a garantir l’entrada. Els horaris d’obertura estivals son tots els dies excepte dijous i divendres, de10h a 16h, i els preus son de £6 pels adults i £3,60 pels nens, amb un passi familiar de 4 membres a £17,00.

Et proposem una passejada circular per Dollar Glen que inclou la visita al castell. Ens dirigirem al poble de Dollar, a 25 minuts del centre de Stirling. Un cop aparquem el cotxe al poble, la caminada comença des del centre de Dollar i agafa el camí junt al riu al costat del Dollar Museum, amb indicacions de Dollar Glen i Castle Campbell.

La caminada té un recorregut de 3,25km i una durada de 1h 30minuts cap a 2 hores, amb un desnivell a salvar de 184m. El camí condueix a un parc amb bancs de pícnic i una bonica vista sobre el riu que corre cap al camp de golf en el cantó oposat. Ingressem al bosc i ens mantenim a l’esquerra per a creuar un pont. Des d’aquí el camí ascendeix de manera constant per una sèrie d’escales a través del bosc mixte que conté una gran proporció de roures.

A mesura que la pendent disminueix, el camí corre al llarg del bosc, amb el camp de golf en el cantó més llunyà de la tanca. De seguida un mirador amb un banc ens desvia a la dreta per veure el Castle Campbell. El castell data de principis del segle XV quan es coneixia com a Castle Glume, encara que més tard es va convertir en un bastió dels Comptes d’Argyll, que canviaren el nom a Castle Campbell. Ara, gestionat per Historic Scotland, està obert tot l’any.

Continuem per el camí, passem per una porta i descendim. Al final val la pena travessar la porta de la dreta per desviar-nos cap al mirador de Windyedge, on es pot veure un canó de caixa excavat en la roca en la confluència de rierols. Tornem al camí principal i continuem riu amunt, creuant un pont abans de pujar una pendent. A meitat de camí, agafem el camí de l’esquerra que ens condueix a un pont. Creuem aquí i seguim el camí que després puja abruptament en zig-zags.

En la part superior hi ha una bona vista del castell i baranes per a protegir els caminants del penyasegat que hi ha més enllà. Segueix el camí estret a l’esquerra, en lloc del camí més ample que es dirigeix directament cap a la cresta. El camí segueix el congost de “Burn of Sorrows” i de seguida s’arriba a un encreuament. Gira a la dreta aquí per creuar el pont en una cascada doble i segueix l’espectacular camí de l’altre costat. Vagi en compte amb els nens prop de les empinades caigudes. Després d’una porta, el camí descendeix a la carretera just a sobre de Castle Campbell.

Agafa el camí de l’esquerra just després de la porta del castell mentrestant mires cap al castell. Aquest descendeix una sèrie d’escales de formigó fins al terra de l’encanyissat. Creua un pont i segueix l’aigua corrent avall, plena de troncs d’arbres i altres runes naturals. Després d’un llarg tram d’escales cap avall i abans de pujar més graons, pots desviar-te una mica més endavant cap a la trobada dels dos congostos en un mirador. Mantingueu-vos a la dreta en qualsevol altre creuament i de seguida s’arriba al púlpit de John Knox, un mirador de pedra que sobresurt sobre l’aigua on es diu que va predicar en el segle XVI.

Segueix el camí clar costa avall, passa una vella nevera a la dreta i de seguida arriba al pont creuat en el camí cap amunt. Roman en aquest cantó de l’aigua per a tornar a ingressar al parc i tornar a la carretera a Dollar.

A l’arribar a Dollar anem a buscar el cotxe i finalitzem la jornada d’aquesta manera, havent passejat i caminat per aquesta vall.

Us adjuntem en un plànol de google maps els imprescindibles anunciats dels afores de Stirling, on es veuen els accessos i ubicacions:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m42!1m12!1m3!1d84581.51894317512!2d-3.9453411651532666!3d56.146137700710156!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m27!3e0!4m5!1s0x488857d73c437831%3A0xfbf01f3702d576ad!2sStirling!3m2!1d56.1165227!2d-3.9369028999999998!4m4!1s0x48888bd24de4fcbf%3A0x5599d30a61b7fb39!3m2!1d56.185198899999996!2d-4.0499458!4m4!1s0x488862ea57d7eb67%3A0xc5e1b9ed277cb2b!3m2!1d56.0924549!2d-3.9351212999999996!4m4!1s0x48862b5968726ba9%3A0xcb3c6958ca2631ef!3m2!1d56.171859299999994!2d-3.6703975!4m4!1s0x48862a9f044023d9%3A0x58ebd8e456336968!3m2!1d56.1749729!2d-3.674797!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639067927906!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Procurarem que el vol des de l’aeroport de Barcelona cap a l’aeroport d’Edinburgh, quedi pel matí, si pot ésser. La intenció és que a la tarda ja estiguem a Escòcia, concretament a Stirling.

L’aeroport d’Edinburgh està a les afores d’Edinburgh, a 8 milles del centre de la capital. És un aeroport d’una sola terminal. Aquí us adjunto els plànols:

Començant per la terminal i les dependències que hi ha abans de la seguretat:

Dependències de després de la seguretat:

I finalment, l’emplaçament dels cotxes de lloguer a l’aeroport, el qual està a pocs passos de l’edifici de la Terminal a través de la passarel.la coberta junt a l’aparcament de varis pisos:

Una vegada disposem del cotxe de lloguer, ens desplaçarem en direcció a Stirling, començant per agafar la autopista M9. El recorregut fins a Stirling és de uns 37 minuts (29,50 milles), i durant el transcurs del mateix farem una aturada en una atracció que s’ho val: els Kelpies, els quals son dues enormes escultures eqüestres al costat de la carretera. La veritat és que impressionen i ens els volem mirar de més a prop. Agafarem la sortida nº5 de la M9 i ho farem en direcció a Falkirk, desviant-nos ràpidament per anar al parc “The Helix Home of the Kelpies”, que està ubicat a 2 milles del trencall de Falkirk. Adjuntem el mapa de google maps perquè pugueu veure l’accés al parc:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d142871.24747252907!2d-3.697914840613447!3d55.97773583828781!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0x4887c5063bc83365%3A0x61cc90ad84bbbb53!3m2!1d55.9452913!2d-3.3545876!4m4!1s0x48887977108eb923%3A0x3c856e4052cabcf7!3m2!1d56.019239999999996!2d-3.7556841999999997!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639065805293!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

En la mitologia celta, el “kelpie” és un cavall aquàtic que viu en els mars i llacs de les Highlands. És la criatura aqüàtica més perillosa de la mitologia escocesa, i pot canviar de forma i transformar-se indistintament en un home ben plantat o un cavall. Si, mentrestant té forma de cavall, algú el monta i s’apropa a l’aigua, el kelpie torna la seva pell adhesiva per atrapar al genet i es submergeix en les aigües profundes amb la seva víctima. Seguidament la devora, deixant només el fetge, que surt a flotació. En la seva forma humana, el kelpie es reconeix a vegades perquè té algues enredades en els cabells. Tot i així, no hi ha forma infal.lible de distingir-lo, i antigament, els habitants de les Highlands desconfiaven de qualsevol estrany que es trobés a prop de l’aigua.

Es tracta de les estàtues eqüestres més grans del món. El parc és visitat per una majoria àmplia de turistes. Compta amb un centre de visitants, botiga de souvenirs, bars, espai per aparcar, etc…

De seguida proseguirem amb el viatge, continuant per la autopista M9 fins a les inmediacions properes de Stirling.

A Stirling buscarem el nostre allotjament per dues nits, i com més al centre millor.

Un cop allotjats, anirem a visitar el casc històric i el Castell de Stirling, el qual és una de les fortaleses més fascinants d’Escòcia. El majestuós castell de Stirling, aixecat en un turó que controla la frontera entre les Highlands i les Terres Baixes, compta amb tots els ingredients per ser una fortalesa fascinant. El guardià d’aquesta ciutat ha estat testimoni d’assetjaments i disputes per la independència, de la coronació de reis i reines, de fastuosos banquets i celebracions,…

Si ens acompanyes et proposem visitar el castell de Stirling a través de 10 curiositats, i et recomano que reservis 2h i mitja o 3h per la visita al castell:

1. Desenes de rostres t’observen des del sostre: En el castell de Stirling podràs contemplar un dels tresors artístics d’Escòcia: les Stirling Heads (els caps d’Stirling). Es tracta de desenes de rostres que el rei Jacob V va encarregar tallar en fusta de roure al voltant de 1540. Representen reis, nobles, personatges mitològics, emperadors romans,… Durant més de dos segles, varen impressionar als visitants des dels sostres de les estances reials, però en el 1777, després d’un enrunament, els varen enretirar i varen acabar en diferents mans.

Malgrat que alguns rostres es varen perdre, fa pocs anys els supervivents es varen restaurar i es varen retornar a casa seva. Avui en dia els pots contemplar en una exposició del palau. A més, al mateix temps el Stirling Castle va encarregar que es tallaren rèpliques dels rostres, que avui decoren de nou el sostre de l’estància del rei, i pintats de colors vius. En els originals, es varen descobrir rastres de pintura esborrats per els segles, però veient les reproduccions a tot color és fàcil imaginar lo cridaners que van haver de ser.

2) L’enorme catapulta que va atemorir al castell: El castell de Stirling ha estat escenari d’incontables batalles i assetjaments entre anglesos i escocesos, per lo que al llarg dels segles els seus ocupants visquéren més d’un moment de pànic. Un d’ells va tenir lloc en 1304, durant l’assetjament a la fortalesa per part d’Eduard I d’Anglaterra i les seves tropes durant les “Guerres de Independència”. Per causar el major dany possible al castell, el rei va idear una arma monstruosa, el Warwolf (el “llop de guerra”), que es considera el major trabuquet que s’hagi construït mai. Diuen que, quan els escocesos varen comprendre la magnitud de l’enorme catapulta, van intentar rendir-se. Però el monarca estava decidit a provar el trabuquet, va mantenir l’assetjament i va acabar enderrocant bona part de la muralla.

3) El vol de l’alquimista: En temps de la cort renaixentista de Jacob IV, en el castell de Stirling abundaven els alquimistes. L’italià John Damian es trobava al comandament de l’equip d’alquímia. Cansat de no obtindre resultats, i temerós de perdre el favor del rei, en el 1507 Damian va trobar una altra forma d’impressionar el monarca: va decidir que aixecaria el vol des de la muralla del castell. Segons descriu un poema satíric, l’italià es va col.locar unes ales fetes de plomes i va saltar…. precipitant-se al buit. Per sort, no va caure des de gaire alçada, i només es va trencar una cama. Avui en dia pots trobar una placa al costat de la muralla que marca el lloc del vol de l’alquimista en el castell de Stirling.

4) La pilota de futbol més antiga del món: Imagines un partit de futbol en el pati o en els jardins del castell de Stirling? En els anys 70, en el castell de Stirling es va fer una troballa històrica: darrere un panell de fusta de les estances de la reina es va descobrir la pilota de futbol més antiga del món (de les que han sobreviscut fins als nostres dies). Es tracta d’una pilota elaborada a partir de cuir i vísceres de porc entre 1540 i 1570, encara que els registres indiquen que molt abans, en el 1497, el rei Jacob IV ja hauria comprat varies pilotes. Avui en dia, la pilota segueix a la ciutat i la pots veure exposada en el Smith Art Gallery and Museum.

5) Aquí coronaren a la reina Mary, Queen of Scots: Després de la mort del seu pare, Jacob V, la reina Mary, Queen of Scots va accedir al tro amb tant sols sis dies d’edat. Amb apenes sis mesos, la van prometre en matrimoni amb el fill del rei Enric VIII d’Anglaterra. Però, poc després la mare de Mary, Maria de Guisa, es va oposar al matrimoni. La decisió no va caure gens bé a Enric VIII, qui va començar amb el que es coneix com el “rough wooing” (el festeig a l’anglesa). És a dir, simple i clarament: casar a Mary amb el seu fill a la força. La reina havia nascut en el palau de Linlithgow, però, per vetllar per la seva seguretat, aviat es varen traslladar al castell de Stirling. Fou allí on, el 9 de setembre de 1543, varen coronar a Mary com a reina d’Escòcia. La petita tan sols tenia 9 mesos d’edat. Durant la seva infància, va passar llargues temporades en el castell, fins que als 5 anys la varen enviar a França.

6) Els primers focs artificials d’Escòcia: Avui en dia, els focs artificials exploten en el cel escocès al llarg de tot l’any: durant la nit de Guy Fawkes, durant el festival d’Edinburgh, durant les celebracions del Hogmanay,… Però, el primer espectacle de focs artificials del que es té constància en Escòcia es remonta a 1566 i va tenir lloc en el castell de Stirling. Fou amb motiu del bateig de Jacob VI d’Escòcia i I d’Anglaterra, el fill de Mary, Queen of Scots. El monarca va néixer en el castell d’Edinburgh, però el varen batejar en el Stirling Castle.

7) Un banquet servit en un vaixell: En 1594, el rei Jacob VI manà construïr de pressa la capella reial del castell per a poder batejar al seu primer fill i hereu al tro, el príncep Enric frederic. L’edifici es va completar en tant sols set mesos, a temps per el bateig. L’ocasió es va celebrar amb magnificiència, i en el great Hall, el gran saló, va tenir lloc un banquet de lo més fastuós i sonat. Tant, que el plat de peix es va servir a bord d’un enorme vaixell de fusta que contava inclús amb els seus propis canons! La Great Hall del castell de Stirling és imponent, però imaginar-la adornada per el banquet i amb un vaixell gegant apropant-se als comensals ens impressiona encara més.

8) La caça de l’Unicorni: Per apropar-nos a l’aspecte que el castell de Stirling tenia en el segle XVI, en el 2002 Historic Scotland va encarregar a varis teixidors que recreéssin els set tapissos de “La caça de l’unicorni”. Aquests tapissos es van confeccionar al voltant de 1495-1505 en els Països Baixos i mostren la persecució i caça d’un unicorni. Sembla ser que la fortalesa de Stirling contava amb tapissos semblants, també protagonitzats per unicornis. Els originals estan exposats en el museu de “els Cloisters” a Nova York, però avui en dia podràs disfrutar d’aquesta preciosa i intrincada obra també en el castell escocès. S’ha de dir que l’unicorni és l’animal nacional d’Escòcia, amb la mitologia i la història que això representa.

9) La donzella de verd: Com a qualsevol castell escocès, al de Stirling no li falten aparicions espectrals i llegendes del més enllà. El seu fantasma més conegut és la Green Lady, la donzella de verd. Diuen que la jove era una de les donzelles de Mary, Queen of Scots, quan la reina va retornar de França. Una nit, mentres Mary dormia, la donzella es va despertar i va veure, alarmada, com les flames provocades per una espelma devoraven el llit de la reina. La jove va aconseguir despertar a la reina i salvar-li la vida, però ella no es pogué escapar. Des de llavors, diuen que la Green Lady ronda per el castell de Stirling vestida com aquella nit, amb un camisó de color verd.

10) Dos herois escocesos en un mateix pla: Una de les imatges més representatives del castell de Stirling t’espera abans d’entrar, en l’esplanada. Davant teu veuràs l’estàtua del rei Robert the Bruce, i més enllà, en l’horitzó, la torre del monument a William Wallace. Dos herois escocesos en un mateix pla. Ambdos van aconseguir victòries històriques molt a prop de la fortalesa: William Wallace, en la batalla del pont de Stirling, en el 1297, i el futur rei Robert I, en la batalla de Bannockburn, en 1314. Son ells també, els que custodien l’entrada al castell d’Edinburgh. Nosaltres, per conèixer més sobre William Wallace, demà anirem a visitar el Wallace Monument, a Stirling també. El rei Robert the Bruce està enterrat en l’abadia de Dunfermline, a Fife, però diuen que el seu cor descansa en l’abadia de Melrose, en els Borders d’Escòcia.

I fins aquí les curiositats del castell de Stirling, encara que la fortalesa guarda incontables històries. Visitada la fortalesa, anirem a donar un volt pel casc històric esperant l’hora de sopar i finalitzar així, la jornada d’avui, la primera a Escòcia.

Adjuntem el mapa de la fortalesa de Stirling: